Un altre abril

Com una aigua secreta – que, ben lluny dels camins,a cap gest de Narcís no farà de sepulcre,inútil als conreus, als llavis, als jardins,

oposant a la llum que ella no porta a dinsla fredor d’una làmina silenciosa i pulcra,

és la meva tristesa. Ample mirall fidelper on el mon rellisca amb menys de pes que una ombra

entre jo i aquest altre gran mirall paral·leldel cel, on es destrien, cadascun un anhel

els núvols, els ocells, les ànimes sens nombre.

Com una aigua secreta canvia el seu coloramb el reflex que l’aura dóna a l’instant que passa

blava, els matins d’hivern, de glaç en fusió,groga i plena de somnis els vespres de tardor,

i els migdies d’estiu enlluernada i lassa;

ara, a la primavera, quan l’hivern és blau,hi ha una llum igual al paisatge en ella.

Les llunyanies d’or saben secrets de pau,I el capaltard arriba amb un bleix tan suau

que fóra cada llàgrima la imatge d’una estrella

en una aigua secreta. Un torb, però, nomes,faria buida i orba la seva pregonesa

tèrbola, sota cels terribles i propers...

Abril que fas florir les roses i els llorers,Dóna dies ben clars a la meva tristesa!

Un altre abril, va ser escrit per Màrius Torres i està publicat a l’antologia

poètica d’aquest autor: Com un foc invisible...

El tema del poema és la seva tristesa, tema comú en Màrius Torres per la

seva malaltia parla sobre ella i la descriu, donant a entendre que és un

sentiment permanent en la seva vida des de fa temps.

Aquest poema es pot dividir en tres parts:

La primera part esta formada per les dos primeres estrofes que

l’autor fa una comparació de la seva tristesa amb el mar.

La segon part esta formada per la tercera i quarta estrofa continua

amb la comparació de la seva tristesa amb el mar, i ens diu que la

seva tristesa canvia segons les estacions de l’any, i dóna a entendre

que s’ha acostumat a aquesta tristesa permanent.

A la última part que avarca el tercet i el apariat Màrius Torres vol

expressar que un contrast sobre les diferents tristeses que ell sent. El

tercet ens anomena una tristesa dura i que va a pitjor, per acabar,

amb l’apariat, fen crida a l’abril, que com de costum li fa més lleugera

aquesta tristesa.

La comparació que fa al principi de la seva tristesa amb el mar esta durant

tot el poema, en les tres parts.

El fet de que el títol sigui Un altre abril, dóna a entendre que fa temps que

pateix aquest sentiment, i que va esperant sempre els abrils amb

esperança.

Referent a la mètrica aquest poema esta format per sis estrofes de 5 versos

alexandrins amb cesura 6+6, 1 estrofa de 3 versos alexandrins i un apariat

de versos alexandrins també.

Té rima consonant: ABAAB.