UN GRUP D’ALUMNES DEL QUADRADO

CLASSIFICAT EN EL PREMI DEL BANC

D’ESPANYA

PREMI EUROESCOLA per a l'IES J. M. Q.

La setmana del 22 al 29 de març un grup d'alumnes debatxillerat de l'IES Josep M.Quadrado acompanyats perles profesores Sili Florit i Pilar Arguimbau van viatjar finsa París i a Estrasburg per participar amb altres joves auna Jornada a la seu oficial del Parlament Europeu .

La realització d'aquesta activitat va ser possible grà-cies que el curs passat l'equip d'alumnes de 1r de bat-xillerat de la matèria d'economia del nostre centre IESJosep M. Quadrado va ser el primer classificat de lesIlles Balears al concurs d'àmbit europeu EUROSCOLA, que en aquesta edició tractava sobre el tema "LaUnió Europea, 50 anys de construccció europea". És la 3a vegada que el centre queda classificat en elprimer lloc de les Illes.Enhorabona!

El Banc d'Espanya ésconscient de la importàn-cia que té per al desenvo-lupament del país l'educa-ció financera. A través del'Aula Virtual, portal desti-nat principalment als joves,organitza un concursescolar amb l'objectiu dedonar a conèixer què és elBanc d'Espanya, les fun-cions que té i el seu papercom a avalador de l'estabi-litat de preus, dels paga-ments i del sistema finan-cer en el marc del SistemaEuropeu de BancsCentrals (SEBC).

El Concurs consta de duesfases amb les següentsproves:1. Resolució d'una provaobjectiva o tipus test ambcaràcter eliminatori relacio-nada amb els contingutsde l'Aula..2.En la segona fase, elsequips seleccionats pre-

sentaran la redacció d'unassaig o una contribucióescrita que tindrà relacióamb el SEBC il'Eurosistema, que celebrael seu desè aniversariaquest mes de juny de2008.Al segon trimestre del curs,els alumnes d'economia de1r de batxillerat van realit-zar la prova tipus test (50preguntes de certa dificul-tat sobre el funcionamentdel Banc d'Espanya). D'entre mésde 200 centres participantsde tota Espanya, van serun dels 25 classificats perpassar a la segona fase(van obtenir el 5è lloc), entenim el reconeixement enun diploma. A la segona fase, van pre-sentar un treball elaboratper sis alumnes (MíriamPascual, Júlia Florit, RoserFebrer, Marta Mascaró,Catalina Pons ,Maite

Marquès) sobre "EL Bancode España y elEurosistema: 10 años deestabilidad", que començaaixí:"Andrea estudia a la sevahabitació: un munt de lli-bres sobre la taula, elsquaderns i apunts i, clar,l'ordenador engegat i con-nectat al Messenger. Desobte, un "zum-zum" l'avi-sa que volen parlar ambella...Inici de sessió: dijous,10/abril/2008< . < … A n d r e a … > . >(andrea_op@hotmail.com)(17:15) ^^Marta:

ei,ets aki? (17:16)<.<…Andrea…>.>:

ola wapa!(17:16)

^^Marta: et qeda mlt x aca-bar d passar el trball dlBDE (17:17) )

<.<…Andrea…>.>: ho sticfnt. xD

Durant les dues darreres setmanes, Andrea i altressis companys de classehan preparat un treball pro-posat per la professora d'e-conomia, sobre el Bancd'Espanya i l'Eurosistema.

Aquest any és la segonavegada que han participaten el concurs; l'any passatno van aconseguir passarla primera fase, enguany sího han aconseguit; espe-rem que en la propera edi-ció del concurs siguin elsguanyadors.

El passat dia 9 demaig, en un acte insti-tucional celebrat aPalma amb motiu delDIA D'EUROPA, dosequips de dos Institutsde Menorca van rebre,juntament amb quatrecentres de Mallorca, elseu guardó com aguanyadors delPREMI EUROPA PERA JOVES ESTUDI-ANTS (PEJE), convo-cat pel Centre BalearsEuropa, la Conselleriad'Educació i Cultura ila Representació de laComissió Europea aB a r c e l o n a .L'objectiu del PEJE ésque els estudiantsampliïn coneixementssobre la Unió Europea,els països membres,les iniciatives que s'hiengeguen, els efectesd'aquest engranatgesupranacional, etc.El 2008 és l'AnyEuropeu del DiàlegIntercultural. Europaés de cada vegadamés diversa cultural-ment. L'ampliació de laUnió Europea i la glob-alització han contribuïta augmentar el caràc-ter multicultural delnostre territori, al quals'hi han sumat mésètnies i cultures, mésllengües i més reli-gions. És per açò queel diàleg intercultural

és clau en el fomentde la identitat i la ciu-tadania europees.Participar en la convo-catòria del PREMIEUROPA PER AJOVES ESTUDIANTS(PEJE) d'enguany,suposava despertarl'interès dels alumnesper tota aquestatemàtica. Els partici-pants havien d'elabo-rar un treball en formatescrit, plàstic o audio-visual, en el qual esdesenvolupàs una deles següents temà-t i q u e s :- Beneficis de la diver-sitat cultural.- Enteniment mutu iconvivència entre cul-t u r e s .- Aprenentatge de lesdiferents tradicionsc u l t u r a l s .

