Un acostament a Joan Fuster -...

Un acostament a

Joan Fuster

per a segon de batxillerat

Treball final de l’especialització

Ensenyament de la literatura amb eines digitals

Alumna: Oreto Doménech i Masià

Professors: Carles Lindín, Aleix Cort i Cori Pedrola

2

ÍNDEX

1. Justificació (pàg. 4)

2. Introducció (pàg. 5)

3. Una proposta per a segon de batxillerat: els aforismes de Joan Fuster (pàg. 6)

3.1 Fonamentació didàctica (pàg. 6)

3.2 Seqüències didàctiques (pàg. 8)

3.2.1 “La meua posteritat serà de paper” (pàg. 11)

3.2.2 “Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: «Joan Fuster és la

mesura de totes les coses »” (pàg. 21)

4. Conclusions (pàg. 23)

5. Bibliografia (pàg. 24)

3

“L’objectiu principal de tota educació

hauria de ser el d’encoratjar a pensar el

futur, a inventar-ne un de nou. I això

crec que s’ha de fer amb tres

ingredients: amb realisme, amb sentit i

amb esperança.”

Salvador Cardús, El desconcert de l’educació,

Ed. La campana, Barcelona, 2000.

4

1. Justificació

“És un deure dels joves espantar sistemàticament els vells, ni que siga per evitar que s’adormen del tot1.”

Escriu Tzvetan Todorov a La literatura en perill2:

“Si avui dia em pregunto per què estimo la literatura, la resposta que em ve al cap de

forma espontània és: perquè m’ajuda a viure. Ja no li demano tant, com a l’adolescència, que

m’estalviï les ferides que podria patir en els meus encontres amb persones reals; més que no

pas excloure les experiències viscudes, em fa descobrir mons que se situen en continuïtat amb

elles i em permet entendre-les millor. I no crec que jo sigui l’únic que la veu així. Més densa i

més eloqüent que la vida quotidiana però no radicalment diferent, la literatura amplia el nostre

univers, ens incita a imaginar altres maneres de concebre’l i imaginar-lo. Tots estem fets d’allò

que ens donen els altres éssers humans: primer els nostres pares i els que ens envolten; la

literatura obre fins a l’infinit aquesta possibilitat d’interacció amb els altres i, per tant, ens

enriqueix infinitament. Ens proporciona sensacions irreemplaçables que fan que el món real

esdevingui més carregat de sentit i més bell. Lluny de ser un simple afegit, una distracció

reservada a les persones educades, permet que cadascú respongui millor a la seva vocació

d’ésser humà”.

La formació literària és un dret que tenen els nostres adolescents i joves.

La importància de l’accés dels nostres estudiants a aquest saber cultural

valuosíssim queda explícita en els diferents programes organitzatius de llengua

i literatura. Concretament, al País Valencià, i per a l’alumnat de nivell

preuniversitari, la literatura té una importància cabdal, per tal com és

fonamental3:

“(...) consolidar l’hàbit de la lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de

la tradició literària, ampliar els coneixements relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en

què s’han produït els textos literaris. Considerem la literatura com a memòria universal de la

humanitat, arxiu d’emocions, idees i fantasies, raó per la qual col· labora en la maduració

intel·lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la literatura ben dirigit contribuïx a

l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a l’enriquiment cultural en una

diversitat de direccions; objectius formatius d’esta etapa. La progressió en l’aprenentatge,

respecte a etapes anteriors, radicarà en l’aprofundiment del coneixement sobre les

transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradició i els seus contextos culturals

1 De Judicis finals, 1960. 2 TODOROV, T. (2007): La literatura en perill, Galàxia Gutenberg, Barcelona. 3 DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana. [2008/8761]

5

sobre l’ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general,

sobre la modalitat especial de comunicació que representa el discurs literari”.

Malauradament, però, i malgrat les consideracions del currículum

prescriptiu, els professors de llengua i literatura cada vegada disposem de

menys hores a la setmana dedicades a l’estudi de la nostra matèria.

Concretament, i pel que fa al nivell de segon de batxillerat, les tres hores

setmanals dedicades a l’assignatura de Valencià: llengua i literatura (II) són

clarament insuficients des del punt de vista de la formació integral de l’alumnat

a causa de la seua dificultat per a ensinistrar-se i comprendre els conceptes

fonamentals de l’anàlisi de textos per la reducció de les humanitats i la seua

manca d’hàbit lector. Aquest fet ens impedeix dedicar a l’estudi del discurs

literari el temps que hi caldria. Així, a contracor, el professorat solem deixar de

banda la literatura per a preparar-los en els rudiments bàsics que els ajuden a

superar les Proves d’accés a la universitat (PAU) de l’assignatura de Valencià:

llengua i literaura (II).

Per acabar, vull explicitar el desig d’acostar els nostres alumnes a la

figura del Joan Fuster més literari i crític ja que practica l’escepticisme i la ironia

elegant com a mesura higiènica intel·lectual contra la intolerància i la

mediocritat. Donar-los a conèixer l’esperit crític del Fuster aforismaire és, sense

cap dubte, una bona lliçó. Perquè, ja se sap: és un deure del joves...

