1

UNESTATLLIUREPERVIUREAMBDIGNITAT(documentperaldebat)

CristinaBigordà,QuimBrugué,RogerClot,JordiCollado,MiquelA.Essomba,

MiquelFarrés,RicardGomà,MartaOtero,GabyPoblet,OscarRebollo1. Dretssocialsibenscomuns.

Ciutadaniaempoderadaiadministraciódemocràtica

1.1.Ciutadaniaempoderadaperconstruirdretssocials1.2.Unaadministraciódemocràtica,responsable,ambvalorsicreativa2.Elrescatciutadà.Unpaísambelmínimvitalgarantit3.Feinaihabitatgedigne:eldretadesenvoluparunprojectedevida

3.1.Unpaísambfeinesperviure:dignitatidretslaborals3.2.Unpaísonl’habitatgesiguiundretinounamercaderia

4.Eldretal’emancipaciópersonal:educacióiculturapertothom,alllargdelavidaiencomú5.Lasalutil’autonomiapersonalcomadretshumans;elsserveissanitarisisocialscomabenscomuns

5.1.Videsicomunitatssaludables5.2.Autonomiapersonalidesenvolupamentcomunitari6.Unpaísambequitatdegènereiplenaciutadaniaenladiversitat

6.1.Senselesdoneselsdretsnosónhumans.Senseequitatnohihademocràcia6.2.Unpaíspertothom:ciutadaniapolítica,inclusiósocialireconeixement

2

UNESTATLLIUREPERVIUREAMBDIGNITATElcamífet:tensions,avençosilímits

La construcció institucional de la Catalunya autonòmica, al llarg de gairebé tresdècades,és indestriabledelconflictecol·lectiu ide lessevesresultantsen l’àmbitdelespolítiquespúbliques.Quanirrompl’actualcrisi,aCatalunyas’estava forjantunmodeldebenestarencaraincomplet,creuatpertensionssocialsiideològiques;pervalorsiinteressosendisputa.S’havienarticulatmodelsdesalutieducaciód’accésuniversal, i un sistemade pensions contributives. Tot just emergia un dispositiupúblic d’atenció a la dependència. La renda mínima evolucionava amb massatimidesaengarantiesirecursos.L’habitatgeseguiasentunadimensióresidualdel’estat de benestar. El mercat laboral presentava ja uns nivells de precarietatelevats. I els serveis de proximitat anaven configurant una malla de benestarquotidià cada cop més rellevant. L’entramat global havia adquirit una dimensiógensmenyspreable.Peròllunyencaradeserunmodeldebenestarsòlidiavançat.Tenia peus de fang: un sistema impositiu feble, poc o gens redistributiu i ambenormesviesd’aiguadefraufiscal.Icoexistiaambnivellsdedesigualtat,pobresaiexclusióclaramentpersobredelamitjanadelaUE.Lacrisicomadesmantellamentsocial

Lacrisiactualincrementalesnecessitats,ampliaigeneranovesformesdepobresaifracturasocial,iprovocaunacaigudaradicaldebenestarenelssectorsmésaliensalaproducciódelacrisi.Lesretalladesiprivatitzacionsdelsgovernsdel’EstatidelaGeneralitat‐dePP,PSOEiCiU‐hantingutimpactesduríssims:exclusiósanitària,pobresaenergètica,desnonaments,riscdemalnutricióinfantil,precarietatvital…L’efecte combinat de crisi i retallades té conseqüències letals d’injustícia social ivulneraciódeladignitathumana.Ésunatacglobaliinèditaconquestescol·lectivesquesónpatrimonidelesclassespopulars,quesónavençosgeneralsdeciutadania.

Assistimalanegaciódeldretal’habitatgeialtreballdigne,alaprecaritzaciódelespensions,al’atacal’escolapúblicacomaeinad’igualtat,alaconversiódelasanitatennegoci,al’abandonamentdelespersonesambdependència,alacriminalitzaciódelapobresa,ialamercantilitzaciódelacultura.Assistimtambéaunatacinèditalmunicipalisme,entantquetrinxeradedefensaquotidianadelbenestar.Elspoderseconòmics i les polítiques de dretes volen destruir la solidaritat col·lectivamentorganitzada.Simésno,convertirl’estatdebenestarenunsistemapal·liatiu,sotalapretesahegemoniadel’individualismeieldogmaneoliberal.

3

Els agents de la vella política al dictat de la troika estan impulsant un veritableprocésdeconstituent:extraccióderendesdelamajoriacapal’1%mésric;traspàsde poder ciutadà cap elsmercats; despossessió de drets i vivència del dolor enàmbitsprivats;precaritzacióvital iambiental;erosiódevinclescol·lectius; lògicapunitiva(lleismordassa)ambl’objectiu‐miratgedereprimirisuprimirconflictes.Delamobilitzacióciutadanaalprocésconstituent

Enfront d’aquesta dinàmica deconstituent, de desmantellament del contractesocial,s’hanactivataCatalunyamoltesidiversesenergiesciutadanes.Haemergitunmosaicmobilitzador teixit permarees, plataformes, assemblees o sindicats; i unmosaicdepràctiquesalternativesimpulsadesperl’economiasolidària,lacomunitateducativa,lescooperativesdeconsumecològicol’acciócomunitàriaalsbarris.

Araés l’horad’unprocésconstituentalternatiu,d’oberturad’unnoutempsdedretsidignitathumana.Oelfemoenselfan.Enfrontdelsquivolenbescanviarlajustícia en caritat, els drets enmercaderies, i la dignitat humana en precarietatvital, cal una resposta política amb força i voluntat demajoria. Una proposta dereconstrucció dels drets socials i de la ciutadania inclusiva i universal; unapropostadenovesformesdecoproduccióigestiódebenscomuns,dedinàmiquesd’empoderament personal i comunitari. Ens cal construir un estat lliure perl’emancipació de les persones; un noumodel públic i comú de benestar pertransformarlavida.

Elprocésconstituent,latransiciódel’autonomiaalnouEstat,éstambélatransicióaunaCatalunyaperviureambdignitat,ambunmodelsocialdedretspertothomconstruïtsencomú.Eltempsconstituentques’obrehad’estarenmansdelagent,perferunanaciómésdemocràticaimésjustaquemai.Volemforjarunnoupaísonel diàleg entre la consciència personal i l’ètica col·lectiva construeixi igualtat illibertatsperviure;diversitatifraternitatperconviure.VolemcrearaCatalunya:

unasocietatontotselsprojectesvitalsespuguinrealitzardemaneraautònomailliure,enigualtatdecondicions,sensecapformadedominaciónidiscriminació

una societat promotora de ciutadania activa, de capacitats col·lectives ilògiques de cooperació; amb empoderament personal i comunitari, ambrelacionsdereciprocitativinclessolidaris

una societat superadora de les desigualtats, de la pobresa i l’exclusió. Unasocietat que construeix alhora justícia social i ambiental, per fer possible, deformaresponsable,elbenestardelesgeneracionsfutures.

4

una societat respectuosa amb les diferències: un lloc on forjar convivènciaintercultural,equitatdegènere,elreconeixementdetoteslesopcionssexualsiafectives,il’autonomiadelespersonesambdiversitatfuncional

És urgent superar l’actual austeritat injusta, la que impulsen CiU i PP des delclassisme i el segrest democràtic, la que retalla els drets bàsics de la gent i elsconverteixenmercaderiesperpagarelrescatdebancs ibanquerscorruptes.Calsuperar també lesvelles formesburocràtiquesdebenestar.Confiar‐ho tota l’estat,senseuna societat crítica i activa, és ignorar el canvid’època; confiar‐ho tot a la“bigsociety”senseunespaipúblicpotentésacceptarunneoliberalismedisfressat,puracoartadaideològicadelpatimentsocialilesdesigualtats.Articular a Catalunya, en el marc del procés constituent, el noumodel de dretssocialsencomúimplicaafrontarcomamínimdosgransreptes:

construir uns serveispúblicsde qualitat, d’accésuniversal, finançats a travésd’una fiscalitat directe i progressiva, i orientats a desmercantilitzar la vida:cobrirnecessitatshumanescomadretdeciutadania,iredistribuirlarenda,elstreballs i les oportunitats vitals per forjar una societat equitativa. Serveispúblics universals, feines amb drets i renda garantida de ciutadania, en laperspectivadelarendabàsica,comaespaiirrenunciablededignitat.

construirunmodeldebenestarencomú,democràtic,quotidiàideproximitat,amb voluntat d’apropiació comunitària, sota control social, amb dinàmiquesd’autogestió i gestió participativa, connectat a l’acció delsmoviments socials,lesmareesilesplataformesciutadanes,ivinculatalescapacitatscol·lectivesdeconstrucciódebenscomuns.

Unmodelpúblicicomúdedretssocials

Són dos grans reptes vertebrats per un teixit compartit de valors, els del’emancipaciópersonalicol·lectiva:lafelicitatdecadapersona,realitzablenomésde formaplenaenunmarcde justícia social,deprosperitat compartida.Peròelsreptess’handeferrealitat.Caldefinirpertantelsparàmetresbàsicsdeladimensiósocial del procés constituent. El nou estat lliure hauria incorporar en les sevesreglesdejocfundacionalseltriplecompromísèticiinstitucionalde:1)superarlesdesigualtatspermitjàdela justíciadistributiva;i lesdinàmiquesdediscriminacióper mitjà de la justícia del reconeixement; 2) superar l’exclusió relacional i lavivènciadelesinjustíciesensolitudpermitjàdelacooperacióil’acció

5

comunitària;3)superarleslògiquesassistencialsipaternalistespermitjàdeldreta l’existència i a l’autodeterminació personal. Triple compromís de naturalesasocialiconstituentquerequereixmecanismesperserinstrumentat;querequereixser traslladat al terrenyde lespolítiquespúbliques ide lespràctiques ciutadanesforjadoresdebenscomuns.Ésenaquestsentitqueaquestdocumentvolplantejarunapropostapolíticadeconstrucciód’unmodelpúblic icomúdebenestarper laCatalunya lliuredelsegle XXI. Una proposta d’orientació programàtica, sí; però situada en unescoordenades de temps excepcionals. L’obertura d’un escenari constituent, deconstrucciód’unnouestatlliureondecidir‐hotot,ondonarlabatallademocràticaperunmodelobertidinàmicdesocietatjustaihumana.Ontreballari lluitarperunaCatalunyasocialmentavançadaiconstruïdaencomú,mésquemai.

Sobre aquestes premisses, elmodel s’articula en un ventall propositiu. Les duesprimerespropostestenenuncaràctertransversal.LaCatalunyadelsdretssocialsforjada:a)desd’unaciutadaniaactivaiempoderada; ib)ambunaadministraciódemocràtica i àgil. La resta d’apartats es despleguen en clau temàtica. Són elsprincipalseixosquehauriendevertebrarelmodel:elmínimvitalgarantit,l’equitatdegènere,eltreballdigne,l’accésal’habitatge,laculturail’educaciópertothom,eldretalasalutial’autonomiapersonal,ilaplenaciutadaniaenladiversitat.

1. Dretssocialsibenscomuns.Ciutadaniaempoderadaiadministraciódemocràtica

Ésurgentsuperar l’actualdinàmicadedesmantellamentsocialonCiUielPPensvoleninstal·lats.Larespostapolíticahadeserara, ihadesermajoritària:perafer fronta lavulneracióde ladignitathumana irestaurard’immediatelrespectepelsdretsbàsics;perainiciarelprocésconstituentiestratègicdereconstrucciódelaciutadaniasocial.

A la Catalunya sobirana del segle XXI, l’estat de benestar, és a dir, la formad’organitzarenclauinstitucionalicol·lectivaelsdretssocialsilasolidaritat,hauràde serunelement vertebradorde la societat.Hauràde ser, però, diferent imoltmillord’aquellqueesvaanarconstruintendècadespassades.Novolemunmodelde benestar reconstruït des de dalt amb una ciutadania‐espectadora. No volemtampocunestatdebenestarcanalitzatperunaadministracióburocràticasotmesaapressionsprivatitzants.AlaCatalunyadelfutur,elsdretssocialss’hande

6

reconstruir des d’una ciutadania empoderada; i s’han de garantir des d’unaadministració democràtica, arrelada en valors públics de referència. Alhora,aquestmodelciutadàidemocràticdebenestarhauràderespondreaunprojected’emancipació social, de superació de totes les relacions de dominació. Hauràd’anar, per tant, molt més enllà dels processos i les conquestes que ens hanprecedit.Elvolemambunventalldepolítiquessocialsampliidivers,comaespaisd’exercicid’unsdretsdeciutadaniaconstitucionalmentreconeguts.

