Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i...

32
1 Unitat Un món globalitzat 1. El consum creixent de recursos naturals 2. Els impactes mediambientals 3. El desenvolupament, la població i l’economia 4. Les institucions internacionals Esquema La intensificació de les comunicacions, la ràpida evolució tecnològica i l’estreta dependència econòmica i energètica que relaciona uns estats amb uns altres han fet que el món del segle XXI sigui un món globalit- zat, en què els problemes són compartits per tota la humanitat i han de ser solucionats a partir d’acords internacionals. 6 Port de Rotterdam, als Països Baixos.

Transcript of Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i...

Page 1: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

1U n i t a t

Un món globalitzat

1. El consum creixentde recursos naturals

2. Els impactes mediambientals

3. El desenvolupament, la població i l’economia

4. Les institucions internacionals

Esquema La intensificació de les comunicacions, la ràpida evolució tecnològicai l’estreta dependència econòmica i energètica que relaciona uns estatsamb uns altres han fet que el món del segle XXI sigui un món globalit-zat, en què els problemes són compartits per tota la humanitat i han deser solucionats a partir d’acords internacionals.

6

Port de Rotterdam, als Països Baixos.

Page 2: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

La nostra empremta ecològica

L’empremta ecològica mesura la demanda humana de

la biosfera en termes de superfície biològicament pro-

ductiva de terra i de mar necessàries per proveir els

recursos que utilitzem i, alhora, absorbir les nostres dei-

xalles. L’any 2003, l’empremta ecològica mitjana d’una

persona era de 2,2 hectàrees, mentre que la capacitat

productiva del planeta només arribava a 1,8 hectàrees

per habitant.

7

LA NOSTRA EMPREMTA ECOLÒGICA, 2003La mida dels països indica el total nacional d’empremtesamb relació a les empremtes globals.

Més de 5,4 hectàrees globals per persona

Els colors indiquen les empremtes nacionals per càpita

0,9 - 1,8 hectàrees globals per persona

3,6 - 5,4 hectàrees globals per persona Menys de 0,9 hectàrees globals per persona

1,8 - 3,6 hectàrees globals per persona No hi ha dades suficientsFont: Living Planet Report 2006, WWF

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC ÀFRICA

ÀSIA

AMÈRICA

OCEANIA

EUROPA

Page 3: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

1. El consum creixent de recursosnaturals L’evolució de l’economia, l’increment en la rapidesa i en el volum delstransports, i els avenços tecnològics de les comunicacions per ona i percable han fet que el temps per recórrer distàncies s’hagi reduït i que,alhora, la capacitat de generar i recollir informació hagi augmentat tant,que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre-lacionat com mai no ho havia estat en la història.

Al mateix temps, és un món en el qual els efectes mediambientals de l’ac-tivitat humana –incrementats per l’augment de la població i la seva concen-tració progressiva en grans àrees urbanes– han deixat de ser una qüestió localo regional per esdevenir un problema internacional que afecta tot el planeta.

1.1. Els recursos naturals

Els recursos naturals són tota la diversitat de béns que la humanitat potobtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves neces-sitats biològiques o satisfer les seves necessitats socials. Aquests recursossón la base de tota activitat humana i engloben elements tan essencialsi alhora tan fràgils com el sòl, l’aigua, els animals, els boscos, els mine-rals i les diverses fonts d’energia procedents de la natura, com ara el car-bó, el petroli o el gas natural.

8

Font 1. L’energia solar és un recursenergètic renovable i no crític, perquè aescala humana és una font inexhaurible.En la imatge, parc solar a Puiggròs,Lleida.

Page 4: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

UNITAT 1

9

El concepte de recurs varia en el temps –segons l’evolució tecnològi-ca–, la cultura i les necessitats socials. Així com hi ha recursos utilitzatsdes de molt antic –com el vent i l’aigua–, n’hi ha d’altres –com l’uranio l’alumini–, que no han estat importants fins a l’època contemporània.

1.2. Recursos renovables i recursos no renovables

Els recursos naturals se solen classificar en funció de la seva capacitat deregeneració. Diferenciem així els recursos anomenats renovables delsque no ho són, els no renovables.

Els recursos renovables són aquells que es regeneren de maneranatural a un ritme igual o superior al ritme amb què són explotats perla societat. Entre aquests podem distingir els que no s’acaben mai, com laradiació solar o el vent, i els que són crítics –és a dir, que si no se’n faun ús controlat poden ser finits–, com l’aigua, el sòl i la pesca.

Els recursos no renovables es generen a la natura d’una manera tanlenta que, per raons pràctiques, cal considerar que existeixen en quanti-tats finites. En aquesta categoria s’inclouen els combustibles fòssils –car-bó, petroli i gas natural–, els combustibles nuclears –principalmentl’urani–, i una gran varietat de minerals no energètics, ja siguin metàl·licso no metàl·lics. Entre aquests cal distingir els que són reciclables o recu-perables, com ara alguns metalls, d’aquells que es consumeixen definiti-vament, com els combustibles.

El consum energètic mundial augmenta cada any impulsat per lanecessitat creixent de combustible dels transports, l’agricultura, la indús-tria, els serveis i l’ús domèstic. Els recursos energètics són fonamentalsper al funcionament de l’economia mundial i la seva importància fa queel control i explotació d’aquests siguin causa, sovint, d’importants con-flictes polítics.

Font 2. Classificació dels recursos naturals

Recursosnaturals

No renovables

Renovables

Consumibles(combustibles fòssils)

Recuperables(minerals no metàl·lics: sorra, gra-va, etc.)

Reciclables(minerals metàl·lics: alumini, ferro,etc.)

Crítics(sòl, bosc, pesca, etc.)

No crítics(vent, sol, onades, etc.)

Page 5: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

A escala mundial, els combustibles fòssils han tingut un domini abso-lut com a font energètica en els darrers 100 anys. El 81 % de l’energia quees consumeix al planeta actualment prové de tres combustibles fòssils: pe-troli (36% de l’energia mundial), carbó (24% de l’energia mundial) i gasnatural (21 % de l’energia mundial). El fet que siguin recursos no renova-bles i que, possiblement, algun s’exhaureixi durant aquest segle implica quela localització de les reserves existents i el control de la seva explotaciói comerç es considerin d’una importància geoestratègica vital per a moltspaïsos, sobretot per als desenvolupats, ja que en són uns grans consumidors.

Font 3. El consum energètic per habitantdepèn tant del desenvolupament del paíscom del model de consum energètic ques’hagi adoptat. En el mapa es destaca el fet que estats amb un grau dedesenvolupament semblant poden tenirconsums energètics diferents.

10

1.1. Defineix què és un recurs natural.

1.2. Diferencia un recurs natural renovable d’un recurs natural norenovable.

1.3. En què es diferencia un recurs renovable crític d’un altre que noho sigui?

1.4. Quines són les principals fonts energètiques actuals?

1.5. Anota el nom de sis estats amb un consum energètic per perso-na superior a tres tones a l’any.

A C T I V I T A T S

Fon

t:Br

itish

Pet

role

um

Page 6: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

2. Els impactes mediambientals

2.1. La pèrdua de biodiversitat

La biodiversitat és el conjunt de les espècies animals i vegetals i es dis-tribueix sobre la totalitat de la superfície terrestre, incloent-hi els conti-nents, els oceans, l’atmosfera i els indrets més inhòspits, com les fossesmarines, els cims de la muntanyes més elevades o els deserts.

Aquesta repartició no es fa de manera homogènia, sinó que hi hadiversos valors que la poden fer variar. Per exemple, sabem que com mésa prop de l’equador, més biodiversitat hi ha i, en canvi, a més altitud,menys biodiversitat. També hi poden influir les condicions meteorològi-ques o l’orientació del relleu.

Per a la major part de la humanitat, la biodiversitat és la principal,i sovint l’única, font de recursos alimentaris, materials de construcció,combustibles i medecines. Si bé la dependència dels productes naturalslocals és més evident als països en procés de desenvolupament, la sevaimportància també és considerable en països desenvolupats. La biodiver-sitat també té una importància fonamental per a la indústria farmacèu-tica ja que la majoria de substàncies químiques i principis actius delsmedicaments, tot i ser aconseguits de manera sintètica, responen a es-tructures químiques trobades inicialment en espècies vegetals o animalssilvestres.