2. Introducció

“En els temps de la cibernètica, l’important és saber parar una màquina4.”

Fuster, amb la seua habitual lucidesa, s’avança al futur. I on hom podria

fer una lectura tecnòfoba, podem interpretar, també, una consciència dels

canvis que s’hi han esdevingut tan ràpidament. El futur és ara, certament. Però

allò més important continua sent “saber”, amb màquines o sense.

Però, què ens pot aportar a nosaltres, els ensenyants, la màquina? Les

“noves” tecnologies, com ens poden ajudar en la nostra feina quotidiana?

Poden facilitar l’aprenentatge als nostres alumnes?

4 De Consells, proverbis i insolències, 1968

6

Sí que poden. Però de la mateixa manera que els nostres subjectes

aprenents, els alumnes adolescents compresos entre els 12 i els 18 anys no

són la impol·luta pàgina en blanc on hi escriurem el futur, els objectes

d’aprenentatge tampoc funcionen per si sols. Un text en la pantalla de

l’ordinador no és diferent d’un text en paper... si no l’usem de manera diferent,

per a ensenyar. Però el text en l’entorn digital és simptomàtic d’una realitat

potencialment encoratjadora:

“Al capdavall, només és un signe que la literatura encara és viva i que busca

activament nous modes d’expressió. Des d’una perspectiva educativa, especialment, això

s’hauria de veure com un desenvolupament positiu, que ajuda a mantenir i fins i tot incrementar

la rellevància de la literatura en el món digital contemporani, i també com una oportunitat per a

millorar els mètodes de recerca literària i la pedagogia5.”

Potser siga difícil, sobretot a determinats nivells de la secundària

obligatòria, arribar a l’alumnat també a través d’allò digital. Hi ha encara molts

interrogants per respondre pel que fa a la relació dels adolescents amb la

tecnologia i com podem aprofitar-nos-en, els adults ensenyants, d’aquesta

relació per tractar de formar-los de manera integral. Que els nostres alumnes

són éssers humans avesats a la tecnologia és un fet constatable a jutjar per l’ús

que en fan (mòbil, messenger, fotologs, mp3, mp4, ipod, tuenti...). Tanmateix,

aquesta tecnologia que solen usar la identifiquen, més que res, amb el seu

temps d’oci. Són molt destres en algunes eines però totalment inoperants en

altres. I a banda de propostes per a assignatures concretes, com la que

presentem tot seguit, cal un treball intensiu des de l’escola perquè els joves

aprenguen els rudiments bàsics que els facen aprofitar la xarxa i les eines

digitals com quelcom útil per a la seua formació.

El que és indiscutible és que hem d’estar al dia per a no perdre el

contacte amb l’actualitat i per a poder transmetre els descobriments positius als

nostres alumnes.

3. Una proposta per a segon de batxillerat: els aforismes de Joan Fuster

“Assercions i negacions discutibles, ho admet. Potser seran útils just per això, perquè són discutibles: perquè inciten a la discussió6”

5 KOSKIMAA, Raine (2007). «El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital» [article en línia]. UOC Papers. Núm. 4. UOC. [Data de consulta: 7/12/2008]. http://www.uoc.edu/uocpapers/4/dt/cat/koskimaa.pdf ISSN 1885-1541 6 De Proposicions deshonestes, 1968.

7

3.1 Fonamentació didàctica:

Hem triat treballar els aforismes de Fuster en el nivell de segon de

batxillerat per dos motius. En primer lloc perquè, com hem explicat més amunt,

les mancances de temps sempre juguen en contra de la literatura. Joan Fuster

amb les característiques del discurs literari és un dels continguts prescriptius

per al curs de segon de batxillerat, com podeu observar:

“4. El discurs literari

Els continguts que corresponen a este nucli són:

Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de

creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.

Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer,

de coneixement d’altres mons, temps i cultures.

Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments

representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es

reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la

constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.

Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i

comentats.

Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de

biblioteques virtuals.

Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i Enric

Valor.

La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent

Andrés Estellés i María Beneyto.

Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.

L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster7”.

Després, també cal tindre en compte que els estudiants de segon de

batxillerat, en general, passen un curs dur, perquè el nivell d’exigència per part

del professorat és qualitativament més gran que en el primer curs (més que per

la quantitat del temari, per la dificultat d’una manera de treballar i de preparar-

se a la qual no estan avesats) i el nivell d’autoexigència (i de por al fracàs) per

part d’elles i d’ells també ho és.

Per això, convé presentar-los aquestes seqüències didàctiques a l’inici

de la tercera avaluació, ja que es tracta d’activitats diferents que els poden

7 DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana. [2008/8761]

8

engrescar alhora que relaxar una mica de cara al repàs de final de curs abans

de la Selectivitat.

És important destacar que aquestes seqüències didàctiques estan

pensades per tal de possibilitar que els nostre alumnat puga assolir els

següents objectius:

“1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes

estructures formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació,

posar atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació.

2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l’àmbit acadèmic, per mitjà de

discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua oral

i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal,

l’adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l’organització

racional de l’acció.

3. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos

reguladors de la vida social, i valorar la importància de l’acostament a estos discursos per al

coneixement de la realitat.

4. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de

coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic, obtenint,

interpretant i valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d’emprar

tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i

esperit crític, mitjans tradicionals i les noves tecnologies.

5. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les

formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la informació

pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions actuals

de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i en castellà, així com

d’obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals

adequades per al seu estudi.

6. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d’enriquiment personal i de

trobar plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a

expressió de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de

representació i interpretació del món.

7. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les

produccions pròpies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de

poder, evitant estereotips lingüístics que suposen juís de valor o prejuís8”.

3.2 Seqüències didàctiques:

8 DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana. [2008/8761]

9

Tot seguit us presentem les propostes metodològiques per tal de poder

dur a terme les dues seqüències didàctiques proposades per a l’ensenyament

de la literatura amb eines digitals. Ambdues propostes treballen els següents

tipus de continguts:

Els continguts conceptuals que es treballen en aquestes seqüències

didàctiques, i que s’han concretat a partir de l’apartat Discurs literari del

currículum prescriptiu9 de segon de batxillerat són:

� Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu

estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat

històrica i social.

� Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura

com a font de plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures.

� Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i

de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i

moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries

característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i

de l’evolució en la manera de tractar-los.

� Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir

dels models llegits i comentats.

� L’assaig. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.

Els treballarem a partir dels següents procediments,

“(...) tot tipus d’accions que serveixen, en definitiva, per apropar-nos o arribar a les

metes o objectius escolars, siguen intel·lectuals, d’equilibri personal, de relació interpersonal o

d’inserció social10”.

� Desenvolupament de l’atenció i la actitud de recerca en

l’alumne.

� Comprensió del text literari: identificació del sentit i lectura

pròpia.

9 DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana. [2008/8761] 10 Mauri, T.; Valls, E.; Gómez, I.; Els continguts escolars. El tractament en el currículum. Ed. Graó-ICE, Barcelona, 1992.

10

� Construcció del coneixement a partir de la vertebració entre

el treball individual i en grup.

� Desenvolupament de la capacitat de resolució de

problemes que planteja la realització de la càpsula.

� Recerca d’informació a partir dels mètodes tradicionals i de

les noves tecnologies.

� Reflexió i qüestionament sobre les fonts dels textos per tal

d’obtenir respostes a partir de la seua anàlisi.

� Anàlisi crítica i reflexiva de la ironia i el doble sentit.

� Identificació i reflexió crítica sobre situacions

discriminatòries en textos orals i escrits.

� Distinció dels registres lingüístics i de les varietats de la

llengua i la seua adequació al context.

� Adquisició i ús de vocabulari específic.

� Expressar les conclusions en diferents tècniques de suport.

� Preparació de la presentació formal de la pràctica un cop

realitzada (etiquetes, identificació...)

Tot vetllant intencionalment per l’adquisició, a través de les activitats

proposades d’actituds, valors i normes com ara:

� Interés per la lectura i valoració d’aquesta com un fet

enriquidor.

� Interés per la literatura i l’art com a font de lleure i com a

instrument per al propi creixement intel·lectual.

� Valoració de la literatura com a expressió de la subjectivitat

de l’autor/a i com a manifestació cultural emblemàtica dels pobles.

� Coneixement d’un mateix i valoració objectiva i conscient.

� Respecte i valoració les idees dels altres amb sentit crític i

actitud raonada.

� Cooperació en la consecució d’objectius comuns en el

treball a l’aula.

� Respecte pel patrimoni cultural en tant que eina de

coneixement del present i del passat, i en tant que bé col·lectiu.

� Valoració de la diversitat lingüística com un fet enriquidor

cultural i social i respecte per la pròpia parla i per les parles dels altres.

11

� Incorporació del fenomen literari i comunicatiu com a font

d’anàlisi creativa.

� Conscienciació de la importància d’una expressió acurada,

tant oral com visual o escrita, a l’hora d’expressar les pròpies idees.

� Conscienciació que qualsevol tipus de discriminació ha de

ser rebatuda i enfrontada.

� Cura atenta dels objectes i el material de treball.

3.2.1 NOM DE L’ACTIVITAT: “La meua posteritat serà de paper” J.F.11

Càpsules audiovisuals a partir del Bestiari12 de Joan Fuster. Proposta de taller

de Videolit per a segon de batxillerat.

L’acostament al text literari que proposem mitjançant el Videolit és

directe i sense intermediaris, sense passar pel gènere, per l’autor i per la

contextualització històrica, com habitualment solem fer. Fet i fet, els aforismes

del Bestiari són textos especials, sobre els quals la influència del gènere i de

l’època no és tan important: són atemporals!

L’autor sí que és important i és a partir del Bestiari que el començaran a

conèixer.

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESENVOLUPADA PER

SESSIONS

Cada sessió dura 55 minuts. La temporalització és orientativa i dependrà

de les característiques de l’alumnat i dels imprevistos que puguen sorgir.

