UN DISCURS EN FAVOR DE LA VIDA HUMANA · 2019. 2. 21. · UN DISCURS EN FAVOR DE LA VIDA HUMANA El...
2
UN DISCURS EN FAVOR DE LA VIDA HUMANA El dos de gener passat va morir en Ramon Folch i Camarasa, guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, entre molts altres reconeixements. Fou un membre del primer Patronat de la Fundació Pro Vida de Catalunya fins el 2002. El seu compromís amb la Vida, la seva actitud humil i humanista profunda, amb una pinzellada d’ironia, es van posar de manifest en la seva tasca com a patró. La Fundació acostuma redactar un obituari en ocasió del decés d’un dels seus col·laboradors si bé, donat que ell es definia principalment com a escriptor, considerem més adient reproduir part del seu discurs amb motiu de la commemoració del 10è aniversari de la Fundació, que encara és d’actualitat: “Tinc el gust de presentar-me, jo em dic Ramon Folch i Camarasa i per voler de Déu i d’unes quantes persones de bona voluntat sóc membre del patronat de la Fundació Pro Vida… Avui, però el sentiment que predomina en mi, en trobar-me en aquesta taula que no mereixo, és un doble sentiment. D’una banda com a home i com a cristià, un sentiment de profunda vergonya. És una vergonya –i estem tots d’acord- que a les portes del segle XXI encara hi hagi d’haver la Fundació Pro Vida. Com a home i com a cristià és absolutament depriment de comprovar com la nostra societat fa necessari i indispensable, i potser ara encara més que mai en el llarg de tots els segles, l’existència d’una Fundació com aquesta. L’altre sentiment, que sembla completament oposat, és d’orgull. D’orgull i d’alegria com a home i com a cristià de comprovar que, malgrat tot, en aquesta societat -que de vegades la veiem perduda, la veiem condemnada- no és així sinó que hi ha una bona massa, jo diria una massa molt més important de la que ens pensem, de persones que estan resoltes a defensar, no solament la vida sinó tot allò que es diu la dignitat de la persona humana. Això és molt important i és molt important que una Fundació com aquesta faci tota aquesta tasca d’educació i d’ajut. Hem parlat d’educació als joves, als professionals, tan de bo poguéssim fer una educació dels polítics de tot el món que són els qui dicten les lleis, moltes d’elles tan injustes; tan de bo que la poguéssim fer., però encara que no la puguem fer, podem fer tot això que feu, que és parlar amb veu alta, explicar les coses sense atacar. Una de les coses que m’agrada d’aquesta Fundació és que no es diu Fundació contra l’avortament, sinó que es diu Fundació Pro Vida, és a dir és un sentit positiu de la vostra feina, no un sentit negatiu, no un sentit d’atacar, sinó de construir. Això és la millor targeta de presentació que podria tenir aquesta Fundació. Hi ha molta gent que diu que estem perdent el temps. El corrent de progrés i de la civilització va en una altra direcció i vosaltres us entesteu d’anar contra corrent... per això convé tant que persones de molta categoria científica i humana i religiosa, aixequin la veu, diguin aquestes coses. Que la gent se senti reconfortada, que senti dir “així si val a pensar això, no és una bestiesa, no és una falta de coneixement, sinó que hi ha gent formada, gent intel·ligent que és capaç de pensar d’aquesta manera”. FULL NÚM. 48 1er TRIMESTRE 2019
Transcript of UN DISCURS EN FAVOR DE LA VIDA HUMANA · 2019. 2. 21. · UN DISCURS EN FAVOR DE LA VIDA HUMANA El...
