notíciesmusicalsnotíciesmusicals

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 16 • DESEMBRE 2003

MÚSICS VALENCIANS:

Amando Blanquer

ELS NOSTRES MÚSICS:

Família Mongay

www.u

niomusic

alhorta.

org

www.u

niomusic

alhorta.

org

Núm. 16 - DESEMBRE 2003

2

EDITORIAL

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)

www.uniomusicalhorta.org

correu-e: umlhorta@ono.com

EXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió: Grafimar, Coop.V.

Maquetació: Paco Perales

Comissió de Revista:

Paco Blai, Josep Climent, Inma Coscollá, Víctor Chiner,

Joan Antoni Ordóñez, Ximena Ortega, Joan Quiles,

Àngels Rodas i Inés Sáez

NGUANY 50 i a l'anyque ve 25. Què és?

La Tanda d'aniversa-ris que portem entre

mans. El tercer mil·leni n oserà famós pel clima de pauimperant, ara per ara i gràciesa uns quants, però al nostreBarri tenim motius sobrats perfer festa. Començàrem amb els25 anys de l'Associació deVeïns i la 25a edició de FestesPopulars. Ara estem ja a lesportes del 2004 amb la grancelebració del 50 ANIVERSARIDE LA CREACIÓ DEL BARRI.Val la pena fer festa!! Per alsmés majors és la primera i últi-ma volta, per als més joves pot-ser puguen i vulguen més tard,d'ací 50 anys justs, tornar acelebrar-ho. Val la pena cele-brar-ho! Perquè el balanç deconjunt d'estos 50 anys éspositiu. I si algú no ho veu aixi,a temps està de demostrar-ho.Nosaltres, la UNIÓ, som unaxicoteta mostra, o no tant xico-teta, d'eixe balanç positiu. Iens hem sumat a la Comissió

Organitzadora dels actes del 50ANIVERSARI des del primerdia. Clar que sí! L'agenda d'ac-tes prompte estarà a les mansde tots. Notícies Musicals se'nfarà ressò en successius núme-ros i també obri les seues pàgi-nes a la col·laboració d'altresentitats. A l'interior trobareumés informació de tot açò, demoment i amb urgència perquèja està ahí, podem dir-vos queel pòrtic de festes s'obrirà el 8de gener amb el pregó, i el 9 degener, divendres, amb passaca-rrer, placa commemorativa al'Arquebisbe Marcelino Olae-chea i missa solemne amb l'es-treno mundial de l'himne alpatró Sant Marcel·lí en versióper a banda i coral.

Però açò no ho és tot. Quanencara no s'haurà fet la mas-cletà ja estarem preparant lanova despertà. A l'any que ve,2005, la UNIÓ MUSICALL'HORTA DE SANT MARCEL·LÍfa els seus 25 anys. Aniversarifeliç!!! Això és el que tots itotes cantarem i celebrarem.Cal preparar-ho bé, amb ganes,talent i trellat. Seguramentse'n farà un grup de treball,

n'esteu tots i totes convidats aformar-ne part ja des d'ara.

També és motiu d'alegriaper a esta Comissió de Revista,haver assolit l'objectiu de fer-ne quatre números anuals. Calfelicitar-nos. I felicitar-vos. Ésun treball d'equip, constant,callat... però publicat. Ho femper vosaltres, per la Unió, perla música, pel Barri, per la cul-tura... per tu.

En el moment de tancar laredacció d'esta revista, estema les portes d'actes importantsi entranyables per a la UNIÓ:L'arreplegà de noves i nousmúsics que s'incorporen a laBanda (21.XII), el ConcertCoral d'Hivern (21.XII), lagrossa de la loteria (22.XII), elDia del Soci (22.XII), el Concertde Nadal de Banda (28.XII).Sabem que tot anirà bé, queseran moments irrepetibles ide record inesborrable. Per totaixò us felicitem, desitjant-vosque eix ambient de germanor,eix alè d'amistat que es viu irespira a la Unió siga cadavegada més potent.

Bon Nadal i Feliç Any Nou. �Paco Blai

E

Anem de festa !!50 anys de Barri, 25 de la Unió

notícies musicals

3

A COR OBERT

CONCERT DE TARDOR CORALL'HORTA RETROBEM LA NOS-TRA MÚSICA, XXIV CAMPAN-YA DE MÚSICA DE BANDES,CORALS I ORQUESTRES

Com ja va sent tradicional,quan arriba la tardor la nostracoral prepara el seu concertdintre de la campanya"Retrobem la nostra música".Amb una plantilla de coralistescohesionada i amb il·lusionsrenovades després del descansestiuenc, encetem els assajosprocurant compaginar el reper-tori amb la preparació de les"bodes" que van sorgint alprincipi del nostre curs "can-tor". Així i tot, encara quedatemps per tal de celebrar totallò que marca les nostres videsi a la vegada entona les nostresveus.

Passa el temps i arriba el 26d'octubre. Després d'ornamen-tar dignament el SalóParroquial i de fer els darrersassajos, la nostra companya imembre de la coral, EncarnaOjeda, ens fa la presentació. Elnostre públic és incondicional iaixò dóna molta confiança.Encetem el concert amb "BlueMoon" de Rodger i"Siyahamba", cançó popularafricana. A continuació dedi-quem la cançó de bressol"Duerme negrito" de AtahualpaYupanqui a dos nadons moltespecials per a la coral: la fillade Salva, el qual "debutava" aquest concert i la neta deTeresa i Joan, veterans coristes

i iaios feliços.Després can-

tem "Al vent"popular cançò deRaimon, la qualmarcà més forçaal concert.

"Moon River"de J. Mercer posàel punt cinema-togràfic i "Elmoliner delFreser" deManuel Oltra ens

aportà la tradició anglesa ambtraducció al català.

Com tenim les veus calentesi l'ambient ho requereix, nofem descans i continuem amb laresta del repertori: "ElRossinyol", popular catalana;"L'Estaca" de Lluís Llach, can-tada per primera vegada i ambla participació delpúblic present."Bullerengue",ritme colombiàamb lletra deJorge Artel imúsica de JoséAntonio Rincón, iper últim, unclàssic de JoanM. Serrat: "Tunombre me sabea hierba".

Ja hemcomentat laincondicionalitat del nostrepúblic, així és que demanarenun bis i clar, després de comhavien col·laborat en"L'Estaca", el nostre directorAlejo Pérez Lamata decidí tor-nar a cantar-la i va estar moltentranyable (sabem que algunallagrimeta se li escapà a mésd'un/una recordant les corre-ries de la transició).

Bé, tot ha estat molt bé enca-ra que sempre ens plantegemcom fer-ho millor. Encara somen la Tardor i ja estem assajantles nadales amb molta il·lusió.Sabem que hi ha gent que estàdecidida a vindre a cantar ambnosaltres però li falta fer-se l'à-nim, doncs: vinga!, només costa

baixar el primer dia, després,tot compensa. Us esperem!

JORNADA DE CONVIVÈNCIA A"VILLARGORDO DEL CABRIEL"

El passat cap de setmana 22i 23 de novembre la nostraCoral realitzà una nova expe-riència que ens resultà del totgratificant. Acceptant l'amableinvitació de dues dels seusmembres, Teresa i ConxaRódenas Guaita, canviàrem lanostra vestimenta "formal" iens equipàrem de botes de mun-tanya, cantimplores, bufandes,guitarres i molt bon humor. Noens oblidàrem de les partituresi ho carregàrem tot als nostrescotxes que no es pensaven la"marxa" que els esperava. Lesbones viandes i el bon vi de la

terra ens aguardaven en unagran i acollidora casa de"Villagordo del Cabriel", propie-tat de la familia Ródenas, onens esperaven Bienvenido iEnriqueta, els amfitrions, queens donaren una calorosa ben-vinguda.