1a SESSIÓ

Buscarem un espai suficientment ampli perquè el grup d’alumnes es

puga repartir en grups menuts i treballar prou separadament. Material que

necessitarem: diccionaris i enciclopèdies. Recull d’aforismes del Bestiari

11 De Proposicions deshonestes (1968) 12http://books.google.com/books?id=rbTgVAVOcIgC&pg=PA11&lpg=PA11&dq=joan+fuster+bestiari&source=web&ots=DkyafVIMZp&sig=2CgogbogMEKYUEqilRPi_MXiLw0&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result#PPP1,M1

12

fotocopiat perquè el puguen manejar còmodament, ratllar, subratllar, anotar...

També en format llibre perquè en puguen observar la tipografia, tocar el tipus

de paper, fullejar i examinar la coberta i la contracoberta...

Una presentació de power point ens ajudarà a seguir organitzadament

les diferents activitats de la sessió.

1. Activitat d’aproximació. Temps: 5’. Farem un primer acostament a

partir del títol, projectat en la pantalla:

La meua posteritat serà de paperLa meua posteritat serà de paperLa meua posteritat serà de paperLa meua posteritat serà de paper. J. F.. J. F.. J. F.. J. F.

???? Què significa posteritat? Qui pot haver fet aquesta afirmació?

S’assembla a cap tipus de text que coneixes? Com és el to?

2. Activitat de reflexió. Temps:15’.

Misteri...Misteri...Misteri...Misteri...

Els diem que facen grups de 3 o 4 alumnes i que busquen al diccionari

les definicions d’aforisme, màxima, sentència, adagi, proverbi, refrany, dita

(una per cada grup). Que busquen a l’enciclopèdia Bestiari. Que tracten de

relacionar ambdues definicions d’alguna manera.

RESPOSTES13:

aforisme

m. [FLL] [LC] Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica

o moral sense argumentar-la. El primer aforisme d’Hipòcrates és: la vida és curta i l’art és

llarg.

13 DIEC i Enciclopèdia catalana

13

màxima

1 f. [LC] [FLL] Veritat moral proposada com a regla de conducta, sentència que conté un

precepte moral o pràctic. Això que ara us dic, tingueu-ho com a màxima. És una bona màxima;

però pocs l’apliquen.

2 f. [FL] màxima de conversa Condició pragmàtica general que governa l’ús cooperatiu,

eficient i racional del llenguatge en la conversa.

sentència

1 1 f. [LC] [RE] [FLL] Opinió, especialment filosòfica o teològica, expressada d’una manera

dogmàtica.

1 2 f. [LC] [RE] [FS] [FLL] Dita breu sobre una veritat d’índole moral.

2 1 f. [LC] [DR] [AD] En jur., decisió formulada pel jutge o pel tribunal en acabar-se una

instància del procés judicial. La sentència del tribunal. Pronunciar, llegir, escoltar, la sentència.

2 2 [AD] [DR] sentència d’execució Sentència dictada en un judici executiu.

3 f. [FL] En gram., oració independent.

4 f. [IN] En inform., instrucció, en un llenguatge d’alt nivell.

adagi

m. [LC] Sentència 1 2 . Com diu un vell adagi. Com diu l’adagi.

1 2 f. [LC] [RE] [FS] [FLL] Dita breu sobre una veritat d’índole moral.

proverbi

m. [LC] [FLL] Màxima, dita, d’ús popular, antiga, especialment que conté un ensenyament.

refrany

1 m. [LC] [FLL] Frase que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa i

el· líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.

2 m. [MU] [FLL] [FL] Recoble .

dita

1 f. [LC] Sentència, opinió. És una dita popular. Segons una dita dels nostres avis. Segons dita

de la gent.

2 f. [LC] Allò que hom ofereix de pagar en una venda, per un lloguer, per un arrendament, etc.

Ja saps que en demanen molt, quina és la teva dita? Vejam, digueu una dita.

3 1 f. [HIH] A Catalunya, entre els segles xiii i xviii, intervenció d’un corredor públic en nom

d’un atorgant en la constitució d’una obligació o contracte.

3 2 f. [HIH] Antigament, ordre verbal o escrita d’una operació bancària.

Bestiari

A l'edat mitjana, tractat didàctic i moral, on eren descrits els animals, reals o fantàstics,

i era exposada la corresponent moralització de llurs trets i costums. Eren petites enciclopèdies

14

d'història natural i, alhora, al· legories dels vicis, les virtuts i la conducta humana, i de Jesucrist

i el dimoni. La tradició dels bestiaris provingué del Physiologus llatí, llibre de teologia basat en

exemples del regne animal, interpretats al· legòricament, originàriament escrit en grec i potser

anterior al 140 dC. Fou molt aprofitat pels pares i els doctors de l'Església i per les obres

enciclopèdiques del s XIII. Els bestiaris francesos s'adscriviren a la tradició cortesana de la

literatura amorosa (Bestiaire d'Amour, de Richard de Fournival). Són notables els bestiaris

escrits en l'àmbit italià, entre ells l'inclòs al Livres dou Tresor, de Brunetto Latini, i el Bestiario

toscano. La tradició a Catalunya és remarcable. Dels bestiaris catalans avui conservats (dels ss

XIV al XVI), cinc procedeixen del Bestiario toscano, un altre té un origen no precisat, i el setè

és el del Livres dou Tresor, traduït per Guillem de Copons.

A la pantalla, mentrestant, apareixen imatges al·lusives als Bestiaris

medievals i a Joan Fuster amb la paraula Misteri...Misteri...Misteri...Misteri...

