BIOMASSABIOMASSAUN CICLE INTEGRALUN CICLE INTEGRAL

El primer pas!!!El primer pas!!!PreocuPreocupacipaci pel consum i pel consum i les prles previsions devisions dincrement.increment.La sitLa situaciuaci dels boscos.dels boscos.

Possibles actuacions.Possibles actuacions.Descobrir noves possibilitats.Descobrir noves possibilitats.Un sector en evoluciUn sector en evoluci..

ReduccReduccii factura energfactura energtica.tica.EstalvEstalvi per inversii per inversi..ReduccReduccii emissions.emissions.PrevenPrevencici ddincendis.incendis.

QuQu s la Biomassa?s la Biomassa?

S UN TIPUS DS UN TIPUS DENERGIA RENOVABLE ENERGIA RENOVABLE PROCEDENT DE LPROCEDENT DE LAPROFITAMENT APROFITAMENT DE MATERIA ORGDE MATERIA ORGNICA I NICA I INORGINORGNICA.NICA.

LLAPROFITAMENT DE L'ENERGIA DE APROFITAMENT DE L'ENERGIA DE LA BIOMASSA ES FA PER LA BIOMASSA ES FA PER COMBUSTICOMBUSTI O TRANSFORMACIO TRANSFORMACI

Biomassa habitualsBiomassa habituals

PELLETPELLET

ESTELLAESTELLA

PINYOL OLIVAPINYOL OLIVA

CLOSCA AMETLLACLOSCA AMETLLA

AltresAltres

Residus agrResidus agrcoles, canya blat de moro, rames de coles, canya blat de moro, rames de fruiters, palla de cereals.fruiters, palla de cereals.

Cultius energCultius energtics: blat de moro, colza...tics: blat de moro, colza... Closca dClosca darrsarrs SuroSuro DDaltres daltres dorigen alimentari o ramader que poden ser origen alimentari o ramader que poden ser

valorats energvalorats energticament a travticament a travs del procs del procs de digestis de digestianaerbia.(plantes de BIO Gas)anaerbia.(plantes de BIO Gas)

Fins i tot els RSU o els olis vegetals ja utilitzats poden Fins i tot els RSU o els olis vegetals ja utilitzats poden transformartransformar--se en biomassa de tipus residual se en biomassa de tipus residual

Planta de biomassaPlanta de biomassa

Planta de Biomassa a lPlanta de Biomassa a lempresa empresa TaimTaimWeserWeser a a SaragossaSaragossa..

Planta de BiomassaPlanta de Biomassa

El funcionament d'una central de biomassa El funcionament d'una central de biomassa s el s el segsegent:ent:Els compostos es transporten a la central de biomassa Els compostos es transporten a la central de biomassa i es cremen per escalfar aigua. Es produeix vapor a i es cremen per escalfar aigua. Es produeix vapor a alta pressialta pressi que mou una turbina i aquesta mou el que mou una turbina i aquesta mou el generador que produirgenerador que produir l'energia ell'energia elctrica.ctrica.D'aquest procD'aquest procs s nnobtenimobtenim energia elenergia elctrica i ACS que ctrica i ACS que pot ser utilitzada en els edificis propers.pot ser utilitzada en els edificis propers.

L'ideal L'ideal s tenir la central de biomassa propera a la s tenir la central de biomassa propera a la zona de produccizona de producci de processos industrials agraris i de processos industrials agraris i forestals. forestals.

Planta de BiogPlanta de Biogs.s.

Planta de biogPlanta de biogs a s a GualbesGualbes. Amb una . Amb una granja de vaques productores de llet. I granja de vaques productores de llet. I recollida de residus, de la casa recollida de residus, de la casa HariboHaribo, , per alimentar la planta.per alimentar la planta.