UNITAT 1

11

Font 4. El conreu excessiu, la desforestació, la urbanització i la construcció d’infraestructures sónalguns dels factors que amenacen mésla biodiversitat a les ecoregions terrestres.

Fon

t:W

WF

2006

Page 7: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

Tot i que les espècies s’extingeixen de manera natural amb el pas deltemps, la pèrdua actual de biodiversitat té una magnitud sense prece-dents en la història. Els científics ja parlen d’una sisena extinció massi-va, provocada –per primera vegada en la història del planeta– per unaespècie animal, l’espècie humana. La pèrdua actual de biodiversitat télloc en tots els àmbits i s’associa al desenvolupament de l’activitat huma-na. Per primera vegada en la història de l’evolució, una espècie adaptal’entorn a les seves necessitats i no a la inversa.

El creixement de la població i els patrons de consum actuals, que con-dueixen a un increment de la demanda de serveis de l’ecosistema i de l’e-

12

Font 7. Empremtes ecològiques percomponents, 1961-2003.La quantitat d’hectàrees necessàries per produir recursos per a la humanitat i absorbir-ne les deixalles ha augmentatde manera espectacular en els darrerscinquanta anys. Si el 1961 calien només45 milions de quilòmetres quadrats desuperfície terrestre per sustentar lapoblació del planeta, en aquest momenten fan falta 140 milions. El gràfic tambémostra la composició de la nostraempremta ecològica, en la qual es potobservar l’important creixement de l’ús de combustibles fòssils.

Font 6. L’explotació de determinatsrecursos naturals comporta unadestrucció important de la biodiversitatque hi ha al seu entorn.

Font 5. Atacs a la biodiversitat

En més de la meitat dels catorzebiomes del món, entre el 20% i el50 % de la seva superfície ja haestat convertida en terra de cultiu.Els boscos secs tropicals de fullaampla s’han vist sotmesos a la con-versió més ràpida des de 1950,seguits per les pastures temperades,les pastures empantanades i lessabanes. Es calcula que aproxima-dament el 50% dels hàbitats d’ai-gües interiors han estat transfor-mats per a l’ús humà al llarg delsegle XX. Aproximadament un60% dels principals rius mundialshan estat fragmentats per preses i desviaments, cosa que redueix la

biodiversitat com a resultat dela inundació d’hàbitats, la disrup-ció de patrons de corrents, l’aïlla-ment de poblacions animals i elbloqueig de rutes de migració. Elssistemes fluvials també són afectatssignificativament per les extrac-cions d’aigua, cosa que deixa secso gairebé secs alguns rius impor-tants. En l’àmbit marí, els ecosis-temes particularment amenaçatssón, sobretot, els esculls de coralli les forests submarines.

«Perspectivas del medioambiente mundial», GEO 4.

PNUMA, 2007

Fon

t: W

WF:

Liv

ing

Plan

et R

epor

t, 2

006

Hec

tàre

es g

lob

als,

200

3 (e

n m

ilers

de

mili

ons)

1960 1970 1980 1990 2000 2003

14

12

10

8

6

4

2

0

Superfície construïda

Energia nuclear

CO2 provinent de combustible fòssil

Superfície de pesca

Selva

Superfície de pastura

Superfície de conreus

Page 8: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

UNITAT 1

nergia, són els factors desencadenants més importants de la pèrdua debiodiversitat. Aquests factors generen impactes directes sobre els ecosis-temes, les espècies i els recursos genètics. L’impacte de les activitatshumanes provoca canvis cada vegada més intensos tant en els compo-nents vius com en els components inerts dels ecosistemes.

Els factors principals que contribueixen a la pèrdua de la biodiversitatsón l’elevat consum energètic dels països desenvolupats i l’increment delconsum als països que s’estan desenvolupament ràpidament, com ara elsdel sud-est asiàtic.

El ràpid increment de la demanda d’energia genera impactes profundssobre la biodiversitat en dos àmbits: d’una banda, en els impactes deri-vats de la producció i la distribució d’energia i, de l’altra, en els resultatsde l’ús d’aquesta energia. L’exploració a la recerca d’hidrocarburs, laconstrucció de canonades, la mineria d’urani i carbó, la construcció depreses hidroelèctriques, l’extracció de fusta com a combustible i, de ma-nera creixent, les plantacions de biocombustible poden conduir a unapèrdua significativa de la biodiversitat, tant en terra ferma com al mar.

Una variable que incideix també sobre la biodiversitat és l’evolució delclima: actualment estem immersos en un període d’increment de lestemperatures mundials una causa important del qual és l’activitat huma-na. És possible que aquestes variacions afectin, a la llarga, la força i ladirecció dels corrents marítims que distribueixen les aigües fredes o càli-des al llarg dels oceans i les seves costes. A més, sembla també que lesàrees humides registren més precipitacions, mentre que les zones àridesencara s’hi estan tornant més. Tots aquests fenòmens poden provocarcanvis en la línia de costa, en la distribució del gel, principalment deGroenlàndia i de l’Antàrtida, en el cabal del rius i en el nivell del mar,que augmentaran.

Font 8. Aproximadament des de l’any 1980 es produeix un procésmundial d’augment de la temperaturamitjana. Aquest escalfament global no es distribueix de manera igual per totel planeta, sinó que afecta més les zonesmés septentrionals de l’hemisferi nord. En el mapa podem observar com vanaugmentar, entre els anys 1992 i 2002,les zones de Groenlàndia que quedavenlliures de gel durant l’estiu àrtic.

Fon

t: P

NU

MA:

«Pe

rspe

ctiv

as d

el M

edio

Am

bien

te M

undi

al»,

en

GEO

4, 2

007

13www

Page 9: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

2.2. Els riscos naturals

La humanitat sempre ha estat amenaçada pels desastres naturals. Aiguats,allaus, terratrèmols, erupcions volcàniques, huracans i ones gegantineshan produït, al llarg de la història, nombrosos desastres de diversa mag-nitud.

Cal diferenciar, però, entre fenòmens naturals i riscos naturals. Defenòmens naturals n’hi ha molts: xàfecs, nevades, terratrèmols, tempes-tes, etc., i són els que es produeixen com a conseqüència de viure en unplaneta tan dinàmic com el nostre. Per tal que el fenomen esdevinguiun risc, ha d’estar associat a la presència humana, és a dir, ha d’afectarles persones o els béns que valorem.

14

Font 9. Esdeveniments ambientals potencialment perillosos

Pluja Temporal de Inundació Esllavissada Epidèmia

Calamarsa vent i pluja Saturació de sòls Allau Incendi forestal

Neu Tornado Iceberg Erosió Alliberament

Vent Huracà Moviment Sedimentació de substàncies

Llamps Sequera de glaceres Terratrèmoltòxiques

Temperatura Erupció

Boira volcànica

Atmosfèrics simples Atmosfèrics mixtos Hidrològics Geològics Biològics

Font 10. Hi ha zones de la Terra, com el golf de Mèxic, que són propícies a la formació de potents huracans per la confluència de masses d’aire molt càlid amb altres d’aire fred. Per alshabitants que viuen al sud dels EUA i a l’Amèrica Central els huracans són el principal risc natural. En la imatgeobservem la devastació ocasionada per l’huracà Mitch, el 1998, un dels mésviolents dels últims temps.

Page 10: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

UNITAT 1

15

Font 11. Els desastres geofísics inclouenterratrèmols i erupcions volcàniques,mentre que els hidrològics es refereixen ainundacions, ciclons i esllavissades.

La degradació del medi ambient té un paper crític com a desencade-nant de desastres o l’agreujament d’alguns altres. Els països amb una des-forestació i una erosió greus i un ús abusiu de les terres marginals pera conreus i pastures cada cop estan més sotmesos al risc de les catàstro-fes naturals, principalment a les inundacions, ja que desapareix l’efectede retenció de l’aigua que efectua la cobertura vegetal.

La urbanització i la construcció d’infraestructures –si estan mal plani-ficades– també accentuen els efectes dels riscos naturals, ja que dismi-nueixen la capacitat d’absorció d’aigua de la terra –perquè s’interposenzones urbanitzades en llocs de pas de l’aigua, o perquè es construeixeninfraestructures, com ara autopistes, que en barren el pas i alteren les xar-xes de drenatge naturals.