No ens faltà de res: visites ala "Reserva Natural de lasHoces del Cabriel", bon menjar,millor cantar, montó de riure imolta organització que fereninoblidables aquests dos dies als"coristes" (com diu Pedro) ifamiliars "patidors".

Açò s'ha de repetir! Finsprompte! �

Angels i Joan

Concert de tardor i jornada de convivència

Núm. 16 - DESEMBRE 2003

4

INSTRUMENTS

PRESENTACIÓ I BREU

HISTÒRIA DE LA TUBALa seua aparició data de mit-

jans del segle XIX, i fou el fruitde les noves tendències musicalsi dels gustos imperants en l’èpo-ca.

La tuba és considerada com adescendent directa del serpentó ide l’oficleid, interessants instru-ments dels que més endavantparlarem.

La tuba moderna va nàixergràcies als avanços tècnics d’unsegle en el què el treball artesàestava present en tots els estadisconstructius.

L’adopció d’un sistema de pis-tons, que per-metia execu-tar la totali-tat de lesnotes de l’es-cala musical,suposà totauna revolucióen la fabrica-ció d’aquestvo l u m i n ó sins trumentde vent, quea partir d’a-leshores esva fer omni-present enels desfilesmilitars, desde Rússiafins elsEstats Units.

No obstant, la gravetat del seuso, les múltiples variants quepresenta i el timbre profund queel caracteritza han facilitat laseua expansió més enllà de l’àm-bit estrictament militar. Aixídoncs, a més de la seua incorpo-ració a l’orquestra i a algunesformacions de camera, a princi-pis del segle XX les primeresbandes de jazz adoptaren latuba, per a exercir la funció quemés endavant desenvoluparia elcontrabaix.

MORFOLOGIA I PARTS

DE LA TUBA MODERNALa tuba moderna, tal com se

la coneix actualment, va nàixera l’any 1835 de la mà dels ale-

manys Wilhelm Wieprecht iJohann Gottfried Moritz.

La tuba, anomenadatambé bombardó o helicó, és elmés gran dels instruments de lafamília de vent-metall i per aixòpot emetre els sons més greus iel que més recentment s’haincorporat a l’orquestra.Generalment funciona com elcontrabaix dels metalls, peròs’usa també com a solista (perexemple, en la orquestració deRavel per a “Quadres d’ unaExposició” de Moussorgsky).

La tuba posseeix un pavellómolt ample que apunta capamunt. Té un tub cònic i la seua

la broquetés molt pro-f u n d a .Existeixentubes end i f e r e n t sgrandàries;actualmentl’executantpot escollirla que esti-me més ade-quada a l’o-casió. Dev e g a d e spassa queun músicuse mésd ’ u n adurant elmateix con-cert.

La tubamés menuda es denomina eufoni(euphonium), bombardí o tubatenor i està generalment tempra-da en Si bemoll. La més correntés la tuba en Fa.

Les tubes poden tenir entretres i sis pistons. Els primerstres es manegen amb la màdreta, el quart amb qualsevol deles dues mans i els dos restantsestan col·locats per a la màesquerra.

Segons ho prefereixca l’execu-tant, poden emprar-se pistons ovàlvules giratòries.

Tocar la tuba exigeix unaenorme quantitat d’alè; els com-positors ho tenen en compte idonen a l’executant temps sufi-

cient per a recuperar-lo. Per atocar la tuba, el músic relaxanormalment els llavis, tensant-los només per a les notes agudes.La profunda broquet i els llavisrelaxats produeixen un to net.Generalment s’usa una sordinaper a reduir el volum.

ORIGEN DE LA TUBAEls antecedents de la tuba es

remunten a la darrera dècadadel segle XVI, quan el francèsDeme Guillaume, un canonged’Auwerre, inventà el serpentó,un curiós instrument de fustafolrat de cuiro.

La característica formaondulada del serpentó facilitaval’execució de les peces, donat quela pròpia ondulació del tub feiaels sis forats molt més accessi-bles a l’intèrpret. El serpentó,que mesurava més de dos metresde longitud i presentava una bro-quet en forma de copa, era utilit-zat bàsicament per a acompan-yar el cant pla en les celebra-cions eclesiàstiques. La seuasonoritat dolça va convertir alserpentó en un instrument molt

estimat en els segles posteriors.Malgrat que el serpentó va caureen desús al llarg del segle XIX,alguns compositors com Wagneren

“Rienzi”, Verdi en “I vesprisiciliani” o Rossini en “L’assediodi Corinto” continuaren utilit-zant-lo.

ORIGEN DEL BOMBARDÍ Coincidint amb la caiguda en

desús del serpentó, antecessor

La tuba i el bombardí

campana

vàlvules

2ª vàlvula de tub

3ª vàlvula de tub

1ª vàlvula de tub

tubprincipal

clau del’aigua

broquet

broquet

claus i foratsper als dits

tub majorcos de fusta

SERPENTÓ

notícies musicals

5

INSTRUMENTS

de la tuba i del bombardí o eufo-ni, un nou membre de la famíliava fer la seua entrada en escenaa finals del segle XVIII: l’ofi-cleid.

Es tractava d’un instrumentde metall amb claus articuladesparegut a un llarg fagot que estocava amb una broquet demetall o ivori. Malgrat que fouinventat en 1790, Halary, unconstructor francès, no va obte-nir la seua patent fins el 1821.D’aquesta manera, l’oficleid, eti-mologia del qual procedeix delgrec ophis (serp) i deis (clau),ocupà el lloc del serpentó en l’or-questra fins el 1850, moment enel què la moderna tuba acaparàl’atenció de músics i directors.

L’oficleid està considerat l’an-tecessor més important i imme-diat de la tuba i fou usat, entrealtres, per Mendelssohn en“Somni d’una nit d’estiu”,Schumann en “Paradise” oBerlioz en la “Simfonia fantàsti-ca” o “La condemnació deFaust”.

Malgrat que aquest darrercompositor era un acèrrimdefensor de l’esmentat ins-trument, arribà a modifi-car algunes de lesseues obres, escritesinicialment per aser interpretadesamb ell, desprésd’un viatge perAlemanya en elquè quedà fascinatper la tuba.

MORFOLOGIA I CARACTERÍSTI-QUES DEL BOMBARDÍ El bombardí afinat en do o si

bemoll és una variant de la tuba.És un admirable instrument,àgil, de fàcil emissió, i d’unasonoritat molt homogènia en lamajor part de la seua extensió.

La seua sonoritat en els regis-tres mitjà i agut és envellutada ibrillant al mateix temps.Recordem, a mode d’exemple, elsolo d’aquest instrument en l’o-bra “Quadres d’ una exposició”de Mussorgski orquestrats perRavel.

Disposa de 3 ó 4 pistons i elseu so és suau, fosc, ple i miste-riós.