Planta de BiogPlanta de Biogs.s. Una planta de biogUna planta de biogs s s una instals una installacilaci on es barregen elson es barregen els

purins amb matpurins amb matria orgria orgnica i es realitza el que es coneix amb el nica i es realitza el que es coneix amb el nom de nom de codigesticodigesti anaerbica. anaerbica.

La La codigesticodigesti es basa en barrejar diferents substrats perques basa en barrejar diferents substrats perqu es es compensin entre si i s'obtingui una produccicompensin entre si i s'obtingui una producci de biogde biogs ptima.s ptima.La instalLa installacilaci produeix de forma accelerada el cicle naturalprodueix de forma accelerada el cicle naturalde descomposicide descomposici..

Es reben matEs reben matries orgries orgniques, dejeccions orgniques, dejeccions orgniques un 70% i niques un 70% i subproductes agrsubproductes agrcoles i / o residus industrials un 30%, que es coles i / o residus industrials un 30%, que es barregen i sbarregen i sn condun conduts cap als digestors. ts cap als digestors.

Dins d'aquests grans recipients tancats, sense aire de l'exDins d'aquests grans recipients tancats, sense aire de l'exterior terior i amb condicions ptimes de temperatura, i amb condicions ptimes de temperatura, s on els bacteris s on els bacteris actuen. D'aquactuen. D'aqu s'obts'obt biogbiogs i un subproducte que s i un subproducte que s un bon s un bon biofertilitzantbiofertilitzant per aplicar en els camps. per aplicar en els camps.

El biogEl biogs s'utilitza com a s s'utilitza com a nic combustible en uns equips de nic combustible en uns equips de cogeneracicogeneraci que transformen el biogque transformen el biogs en energia els en energia elctrica i ctrica i ttrmica d'origen renovable. rmica d'origen renovable.

Per quPer qu un districte un districte energenergtic?tic?

Per quPer qu un districte un districte energenergtic?tic?

Per proximitat dPer proximitat dequipaments. Cal analitzar la situaciequipaments. Cal analitzar la situaci i i emplaemplaament dels equipaments. Evidentment una certa proximitat ament dels equipaments. Evidentment una certa proximitat et fa entendre que et fa entendre que s factible. A Guardiola disposem ds factible. A Guardiola disposem duna anella una anella ddequipaments on es concentren la majoria de serveis del equipaments on es concentren la majoria de serveis del municipi: Escola Montserrat, Llar dmunicipi: Escola Montserrat, Llar dinfants, Pavellinfants, Pavell, camp de futbol , camp de futbol i Ajuntament. La conscienciacii Ajuntament. La conscienciaci s un fet rellevant per impulsar s un fet rellevant per impulsar aquesta transformaciaquesta transformaci..

La signatura del Pacte dLa signatura del Pacte dAlcaldes, Alcaldes, s un fet rellevant a la pols un fet rellevant a la poltica tica municipal del nostre municipi. Tot i considerar que no ens trobemunicipal del nostre municipi. Tot i considerar que no ens trobem m en cap extrem de la conscien cap extrem de la conscincia ecolgica, el compromncia ecolgica, el comproms de s de reduccireducci de les emissions de CO2, es una proposta de principis.de les emissions de CO2, es una proposta de principis.

Per funcionalitat, el fet dPer funcionalitat, el fet dagrupar en una sola sala tota la agrupar en una sola sala tota la producciproducci ddenergia dels edificis pot semblar un risc, per de ben energia dels edificis pot semblar un risc, per de ben segur que segur que s una manera ds una manera doptimitzar recursos. Menys optimitzar recursos. Menys manteniment, millor conservacimanteniment, millor conservaci..

Per estalvi . Entendre que lPer estalvi . Entendre que lestalvi en la factura energestalvi en la factura energtica es pot tica es pot reduir freduir fcilment, ens fa agafar conscicilment, ens fa agafar conscincia a tots plegatsncia a tots plegats

Un camUn cam gens Fgens Fcil!!!cil!!! CClcul de la despesa energlcul de la despesa energtica, dels locals que volem connectar tica, dels locals que volem connectar

a la nova xarxa de calor, per tenir un estudi econmic i saber la la nova xarxa de calor, per tenir un estudi econmic i saber la a viabilitat i lviabilitat i lamortitzaciamortitzaci..

