UN MARESME + RESTAURATDEBAT SOBRE PROJECTES ESTRATÈGICS

Març 2007

Resoldre la travessia urbana de les rieres i evitar inundacions Resoldre la travessia urbana de les rieres i evitar inundacions reconeixent el singular rreconeixent el singular rèègim gim fluvial dels rials recurrents i procurant rescatar la capacitat fluvial dels rials recurrents i procurant rescatar la capacitat laminadora dels cursos alts i laminadora dels cursos alts i mitjansmitjans

Consolidar i ordenar lConsolidar i ordenar l’’activitat agractivitat agrààriaria

Garantir la qualitat i la funcionalitat dels espais protegits peGarantir la qualitat i la funcionalitat dels espais protegits pel PDUSCl PDUSC

Millorar la qualitat paisatgMillorar la qualitat paisatgíística, el seu valor patrimonial, ambiental i econòmicstica, el seu valor patrimonial, ambiental i econòmic

Crear una xarxa de parcs que inclogui Crear una xarxa de parcs que inclogui ààmbits de diferent tipologia i funcimbits de diferent tipologia i funcióó amb una gestiamb una gestióócoordinada i al servei dcoordinada i al servei d’’uns mateixos objectiusuns mateixos objectius

Reconstruir i repensar el sistema de ports actual o Reconstruir i repensar el sistema de ports actual o ll’’artificialitzaciartificialitzacióó definitiva ddefinitiva d’’algunes algunes platges del Maresmeplatges del Maresme

OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE QUALITAT TERRITORIAL

Resoldre la travessia urbana de les rieres i evitar inundacions Resoldre la travessia urbana de les rieres i evitar inundacions reconeixent el singular rreconeixent el singular rèègim fluvial dels rials recurrents i procurant gim fluvial dels rials recurrents i procurant

rescatar la capacitat laminadora dels cursos alts i mitjansrescatar la capacitat laminadora dels cursos alts i mitjans

Riera d’Arenys de Munt

• Injeccions i recanalitzacions en zones d’hivernacles o de gran superfície de teulades per a recuperar la capacitat laminadora de la conca. Dipòsits de laminació i de reutilització de l’aigua de pluja en noves urbanitzacions i parcel·les.

• Col·lectors-interceptors a la capçalera de les poblacions per a garantir entrades a la travessia urbana de cabals màxims d’1-2 m3/s en qualsevol circumstància.

• Dipòsits i emissaris per a laminar i conduir al mar les aigües interceptades i els sediments (manteniment de la dinàmica costanera) i/o per a rescatar aigua dolça per a reg (decantadors associats als dipòsits laminadors).

• Projectes específics de cobriment justidimensionat de les travessies urbanes de les rieres regulades o de manteniment del curs a cel obert i enjardinat.

• Eliminació de lliscat en les lleres per a afavorir la infiltració

Partint d’aquest objectiu estratègic es poden proposar projectes pertinents i sumables:

Riera d’Arenys. 1997

Vilassar de Mar

Pineda de Mar

Agricultura intensiva d’hivernacle: el model de Vilassar

- Conreus principals: flors i plantes ornamentals

- Superfície agrícola utilitzada (1999): 128 ha regadiu

i 1 ha secà

Vilassar de Mar 1999:

- Flors i plantes ornamentals: 11.337 àrees (55 explotacions),de les quals 7.878 àrees l’activitat productiva es desenvolupa en hivernacles

- Hortalisses: 14 ha de regadiu (14 explotacions)

Agricultura extensiva d’horta: el model de Pineda

- Conreus principals: hortalisses

- Superfície agrícola utilitzada (1999): 59 ha regadiu

i 28 ha secà

Pineda 1999:

- Hortalisses: 52 ha de regadiu (43 explotacions)

- Flors i plantes ornamentals: 30 àrees (1 explotació), a l’aire lliure

Els models agrícoles del Maresme

Consolidar i ordenar lConsolidar i ordenar l ’’activitat agractivitat agrààriaria

Consolidar i ordenar lConsolidar i ordenar l ’’activitat agractivitat agrààriaria

*Estimació** % existent el 2005 en relació el 1982Font: Censos agraris i estimació pròpia.0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

Tordera-Palafolls (59%)**

Alt Maresme (23%)**

Mataró (15%)**

Maresme Sud (33%)**

2005*199919891982

Ha.

• Establir mecanismes urbanístics per protegir la superfície agrària amenaçada per les pressions edificatòries: Vincular municipalment i/o supramunicipalment l’atorgament de llicències a la concentració d’edificacions que alliberi espai lliure i que n’asseguri la gestió; Crear parcs agraris (p.ex: Agroparc Balasc- La Torre a Pineda i Santa Susanna).

• Redactar Plans especials per ordenar la superfície agr ària productiva. Fer-ho de manera explícita, o incorporar-ne els objectius com un dels pilars dels futurs PDU(s).

•Potenciar a través del Consell Comarcal els productes agrícoles amb singular valor afegit. Entre els productes del Maresme que disposen de distintius d’origen i qualitat agroalimentària destaquen: vi d’Alella (DO Alella); fesol/mongeta del Ganxet Vallès-Maresme (en procés de reconeixement comunitari per a ser DOP), etc.

