ULL VIUN

º 3 -È

poca

II -

Gene

r - F

ebre

r - M

arç

INFORMACIÓ CIUTADANA

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca

27 ANYS DE RADIO - SPORT

ARA A FACEBOOK!

Després d’uns mesos agitats, amb eleccions nacionals entremig, fem una reflexió: quin és el futur que volem encarar?Parafrasejant en Manuel de Pedrolo, l’important no és si la corda és llarga o curta, sinó si ens estreny el coll. El pitjor que pot passar es que la corda sigui subjectada per una Administració pública, ja sigui local o estatal. Una Adminis-

tració que hauria de vetllar pel benestar de la societat i no estar pendent de controlar-la. Els mals administradors desconfien de les crítiques perquè tenen por, por de no estar a l’alçada que els correspon. I així l’autoritarisme s’engrandeix . I cada cop té més por d’una societat civil forta. Com per exemple posicionant-se en contra del dret a decidir, reduint l’ensenyament d’una llengua prò-pia, posant pals a la transparència o a l’accessibilitat de les admi-nistracions que haurien de ser més properes al ciutadà, o apartant entitats o persones de la vida pública que no segueixen el dictat ideològic del poder. També els últims mesos s’ha perdut l’oportunitat de celebrar d’una manera més significativa el centenari de l’arribada del tren a la nostra població. Segurament la commemoració de tan important servei de transport públic es mereixia alguna cosa més a nivell lo-cal que una exposició organitzada per la pròpia empresa. Nosaltres li fem un petit homenatge en forma de dibuix humorístic, a càrrec d’un dibuixant i emprenedor local: Ivan, de Manelets&Carmetes.

SUMARI: · Insubmisió Lingüística · Història i natura · Entrevista a Javier Iglesias · L’auca de Sant Andreu · La doble crisi catalana · Actualitat política

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca 2

INSUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA

L’any 1965 l’Exèrcit espanyol em volia enviar a “fer la mili” com a tots els joves d’aquella època. Jo tenia 19 anys i era l’únic de casa que podia treballar, i per tant els sis mem-bres de la família depenien del meu migrat sou. Vaig pen-sar d’oposar-m’hi, o sigui de fer més o menys allò que anys més tard en van dir declarar-se “insubmís”.

Sortosament, pel risc que significava, no em va fer falta. Una forta miopia va ser la causa que, després d’una revisió mèdica, rebés a casa un paper que deia: “El mozo Enri-que Malet ha sido declarado INÚTIL TOTAL”. Ja us podeu imaginar l’alegria que vaig tenir al ser declarat inútil per l’estament militar. Mai una inutilitat no em va resultar tan útil. Encara guardo aquell paper esgrogueït.

Ara, 48 anys després, tinc un altre motiu per satisfer el de-sig de declarar la meva insubmissió, almenys un cop a la vida: la croada iniciada per estaments espanyols -polítics, mediàtics i judicials-, contra l’aspiració a l’ús normalit-zat del català, desfigurant-lo com un tema conflictiu bo i dient mentides de l’alçada d’un campanar, amb tota mena d’arguments tergiversats.

No estic disposat a fer cap cas ni de disposicions legals ni de sentències ni a resolucions, i em plantejo una actitud de desacatament de tot allò que pretengui posar el més mínim impediment a que la meva llengua, la dels pares, dels avis, dels besavis, i de tantes generacions anteriors, sigui el meu vehicle de comunicació en tots els àmbits i amb tota normalitat.

No podem acceptar de cap manera que cap sentència, i encara menys cap actitud prepotent i intolerant, ens impe-deixi seguir el camí iniciat fa anys amb l’objectiu de norma-litzar el català, que és la llengua que realment està en infe-rioritat de condicions a casa nostra: encara ara, després de 37 anys de democràcia i més de 20 d’immersió lingüística a les escoles. No podem fer ni un pas enrere.

Aquesta insubmissió, que reconec més romàntica que efectiva, no és en absolut una declaració de guerra ni al castellà, llengua per la que declaro un profund respecte com tampoc per a qualsevol altra llengua que es parli al planeta, ni menys encara contra la gent que el parla, amb la que he compartit tota la meva vida sense cap problema.

És simplement una defensa de la nostra llengua pròpia, a la que tenim tot el dret per molt que alguns, els de sem-pre des de fa gairebé 300 anys, ens en vulguin imposar una altra. No podem acceptar aquesta agressió perma-nent i tossuda d’una part de la societat espanyola, que ni ens entén ni ens vol entendre. Ho han demostrat secu-larment.

La llengua és un dels trets més importants de la identitat d’un poble i necessita un reconeixement permanent no només de dret, sinó també de fet, i en el nostre cas una militància sense escletxes.