1.1.Ciutadaniaempoderadaperconstruirdretssocials

ACatalunya,enelmarcdelprocésconstituentquevolem, tenim l’oportunitatdesuperarladinàmicad’unestatdebenestardefinitdesdedalt,enclauinstitucional,isubstituir‐laperlad’unampliconjuntdedretssocialsconstruïtsdesdebaix,enclauciutadanaicomunitària.Elprimermodeldesvincula,elsegonempodera;elprimercorre el risc de ser fàcilment retallat o suprimit, el segon de ser col·lectivamentdefensat. L’opció doncs és ben clara: un nou model de benestar de construcciócol·lectiva, connectat a la lògica del comú. L’aposta implica un doble repte: a)entendre les polítiques socials com a espais de creació de ciutadania activa; b)entendrelesiniciativesciutadanescomaespaisdecreaciócol·lectivadedrets.Ésl’aposta per la interacció creativa entre l’esfera institucional i l’esfera ciutadana‐comunitària,pertald’articularunespaipúbliccompartit,l’espaidelsdretssocialsencomú.Unàmbitambvoluntatdetransformació,deliberatiuidemocratitzador,ionl’empoderamentcol·lectiuimplicapersoneslliures,conscientsiautònomes.

Estractad’unmodelques’hadeconfigurar.Querequereixd’estratègiesproactivesquel’impulsin,queelfacinpossible.Calconsideraraquícinceixosd’acció:

LacoproducciódepolítiquessocialsUnestatdebenestardemocratitzatvoldirferrealitatlacoproducciódepolítiques,laparticipacióefectivad’unapluralitatd’agentsal’entorndecadacampd’actuaciópública.Construirpolítiquessocialsdecodiobertcomaexigènciademocràtica,detipusètic;peròtambécomavaloroperatiu:enunasocietatcomplexa,calarticularexperteses diverses i socialment distribuïdes. Sobre aquestes bases cal preveuretresdinàmiques:a)laparticipaciódelteixitsocialenelsprocessosdedefiniciódeproblemes i disseny de polítiques;b) l’articulació de xarxes d’acció amb agentsdiversos per la implementació d’aquestes polítiques; c) el protagonisme de lespersonesal’entorndelespolítiques,entantquesubjectesactiusenl’exercicidelaciutadaniasocial,corresponsablesdelsseuspropisprocessosd’inclusió.

7

L’enfortimentdelbenestardeproximitatEnlesdarreresdècades,l’estatdebenestars’haconfigurataCatalunyadeformanonomés poc participada, sinó també poc descentralitzada; amb una implicació del’esfera localmolt per sotadel quehauria estat desitjable. Probablement els doselements vande lamà. Cal revertir aquesta lògica. S’hand’acostar les polítiquessocialsalterritoripertald’afavorirprocessosd’oberturad’aquestesalacomunitat.Cal una aposta clara en aquestadirecció. La complexitat social fanecessàriaunaarticulació més pluralista de l’estat de benestar, i també una arquitectura mésmunicipalista. Per construir igualtat, solidaritat i respecte en una societatcomplexa i líquida, necessitem un estat de benestar proper, arrelat en la vidaquotidiana. Ésmés, en el context actual d’emergència social, la lògica del rescatciutadànoméspotfer‐seefectivadesdel’aportaciófonamentaldel’esferalocal.Elprocésconstituenthadeserelcontextpropicipersituarelsmunicipisenelcentredel’estatdebenestar;lespolítiquessocialsdeproximitatenelcentredelmodeldeciutadaniaidignitat. Lagestióparticipativaiciutadanad’equipamentsiespaisUnmodeldebenestararrelatenlalògicadelsbenscomunshad’incorporartambéuna aposta de gestió d’equipaments i espais connectada a la participació i a lacomunitat. Els equipaments socials, culturals, educatius, de salut... així comdeterminatsespaispúblicsurbanssónelsreferentstangiblesenl’exerciciquotidiàde la ciutadania.Configuren la geografia físicade l’estatdebenestar.Hauriendeconfigurar també la seva geografia humana, col·lectiva i emocional. Haurien desuperar la lògica tradicional demarcs físics de prestació de serveis, i esdevenirveritables bens comuns, llocs d’apropiació col·lectiva des de valors democràtics.Ferpossibleaixò implicaenfortir ladobleapostad’unagestiópúblicadequalitatoberta a la participació i la corresponsabilitat de la gent; i d’una gestió per laciutadania a través del teixit social i comunitari arrelat a cada barri, a cadaterritori. L’acciócomunitàriaalterritoriCal obrir i territorialitzar elmodel de benestar, perònon’hi ha prou. Cal tambéempoderar les comunitats per construir drets i ciutadania des de la base, perdesplegar lescapacitatscol·lectivesderesoluciódeproblemes,perautogestionarrespostes.Éspossiblefer‐hopermitjàdel’acciócomunitàriaalterritori.Elsplanscomunitarisdebarrisónprocessosdeplanificació i treballconjuntentreel teixitveïnal,laciutadaniaielsserveispúblicsdeproximitatorientatsalamilloradelescondicionsdevidadelagent,desdevalorsdemocràticsidecompromíspersonallliure i conscient. Es tracta d’enfortir l’autogovern social de les comunitats. Nonoméscoproduirpolítiquespúbliques,coproduirtambédretssocials.La

8

construcciódelbécomú,comaantídotal’individualismedemercat,peròtambéalpaternalismeinstitucionalialeslògiquescol·lectivesdetipuspopulista. ElsuportalteixitsocialialsprojectesciutadansLa iniciativasocialde laciutadaniaésunvalorarespectar i reconèixerde formaactiva en unmodel de benestar vinculat al bé comú. Catalunya és un país ambxarxesdensesdecapitalsocial:unteixitassociatiuquevehiculavalorsipràctiquesdesolidaritat i reciprocitat.Alhora, lacrisi i l’impactede lesretalladessocialshaestimulatpràctiquesemergentsd’innovaciósocial.Noésnoméslaparticipaciódel’exigència,lapropostao‐finsitot‐ladecisióciutadana;éslaparticipaciódelfer:ferunaescolaactivadepares imares,ungrupdecriançacompartida,unaxarxad’intercanvis solidaris, una cooperativade consumagroecològic, ungrupd’ajudamútua, un ateneu popular, un banc d’aliments... Tota una esfera associativa isolidària del benestar que cal reconèixer i recolzar: des del respecte a la sevaautonomia,desdemarcsdesuportenrecursoseconòmicsihumans.

1.2.Unaadministraciódemocràtica,responsable,ambvalorsicreativa

Al costat de la proposta de construcció en comú dels drets socials, emergeix unsegonadimensiódecanviprofundaitransversal.Latransiciódelmodeltradicionald’administraciópúblicaaunnoumodeldemocràtic,coherentambelsvalorsquefonamenten l’estatdebenestarqueproposem.L’administraciódelsgransserveispúblicsdebenestarhaestatunespaisovintforjatsobrelògiquesburocràtiquesocorporatives,forçaimpermeablesalaparticipacióactivadelscol·lectiususuaris,iamb problemes d’adaptació a l’entorn del canvi d’època. D’altra banda, lespressionspredominantsdemodernitzacióhanvingutpelflancprivatitzador.S’handesencadenat veritables atacs ideològics a l’organització pública dels serveis debenestar. I s’han posat sobre la taula a Catalunya, per part de CiU, propostesmercantilitzadores, orientades a desvertebrar el sector públic, a trencar‐li lacolumnavertebraldelasevaconsciènciadeserveialaciutadania.Hihaalternativa.Isí,éstotaunarevolució.Unprocésdecanvisdefonsnecessaris;ipotserpossiblesnomésenunmarcconstituent.Elprocésdeconstrucciódelnouestat lliure pot generar la finestra d’oportunitat que permeti plantejar el quehaestat impossible fins ara: un escenari de pacte nacional i ciutadà per unaadministraciópúblicademocràtica.

Eldebatsobrel’administraciópúblicaquevolemhaestatpermanentmentaparcata la Catalunya autonòmica. Les millores que s’han anat introduint han estatpuntuals,inohancontribuïtaperfilarunmodelalternatiuclaricoherent.Molt

9

probablementaixòtinguiaveureambelfetquelestransformacionsadministrativesvan molt més enllà d’un cicle electoral, i que aquestes afecten l’status quo: elsinteressosmaterialsilesculturesd’acciódemoltsactors.Siaixòésaixí,elcaràcterfundacionaldelprocésconstituentofereixuncontextdepossibilitat.L’apostaperlareconstrucciód’unmodelpúblicicomúdebenestarreforçaaquestcontext.Nooblidem que parlar d’administració pública és avui parlar, sobretot, d’unaconstel·laciódeserveisalespersones;d’unenormeconjuntderecursoshumansimaterialsvinculatsalsdiferentscampsd’actuaciódel’estatdebenestar.Un nou model de drets socials construïts de forma col·lectiva, connectats al bécomú, requereix d’un sector públic diferent: superador d’una banda dels vellsesquemesburocràtics;iclaramentalternatiuatoteslespropostesneoliberalsqueelvoleninstal·latencriterisempresarials.Tambéenaquestadimensiódecanviespodenplantejarcinceixosarticuladors.Eixosambpotencialderuptura.Propostesconstituentsenrelacióalquetenim.

Unaadministracióforta:deldescrèditaladignitatdel’àmbitpúblicCalenprimerllocsuperarlavisióque–colonitzadapelrelatneoliberaldeclientsegoistes iprestadorscompetitius‐volcrear lapercepciósocialde l’administraciópúblicacomunllastaminimitzar.Sovinteldescrèditdel’esferapúblicaoperadeformaideològicamentinteressada,perimpulsarlestendènciesaladesregulació,laprivatitzaciódeserveisol’aprimamentd’estructures.Enfrontd’aixòcalreivindicarunaadministracióforta,ambcapacitatperinterveniractivament(nomínimament)en laprestacióde serveispúblics i la garantiadelsdretsde ciutadania.Nohihabenestarencomúsenseunsectorpúblicpotentisocialmentvalorat. Unaadministracióresponsable:delsprocessosilesestructuresalespersonesHistòricament, les nostres administracions públiques s’han edificat sobre dosgranspilars: estructures iprocessos.Ambdóselementspermeten treballar senseescoltarelsprofessionals(handefernomésallòpreestablert) isensemirara lespersones usuàries (per evitar una pretesa arbitrarietat). Alhora, totaresponsabilitat queda diluïda: estructures i processos funcionen com a pretextgeneral.Calsuperaraquestesquema.Necessitemunaadministracióquesituïalespersones en el centre: que confiï i escolti tant als seus professionals com a laciutadania. El nou model d’administració pública s’ha d’organitzar des de laconfiança i la responsabilitat. La confiança en les capacitats de les persones i laresponsabilitatambquehanderetrecomptes.Margedemaniobraiavaluacióderesultats;mésautonomiaimésresponsabilitat.

10

Unaadministracióambvalors:delsinstrumentsalssomnisAlllargdelesdarreresdècades,lesreformesadministrativeshanvingutmarcadesper l’hegemonia de la triple‐E (economia, eficiència i eficàcia). Són objectiuspretesament instrumentals, que desconnecten l’administració de valors dereferència.Peròsón,alhora,conceptesarrelatsenunavisiómercantilitzadoradel’esferapública.Detrasllatdelalògicaempresarial‐mercantilal’administració.Caltambéaquíapostarperunaalternativaradical:unnoumodeladministratiuonlaraódeseresdesplacideconsideracionsoperativesavalorspúblicsdereferència.Arasí,explícits; i foratambéde la lògicaprivatitzant.Unaadministraciódefinidaperincorporar,enelseufuncionament,elsvalorsqueinspirenlaconstrucciód’unasocietat feliç, d’unpaís inclusiu. Laprovadel cotóper l’administraciópúblicanopodenserelsseusrendimentsentermesderelaciócostos/beneficis,sinólasevaaportacióaforjarlasocietatquedemocràticamentsomiem.Lasevagramàticapertantnopotsereconomicista,s’hadesituarentermesdevalorscol·lectius. Unaadministraciódeliberativa:del’eficiènciaalaintel·ligènciacol·lectivaL’administració no és una maquinària de prestació de serveis. És un espai dedesenvolupament de polítiques públiques. Acotada a la producció de serveis,s’acaben imposant mirades instrumentals i eficientistes. Com a articuladora depolítiques,ambvalorspúblicsdereferència,emergeixlanecessitatd’intel·ligènciacol·lectiva. L’eficiència pot aconseguir‐se a través de la tècnica; la intel·ligènciacol·lectiva, en canvi, és sempre fruit del diàleg i la deliberació. Cal unaadministraciódeliberativa,ambespaisrelacionals,dediàlegiarticulaciódexarxes,tantenclauinterna(transversalitat),comexterna(participació).