ELS PISTONS, LA CLAU DE LA

TUBA MODERNALa invenció del sistema de

pistons suposà una vertaderarevolució en l’evolució dels ins-truments de vent metall, perquèmitjans la combinació de trespistons s’aconseguia una escalacromàtica completa. El prussiàHenrich Stölzel fou el primer queen 1815, afegí a una trompanatural un pistó inventat per ellmateix. Tres anys després,Stölzel i Friederich Blúhmelpatentaren conjuntament unpistó accionat per un moll, enca-ra que més endavant cada uns’atribuí el mèrit en solitari.

En 1835, Wilhelm Wieprecht iJohann Gottfried Moritz, deBerlín, adaptaren a l’oficleid elsistema de pistons inventat vintanys enrera per Stölzel. Aquestinstrument fou el primer en

rebre el nombrede tuba.

DE LA TROMPA

DE CAÇA A LA

TUBA DE CON-CERT

És interessant comentarque a principis del segle XIX

es registrà en Rússia la presèn-cia d’unes trompes de caça quepoden considerar-se antecesso-res de la tuba moderna, malgratque no d’un mode tan immediatcom l’oficleid.

Suposadament, l’helicó,una tuba circular, s’inventà enRússia a mitjans del segle XIX.La seua principal particularitatés que s’enrosca al voltant delbust, el que el fa especialmentidoni per als músics de les ban-des militars, que sovint han detocar mentre desfilen.

Paral·lelament al desenvolu-pament de l’helicó, la tubamoderna fou perfeccionada en1845 per l’inventor del saxofó,Adolphe Sax, i es va guanyar unlloc en totes les orquestres,

representant el paper del contra-baix en la secció de metalls. Saxdonà major amplitud al tub,engrandí la campana, la inclinàlleugerament cap a la dreta iestablí la posició vertical delspistons en la part superior, millo-res que contribuïren al desenvo-lupament i difusió de la tuba enels diferents àmbits musicals.

LA TUBA WAGNERIANA, UNHÍBRID MOLT POPULAR

A mitjans del segle XIX apa-regué el que erròniament esconeix com tuba wagneriana,degut a que fou Richard Wagnerel seu inspirador, un instrumentque, en realitat, pertany a lafamília dels “cornos”.

El compositor buscava unpont entre la trompa i el trombó,en el seu afany per dotar denous matisos sonors a l’orques-tra.

Les tubes wagnerianes dona-ven un so més solemne que lestubes tradicionals, estaven afina-des en si bemoll o en fa. Van serutilitzades per primera vegadaen “L’anell dels Nibelungs” en1869 i se seguiren utilitzant enquartets. Posteriorment, altrescompositors, com Bruckner,Mahler, Strauss en “Electra” oStravinsky en la versió originalde “L’ocell de foc”, la utilitzaren.

Inés-R. Sáez Martí

(primera part)

HELICÓ

campana

tub major

calibre ample

vàlvula rotativa

vàlvula de tub

TUBA WAGNERIANA

Núm. 16 - DESEMBRE 2003

6

MÚSICS VALENCIANS

Amando Blanquer: músic de referència

MANDO BLANQUER

PONSODA naix a Alcoi el

1935. Va començar els

seus estudis de música

en la Banda Primitiva d'Alcoi,

aprenent flauta, piccolo,

piano, violí i harmonia.

Després va ingressar al

Conservatori Superior de

València, on és va formar

davall la tutela de Manuel

Palau i Miguel Asins, obte-

nint el títol Professional

de Composició i el Premi

Extraordinari Fi de

Carrera.

Més tard és traslladà a

París on va estudiar com-

posició amb Daniel Lesur i

també va assistir a la

càtedra d'anàlisi imparti-

da per el famós composi-

tor Olivier Messiaen, sent

guardonat amb el Premi

d'Anàlisi del Conservatori

de París. En 1962 va

obtindre una borsa per a estu-

diar a l'Acadèmia Nacional de

Santa Cecília, a Roma, amb G.

Petrassi. En 1965 va guanyar

una altra borsa per a escriure

un tractat de contrapunt.

En 1969 va ser seleccionat

per a ocupar la càtedra de com-

posició del Conservatori

Superior de València, del que

va arribar a ser el seu director

entre els anys 1971 i 1975,

tornant després a la seua càte-

dra.

La seua prolífica obra -més

de cent composicions- abraça

una copiosa gamma: peces per

a piano, guitarra, òrgan, con-

junts de cambra, composicions

orquestrals, obres amb solista i

orquestra en els quals la part

concertant va des del clavecí

fins al fagot o la tuba. Així

mateix, creacions per a banda i

una riquíssima producció coral

entre els quals destaquen:

"Cantata de Nadal", "Vida de

Maria", una simfonia coral i

dos òperes.

En el pla teòric i com a

reflex de la seua faceta pedagò-

gica, és autor de "Tècnica del

contrapunt" i "Anàlisi de la

forma musical", que han sigut

manuals de base.

Les activitats que hem res-

senyat i el nivell d'excel·lència

amb què les ha desenrotllat, li

atorguen el mèrit suficient per-

què siga qualificat com "un

excel·lent coneixedor de les

possibilitats compositives, sent

un gran constructor en perma-

nent invenció, d'inspiració sor-

prenent, sempre equilibrada i

humana, traços tots que li han

permés forjar-se una sòlida

reputació creditora de l'estima

i l'admiració d'intèrprets i

institucions musicals

nacionals i estrangeres".

Amando Blanquer és

punt de referència indis-

pensable dins de la compo-

sició musical valenciana

d'este segle"

Entre altres, ha obtin-

gut els següents premis i

distincions:

· Premi Mestre Villa de

l'Ajuntament de Madrid

per la seua obra "Concert

per a banda".

· Segon Premi del

Conservatori de París.

· Premi Unicef 1981.

· Premi Joaquín Turina

de l'Ajuntament de Sevilla

per la seua obra "Invencions

per a orquestra".

· Premi Extraordinari de la

Schola Cantorum de París

(1962).

· Acadèmic corresponent de

la Real Academia de Bellas

Artes de San Fernando de

Madrid.

· Majoral d'Honor de

l'Associació de Sant Jordi

d'Alcoi

· Membre del Consell Rector

de l'Institut Valencià de les

Arts Escèniques, Cinematogra-

fia i Música. �

A

notícies musicals

7

50 ANIVERSARI

IU perd els orígens,perd la identitat", diula dita feta popular perRaimon. I aquest ésl'esperit que hi ha al

darrere de la celebració al llargde 2004 de les festes del cin-quentenari del naixement delbarri de Sant Marcel·lí.

Efectivament, si el 1954 lescircumstàncies econòmiques isocials van propiciar el naixe-ment d'aquest barri, hui endia, una altra conjuntura total-ment diferent ens porta alshabitants de Sant Marcel·lí arecordar aquella data i, alhora,a reafirmar-nos com a un con-junt d'habitants dins d'aquestavoluminosa i despersonalitza-dora ciutat de València, i açòha de passar, indefugiblement,per enfortir els vincles veïnalscreant un espai cada vegadamés habitable, construint, endefinitiva, el poble de SantMarcel·lí, llogaret on hem deprocurar que arrelen idees comles de solidaritat, convivència,germanor, cultura,.....

Aquest concepte de projeccióde Sant Marcel·lí cap a unfutur millor va ser la idea queva amerar la totalitat de lesintervencions en la presentacióal barri de la programació dels

actes per a celebrar els nostrescinquanta anys, que tingué llocdavant d'un nombrós grup deveïns el passat 27 de novembreal Saló Parroquial.