S'hi van presentar mésde setanta treballs i elsmembres del Jurat vandestacar l'altíssim niv-ell mostrat pels partici-pants i valoraren l'es-forç, dedicació, quali-tat i creativitat de lesobres presentades.Els dos equips premi-ats de Menorca estanformats per:"4 alumnes de 1r debatxillerat de l'IESJosep M. Quadrado deCiutadella: JosepMercadal Rotger, Júlia

Riutort Juaneda, NoelRey Espinola i BetyArena Cavaller i laseva professorad'Economia M.Auxiliadora FloritM a s c a r ó .“4 alumnes de 1r debatxillerat de l'IESPasqual Calbó iCáldes de Maó i laseva professora d'Història i Cultura deles Illes BalearsCatalina Seguí deV i d a l .

L'equip de l'IES JosepM. Quadrado deCiutadella va elaboraruna Camiseta 2008,Any Europeu delDiàleg Intercultural.Els mateixos alumnesexpliquen la raó i l'exe-cució del seu projecte:

La nostra idea és queaquesta peça de vestirsigui el símbol d'agom-bol, d'acceptació, derespecte a aquellescultures que vénen defora. El disseny de lacamiseta és els e g ü e n t :

Per una altra banda,l'equip de l'IESPasqual Calbó iCáldes de Maó vaenregistrar un video-clip amb un RAP titulatUna Europa ideal.Si el voleu veure iescoltar anau a la webhttp://www.peje.cat/reso l u c i o . h t m l

El Premi per als equipsguanyadors consisteixen un viatge aBrussel·les per visitar-hi les institucionsc o m u n i t à r i e s :Parlament Europeu,Comissió Europea ... itambé, aprofitar perconèixer les ciutats deBrussel.les, Bruixes iGant. L'expedició sor-tirà el dia 27 de junyamb tornada el 1r dejuliol.

REPORTATGE PEJEPREMI ALS ALUMNES D’ECONOMIA

La camiset a duuenganxada la cor -responent etique -ta amb la informa -ció sobre la sevacomposició (per -centatges de tol -erància, solidari -tat, respecte...), laseva cura (pro -hibicions enrelació al racime,segregació, dis -criminació...) i elseu preu: just .

Les aulesEspais del centre:

La resposta Øs que se necessita unamillor il•luminació per poder llegir les pis -sarres. Nosaltres proposam que posinllums de part damunt les pissarres demanera que quedin il•luminades directa-ment i així est alviar consum elŁctric icontribuir a no contaminar tant l’atmos-

fera.

A les aules, per què hem de tenir el llum encès quan hi ha tanta llum natural?

Les aules fa anysque no es pinten in’hi ha que tenenun color molt per-dut. La majoriaestan pintadesde groc i nos-altres proposamde variar els colors de maneraque cada nivell

es pugui diferen-ciar pel seu colorde paret.

BATXILLER,CICLE FORMATIU,..

..com la mar

TALLERS,LABORA TORIS,..

..com el sol

ESO

..com el bosc

MÚSICA,PLÀSTICA,..

..coml’amor

Unes parets més agradables i renovades

La sala d’actesja no està en bonescondicions perquè elsalumnes o el profes-sorat hi puguin actuaro realitzar les activi-tats proposades;encara que hi haqualque element queestà bé, com perexemple, l’equip demúsica i la pantalla depel·lícules.

PROPOSTES DEMILLORA

Ens agradaria quereformessin el teatre,que l’ampliessin i quecanviessin els seients.L’escenari el podrienfer més gran, ja queen algunes actuacionshi falta espai. Tambéens agradaria que hihagués un vestidor,perquè les personesque hi han d’actuar espuguin canviar sensenecessitat d’anar alsbanys de l’institut. Els costats laterals del’escenari, allà on hiha la música i lesportes de sortida, nohi ha llum i caldria queen posessin, perquè al’hora de posar lamúsica s’ha d’obrir laporta i molesta elsestudiants que estantreballant.

La sala d’actes és un dels espais més importants d’aquests centre. Fa molts d’anys queno es reforma i necessita millores. Us explicam que ens agradaria que canviés.

ESPAIS DEL CENTRE:

EL TEATRE

L’espai escèncic delteatre està limitat i elterra està fet malbé.Darrere les ballar-ines, s’hi podenobservar uns bancssense cap cortinaque els tapi.