La seva gestió és l’element clau per garantir-ho. Hi ha diferents opcions per aconseguir aquesta necessitat de gestióno resolta:

• Crear un programa de foment de la custòdia del territori entre els propietaris.

• Endegar un programa d’adquisició pública de sòl.

• Establir mecanismes urbanístics municipals i/o supramunicipals. Vincular municipalment i/o supramunicipalment l’atorgament de llicencies a la concentració d’edificacions que alliberi espai lliure i que n’asseguri la gestió.

Garantir la qualitat i la funcionalitat Garantir la qualitat i la funcionalitat dels espais protegits pel PDUSCdels espais protegits pel PDUSC

Darrers vincles entre laSerralada de Marina-Sant

Mateu i el Litoral

Connector de la Tordera

Connector Riera d’Argentona

amb espais agrícoles litorals

densament ocupats

per hivernacles

Pla de Sant Simó. Connector agrícolamoderadament ocupat per hivernacles

Corredor-Litoral

Fragments del contacte

del Corredor amb el Litoral

Riera de Teià. ConnectorLitoral-Céllecs

Fragments de l’ecotó

agrícola a Llavaneres-

Sant Vicenç de M.

Ecotó agrícolaMontnegre-Litoral.

SeparadorArenys-Canet

Fragments interiorsde l’ecotó agrícola

entre el Montnegre iel litoral

Roques blanques-Torrent Murtra.

PenetracióMontnegre al litoral

Ecotò agrícola litoralentre Montnegre i

Litoral, benconservat,, de

superfícieacceptable, densitatbaixa d’hivernacles i

forta pressióurbanística

Redactar la carta del paisatge del Maresme.La carta del paisatge haurà de fixar uns objectius de qualitat paisatg ística que puguin ser incorporats per el(s) PDU(s) en forma de normativa i recomanacions a l’hora de redactar/revisar POUM’s, atorgar llicencies per projectes concrets, etc. Això també permetria avançar-se al catàleg del paisatge de la RMB, que necessariament s’haurà de realitzar per el PTP i que per llei haurà d’incorporar la carta del paisatge del Maresme (si aquesta està feta abans del catàleg corresponent al PTP). Finalment, tal i com indica l’art 18. del Decret 343/2006 de desenvolupament de la llei de paisatge, la carta del paisatge tindria un programa de gestió en el que es concretin les accions específiques que han d’emprendre els diversos agents del territori.

Millorar la qualitat paisatgMillorar la qualitat paisatgíística, el seu valor stica, el seu valor patrimonial, ambiental i econòmicpatrimonial, ambiental i econòmic

F. Ximeno 2004

Quina petita pàtriaencercla el cementiri!Aquesta mar, Sinera,turons de pins i vinya,pols de rials. No estimores més, excepte l'ombraviatgera d'un núvoli el lent record dels diesque són passats per sempre.

Salvador Espriu

Entorn de la Riera de Vilassar

Montnegre- Corredor

Parc de les Serres del Montnegre i el Corredor

- Figura o règim de protecció: PEIN

- Nivell de protecció: Parc

- Òrgan gestor: Diputació de Barcelona

- Superfície:11.159 ha (segons PEIN,43% situat al Maresme); 15.010 ha (segons Pla Especial)

- Pla especial: aprovat (1989)

Parc de la Serralada Litoral

- Figura o règim de protecció: PEIN

- Òrgan gestor: Consorci del Parc de la Serralada Litoral (creat el 1992 i format per la Dip. BCN, el CC Maresme, el CC Vallès Oriental i els juntaments)

- 3 unitats: la Conreria, Sant Mateu i Céllecs

- Superfície:4.053 ha (59% situat al Maresme)

- Pla especial: aprovat (2004)Roureda de Tordera

- Figura o règim de protecció: PEIN

- Òrgan gestor: ??

- Superfície:35 ha

- Pla especial: 1995

Estanys de Tordera

- Figura o règim de protecció: PEIN

-Òrgan gestor: ??

- 5 unitats:Estany de la Júlia, Braç esquerre de l’illa del riu Tordera, Prats d’en Gai, Estany de Can Raba i Estany de Can Torrent

- Superfície:45 ha

- Pla especial: 1995

Altres espais d’interès de la conca del Tordera inclosos en l’Inventari de Zones Humides: - Aiguamolls del curs baix del Tordera (16,3 ha)- Desembocadura del riu Tordera (28,7 ha, de les quals 12,5 ha s ón al Maresme)

Els espais naturals protegits (PEIN)

Crear una xarxa de parcs que inclogui Crear una xarxa de parcs que inclogui ààmbits de diferent tipologia i mbits de diferent tipologia i funcifuncióó amb una gestiamb una gestióó coordinada i al servei dcoordinada i al servei d’’uns mateixos objectiusuns mateixos objectius

Definir i incorporar al planejament els connectors terra- mar. Mitjançant la planificació supramunicipal (PDU) incorporar els espais lliures que permeten connectar els espais protegits de l’interior amb els espais definits pel PDUSC

Elaborar plans de gestió dels espais naturals

protegits amb un enfocament holístic: a banda de plantejar actuacions per a preservar els valors patrimonials més concrets (hàbitats, espècies) o més genèrics (paisatges, patrimoni etnocultural), els plans de gestió han d’abordar l’entorn socioambiental dels espais naturals considerant els factors socioeconòmics, el patrimoni històricocultural, els usos actuals, els riscos i impactes potencials, etc.