Tant les intervencions deJuan José Picó, rector de laparròquia, Vicent Soler, porta-veu de l'Associació de Veïns,Miguel Hernàndez, presidentde la Unió Musical L'Horta, iJulio Torras, directiu de lafalla, com lesparaules deMartín Forés,dissenyador dellogotip i del car-tell del cinquen-tenari, s'es-forçaren enr e m a r c a raquest pensa-ment: cal treba-llar de maneraconjunta per talde projectarSant Marcel·lícap a un futursempre millora-ble, i a la vega-da, cal estarsempre vigilantcontra les amenaces presents ofutures contra el nostre barri,bé siguen AVEs o manca d'in-versions municipals. Cal en

definitiva, crear la consciènciade poble. "Allò que val és laconsciència de no ser res sinós'és poble", proclamavaEstellés. D'un poble amb lesseues necessitats, però tambéamb els seus anhels, i els seusdesitjos de progrés, com aexemple d'unes de les mésadmirables qualitats humanes.

Per això, quan l'acte fina-litzà, i veient les principalsentitats cíviques i culturals delbarri implicades en aquestaaventura, en gran part delsassistents s'hi va instal·lar unsentiment d'optimisme que aratenim l'obligació d'escamparper tot el barri: els primers cin-quanta anys no han estatmalament del tot, però els pro-pers cinquanta encara seranmillors.

Podem avançar, a l'esperadel programa definitiu, que elsactes del cinquentenari s'ini-ciaran el dia 9 de gener festivi-tat de Sant Marcel·lí bisbe,patró de la Parròquia; conti-nuaran durant els mesos

següents ambels actes queles distintesentitats efec-tuaran, per aintensificar-sepels mesos d'a-bril i maig, a lap r i m a v e r a ,tenint la setma-na gran, perdir-ho així, aprimers dejuny. Desprésde l'estiu imentre dure el2004, cadaa s s o c i a c i óseguirà amb elsactes progra-

mats amb motiu del 50 ANI-VERSARI. Vos animem a parti-cipar-hi. �

Josep D. Climent

Sant Marcel·lí: cinquanta anys

“Q

Núm. 16 - DESEMBRE 2003

8

50 ANIVERSARI

L'Associació de Veïns:Una organització sense ànim

de lucre, de dones i hòmens delbarri, que busquen junts solu-cions de qualitat als problemescol·lectius, que actuen formu-lant reivindicacions participa-des de caràcter progressista ique, alliberant temps d'altresocupacions, lluiten per l'auto-organització de la societat idefenen als ciutadans davantde les administracions.

Els fins de l'Associació de Veïns:Defendre els interessos dels

veïns i veïnes de SantMarcel·lí. Fer un seguimentdels projectes i les obres d'in-fraestructures per al barri.Fomentar l'associacionisme enel barri. Fomentar la incorpo-ració de nous socis a l'associa-ció. Desenvolupar un modelparticipatiu de barri. Animar lavida cultural del Barri.

Les activitats de l'Associació deVeïns:

� Assemblees, reunionsde junta, comissions de treball,reunions amb els càrrecspúblics i tècnics. Reunions decoordinadores (Parc Central,Ensenyament), accions conjun-tes amb les entitats del barri.Presència en la Federaciód'Associacions de Veïns deValència.

� Les Festes Populars de

setembre, amba c t u a c i o n smusicals i acti-vitats culturals,e s p o r t i v e s ,recreatives i dec o n v i v è n c i aentre tots elsveïns.

� El pro-grama Hugo de prevenció dedrogodependències: tallers, fes-tes infantils, Dia de la Bici,matinals esportives etc.

� Edició de la revista "LaVeu del Barri", el programa deFestes Populars i altres mitjansd'informació i difusió.

� Presentació de llibres,exposicions artístiques, xarra-des, conferència i debats.

� Organitzar i participaren accions solidàries.

� Remissió de comunicatsals mitjans de comunicació iparticipar en programes de TVlocals.

� El programa "Asomó-vil" d'informació als veïns.

� Oferir informació sobreel barri a qui ho requereix:veïns, escolars ...

� Arreplegar fotos per ala Memòria Fotogràfica delBarri.

Les reivindicacions actualsplantejades per l'Associació deVeïns:

� El Centre Cultural Ramble-

ta: plantejat junt amb la UnióMusical l'Horta; l'Ajuntament estàredactant el projecte enguany.

� Segona fase del Parc dela Rambleta: esperem quel'Ajuntament dedique una par-tida pressupostària en 2004per a la redacció del projecte.

� Al·legacions al noutraçat de penetració ferroviàriaa València: el Ministeri deFoment no ha contestat, encaraque l'Ajuntament declara queles vies entraran soterrades.

� Millora del transportpúblic: activar la línia 37 pelBulevard i millorar el serveisde les línies existents.Construcció de la prolongacióde l'avinguda Gaspar Aguilar.

� Aparcaments subterra-nis, davant de la negativa del'Ajuntament a realitzar-los enles últimes legislatures s'hacreat una comissió de treballper a aquesta reivindicació.

� Ensenyament públic:seguiment de la construcciódels IES previstos. �

AVV. Sant Marcel·lí, desembre 2003

ASSOCIACIÓ DE VEÏNSBARRI SANT MARCEL·LÍ

C/. Arquebisbe Olaechea, 41 baix - Tel. 963.778.745AVSANTMARCEL.LI@ono.com

A proposta de la Comissió de Revista, la Junta Directiva de la Unió Musical l'Horta hadecidit dedicar unes pàgines de la nostra revista Notícies Musicals a fer presents les dis-tintes entitats que treballen al Barri i pel Barri. Que millor que les pàgines centrals delnúmero setze a setze pàgines. Som conscients que, hui per hui, Notícies Musicals és potserl'única revista amb periodicitat regular i amb tirada per tot el Barri i podíem, volíem, fereixe servei. És una manera més de participar i celebrar el 50 ANIVERSARI. Des de la Uniópensem que esta, el 50 aniversari, és una bona oportunitat per conéixer-se la gent activaque participa a les distintes entitats del Barri i per això oferim estes pàgines perquè esdonen a conéixer amb les seues paraules: donem la paraula al Barri, a la seua gent.

notícies musicals

9

50 ANIVERSARI

Gràcies a esta oportunitat que se m'ha ofe-rit, em complau felicitar a tots i cadascú delsmembres que formeu la gran família de laUnió Musical l'Horta, tant a la Banda, laBandeta, la Coral, als seus directius i a la gentque vos recolza, per la vostra extraordinàriatasca educativa en el món de la música i elcant.

I vos admire tant pels "valors" que trans-meteu a les distintes generacions que estanvinculades a esta activitat, -que van molt mésenllà d'allò purament musical- com pel"valor", com a valentia, atreviment i compro-mís, que vos a dut a què siga una realitat tanviva, que indubtablement, a vosaltres us enri-quix personalment, però per vosaltres a toteste Barri-Poble que és Sant Marcel·lí.

És bonic lluitar per aconseguir els somnispossibles i marcar-se metes i desafiaments quemiren sempre cap endavant, i com estem entemps de bons desitjos i brindis, m'alegraré deque tot allò que vos proposeu de cara al nouany, es faça realitat.

Segur que el pròxim any, la vostra partici-pació en els distints actes del 50 aniversari,ompliran d'alegria i ambient de festa elscarrers del nostre barri. Enhorabona.