Cada grup dirà les seues definicions. Se’ls donarà una pista: anem a

treballar aforismes relacionats d’alguna manera amb els Bestiaris d’una manera

diferent. De quines maneres diferents podem treballar textos?

3. Activitat de motivació. Temps:15’.

Se’ls desvetlla la proposta de treball pràctic a l’aula i del format Videolit:

a la pantalla apareix la definició de Videolit:

una càpsula audiovisual a partir d’un text literari.una càpsula audiovisual a partir d’un text literari.una càpsula audiovisual a partir d’un text literari.una càpsula audiovisual a partir d’un text literari.

Se’ls mostra tres exemples14:

1. Formigues a partir d’un poema de Salvat-Papasseit

2. Poema de Joan Brossa

3. Le cheval 2.1 de S. Scott-Hayward & A. Kirkland

Farem una mica de debat sobre com els interpreten amb preguntes

obertes com: Quina és la relació entre el poema i l’audiovisual en els dos

14 http://video.google.com/videoplay?docid=4357615176210856397&hl=en http://video.google.com/videoplay?docid=-7716632933262177779&hl=en http://www.atom.com/funny_videos/le_cheval/

15

primers casos? Quin missatge podem deduir del tercer cas? Què tenen en

comú els tres Videolits?

4. Activitat de reflexió. Temps: 25’.

Repartirem el recull d’aforismes (Bestiari) i cada grup haurà de triar-ne

dos. La professora pot orientar-los una mica pel que fa al significat, però millor

que trien ells amb llibertat.

2a SESSIÓ



necessitarem: diccionaris i enciclopèdies. Recull d’aforismes del Bestiari

fotocopiat perquè el puguen manejar còmodament, ratllar, subratllar, anotar...

1. Activitat d’aproximació. Temps: 5’. El professorat demana als grups

que justifiquen la seua tria dels dos aforismes del Bestiari per escrit. L’objectiu

és connectar amb la feina feta durant la sessió anterior. Es fa una lectura de la

tria i de les justificacions.

2. Activitat d’aprofundiment. Temps: 50’ Es treballa la comprensió

dels dos aforismes triats. Algunes qüestions que els poden ajudar són:

� Teniu clar el vocabulari? I el significat? Podeu buscar les diferents

accepcions d’alguna paraula dels vostres aforismes al diccionari per tindre

en compte totes les possibilitats.

� En general, de què parlen els aforismes que heu triat, des del

vostre punt de vista?

� Si haguéreu de reduir els aforismes a una única idea, quina seria?

� Els podríeu relacionar amb algun text que coneixeu?

� Els aforismes que heu triat us suggereixen alguna situació

coneguda per vosaltres?

16

� Els aforismes triats us evoquen/recorden alguna paraula o

paraules? Positives o negatives?

� Amb quina situació social relacionaríeu els aforismes triats?

� Els aforismes triats o les bèsties que els protagonitzen, els

relacionaríeu... amb quina persona real o personatge de ficció?

� Amb quina imatge de televisió, artística, etc.?

� Amb quin so, tipus de música, grup musical?

� Com explicaríeu el tema de l’aforisme amb una història?

� Heu viscut mai una situació relacionada d’alguna manera amb els

aforismes triats?

L’orientació i el seguiment del professorat ha de ser constant en aquesta

activitat ja que és la més difícil, per tal com les analogies i les interpretacions o

lectures seran més fluïdes quan més gran siga el bagatge cultural i lector de

l’alumnat i costaran més si no tenen molta experiència lectora, per exemple. El

professorat pot anar passejant-se pels grups i dosificar les qüestions

proposades per tal de fer un seguiment millor i de controlar millor el temps.

3a SESSIÓ



necessitarem: els dos aforismes triats per cada grup.

1. Activitat d’introducció. Temps: 10’. El professorat fa una

recapitulació de la feina feta la sessió anterior. Pot comentar, per exemple, com

ha vist treballar als grups i si ha observat quelcom interessant. Tot seguit

explica el pas següent detalladament.

2. Activitat de reflexió. Temps: 45’. L’alumnat haurà d’elaborar el guió

tècnic i literari de les dues càpsules audiovisuals. Les càpsules no hauran de

durar més de 2 minuts i mig cadascuna.

17

AFORISME 1/2 Què volem explicar?

1.Temps. Duració de la càpsula (aquesta qüestió es pot deixar per al

final)

2. Imatges. Quines imatges triarem? Com les podem aconseguir

(càmera digital, mòbil, Internet...)?

3. So. Quins sorolls, músiques, cançons, veu farem servir?

4. Qüestions de tipografia. Apareixen paraules? Quines? Com ho fan?

Quins tipus de lletra utilitzarem?

5. Relacions formals entre text i imatge: morfologia. La imatge explica el

text? El contradiu? El reforça?

18

4a SESSIÓ

Aula d’informàtica. Material que necessitarem: els dos guions, connexió

a Internet, programari de gravació i reproducció...

Activitat de recerca. Temps: 55’. Obtenció del material: text, imatge i

so. L’alumnat completarà el guió literari fet en la sessió anterior amb la

classificació i optimització del material tecnològic: formats d’arxiu, qualitat de so

i qualitat d’imatge.