El que ens agrada:

- L’aparell acústic. - La bona projecció de les pel·lícules.- La visibilitat de l’escenari des delsseients.- La coordinació a l’hora de fer convo-catòries per part del professorat.

El que ens desagrada:

- L’espai escènic.- Les butaques.- La il·luminació.- L’ambient.- El manteniment del teatre.

Imatge del rellotge a laparet frontal del centre.

Espais del centre

Els PATISA l’institut hi ha dospatis: el pati nord, enel qual s’aparquen lesvelos i les motos i onhi ha una zona verda,amb arbres i gespa,però no s’hi pot estarperquè hi ha personesque no respecten elsvehicles allàaparcats.

També hi ha el patisud, que és el pati ontots hi jugam i ens hopassam d’allò més bé,amb els dos camps defutbol, el de bàsquet,la cantina i unesquantes taules i bancsper seure.A nosaltres ensagradaria que l’àrea

de terra del pati sudfos plantada d’arbres:pins, plataners...perquè ens agrada elverd, perquè volemfresca i ombres iperquè volem con-tribuir a augmentar lamassa verda.

També demanam que pintin les parets del frontó, perquè la pinturacau i alguna part de la paret està pintada amb graffities i no fa gairepolit per a l’institut.

Una altra cosa que ens agradaria és que, el curs qui ve, els grups de3r ESO pintin de nou les parets del pàrquing de velos i motos ambdibuixos creatius; seria una activitat artística ben adequada per tre-ballar a la matèria de plàstica.

- Volem més ombres

- Volem més arbres

- Volem més fresca

- VOLEM MÉSZONES VERDES!!!

ESPAIS DEL CENTRE: CANTINA

Voldríem quecomprassin unaparell per filtrarl’aigua, i aixídonar-la gratuïta.

Volem productes més sans i variats, sense tanta xocolata. Demanam que posin a la venda fruites i fruits secs per poder berenar i que no

es venguin xiclets perquè no els podem menjar a classe ni cantimplores Zumrok,que no són bones per a la salut.Aigua bona i res de plàstics. Volem contribuir a millorar el mediambient.

Les cantimplores no són gens bones per a la salut, a més tenen molt de plàstic i no és necessari consumir-ne tant.

La cantina és un dels espais més estimats pels alumnes del centre i les persones que sen’encarreguen són la mar d’amables. Així i tot voldríem suggerir algunes millores quanta la venda de productes.

Músics de Jazzfan una volta per

l'institutEl primer dia del tercer trimes-

tre ens visitaren músics de Jazz

El grup de JazzTandarica Orkestar vavenir al nostre institut afer-nos un petit con-cert. Fou a tercerahora del passat dia31de març .

El concert esdugué a terme per totsels passadissos del'institut. Els músicsanaven tocant mentrepassaven pels passa-dissos i la gent des dedins la seva aula sen-tia la música.

Nosaltres des dela classe sentíemmúsica, però no sabí-em què era. Fins i tot,

alguns alumnes sepensaren que era l'a-larma d'incendis, peròquan vam veure queestava molta estonasonant començàrem apensar que havia deser una altra cosa. Enacabar l’hora de clas-se, el nostre professorguaità per la porta i vaveure els músics, idesprés tots volíemguaitar i gaudir de labella música.

Quan ja havienpassat pels passadis-sos acabaren el con-cert a l'entrada, entreles portes i les cartelle-res.

Durant tota l’es-tona de descans vanestar tocant els seusinstruments a l'entradadel centre.

Fou una expe-riència única

que val la penarecordar.

Maria Arguimbau (1r ESO)

Entre tots és un pro-grama de prevenció dela drogadicció ques’està realitzant a 1rESO.

Es tracta d’una iniciati-va de Projecte Home,assessorada pel tera-peuta Enric Mas ibasada en els progra-mes ConstruyendoSalud i Entrenamenten habilitats de Vida,als quals s’ha afegituna matèria de Valors,com un element fona-mental a tenir encompte en la formacióde l’individu, ja que lesseves creences i acti-tuds, la seva satisfac-ció personal i el senti-ment d’autorealització ide seguretat guien laseva conducta i li per-met prendre les sevesp r ò p i e sdecisions.També s’hi

inclou l’entrenamentd’estratègies congniti-ves, les quals ens aju-den a tenir més conei-xemets, i així podemreflexionar i pensar pernosaltres mateixos.

Entre tots ensformam per aixídisminuir el con-sum de totes les

drogues, tantlegals com

il·legals, i lesseves conse-

quències

El programa consisteixen treballar a classe i acasa les matèries queintenten donar respos-ta al que són els pilarsen què cal cimentar laformacó dels joves:

L’autoestima : Pertal que es potenciïnactituds bàsiques coml ’autoconeixament ,l’autovaloració, etc.,que contribueixen amilorar el concepted’un mateix i, ambaixò, la relació amb elsaltres.