1.6. Enumera els factors pels quals és important conservar la biodi-versitat.

1.7. Quines són les amenaces actuals per a la biodiversitat?

1.8. Fins a quin punt un canvi climàtic pot afectar la biodiversitat?

1.9. De quines maneres l’activitat humana pot incrementar els efec-tes dels riscos naturals?

A C T I V I T A T S

Fon

t: P

NU

MA:

«Pe

rspe

ctiv

as d

el M

edio

Am

bien

te M

undi

al»,

a G

EO4,

200

7

Page 11: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

3. El desenvolupament, la poblaciói l’economia 3.1. Desenvolupament econòmic i desenvolupament humà

El desenvolupament econòmic consisteix en el creixement del producteinterior brut (PIB) dels països, en l’augment dels moviments de capital ien l’increment de mitjans tecnològics per a la producció. Tanmateix,i segons la manera com es faci, el repartiment dels beneficis del desenvo-lupament econòmic pot beneficiar només una minoria privilegiada, o ferque millorin les condicions de vida de la majoria de la població.

El desenvolupament humà és un concepte més modern de desenvolu-pament que consisteix a crear les condicions per tal que les personespuguin desenvolupar totes les seves capacitats personals i humanes d’a-cord amb les seves necessitats i interessos. Aleshores, el desenvolupamenteconòmic no és una finalitat en si mateixa, sinó únicament el mitjà peraconseguir el desenvolupament humà.

Aquest desenvolupament està íntimament relacionat amb l’exercicidels drets humans per tot el que representen aquests de garantia delbenestar i de la dignitat de les persones.

És fàcil d’entendre que totes les situacions de malnutrició, de manca demitjans sanitaris o de recursos educatius, de discriminació per raons de gène-re o ètniques o bé de violència atempten contra el desenvolupament humà.

La situació contrària al desenvolupament humà és el que anomenempobresa. Aquest concepte és difícil de definir perquè és dinàmic. Tam-bé és relatiu en el temps i en els llocs perquè la percepció de la pobresaés un paràmetre que es fa per comparació a la mitjana de la societat i elseu grau de desenvolupament.

16

Font 12. La distribució de la riquesad’un país depèn de molts factorshistòrics, econòmics i socials. Païsosglobalment rics, com ara Noruega o els Estats Units, poden tenir unadistribució molt diferent de la riquesa. La mala distribució de la riquesa d’unpaís genera desigualtats socials entre la població i situacions de pobresa.

Noruega 41 420 6,4 % 6,1

EUA 41 890 17,0 % 15,9

Grècia 23 381 14,3 % 10,2

Canadà 33 375 11,4 % 9,4

Polònia 13 847 8,6 % 8,8

Mèxic 10 751 20,2 % 24,6

Font: UNDP: Human Development Report, 2007/2008.

Distribució del PIB entre la població a diversos països desenvolupats

PIB per PPAen dòlars,any 2005

Població que viuamb menys de lameitat de la rendamitjana del país

Relació entre elsingressos del 10 %més ric i el 10 % méspobre de la població

Page 12: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

De tota manera, l’ONU ha definit el que s’anomena la pobresaabsoluta, que es produeix quan una persona no té cobertes una sèriede necessitats bàsiques, és a dir, quan no arriba a un grau suficient d’a-limentació, salut i higiene, habitatge, accés a l’educació, accés a mit-jans de transport públic o mitjans de comunicació o bé quan no hi hamecanismes socials proveïts per l’estat per afrontar les situacions devellesa, malaltia o atur. Aquesta situació de pobresa la pateixen forçapersones de països no desenvolupats, però també hi ha persones pobresen països desenvolupats.

3.2. Augment de la població i de la urbanització

Durant la segona meitat del segle XX, la població del planeta ha expe-rimentat el creixement més elevat mai registrat. Dels 2 500 milionsd’habitants que hi havia el 1950, ha passat als 6 700 milions actuals.Aquest creixement s’ha produït, d’una banda, gràcies al descens de lestaxes de mortalitat (tant en termes generals com en mortalitat infantil)

UNITAT 1

Font 14. Pobresa als països desenvolupats

Persones en edat de treballar

Famílies

monoparentals

Persones soles

Persones adultes que han perdut el lloc de

treball i que són massa grans per trobar-ne

un altre.

Joves que mai no han accedit a un lloc de

treball.

Immigrants de països subdesenvolupats.

Formades, sobretot, per dones soles amb

fills al seu càrrec.

Integrades, sobretot, per dones velles amb

pensions reduïdes.

Font 15. Evolució de la poblaciómundial. L’evolució de la poblaciómundial entre 1950 i la seva projecciófins a l’any 2020 mostra que, ara perara, la segona meitat del segle XX haestat l’època històrica en què la poblaciómundial ha crescut més: s’ha multiplicatper 3 en només 70 anys.

17

0

1 000 000

2 000 000

3 000 000

4 000 000

5 000 000

6 000 000

7 000 000

8 000 000

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

2015

2020

Població

Població

Fon

t:W

orld

Pop

ulat

ion

Pros

pec

ts,

The

2006

Rev

isio

n

Font 13. La imatge de la pobresa és especialment punyent als païsosdesenvolupats, on, al costat mateixde grans avingudes i edificis moderns,es poden trobar persones que viuen al carrer.

Page 13: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

i, de l’altra, al fet que fins al 1970 es mantingueren unes elevades taxesde natalitat en la majoria de les diferents regions mundials. A partir de1973, els percentatges d’increment de la població van començar a bai-xar lentament, però la gran quantitat de població jove ha fet que l’aug-ment poblacional continuï essent de prop de 80 milions de personescada any.

Actualment, el creixement de les diferents regions mundials és des-igual. Els augments màxims anuals de població –pràcticament eldoble de la mitjana mundial– es produeixen a l’Àfrica central, a l’À-frica oriental i a l’Àfrica occidental. El creixement de l’Àsia central,occidental i meridional i el nord d’Àfrica també és elevat. Con-tràriament, l’Europa oriental és l’única regió mundial que perd po-blació, mentre que la resta d’Europa, el sud d’Àfrica i l’Àsia orientaltenen poc increment de població. Totes les altres regions mundials te-nen un creixement al voltant de la mitjana mundial, que és d’un1,2 % anual.

Una part cada vegada més important del creixement de la població esconcentra a les zones urbanes. El fenomen pel qual les ciutats creixen demanera accelerada en nombre, població i superfície i es fan extensius elsseus modes de vida rep el nom d’urbanització. La interpretació tradi-cional de la urbanització considera aquest fet únicament com una sèriede canvis demogràfics, econòmics i geogràfics, però una visió més avan-çada ens obliga a considerar com a bàsics els aspectes culturals ja que lesciutats són font d’innovacions que, en difondre’s, creen nous vinclesi van teixint l’actual sistema urbà.

Fins a l’any 2000 vivia més gent a les zones rurals de la Terra que nopas a les zones urbanes. En l’actualitat, aquesta situació ja s’ha invertiti es calcula que, cap a l’any 2025, tres quartes parts de la població mun-dial serà urbana i que una de cada quatre persones viurà en ciutats demés d’un milió d’habitants.

Les ciutats no es desenvolupen al mateix ritme a tot arreu. Segons lesNacions Unides, les ciutats de països no desenvolupats tenen una taxa

18

Creixement de la població mundial, en percentatges anuals

1980-85 1985-90 1990-95 1995-00 2000-05 2005-10 2010-15

Món 1,74 1,73 1,54 1,37 1,24 1,17 1,10

Àfrica 2,89 2,80 2,61 2,45 2,32 2,25 2,15

Àsia 1,89 1,88 1,63 1,42 1,22 1,13 1,04

Europa 0,38 0,41 0,20 0,00 0,07 –0,02 –0,09

Amèrica Llatina 2,09 1,88 1,71 1,56 1,29 1,24 1,12

Amèrica del Nord 1,03 1,08 1,08 1,04 1,02 0,96 0,88

Oceania 1,54 1,59 1,62 1,41 1,43 1,21 1,10

Font: World Population Prospects, The 2006 Revision

Font 16. El creixement de la poblaciómundial va arribar al màxim entre 1970i 1980. A partir d’aquella data,l’increment va anar disminuint a causade la baixada de la fecunditat femeninaa escala mundial. Malgrat tot, com quehi ha una gran quantitat de poblaciójove en edat de tenir fills, l’augmentde població continua sent important.