Ànim, endavant. I entre tots farem un Barricada dia millor. �

Un abraç.Juan José Picó RosellóRector de la Parròquia

QUÈ ÉS ALBORADA?Alborada és l'Associació de Minusvàlids del

Barri Sant Marcel·lí, formada per un grup depares, mares i tutors legals de joves que patixenuna minusvàlua psíquica.

Esta associació fou creada en 1993 amb l'objec-tiu de facilitar i promoure la integració social i cul-tural d'estos jóvens, a més de lluitar en pro d'unCentre Ocupacional en el Barri Sant Marcel·lí acos-tant, així, els centres de treball als llocs deresidència dels xavals.

QUÈ ÉS L'AULA D'OCI I TEMPS LLIURE?L'Aula d'Oci i Temps Lliure és un lloc d'esplai i

diversió, a més d'un aprenentatge, on ens reunimtots els dilluns i dijous per la vesprada amb lafinalitat de realitzar treballs manuals, excursionsi altres activitats lúdiques amb l'objectiu de facili-tar la introducció d'estos joves en la societatactual.

VOLS COL·LABORAR COM A VOLUNTARI OVOLUNTÀRIA?

Si vols col·laborar amb nosaltres en l'Aula d'Ocii Temps Lliure, crida'ns al telèfon 96 378 77 10.Pregunta per Ana Carrión. �

PROGRAMA DELS ACTES INAUGURALS DEL 50 ANIVERSARI

DIJOUS 8 DE GENER DE 2004Durant la jornada col·locació de pancartes, cartells, etc. amb el logotip del 50 Aniversari.

A les 19 h.: volteig general de campanes anunciant la festa.

A les 20 h.: al Saló Parroquial Pregó del 50 ANIVERSARI.

DIVENDRES 9 DE GENER DE 2004A les 12 h.: Volteig general de campanes.

A les 18:30 h.: Volteig general de campanes.

A les 19 h.: Passacarrer pel Barri a càrrec de la Unió Musical L’Horta.

Homenatge a l’arquebisbe D. Marcelino Olaechea, fundador del Barri.

A les 19:30 h.: Missa solemne en acció de gràcies.

A les 20:30 h.: Descobriment d’una placa commemorativa en homenatge a D. Marcelino Olaechea y Loizaga.

PARRÒQUIASANT MARCEL·LÍ

ALBORADA

Núm. 16 - DESEMBRE 2003

10

ACTIVITATS

NS trobem en l'era deles comunicacions, deles plataformes digi-tals, els mòbils, elsordinadors… i sobre-

tot internet.A c t u a l m e n tq u a l s e v o lempresa dispo-sa d'un dominion albergar laseua pàginaweb, ja sigaper a comer-cialitzar elsseus pro-ductes,o fe r i rs e r -veis, osimple-ment donar-se a conéixer. Noes pot negar que internet éshui en dia un arma publicitàriaamb molta força, i cal aprofi-tar-la. En aquest sentit, la Unióno anava a ser menys, i haoptat per adquirir un d'aquestsdominis.

Tot va començar fa unsanys, quan em vaig decidir afer una web sobre la Banda.Com a referència, em vaig dedi-car a mirar algunes pàginesd'agrupacions musicals, tantvalencianes, com d'altrescomunitats, com a estrangeres.D'algunes m'agradava el dis-seny; d'altres, la manera dedistribuir els temes. Peròprompte em vaig adonar que laweb havia de ser original, nopodia ser un conjunt de pegatsunits sense sentit, i la Banda,el Cor i l'Escola havien d'estarjunts.

Uns quants viatges al'Escola, comentant l'assumptea Miguelón i a Juan Carlos. Elsanava ensenyant els avançosque sofria la pàgina, i almateix temps els demanava lescoses que al meu entendrehavien d'aparéixer en la web.Per a la secció de la Banda emvan passar, en la persona deVíctor, un llistat de tots els

músics, una xicoteta ressenyahistòrica, vam estar veientl'arxiu fotogràfic de la Unió,triant algunes de les fotos més

rellevantsdes de laseua cre-ació ia l g u n ade lesmés gra-cioses.. .A l'en-trada del'Escola

v a i g

vore quetenien penjats alguns retalls depremsa en què es parlava denosaltres, i se'm va acudir laidea de posar-los en la pàgina,com una manera de destacar lanostra presència en els mitjansde comunicació. També vaigparlar amb Miguel, el nostredirector, i li vaig comen-tar que havia pen-sat posar unapartat dedi-cat a ell i ala seuatrajectò-r i a ,d avan tde laq u a lcosa emva pro-porcionaruna fotoseua i unaxicoteta bio-grafia musicalper a acompanyar-la.A més, com feia poc que haví-em guanyat el Certamen, ivolia posar alguna cosa al res-pecte, vaig agarrar una espèciede guió d'aquell inoblidable 1d'abril del 2000 que el meuamic Dani havia escrit.

En quant a l'apartat del Cor,amb Josep Lluis com a persona

de contacte, em van anar pas-sant el que volien que apare-guera: informació del seu direc-tor, Alejo Pérez, les veus que elformen, la seua història, algu-nes de les dades més rellevantsque els han portat a ser el quesón, i fotos, així com un llistatdel seu repertori.

L'Escola també té el seu llocen la web, amb tot allò referenta la informació de matrícula,els cursos que s'imparteixen,la seua duració i el seu cost.Sense oblidar-nos de la nostraBandeta, la nostra cantera demúsics.

En les tres seccions, a més,estaran les pròximes actua-cions i notícies que es succei-ran en un termini breu detemps. També disposem d'unapartat per a Enllaços, on ani-rem posant adreces d'internetd'interés per a tots.

Un altre punt a destacar ésque la pàgina compta amb unFòrum d'opinió, on totspodrem discutir, opinar, sugge-rir o preguntar sobre tot allò

que ens parega. Es potparticipar com a

usuari convidat,però és mésa c on s e l l a b l eestar regis-trat, per apoder aixípersonalitzarels missat-ges, posarfotos, enviar

missatges pri-vats, pujar i bai-

xar música, creari votar en les

enquestes, i fins i totparticipar en la porra de

futbol que estem organitzant.En fi, que com comprovareu,

açò marxa, i estem oberts aqualsevol idea per la vostrapart, ja siga mitjançant elfòrum, o l'adreça de correuelectrònic umhweb@ono.com

Que gaudiu de la web. �Jesús A. Álvaro

Ewww.uniomusicalhorta.org

notícies musicals

11

OPINIÓ

OSSIBLEMENT us sor-prenga aquest títolperquè estem en unarevista musical. Doncsfeu bé, aquest article

conté una bona dosi de sorpresa.Tot i contant amb la que vaexperimentar la mateixa perso-na que vos ho conta.

La sorpresa fou la conseqüèn-cia de la superació de les expec-tatives de les què nosaltres (elgrup d'amigues) partíem.

Nosaltres volíem sopar i con-versar, i una de les amigues vasuggerir un restaurant en el que"es cantava òpera". Ens va sem-blar molt bona la idea, perquèens agrada la música, la lírica il'òpera. El que no sabíem era la"fórmula" en la que s'anaven acombinar tots els ingredients.

Arribàrem al "ristorante", jaque és italià, com no?, tractant-se d'òpera i, amablement, ensindicaren la nostra taula.Elegírem el "menú musical" iobservàrem i comentàrem al vol-tant de l'ambient. Hem de dirque el local estava ple i moltambientat, allí hi havia moltaconversa en totes les taules.