Unaadministraciócreativa:delesseguretatsalsriscosUnadelesdimensionsclaudelcanvid’època,del’oberturad’untempssocialnou,éslatransiciód’unentornestableimarcatperlesseguretats,aunaltredefinitperles incerteses, lacomplexitat i la lògicadelcanvi imprevisible.Fa jatresdècades,UlrichBeckhovadefinircomla“societatdelrisc”;pocdesprés,ZygmunBaumanensvaparlardela“societatlíquida”.Hemdeveureidefensarelprocésconstituentcomuna expressiónecessària, en claupolític‐institucional, d’aquest temps socialnou. I l’administraciónopot restar‐nealmarge: janoes tracta tantd’organitzarseguretatscomdegestionarriscos,desdevalorsdemocràticsdereferència.Hadeser per tant una administració àgil, oberta al replantejament, capaç de trobarrespostesnoves, i capaçde fer‐senovespreguntes.Es tractade l’apostaperunaadministracióorientadaaabordardeformacreativareptesemergents.

Ensíntesi,elmodelpúblicicomúdebenestarquevolemperlaCatalunyasobiranahad’arrelarenunaciutadaniaempoderadaienunaadministraciódemocràtica.És

11

sobre aquestes bases que haurem de construir el conjunt de drets socials perl’emancipació personal i col·lectiva, per viure amb dignitat. I és el procésconstituent el context on volem disputar‐li a l’establishment aquestes batallespolítiques.Hemconcretatfinsaratotaixòenundecàlegpropositiu,aquírecollit.

Unaciutadaniaempoderadaperconstruirdretssocials

Unaadministraciódemocràtica,responsable,ambvalorsicreativa

1.Lacoproducciódepolítiquessocials

2.L’enfortimentdelbenestardeproximitat

3.Lagestióciutadanad’equipamentsiespais

4.L’acciócomunitàriaalterritori

5.Elsuportalteixitialsprojectesciutadans

1.Unaadministracióforta

2.Unaadministracióresponsable

3.Unaadministracióambvalors4.Unaadministraciódeliberativa

5.Unaadministraciócreativa

Desplegaremenendavantelsgranseixosvertebradorsdelmodelenclautemàtica:elmínimvitalgarantit,l’equitatdegènere,eltreballdigne,l’accésal’habitatge,laculturail’educaciópertothom,eldretalasalutial’autonomiapersonal,ilaplenaciutadaniaenladiversitat.2. Elrescatciutadà.Unpaísambelmínimvitalgarantit

El sistema financer ha estat rescatat, bancs i caixes han rebut més de 88.000milionsd’eurosenajutsdirectes,delsquals50.000milionsnoseranrecuperats.Enparal·lel,elsgovernsdelaGeneralitatidel’estathanretallatpersobred’un20%ladespesa social per càpita els últims 5 anys. Barra lliure per uns pocs; austeritatinjustaperlamajoria.Enaquestcontext, lesdesigualtatss’hananatampliant:elsricsacumulenmésriquesaquemai;elscol·lectiusvulnerabless’hanempobritihanvistmésimésprecaritzadeslessevesvides.Avuilarendadel20%delesfamíliesambingressosmésaltsés6,9%vegadessuperioralarendadel20%ambmenysingressos.ACatalunyahiha726.000personesaturades,un60%delesqualsambmésdedosanyssensepodertreballar,ipersobredelameitatsensecapprestaciód’atur.Lapobresalaboralafectael14%delespersonescontractades.El20%delapoblacióviuensituaciódepobresarelativa, la taxadepobresa infantils’enfilaal25%,320.000famíliespateixenpobresaenergètica,ambtallsenelsconsumsbàsics

12

dellum,aiguaigas.Esprodueixen43desnonamentsaldia.ACatalunyaespassafred,setifoscor.Noestàgarantitelpanielsostre.Esvulnerenelsdretsbàsics,ladignitathumana.Lespolítiquesdedesmantellamentsocialaplicadesfinsarahanprovocatmésatur,mésdesigualtat,méspobresaiexclusió.Hanacabatagredintelsdretshumans.Hanafavorit als grans poders econòmics i financers en detriment del benestar de laciutadania. A Catalunya hi ha un problema estructural de finançament de laGeneralitat, de dèficit fiscal injust. Però el govern de CiU ha renunciat a ferpolítiquespredistributivesiredistributives;harenunciataprioritzarelsvectorsdela cohesió i a demanar més a qui més té. Ha retallat l’educació pública mentreblindava els concerts amb la privada; ha retallat les rendes mínimes d’inserciómentrerenunciavaaenfortirelsingressosfiscals.AvuiaCatalunyanosomunsolpoble,nosomunanaciósocialmentcohesionada.Hi ha la nació de les persones empobrides i excloses, que pateixen una duraquotidianitat, lamajoria. I lanaciódelsquinosabenqueés la crisi.O sí,perquès’hanaprofitatdelacrisiperseguiracumulantriquesa.Tenimunpaísfracturatentermessocialsambimportantssegregacionsterritorialsderenda.Unpaísonnoesgaranteixeldretal’existència,unmínimvitalperviureambdignitat.Volemobrirunnouescenari,ivolemsituarladignitatenelcentredelespolítiquespúbliques;elsdretsbàsicsenelnuclidelespolítiquessocials.Enelmarcdelprocésconstituentperconstruirelnoupaíshemdedeixarbenclarquepernosaltres lajustíciasocialformapartde lapròpia identitatnacional.Quenotenimpaíssiestàsocialmentfracturat,siesvulnerenelsdretshumans.LaCatalunyalliurequevolemnoméshoseràsiésunsolpoble,unasolanacióentermessocials.Llibertatnacional i dignitat humana com a factors indestriables de felicitat personal icol·lectiva.Deformaimmediata,aixòimplical’elaboraciód’unPladeRescatSocial.Un rescat ciutadà per restablir les condicions d’existència digne de tothom, pergarantir l’autonomia personal bàsica, sense cap mena d’assistencialisme, benubicat en la perspectiva de reconstrucció dels drets socials. Per tal de concretarl’objectiu de rescat ciutadà, proposem l’elaboració d’una Llei de Mínim VitalGarantit. Una llei que asseguri que totes les persones tindran cobertes lesnecessitatsbàsiques,entantquedretdeciutadania.Uninstrumentdeconstrucciód’unpaísambpobresa0,ambpa i sostre; sense llarsamb fredniamb set. La lleihauràdecontemplarlesquatredimensionsdelRescatSocial:

13

a) AprovarunaRendaGarantidadeCiutadania (RGC)persuperar lapobresa,en

elstermesprevistosal’article24.3del’Estatutd’Autonomia.UnaRGCsituadaenlaperspectivadelaRendaBàsica,enelcamícapaladesmercantilitzaciódelesbasesmaterialsd’existència.S’establiràunaprestaciómensual–unmàximde 664€ per dotze pagues‐ a totes les persones que es trobin per sota delllindar de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya. La RGC tindràcaràcter complementari, es percebrà per tant la quantitat necessària percomplementar els ingressos per qualsevol altre concepte, a fi que tothomdisposi,almenys,del664€mensuals.

b) Assegurarquenohihauràcappersonasensellar.Aaquestefectes’ampliaràdeforma substancial i ràpida el parc públic de lloguer social per mitjà de lamobilitzaciódepisosbuits;escrearàelmarcdesuportsocialnecessariperalaprevenció de desnonaments per causes econòmiques; i es constituirà el fonscatalà d’habitatges d’emergència social per garantir el dret al reallotjamentdigneentotselscasosdepèrduadel’habitatgeperpartdepersonesifamíliesvulnerables.

c) Inclourea laCarteradeServeisSocialselsserveis iprestacionsnecessàriesperferefectiueldretal’alimentació.Elaboraralhoraunpladeseguretatalimentàriapersuperartotasituacióderiscdemalnutricióinfantil,permitjàdelagarantiadels tresàpatsdiaris totselsdiesde l’any.Aquestplahauriadeconcretar‐se,entre d’altres instruments, a través d’una política de beques menjador a lesescoles, equipaments socioeducatius (centres oberts...) i activitats d’educacióenellleure(casals,ludoteques,colònies...)plenamentinclusiva.

d) Reconèixerigarantireldretalssubministramentsbàsicsde la llar(aigua,gasi

electricitat).Calcrearunmarcnormatiuipolíticdecontrolpúblicdel’aiguail’energia,pertald’assegurarl’accésuniversalilaprovisiósensetallspercauseseconòmiques. Això implica, d’una banda, una tarifació social que garanteixitrams de consum com a dret bàsic; i d’altra banda la prohibició de talls perimpagamentsencasosdevulnerabilitatsocial,ambprotocolssobrequitancesiparticipaciódelescompanyiessubministradoresenelcostosgenerats.

3. Feinaihabitatgedignes:eldretadesenvoluparunprojectedevida.

Més enllà de rescatar la dignitat humana, cal assegurar les bases que permetendesenvolupardiferentsprojectesdevidaenigualtatdecondicions.Ésunaapostaqueensparladefeinaihabitatgedigne,lesduespalanquesfonamentalsde

14

l’autonomiapersonal.Massasovinthanquedatforadelesconcepcionsclàssiquesde l’estatdebenestar.L’ocupacióperquè s’havist comaderivadanecessàriadelcreixementeconòmic.L’habitatgeperquès’hasituatmésenelterrenydelvalordecanviquedelvalord’ús;delesmercaderiesquedelsdrets.

ElprocésconstituentdereconstrucciódelsdretssocialsaCatalunyahad’integrar,en el seu cor, les dimensions d’inclusió laboral i habitacional. La feina decent il’habitatgedignecomacategoriesdedretsdeciutadania.Sabemquecaldistingirtreball d’ocupació. Que de treballs en sobren i d’ocupació –en tant que feinesassalariades, és a dir reconegudes pel mercat‐ en falten i en faltaran. És ja unelementestructural.Iésperaixòquecaldesmercantilitzarlesbasesdel’existència.Que la RGC i la Renda Bàsica són clau per fer possible el desenvolupament detreballs vinculats al bé comú però no mercantilitzables. El treball assalariattanmateixhadetornaraserunespaidedrets idignitat, forjador–conjuntamentambaltrescomponents‐deprojectesvitals.Videsquecomportaranenlamajoriadelscasos trajectòriescomplexes,biografiesambdiscontinuïtats.Perònopodemdemanar solucions biogràfiques a injustícies col·lectives. Caldrà assegurar lajustíciaen l’esfera laboralper ferpossible l’autodeterminaciópersonal. Igualqueenl’àmbithabitacional.Nohihaautonomiavitalsensesostredigne.3.1.Unpaísambfeinesperviure:dignitatidretslaborals

Elmodelproductiuqueenshaabocatalacrisiésprofundamentinjustentermessocials, i insostenible en clau ambiental. Avui tenim una taxa d’atur que gairebédoble la mitjana europea, al costat d’uns nivells inèdits de precarietat: moltesfeines ni donen sentit a la vida, ni proporcionenmitjans per viure. L’erosió delsdretslaboralshaesdevingutunadimensiócentraldeldesmantellamentsocial.Resdetotaixònoésfortuït;noéstampocinevitable.L’aturilapèrduadedignitatenelmercat de treball són la resultant d’una constel·lació d’interessos, forces idecisions.D’una banda el model econòmic del neoliberalisme financer i la bombollaimmobiliàriaenshanconduïtaunacrisideduresasenseprecedents.D’altrabandalesduesúltimesreformeslaborals‐impulsadespelPSOEel2010ipelPPel2012,totesduesambelsuportdeCiU‐hanimplicatunsaltqualitatiuenladinàmicadedesregulaciópúblicadel’ocupació.Enfrontaaquestarealitat,afirmemambforçaquevolemunpaísambtreballperviure,quevolemlaCatalunyasobiranacompromesaenlalluitacontral’atur,ambfeinesdignesidretslaborals.Elnoumodelpúblicicomúdebenestarnohadeser