Amb lAmb lestudi de consum i la factura actual sestudi de consum i la factura actual sevidencia un estalvi evidencia un estalvi energenergtic superior al 50% que evidencia una necessitat dtic superior al 50% que evidencia una necessitat dexecutar executar el projecte.el projecte.

Actuar o seguir apujant la factura energActuar o seguir apujant la factura energtica?tica? Reduir la despesa i ser mReduir la despesa i ser ms eficients amb beneficis cols eficients amb beneficis collateralslaterals Una ESE com a soluciUna ESE com a soluci al finanal finanament de lament de lobra.obra. Plantejament clar dPlantejament clar damortitzaciamortitzaci de lde lobra amb lobra amb lestalvi de consumestalvi de consum Les subvencions una via per millorar, al igual que les Les subvencions una via per millorar, al igual que les

administracions. Punt i a part amb la DIBAadministracions. Punt i a part amb la DIBA Un cop analitzades i estudiades totes les possibilitats, comenUn cop analitzades i estudiades totes les possibilitats, comena la a la

feina mfeina ms feixuga i ms feixuga i ms lenta. Tenim el projecte clar, sabem com s lenta. Tenim el projecte clar, sabem com ho volem. Cal doncs posarho volem. Cal doncs posar--se a dibuixar, negre sobre blanc el se a dibuixar, negre sobre blanc el projecte, calcular potprojecte, calcular potncies, ubicacincies, ubicaci de la caldera, important de la caldera, important decidir com ubicar la sitja i com ha de ser ldecidir com ubicar la sitja i com ha de ser laccaccs per descarregar s per descarregar la biomassa, pla biomassa, prdues de calor del circuit.rdues de calor del circuit.

Funcionament dFuncionament duna una E.S.EE.S.E.. LL ESE proporciona serveis energESE proporciona serveis energtics o de millora tics o de millora

de l'eficide l'eficincia energncia energtica en les instaltica en les installacions, afronta lacions, afronta cert grau de risc econmic en fercert grau de risc econmic en fer--ho. El pagament dels ho. El pagament dels serveis prestats es basarserveis prestats es basar (en part o totalment) en (en part o totalment) en l'obtencil'obtenci de millores de l'eficide millores de l'eficincia energncia energtica i en el tica i en el compliment dels altres requisits de rendiment compliment dels altres requisits de rendiment convinguts.convinguts.

El client tEl client t la possibilitat d'aconseguir un benefici la possibilitat d'aconseguir un benefici econmic de l'optimitzacieconmic de l'optimitzaci del seu consum energdel seu consum energtic tic alhora que redueix el risc davant variacions dels preus alhora que redueix el risc davant variacions dels preus de l'energia, tot aix sense haver de realitzar cap de l'energia, tot aix sense haver de realitzar cap inversiinversi

EDIFICI EDIFICI E.ANUALE.ANUAL ((kWhkWh) COST ANUAL*) COST ANUAL*

CEIP Montserrat 314.850 40.3CEIP Montserrat 314.850 40.342,65 42,65 EscolaEscola bressolbressol 56.656 5.043,71 56.656 5.043,71 Ajuntament 46.347 Ajuntament 46.347 4.125,95 4.125,95

417.853 417.853 49.512,3249.512,32 CostCost anual actual:49.512,32 anual actual:49.512,32 //anyany ConsumConsum previstprevist:499.482 :499.482 kWhkWh//anyany ((rendimentrendiment distribucidistribuci = 95%)= 95%) ConsumConsum d'estellad'estella previstprevist:140 :140 TnTn//anyany VolumVolum d'estellad'estella anual:400 m3anual:400 m3 VolumVolum sitjasitja:136 m3 :136 m3 VolumVolum til (70%)95 m3til (70%)95 m3 CCrreguesrregues anualsanuals:4,20 :4,20 vegadesvegades PreuPreu estellaestella:100,00 :100,00 //TnTn BS30BS30 CostCost anual:13.991,11 anual:13.991,11 //anyany EstalviEstalvi anual inicial: 35.521,21 anual inicial: 35.521,21 //anyany CostCost de la de la instalinstallacilaci: 367.877,43 : 367.877,43