Les habilit atssocials : Per tal ques’adquireixin les habili-tats suficients per rela-cionar-se amb elsaltres, comunicar-se isaber resistir la pres-sió.

Les estratègies cog -nitives : Amb l’objectiud’incidir i informarsobre els processosd’elaboració del pen-sament i fer-ne cons-cient l’adolescent.

El control emocional :A més d’aprofundir enquè són les emocions,es tracta d’apendretècniques per contro-lar-les correctamnet.

La presa de deci -sions : Amb l’objectiuque s’enforteixi el des-envolupament de crite-ris elaborats pel propiindividu i que li perme-ti prendre decicionscoherents, per con-trastar la influèncuia ila pressió d’altres per-sones.

La informació : Entesacom a part d’una accióformativa més àmplia,té l’objectiu de propor-cionar coneixementssobre les drogues quepermetin adoptar unapostura responsableenfront del seu ús.

“Entre tots”Programa de prevenció de la drogadicció entre els

joves del nostre institut

Teresa Mascaró i Núria Cavaller (1r ESO)

Les alternatives peral lleure : Per tal quel’individu pugui satisferla seva necessitat decercar sensacionsnoves decidint respo-sablement com inver-tir el temps lliure.

La tolerància i coo -peració : Amb l’objec-tiu que es pugui reco-nèixer i respectar elvalor de les diferènciesi del treball cooperatiu,potenciant les actitudsprosocials.

Per fer arribar aquestainformació als alum-nes, es fa servir unahora setmanal, la ses-sió de tutoria, i ensdonen fitxes per fer acasa, encara quetambé s’han fet duestrobades de pares i fillsamb els monitors i elstutors. L’experiència

ha estat molt enriqui-dora perquè ens hohem passat molt bédurant les sessions iens ha ajudat a refle-xionar sobre els temestreballats a l’aula i acasa. Esperam conti-nuar el proper curs.

L’experiènciaha estat moltenriquidoraperquè ens

ho hem pas-sat molt bédurant lessessions i

ens ha aju-dat a refle-

xionar sobreels temes

treballats al’aula i a

casa.Esperam

continuar elproper curs.

El dia 6 de maig,

el glosador Miquel

Ametller i la seva alum-

na Pilar Pons varen

venir a l’institut per

cantar gloses davant

tos els alumnes de pri-

mer d’ESO. També els

acompanyava amb la

seva guitarra el profes-

sor Nito Ferrer. El glo-

sat es va realitzar a la

sala d’actes d’aquest

institut. Uns dies abans

vàrem tenir l’oportuni-

tat de poder aprendre

a fer petites gloses amb

l’ajuda dels glosadors.

Cadascun dels

grups de primer també

va tenir l’ocasió de fer

una classe de teoria

amb aquests dos pro-

fessionals.

Fins i tot vam

inventar petites canço-

netes amb el vocabula-

ri que, entre tots, haví-

em donat a conèixer.

El dia de l’espec-

tacle, Miquel Ametller i

la seva alumna van

improvisar les gloses.

Per demostrar aquest

fet van demanar als

alumnes presents que

elegissin temes amb els

quals ells glosarien.

Unalumne ens

conta la sevaexperiència!

- Què et va semblaraquesta experiència?Fou molt impressio-

nant, amb aquesta

activitat he descobert

la glosa, un tipus de

poesia del qual mai

havia sentit a parlar.

- Què és el que et vaagradar més? El que em va agradar

més és que poguéssim

elegir el tema amb el

qual ells glosarien, i

així deixaren ben clar

que improvisaven.

- Creus que és neces-sari que participem enactivitats d’aquesttipus?Jo penso que és molt

important anar a acti-

vitats d’aquest tipus,

amb l’objectiu d’a-

prendre en un con-

text diferent del de

l’aula.

Mireia Frau García, Maria

Moll Torres Maria

Arguimbau Anglada (1 ESO)

Picada entre glosadors

“La glosa con-sisteix en fer úsde la paraulaamb el màximd’intel·ligèn-

cia.”

Glosat:Cançó llarga, de metres diversos id'extensió variable —a vegades

molt gran—, improvisada o redac-tada pels glosadors de Mallorca i de

Menorca.

Hem après aglosar utilizanttècniques devocabulari.

Les

nost

res

canço

net

es:

Quante

s vegades

t’he d

ital·lo

ta q

ue t

’est

imava

i davant

tu m

’he r

endit

mentr

e e

ls u

lls

et

conte

mpla

va

mil v

egades

t’he r

epetit

que s

ense

tu n

o r

esp

irava.