UN DISCURS EN FAVOR DE LA VIDA HUMANA El dos de gener passat va morir en Ramon Folch i Camarasa, guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, entre molts altres reconeixements. Fou un membre del primer Patronat de la Fundació Pro Vida de Catalunya fins el 2002. El seu compromís amb la Vida, la seva actitud humil i humanista profunda, amb una pinzellada d’ironia, es van posar de manifest en la seva tasca com a patró. La Fundació acostuma redactar un obituari en ocasió del decés d’un dels seus col·laboradors si bé, donat que ell es definia principalment com a escriptor, considerem més adient reproduir part del seu discurs amb motiu de la commemoració del 10è aniversari de la Fundació, que encara és d’actualitat: “Tinc el gust de presentar-me, jo em dic Ramon Folch i Camarasa i per voler de Déu i d’unes quantes persones de bona voluntat sóc membre del patronat de la Fundació Pro Vida… Avui, però el sentiment que predomina en mi, en trobar-me en aquesta taula que no mereixo, és un doble sentiment. D’una banda com a home i com a cristià, un sentiment de profunda vergonya. És una vergonya –i estem tots d’acord- que a les portes del segle XXI encara hi hagi d’haver la Fundació Pro Vida. Com a home i com a cristià és absolutament depriment de comprovar com la nostra societat fa necessari i indispensable, i potser ara encara més que mai en el llarg de tots els segles, l’existència d’una Fundació com aquesta. L’altre sentiment, que sembla completament oposat, és d’orgull. D’orgull i d’alegria com a home i com a cristià de comprovar que, malgrat tot, en aquesta societat -que de vegades la veiem perduda,
la veiem condemnada- no és així sinó que hi ha una bona massa, jo diria una massa molt més important de la que ens pensem, de persones que estan resoltes a defensar, no solament la vida sinó tot allò que es diu la dignitat de la persona humana. Això és molt important i és molt important que una Fundació com aquesta faci tota aquesta tasca d’educació i d’ajut. Hem parlat d’educació als joves, als professionals, tan de bo poguéssim fer una educació dels polítics de tot el món que són els qui dicten les lleis, moltes d’elles tan injustes; tan de bo que la poguéssim fer., però encara que no la puguem fer, podem fer tot això que feu, que és parlar amb veu alta, explicar les coses sense atacar. Una de les coses que m’agrada d’aquesta Fundació és que no es diu Fundació contra l’avortament, sinó que es diu Fundació Pro Vida, és a dir és un sentit positiu de la vostra feina, no un sentit negatiu, no un sentit d’atacar, sinó de construir. Això és la millor targeta de presentació que podria tenir aquesta Fundació. Hi ha molta gent que diu que estem perdent el temps. El corrent de progrés i de la civilització va en una altra direcció i vosaltres us entesteu d’anar contra corrent... per això convé tant que persones de molta categoria científica i humana i religiosa, aixequin la veu, diguin aquestes coses. Que la gent se senti reconfortada, que senti dir “així si val a pensar això, no és una bestiesa, no és una falta de coneixement, sinó que hi ha gent formada, gent intel·ligent que és capaç de pensar d’aquesta manera”.
FULL NÚM. 48 1er TRIMESTRE 2019
AGRAÏMENT A L’ASSOCIACIÓ ALUMINI DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA
El projecte Come Together #UIC Alumni-XmasTree ha donat a la Fundació Pro Vida de Catalunya la quantitat de 500€ a favor del programa d’ajuda a la maternitat vulnerable. Recollim el moment d’entrega, per mitjà de la ex alumna Laura García-Faria, a la patrona-delegada, Isabel Joly, i a la directora de la Fundació, Sandra Ruffini, en presència de la representant de la UIC Alumni, Immaculada Ortega. En el mateix acte d’entrega es va considerar la possibilitat que els alumnes de la universitat puguin participar en un projecte
de voluntariat a la FPVC.
“EL ROBER” dels Centres d’Acollida i Suport a la Dona A finals de 2018 vam inaugurar un rober al carrer Bonaplata, 42, baixos (barri de Sarrià) de Barcelona, que ofereix un servei d’aprovisionament de roba per als fills de les mares que atenem. Es comença per la canastreta que se’ls dona per al seu nadó, i fins els 12 mesos. També roba per als altres fills, fins els 7 anys d’edat. La roba es lliura a la mare de manera personalitzada, mitjançant cita prèvia. Comptem amb un bon equip de voluntàries, que ofereixen un tracte personalitzat i acurat a cada mare.