Una vegada elegit el menú,comencem amb les entra-des i, de sobte, es manasilenci, i una de les cam-breres comença a can-tar acompanyada perun piano, un frag-ment de "La GranVía" (F.Chueca) ambuna veu de sopranorealment bonica. Laveritat és que la sorpresa vaser gran, que una cambreraguapa es pose a cantar deixamanera al teu costat impressio-na molt. Una vegada acabada lacançó els aplaudiments, benmerescuts, ompliren la sala.

Continuàrem amb el primerplat, "acompanyades" pel piano,comentant la sensació tan estu-penda que ens havia produïtl'actuació, i seguírem amb elmenjar i la nostra conversa.

De sobte, altra vegada, avisenamb unes palmes i comença a

cantar un duo (cambrer i cam-brera), ella soprano i ell tenor,amb unes veus magnífiques,aquesta vegada un fragment dela "Carmen" de Bizet. I, a mésde posseir unes veus tan beneducades, representaven elsseus papers amb una professio-nalitat a tenir en compte.Perquè voldria recordar queestàvem a un restau-rant, els cantantseren els cambrers iestaven actuantentre les taules delscomensals.

Eixes veus tan boni-ques, l'elecció musicaltan encertada i el tenir tana prop els artistes ens feiavibrar.

D'aquesta manera, entre plati plat, van anar succeint-seactuacions, quina d'elles mésbona.

Entre altres, també cantarenfragments de "Tosca" deG.Puccini, "Nabuco" de G. Verdi,etc., etc. Un autèntic plaer!

El pianista, no ens oblidemd'ell, no va parar un sol momentd'interpretar música, amb unamanera de tocar que t'embol-

cava.A tot açò, hi havia

un altre cantantque feia lesvegades de pre-sentador-anima-dor de l'especta-cle, una veubaixa i vibrantestupenda, per amés dades, quer e p r e s e n t av amolt bé el seu

paper.D'aquesta manera va discó-

rrer el sopar, entre plats,cançons, emocions, felicita-cions,...

I tot l'espectacle-sopar vaacabar d'una manera molt ope-rística, com demanava la nit.Acabàrem cantant els comensalsjunt als cantants "El Brindis" deLa Traviata de G.Verdi. Allò, java ser massa, ens serviren una

P copa de cava i tots preparats,amb una posada en escena bri-llant, vam brindar i cantar, finsi tot amb el cuiner que va deixarels fogons un moment per tald'unir-se a la festa.

També cantàrem elbolero "Perfidia" percol·locar les veus de lacoral, "Funiculí

Funiculá" de L.Denza-P.Turco i comno?, "O Sole Mío"de Capurro di

Capua.Inoblidable!, és la

paraula que podriaresumir aquesta

experiència musical. La música va aconseguir en

un temps molt curt un ambientincreïble. Bo, la música, la bonacoordinació de l'espectacle i l'o-riginalitat de la idea, de la "fór-mula" que jo parlava abans.

Evidentment, felicitàrem elscantants i aplaudírem la idea.

Els felicitàrem perquè vanser capaços de representar ambmolta dignitat, qualitat, profes-sionalitat i sentiment el seupaper i van ser capaços de fer-nos vibrar d'emoció.

Ells i elles ens van comentarque els agradava molt feraquests tipus d'espectacles, per-què estaven tan a prop de lagent que podien sentir i notarl'emoció que provocaven, i aixòels recompensava molt comartistes.

Doncs bé, per acabar, nomésdesitge una cosa, i és: suposantque aneu a aquest restaurant iper suposat que vos ho recoma-ne, que disfruteu com a mínimtant com jo. I recordeu, la reali-tat sempre supera la ficció, enaquest cas de segur que supe-rarà el relat.

Ja em contareu,... si voleu.�Inés-R. Sáez Martí

Important: Per a les personesinteressades el telèfon de reser-ves està a la seu del nostre local,si el voleu poseu-vos en contacteamb nosaltres.

Òpera Star

Núm. 16 - DESEMBRE 2003

12

ELS NOSTRES MÚSICS

NTRE les famílies quetenim en la Banda unade les més nombrosesés la família Mongay.

Quatre persones de la famíliasón músics actius de la nostraBanda: Enrique (el pare) de 57anys que toca el fiscorn , MªJosé de 32 anys que toca elclarinet, Kike de 28 anys quetoca el saxo tenor, i Javi de 17anys que toca el saxo alt.

Ja deduíem que la iniciaciódels tres fills en la música i elcomençament en la Banda hau-ria vingut donat per la vincula-ció que Enrique, el pare, jatenia amb ella, pel que la curio-sitat venia cap a d’ell.

Per què començà en laBanda Enrique?

"M’acostí a la Banda permediació de Xema Senabre(primer director). Jo el conei-xia perquè impartia classes desolfeig i guitarra en unaAssociació Cultural que hihavia al barri. Ell va ser quiem va animar a incorporar-mea la Banda, bo, he de dir que talvegada en aquell moment elnom més adequat no era eixe,perquè la començàrem unes 10ó 12 persones.

Jo ja tocava el fiscorn desque tenia uns 15 anys, comencíen la Banda del meupoble "El Iris" de lasPedroñeras (Cuenca).

Tal com diu Enrique,els inicis de laBanda no corres-ponen a la reali-tat que aravivim en ella.Podries contar-nos algunesanècdotes queens ajuden ai m a g i n a raquells pri-mers moments?

" E n c a r a

recorde un matí dediumenge en el quefèiem una captació desocis/es per tot elbarri, pujàvem escalaper escala per aconse-guir fer més socis/es;però eixe matí no esva poder fer, i acabà-rem tocant en la Plaçade la Verge passant elplat per a traure unsdiners i així no perdé-rem el matí.

També recorde defa molts anys queestiguérem tocant enla Càrcer Model de Valènciafent una senzilla desfilada pera animar als presos. Tambécol·laboràrem en una iniciativade l’Ajuntament en la que esferen una sèrie de concerts derock i altres activitats.

En l’època en la que no hihavia mitjans per a pagar alsprofessors/es, els músics mésantics donàvem classes en lesnostres cases i desinteressada-ment als músics que comença-ven. Per exemple, en el meucas, jo li doní algunes classes aJuan Ruíz (trompeta), a Álvaro(trompeta) , i Mª José li donàclasses a Santi (clarinet) i aRuth (clari-net)."

Com ja hem dit, la deduccióde que els tres fills s’iniciarenarran del pare és prou evident,però com va anar naixent l’a-fecció de cadascú?

"Nosaltres el seguíem allàon anaven per a oferir mésrecolzament en eixos primersmoments prou difícils.

En primer lloc s’incorporàMª José quan tenia 11 anys.Volia tocar el saxo, però feienfalta clarinets. Anava a casad’Alejo (qui és avui director dela Coral de la Unió) a rebreclasses. Ell preparava a ungrup de xiquets i xiquetes(entre les que estaven a més deMª José, Celina, Maribel...),

que es presentaren per lliureal Conservatori i quasitots/es aprovaren, i peraixò va ser en allí (alConservatori antic del

Carrer Comèdies) oncontinuaren ananta classe.

Després entràKike, amb 9 anys,que va estudiartres anys alConservatori deCatarroja.

I finalment,Javi, que va

començar amb 8

Família Mongay:Enrique, Mª José, Kike i Javi

E

notícies musicals

13

ESCOLA

anys i també estudià aCatarroja, i el Grau Mitjà alConservatori Iturbi."