Page 14: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

de creixement del 3,6 % anual, mentre que les dels països desenvolupatsnomés presenten un creixement del 0,8 % anual. Durant dècades, el pro-cés d’urbanització ha estat especialment ràpid a l’Amèrica Llatina, peròdes dels darrers anys del segle XX s’ha accelerat notablement el creixe-ment de les grans ciutats dels continents africà i asiàtic.

UNITAT 1

19

Font 18.

L’expansió del creixement urbà des-controlat està associada a la frag-mentació i la pèrdua de boscos,terra agrícola de bona qualitat,aiguamolls i altres recursos, com elshàbitats de vida silvestre i la bio-diversitat. De més dels 36400 km2

de sòl urbanitzat als Estats Unitsentre 1997 i 2001, el 20 % pro-cedia de cultius, el 46 % de boscosi el 16 % de pastures. Al Canadà,aproximadament la meitat de l’à-rea transformada per a ús urbàdurant els últims 30 anys era terraagrícola de bona qualitat. En

ambdós països, les planes tambés’estan perdent i fragmentant, cosaque condueix a uns paisatgesautòctons dràsticament alterats,una pèrdua de la biodiversitat i laintroducció d’espècies. Es consideraque les planes del centre d’Amèri-ca del Nord es troben entre els eco-sistemes més amenaçats, tant delcontinent com del món. Final-ment, gairebé la meitat de la pèr-dua neta anual d’aiguamolls de1982 a 1997 als Estats Units vaser a causa del desenvolupamenturbanístic.

PNUMA: «Perspectivas del medioambiente mundial», en GEO 4, 2007

Font 17. Actualment ja hi ha moltspaïsos amb un creixement vegetatiu de la població reduït (entre el 0 i l’1 %).Fins i tot observem que hi ha estats enels quals la mortalitat supera la natalitat i la població disminueix. Els creixementsvegetatius més elevats es concentren al continent africà i el Mitjà Orientasiàtic.

Fon

t:El

abor

ació

prò

pia

Page 15: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

20

3.3. La globalització de l’economia

Amb l’aparició de noves tecnologies (informàtica, telemàtica, robòtica,etc.), els sistemes de producció han canviat, i ara, per tenir el control del’economia, ja no és tan necessari dominar la indústria tradicional. Elpoder econòmic es basa cada vegada més en el domini de les tecnologiescapdavanteres i en els sistemes de transmissió d’informació. Això és elque s’anomena societat postindustrial.

En aquesta societat ja no cal que el món desenvolupat tingui lesindústries, especialment les manufactureres, al seu territori. Portar les fà-briques a països poc desenvolupats pot resultar sovint rendible ja que enminimitza els problemes laborals i n’allunya les activitats molestes. Totplegat ens ha dut a l’actual sistema econòmic, caracteritzat per la frag-mentació i la deslocalització de la producció i un nombre creixent d’in-tercanvis de tot tipus.

Les comunicacions i els intercanvis només es poden concebreactualment des d’una perspectiva global, ja que ara les empreses pro-ductores de béns i serveis ja no limiten el mercat al seu país d’origen,sinó que es plantegen produir i competir a qualsevol lloc del planeta.Es tracta d’una globalització de l’economia, o economia global,entesa com la integració creixent de tota l’economia mundial en un solsistema econòmic, dominat pel capitalisme, juntament amb un aug-ment de la interdependència entre tots els sistemes productius i unaprogressiva manca de capacitat de decisió dels estats sobre la seva eco-nomia.

Font 19. L’índex de globalitzacióeconòmica d’un estat es mesura a partirde les seves exportacions i importacions,del percentatge que representa el comerçpel que fa al seu PIB, les inversionsrebudes de l’estranger i les fetes a fora.Un valor elevat ens indica una activitatcomercial i inversora important.

Fon

t: E

labo

raci

ó pr

òpia

Page 16: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

Les empreses tendeixen, progressivament, a instal·lar les seves fàbri-ques allà on els resulta més rendible, independentment de si és a propo lluny del seu lloc d’origen. Això comporta que els aparells electrònicsfets al sud-est asiàtic duguin a la carcassa una marca holandesa o nord-americana, o que la roba de marca italiana s’hagi cosit, en realitat,a Romania.

En l’actualitat no hi ha cap país o regió que quedi totalment al mar-ge d’aquest procés globalitzador. La distribució desigual dels recursosnaturals al llarg de la geografia mundial, les diferents evolucions econò-miques dels estats al llarg de la història, els interessos dels diversos fabri-cants de tot tipus de productes i la ferotge competència que s’estableixentre ells per tal d’augmentar la seva participació en el mercat fan queno sigui possible l’existència d’un país autosuficient, capaç de produirper si sol tot allò que necessita i que es desenvolupi de manera indepen-dent de la resta del sistema mundial.

Els vincles creats per aquesta interdependència econòmica estanreforçats per la varietat i l’eficàcia dels mitjans de transport i de comu-nicació de la nostra època. Mai no s’havia pogut viatjar amb tanta rapi-desa ni transportar mercaderies en quantitats tan grans com ara. Tampocmai no s’havia pogut transmetre informació ni moure diners d’una ban-da a l’altra del món amb la facilitat amb què es fa actualment. Per aixòno resulta gens exagerat parlar de la globalització d’una economia en laqual cada país i regió té unes funcions especialitzades.

No tothom, però, participa dels intercanvis de la mateixa manerai amb les mateixes oportunitats. Els productors dels països poc desenvo-lupats sovint han de vendre els seus productes a les borses dels païsosdesenvolupats sense poder exercir cap influència en els preus. Les cir-cumstàncies econòmiques, polítiques, geogràfiques i històriques des-iguals provoquen rols també desiguals en el mercat global. Ni totes lespersones ni tots els estats participen de la mateixa manera en els inter-canvis econòmics.

UNITAT 1

21

Font 20. La indústria manufacturerade roba, calçat, joguines, mobles,productes de plàstic, componentselectrònics i altres productes queexigeixen abundant mà d’obra ambpoca formació s’ha deslocalitzat capa països en procés de desenvolupament,on els salaris són baixos i les normativeslaborals i mediambientals, escasses.

Page 17: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

3.4. L’intercanvi desigual: centre i perifèria

Malgrat la globalitat del mercat, hi ha una tendència cap a la divisióespacial del treball, la qual cosa es reflecteix en una especialització fun-cional dels territoris. Les diverses regions mundials s’han especialitzat–d’acord amb la desigual distribució en quantitat i en qualitat dels mit-jans de producció– en la producció de determinats productes amb undeterminat grau de tecnologia. Hi ha un conjunt de regions –Amèricadel Nord, el Japó o la UE, per exemple– que tenen uns mitjans de pro-ducció de tecnologia elevada, una gran inversió de capital i que contro-len el mercat mundial; és el que s’anomena el centre. Altres regions, comara Àfrica, en canvi, tenen uns mitjans de producció d’escassa tecnolo-gia, poca inversió econòmica i no tenen cap control sobre el mercatmundial; és el que s’anomena la perifèria.

Entre el centre i la perifèria mundial s’estableixen unes relacionscomercials anomenades d’intercanvi desigual, a partir del moment enquè els estats del centre tenen el control dels preus del mercat i els de laperifèria no. Generalment, els països del centre produeixen productes depreu elevat, mentre que els de la perifèria elaboren productes de preubaix, que exigeixen poca tecnologia.

Aquesta divisió mundial entre centre i perifèria, però, queda matisadaen la realitat per l’existència de zones –anomenades semiperifèries–, quesovint posseeixen recursos naturals abundants, cap on es desplacen algu-nes funcions i activitats del centre, o que són capaces de generar inicia-

22

Font 21. El trasllat de residus perillososdes dels estats desenvolupats cap a països subdesenvolupats que cobrenper deixar els residus al seu territori és una mostra evident dels intercanvisdesiguals que es produeixen entre el centre i la perifèria.