M’a

gra

dari

a t

enir

pro

u c

ora

tge i v

ale

ntia

per

po

der

com

part

ir

la t

eva a

mis

tat

cada d

ia.

M’a

gra

dari

a t

enir

pro

u c

ora

tge i v

ale

ntia

per

afr

onta

r el dest

í que p

ass

arà

alg

un d

ia.

Sa g

losa

per

a m

i se

ràes

cam

í per

po

der

viu

re

per

aix

í po

der

canta

ren e

l m

ón i s

er

lliu

re.

Sa g

losa

per

a m

i se

ràes

cam

í per

po

der

viu

reju

garè

a im

po

vis

ar

i aix

í se

ré lliure

.

El nostre institutés un centre ecoam-biental en el qual es

celebra el Dia Mundialdel Medi Ambient. Ambmotiu d' aquesta cele-bració, la ComissióMediambiental propo-sà una jornada amb lapretensió d’influir ieducar en qüestionsrelacionades amb lam o b i l i t a t .

Concretament, orga-nitzà una activitat queimplicà tot el professo-rat i alumnat del centrei que consistí en anara fer una volta ambbicicleta per tots elscarrers de Ciutadella,amb l'ajuda dels alum-nes del Bike coast bike i laPolícia Municipal, queens van ajudar a poderfer el recorregut.

Durant el matí dedijous dia 5 de junytots els alumnes pas-sàrem per l’aula d’in-formàtica i contestà-rem una enquestarelacionada amb lamobilitat i el mediambient.

També durant elsmatins dels dies 5 i 6

de juny s'exposaren al'entrada del centrecartells, anuncis, pre-sentacions digitalsrelacionats amb l' acti-vitat. A i x ímateix, el divendresdia 6 es proposà quetothom anés a l'insti-

tut a les 8.00h del matíamb bicicleta. Lesclasses van acabar ales 12:30 i tot el centreva fer ordenadamentuna ruta pels carrersde Ciutadella i acabà-rem al castell de SantNicolau, on uns alum-nes van llegir un mani-fest a la regidora d’e-

ducació del’Ajuntament, AntòniaBenejam, reivindicantla mobilitat sostenibleal nostre poble. Elmanifest tractavasobre els usos de labicicleta, els seusavantatges i les raonsper construir aCiutadella carrils per-què tots poguem anaramb bicicleta: pares,mares, fills, avis i totala gent que vulgui.D’aquesta manera, nos’hauria d’agafar elcotxe o la moto per ferun recorregut curt, espodria agafar la bici-cleta i no contaminarí-em i podríem tenir unaCiutadella neta, nocontaminada, agrada-ble i també ecològica.

Sobre dues rodesMar Febrer i Carme Carretero (1r ESO)

Per als alumnesva ser un dia

especial.Tríptic que es va repartira les famílies

Tothom amb velo: l’armàrem grossa!

L'INSTITUT Josep M.Quadrado, com a cen-tre educatiu compro-mès amb la formaciódels alumnes es pro-posa de sensibilitzar elconjunt del centre pera l'ús de la bicicletacom a mitjà de trans-port saludable i soste-nible. Perquè pensamque l'ús de la bicicletacom a eina de mobilitatcontribueix a millorarla qualitat de vida, i ténombrosos avantatgestant per a l'individucom per a la societat.

La bicicleta, tant pelseu reduït cost comper la seva popularitat,és el mitjà de transportque es troba més dis-ponible al conjunt de lasocietat. El seu ús enels desplaçamentsurbans permetria lareducció del trànsitmotoritzat a l'interiorde la ciutat, i per tant

una disminució de lacontaminació acústicai atmosfèrica. Això,conjuntament amb ladilució de la densitatdel tràfic i la disminu-ció dels riscs d'acci-dent que comportaria,s'expressaria amb unaconsiderable millorade la qualitat de vida ihumanització de la ciu-tat. La seva reduïdadespesa energètica laconverteix en un mitjàde transport ideal dinsd'un marc de desenvo-lupament sostenible:

- La bicicleta és unvehicle silenciós, net,assequible i sosteni-ble.

- Ajuda a reduir la con-gestió a les ciutats iajudar a fer el trànsitmés segur i fluid.

- Millora la cohesiósocial i ofereix inde-

pendència i llibertat.

- Necessita poc espaid'estacionament imillora la qualitat delsespais públics.

- És una vehicle demobilitat eficaç per adistàncies mitjanes icurtes.

- Augmenta les oportu-nitats d'oci, esport iturisme.

- Millora la salut física imental.

A Ciutadella, els des-plaçaments que fa lamajor part dels ciuta-dans són curts. Enmoltes ciutats i pobles,anar a peu i en bicicle-ta són els modes detransport més utilit-zats. La bicicleta té ungran potencial com aeina de mobilitat.