No podem oblidar que enaquest grup de 4 músics faltaun membre de l’equip que fa elnúmero 5, iaquesta personaés la mare... Comviu la mare de lafamília Mongayaquesta afecciómajoritària a lamúsica?

"Des d’unprincipi ellacol·labora ambtot el que pot, i amés ens acom-panya tambésempre que pot,tant en concertscom en desfiladesal carrer, sobretot quan coinci-dim els quatre,perquè li encanta veure’ns atots junts tocant".

No és freqüent que unafamília, amb diferents edats,puga no sols compartir unaafecció, en aquest cas musical,sinó a més estudiar, acudir aactes tant relacionats amb lamúsica, com de convivènciaentre els músics. És evidentque la Banda és un espai detrobada, però també és unespai de unió familiar?

"Per suposat que sí, perquèaquesta és l’única afecció en laque coincidim tots els membresde la nostra família, i fins i totés de vegades l’ex-cusa per a reunir-nos i anar junts aassajar, o per anarals actes de laBanda..."

I donat que lahistòria que hancompartit amb laBanda és llarga enel temps, ja que éspràcticament latotalitat de la vidade la Unió, la pre-gunta era obliga-

da: Com veieu l’evolució de laBanda, i a més com la veieuactualment?

"Hem de dir que l’evolucióha sigut molt bona en general,i continua en augment, ja que

hi ha molts/es alum-nes a l’escola, el queens ha de fer suposarque podran continuaraquesta evolució.

També hem de dir,per a ser fidels a larealitat, que desprésde les vacances d’estiui les baixes de moltsmúsics, s’ha notat unxicotet descens, peròconfiem en tota la gentjove que ara comença,i amb molta força, pera continuar pujant elnivell.

I finalment, ensqueda la pregunta obli-gada: Què desitgeu per

al futur de la Banda? Voleuafegir alguna cosa més?

"Desitgem un futur moltmillor, o igual a la tendènciaque ha tingut fins ara la Unió,que les noves generacions aju-den a complir tots aquests bonsdesigs.

També volem dir que ensagrada molt estar en la Banda,perquè a més d’aprendre cadadia alguna cosa nova, ens apor-ta també tenir bons amics iamigues en ella, i a més a rela-cionar-nos amb gent de totesles edats.�

Inma Coscollà Girona

L'Escola, l’1 d’octubre, vadonar començament unavegada més al desafiamentde formar alumnes en l’a-prenentatge de la música.Des dels més xicotets quecomencen amb els primersrudiments del ritme i l’ento-nació, a través de jocs i audi-cions, fins als que ja es pre-paren per a fer la provad’accés als conservatoris. Noens oblidem d’aquells quehavent acabat el primer cicleformatiu continuen assistinta les classes d’instrumentper a perfeccionar els seusconeixements.

Enguany han ingressat alvoltant de 25 nous alumnesals diferents cursos del grauelemental. Aquells que hanaccedit a Primer deLlenguatge Musical hanhagut d’elegir l’instrumentque els depararà, esperem,moltes satisfaccions en laresta de les seues vides, noexemptes d’hores d’estudi idedicació. A l’hora de l’elec-ció hem tingut la grata sor-presa –en vistes a la seuafutura incorporació a laBanda– que cinc d’ells hanoptat pel clarinet i quatreper la trompa. En el Tallerdedicat a la música moderna,també tenim noves incorpo-racions d’alumnes, tant enguitarra, baix, bateria iteclats. D’igual manera, enl’àmbit docent s’han sumatnous professors, ja que ambla plantilla amb què compta-va l’Escola no es podia satis-fer la demanda. Des de ja atots els nous alumnes i pro-fessors els donem la benvin-guda, als antics els saludemuna vegada més, i de totsesperem que dediquen elsseus esforços perquè lamúsica siga una companyade viatge que els acompanyeper molt de temps. �

Ximena Ortega

Nou curs

Núm. 16 - DESEMBRE 2003

14

BANDA

A imatge de Colom ambuna batuta a la màdirigint una banda demúsica al mercat de la

ciutat de València que porta elseu nom, així, sense comes, totde carrereta, en comptes delColom amb el dit estirat senya-lant la mar allà a la ciutat deBarcelona, pot ser una bonaimatge per recordar el darrerconcert de la nostra banda, laBANDA DE LA UNIÓ MUSICALL’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ.Això fou el diumenge 9 denovembre de 2003 a les 12:00hores.

Per cert, este hauria d’haversigut ser el darrer concert d’unasèrie de vint-i-huit corresponentsa la campanya Concerts alsJardins del Palau que començà el3 de maig i acabava el 25 d’octu-bre amb l’actuació de la nostrabanda. Però aquell dia ploguétant que el lema Un riu de cultu-ra, un riu de música deixà pas auna autèntica riuada i el concerts’hagué de suspendre.

Així, sense voler-ho hem pas-sat de ser els darrers d’una cam-panya a ser els primers d’unanova etapa, quasi experimental,en un nou marc: El Mercat deColom. Aixi ho anunciava unmitjà de comuinicació local (percert en pàgina següent a la

EXPOSICIÓ DE PINTURADel 6 al 15 de novembre el

Centre Tercera Edat de SantMarcel·lí (Centre Social)albergà la segona mostra pictò-rica de Ramon Martínez. 32quadres amb els motius benvariats: natura viva, interiors,exteriors, vidres... És difíciltriar, dir quin t’ha agradatmés. Tot té el seu to delicat isublim. Una ocasió per al gaudide la mirada i la bona compan-yia amb el mestre.Enhorabona! Un èxit. EndavantRamon, artista, i Veri la musa.

MÚSICA I POBLE. NOU FOR-MAT, NOU PROJECTE

Ja hem parlat en NotíciesMusicals d’esta revista queedita la FSMCV (Federació deSocietat Musicals de laComunitat Valenciana). Araenceta un projecte de renovacióimpulsat per la nova JuntaDirectiva elegida en la darreraAssemblea General.

Amb l’objectiu de fer cincsubscriptors per entitat federa-da pretén convertir-se en larevista de la música valenciana.Podeu subscriure-vos al preu de18 euros anuals (pagueu 5revistes de les 6 que vos envia-ran), al quiosc la trobareu per3’50 euros l’exemplar. A la Uniópots demanar butlletes de subs-cripció. Bona sort!

fsmcv@fsmcv.org

"pedida" entre el Príncep iLetizia): "La cultura va al mer-cat. Anit començà amb un con-cert la nova etapa del Mercat deColom, que pretén erigir-se enreferència cultural i d’oci". I mésendavant, Mayrén Beneyto s’ex-pressava així: "Volem tambéenfocar una part de l’activitat ales famílies amb xiquets xicotets,que passetgen els caps de setma-na i que així gaudisquen d’unaoferta específica, com són lesBandes, que ja comencen estediumenge amb la Unió Musicall’Horta de Sant Marcel·lí". Aixíque nosaltres, com ja manifestà-

rem al fer la pre-sentació de l’actua-ció de la Banda,volem expresar elnostre agraïment aMayrén Beneyto,Regidora del Palau iBandes i Presidentadel Palau de laMúsica per saberarribar a acords(cosa hui no moltcomuna) entre lainstitució que presi-deix i les entitatsmusicals, acordsque fan posible l’ac-tuació de Bandes deMúsica, formaciómusical tan valen-ciana, en la progra-

mació del Palau de la Música i nosols en les sales estrictes de l’e-difici, ara fa poc remodelat, sinótambé als seus jardins o enaltres àmbits i espais com és elcas ara del Mercat de Colom.