Com que cada setmana hi ha tres sessions de classe, entre la tercera i

la quarta sessió hi ha el temps d’un cap de setmana que l’alumnat pot aprofitar

per aconseguir imatges i sons del carrer o d’ells mateixos.

5a SESSIÓ

Aula d’informàtica. Material que necessitarem: el material tecnològic

obtingut, connexió a Internet.

Activitat de reflexió i aprofundiment. Temps: 55’. Realització, edició,

producció, postproducció. Després de l’obtenció del material ara cal manipular-

los tant com calga per fer realitat les càpsules audiovisuals: els Videolits.

Actualment disposem de programari a l’abast fàcil d’usar i de segur que el

nostre alumnat coneixerà millor que nosaltres els programes d’edició d’imatge i

so. Malgrat això, fóra necessari considerar l’ajuda d’algun membre del

departament d’informàtica o tecnologia. La relació interdisciplinar, d’altra banda,

és molt beneficiosa per a l’aprenentatge.

6a SESSIÓ

Sala d’actes, biblioteca, un espai amb un reproductor per poder veure-hi

les càpsules.

Activitat de recapitulació i reflexió. Temps: 55’. Després del visionat

de les càpsules dediquem un temps a la reflexió. Cada grup comenta com li ha

19

anat l’experiència (autocrítica, justificació...). Després els companys expliquen

el millor de cada Videolit. És molt important que els alumnes aprenguen a

acceptar i aprofitar la crítica constructiva, a fer autocrítica i a valorar

positivament.

Més endavant, en el comiat del curs, es pot fer una estrena presentada i

comentada per a la resta de la comunitat educativa.

AVALUACIÓ: Us en presentem una proposta per tal de poder

comprovar l’acompliment dels objectius específics, l’assoliment dels continguts

mitjançant el seguiment de l’aprofitament de les sessions i l’anàlisi del resultat

final.

Els següents ítems d’avaluació corresponen als continguts conceptuals

de la seqüència didàctica. Serien de resposta individualitzada.

QUINS CONCEPTES HAS APRÉS? Respon les següents qüestions el més detalladament possible.

1. Què destacaries del Bestiari en relació a l’art? I en relació a la crítica social?

2. Ha canviat la teua opinió sobre la literatura amb aquesta activitat? Per

què? 3. Podries definir què és un aforisme? Has descobert algun missatge

actual en els aforismes del Bestiari? 4. Quines semblances trobes entre els aforismes i els Videolit? 5. Podries comentar com seria l’autor model del Bestiari?

Tots seguit teniu una guia d’ítems per tal d’avaluar l’adquisició de

destreses o habilitats per part del grup reduït d’alumnes o individualment,

segons els criteri que ens semble més adequat.

També us proporcionem una guia de reflexió per constatar possibles

faltes en l’actitud de l’alumnat o en l’acompliment de les normes així com per

comprovar la validesa de l’activitat per promoure determinats valors positius.

Poden servir-nos per reflexionar a nivell individual o de xicotet grup, a criteri del

professorat.

20

CONTINGUTS PROCEDIMENTALS � Han buscat activament informació? � S’hi ha esforçat a comprendre el text literari?

� Han organitzat el treball entre els membres del grup?

� Com han actuat davant les dificultats o els dubtes?

� Quins mètodes de recerca d’informació han utilitzat?

� Han reflexionat i investigat sobre els referències textuals dels

aforismes? � Han captat la ironia i el doble sentit? � Han reflexionat críticament sobre situacions discriminatòries a partir

dels aforismes? � Han reflexionat sobre els diferents registre lingüístics presents als

aforismes? � Han adquirit i usa vocabulari específic? � Han acabat amb èxit l’activitat i han sabut comunicar-la a la resta del

grup-classe?

CONTINGUTS ACTITUDINALS � Els ha motivat la lectura? � S’han engrescat durant el procés de creació del Videolit? � Han valorat el joc de l’autor a través del text? � Han reconegut les pròpies mancances i els seus punts forts? � Han dialogat críticament i raonadament? � S’hi ha esforçat en comú per aconseguir l’objectiu final? � Han valorat el seu propi patrimoni cultural a partir de la tria d’elements

per construir el Videolit? � Han acceptat la diversitat lingüística com un fet natural i enriquidor? � Han relacionat literatura-anàlisi-creació? � Han treballat acuradament la seua expressió artística i escrita?

21

� Han reflexionat sobre els discriminacions i s’hi ha mostrat contraris? � Han cuidat el material de treball?

3.2.2 NOM DE L’ACTIVITAT: “Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: «Joan

Fuster és la mesura de totes les coses 15 »”.

Després de l’acostament i la manipulació creativa del text literari

proposem una millor coneixença del gènere i de l’autor.

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESENVOLUPADA PER

SESSIONS

Cada sessió dura 55 minuts. La temporalització és orientativa i dependrà

de les característiques de l’alumnat i dels imprevistos que puguen sorgir.