És per això que declaro la meva insubmissió lingüística contra tot allò que m’impideixi l’ús preferent del català en qualsevol àmbit de la meva vida, amb total normalitat i com un dret inalienable.

I acabo amb una reflexió. Fa pocs dies vaig llegir a la xar-xa una frase atribuïda al poeta èuscar Joxe Anton Artze, que em va semblar molt interessant com a reflexió i que diu així : UNA LLENGUA NO MOR PERQUÈ ELS QUE NO LA SABEN NO L’APRENEN. UNA LLENGUA MOR PERQUÈ ELS QUE LA SABEN NO LA PARLEN.

Enric Malet

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca3

UN RECORREGUT PER LA NATURA I LA HISTÒRIA DE LA RIERA DE CORBERA.La riera de Corbera està situada a l’extrem sud-est del mu-nicipi de Sant Andreu de la Barca, en el que s’anomenava Pla de l’Amigó i que més tard seria anomenat el Pla de l’Estació. El llit fluvial de la riera fa de límit amb el terme de Corbera de Llobregat en els seus últims 800 metres abans de desembocar en el riu Llobregat.

Ja des d’antic aquest entorn ha estat sempre freqüentat pels habitants de Sant Andreu de la Barca. La Via Trajana (segle II), via secundària dels romans i que passava per Sant Andreu, s’enfilava pel camí de Can Palet per remun-tar la riera de Corbera, salvant-la un tros amunt amb un pont, i quan arribava vora de la Roca de Droc descendia per travessar el Llobregat. Podem parlar, doncs, d’un pa-trimoni històric i cultural.

L’aigua de la riera ha estat aprofitada per a diferents usos, com ara en l’elaboració de gel. Hi ha un pou de glaç (de cap als segles XIII o XIV), construcció destinada a l’elaboració i conservació de blocs de gel per a usos comercials. Creiem que s’ajudaven d’una canalització per fer-hi arribar l’aigua; prova d’això n’és l’existència d’un aqüeducte en molt bon estat de conservació i que deu ser de la mateixa època que el pou.El regadiu és un altre aprofitament que s’ha fet de la riera. Les vinyes que hi havien al Pla de l’Amigó eren regades amb aigua de la riera, que es feia arribar mitjançant una canonada fins a la bassa de Cal Jansana (masia existent entre els segles IX i el XX)Podem parlar també de la font de l’Armanu amb la seva aigua medicinal, les corts en l’indret anomenat la Cova, i el camí del pas de la barca a prop de Roca de Droc.

Hem parlat d’un patrimoni històric, però hem de parlar d’un patrimoni natural. L’espai de la riera al seu pas per Sant Andreu és un entorn periurbà marginal i maltractat, però un cop ens endinsem riera amunt l’entorn es natura-litza i es configura amb un relleu muntanyós, formacions rocoses interessants i una vegetació exuberant.

El paisatge és clarament mediterrani. En l’actualitat hi ha una transició de pinedes de pi blanc cap a l’alzinar, amb un sotabosc molt ben desenvolupat, on destaquen el llentiscle i el marfull. Tot resseguint el curs de l’aigua trobem una vegetació pròpia i ben diferenciada de la que predomina en els boscos propers. Els arbres són caducifolis, com el pollancre, l’àlber o el lledoner; en l’estrat arbustiu predo-mina l’arç blanc, el corniol i l’avellaner; i en l’estrat herbaci predominen les plantes de fulla grossa i tendre.

Aquests boscos són un important refugi de la fauna on hi destaca, sobretot, la població ornitològica, principalment la cuereta torrentera i l’aligot comú, ambdues espècies cata-logades com a properes a l’amenaça. Subratllem també la presència de l’eriçó fosc, la serp d’aigua, el barb de mun-tanya i una llista interminable i dinàmica d’altres espècies.

Cal remarcar l’existència d’uns interessants gorgs amb un salt d’aigua en forma de tobogan anomenat la Mola d’en Valls.

Aqüeducte per portar aigua al pou de glaç

Com podem veure la riera de Corbera és un corredor natural d’alt valor ecològic per on circula una multitud d’organismes vius entre la serra de l’Ordal i el riu Llobre-gat.

Jordi Archs Martí.

Gorgs amb salt d’aigua en forma de tobogan a la Mola d’en Valls

HISTÒRIA I NATURA

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca 4

Nom: Javier Iglesias Pina

Edat: 57 años

Lloc de naixement: Barcelona

Com vas començar a la ràdio?

Empecé a introducirme en ese mundo a través de Ricardo Campos, recientemente fallecido. Empecé en Studio79, la radio privada local de Vicenç Comajuncosas. Era un pro-grama deportivo llamado Polideportivo, aunque mas tarde se cambió a Radio Sport. Continué durante 27 años, hasta esta temporada, la de 2012. Tengo que agradecer la co-laboración de todas las entidades deportivas, que desde siempre nos han facilitado información, y a todos los co-laboradores que han pasado por el programa. Ha sido un trabajo duro pero muy gratificante.