Un canvi de mentalitatUn canvi de mentalitat...un benefici de tots!!!...un benefici de tots!!!

El camEl cam fins aqufins aqu ha estat llarg i enriquidor ha estat llarg i enriquidor d'experid'experincies, avui estem millor posicionats per ncies, avui estem millor posicionats per entendre aquest projecte.entendre aquest projecte.

Cal fer viables projectes que generen estalvi.Cal fer viables projectes que generen estalvi. Estem en plena transformaciEstem en plena transformaci.. Antigament les cases de pagAntigament les cases de pags funcionaven per un s funcionaven per un

principi d'autosuficiprincipi d'autosuficincia, cal analitzarncia, cal analitzar--ho i aprofitar els ho i aprofitar els coneixements:coneixements:

1. reciclaven....femer, el paper, el vidre, el pl1. reciclaven....femer, el paper, el vidre, el plstic.stic.2. aprofitaven l2. aprofitaven laigua de la pluja.aigua de la pluja.3. buscaven a3. buscaven allaments tllaments trmics per les cases.rmics per les cases.4. cremaven la llenya de la neteja dels boscos.4. cremaven la llenya de la neteja dels boscos.5....5....

s un cicle integral?s un cicle integral?

Generem energia

Escalfem edificis

Redum emissionsRedum despesa

Fem prevencidincendis

Netegem boscos

Consideracions!Consideracions!Amb tota aquesta experiAmb tota aquesta experincia cal analitzar en quncia cal analitzar en qupodem millorar:podem millorar:

1.1. Falta consciFalta conscincia polncia poltica i social.tica i social.2.2. Cal pedagogia i explicar que lCal pedagogia i explicar que lestalvi energestalvi energtic pot tic pot

amortitzar lamortitzar lobra.obra.3.3. Hem dHem dagilitzar les tramitacions.agilitzar les tramitacions.4.4. Cal implicar els propietaris forestals per un consum Cal implicar els propietaris forestals per un consum

km 0.km 0.5.5. Cal millorar la gestiCal millorar la gesti forestal, obtenint uns millors forestal, obtenint uns millors

boscos, mboscos, ms nets i ms nets i ms productius.s productius.6.6. Fem prevenciFem prevenci ddincendis.incendis.7.7. Evidentment manca finanEvidentment manca finanament per abordar aquest ament per abordar aquest

tipus dtipus daccions.accions.

Cal millorar el sistemaCal millorar el sistema

ConscienciaciPoltic i social.

Distribucide calor

o fred perdistrictes

Convenisamb elspropietaris

de massaforestal

Millor gestiforestal

Estalvi energtic

EvoluciEvoluci::

Parlem del Parlem del districtdistrict heatingheating TambTamb el podem aprofitar com a xarxa de el podem aprofitar com a xarxa de

refrigeracirefrigeraci districtdistrict coolingcooling Podem fer una xarxa dPodem fer una xarxa daprofitament paprofitament pblic i blic i

privat. Amb el factor densitat com a privat. Amb el factor densitat com a determinant en el cas privat.determinant en el cas privat.

...i ara cap nous estalvis energ...i ara cap nous estalvis energtics: tics: enllumenat penllumenat pblic, eficiblic, eficincia edificis, consum i ncia edificis, consum i despladesplaaments vehicles....aments vehicles....

Una grUna grfica per reflexionarfica per reflexionar

MOLTES GRMOLTES GRCIES!!!CIES!!!