- L'ús de la bicicleta aCiutadella es pot incre-mentar i millorar.

- La bicicleta és unvehicle de mobilitatalternativa al cotxe i lamoto per a majoriadels desplaçamentscurts.

En un món abusiva-ment motoritzat, recla-mam unes pautes decompromís de tota laciutadania en:

SEGURETAT: volencircular per espaissegurs, i gaudir delstrajectes ambtranquil·litat.

RESPECTE: volemcohabitar amb la restade mitjans de transportsense entrar-hi enconflicte.

PROMOCIÓ: volemimpulsar accions edu-catives que afavorei-xen l'ús quotidià de labicicleta amb el suportde les institucions iprenent com a modelaltres països que, demanera exitosa, lesporten a terme des defa temps.

EDUCACIÓ: volemdesenvolupar progra-mes i activitats de for-mació i informació,basats en el coneixe-ment i el complimentde les normes deseguretat vial.

MANIFEST PER LA VELO

ACCIÓ: confiam quel'actitud individual delconjunt de professors ialumnes del centre potcontribuir a aconseguiraquests objectius.

PLANIFICACIÓ : hemdissenyat accions edu-catives que poden afa-vorir, amb l'estaló del'administració, a lamillora significativa dela mobilitat actual.

Per aquestes raonsdemanam un Pla d'Úsde la Velo, que implica:

1. Donar valor ifuncionalitat a la bici-cleta igual a la delsaltres mitjans de trans-port.

2. Pensar elsespais urbans perquèla majoria dels viatgeses puguin fer en bici-cleta.

3. Crear una xarxad'itineraris ciclistes,tant en l'àmbit urbàcom rural.

4. Donar-hi segu-retat

5. Lluitar contrarobatoris de bicicletes.

6. Impulsar políti-ques i campanyes depromoció de la bicicle-ta.

7. D i s s e n y a rcarrils de bicis demanera que s'evitinconflictes entre ciclis-tes i altres usuaris dela via pública, mitjan-

çant la separació delsdiferents tipus detransports i/o la reduc-ció de la velocitat i delvolum del trànsit moto-ritzat.

8. Desenvoluparprogrames d'educació,formació i informació.

Les administra-cions públiques,les entitats ciuta-danes i els cen-tres educatiusens hem de

posar d'acordper prioritzar pri-mer les perso-

nes i aconseguirque la mobilitat

a la nostra ciutatsigui respectuo-sa amb el mediambient i garan-tesqui un futur

de millor qualitatde vida. L'úshabitual de labicicleta en

aquest propòsithi ajudaria molt.

LA COMISSIÓAMBIENTAL DE L'IESJOSEP M. QUADRAD

Decàleg per a la conviènciaamb els animals de companyia

Una persona propietària responsable és aquella que es preocupa pelbenestar del seu animal de companyia.

Les responsabilitats d'aquesta persona són les següents:

1. Haurà de fer-se responsable de les seves necessit atsd'aliment ació, higiene i aixopluc.

2. Cal que el porti al veterinari per prevenir malalties, perestar al dia de vacunes o quan es posi malalt.

3. Cal que estigui identificat i censat a l'ajunt ament onvisqui.

4. Eviti que causi molèsties als veïns amb lladrucs exces -sius o que malmeti la propiet at privada.

5. Haurà de recollir les seves deposicions als esp aispúblics i, sobretot, vigili que no les faci als p arcs infantils!

6. Cal que tingui sempre aigua net a a la seva disposició.

7. Disposi de temp s per tenir-ne cura i per proporcionar-li exercici a diari.

8. Eviti que tingui cadells no desitjat s. Si no es dedica a la cria, és millor que estiguiesterilitzat.

9. Quan el tregui a p assejar , li haurà d'ensenyar a ser respectuós amb l'entorn i ambles altres persones.

10. I, sobretot, mai no l'abandoni, ni el maltracti.

ELS ANIMALS ENS AJUDEN A SER MÉS RESPONSABLES I ENSAPORTEN COMPANYIA!

Caterina Coll, Carme Carretero, Sheila Marquès i Pilar Comella (1r ESO)

Decàleg de la bona ali-mentació

Caterina Coll, Pilar Comella, Sheila Marqués, Carme Carretero (1r ESO)

1. Tingui una dieta variada i basada en els següents grups d'aliments: llet i deri-vats; cereals i llegums; verdures i hortalisses; fruita; peix, ous, carn i oli d'oliva percuinar.

2. Faci 4 o 5 menjades diàries, en funció del ritme de vida: esmorzi a casa abansd'anar a treballar, faci un segon esmorzar a mig matí, dini, bereni i sopi. I evident-ment no piqui entre hores!

3. És essencial que esmorzi correctament: un suc de fruita i llet amb cereals ésun esmorzar molt saludable i afavoreix la seva capacitat d'aprenentatge.