Fon

t: P

NU

MA:

«Pe

rspe

ctiv

as d

el M

edio

Am

bien

te M

undi

al»,

a G

EO4,

200

7

Page 18: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

tives pròpies, tal com succeeix en alguns països del sud-est asiàtic, Amè-rica del Sud o bé a l’Orient Mitjà.

UNITAT 1

23

Font 22. Malgrat que el grau de riquesamitjà mundial creix des de finals del segleXX, el repartiment d’aquesta cada vegadaés més desigual i les diferències es fanmés profundes entre els països mésdesenvolupats i els menys desenvolupats.

1.10. En què es diferencien el desenvolupament econòmic i el desenvo-lupament humà?

1.11. Descriu l’evolució, per continents, del creixement de la poblaciódes de 1980 fins ara.

1.12. Defineix què és la urbanització.

1.13. A què anomenem societat postindustrial?

1.14. Quins avantatges comporta la deslocalització per a les empresesdels països desenvolupats?

1.15. Defineix què és la globalització econòmica.

1.16. Defineix què són el centre, la perifèria i la semiperifèria.

1.17. Escriu el nom de cinc estats que consideris que són del centre delsistema econòmic mundial, cinc de la perifèria i cinc de la semiperifèria.

1.18. Quines són les causes de l’intercanvi desigual?

A C T I V I T A T S

Page 19: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

4. Les institucions internacionals

4.1. Les àrees geopolítiques

L’escenari mundial del principi del segle XXI està dominat per diversosgrups d’estats que, gràcies a la seva potència econòmica, extensió terri-torial o pes demogràfic, poden fer aliances i moure els fils de la políticamundial i dibuixar espais d’influència sobre el planeta d’acord amb elsseus interessos geoestratègics.

La fi de l’enfrontament entre els Estats Units i l’antiga Unió de Repú-bliques Socialistes Soviètiques, a causa de la fallida econòmica del blocde països socialistes entre el 1985 i el 1995, i l’important progrés eco-nòmic que s’ha produït a la Xina en aquest període han donat pas a unmón multilateral caracteritzat per diversos aspectes:

– L’actuació dels Estats Units d’Amèrica a escala mundial com a pri-mera potència econòmica i militar, amb un fort intervencionisme enles àrees que considera com a proveïdores de productes energètics,sobretot els països de l’Orient Mitjà, o com a aliats econòmics, so-bretot els països situats a l’entorn de l’oceà Pacífic.

– La presència de dos espais regionals, la Unió Europea i l’àrea Japó-Corea del Sud, amb una gran potència econòmica però amb escàspes diplomàtic i poca potència militar. Tots dos blocs practiquenuna política d’aliances amb els Estats Units d’Amèrica, país amb elqual mantenen importants relacions econòmiques; tot i això, inten-ten també mantenir bones relacions amb els països que els proveei-xen dels productes energètics que els manquen per mantenir el seunivell de consum.

– La importància creixent de la Xina i de l’Índia, dos extensos estatsamb una gran quantitat de població i amb un desenvolupamenteconòmic substancial. Tos dos estats han emergit com a futurespotències econòmiques del segle XXI, encompetència directa amb els EstatsUnits, el Japó i Alemanya.

– L’interès de Rússia per recuperar el seupoder i influència sobre els països de l’an-tiga Unió Soviètica a l’Europa Oriental,al Caucas i al centre d’Àsia i per tornara intervenir a escala mundial malgrat laseva feblesa econòmica. El seu principalargument són les importants reservesenergètiques de combustibles fòssils deles quals depenen molts països desenvo-lupats del seu entorn.

– La formació d’un bloc de països islà-mics, amb fenòmens de radicalismereligiós i violència social, entre el nord

24

Font 23. Rússia era el centre d’un granestat anomenat Unió de RepúbliquesSocialistes Soviètiques (URSS), que vadesaparèixer l’any 1991 enmig d’unagreu crisi econòmica i social. Al principidel segle XXI, però, Rússia ha tornat arecuperar un paper important en l’escenamundial a causa de la gran quantitat derecursos energètics de què disposa, i aixòha facilitat l’enriquiment d’una minoriade la població.

Àrea geopolítica: S’anomena així unespai territorial definit per unes carac-terístiques geogràfiques determinadesi un conjunt de relacions polítiques quese sustenten en aquesta base territorial.

Page 20: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

d’Àfrica i l’Orient Mitjà, una zona de gran inestabilitat geoestratè-gica a causa de la presència d’hidrocarburs. Dins d’aquest bloc depaïsos hi ha els que intenten seguir una política independent respec-te dels EUA, com ara l’Iran, i els que actuen com a fidels aliats delsEstats Units, com l’Aràbia Saudita i Kuwait.

– El conjunt dels països de l’Àfrica subsahariana, amb problemes dedesenvolupament importants, i amb grans reserves minerals i tam-bé d’hidrocarburs, on s’encreuen els interessos comercials de lesmultinacionals de l’Europa occidental, els EUA i la Xina. Sovintaquests països veuen impedit el seu desenvolupament pels greusenfrontaments interns que pateixen, per l’existència d’uns governsamb un elevat grau de corrupció i per la seva manca de controlsobre l’economia pròpia pel fet d’estar sotmesos a les decisions eco-nòmiques dels països del centre.

– L’espai de l’Amèrica Llatina, on, d’una banda, hi ha països amb unsimportants lligams econòmics amb els EUA i les multinacionalseuropees i, de l’altra, hi ha un grup de països que intenten, per la viad’un socialisme populista, construir una alternativa al poder econò-mic europeu i nord-americà. Les tensions originades per aquestasituació geopolítica hi provoquen, de vegades, una greu inestabilitatpolítica que en dificulta el desenvolupament.

Les situacions que ocasionen més conflictes i tensions internacionalssón, cada vegada més, les qüestions energètiques, especialment les rela-cionades amb la localització i el control de reserves de petroli i gas natu-ral, l’accés a l’aigua potable, el control de recursos minerals, la gestiómediambiental i dels residus, les tensions dins dels estats multiètnics enquè el poder resta en mans d’una sola de les ètnies que els formen i elrepartiment desigual dels recursos econòmics i alimentaris.

UNITAT 1

25

Font 24. Des de 1992, el nombre totalde conflictes a escala mundial estàdisminuint. En canvi, han augmentat els conflictes armats que es mantenendins les fronteres d’un estat, en què grupsguerrillers o forces armades paramilitarss’enfronten al poder estatal per motiusd’alliberament nacional, diferènciesreligioses o conflictes socials. En ladisminució de la conflictivitat entre estats hi ha tingut un paper pacificadorimportant l’ONU.

Page 21: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

4.2. Fluxos migratoris i refugiats

Un dels gran fluxos que es donen dins l’economia global és el de mà d’o-bra, és a dir, el flux de persones que es desplacen a distàncies sovint moltgrans, per tal de trobar un lloc de treball. La transcendència econòmicad’aquests desplaçaments és fonamental per als països que en són recep-tors, ja que obtenen una mà d’obra relativament barata, jove i amb dis-posició a consumir al país receptor, i també per als països emissors, jaque obtenen ingressos econòmics mitjançant els enviaments de dinersdels emigrants cap a les seves famílies.

Els grans moviments migratoris es porten a terme en diferents con-dicions, ja que aquestes entrades de població es produeixen tant demanera legal –a través de contractes al país d’origen o com a immigra-ció controlada–, com de manera il·legal –a través de xarxes de tràfic

26

Font 25. El control de les importantsreserves de petroli de l’Orient Mitjàper part dels EUA, en un moment en què es preveu l’exhauriment d’aquest hidrocarbur en un termini d’uns cinquanta anys, és l’origen de la inestabilitat política d’aquestaregió mundial.

Fon

t: h

ttp:

//w

ww

.glo

balre

sear

ch.c

a/im

ages

/mid

dlea

stm

ap.jp

g

Page 22: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

de persones o amb visats de turisme. Aquests fluxos també depenen deles diferents legislacions i tipus de controls policíacs i de selecció d’im-migrants que imposen els governs dels països receptors, segons les neces-sitats del seu mercat de treball.