15

unconjuntdemecanismescorrectorsdelesdesigualtatsenelmercat.Hadeserunespaide justíciasocial inscriten la lògicadeldesenvolupamenthumàsostenible,delaprosperitatcompartida.Aixòfanecessariabordarladimensiólaboral:creaciód’ocupació, feines dignes i drets laborals com a dimensió clau del nou estat debenestar. I elmarc constituent comaprocés col·lectiu ondisputar labatallaperaconseguir‐ho.Enclaupropositiva,calcontemplarcincgransvessants.Derivadestotes elles d’una ideamatriu: l’aposta per transitar cap a un model d’economiademocratitzada,cooperativa,verda iambequitat,unaeconomiadelbécomú.Unmodelquehadegeneraroportunitatsd’ocupacióper reduir substancialment lestaxesd’aturideprecarietat.Percrearirepartirtempsifeines;perrestablirsalarisdignesidretslaborals.a) Creació d’ocupació en els vectors clau del noumodel econòmic: convergència

amblaUnióEuropeaenllocsdetreballd’atencióalespersones;novaocupacióenl’economiaverda(renovables,mobilitatecològica,rehabilitacióenergètica);enfortimentdelesxarxesd’economiacooperativaisolidària,entantqueespaisd’ocupaciódigneiresilient;apostapelssectorsemergentscomajacimentsdefeinaqualificada;apostaperl’ocupacióquecreateixitsurbansimetropolitanscohesionats:indústriesnetesicomerçdeproximitat.

b) Repartiment del treball i reducció del temps laboral. Cal treballarmenys pertreballartothom.S’hauriad’establirlajornadade35horessetmanalsperllei,sensereducciósalarialnihoresextraordinàries.Aquestcanvinormatiuhauriadecatalitzarprocessosderepartimentequitatiudelstempsielstreballsentredones i homes, fent possible una economia cuidadora de les persones i del’entorn.

c) Dretslaborals.Queladignitatnos’aturialaportadelscentresdetreball;queels drets no quedin fora de l’esfera laboral. Cal treballar políticament perderogar les dues últimes reformes laborals: fixar un salari mínim decent;enfortir la negociació col·lectiva; democratitzar les relacions laborals; irecuperarelcontrolpúblicsobreelsexpedientsderegulaciód’ocupació(ERO).

d) Unnouserveipúblicd’ocupacióperaunespolítiquesactivesdiferents.L’estatde

benestarquevolemésincompatibleambelmodeldepresènciai funcionsdelesempresesdetreball temporal(ETT)quetenimavui,de lamàdereformesneoliberals ial fildepressionspatronals.Calreconstruirelserveid’ocupacióde Catalunya (SOC) però sobre bases noves: un SOC entès com a xarxa deserveisdeproximitat,arrelatsalterritori,percebutscomabenscomuns.Iambcapacitatpercoproduir–ambelteixiteconòmic,lacomunitatilespròpies

16

persones aturades‐ polítiques actives diferents, enteses com a itinerarisd’inclusiólaboralpersonalitzatsidebasecomunitària.

e) Feines enpeud’igualtat. L’estat de benestar que volem és incompatible ambtotes les desigualtats i segregacions que es produeixen avui al mercat detreball.Volemconstruirunadimensiólaboralequitativaentermesdegènere,edat,origenidiversitatfuncional.Iaixòrequereixpolítiquespúbliquesicanvisculturals.Canvisnormatiusidevalorspersuperarlesdesigualtatssalarialsdegènere,lamarginaciódelespersonesambdiscapacitat,l’exclusiólaboraldelespersonesmigrades i lamancaderespecteper lespersonesaturadesadultes.Polítiquesiaccionscomunitàriesperl’ocupaciójuvenil:quepuguinretornaritreballarelsquinhanmarxat ivulguinfer‐ho;ques’articulinatotselsbarrisprogramesdeformació‐inserció.

3.2.Unpaísonl’habitatgesiguiundretinounamercaderia

Catalunyaviuunasituaciód’emergènciahabitacional.Viutambélesconseqüènciesd’unapautahistòricadefeblesaestructuralenlespolítiquespúbliquesd’habitatge.Durantmolts anys hem assistit a una combinació letal per al dret a l’habitatge.D’unabandaunalegislacióhipotecàriaid’arrendamentsurbans‐impulsadaperPP,PSOEiCiU‐fetaamidadebancsilobbiesdelapropietaturbana,contràriaaldreteuropeu, abusiva, generadora de patiment humà. D’altra banda, un cicle decreixement econòmic orientat pel capital financer i la globalització desregulada,amb predomini de pràctiques especulatives. Sí, mercantilització d’un bé bàsic, idinàmicadebombollaimmobiliària.

En aquest doble context, el dret a un habitatge digne ha estat vulnerat a l’estatespanyol iaCatalunya.Lespolítiquespúbliqueshanestat inexistents (durantels23anysdegovernPujol,perexemple)obénos’hanarribatadesplegarcomunadimensió bàsica de l’estat de benestar (a diferència d’altres ciutats i païsossocialment avançats).Apartir del col·lapse immobiliari, de l’immoral rescat delsbancs amb diner del poble i de les retallades socials, el drama humà del’emergènciahabitacional–sovintenformadedesnonaments‐emergeixcomunarealitatquotidiana.LalluitadelaPAHilasolidaritatveïnalaconsegueixaturar‐nemilers, a banda d’arrancar, una a una, dacions en pagament i acords de lloguerassequible.

ElsgovernsdelaGeneralitatidel’estat,llunydeposarenmarxapolítiquesactivesd’habitatge,mostrenunaclamorosamancadevoluntatpolítica,unainsensibilitata

17

provadedurarealitat.Ésmés,enplenacrisihabitacionalposenenmarxacanvisnormatiusqueesdevenenveritablespassosenrereenrelacióapolítiquesprèvies.

‐ En l’àmbit estatal cal destacar el plan estatal de fomento del alquiler deviviendas2013‐2016queparadoxalmentredueixdràsticamentelsajutsalespromocions de lloguer. I La Llei 4/2013 de medidas de flexibilización yfomento delmercado de alquiler de viviendas, que retalla la durada delscontractes de lloguer a 3 anys i facilita encara més els processos dedesnonament.

‐ Enl’àmbitnacional,unadelesprimeresmesuresdelGoverndeCiUvaser

La Llei 9/2011 de promoció de l’activitat econòmica ‐quemodifica la Llei18/2007delDretal’habitatge‐permitjàdelaqualeliminaellloguerforçósd’habitatges ‐un instrument l’ús del qual hagués permès mobilitzar elshabitatgesbuitsenmansd’entitatsfinanceres‐imodificaelsprocedimentsd’adjudicació eliminant l’obligatorietat del Registre de sol·licitantsd’habitatge. Cal destacar, en paral·lel a lamancade resposta institucional,l’articulació ciutadana en clau propositiva, amb la Iniciativa LegislativaPopularcontraelsdesnonamentsilapobresaenergètica.

Calposarfiaaquestadinàmicad’insensibilitat,d’alineamentdelsgovernsambelsinteressosprivatsdebancs ipromotors,d’incapacitatper situar l’habitatgeenelterritori dels drets, i no de les mercaderies (guiades per l’increment dels seusvalorsdecanvi)odel’especulació(guiadaperlalògicadelabombolladepreus).CaldonartotelsuportalaILPdel’habitatge;imésenllàcalconstruirunàmbitdepolítiquesd’habitatgecomapeçacentraldelmodelpúblicicomúdebenestarquevolemforjar.Denou,elprocésconstituentenshad’obrirlafinestrad’oportunitat.L’habitatgeveniadeserunadimensióperifèricairesidualdel’estatdebenestardelaCatalunyaautonòmica, ihaformatpartdelalògicarecentdedesmantellamentsocial.Volemrevertir‐ho.Volemsituareldretal’habitatgeenelcentredelmodelsocialdelnouEstatlliure.Ilespolítiquespúbliquescomunvectorbàsicd’exercicid’aquest dret. L’accés de tothom a un habitatge digne i el manteniment de lescondicionsd’habitabilitatsenseriscospassenaserfinalitatscentrals.Is’haurandeconcretarenunabateriademesuresendosgranscampsd’acció:

18

a) Lespolítiquesdegarantiadeldretal’habitatgedigne:

ampliaciódelparcdelloguersocialiprevencióactivadedesnonaments.

‐ RevertirelscanvisintroduïtspelgoverndeCiUalaLleidelDretal’Habitatge,pertalderecuperar,entred’altresaspectesclau,l’instrumentdellloguerforçós.

‐ Prioritzarlespolítiquesdemobilitzaciódelparcd’habitatgesbuits.Ienconcretlacessióal’administraciópúblicadepisosbuitspropietatd’entitatsfinanceresperaprogramesdelloguersocial.Cessiódel100%delshabitatgesdelaSAREB.

‐ Garantir permitjà del programade Lloguer Just que cap família amb rendesbaixesnopaguidelloguermésdel30%delsseusingressosmensuals.Impulsarelrestablimentdelarendad’emancipaciósuprimidael2012pelgoverndelPP.

‐ Prioritzarlapromociód’habitatgepúblicdelloguersocialperalagentjove,lespersones grans i els col·lectius vulnerables. Generar una xarxa pública iassociativad’habitatgesd’inclusióque,sotaelcriteridehousing first,asseguril’accésal’habitatgedelespersonessensellariensituaciód’exclusióresidencial.

‐ Aprovarunalleideregulacióilímitdelsobrendeutamentpersonalifamiliar,ide protecció contra els procediments d’execució hipotecària. Impulsar laderogació de la llei del desnonament exprés i la reforma de la legislacióhipotecària per garantir la dació en pagament aplicada de forma retroactiva.Evitardesnonamentstotigarantintelmantenimentenrègimdelloguersocial.

‐ Potenciarelserveipúblicd’Ofideute,comainstrumentdesuportapersonesifamílies,idemediacióamblapropietatimmobiliària,encasosderiscdepèrduadel’habitatge.Ampliaciódelserveialrègimdelloguerialsuportalsllogaters.

b) Lespolítiquesderehabilitacióimilloraurbanadebarris

‐ Mésenllàde l’ampliaciósubstancialdel lloguersocial idelcompromísd’acciópúblicacontraelsdesnonaments,calsituarlespolítiquesderehabilitacióenelcentredel’acciópúblicaperl’habitatge.Permúltiplesraons:socials,perquèlarehabilitació assegura condicionsdignesd’habitabilitat als barris i les classespopulars, contribuint a prevenir la pobresa energètica; econòmiques, perquèimplicalacreaciód’activitatillocsdetreballvinculatsalterritori;iambientals,perquèobreunescenaridecanvienergètic,de sortidaecològicaa la crisi,dereducciód’emissionsd’efectehivernacleassociadesal’habitatge.Rehabilitacióéspertantdignitaturbana,inclusiósociolaboraliprotecciódelclima.

‐ Larehabilitacióconnectaamb ladimensiód’entorn,ambelbarricomaespaionesfatangibleelmodeldebenestarencomú.Calreactivarunapolíticapúblicadebarris,demilloraurbanaintegral icohesióterritorialenfavordelesàreesmésfràgilsdelpaís.Unapolíticaquehad’integrarelementsurbans(dignificacióiapropiaciócomunitàriadel’espaipúblic;remodelaciódebarrisambproblemes

19

edificatorisestructurals;instal·laciód’ascensors);isocioeconòmics(impulsalsequipamentsdeproximitat ial teixitd’activitats). Iquehadeser,sobretot,elmarconferavançarl’acciócomunitàriacomapalancadecanvisocialencomú.

4. Eldretal’emancipaciópersonal.Educacióiculturapertothom,alllargdelavidaiencomú

Entermeshistòricsienclaudereflexiógeneral,podemafirmarquelafortalesadelcapitalismerauenlasevacapacitatdereinventar‐se.Lamodalitatfinanceraactualésfruitd’unconjuntdecanvisquepermetenpreservarl’essencial:lareproducciód’unaclassereduïdaidominant,ambunafortaconcentraciódecapitalidepoder.Alhora,lafeblesadelcapitalismerauenladinàmicadesofisticaciódelsmitjansdeproducció.Elscanvistecnològicssónunbumerangal’estructuradecontrold’unspocs:latecnologiapermetreduircostosdeproduccióiaugmentarbeneficis,peròalhora democratitza i pluralitza l’accés a coneixements, fins llavors limitats a laminoriadominant.Esdifuminenlímitsicontrols.S’obrenescenaris.L’educacióilaculturaentrenenjoc,tantlespautesd’accés,comelsprocessosdecreacióigestió.