Com vas passar a Radio Sant Andreu?

Con el alcalde Juan Sánchez y con el regidor Antonio Mesa la emisora pasó a ser municipal. Vicenç pasó de ser pro-pietario a director de la emisora, y desde la calle Rector Juanico nos trasladamos a la Sala Polivalent. Muchos de los presentadores de Studio79 continuamos colaborando en RSA.

El teu programa era un aglutinador de l’esport local?

Sí, incluso creamos la Fiesta del Deporte, sin soporte ins-titucional. Se desarrolló durante unos años, pero el trabajo era tan grande que no podíamos hacerlo solos por falta de tiempo. Al cabo de dos años, desde el Patronat Munici-pal d’Esports se institucionalizó la Festa de l’Esport, dando continuidad a lo que yo había empezado.

“DESDE RADIO SPORT CREAMOS LA FIESTA DEL DEPORTE, SIN SOPORTE INSTITUCIO-NAL”

Com han estat tots aquests anys fent ràdio de manera voluntària?

Duros, por un lado. Empezamos a retransmitir partidos en directo de fútbol y los deportes que se jugaban en el pabe-llón. Lo hacíamos con medios precarios, levantándonos los domingos a las siete de la mañana para preparar el ma-terial, o pasando toda la tarde del sábado en el pabellón. Hasta nos hicieron una caseta para la radio en el campo de fútbol, cosa que es de agradecer. Hasta que la unidad móvil se estropeó, y no se ha arregló por falta de presupuesto.

Por otro lado querría agradecer a todos los colaborado-res de Radio Sport, que de manera desinteresada han trabajado para el programa y el deporte local. Nombres como Pepe, Borbalán, Molina, Marcelino, Cívico, y alguno que seguro me dejo, que han mantenido la ilusión suya, y también la mía, de ayudar al deporte local y hacer doble programa semanal sin ver ni un duro. Mucha dedicación personal, a costa de la familia. Y nunca hemos buscado un reconocimiento, lo hemos hecho por amor al deporte y a la radio. Me quedo con esta la última parte, que es nuestro motor para seguir continuando.

Un momento muy duro para mi fue cuando una gran per-sona, Julián, murió de un infarto. Una bellísima perso-na, un gran colaborador. Pasé momentos difíciles por su muerte, pero continuamos adelante un programa que era el de mayor audiencia de Ràdio Sant Andreu.

Sempre has trobat col·laboració a tots els nivells?

Por parte de las entidades deportivas sí. Siempre nos han ayudado y siempre hemos estado abiertos a colaborar en todo lo posible con ellas. Pero faltó colaboración y apoyo por parte de la dirección de RSA en muchas ocasiones. La unidad móvil no se arregló por falta de presupuesto, por ejemplo. Y mis colaboradores no han recibido la forma-ción necesaria para realizar con toda la calidad esperada un programa de radio. Por tanto eso no debería ser una excusa para apartarnos de la programación.

“Las entidades siempre nos han ayudado y siempre hemos estado abiertos a colaborar con ellas”

Por parte de los políticos responsables tampoco ha habido un apoyo real: muchas promesas pero poca realidad. Es cierto, en cambio, que el gerente del Patronat d’Esports, el Sr. Padilla, siempre se ha mostrado dispuesto a cola-borar con Radio Sport, y ha acudido en muchas ocasiones al programa, dando la cara. En directo, más de una vez se han solucionado problemas entre entidades y Patronat, cosa que demuestra el poder de un programa de radio.

Has presentat altres programes, a part de Radio Sport?

Durante una temporada presenté un programa de músi-ca variada por las mañanas, pero decidí dedicarme solo a Radio Sport, ya que exigía mucha dedicación. Lloviera, nevara o hiciera calor, hemos estado al pie del cañón du-rante 27 años, y aun continuaríamos si fuera por nosotros. De hecho, continuamos dando información en Facebook con el nombre de Radio-sport SAB. Y estamos creando una página web para dar continuidad a nuestro trabajo en el deporte local, con la ayuda de una gran colaboradora: Nana.

PERSONES AMB (LA) HISTÒRIA

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca5

Últimament s’ha acusat des de les xarxes socials a Ra-dio Sport de parlar de política. Que en pots dir?

Para empezar, siempre hemos sido plurales, en todos los sentidos. Y siempre hemos intentado contrastar todas las noticias. En el deporte local, la política está ligada, nos guste o no. Por eso pensamos en hacer una mesa redon-da con todas las fuerzas políticas que se presentaban a las elecciones municipales, para hablar de sus inten-ciones para el deporte local. Se pidió permiso a la Jun-ta Electoral para hacer el debate. Quienes no quisieron asistir el último año fue el PSC y el PP. Creo que es bueno saber que piensan los políticos locales del deporte a nivel municipal. Queríamos informar de todo lo que concierne a las entidades deportivas.