Amb les transformacions econòmiques de finals del segle XX, les migra-cions han esdevingut més regionals i temporals. Això comporta que totaregió rica estigui vinculada a una perifèria que li proporciona una partimportant de la seva classe treballadora i que aquesta no estigui vinculadaforçosament per sempre al país on ha anat. La conseqüència és que, a mésde les migracions de persones dels països de la perifèria cap als països delcentre, també es produeixen desplaçaments importants entre països desen-volupats, i de països de la perifèria subdesenvolupada cap a països de lasemiperifèria. Es calcula que, actualment, hi ha 191 milions d’immigrantsal món. D’aquests, 64 milions viuen a Europa, 53 milions a països asià-tics i 44 milions a l’Amèrica del Nord. Les persones immigrades consti-tueixen el 9 % dels habitants europeus i el 14 % dels habitants nord-ame-ricans i d’Oceania. En els darrers quaranta anys s’ha incrementat el nom-bre d’estats que tenen una quantitat destacada d’immigració, tot i queentre set estats –EUA, Rússia, Alemanya, Ucraïna, França, el Canadà i l’Aràbia Saudita– concentren quasi la meitat de la immigració mundial.

Malgrat que la gran majoria de les migracions són per causes econò-miques, una part de la migració mundial, al voltant de 10 milions de persones, és formada per refugiats per raons polítiques o per despla-çaments a causa de conflictes bèl·lics. Àfrica i Àsia són els dos continentsmés afectats per les migracions de refugiats.

UNITAT 1

27

Font 26. A partir dels fluxos depoblació, s’aprecia que les tres gransàrees a les quals aflueixen la major partde les migracions són Amèrica del Nord,països de la Unió Europea i païsosproductors d’hidrocarburs de l’OrientMitjà.

Fon

t: E

labo

raci

ó pr

òpia

Page 23: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

4.3. Les organitzacions entre els estats

Els recursos de cada estat són absolutament insuficients per mantenir unaautonomia o independència econòmica, sobretot si tenim en compte queel 40 % dels estats actuals no arriba als 100 000 km2 d’extensió territoriali que la població del 60 % dels estats del món és inferior a 10 milionsd’habitants. Aquest fet fa impensable qualsevol plantejament individuali obliga tots els estats, fins i tot els més poderosos, a buscar la cooperacióen aspectes polítics, econòmics, defensius o culturals amb altres estats.A partir del final de la Segona Guerra Mundial, l’any 1945, es produeixuna gran proliferació d’organismes de col·laboració entre els estats.

Segons l’àmbit territorial que abasten, aquestes organitzacions podenser mundials –si inclouen els estats de tot el planeta–, supraregionals–si engloben estats de diferents continents– o regionals –si els païsosque en formen part són una zona concreta d’un continent. Les motiva-cions per les quals es funden aquestes organitzacions són de quatretipus: polítiques, ideologicoculturals, de seguretat i, sobretot, econòmi-ques.

D’organització mundial, actualment només existeix l’Organització deles Nacions Unides (ONU), fundada l’any 1945 com un pacte entreestats que, sense renunciar a la seva sobirania, volien col·laborar en laconstrucció d’un sistema de seguretat col·lectiva que garantís la segure-tat i la pau mundials. Per desenvolupar les seves funcions, l’ONU haincorporat una gran quantitat d’organismes que treballen per al desen-volupament, la cultura, la salut, l’alimentació, la protecció als refugiatsi altres temes d’interès mundial.

D’organitzacions supraregionals n’hi ha diverses: l’Organització delTractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), per a la defensa i seguretat, l’Or-ganització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i l’OrganitzacióMundial del Comerç (OMC), de caràcter econòmic.

28

0 5 000 10 000 15 000 20 000 25 000 30 000 35 000 40 000

10 144

12 080

38 355

6 471

4 097

6 361

6 106

5 700

5 408

4 790

Federació Russa

Estats Units

Alemanya

Aràbia Saudita

França

Canadà

Índia

Regne Unit

Espanya

Austràlia

Al món: 190 633 564Els deu primers: 52 % del total mundial

Milers

0 10 20 30 40 50 60 70 80

71,4 %

62,1 %

42,6 %

39,6 %

39,0 %

25,9 %

24,5 %

22,9 %

20,3 %

18,9 %

Unió dels Emirats Àrabs

Singapur

Kuwait

Israel

Jordània

Aràbia Saudita

Oman

Suïssa

Austràlia

Canadà

Font 27. Els estats amb més percentatgede població immigrada solen tenir unapoblació nadiua escassa –com Kuwaito Oman– o un territori molt extens i pocpoblat –com Austràlia o el Canadà.En gairebé tots els casos es tractad’estats amb economies desenvolupadeso amb recursos naturals importants quenecessiten una gran aportació de màd’obra. A Jordània, però, la importànciade la immigració es deu al desplaçamentde població provocat pel conflicte palestí.

Llista dels 10 països amb una ràtio de població immigrada méselevada del total de la població (percentatge de la població

total, 2005) (països amb 1 milió o més de residents)

Llista dels 10 països amb el nombre més gran d’immigrantsd’altres països (en milers, 2005)

Fon

t: w

ww

.mig

ratio

ninf

orm

atio

n.or

g

Fon

t: w

ww

.mig

ratio

ninf

orm

atio

n.or

g

Page 24: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

UNITAT 1

29

D’organitzacions regionals, destaquem, entre d’altres, la Unió Euro-pea (UE), d’àmbit econòmic i polític; la Unitat Africana, de caràcterpolític; la Lliga Àrab, d’àmbit cultural, i la North America Free TradeAssociation (NAFTA), de caràcter econòmic.

1.19. Quina és la diferència entre elsEUA i la UE en l’escenari internacional?

1.20. Quins avantatges té la migracióde població per als països emissors i perals països receptors?

1.21. Per què no coincideixen els païsosque tenen més immigrants entre la sevapoblació amb els que tenen un percen-tatge més elevat d’immigració?

1.22. Enumera els tres tipus d’organit-zacions interestatals que existeixeni posa un exemple de cada una.

1.23. Quins són els objectius fonamen-tals de l’ONU? Enumera cinc organitza-cions que en formin part.

A C T I V I T A T SFont 28. Sistema de les Nacions UnidesL’ONU és integrada per sis organismes principals que actuen d’una manera

coordinada, però que tracten aspectes diferents de les relacions econòmiques,

socials, polítiques i culturals en l’àmbit internacional.

L’Assemblea General és formada per representants de tots els estats

membres i cada estat té un vot; distribueix les seves tasques en sis

comissions, cada una de les quals s’ocupa d’un tema determinat:

desarmament i seguretat, afers socials, afers jurídics, etc. Pren les decisions

per majoria simple, però quan el tema és molt important s’exigeixen els dos

terços dels vots favorables.

El Consell de Seguretat té com a responsabilitats principals mantenir la pau

i la seguretat internacionals; els estats membres de l’ONU estan obligats a

complir les decisions del Consell. És format per quinze membres, cinc de

permanents amb dret de vet, la Xina, els Estats Units, Rússia, França i el Regne

Unit, i deu d’elegits per l’Assemblea General que es renoven cada dos anys.

La Secretaria de l’ONU està encapçalada per un secretari general, nomenat

per l’Assemblea General per recomanació del Consell de Seguretat per un

període de cinc anys. Les seves funcions són molt variades: representació

internacional de l’ONU, administració d’operacions pacificadores, mediació

en conflictes internacionals, organització de conferències internacionals, etc.

El Consell Econòmic i Social coordina les iniciatives econòmiques i socials

de l’organisme per aconseguir millores en el desenvolupament humà.

El Tribunal Internacional de Justícia té com a missió resoldre conflictes

entre estats, especialment els relacionats amb jurisdiccions i demarcacions

frontereres. Finalment, el Consell d’Administració Fiduciària, actualment

gairebé inactiu, es va establir per administrar els territoris pendents

d’aconseguir la independència.