L’educació i laculturasónduesdimensionsbàsiquesde l’emancipaciópersonal icol·lectiva.S’haninscritenelprocésdeconstruccióhistòricadel’estatdebenestar,entantqueserveisdetipusuniversal.Avuisóntambé,aCatalunyaiarreu,espaisentensió.Ambprocessosdesegmentacióimercantilitzacióperpartd’aquellsqueimpulsen el projecte de desmantellament social. Amb resistències i alternativesperpartdelescomunitatseducativesiculturals,idemoltspoderslocals.

Al’estatespanyol, lalleiWertaglutinatotsicadascundelselementsdelretrocés,operacomaveritablemàquinaambvoluntatdeconstituentde l’educaciópública,inclusiva, democràtica i en català. A la Generalitat, les retallades educatives iculturalsdelgovernCiU,ieldesplegamentdelsaspectesmésmercantilitzantsdelalleid’educaciódeCatalunya(LEC),operentambécomainstrumentsdegirclassistai d’erosió democràtica. L’escola pública, el món de la cultura, l’educació en ellleure...nonoméshanerigitmareesciutadanesdedisconformitatiresistència,hanintensificattambéelsseuscompromisosquotidiansperunaeducacióiunaculturaper tothom, per l’eixamplament democràtic, i l’avenç cap a una societat depersoneslliures,iguals,diferentsiambvinclesdefraternitat.

Aquest és el context en el qual hem de situar elsmodels educatius i culturals adefensarenelmarcconstituent,aixícomlasevainsercióenelnostreprojectedereconstrucciódelsdretssocialsenclaudemocràticaicol·lectiva.

Laretalladailaprivatitzaciódelespolítiqueseducativesiculturals,enelmarcdeldesmantellamentdel’estatdebenestar,exigeixunesreglesdeljocprecises.En

20

primer lloc, un currículum adreçat a les necessitats de producció: formar a lesescoles treballadors del futur, i no tant educar ciutadans del present. Es fa aixínecessari introduir el currículum per competències, de forma que la gent joves’entrenien l’emprenedoria individual,ambaltesdosisdecompetènciapersonal.Ensegonlloc,lesescoleshand’ajustar‐seareglesempresarials:reducciódecostos,competitivitat,eficientisme.Esdevécontradictòrialairrupciódelalògicamercantililapreservació,alhora,delagovernançaeducativapública.Aquestsdoselements–competènciescurricularsimercantilitzacióescolar‐operencomaparàmetresdelprojecte educatiu‐culturalde la dretapolítica.Unprojecteque es desplega en un seguit de característiques: escoles‐fortalesa aïllades del’entorn social; focalització educativa en edats primerenques;monopoli formatiuperpartdeprofessionalsespecialitzats;fragmentacióorganitzativaambtendènciaaclassificarsegonsnivellsd’èxit;reproduccióculturalicontingutsaserassimilatsde formaacrítica;avaluacióderesultatsenfunciód’estàndardshomogenis iambl’objectiudecompetir;igestióescolardesdecriterisd’autoritatjeràrquica.

Peròhihaalternativa.Passaperampliarlesxarxesderesistènciaidesobediènciaenfront les imposicionsdelmodeldesmantellador. Ipassa sobretotpererigirunmodeleducatiudemocràticicomunitari,coherentambelsvalorsdereferènciadelnouestatdebenestar.Unmodelsintetitzableenelselementssegüents.

Unmodeleducatiudemocràticicomunitari

Lainstitucióeducadoraéslapròpiasocietat.L’accióeducativaesfatangibleenmediobert,enelsentornsdequotidianitat ivincles.Elscentresescolarshand’esdevenir nodes d’una xarxa complexa, bens comuns oberts al barri i ambprocessosd’apropiaciócomunitària.

L’educació es desenvolupa al llarg de la vida. Hi ha interacció educadora atoteslesedats.L’educaciód’adults:espaid’empoderamentienfortimentcrític.

Elroleducadoresdemocratitza:tothomeducaiéseducat,enlamesuraquelafuncióeducadoraformapartdelavidainonomésdel’experiènciaformativa.

Lacreativitatculturalsesituacomadimensiócentral:elllegatésunpuntdereferència,peròpersersuperatpermitjàdeprocessoscreatius.

Elsmitjansincorporenelsvalorsdelesfinalitats.Calgenerarclimeseducatiusd’inclusióihumanisme.Alesescoleshadeserpossiblel’atencióaladiversitat

21

il’articulaciódegrupseducatiusheterogenis.

El sistema de governança dels centres educatius ha de sermultidireccional,flexibleiambimplicaciódetotalacomunitateducativa.Unapràcticadiàriadeciutadaniasocialidemocràciaobertaideliberativa.

L’avaluacióhad’atendreelsprocessosespecíficsdecadapersonaocol·lectiu;hadeservirpercomprendre,motivar,activaraportacionspersonalsitreballarmillorenclaucol·lectiva.

Més enllà dels elements clau del model educatiu públic i comunitari, l’estat debenestarquevolempassatambéperimpulsarunprocésorientatatridimensionarlapolíticaeducativaicultural.Unaeducacióiunaculturadelcomú,delavidaideladignitat.

‐ Unaeducaciódelcomú.Venimd’una trajectòriaen laqualeldreta l’educació

s’equiparava al dret a l’escolarització. En el marc de les societats complexesl’educació escolar és necessària però insuficient. Cal incorporar el dret al’educació no formal. Eixamplar el dret a l’àmbit no formal implica dissenyarpolítiquesquefacinpossible,perexemple,l’accésdetothomal’educacióenellleureen condicionsd’igualtat, onelspoderspúblicshand’assumirun roldegarantia iprovisióderecursos. Implicatambéque l’educacióenel lleure,o laformació d’adults, té una naturalesa pública i d’accés lliure d’acord amb elsprincipis democràtics de pluralitat i laïcitat. Ampliar el dret de l’educaciósuposatambéeliminarbarrereseconòmiquesd’accésalesTIC,iuniversalitzarla connexió a internet gratuïta assegurada pels poders públics, superant lesdesigualtats digitals. Una educació en comú vol dir impulsar els projectes deproximitat:barrisiciutatseducadoresiplanseducatiusd’entorn.

‐ Unaeducacióde lavida.Adoptar laperspectivade l’educacióal llargdetotelcicle vital. Tots els ciutadans i ciutadanes hem de poder gaudir d’espaiseducatius que ens acompanyin en el creixement personal i en la formacióprofessional que necessitem a cada moment. A la pràctica, vol dir donarprioritat a les baules més febles de la proposta educativa actual: des del’educació de la petita infància, a una educació de persones adultesgeneralitzada, multidimensional i crítica. Aquesta proposta, en claucomunitària,téconseqüènciesdirectessobreelstempsdeltreball:caldisposard’unaconciliaciófamiliarilaboraleficaç,quealliberialsadultsdetemps

22

quotidiàperdedicar‐sealasevapròpiaformacióculturaliatendrelaformaciódelsseuspetitsdemaneraconjuntaicompartida.

‐ Unaeducaciódeladignitat.L’educaciódignaésunaeducacióquerequereixderecursos públics. És bàsic doncs incrementar els pressupostos que s’hidestinen. L’educació digna és una educació capaç de veure i atendre lesnecessitats de les persones, per això cal situar els espais de decisió en laproximitat,iarticularlagovernançaeducativadesdelsmunicipis,ambàmpliaparticipaciódelespersonesilacomunitat.Unaeducaciódignaésunaeducacióquedisposadeprofessionals quepromouen laparticipació, la fluïdesa en lesinteraccions educatives, i ajuden a millorar a resolució dels conflictes deconvivència. Una educació digna és una educació inclusiva, que sap posar envalorladiversitatcomelementclau:nosegregaperraonsdesexe,nid’origen,nipercaracterístiquespersonals.

‐ Una política cultural del comú. Capaç d’acollir i promoure la pluralitatd’expressionsculturalsdelanostrasocietat.Capaçdevalorarireconèixer,enclau cultural, tota producció humana, individual o col·lectiva, orientada aexpressarvalors,sentiments,emocionsoidees.Unapolíticaculturalquehadesersinònimd’unapolíticaintercultural.Unaperspectivadelainterculturalitatque no es limiti al reconeixement i l’intercanvi sinó que vagimés enllà i, ensintonia amb la declaració universal de la diversitat cultural, fomenti lacoproduccióculturalentrepersones igrupsamb identitatsculturalsdiverses.Una política intercultural trenca la divisió simbòlica entre cultura d’elit iculturapopular,ibuidal’estèticadeldiscursilapràcticadelpoder.

‐ Una política cultural de la vida. Totes les etapes vitals com a culturalmentactivesicreatives.Lainfànciaésunaedatenlaqualladimensióartísticadelacultura ha de ser reconeguda i promoguda: l’accés a la música, a les artsplàstiques,aladansa,alteatre,alcinema,alaliteratura...permitjàd’unaxarxapúblicaicomunitàriad’espais.Elsequipamentsculturalshauriendepromoureprogramescomunitarisambimplicaciódelsinfants,reconegutscomasubjectescreadors.Lespersonesgranshandepodergaudirdel’accésalaculturadesdelamàximacreativitaticonfiançaenlessevespròpiescapacitats.Perúltim,queaquestabastsiguillargdepèndelacapacitatd’afavorirunaccésjustiequitatiuals serveis, béns i activitats culturals per part d’aquestes franges d’edatmésvulnerables.Lespolítiquesdegratuïtat i accessibilitat són imprescindiblesenaquestsentit.

‐ Unapolíticaculturaldeladignitat.Dignificarelsectorproductiudelacultura.Afavorir els creadors i productors independents, facilitant espais per a lacoproduccióilesaccionsconjuntes.Unapolíticaafavordeladignitatenel

23

sector de la cultura demana l’equilibri entre les grans infraestructures iequipamentsculturals,ilaproduccióculturaldepetitformat.Laculturadignaés lliure d’impostos, de la lògica comercial dels béns culturals, i se situa alserveidelaciutadania.Unaculturadignademanaunasocietatquefadignalavidadelscreadorsculturals.

Ensíntesidoncs,elprojectedereconstrucciódelsdretssocialsencomúadquireixgruix:comportaunadimensióderescatciutadà,demínimvitalgarantit;incorporaeldretal treball ia l’habitatgedignescomapalanquesclauperdesenvoluparunprojectedevida;ibasteixarauneixeducatiuiculturalperl’emancipaciópersonal.Polítiques educatives i culturals que han de fer front al projecte privatitzador iautoritari de la LOMCE i, en alguna mesura, de la LEC. I que, sobretot, hand’articularunaalternativademocràtica i comunitària.Unaeducació iunaculturaencomú,alllargdelavida,pertothomideladignitat.

5.Lasalutil’autonomiapersonalcomadretshumans;elsserveissanitarisisocialscomabenscomunsLasalutil’autonomiapersonal‐entesescomaabsènciademalaltiaidependència,ien sentit ampli com a benestar físic, emocional i relacional‐ s’han de configurarcom a drets universals de ciutadania en el país sobirà que volem. Són, de fet,condicions intrínseques d’aquesta llibertat. El dret a la salut i a l’autonomiapersonal ‐garantits permitjà de polítiques i serveis públics‐ han de formar partinherentdelanostraidentitatcomapoble,concebudacomaprojectecol·lectiudefutur. No hi ha Catalunya lliure sense dret a la salut per tothom, sense sanitatpúblicauniversal.Inohihapaíslliuresensedretal’autonomiailainclusiódecadapersona,senseserveissocialsuniversals.

La sanitat i els serveis socials s’hanvist intensament afectatsper ladinàmicadedesmuntatgede l’estatdebenestar.Els governsde laGeneralitat ide l’Estathanimpulsatpolítiquesderetallades,quehanampliateldiferencialnegatiudedespesapública amb la UE; han posat en marxa processos de privatització de serveis itrossejamentinstitucional;handesuniversalitzateldret,totiexcloentsituacionsicol·lectius de l’àmbit de cobertura; i han hagut d’afrontar lògiques de corrupcióquevanmésenllàdesimplescasospuntuals.

La sanitat pública havia esdevingut una dimensió forta del nostre model debenestar.L’assaltideològicipolíticinstrumentatpelsgovernsdeCiUiPPhahagutd’enfrontarmobilitzacionscol·lectives.Elsistemadeserveissocialsil’atencióaladependència,encanvi,culminavenunaetapadereconeixementnormatiudedrets,

24

ambmolta fragilitaten lespolítiquespúbliques, inivellsmenorsdepresènciaenl’imaginaripopular.Entotsdoscasos,elbaixnivelldeparticipaciódemocràticaenels serveis, i la presència feble de polítiques comunitàries i de proximitat, hanfuncionatcomafactorsfacilitadorsdelesretalladesiinhibidorsdelesresistències.