También quiero añadir que nunca los gobernantes loca-les nos han puesto impedimentos ni censurado ningún tema. Hay cosas que han podido gustar y otras no, pero hay que aceptarlas todas. He dicho lo bueno y lo malo del deporte local, y nunca me han coaccionado, hasta ahora. Hemos tenido la libertad de expresarnos, siempre res-petando a los responsables. Cuando una cosa funciona hay que decirlo, y también cuando no funciona, siempre dentro de los límites del deporte local.

Primer Festa de l’esport organitzada per Radio-sport

Què creus que ha motivat la desaparició del programa Radio Sport?

Por una parte el hecho de que algunos políticos locales piensen que estás con ellos o estás contra ellos. Es muy agradable escuchar siempre alabanzas, pero a veces hay que escuchar críticas, y parece que a algunos no les ha gustado. Además, no han sabido separar las cuestiones personales de las profesionales o de las responsabilida-des. Cuando acabo el programa, yo soy Javier Iglesias, y no el presentador que ha dicho cosas que no gustaban a algu-nos. Hace unos meses, cuando empezaron los ataques al programa a través de las redes sociales, ya comenté a mis colaboradores que me daba la sensación que no continua-ríamos la temporada siguiente. En aquel momento no se lo creyeron, pero así ha sido desgraciadamente.

Com i quan se’t va comunicar la no renovació del pro-grama?

El viernes 10 de agosto el director de la emisora, Vicenç Comajuncosas, me comunica por teléfono que no se conta-ba con Radio Sport para la siguiente temporada. Me pidió hablar personalmente con él, pero yo le pedí explicaciones por escrito. Fue un golpe muy duro, tanto por las formas como por las maneras. Aprovecharon el mes de agosto para comunicarlo, justo en el momento que mas gente hay de vacaciones, cuando la decisión seguramente hacia bas-tante tiempo que estaba tomada. Y las razones dadas para la desaparición del programa tampoco convencen.

Quines raons s’han donat?

Razones poco consistentes, del tipo que no presentaba bien, que había problemas con los sonidos, que las entida-des nos daban hecho el programa. Todo eso el director ha tenido tiempo para decirlo e intentar solucionarlo. Ha ha-bido desidia por su parte. Jamás he tenido la ayuda de Vi-cenç ni como director, ni para ayudar a los colaboradores. El técnico de sonido no ha sido formado, ha aprendido sin explicaciones. Nunca se ha preocupado de decirnos donde fallábamos o que era lo que no le gustaba. Y tiempo ha tenido, llevamos 27 años emitiendo. Era el programa con más audiencia de RSA, algo debíamos hacer bien. Y con un formato que si no gustaba no lo hubieran copiado en otras emisoras municipales.

“Es muy agradable escuchar siempre ala-banzas, pero a veces hay que escuchar críticas, y parece que a algunos no les ha gustado.”

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca 6

Acabar amb el programa era la millor opció?

No han dado la oportunidad a los colaboradores de conti-nuar con el programa. Yo, para la nueva temporada ya tenía previsto empezar a ceder protagonismo y responsabilida-des a una colaboradora, Nana, una gran estudiante de pe-riodismo muy implicada con el deporte, y que me parecía la mejor opción para renovar el programa y empezar yo a quedarme más al margen.

Com et sents en aquests moments?

Yo siento que me han quitado una parte de mi vida. Hemos dedicado muchas horas al programa, horas que no hemos dedicado a la familia, por ejemplo. Hay mucho trabajo de-trás de cada programa, bastantes horas de preparación, y todo de manera voluntaria. También me duele que no ha-yan dejado que nos despidamos de la audiencia, y eso es muy duro.

Y no entiendo que los mismos que hoy nos echan hace cua-tro años reconocieran nuestra labor en la Festa de l’Esport con una placa conmemorativa por fomentar el deporte del pueblo. Y que nos solicitaron hacer un día semanal más de programa, por las buenas audiencias que teníamos. Noso-tros nos comprometimos, pero era muy complicado com-paginar los tres días sin perder calidad, ya que el tiempo de dedicación es limitado. Se hizo solo durante una tempora-da. Volvimos a los dos días semanales, hasta finales de la temporada de 2011/12.

Ha valgut la pena treballar tant, de manera voluntària, per l’esport local?

Sí. Estoy dolido, fastidiado, pero quiero resaltar el enorme trabajo de los colaboradores. Sin su grandioso esfuerzo para cumplir en cada emisión, sin su ilusión y dedicación al máximo, no habríamos llegado hasta aquí. Eso tiene mu-cho valor, pero no se puede pagar con dinero. Agradezco de todo corazón el gran trabajo realizado por ellos.