Organismes de les Nacions Unides

Organismesamb estatutespecial

OMC

OIEA

OMT

Consell deSeguretat

SecretariaConselld’AdministracióFiduciària

TribunalInternacionalde Justícia

AssembleaGeneral

ConsellEconòmic i Social

Programes i organismes

UNCTAD

UNICEF

FNUAP

CNUAH

PNUD

PMA

PNUAH

UNOPS

ACNUR

PNUMA

OACOM

UNU

Organismes especialitzats autònoms

OIT

OMS

UIT

FIDA

FAO

FMI

UPU

ONUDI

UNESCO

OMI

OMM

Grup del Banc Mundial

Page 25: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

EXAMINEM DE MÉS A PROP

30

En aquest moment hi ha mil dos-cents milions d’usua-ris a tot el món amb accés als serveis d’Internet, quasiuna cinquena part de la població mundial. L’accés a laxarxa ha causat un impacte profund en el treball, l’ocii el coneixement i, a més, des de finals del segle XX, elsserveis de pagament i el comerç electrònic hi tenenuna presència cada vegada més gran.

Segons destaca l’informe The Future of Internet Eco-nomy(2), cada vegada més i més empreses estan connecta-des a Internet; als països de l’OCDE el 80 % de lesempreses ja hi estaven connectades l’any 2007. Entreles que tenen més de 10 empleats, tres quartes partstenien el seu propi web, una tercera part feien compresper Internet i el 17 % venien béns i serveis per mitjà dela xarxa. Tot i això, el comerç per mitjà d’Internet enca-ra és bastant reduït, malgrat el seu ràpid creixement, jaque només representa un 15 % del comerç total de paï-sos com Corea del Sud, Dinamarca, el Regne Unit, Fran-ça o Irlanda, mentre que a la resta de països de l’OCDEels percentatges encara eren sensiblement inferiors.

El sector de les TIC és un dels que té un creixementeconòmic més important, tant pel que fa a innovació,com pel que fa a quantitat de persones ocupades als paï-sos de l’OCDE. La utilització de la xarxa també fa créi-xer la productivitat de les empreses, sobretot si aquestesdisposen de connexió de banda ampla.

L’ús d’Internet a l’empresa obre noves expectatives denegoci, sobretot en el camp dels serveis i la publicitat,i estimula la innovació, ja que concentra més de laquarta part de les inversions en R+D dels països del’OCDE.

De tota manera, cal millorar diversos aspectes perquèel comerç a través de la xarxa continuï creixent. Així, calmillorar la seguretat de les compres per mitjà de la xar-xa, perquè al voltant d’un 30 % dels usuaris d’Internetno l’utilitzen per comprar per desconfiança en la segu-retat d’aquestes transaccions. També cal protegir millorla privacitat de les persones, ja que el correu brossa afec-

ta molts usuaris –més del 70 % a Austràlia i al Japó–,i també cal millorar la prevenció contra els atacs devirus informàtics.

Un problema social és la diferència en l’ús d’Internetsegons el nivell educatiu; en alguns països de l’OCDE,especialment a Corea del Sud, Portugal i Grècia, peròtambé a Irlanda, Espanya, Hongria i Itàlia, hi ha unagran diferència entre la quantitat d’usuaris amb estudisde grau superior i els usuaris amb estudis bàsics. Aques-ta diferència és molt més petita als països de l’Europanòrdica.

(1) L’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupa-

ment Econòmic) és una organització de cooperació econòmica for-

mada per trenta estats desenvolupats, vint-i-dos dels quals són euro-

peus.

(2) OCDE: The Future of Internet Economy. París, 2008.

30

Internet als països de l’OCDE (1)

c Font A. L’accés a Internet ha facilitat la comunicació i el comerç entre àrees allunyades, però ha eixamplat,en alguns casos, les desigualtats en el desenvolupament.

Page 26: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

EXAMINEM DE MÉS A PROP UN

ITA

T

1

3131

Font B. Estadística de l’ús mundial d’Internet i població

Població Població Ús d’Internet, Percentatge Percentatge CreixementRegions 2008 mundial, últimes dades penetració en d’ús mundial de l’ús

en % la població 2000-2008

Àfrica 955 206 348 14,3 % 51 022 400 5,3 % 3,6 % 1030,2 %

Àsia 3 776 181 949 56,5 % 529 701 704 14,0 % 37,6 % 363,4 %

Europa 800 401 065 12,0 % 382 005 271 47,7 % 27,1 % 263,5 %

Orient Mitjà 197 090 443 3,0 % 41 939 200 21,3 % 3,0 % 1176,8 %

Amèrica del Nord 337 167 248 5,1 % 246 402 574 73,1 % 17,5 % 127,9 %

Amèrica Llatina / Carib 576 091 673 8,6 % 137 300 309 23,8 % 9,8 % 659,9 %

Oceania / Austràlia 33 981 562 0,5 % 19 353 462 57,0 % 1,4 % 154,0 %

Total mundial 6 676 120 288 100,0 % 1 407 724 920 21,1 % 100,0 % 290,0 %

Font: Internet World Stats

m Font C. Mapa mundial de les connexions a Internet per cada 1000 habitants.

Fon

t: E

labo

raci

ó pr

òpia

Page 27: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

ACTIVITAT DE SÍNTESI

32

La Xina i l’Índia: gegants mundials

La Xina i l’Índia són dos grans estats del món actual que, gràcies a unaquantitat de població elevada i a un ràpid procés de desenvolupamenteconòmic iniciat a les acaballes del segle passat, estan esdevenint duesgrans potències mundials del segle XXI.

En aquesta activitat de síntesi et proposem que investiguis la hipòtesique et plantegem:

• A mitjan segle XXI, la Xina i l’Índia esdevindran la primera i la sego-na potències econòmiques mundials, respectivament, i avançaran elsEstats Units d’Amèrica, el Japó i Alemanya.

Font A. Mapa de la Xina

Competència en la recerca

Amb aquesta competència treballem la capacitat de fer una investigaciósobre un tema a partir del plantejament d’una hipòtesi.

Page 28: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

ACTIVITAT DE SÍNTESI UN

ITA

T

1

Per comprovar aquesta hipòtesi, hauràs de cercar informació sobre dife-rents aspectes econòmics d’aquests dos estats.

1. Informa’t sobre la població actual i la prevista per al 2050, la super-fície, el producte interior brut per paritats de poder adquisitiu (PIBper PPA) total, el PIB per PPA per habitant, l’índex de desenvolu-pament humà (IDH) de la Xina, l’Índia i, després, compara’ls ambels dels EUA, Alemanya i el Japó. Aquesta informació la pots con-sultar per mitjà de l’enllaç que trobaràs en el web www.espaibarca-nova.cat.

2. Busca informació general sobre aquests estats. Pots consultar elsenllaços que trobaràs en el web de l’editorial.

3. En la base de dades de les Nacions Unides trobaràs un ampli ven-tall de dades per al teu treball. Concentra’t en les dades d’interèseconòmic. Aquesta informació la pots consultar per mitjà de l’en-llaç que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat.

4. Consulta les dades i els informes del Banc Mundial mitjançant l’en-llaç que trobaràs en el web de l’editorial. Trobaràs informació con-creta de cada país en la base de dades World Development Data-base.

5. Busca més informació en altres enciclopèdies i llocs web que et ser-veixin per comprovar la hipòtesi plantejada a l’inici d’aquesta acti-vitat.

Font B. Mapa de l’Índia

33www

Page 29: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

ACTIVITAT DE SÍNTESI

34

Després de fer aquesta recerca d’informació, hauràs d’elaborar un infor-me que tingui l’estructura següent:

a) Dades actuals de la Xina i l’Índia comparades amb les dels EUA, elJapó i Alemanya.

b) Dades i opinions favorables a la confirmació de la hipòtesi plante-jada.

c) Dades i opinions que invaliden la hipòtesi plantejada.d) Conclusió final sobre la validesa de la hipòtesi.

En l’informe final pots incloure-hi fragments d’articles, taules estadísti-ques i mapes consultats que confirmin o rebatin la hipòtesi.

Font C. L’abundància de mà d’obra amb uns guanys salarials molt mésreduïts que els dels països desenvolupatsha estat un dels factors del desenvolupament xinès.

Font D. L’empresa índia d’automòbilsTata Motors va llançar al mercat, l’any2007, un utilitari amb un preu moltreduït que estava a l’abast de l’economiafamiliar de les classes mitjanes de l’Índia.