Comenlarestad’àmbitsdel’estatdebenestar,lareconstruccióefectivadelsdretsalasalutial’autonomiapersonalesdevéunreptecentraldelprocésconstituent,del’articulacióinstitucionalicol·lectivadelpaísquevolem.Tambéensanitatienserveissocialsésl’horadelesalternatives.L’horadeconstruir‐lesencomú.5.1.VidesicomunitatssaludablesAl país que volem tothom ha de tenir garantit el dret a la salut sense cap tipusd'exclusió.Pertaldegarantir‐ho,caldràvertebrarunveritableServeiNacionaldeSalut de Catalunya (SNSC), com a patrimoni de la ciutadania, basat en els dretshumans i en el millor coneixement científic. Un Servei de Salut com a sistemapúblic, integrat, de cobertura universal, de qualitat, finançat per mitjà d’unafiscalitatjusta,ambunnivellderecursospercàpitasituatenlamitjanaeuropea,igratuïtenelmomentdel’ús.El SNSC ha de fer tangible una sanitat nomercantilitzada ni burocratitzada. Unespai de drets vertebrat per valors públics de referència; un espai institucionalambfuncionspúbliquesdefinançament,regulacióigestiódeserveisiprestacions.Itambéunsistematransparent,equitatiuieficient,subjecteaauditoriespúbliquesiciutadanes, i a avaluacions independents, sota el control i seguiment de lessindicaturesdecompteidegreuges.

El SNSC haurà de disposar d’un marc legal de finançament que asseguri laconvergència amb la mitjana europea de despesa pública en salut (promoció,prevencióiatenció)enrelacióalPIBenunterminimàximdetemps(nosuperioraunadècada)iqueblindielsistemacontraqualsevolintentderetallada.Enunmarcde recursos sòlid, el servei públic de salut haurà de garantir l’equitat en l’accés,reduintalmàximllistesitempsd’espera;ihauràdedotar‐sed’uncatàleginclusiude prestacions democràticament debatut, orientat de forma prioritària a lluitarcontralesdesigualtatsensalut.

Més enllà dels seus paràmetres bàsics, volem un servei nacional de salut capaçd’impulsarunmodelinnovador,avançatidemocràtic,coherentambelsvalorsdelnouestatdebenestarconstruirencomú.Unmodelonlasalutsiguiundrethumàilasanitatunaxarxadebenscomunsdeproximitat, sotacontrolciutadà.Aquestaapostaimplicaunmínimdetreseixosd’acció:

25

A) La priorització màxima de la dimensió promocional i preventiva. Articular

projectestransversalsdevidasaludable(salutentoteslespolítiques,educacióiesportperlasalut…).Actuarsobreelsdeterminantssocialsiambientalsdelasalut.Sabem,perexemple,queexisteixunagrancorrelacióentrelesdesigualtatsde renda, urbanes i en salut. I que per tant les polítiques d’inclusió social imilloradebarrissónclauperreduirlesinacceptablesdesigualtatsenesperançadevida.Sabemtambéquelaqualitatdel’aireexplicaengranpartlesafectacionsrespiratòries i els nivells de salut de segments especialment vulnerables depoblació.Iquepertantlespolítiquesdemobilitatecològicaidelluitacontralacontaminaciósónclauperaconseguirciutatssaludables.

B) Latransiciód’unsistemadesanitatcentratenelshospitalsilalògicacurativaaunmodeldesalutal’entorndel’atencióprimàriaicomunitària;d’unsistemaaremolcdelnegocifarmacèuticaunmodelgeneradordeconeixementterapèutica l’entorn de fórmules genèriques i prescripcions eficients. Un SNSC ons’enforteixen les xarxes avuimés fragilitzadesperòaltament significatives entermesd’inclusióiredistribució:laxarxadesalutmental,ambeldesplegamentd’unpladirectorpotentcapaçd’articularlaprevenciói l’atenció(l’impactedelapobresa i laprecarietatvitalésmolt intenssobre lasalutmental); laxarxasociosanitària, amb prioritat màxima per la integració dels serveis d’atenciódomiciliàriai ladignificaciódel’atencióresidencial;i laxarxadesalutsexualireproductivaambl’objectiudepreservareldretal’avortamentpúblicigratuït.

C) L’oberturadelsistemadesalutalalògicademocràticaicomunitària,alterritori

i als entorns de proximitat. Es tracta de convertir els serveis i equipamentssanitarisenespaisdeciutadaniaactivaperlasalut,forjadorsdebenscomunside drets socials en clau col·lectiva. Aquesta concepció implica doncs tresdimensions:d’unabandaladescentralitzaciódelSNSC,ambl’enfortimentdelsTerritorisdeSalutil’avençcapalamunicipalització;d’altrabandal’enfortimentdelaparticipacióciutadanaidelespersonesusuàries,permitjàdeConsells,lacoproducciócomunitàriadepolítiquesdesalutialtresfórmulesd’apoderamentpersonal i col·lectiu; finalment, la dignificació de les condicions laborals delconjunt de professionals com a base per a sustentar una implicació activa iparticipativaenelsistema.

Ensíntesi,estractadegarantirpermitjàdel’organitzaciócol·lectiva,eldretaunavidasaludable.Elprocésconstituentcapalpaísnouquevolemhauràdesertambéel terreny de superació de les retallades, les corrupcions i els negocis sanitarisprivats amb diners del poble. Haurà de ser l’espai de reconstrucció del dretuniversalalasalut.Il’oportunitathistòricadefer‐hodeformadiferent:posant

26

l’èmfasi en la promoció i la prevenció, i en un sistema sanitari democràtic icomunitari,inscritenlalògicadelsdretsdeciutadaniaidelsbenscomuns.

5.2. Autonomiapersonalidesenvolupamentcomunitari

Al país que volem tothom ha de tenir garantit l’accés a un sistema universal deserveis socials, entès com una xarxa de suports a l’autonomia personal i a lavinculaciócomunitària,alllargdetoteslesetapesdelcicledevida.Éstanimportantcom el dret a la salut. Al llarg de les últimes dècades, les polítiques socials i desuporta l’autonomiahan jugatunrol forçaperifèricen laconstrucciódelnostreestatdebenestar.S’hihancombinatfactorsexplicatiusdetipusideològic(predominidevalorsconservadorsenelgoverndeCiU),socials(feblesadel’acciócol·lectivaal’entornd’aquestesqüestions)iculturals(lesfuncionscuidadorestradicionalmentubicadesenl’espaiprivat,iassignadesalesdones).Elprocésconstituenthadeserelmarcpersuperar‐ho.Pertrencarambtotaquestllegat i situar els serveis socials com a dimensió central del noumodel públic icomúdebenestar.Hadeserpossibleicalvoluntatpolíticaperfer‐ho.Hihanovesrealitats que hi ajuden: la complexitat social i el canvi de valors. I amés, és unàmbit clau d’oportunitat en la mesura que la majoria de les polítiques socials id’acciócomunitàrianoméstenensentitdesde laproximitat idesde l’oberturaalesxarxesassociatives,ésadir,desd’unalògicadeconstrucciódebenscomuns.Volem construir un nou paradigma de polítiques de serveis socials. Un modelemancipador, promotor de l’autonomia personal i de l’enfortiment dels vinclescomunitaris i de solidaritat. Uns serveis socials universals, de qualitat i deproximitat,decaràcterpromocionalipreventiu,queactuenpereradicarelsfactorsque generen exclusió, lluiten contra l’emergència, atenen persones i col·lectiusvulnerables, ipotencien l’acciócomunitàriacomamotordetransformaciósocial.Unserveissocialsqueimpulsenlògiquesd’empoderament,amblespersonescoma veritables protagonistes, subjectes actius i amb capacitat de decisió sobre elsseuspropisitinerarisd’inclusiósocialirelacional.Iambequipsprofessionalsbendotats, amb formaciópermanentperatendresituacions idemandesemergents, iambtempsperequilibrareltreballpersonal/grupal,ambelsprojectescomunitarisi amb la resta de serveis de proximitat. En síntesi, una acció social al servei del’objectiu que totes les personespuguindesenvolupar, en igualtat de condicions,elsseuspropisprojectesdevida.Ipuguinfer‐hoenmarcsdevinculaciócol·lectiva.

Aquestnouparadigmad’acciósocials’emmarcaenelcontextdecanvid’èpocaqueestemvivint.Enell,ientermessocials,l’eixexclusió/inclusióprenunsentitmoltrellevant.Is’hadesituar,pertant,al’arreldemoltesdelespolítiquesdebenestar.

27

‐ Lainclusiósocialcomaeixgeneradordepolítiquesdebenestar

Enelmarcdelavellasocietatindustrial,elsdesequilibrissocialspresentavenunanaturalesaessencialmenteconòmica.L’eixbàsicdedesigualtats’expressavaenunaestructuradeclassesquepolaritzavaladistribuciódel’ingrés,perònoarribavaaesquinçar el teixit de la integració social. En el context actual de canvi d’època,apareixen noves dinàmiques que impliquen fractures relacionals no directamentvinculablesalavariablerenda.Ésaquíonprensentitelconcepted’exclusiósocial,referit a dinàmiques de precarietat econòmica, que es presenten articulades afractures en els vincles d’integració comunitària. La noció d’exclusió contédiversitat de factors explicatius (gènere, edat, origen, discapacitat, tipus de llar,classe) is’expressaenformesdiversesambtendènciaasumar‐sebiogràficament(fracàsescolar,precarietat laboral, infrahabitatge, solitud...).Enaquestnoumarcreferencial, la pobresa esdevé la dimensió material de l’exclusió; la dificultatmaterial de cobertura de necessitats bàsiques, i opera com a factor de riscd’exclusió,encaraquenolacomportidemaneraautomàticaonecessària.

Atès aquest caràcter heterogeni de la nova vulnerabilitat, sembla clar que elsprocessos d’inclusió hauran de ser també multidimensionals. La Catalunyainclusiva que volem demana la plena participació de totes les persones en treseixosbàsics:a)l’espaieconòmicidelarenda,queimplicalavinculacióal’ocupacióialesfontsdeldesenvolupamentmaterial;b)l’espaipolíticidelaciutadania,queimplicaparticipaciópolíticaiaccésefectiualsdretssocials;ic)l’espairelacionalidels vincles, que implica l’existència d’una esfera afectiva, i de relacions dereciprocitatinherentsalesxarxesfamiliarsicomunitàries.Elmodelpúblicicomúdebenestarnopotrestaralièacapd’aquestesexigències. Ielsistemadeserveissocialshadejugarunpaperpivotalenelseupleassoliment.Mésenllàd’aquestaconsideració,emergeixenquatreaspectesconcretsquedonenformaalapropostademodeldeserveissocials:

A) ElmónlocalcomaesferaarticuladoradelsserveissocialsElconjuntdelnoumodelpúblicicomúdebenestarhadetenirunafortadimensióterritorial;elsistemadeserveissocialssesituacomareferentd’aquestadimensió.En la Catalunya lliure que volem l’estat de benestar serà local o no serà. Sobreaquestapremissa,lespolítiquesd’autonomiapersonaliacciócomunitàriahaurande jugarunrolméscentralquemai, situantelmón localenel cordelprocésdereconstrucciócol·lectivadelsdretssocials.LasocietatcatalanacomplexadelsegleXXIrequereixunmodelsocialambcapacitatderespondrealreptedel’educacióilacriançacompartidadelapetitainfància,d’unanovadistribuciósocialdelstempsidelesrelacionscuidadores,del’emancipaciódeljovent,delavidaindependentdelespersonesambdiversitatfuncionalodeladignitatdelespersonesgrans.Resdetotaixònoésalièalsistemadeserveissocials;iresdetotaixònoéspossiblefora

28

delmunicipalismedebenestar.Apostemdoncsperunnouestatlocaldebenestaramb serveis de proximitat potents, innovadors i democràtics, amb participació igestió ciutadana. Unmunicipalisme del bé comú amb una forta dimensió social,articuladoradelsdretsbàsicsielseuexerciciquotidià.