Locutors i col·laboradors de Radio Sport

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca7

Auca de Sant andreu. Manelets i Carmetes

L’AUCA DE SANT ANDREU

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca 8

LA DOBLE CRISI CATALANA

Tots en som més que conscients: estem saturats de la maleïda crisi econòmica. Des de 2008 tenim el mateix comú denominador al món i a casa nostra. Però a Cata-lunya l’estem patint doblement, ja que a la situació mundial s’hi afegeix l’escanyament econòmic que l’Estat espanyol ens cobra per poder-ne formar part.

Cada any, i enguany ja en fa 35, el nostre dèficit fiscal ha anat incrementant. Però abans de seguir, què és el dèficit fiscal? El dèficit fiscal és la diferència negativa entre els ingressos (impostos que es recatpten en un territori) i les inversions públiques que el govern fa en aquest mateix te-rritori en un cert període de temps. Doncs al dia d’avui pa-tim un dèficit fiscal del 8.2% del producte interior brut (PIB) català, és a dir, 16.409 milions d’euros per any aproxima-dament. Però el malson del dèficit fiscal, també anomenat espoli fiscal, no acaba aquí. Des de 1986, portem acumu-lats 289.2 74 milions d’euros d’espoli o dèficit fiscal. Fent-ne una comparativa, per ser conscients dels números, el nostre espoli des de 1986 equival al triple del que ha rebut Espanya en ajudes de la Unió Europea des d’aquell mateix any ençà.

No és qüestió d’ideologies ni de sentiments, sinó de sentit de supervivència

Si Catalunya fos un país independent, augmentarien les pensions 175€/mes, és a dir, 2.450€/any. Tindríem una renta per càpita anual de 2.400€, la tercera millor renta per càpita d’Europa. Podríem reduir els impostos de so-cietats un 20% i també podríem reduir l’IRPF de la nòmina un 48,5%. 200.000 dels nostres estudiants podrien tenir beques de 1.000€/curs acadèmic. També podríem crear una ajuda de 300€/mes per als joves per tal de facilitar-los l’emancipació. Podríem aplicar de ple la llei de dependèn-cia a més de 150.000 persones, quan ara només se’n be-neficien 54.000. A la vegada eliminaríem totes les escoles habilitades en barracons (actualment 1.046 a Catalunya) i construiríem centres educatius dignes d’un país del primer món. Podríem construir l’eix mediterrani, l’eix ferroviari transversal d’ample de via europeu, desdoblar l’eix trans-versal, i a la vegada construir més centres tecnològics, com el sincrotró Alba, i invertir 4.000 milions d’euros en investigació i recerca.

I, finalment, per acabar, aturaríem immediatament i eli-minaríem totes les retallades i taxes com les de l’euro per recepta o els 360€ per cursar Formació Professional que patim els catalans per culpa de la doble crisi. Tot això, i molt més, passaria si Catalunya fos un estat independent que pogués gestionar tots els seus recursos econòmics.

Independència o decadència

Aquests números resulten insostenibles en qualsevol eco-nomia estatal. Ja no és qüestió de tenir una pedreta a la sola de la sabata, sinó d’estar lligats pel coll a una immen-sa llosa de marbre. En aquest context econòmic mundial i amb la nostra peculiar situació estatal, és impossible sor-tir-nos-en. Però encara es pot veure més negre i sobretot més injust, si ampliem el zoom a la vida quotidiana dels catalans. Molts de vosaltres potser pensareu que els nú-meros que us he esmentat abans no us afecten. Doncs ara toca demostrar com canviarien les coses si fóssim un estat independent. És llavors quan podreu decidir si us afecten o no i si hem d’optar per un nou camí, anomenat indepen-dència. Diada 11 de Setembre a Barcelona

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca9

Com sempre, també en els darrers mesos del 2012 i des del grup municipal d’ERC-AM hem anant treballat i fent pro-postes. I ho hem fet malgrat que el govern municipal ens té tancades les vies de comunicació i que continua confonent l’Ajuntament amb el partit que el governa. Perquè la feina d’ERC-AM des de l’oposició no és només la de fiscalitzar el govern municipal, sinó, sobretot, la de proposar un pro-jecte per al poble. Tenim molt clar quin Sant Andreu de la Barca volem; tenim molt clar que volem + SANT ANDREU x TOTS. En aquesta línia us oferim un resum breu de les qüestions d’actualitat i de com ens hi posicionem.