4. El berenar li serveix per complementar la dieta: convé que prengui fruita, unentrepà o làctics (iogurt, batut...) També és un bon moment perquè mengi un grapatde fruita seca (nous, ametlles, avellanes,...).

5. Dediqui temps a menjar. Per un àpat principal (dinar o sopar) dediqui untemps mínim de 30 a 45 minuts. És important que els àpats li siguin moments agra-dables de diàleg i comunicació amb la família, i que pugui gaudir dels aliments.

6. L'aigua és essencial per a l'organisme i ha de ser la seva beguda principal.La llet i els sucs de fruita naturals també són begudes adequades. En canvi, elssucs amb sucre (nèctars) i els refrescs contenen massa sucre i no convé que enprengui o, en tot cas, els deixi per ocasions especials. Convé beure més quan facalor o es fa exercici.

7. No deixi que l'infant esculli el que ha de menjar, és massa petit per decidir; ésel pare o la mare qui ho ha de fer, una persona que en tingui cura.

8. No deixi que les modes i la publicitat perjudiqui els seus hàbits alimentaris iels de la família.

9. Amb els seus fills, no classifiqui els aliments amb "aliments bons" i "alimentsdolents", sinó hàbits alimentaris adequats i inadequats.

10. Faci exercici regularment. Practiqui qualsevol esport o incorpori l'exercici a lesactivitats quotidianes, com ara caminar o pujar les escales.

Menjar sa és salut !

Els alumnes deprimer ESO del nostreinsititut anàrem a SonBou els dos darrersdies d’escola a fer unaestada d’esbarjo.

Dormírem en ten-des, jugàrem a futbol,tennis, bàsquet i aaltres esports. Tambénedàrem a la piscina,ens férem fotografies,parlàrem i ens divertí-rem sense parar.

La nit del dia 18de juny celebràremuna vetlada que vacomençar aproxima-dament a les nou i vaacabar més o menys ales dotze.

Durant la vetladaalguns voluntaris ferenles representacions iactuacions que tenienpreparades. N’hi va

haver de tot tipus:n’Alex i na Marionacantaren; na Caterina,na Nuria i naFrancesca representa-ren L’anaguet lleig; naMargalida i na Gemmaforen les presentado-res i després ferenjocs, com per exempleimitacions. En primerlloc els alumnes volun-taris van imitar els pro-fessors i desprésaquests van triar unalumne al qual imitar.Tots ens férem un tipde riure.

A continuaciópoden veure una sèriede fotografies queférem durant els dosdies de diversió.

Campament de primer d’ESO Son Bou 2008 en imat-ges

Anem a divertir-nos a uncamping

Bon profit!Maria Arguimbau Anglada (1r ESO)

Sopar del dia 18 de juny

Quina gana!

Representació de l’Anaguet lleig feta perNuria Català, Francesca Alorda i CaterinaColl

Vetlada!

A qui imit?

Na Gibet va imitar en Joan Pasqual, el professor de matemàti -quesEn Joan va imitar na Luciana Josefina

Ens divertim fent esport!En Joan Mercadal, el professor detecnologia, va imitar na Neus i des -prés ella ens va representar el querealment fa a classe.

Na Mariona i n’Alex feren de can -tants

Jugàrem a l’indi i na Gibet vadonar un regiró a n’Aitor .

Bàsquet Tennis

Abans de partir ens férem una fotografia tots junts

Els professors juga-ren a bàsquet i

demostraren quetambé poden serbons esportistes.

Aquest campament fou real-ment genial, ens divertírem,

i gaudírem de dos diesinoblidables.

Hi vam participar vuitanta-setalumnes i vuit professors.

RECEPTES SANES I DIVERTIDESLes nostres propostes per a l’estiu

Sempre és molt impor-tant, però davant elscanvis d'estacióencara ho és més,tenir en compte lescoses que menjam ibevem, i més ara que

ve l'estiu i comença"l'operació banyador".Els alumnes de primerd' ESO de l'assignatu-ra de Processos decomunicació hemelaborat receptes que

ens ajudaran a tenirun cos sa i en bonaforma. En tots elscasos es tracta demenjars lleugers i fres-quets, preparats ambfruites i verdures que

ens aportaran les vita-mines necessàries pergaudir d'una bonasalut. Estiguin atents iprenguin nota de lesreceptes següents.

Oscar Rodriguez, Jonat an Santos, Gibet Cavaller i Maria Arguimbau (1r ESO)

CREMES DE FRUITA

Carme Carretero (1r ESO)

Dificultat: fàcilPreparació: 20 minuts

Ingredient s pera dues persones:

¼ l. de crema dellet o iogurt

25g de sucre enpols

2 plàtans petitsUn tros de llimo-

na220g de madui-

xes

Per decorar:

Boletes de xoco-lata

Cireres confita-des

Rodanxes dekiwi

Galetes llargues irodones

Grans de raïmsense llavors

1.Talla les madui-xes per la meitat o pelai trosseja els plàtans.Posa la fruita dins elbol i aixafa-la amb unaforquilla fins que esti-gui suau.