B) ElscentresdeserveissocialscomaxarxabàsicadeproximitatLa columna vertebral del model ha d’estar articulada per la xarxa de ServeisSocialsBàsics,arreladaenequipamentsalsbarris, idotatsd’equipsprofessionalspotents.ElsSSBsónelconjuntd’accionsimpulsadesperunequipmultidisciplinar(educadors/esitreballadors/essocials,psicòlegs)que,desdelaproximitat,itantpermitjàdeprestacionsespecífiques,comdel’activaciódelsrecursosdelterritori,contribueixenal’autonomiapersonalialdesenvolupamentcomunitari.VolemunsSSB que assegurin: a) l’accés universal, com a dret subjectiu de ciutadania, alconjunt de prestacions de la Cartera aprovada pel Parlament de Catalunya, iespecialmentalsServeisd’AtencióDomiciliària ideTeleassistència,en lamesuraquepermetenelmantenimentde lespersones fràgilsenel seuentornquotidià irelacional de referència;b) la implementació integral de la LAPAD en tot el seuventalldesuportsalespersonesensituaciódedependència;c) l’autonomiavitalde les persones amb diversitat funcional, tant en la dimensió d’accessibilitatuniversal ‐física i comunicativa‐ com de suport a la vida independent (assistentpersonal,habitatgesambserveis...).

C) ElcicledevidacomaeixvertebradordelespolítiquesMés enllà de les polítiques de benestar adreçades al conjunt de la població, o acol·lectiusenfunciódedeterminadescondicions,unaltreelementvertebradordelmodeldeserveissocialsquevolemhadeserelcicledevida.Lesetapesvitalsvanconstruint itineraris personals i vincles col·lectius, i en elles emergeixennecessitatsquehandetenirrespostaenelterrenyinstitucionalidelcomú.Sobretoten aquelles etapes que configuren avui les baulesmés febles de les trajectòriespersonals. Les franges on es desenvolupen desigualtats i riscos derivats delcaràcter adultocràtic de la nostra societat. Des d’aquesta lògica caldrà enfortir iprioritzar:a)polítiquesdepetita infància (educació i criançacompartida0‐3desd’equipaments municipals i comunitaris), de ciutadania infantil i d’atenció a lainfància en risc;b) polítiques per l’emancipació de la gent jove (en els terrenysformatiu, laboral i de l’habitatge); c) polítiques de suport a les famílies iespecíficamenta les formesdeconvivènciaemergents imésfràgils;d)polítiquesperunenvellimentautònom,saludable,actiu,ambdretsidignitat.

29

D) Unsserveissocialsencomú:transversalitat,participacióiacciócomunitària

Ésunelementqueanemreproduintacadadimensió:elprocésconstituentcomaoportunitatperimpulsarunpaísambdretsnoatorgatsdesdedalt,sinóforjatsdesdelaciutadaniaactiva.Enelterrenydelsserveissocialsésespecialmentrellevant.D’unabandaperquècal superar la inèrciaa l’autoreplegament,a l’aixecamentdebarreres en relació als altres sistemes de benestar. D’altra banda, perquè calsuperar tendències encara avui presents a recloure’ls en lògiques assistencials ipaternalistes, cronificadores de dependències. Elmodel d’acció social que volempassapertreballareixosdetransversalitatpotentsambeducació,salut,habitatgeiocupació.Ipassaperobrirelsprocessosd’intervencióalaimplicacióactivadelespersonesidelacomunitat.Lespolítiquesdecicledevida,perexemple,handeserespais facilitadorsde l’autodeterminaciópersonal; elsplanscomunitarisdebarrihaurien de tenir una forta presència dels equips de serveis socials bàsics, perimpulsar l’autonomiapersonal i la inclusió relacional, com amillors aportacionsperalatransformaciósociald’arrelquotidiana:sensepersoneslliuresnohihaunpaíslliureonviureambdignitat.

6.UnpaísambequitatdegènereiplenaciutadaniaenladiversitatACatalunya,l’estatlliurequevolemnoméshopotserambequitatdegènereiambplenaciutadaniaen ladiversitat.Calunnoucontractesocialentrehomesidonespersuperarelmodelheteropatiarcal. Icalunnoucontractesocialpersuperarlavellaconcepciódedretsvinculadaalanacionalitat.Elpaísquesomieméseldelaciutadaniaplena,ambigualtatdegènereidretspertothom.Novament,elprocésconstituentésl’espaiperdisputaraquestpaís,pererigir‐nelessevesbasesreals.

6.1.Senselesdoneselsdretsnosónhumans.Senseequitatdegènerenohihademocràcia

Laconstrucciódelaciutadaniamodernavainiciar‐seambla instituciódelsdretshumans i la conquesta de la democràcia. Una ciutadania que es configura idesenvolupaenunmónpensatenmasculí,onelshomessónelssubjectesdedretionlesdonesenquedenrelegadesaunpapersubordinat.Lesnostressocietats,malgratl’estructurapatriarcal,vanexperimentarcanvisivanassolirnovesquotesdebenestar.Transformacionsquesónproducte,engranpart,delarevolucióquelesdonesdelS.XXvanprotagonitzar,enfrontantelmasclismeiguanyant l’espai públic, comunitari, laboral..., assolint drets, llibertats i benestarcol·lectiu,quehanrevertintenlamilloradelescondicionsdevidadelconjuntdelaciutadania.Totiaquestestransformacionsnoesvaaconseguirlaimplicaciódels

30

homesenlestasquesdel’àmbitprivatnidecura,aixícomtampoclavaloritzaciósocial d’aquestes feines. La plena igualtat entre homes i dones és encara unaqüestiópendent.Elbalançdelestresprimeresdècadesdedemocràciaensserveixperconstatarlafeblesadelaigualtatdedrets.Sibéformalmentelmarclegislatiuva posar les bases per construir una societat democràtica, on dones i homesesdevenienlliuresiiguals,larealitatésquelesvoluntatspolítiquesplasmadesalstextoslegalsialespolítiquespúbliques,nohanresultatcatalitzadoresdelscanvisestructurals necessaris per abolir les opressions patriarcals. Les bases per a laconstrucciódelaigualtatnovanconsolidar‐se,demaneraquelacrisieconòmicaielretorndeladretaalpoderin’hanevidenciatlafeblesa.La crisi econòmica. Les injustícies que per raó de gènere pateixen les dones a laCatalunyad’avuiesperpetuenis’intensifiquenenunmomentdegranprecarietateconòmica i laboral. Les dones ja partien d’una situació de desigualtat, i la crisieconòmica l’ha agreujada a quotes intolerables. Els principals indicadorssocioeconòmics s’ensorren a nivells dramàtics i afecten de forma diferencial lesdones, ampliant fractures i discriminacions. Sense justícia social i igualtat degènerenohihademocràcia.Sónindestriables.Elretornde ladretaalpoder.L’estratègiade l’austericidineoliberalhanecessitatde l’exaltació de valors patriarcals per imposar un retorn a l’ordre social on lesdones exerceixen els rols reproductius i de cura. Avui el masclisme s’expressasensecomplexosdesdelesesferesdelpoderpolític,essentespecialmentalarmantlapersistènciadelajustíciapatriarcal.Elsargumentsreaccionarisimoralistesambqueladretadesplegaaquestaofensivas’hanexpressat,perexemple,enl’intentdecontrarreformarl’avortamentilegislarcontraelcosdelesdones,enlaretalladaales escoles bressol, o en l’atenció a la dependència El somni neoliberal deldesmantellamentsocial,queCiUiPPimpulsen,hafettangibleselsdanyssobrelavidadelagent.Elcercleestancaacostadelesdones:esretallendretsiserveis,iesretornaal’ordretradicionalontotelqueabandonal’esferapúblicarecaudenousobrelesdones.Esprecaritzaméslavidailesvulnerabilitatss’agreugen.

Lapobresailasevaaltafeminitzaciónopodenseracceptadesdesdelconformisme.Lesinjustíciesderivadesdelaculturaheteropatriarcal,enuncontextdecapitalismesalvatge,reclamenunaciutadaniaactivairesponsabilitzadaperconfrontaralsquicreen i perpetuen sistemes opressors. Aquesta ciutadania, compromesa en unprocésconstituent,esreivindicaenelsvalorsdelfeminisme.Senselesdonesnohihademocràcia.Cal fundarelnouestat lliuredesdelreconeixementde les lluiteshistòriquesdelfeminismeidesdelsprincipisivalorsquel’identifiquen.

31

‐ Unprocésconstituentperforjarlesbasesrealsdelnoupactedegènere.

Comenlarestadedimensionsdelsdretssocials,elprocésconstituentquevolemimpulsaresdevél’espaid’oportunitatpolíticapererigirunaalternativaalsistemaheteropatriarcal.Senseequitatdegènerenohihajustíciasocial.LanovaCatalunyas’hadeconstruirsobrelabased’unnoupactedegènere,comaobjectiucompartitperpersonesqueaspirenal’equitat,iondonesihomesesdevenencorresponsablesdelasostenibilitatquotidiana,ienconcretdelstreballsvinculatsalareproducciósocial.Calunaeconomiareproductivaparitària,ambpolítiquespúbliquesixarxescomunitàries per a la cura. La superació del model patriarcal s’haurà de fer deformacol·lectivailesnovesrelacionssocialsdegèneres’haurandeforjarencomú.

Només des de la consciència de la realitat desigual entre homes i dones, i delsprivilegisoopressionsquepatimperraódegènere,podremavançarcapaunnoupaísamb igualtatdedrets i llibertats.Laperspectivapolíticadegènereésbàsicapergarantirlaplenaciutadaniadelesdonesilaqualitatdelademocràcia.Unpaíscomelnostre,quehadeteriorat lademocràciaambla imposiciódepolítiquesdedesmantellamentdelbenestarcol·lectiu,had’articularlarestitució,consolidacióiassoliment dels drets, en base als principis d’equitat de gènere i justícia social.Novamentduescaresindestriablesd’unprojecteemancipadorreal.Pertaldeposarlavidaalcentredelespolítiquespúbliques,calalterarelsvalorsdominants i guanyar l’hegemoniades de valors feministes. VolemunaCatalunyaarticuladaperlarecercadelbécomú,lacuradelespersonesidelsecosistemes,ielreconeixement de la interdependència, tot des de valors de cooperació, diàleg,fraternitat,corresponsabilitatirespectemutuenladimensióemocionaliafectiva.Des d’aquests valors, associats al concepte de feminitat i forjats des de la lluitafeminista,volemsuperarl’androcentrisme,entoteslessevesdimensions,iavançarcapaunasocietatequitativa.En concret, la transició cap al nou pacte de gènere per una societat plenamentequitativas’articulasobrelabasede6eixos:

a) els drets econòmics i laborals de les dones: igualtat salarial, formació ambperspectivadegènere,repartimentequitatiudelstreballs, lideratgefemeníenl’economiaproductivaicooperativa...

b) unmodeldebenestarfeminitzat:coeducació,salutsexualireproductiva(dretal’avortamentlliureigratuït),inclusiósocialambequitatdegènere,polítiquesd’autonomiacomaespaisperalaigualtat(noperlareproduccióderols)...

32

c) igualtatdegènere, cicledevida idiversitat:emancipació juvenil ambequitat,

suportalesfamíliesmonomarentals,polítiquesdedignitatamblesdonesgrans(pensionssensediscriminació),plenaciutadaniadelesdonesmigrades...

d) lluitacontralaviolènciamasclista:enfortimentdel’objectiud’eradicaciódelaviolència, recursos per a la sensibilització, prevenció i detecció, observatorisobre la violència masclista, garantia efectiva de protecció de les donesvíctimes,dretdelesdonesaobtenirreparació...

e) unademocràciaparticipativaparitària:elaboraciódepressupostosparticipatiusamb perspectiva de gènere, auditories de gènere amb implicació ciutadana,consells de dones, coproducció de polítiques des de valors i contingutsfeministes...

f) pactescomunitarisdegènere:processoscomunitarisorientatsacrearunanovadistribució social dels tempsde vidaquotidiana, un repartimentparitari delstempsilesfuncionsdecuraidomèstiques,espaispúblicsimodelsurbansambperspectiva de gènere, conciliació compartida amb el suport de serveis deproximitat...

Ensíntesi,l’estatdebenestarquehemconeguthacoexistitambunmodelpatriarcalmai no superat del tot. La lluita feminista i les polítiques d’equitat han assolitavençoshistòrics.Moltsd’ells,tanmateix,hanrestaterosionatsalfildelprojectededesmantellament social de la dreta política, econòmica i cultural. L’obertura delprocés constituent que volem i la construcció del nou estat lliure esdevenen unàmbitonreconstruirelsdretssocialsambequitatdegènere.Senseigualtatplenaentredonesihomesnohihajustícianidignitatcol·lectiva.Elnouestatdebenestarhad’incorporard’arrelelsvalors feministes iarticularpolítiquesquegaranteixinunavidacompartidaiparitària.Inonoméspolítiquespúbliques,laconstrucciódelnou país amb igualtat de gènere s’haurà de fer des d’una ciutadania conscient iactiva,desde l’acciócomunitària i l’articulacióquotidiana iparticipativad’espaisd’igualtat real. La Catalunya del futur ha de ser la del reconeixement de lesdiferènciesentredonesihomesperconviure,iladel’articulaciódelaigualtatdegènereperviureambdignitatillibertat.