- Atenció ciutadana. Volem transparència en la gestió municipal i una millor atenció al ciutadà. Ens aquest sen-tit vam presentar una moció per establir un sistema que permeti de fer el seguiment de les peticions entrades al registre municipal i saber-ne en quin estadi es troben. Els objectius són agilitar la gestió administrativa, oferir un mi-llor servei a la ciutadania i incrementar la transparència de l’Administració local. De fet, una de les queixes més re-petides és la lentitud del procediment administratiu, amb casos fins i tot de manca total de resposta. La qualitat de l’Administració més propera al ciutadà ha de ser màxima i les millores, permanents. Des d’ERC-AM hem elaborat una proposta de diagrama de fluxos a aplicar en la gestió ad-ministrativa local. Aquesta proposta la vam presentar en forma de moció en el ple del mes d’octubre. Val a dir que la moció la vam retirar de forma momentània perquè l’Equip de Govern Municipal ens va dir que ja està treballant en una proposta semblant; els vam donar de marge fins a inicis del 2013, i si no hi hagués cap avenç, tornaríem a presentar la moció perquè s’aprovés i millorés la trans-parència i l’atenció a la ciutadania.

- Afer ordinadors. És sabut que el grup municipal d’ERC-AM va retornar els ordinadors que l’Ajuntament ens va fa-cilitar per a dur a terme les tasques pròpies dels regidors. Ho vam fer perquè tot feia preveure que aquests ordina-dors estaven destinats per a un ús social en un equipa-ment públic. Actualment, dels 21 ordinadors, n’hi ha quatre que s’han retornat o bé ni es van arribar a recollir, i la res-ta va ser acceptada per regidors de diferents partits. Un cop vam rebre la notificació de Fiscalia. bo i acatant-la, insistim en què, tal i com exposa la mateixa notifica-ció, que aquests ordinadors tinguin la finalitat que els pertoca, raó per la qual el novembre vam presentar uns instància reclamant:

La independència no és res dolent; és fer el camí com nosaltres decidim i no que ens el decideixin a 600 km de distància, on no ens entenen, no se’n preocupen i no tenen cap intenció de fer-ho. En situacions d’excepcionalitat, on els recursos i serveis van escassos, primer hem de mi-rar per nosaltres, pels qui paguem aquests recursos i/o serveis. No és qüestió d’ideologies ni de sentiments, sinó de sentit de supervivència, el que ens ha de fer veure que pertanyem a aquesta terra, que va donar de menjar als nostres avis, que ens dóna de menjar a nosaltres i que voldríem que també en donés als nostres fills. Tots estem obligats a defensar-la, a defensar els interessos comuns que tenim com a catalans.

No tinguem por d’explorar camins que els de més enllà pinten negres i inviables, perquè són ells els que tenen por que nosaltres decidim fer el nostre camí. Econòmicament som més que viables i així ho reconeixen tots els econo-mistes mundials. Per exemple, el premi Nobel d’economia del 1992, Gary Stanley Becker, va assegurar fa uns dies que una Catalunya independent no seria un desastre econòmic, sinó el contrari. La globalització i l’obertura dels mercats internacionals permet als estats petits de tenir un comerç productiu i rendible amb la resta del món.

Per altra banda tampoc hem de tenir por d’un hipotètic conflicte bèl·lic, ja que formem part d’una aliança mundial i una de continental (de l’OTAN i de la Unió Europea) que en cap cas, i sota cap pressió, autoritzarien una acció militar. No vindran els tancs ni tampoc es vessarà una sola gota de sang. Els catalans, per primer cop en molts anys, tenim les de guanyar, sense utilitzar cap fusell ni falç, tan sols la paraula per posar en evidència els fets que ens han portat a aquesta situació límit. Tingueu clar que el món ens es-coltarà i ens ajudarà, però que el primer pas l’hem de fer nosaltres.

“Sense la independència, no hi ha possibili-tats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada.” Antoni Gaudí

Marc Giribet Membre ERC-SAB i Associat a ReagrupamentTwitter: @Marc_Giribet

INFORMACIÓ POLÍTICASant Andreu de la Barca

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca

• Redefinició de l’assessorament integral que s’ofereix al comerç local, tant per als nous establiments comer-cials com per als que ja compten amb una llarga trajec-tòria. L’assessorament hauria d’anar a càrrec d’experts especialitzats i cobrir tant la formació prèvia, com la dels diversos aspectes a què el comerç ha de donar resposta en el dia a dia: des de com portar la comptabilitat fins a com tractar la clientela. L’objectiu és arribar a crear un CENTRE DE FORMACIÓ CONTÍNUA EN EL COMERÇ DE PROXIMITAT.