Page 30: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

ACTIVITATS FINALS UN

ITA

T

1

El consum creixent de recursos naturals

1.24. Examina el gràfic adjunt i descriu quina haestat l’evolució del consum energètic per personaentre 1987 i 2004. Intenta justificar les diferències deconsum entre les diverses àrees continentals.

1.25. Llegeix el text següent, resumeix els problemesque planteja l’explotació de les sorres bituminoses delCanadà i argumenta per quines raons creus que pottenir interès la seva explotació.

1.26. Confecciona una llista amb els màxims pro-ductors mundials de petroli i els màxims consumi-dors en el moment actual. Situa aquests estats en unmapa del món i fes-ne un comentari. Pots consultarel web de l’Agència Internacional de l’Energia, l’en-llaç del qual trobaràs en el web de l’editorialwww.espaibarcanova.cat.

Els impactes mediambientals

1.27. Quins problemes dels que ocasiona la pèrduade sòl pots observar en aquesta fotografia? Es potafirmar que en aquest lloc s’hi està produint un pro-cés de desertificació?

1.28. Entra en el web del Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya,l’enllaç del qual trobaràs en el web de l’editorialwww.espaibarcanova.cat, consulta-hi la informacióque hi ha sobre el canvi climàtic a Catalunya i elabo-ra un mapa conceptual en el qual es posin de mani-

Font 2. Les sorres bituminoses del Canadà

Les sorres bituminoses d’Alberta, al Canadà, consi-derades durant molt de temps com una font costosai problemàtica de petroli, són el centre d’un interèssense precedents per part de companyies d’arreu delmón. Si bé s’han de superar alguns obstacles abansque el potencial total d’aquest recurs pugui fer unacontribució significativa al subministrament mun-dial d’energia, aquests no redueixen l’entusiasme delsector. El betum cru i els jaciments relacionats depetroli pesant d’Alberta constitueixen una de les con-centracions d’hidrocarburs més grans conegudesarreu del món.

Per fer aquesta explotació ha calgut desenvoluparuna tecnologia molt cara en què es treballa mitjan-çant injecció de vapor a les profunditats de la terraper extreure’n aquest petroli pesant.

El desenvolupament de les sorres bituminosesinclou projectes complexos d’enginyeria, a gran esca-

la, realitzats en un clima hostil, relativament remoti on les temperatures poden arribar als 40 °C a l’es-tiu i baixar fins als –40 °C a l’hivern. L’organitza-ció de l’equip, els grans receptacles, la mà d’obra i els materials han comportat importants excessos enels costos de la majoria de projectes i expansionsrecents. El desafiament de la mà d’obra s’ha d’inten-sificar. La propera onada de projectes demanarà25 000 treballadors qualificats i semiqualificats.

WORLD ENERGY COUNCIL: World Energy in 2006

Font 3.

Fon

t:Po

rtal

de

dade

s G

EO, I

EA, 2

006a

9000

8000

7000

6000

5000

4000

3000

2000

1000

0

Àfrica

Àsia i Pacífic

Europa

Amèrica Llatina

i Carib

Amèrica del Nord

Àsia occidental

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2004

kg de petroli equivalent per persona

35www

Font 1. Abastiment d’energia primària per càpita

Page 31: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

fest els efectes, els impactes i les propostes per gestio-nar-lo d’una manera adequada.

1.29. Observa les dades d’aquest gràfic i comenta l’e-volució de la superfície boscosa de les diverses regionsmundials entre 1990 i 2005. Intenta justificar elsincrements o decrements de superfície que hi observis.

1.33. En el www.espaibarcanova.cat trobaràs un enllaça un web que conté informació sobre la població urba-na mundial. Llegeix la informació, redacta quatre con-clusions sobre l’evolució de la població urbana mundiali situa en un mapa les aglomeracions urbanes principals.

1.34. Quins han estat els canvis en el comerç mun-dial segons aquest text de la UNCTAD?

1.30. Selecciona en el mapa del web de l’EarthObservatory de la NASA –l’enllaç del qual trobaràs enel web de l’editorial– dos dels desastres naturals ques’hagin produït recentment. Elabora un breu informedels fets, les causes i les conseqüències i, finalment,argumenta si hauria estat possible evitar aquest riscnatural. En l’informe hi pots afegir alguna imatge delfet, si és possible.

El desenvolupament, la població i l’economia

1.31. En grups de 3 o 4 debateu si el desenvolupa-ment humà i el desenvolupament econòmic són dosconceptes diferents o si s’influeixen mútuament i finsa quin punt. Exposeu les vostres conclusions oral-ment o per escrit.

1.32. Escull un estat del món que consideris pocdesenvolupat, busca informació sobre els problemesd’alimentació, salut i educació que hi hagi i expo-sa les teves conclusions per escrit o amb un docu-ment creat amb el PowerPoint.

ACTIVITATS FINALS

Font 4. Superfície boscosa total per regions

Font 5.

El 2006, el valor total de les exportacions de mer-caderies des de tots els països del món era de 12 065mil milions (en dòlars dels EUA actuals). Un 60 %d’aquestes exportacions eren des de països desenvolu-pats. El 1960, la participació de les exportacions demercaderies era d’un 10 % del PIB; el 2006, haviapujat a un 35 %.

El creixement dinàmic en països en procés de desen-volupament en aquests darrers anys ha estat estimulatextraordinàriament pel creixement de les exportacions.

Les exportacions dels països en vies de desenvolu-pament s’han multiplicat 2,5 vegades entre 1995i 2006. Àsia és, clarament, el continent capdavanteren aquest augment; els països de l’Amèrica Llatinasón en segon lloc i l’Àfrica mostra exactament elmateix augment que el G7. Pel que fa a les impor-tacions, l’expansió en regions diferents és molt méspropera. Àsia és l’importador més important, ambun augment del 130 %, mentre que les economies del’Amèrica Llatina tenen un augment del 150 %. Elresultat de l’Àfrica s’equilibra força, amb exporta-cions que augmenten un 80 % –gairebé tant com lesimportacions, que han augmentat un 100 %. Des de1995, el comerç de mercaderies mundial s’ha desen-volupat una mitjana d’un 7,5 % anual.

Malgrat el creixement general elevat dels països endesenvolupament, el progrés als països menys desenvo-lupats ha estat més lent i ha continuat basant-se enels productes del sector primari i de baix cost. Aquestspaïsos han patit la volatilitat dels preus mundials demercat i la seva participació en el comerç mundial hadisminuït de l’1,8 % el 1960 al 0,9 % el 2006.

UNCTAD: Trade and Development Report, 2007

Fon

t:Po

rtal

de

dade

s G

EO, c

ompi

lade

s pe

r FA

O, 2

005 1990

2000

2005

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

milions de km2

Àfrica Àsia i Europa Amèrica Llatina Amèrica Àsia Pacífic i Carib del Nord Occidental

www36

Page 32: Un món globalitzat - cga.es · que el món del segle XXI s’ha convertit en un món globalitzat i interre- lacionat com mai no ho havia estat en la història. Al mateix temps, és

ACTIVITATS FINALS UN

ITA

T

1

1.35. Esbrina quins problemes d’intercanvi desiguales produeixen amb el comerç internacional de cafèi de cacau i quines són les solucions proposades. Potsbuscar informació sobre aquests dos productes en elweb de la UNCTAD i de l’ONG del Setem, l’enllaçdels quals trobaràs en el web de l’editorialwww.espaibarcanova.cat.

Les institucions internacionals

1.36. El mapa de la font 6 indica els estats del mónon hi havia més persones desplaçades per conflictespolítics l’any 2006. Selecciona dos d’aquests estatsi esbrina quines són les causes que han provocat eldesplaçament de la població.

Bòsnia i Hercegovina

F Fo on n

t t: :U

NH

CR:

Sta

tistic

al Y

earb

ook,

200

6

1.37. Descriu la informació queproporciona el mapa de la font 7que tens a l’esquerra. Busca elnom dels dos estats dels EUA onhi ha més immigració mexicanai elabora un resum que descriguiles característiques econòmiquesi humanes d’aquests dos estats.

37www

Font 6. Quantitat de desplaçats per conflictes.

Font 7. Proporció per estats del total dela població mexicana que viu als EUA.