2.Bat la crema dellet o el iogurt fins que

estiguin espessos icremosos. Afegeix-losamb el sucre a la fruitaaixafada. Barreja-hobé.

3. Posa la barrejade fruita en els platetsde servir o en bols.Decora'ls com més t'a-

gradi.És una recepta

fàcil per fer amb elsteus fills en unmoment lliure perquèmengin fruita d'unamanera divertida.

Les nostres receptes

Cistellets de fruita

Gibet Cavaller (1r ESO)

Dificultat: fàcil

Ingredient s:-Un pessic de sal-150 ml de nata muntada-2 clares d'ou

-3 o 4 fulles de menta -125 g de sucre -Qualsevol fruita que us agradi (maduixes,

melicotons, mandarines...)

1. Posau el forn a120 graus. Folreu lasafata del forn ambpaper encerat.

2. Posau les cla-res d'ou en un bol.Afegiu-li la sal i bateu-les fins que es muntin.

3- Afegiu-li elsucre a poc a poc iseguiu batent fins que

tot s'hagi barrejat bé. 4-Posau cullera-

detes de la massa a lasafata enfonsant unpoc el centre. Posau-les al forn unes 2hores.

5-Muntau lacrema al seu punt.Tallau la fruita en tros-sos molt petits.

6-Posau la natamuntada al centre de

la merenga. Col·locaula fruita damunt la natadistribuint-la compètals de flor.

Puré de figuretes

Dificultat: normal

Ingredient s:

-1 manat d'espinacs-2 patates-2 pastanagues

-1 porro-1/2 tomàtiga-figuretes de galleta salada -sal i oli

Pasos:

1-Posa aigua abullir

2-Mentre l'aiguabull pela i neteja totes

les verdures i desprésposa-les a dintre del'aigua bullent.

3-Una vegadabullides, bat les ver-dures amb una bate-

dora elèctrica idesprés passsa-hi elxinès.

4-Per acabar,posa-hi les figuretessalades.

Tal vegada no ésuna recepta gairedivertida, però a casaés el millor mètode permenjar verdura.

BON PROFIT!

Joan Cànovas (1r ESO)

Temps de realit-zació: 10 minuts

Cost economic:3 €

Dificultat: mitja-na

Ingredient s pera 2 persones:

- 2 pomes .- 1 plàtan .- 1 maduixa.- 1 kiwi.- caramel fet amb

sucre cremada (es potcomprar fet ).

Elaboració :

1r. Talleu la pomaper la meitat , el plàtani el kiwi en rodanxes ila maduixa per la mei-tat.

2n. Tot seguit,

col·locau dins un platels dos trossos depoma per separat,després amb dospalets de fusta ajuntaules rodanxes de kiwi idamunt, amb el quesobra de palet, engan-xau les rodanxes deplàtan per fer els ulls.

3r. Per fer el nas,igualment amb unpalet, enganxau lamitja maduixa.

4t.Talleu l'altrapoma ja pelada entires i col·locau-nedues per fer la boca.

5é. No tireu elque queda de fruita,sinó que talleu-ho enrodanxes o quadradetsi repartiu-ho als vol-tants de les mitgespomes per fer els

cabells.

6è. Repartiu elcaramel per ressaltarels ulls , la boca i pelscabells.

7è. Seguiu elmateix procedimentamb l'altre tros de

poma .

8è. I AIXÍ USQUEDARAN DOSPALLASSOS DEFRUITA MOLTSALUDABLES IDIVERTITS.

Dos pallassos de fruitaJúlia Marquès (1r ESO)

INGREDIENTS:-Un sobre de gelatinade kiwi.-Un got d'aigua bullida.-Un got d'aigua freda.-Diferents tipus de frui-ta (plàtan, poma, pera,melicotó..)

INSTRUCCIONS:1r.Talla els diferentstipus de fruita que hasescollit amb trossosmolt petits i posa’lsdins un bol.2n.Agafa un got d'ai-gua i posa-la a bullir.

3r.Afegeix la pols de lagelatina a l’aigua men-tre bull.4t.A continuació, tiral'aigua bullida i la polsde gelatina, poc a poc,dins el bol on hastallat la fruita.5è.Després tira-hi ungot d'aigua freda.6è.Seguidament iquasi per acabar,deixa-ho refredar dinsde la nevera unes sis oset hores més omenys.7è.I ara, només fa faltamenjar-t’ho.

Bon profit!

GELATINA AMB FRUITA