• Ajudar a obtenir finançament. L’actual context de crisi dificulta l’accés al crèdit per a la creació o millora d’un negoci. D’una banda l’Ajuntament hauria de fer de mitjan-cer entre l’entitat bancària i el comerç, per obrir vies de finançament. D’altra banda, en els sectors de mercat amb un excés d’oferta, l’Ajuntament hauria d’ajudar a que els comerços s’associessin, amb la qual cosa disposarien de més capi-tal econòmic i humà per poder tirar endavant. Si bé calen sinèrgies entre els comerços, el mateix ACSSAB aporta un gran exemple d’unió de recursos per tenir més for-ça. A fi d’afavorir la creació de pols d’especialització, des d’ERC-AM proposem, en el nostre PLA DE MILLORA DEL COMERÇ LOCAL, la creació d’una plataforma de compres per aconseguir l’expansió territorial de l’impacte comer-cial de Sant Andreu.

• Ús de noves tecnologies. L’Ajuntament ha de prioritzar, —i ajudar-hi mitjançant subven-cions—, l’accés a les noves tecno-logies com a gran oportunitat per ampliar el mercat i impulsar noves formes de gestió.

Vivim temps de canvis i la nostra obligació no és pensar només en el present més immediat, sinó en el demà i, sobretot, en el demà passat. Hem de mos-trar fermesa i valentia, decisió i empenta. Entre totes i tots ens en sortirem.

Grup municipal ERC-AM

10

• Saber quin ús tenen actualment els quatre ordinadors que han estat retornats o no recollits. • Destinar a ús social els 21 ordinadors adquirits amb aquesta finalitat. Així, demanem als regidors i regidores que encara els tenen que els retornin per destinar-los al que estava inicialment previst.

Cal remarcar que si bé la Fiscalia ha arxivat la causa, tam-bé reconeix que el nostre posicionament era correcte. El simple fet que Fiscalia iniciés la investigació també ho ra-tifica, ja que no s’enceta mai cap investigació ni es reclama informació si no hi ha prou indicis significatius.

Insistim: volem els ordinadors en una aula o en un equi-pament públic perquè puguin ser utilitzats pels santan-dreuencs i les santandreuenques.

- El nostre comerç, la nostra gent. ERC-AM ha defensat sempre la priorització del comerç de proximitat. No només per una raó econòmica sinó també per una raó social: un comerç vertebrat millora la cohesió social. Sobre aquests pressupòsits definim tres objectius bàsics:

OBJECTIU 1: Comerç de proximitat i de qualitat: oferir al client un servei personalitzat, adequat a les seves necessi-tats a partir del bon tracte i, sobretot, d’un assessorament de qualitat.

OBJECTIU 2: Comerç del segle XXI: del poble al món. El nostre mercat potencial no es limita a Sant Andreu de la Barca. Aprofitant les noves tecnologies hem d’arribar als altres pobles de la comarca, del país i, fins i tot, del món.

OBJECTIU 3: Formació i logística: la vertebració del co-merç local en tota la seva amplitud. Si els comerços del poble s’associen i es vertebren seran més forts davant l’Administració, tindran més oportunitats per consolidar-se i, un cop consolidats, podran créixer. La formació contí-nua en ple segle XXI no és una opció, és una obligació. Cal, doncs, una formació integral: des de la gestió econòmica del negoci, passant per la gestió emocional, les tècniques de màrqueting avançat, i la gestió logística.

I com assolirem aquests objectius?

Des d’ERC-AM oferim un PLA DE MILLORA DEL COMERÇ LOCAL basat en la implicació de l’Ajuntament en tant que Administració més propera a la ciutadania. Els passos són:

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca

PRESSUPOSTOS 2013

Propostes d’ERC-AM per al pressupost 2013

El pressupost per al 2013 que ha presentat l’Equip de Govern Municipal és una continuació dels anteriors però amb menor inversió motivada pel Plan de estabilidad pre-supuestaria imposat per l’Estat espanyol, que sense te-nir la responsabilitat directa ens perjudica. Amb tot, i en plena consciència del context general, considerem que continuen sent uns pressupostos poc valents i amb un marcat to paternalista, sense afrontar els problemes de fons.

Per poder portar a terme certs projectes de reactivació econòmica i millorar les finances municipals creiem que s’ha perdut una oportunitat, aquest any passat de rene-gociar la concessió de Parcs i Jardins, ja que s’ha tornat a concedir amb una quantia anual molt elevada i que re-presenta un model de ciutat insostenible. També passa el mateix amb la concessió de Recollida d’escombraries, que s’hauria d’intentar renegociar per adaptar-la als temps actuals.

Des d’ERC-AM plantegem un pressupost que combini les ajudes amb la creació d’activitat econòmica per al pre-sent i el futur, aprofitant les competències municipals. En aquest sentit plantegem quatre àrees com a prioritàries:

- Promoció econòmica i comerç: per generar una reacti-vació econòmica en aquesta àrea cal fer un pas endavant i generar estructura des de l’Ajuntament. Proposem la creació de noves partides pressupostàries destinades a:

• Fomentar i donar suport a l’emprenedoria.