1a SESSIÓ

Buscarem un espai on puguem disposar de TV i reproductor de CD-

ROM o un canó reproductor per a connectar un PC. Material que necessitarem:

CD-ROM Joan Fuster. Una biografia visual. editat per Escola Valenciana l’any

2006. També necessitaran el llibre Aforismes de Joan Fuster16.

1. Activitat d’aproximació. Temps: 10’. Farem un primer acostament a

la figura de l’escriptor. A partir del que han pogut conèixer mitjançant el seu

treball del previ, com dirien que és l’autor model dels aforismes? Com imaginen

l’autor real? Què en pensen, del títol de l’activitat? Què ens diu aquest de Joan

Fuster?

2. Activitat d’aprofundiment. Temps: 45’. Visionat del vídeo. Convé

que el professorat el veja prèviament per poder introduir comentaris aclaridors.

2a SESSIÓ

15 Apareix per primera vegada el 1952, al número 3/4 de Pont Blau, amb una lleu variació respecte a la versió final. 16 Crespo i Redondo, Isidre (2003): Joan Fuster. Aforismes. Ed. Bromera. Alzira.

22



necessitarem: fotocòpies del text “Entrevista figurada a un ‘aforismaire’”.

1. Activitat de recapitulació. Temps: 5’. El professorat demana als

alumnes que recorden el més significatiu del CD-ROM, el que més els ha

sobtat, allò que coneixien i allò que mai hagueren pensat.

2. Activitat d’aprofundiment. Temps: 15’ Lectura en veu alta,

dramatitzada, del text “Entrevista figurada a un ‘aforismaire’”. Es treballa la

comprensió del text. Per parelles extraure les característiques de l’estil aforístic.

Correcció de l’activitat.

3. Activitat de reflexió. Temps: 35’ Per parelles. Cada alumne li diu a la

seua parella dos números de l’1 al 1274. Són els nombres corresponents als

aforismes que apareixen a Aforismes de Joan Fuster. Siguen quins siguen els

que els hagen tocat, cada alumne ha de fer individualment una extensió de

l’aforisme, és a dir, un text argumentatiu a l’estil de la valoració crítica del

comentari de text17 d’una llargària mínima d’una cara de full.

3a SESSIÓ

Aula d’informàtica. Material que necessitarem: els textos produïts pels

alumnes, connexió a Internet.

1. Activitat de reflexió. Temps: 55’. Els alumnes han de passar un dels

dos textos que han produït a suport informàtic. L’altre text l’hauran de lliurar al

professorat. Han de fer-ne una bona correcció amb els diccionaris i eines

d’ortografia existents en línia. Posteriorment hauran de publicar el seu text en

un espai wiki18 i il·lustrar-lo amb una imatge.

17 Valoració de les idees exposades per l’autor, nous arguments a favor o en contra, interés o actualitat del tema tractat, temes relacionats, avaluar si el text aconsegueix la finalitat comunicativa que es proposa i judici personal 18 http://www.wikispaces.com/site/for/teachers

23

AVALUACIÓ: Cal observar el desenvolupament de les activitats per

comprovar l’acompliment dels objectius específics i l’assoliment dels continguts.

A banda d’això els dos textos produïts per l’alumnat es corregiran d’acord amb

les normes de correcció establertes per a les Proves d’accés a la universitat19 .

4. Conclusions.

La dificultat més gran que podem trobar a l’hora de posar en pràctica les

seqüències didàctiques proposades és la falta d’un material determinat al

nostre centre. Però com que la matèria primera que he usat són els llibres no

hem de patir gens. Només necessitem, per ensenyar literatura, l’obra literària i,

almenys, un lector.

Ara bé, l’ensenyament de la literatura amb eines digitals suposa un repte

molt positiu i ens obliga a un plantejament diferent a l’ensenyament

“tradicional”. Si no ho fem així, l’aprenentatge no serà significatiu pel sol motiu

d’usar un ordinador o una televisió. No ens cal un esforç suplementari massa

gran per tal d’adaptar el nostre ensenyament a l’entorn digital; només ganes

d’experimentar i treballar amb les eines amb les quals convivim

quotidianament.

Les TIC han de ser ja l’eina amb la qual ens hem de familiaritzar si volem

estar en el “mateix món” que el nostre alumnat. No hem d’entestar-nos a

ensenyar només amb materials propis del segle XIX o XX (pissarra, guix i

llibres de text) quan ja estem al segle XXI. Renovar-se o morir.

La xarxa i tot els que ens posa a l’abast ha de canviar el nostre paper

com a ensenyants a l’aula i fora d’ella. Ja no som només ensenyants

presencials, hem d’oferir, també, possibilitats d’ensenyament virtual, fora de

l’aula. Cosa que, d’altra banda, contribueix a dignificar i normalitzar la nostra

llengua, el català, sobretot ací al País Valencià on el consum cultural en la

nostra llegua és pràcticament inabastable per inexistent.

“Tinc confiança en la lletra.

Qualsevol paraula escrita, bé siga per se,

bé siga a contrario sensu, acaba sempre per ser revolucionària.

Tot és qüestió de saber llegir20.

19 http://www.ua.es/dfcat/pau/cricorreccio.pdf 20 De Consells, proverbis i insolències, 1968

24

BIBLIOGRAFIA

• AA.DD. (2003): “A Joan Fuster (II)”. Revista del Centre de Lectura de Reus. [Data de consulta: 3 de gener de 2009].