Tractar de manera coordinada entre les diferents administracions la gestió dels espais protegits. p.ex: Projectar supramunicipalment les “portes d’entrada”als parcs, etc.

Crear una xarxa de parcs que inclogui Crear una xarxa de parcs que inclogui ààmbits de diferent tipologia i mbits de diferent tipologia i funcifuncióó amb una gestiamb una gestióó coordinada i al servei dcoordinada i al servei d’’uns mateixos objectiusuns mateixos objectius

Pla

tja d

els

Ban

ys d

e M

ontg

atP

latja

de

Mon

tsol

ís

Pla

tja d

el M

asno

uP

latja

de

l’Oca

ta

Pla

tja d

e P

onen

tP

latja

de

la D

escà

rreg

aP

latja

del

Pla

de

l’Ós

Pla

tja d

e B

ella

mar

Pla

tja d

e Ll

evan

t

Pla

tja d

e P

onen

tP

latja

de

Llev

ant

Pla

tja d

e l’A

still

ero

Pla

tja d

e l’A

lmad

rava

Pla

tja d

e C

abre

ra

Pla

tja d

el F

ortí

o de

l Bún

quer

Pla

tja d

e P

onen

tP

latja

de

l’Est

ació

Pla

tja d

el V

arad

orP

latja

del

Cal

lao

Pla

tja d

e S

ant S

imó

Pla

tja d

e l’E

stac

ió

Pla

tja d

el B

alís

Pla

tja d

e S

ant V

icen

ç

Pla

tja d

els

Tres

Mic

os

Pla

tja d

e la

Mus

cler

aP

latja

de

la P

icòr

dia

Pla

tja d

el C

avai

ó

Pla

tja d

el C

avai

óP

latja

de

Can

et

Pla

tja d

e le

s R

oque

s B

lanq

ues

Pla

tja d

el M

olío

de

la M

urtra

Pla

tja d

e C

an V

illar

Pla

tja d

e S

ant P

olP

latja

del

s P

esca

dors

Pla

tja d

e le

s E

scal

etes

La P

latjo

laP

latja

del

Mor

erP

latja

de

la R

oca

Gro

ssa

Pla

tja d

e le

s R

oque

sP

latja

de

Gar

bí

Pla

tja G

ran

Pla

tja d

e P

ined

a

Pla

tja d

e S

anta

Sus

anna

Pla

tja d

els

Pin

sP

latja

de

Mal

grat

Pla

tja d

el C

amíd

e la

Pom

ared

a

Montgat el Masnou Premià de Mar Vilassar de Mar

Cabrera de Mar

MataróSt. Andreu de Llav .

St. Vicençde Mont.

Caldes Estrac

Arenys de Mar

Canet de Mar

St. Pol de Mar Malgrat de Mar

Sta. Susan-na

Pineda de Mar

Calella

Estat de la sorra

Port d’Arenys

Port Balís

Port de Mataró

Port de Premià

Port del Masnou

Tipologia

En regressióNo regressió

DefensadaNo defensadaEscurelladaPenyassegatsCalaObres portuàries

L’estat de les platges

Font: elaboració pròpia en base a les informacions del Pla Estratègic del Litoral

Reconstruir i repensar el sistema de ports actual o artificialitReconstruir i repensar el sistema de ports actual o artificialitzacizacióódefinitiva ddefinitiva d’’algunes platges del Maresmealgunes platges del Maresme

Regeneració artificial de les platges del Baix Maresme (2005)-1 milió de m3 de sorra - 6 milions d’€

Davant la impossibilitat de perllongar indefinidament la regeneració periòdica de sorra malgrat l’elevat cost econòmic i ambiental, quin objectiu estratègic adoptem en relació a la dinàmica litoral?

Instal·lació d’espigons submarins

Rigidització de la costa: platges de formigó...

Reconstrucció/eliminació d’alguns ports

Font: Tesi 1999. UPC.Percepció dels impactes estètics i mediambientals de la regeneració de les platges

1a REGENERACIÓ del LITORAL de MASNOU-MONTGAT (1986-87)- Aportació de sorra: 2.045.000 m3

- Origen de la sorra: fons marí a 10 m de profunditat- Tram de platja regenerada: 5,3 km- Cost del projecte: 964 milions pts

Ports esportius del MaresmeFont: web del DPTOP

Reconstruir i repensar el sistema de ports actual o artificialitReconstruir i repensar el sistema de ports actual o artificialitzacizacióódefinitiva ddefinitiva d’’algunes platges del Maresmealgunes platges del Maresme