El programa, ben seleccionat,fou interpretat amb gust i quali-tat. Les condicions acústiques noforen dolentes, encara que en elsmoments piano es sentia de fonsl’aigua de la cascada. El públicassistent gaudí amb Cielo anda-luz, P. Marquina; Cándido i Westside story (selecció) de L.Bernstein i finalment Ross Roy(obertura) de J. De Haan. Tot açòsota la magistral direcció delMestre Miguel Morellà Asins.

Paco Blai

L

Dels jardins del Palau al Mercat de Colom

notícies musicals

15

BREUS

AXIOMAS I CONECTORESÉs el títol del nou llibre de

Pascual Pont que fou presentatals locals de l’Associació deVeïns de Sant Marcel·lí el pas-sat 11 de novembre. L’autorestava ben acompanyat a lataula per Agustín Andreu,Doctor en Teologia i Director del’Aula Atenea d’Humanitats dela Universitat Politècnica deValència; Isabel Sancho García,Doctora en Filosofia iLlicenciada en Química; JoséFrancisco Martí Vidal, Doctoren Física i Radiofísico del hos-pital La Fe; Rafael BlancoOliver, Professor deMatemàtiques, Director Tècnicde la Universitat d’EstiuZambruch i HonoratResurrección Professor deFilologia i Llicenciat en Teologiai actuant com a moderadorPaco Blai, mestre.

Destacar la presència d’unnombrós grup d’alumnes deBatxiller de l’IES Joan deGaray, pertanyent a l’aula defilosofia i els seus professorsRamon Martínez i LluísMuedra, que amb la resta delpúblic assistent ompliren lasala de gom a gom. Fou unamolt bona experiència que ensompli d’ànims. Gràcies,Pascual, i enhorabona!

Seguirem parlant-ne.

PLURÀLIA TVT’agradaria tenir "una TV

altra"? Ja la tens més a prop.Està en marxa el projectePLURÀLIA TELEVISIÓ COOPE-RATIVA VALENCIANA, d’àmbitlocal. Del 13 al 16 de l’octubre

passat esferen lesJornades dePresentació algran públic.La JuntaDirectiva de laUMH (UnióM u s i c a ll’Horta) vasignar l’adhe-sió al mani-fest fundacio-nal "Cons-

truïm una TV plural, lliure idemocràticaper aVa l è n c i a " .Confiem queel projecte esconsolide. Sivoleu mésin fo rmac i ó ,entreu a lap à g i n awww.p l u ra -lia.tv, i sivoleu estar aldia de comavança el pro-jecte, subscriviu-vos a la llistade correu: television-cooperati-va-subscribe@domeus.es

PARE I FILL ALS PEUS DELSANT

Som els primers a dir ipublicar que el proper 9 degener, festivitat de SantMarcel·lí bisbe, s’estrenaràl’himne a Sant Marcel·lí, patróde la Parròquia del Barri.L’acte serà en la missa solem-ne que la comunitat parroquialcelebrarà. L’elaboració de lapeça musical, encarregada pelrector Juan José Picó, és obrade Joaquín José Estal Herrero,Ximo per als amics, en la partmusical, i la lletra és de sonpare Josep Francesc BlaiDuart, conegut per Paco Blai.Tot queda en casa: el Barri, laUnió, la Família. El de l’estre-no, l’obra serà interpretada perla Banda i la Coral de la UnióMusical l’Horta de SantMarcel·lí.

PERCUJOVEGrup Instrumental de

Marimbes i Percussió delConservatori Municipal deMúsica "José Iturbi", és elnom de l’agrupació formadaper alumnes de percussió del’esmentat conservatori.Poguérem tastar un avanç delseu bon fer en la darreraSetmana Cultural de la Unió,2003. Ara, amb més repertori imés conjuntat encara, actuà elpassat 27 de novembre amb

una interpretació extraordinà-ria a la Sala Iturbi delConservatori. Felicitem al seudirector, el professor SalvadorPelejero. Novetats: una seleccióentranyable de Nino Bravo i...que ja en són tres els músicsnostres en esta formació musi-cal: Josep Blai, Xaloc i Sergi.E n h o r a b o n a !www.renuevate.com/percujove

CARTELL 50 ANIVERSARIFelicitem Martín Forés Sanzper eixe disseny tan bonic, tre-ballat, meditat, ple de signifi-cats, que ha fet del cartell ilogotip del 50 ANIVERSARI.Temps tindrem de comentar-lo.

Núm. 16 - DESEMBRE 2003

16

TÍTOL SECCIÓPICCOLO DIVERTIMENTOPer Joan i Àngels

Estimat lector/a:Després d'un any de insistèn-

cia en la compra d'uns timbalscromàtics, els percussionistes dela Banda ens hem animat a expli-car al públic i a la resta de laBanda el que són uns timbalscromàtics i la diferència entre elstimbals que tenim i els de la restade la majoria de les Bandes.

Per començar direm que laprincipal diferència és la forma enque s'afinen: els timbals són uninstrument determinat, és a dir,que fan una nota concreta i nocom la resta d'instruments demembrana de la percussió. Elstimbals cromàtics s'afinen ambun pedal que des d'una nota baixafa que es tense la pell fins aconse-guir la nota desitjada. Els timbalsde maneta tenen de 6 a 8 manetesque funcionen estrenyent-les una

Timbals cromàtics Ja !

a una per arribar a una afinacióequilibrada i correcta.

Degut a aquests dos mecanis-mes us exposem els molts avan-tatges que tenen els cromàtics res-pecte dels de maneta:

- L'afinació, que resulta mésexacta i més equilibrada.

- La sonoritat, ja que al ser mésamples tenen molt més so, a mésde què la pell està molt més treba-

llada.- La rapidesa per afinar, ja que

amb el pedal normalment s'afinenen 5 ó 10 segons, mentre que elsaltres per afinar-los correctamentpodem tardar minuts.

- L'estètica. Pensem que elstimbals que tenim actualment a laBanda són indignes visualmentper a una Banda com la nostra.Qualsevol altra Banda de qualse-vol altre lloc en té o n'ha tingutuns, de cromàtics. Us posem coma mostra una foto d'uns timbalsdel segle XVIII i podreu compro-var que són quasi idèntics als quetenim actualment a la Unió.

Gràcies per l'atenció i a veure siprompte escriurem que ja els tenim.

Després començarem a dema-nar un vibràfon, un campanòleg...

Grup de Percussió de la Banda

MOTS ENCREUATS1. Signe que s'utilitza per tal de unir dos notes iguals.

2. Nota musical o article.

3. Figura que fa sonar un semitó mes baix.

4. Figura que no es canta.

5. Moviment que hom imprimeix a la música.

6. Segona nota musical.

7. Astre amb nom de nota musical.

8. Nota musical.

9. Repetim nota musical.

10. Do o re o mi o fa o sol o la o si. Només una de elles.

Qui l'encerte l'endivina!En un restaurant de músics entra un saxofonista.

Intima amb el cambrer i li pregunta: Quin instrumenttoques?

El cambrer li planteja que te que la resposta en el platque li ha servit. Un plat blanc, tret del rentaplats i queestà buit.

Quin instrument toca el nostre cambrer musical?

LABERINTBach ha d'anar a la catedral de Leipzig a practicar amb

l'orgue la seua Toccata i fuga en re menor, BWV 565. Dibuixatres camins distints.

BANDA