• AA.DD. (2006): Joan Fuster. Una biografia visual. Escola Valenciana. Federació d’Associacions per la Llengua. CD-Rom. Col·lecció L’àlbum núm. 1 [Data de consulta: 12 de gener de 2009].

• ADELL, JOAN-ELIES (2007): “Un recorregut bibliogràfic sobre les relacions entre literatura i tecnología. Un estat a la qüestió a la universitat espanyola”. UOC Papers Revista sobre la societat del coneixement. [Data de consulta: 31 de gener de 2009].

• ADELL, JORDI (1997): “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la educación”. [Data de consulta: 1 de desembre de 2008].

• BADIA, ANTONI (sense data de publicació): Del docente presencial al docente virtual. Las competencias docentes en el uso formativo de las TIC. [Data de consulta: 21 de desembre de 2008].

• BARBERÀ, ELENA I LITWIN, EDITH (sense data de publicació): Del docente presencial al docente virtual. Cambios en la acción docente: de la presencialidad a la virtualidad. [Data de consulta: 22 de desembre de 2008].

• BAUTISTA PÉREZ, GUILLERMO I FORÉS MIRAVALLES, ANNA (sense data de publicació): Del docente presencial al docente virtual. Las funciones y tareas de la docencia con TIC. [Data de consulta: 24 de desembre de 2008].

• BORRÀS I CASTANYER, LAURA (sense data de publicació): “Enseñar literatura en la red. Nuevos recursos digitales”. [Data de consulta: 9 de febrer de 2009].

• BORRÀS I CASTANYER, LAURA (2002): “Investigación en teoría de la literatura y tecnologías digitales”. Humanitas. Revista de la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación, pàgs. 1-11. [Data de consulta: 1 de desembre de 2008].

• CASTELLS, ADA (2009): “Un tros de conversa amb… Gregorio Luri, professor”, Diari Avui, Suplement Cultura. [Data de consulta: 9 de febrer de 2009]

• COLL, CÉSAR ET ALII (sense data de publicació): Del docente presencial al docente virtual. Procesos formativos de enseñanza-aprendizaje on-line. [Data de consulta: 10 de gener de 2009].

25

• CRESPO I REDONDO, ISIDRE (2003): Joan Fuster. Aforismes. Ed. Bromera.

Alzira.

• DECRET 50/2002, de 26 de març, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 174, de 19 d’agost, del Govern Valencià, pel qual s’establix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.

• FIRSSOVA, OLGA I VAN BRUGGEN, JAN (sense data de publicació): “El

aprendizaje basado en materiales hipermedia. Los materiales hipermedia de contenido como soporte a la formación presencial Soluciones de aprendizaje blended y en línea: de la pedagogía a la tecnología”. [Data de consulta: 21 de desembre de 2008].

• FUSTER, JOAN (1999): Aforismes. Editorial Bromera. Alzira.

• FUSTER, JOAN (2001): Diccionari per a ociosos. Edicions 62. Barcelona.

• FUSTER, JOAN (2005): Bestiari. Universitat de València.

• GENETTE, GÉRARD (sense data de publicació): La literatura a la segunda potencia. Pàgs. 53-62. [Data de consulta: 9 de febrer de 2009].

• KOSKIMAA, RAINE (2007): “El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital”. UOC Papers Revista sobre la societat del coneixement. Núm. 4. [Data de consulta: 2 de desembre de 2008].

• MASIÀ FORNOS, RAMON (sense data de publicació): “El aprendizaje basado en materiales hipermedia. Los materiales hipermedia de contenido como núcleo principal de la actividad docente. Una introducción al uso de herramientas de libre acceso para la creación de cursos virtuales”. [Data de consulta: 21 de desembre de 2008].

• MENDOZA FILLOLA, ANTONIO (sense data de publicació): “La educación literaria. Bases para la formación de la competencia lecto-literaria”. [Data de consulta: 18 de desembre de 2008].

• PÉREZ I MORAGÓN, FRANCESC (sense data de publicació): “Fuster: un esquema biogràfic”. Càtedra Joan Fuster. Universitat de València. [Data de consulta: 6 de gener de 2009].

• SERRA I CAPÓ, MAGDALENA ET ALII (2005): Unitats didàctiques integrades de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura (Batxillerat). L’assaig. Govern de les Illes Balears. [Data de consulta: 27 de desembre de 2008].

• SIMONSON, MICHAEL I BARBERÀ ELENA (sense data de publicació): Del docente presencial al docente virtual. Procesos de planificación docente con soporte de TIC. [Data de consulta: 20 de desembre de 2009].

26

• STEPHENSON, JOHN I SANGRÀ, ALBERT (sense data de publicació):

Fundamentos del diseño técnico-pedagógico en e-learning. Modelos perdagógicos y e-learning. [Data de consulta: 10 de gener de 2009].

• TODOROV, T. (2007): La literatura en perill, Galàxia Gutenberg,

Barcelona. [Data de consulta: 12 de febrer de 2009].

Un acostament a Joan Fuster -...

Documents

Transcript of Un acostament a Joan Fuster -...