• A generar noves dinàmiques en el nostre comerç.

• Millores en els polígons industrials amb el consens de tots els implicats.

• Establir convenis amb les universitats per a la recerca i la innovació en el nostre teixit empresarial. Dels 42.000€ pressupostats a estudis sobre el comerç, destinaríem la meitat en una plataforma per què el co-merç estigués a la Xarxat i l’altra meitat en formació i suport per engegar-la. Aconseguint una reducció de la partida de Parcs i Jar-dins podríem assignar bona part dels diners estalviats a ajudar l’emprenedoria amb un viver d’empreses i millora dels polígons.

- Serveis socials: en el context econòmic i social actual l’Ajuntament, com a Administració més propera, ha de do-nar resposta a les necessitats més urgents de la pobla-ció en risc d’exclusió social. No és només necessari dotar d’augments a les partides socials, respecte a les de l’any anterior, sinó fer-ho conjuntament amb entitats del tercer sector per optimitzar recursos i experiències. Proposem la creació d’un menjador social mancomunat amb les enti-tats socials del poble.

- Cultura: per a una societat cohesionada el paper de les entitats és molt important i hem de fomentar l’associacionisme. En aquest sentit valorem negativament la reducció en la partida de subvencions per a entitats culturals de 9.000 €. Alhora caldria una redefinició dels conceptes de subvenció i oferir assessorament per fer-les menys dependents de l’Ajuntament.

- Joventut i formació: les polítiques en joventut han d’anar dirigides cap a la creació d’espais on el nostre jovent pugui rebre respostes a les seves inquietuds. També proposem la creació d’una partida dirigida a la formació dels joves per a que puguin accedir a un lloc en el món laboral se-guint un esquema definit: • Formació adequada al teixit productiu local i comarcal

• Establir convenis amb les universitats per a la recerca i la innovació

• Contacte amb les empreses locals i comarcals per im-pulsar contractes de pràctiques i donar incentius per a les empreses perquè contracti jovent santandreuenc.

• Fomentar, assessorar i donar suport a l’emprenedoria dels joves que volen fer aquest pas.

Si els nostres joves reben una formació adequada a les necessitats laborals del nostre entorn, disposaran d’un va-lor afegit que faciliti el seu accés a un lloc de treball. Aquesta partida es podria complementar amb l’estalvi de la reducció de la contracta de Re-collida d’escombraries.

A més proposem reduir la partida destinada als grups municipals (dotada inicialment en 108.000€), fent una re-distribució més justa. Proposem incloure un escalat en el nombre de regidors i trencar la dinàmica actual de qui més representació té més finançament obté de manera direc-tament proporcional. Amb una aportació igual que ara per als dos primers regidors de cada partit, proposem la re-ducció d’un 20 % a partir del tercer regidor. Amb la qual cosa la reducció de la partida seria de 20.000 €, i podríem dedicar aquest estalvi a necessitats més urgents per a la població.

11

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca

CELEBRACIÓ DIADA NACIONAL

Com cada any, des de ERC-SAB vàrem organitzar diverses activitats al voltant de l’Onze de Setembre per celebrar la Diada Nacional de Catalunya:

- El dissabte, dia 8, vam celebrar el tradicional ERConcert, amb les actuacions de ARTMÒNIX, THE GOLDEN GRA-HAMS i el DJ LIKE, uns grups locals i comarcals amb un gran èxit de públic.

- Diumenge, dia 9, en Jordi Albert va explicar en una con-ferència titulada “El naixement d’un nou estat” els passos a seguir per aconseguir ser un estat reconegut dins la Unió Europea.

ACTES 11 DE SETEMBRE

Manifestació de l’11 de setembre a Barcelona

Homenatge al monòlit de Joan LLadó i CausXerrada al Café del Casino

12

PUBLICACIÓ IMPRESA A LA EMPRESA LOCAL TEGSA

DESCARREGA’T LA REVISTAAL MÒBIL!

Ens podeu seguir i contactar a traves de:

www.ullviu.cat (bloc) www.esquerra.cat/santandreubarca (web), santandreulabarca@esquerra.org (e-correu), @Erc_sab (Twitter) o ERC-SAB (Facebook).

- El dia 11 de setembre pel matí vam homenatjar el nostre company Joan Lladó i Caus al monòlit que li està dedicat, amb un emotiu acompanyament de música de violinistes santandreuenques. I per la tarda vam assistir a la mas-siva i històrica manifestació de Barcelona. Per facilitar el transport vam concertar dos autocars, on gent de di-ferents edats i ideologies va poder assistir d’una forma còmode i gratuïta a la reivindicativa manifestació per ex-pressar un sol clam: CATALUNYA, NOU ESTAT D’EUROPA.

Actuació del DJ LIKE durant l’ERConcert