6.2.Unpaísperatothom:ciutadaniapolítica,inclusiósocialireconeixementcultural

Catalunya ha estat, històricament, una nació d’acollida. Al llarg del segle XX vanarribar,primer,jovesifamíliesdelescomarquesruralsd’AragóielPaísValencià.DespréselsquiveniendelSudpeninsularaborddelSevillano,eltrenqueportava

33

cadadiaal’entornde500personesmigradesal’EstaciódeFrança.Iara,jaenplesegleXXI,l’acollidas’haglobalitzat:hanarribatpersonesdelnordd’Àfrica,delspaïsos subsaharians, d’Àsia, de l’est d’Europa, d’AmèricaLlatina i dels païsosdelnostre entorn. La crisi del 2007‐2008 atura el cicle d’arribada. La persistènciad’aquesta,lespolítiquesdedesmantellamentsocialiunmarcnormatiurestrictiuidiscriminatorinonomésfrenenlaimmigraciósinóquegenerenunanovarealitat:unsaldomigratorinegatiu.Persones i famíliesqueretornen. Jovesquemarxenaunincertexililaboralambpoquesonul·lesperspectivesdetornada.La Catalunya del 2015 és el resultat de tot això. Una nació teixida amb la granaportació de procedències, bagatges culturals, memòries i llengües diverses. Unmosaicd’accentsidecolorsques’expressaacadacantonada,barriabarri,ciutataciutat.Diferènciesqueconstitueixenavuiundelsprincipalsfactorsd’enriquimenthumà i cultural, de dinamització socioeconòmica i demogràfica de Catalunya. Elpaís que ha sabut acollir ha sabut també construir dinàmiques de convivència imestissatge. El creuament quotidià, cultural, lingüístic, afectiu i emocional haguanyatlapartidaalespautesdesegregació.Totaixònos’hafetsenseproblemesnicomplexitats,devegadesdifícilsd’abordar.S’hadutaterme,amés,encontextoslegals estatals i europeus sovint adversos, creadors de fractures de ciutadania idiscriminacions. Iambpràctiques idiscursosdexenofòbia iracismeinstitucionalquenopodemmenystenir.

Elrepteésavuidoble.Consolidar,d’unabanda,lesdinàmiquesdeconvivènciaenla diversitat, de construcció d’un sol poble des d’un teixit humà de pluralismecultural.Superar,d’altrabanda,totselselementsdedesigualtatidiscriminacióqueobstaculitzen la plena ciutadania: el desmantellament social i els seus impactesdiferencials sobre lespersonesmigrades; les lleisd’estrangeriaque fanpossible,per exemple, la vergonya moral dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE),comeldelaZonaFrancadeBarcelona;laconcepciódelaciutadaniapolíticalligadaalanacionalitatinoalaresidència,queprovocal’exclusiódelarepresentaciódemilersdepersonesalnostrepaís; ielracismecomafenomenencaranoeradicatdel nostre entramat social i polític. Aquest doble repte requereix d’unmodel dereferènciaid’unabateriad’estratègies.

Elmodeldereferència.AEuropa,agranstrets,s’handesplegattresgransopcions,definides en funció de paràmetres socials, culturals i de ciutadania. El modelfrancès de l’assimilació ha subratllat la cohesió social i l’accés als drets polítics,però a costa de l’absència de reconeixement del pluralisme cultural. El modelanglosaxóde lesminories hamantingut vies obertesd’accés a la ciutadania i hasabutrespectarladiversitat,peròambpautesdesegmentaciósocialpersistents.

34

Finalment,elmodelalemanydelsgestarbeiter(treballadorsconvidats)hatreballatla inclusió ihareconegut lesdiferències,peròhamantingutbarreresmoltclaresd’exclusió en el terreny de l’accés a la ciutadania i als drets polítics. Tots tresmodelsnecessitenahoresd’aradeprofundsprocessosderevisió.

A Catalunya volem apostar per un altre model: la plena ciutadania inclusiva iintercultural.Unmarcdetreballiaprenentatgecol·lectiudefinitperlavoluntatdegenerar alhora condicions d’igualtat política, inclusió social i reconeixementcultural.Ésadir,unpaísquevolconstruirl’equitatsobreelrespecteil’acomodacióde les diferències, en unmarc democràtic ple, sense fractures de representació,amb dret de vot per tothom. I tant o més important: sense coexistències enparal·lel. Amb marcs i regles de joc acordades que facin possible la interacciópositiva,laconvivència,l’intercanviquotidiàielmestissatge.

ACatalunya,amés,elmodel interculturalafrontaunrepteespecífic.Articular‐sesobre la base de fer del català –l’única llengua alhora oficial i pròpia‐ la llenguacompartida de vertebració de la diversitat. La llengua de la cohesió i de lesoportunitats. Coneguda i usada per tothom, com a esfera lingüística comuna,compatibleambladobleoficialitat iambelpluralismedellengüespresentseneldiaadiadelpaís.Aquestmarcdereferèncias’hade fer tangible,s’hadeprojectatal terrenyde lespolítiquespúbliques i lespràctiques ciutadanes. També aquí el procés constituentoperacomaespaid’oportunitat:laCatalunyalliurequevolemlavolemambplenaciutadaniapolítica,socialicultural,lavolemcomunàmbitnacionaldeconvivènciaquotidianaenladiversitat.Il’hauremdelluitar.Hauremd’impulsarpolítiquesperconstruir‐la. Ipolítiquestambéperdeconstruir totallòqueavuiensn’allunyadelmodeldesitjat.Hoconcretementresgransdimensionsdeproposta, lestresR: larepresentació,laredistribucióielreconeixement.A)LespolítiquesdelaRepresentació(laplenaciutadaniapolítica)

‐ eldretavot ia laplenaparticipaciópolítica.Lespersonesd’origenestrangerambresidènciaaCatalunyahandepodervotarentottipusd’eleccions.Eldretavots’hadedeslligardefinitivamentdelanacionalitatis’hadeconnectaralaresidència,deformainclusiva,extensivaisensecapmenad’obstacleburocràtic.Nohihapaísdemocràticambexclusiópolíticaperraód’origenonacionalitat.Éslaclaudevoltad’unademocràciapolíticamentinclusiva.Eldretavot,amés,had’implicarunaeinad’empoderamentcontra l’exclusió social i el racisme; is’hadeconfigurartambécomaunaeinadediàlegperacompanyarprocessosd’inclusióiconvivència.

35

‐ eldretalaresidènciaambplenaseguretatjurídica.Leslleisd’estrangeriailespolítiquesrestrictivesderegulaciódefluxosd’entradahanfracassatdeformarotunda.AvuiaCatalunya,moltespersonesambvoluntatd’assentaraquíelseuprojectedevidaestrobenensituacióadministrativairregular,oensituaciódeforta precarietat jurídica. Cal assegurar vies de regularització; la garantiajurídicadelaresidència,senseriscosdepèrdua;iunaapostaestructural,enelnouestatlliure,d’accésdetothomalaplenaciutadania.

‐ polítiques idretd’asil i refugi.L’estat lliurequevolemhad’assumirunpaperrellevantiexemplarenmatèriad’asilirefugi,situant‐secomareferentdedretshumans i responsabilitat cívica global. La voluntat proactiva d’acollida depersones i famíliesasilades irefugiadesposatambéenvalor l’apostapelpaísculturalmentdiversquevolem

B)LespolítiquesdelaRedistribució(laplenaciutadaniasocial)

‐ polítiquesd’acollida.El fenomenmigratorihacanviatdecicle,peròCatalunyaha de seguir essent un país acollidor, i ha de bastir, per tant, un entramatinstitucional i comunitari d’acollida de les persones nouvingudes. Un teixitd’acollidaons’asseguril’accésal’empadronament,elsuportalacoberturadenecessitats bàsiques, l’acompanyament jurídic, l’aprenentatge de les llengües,l’homologació de títols, la mediació intercultural, el dret al reagrupamentfamiliarielsprocessosd’arrelamentsocial.

‐ unestatdebenestarpertothom.Elsdretssocialshohandeserpertothom;ono ho són. Les polítiques de benestar no poden cavalcar sobre fractures deciutadania social. A la Catalunya que volem, el nou model públic i comú debenestarhadeserunespaiplenamentinclusiu,onlespersonessiguinatesesiforgin els seus processos cap al benestar amb independència de l’origen o lanacionalitat de cadascú.Al noupaís, la universalitat dels drets socials nopotcedirmaidavantd’unpassaport.Inonomésaixò.Volemunestatdebenestarconfiguratdesde ladiversitat,volempolítiquessocials interculturals.Queelscentresdesalutilesescoles,quelesprofessionalsdelsserveissocialstinguinlaformació i capacitat adequadaper abordar el teixitmulticulturalde lanostrasocietat.L’equitatdegèneres’hadeconstruirtambédesdeladiversitat.

C)LespolítiquesdelReconeixement(laplenaciutadaniaenladiversitat)

‐ polítiquesdediversitat cultural. Lesdesigualtatses combaten; lesdiferènciesesrespecten iesreconeixen.ACatalunya, laplena inclusiópolítica i socialhad’anardelamàdelaposadaenvalordeladiversitatcomafactord’enriquimenthumàicultural.Novolemcapdinàmicaassimilacionista.Laciutadania

36

compartida,elcatalàcomallenguacomunaivertebradoradelpaís,handesercompatiblesambeldretapreservaridentitats,bagatgesculturalsimemòries.Itambé això ha de tenir presència en l’esfera de les polítiques públiques: al’escola, el caràcter vehicular del català pot enriquir‐se amb el coneixementcurriculard’altresllengües;alsbarris,elcaràcterlaicdel’estatlliurequevolemha d’articular‐se a la pràctica digna de tota mena de cultes i al diàleg entrereligions; almón de la cultura, les lògiques demestissatge artístic, popular...s’han d’impulsar des d’una concepció oberta i dinàmica dels continguts i lesiconesculturalsdelpaís.

‐ lluita contra el racisme i la xenofòbia.Reparació. Calenpolítiques activespercombatreelracismeentoteslessevesdimensionsiexpressions.VolemferdeCatalunya un país referent en la lluita contra la xenofòbia. A aquest efecte,caldrà impulsar una Llei integral contra el racisme que incorpori la creaciód’observatoris i xarxes, programesd’educació antiracista, einesdedenúncia ide sanció, la superació real de tota pràctica discriminatòria en l’accés al’habitatge o a l’ocupació, i la visibilització i empoderament de les personesafectades.

Elnoupaíspassatambédeformainexorablepelreconeixementalesvíctimesdelacolonitzacióil’esclavitud,assumint‐nelaresponsabilitatmoral.Caldràlareparació simbòlica, substituint tota mena demonuments i noms de carrersqueavuisegueixenevocantesclavistesiexplotadors.LaCatalunyalliurehauràde declarar el 12 d’Octubre com a dia de lluita i reconeixement dels poblesoriginarisd’Amèrica.

En síntesi, el procés constituent ha d’assentar les bases d’una Catalunya pertothom,sensediscriminacions,activamentcompromesacontraelracisme.Unpaísque el volem referent d’un model intercultural de ciutadania política i socialinclusiva.Unmodel que s’hauràd’impulsardesde lespolítiquespúbliques, peròtambédesdelespràctiquesciutadanesicol·lectivesambvoluntatdeforjardretsencomú,desd’unaxarxamunicipalistamoltpotent,desdepersones,barrisiciutatsempoderadesperconstruirconvivènciaquotidiana.

Sil’estatdebenestarenelpassatfoumasculíietnocèntric,silesvellespolítiquessocials no van superar el model heteropatriarcal ni les discriminacions per raód’origenonacionalitat, elnoumodelpúblic i comúdebenestarhauràd’erigir‐sedesdel’equitatdegènereilaplenaciutadaniaenladiversitat;desdelrespecteiladefensadelaidentitatiladiversitatsexualiafectiva,desd’unaquotidianitatlliurederacisme, id’homofòbia i transfòbia.LaCatalunyaquevolemés ladelrespecteescrupulósatothom.Unestatlliureperviureambdignitat.

Junyde2015