Uf2 plagas

1

Segismundo Garcia ©2011يح

Los Enemigos de los cultivos y los daños que producen

PLAGUES

2

Plagues, enfermetats i males herbes

• Origen parasitari (acció organisme)• No parasitari (Clima, Labors cultiu,

fertilització, fitotoxicitat....

3

Daños de origen parasitarioPlagas (Animales)• Insectos• Ácaros• Nemátodos• Moluscos• Miriapodos• Vertebrados (Roedores, aves...)

Enfermedades:• Hongos• Bacterias• Fitoplasmas i Micoplasmas• Virus

Malas hierbas

4

Daños de origen NO parasitario

Clima: Granizo, Heladas, Viento …

Falta o exceso de luz

Causas mecánicas: roturas, heridas…

Falta o exceso de agua

Mala estructura del suelo

Acidez o alcalinidad del suelo

Desequilibrios nutricionales

Fitotoxicidad por plaguicidas inadecuados

5

Els danys ocasionats tenen la denominació de plaga quan estan causats per un grup d’animals que es menja part de la planta (fruits, fulles, tiges, etc.), i que ocasiona pèrdues econòmiques, danys estètics, etc

PLAGUES

6

MalaltiesEs tracta d’una malaltia quan es produeixen alteracions, tant en la morfologia com en la fisiologia de la planta, com a conseqüència de qualsevol agent, parasitari o no.Amb origen paràsitari :•Fongs•Bacteris•Virus•Fitoplasmes i micoplasmas

7

Males herbes

• Les males herbes són uns altres agents externs que poden produir danys als cultius, tant de tipus directe: reducció de la collita (viuen dels mateixos recursos que el cultiu), com danys de tipus indirecte: disminució de la qualitat, augment dels costos del cultiu, etc. En alguns casos, també són portadores d’agents transmissors de malalties.

9

PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES .-

10

Regne

Classe

Ordre

Família

Espècie

Gènere

Animalia

Insecta

Lepidoptera

Gelechiidae

absoluta

Tuta

FilumArthropoda

Nom binomial o científic:

Tuta absoluta

11

INSECTOS

• Artrópodos, • Invertebrados (exoesqueleto

quitinoso)• 3 pares de patas• 2 pares de alas (generalmente)• Metamorfosis • Respiración traqueal

12

INSECTE

13

Parts insecte

14

Morfologia insectos

16

Reproducción

• Sexual:• Oviparos (la mayoria)• Viviparas (pulgones, piojos)

• Partenogenesis (sin necesidad de machos)

17

Desarrollo insectos

• Metamorfosis incompleta (huevo-adulto)

• Metamorfosis completa• Huevo• Larva (Oruga en lepidópteros)• Ninfa-pupa o crisálida• Adulto

18

METAMORFOSI: “Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des que surten de l'ou, en forma larval, fins que assoleixen l'estat adult. La metamorfosi es presenta en quasi tots els grans grups zoològics, mol·luscs, insectes, etc.”

i Les larves reben diferents noms, segons el tipus d'animal considerat, i llur fisiologia i hàbitat són generalment molt diferents dels de l'animal adult. Les larves, però, poden ésser forÁa semblants a l'adult, i aleshores la metamorfosi és anomenada simple o incompleta. Si la larva és gaire diferent de l'adult, la metamorfosi és anomenada complexa o completa, i és feta passant per diversos canvis i diversos estadis intermediaris, com en el cas dels insectes holometàbols , que passen per les fases larvals d'eruga, nimfa i imago.

19

Metamorfosis imcompleta

20

METAMORFOSI:

21

METAMORFOSI:

22

Metamorfosis completa

23

METAMORFOSI:

24

METAMORFOSI:

25

METAMORFOSI:

26

Aparato bucal insectos• Masticador: (Saltamontes, langostas, orugas)

• Picador: Pulgones, piojos, caparretas, mosca blanca ---

•Chupador: Mariposas•Lamedor: Abejas

27

TIPUS D’APARELL BUCAL INSECTES:

28

Masticador

29

Picador

30

Chupador

31

Lamedor

32

Ordenes insectos

• Ortópteros• Coleópteros• Himenópteros• Lepidópteros• Dípteros• Heterópteros• Homópteros• Tisanopteros• Neurópteros- Larva 1 2- Adulto- • Existen multitud de especies beneficiosas Video enemigos 1

Video pulgones

33

Ortòpters• Ortòpters Orthos=recto, Pteron=ala (Alas rectas)• Insectes amb metamorfosi senzilla. Passen l'hivern en estat d'ou. A

inicis de primavera apareixen els primers insectes. Passen diverses mudes fins a passar a adults, estat en el produeixen el dany en els cultius.

• Els ortópters són mastegadors de fàcil identificació tant l'insecte com els danys produïts.

• No tots són danyns, • Tenen dues parelles d'ales. Un parell (élitros) està endurit i serveix

com coraça. L'altre son les veritables ales per volar.• Exemples: Llagostes, Saltamonts, "alacràn cebollero" o grillo-talp,

xixarres.....

34

LlagostaGryllus (Dociostaurus) maroccanus

35

Grill-SaltamontesGryllus sp

36Grillo-talpGryllotalpa gryllotalpa

37

Coleòpters• Coleòpters Koleos=Estuche o caja Pteron=ala (Alas en

estuche)• Insectes amb metamorfosi complerta. Presenten dos

parells d’ales (endurit un parell-élitros-) i l’altre com veritables ales. Aparell bucal mastegador tant a les larves com als adults. Sis families principals la majoria carnivors per tant beneficiosos al depredar altres insectes (p.e. la Marieta).

• Son coleòpters els escarabats, cucs de fil (gusano del alambre), cuc blanc, gorgojos

38

Gusano del alambre

Conoderus sp

Gusano de alambre

(Agriotes sp.)

39

Gusano blanco Cyclocephala sp

40

Gorgojos

Sitophilus sp

41

EL MORRUT DE LES EL MORRUT DE LES PALMERESPALMERES

EL MORRUT DE LES PALMERES (RHYNCHOPHORUS EL MORRUT DE LES PALMERES (RHYNCHOPHORUS FERRUGINEUS OLIVIER).-FERRUGINEUS OLIVIER).-

• El morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Olivier), coleòpter de la família dels curculiònids, de recent introducció al nostre territori, produeix danys d'importància a diferents espècies de palmeres a les que pot provocar la mort.

• Originari del Sud-est asiàtic i la Polinèsia, s’ha estès de forma continuada per altres zones de clima temperat.

• Les primeres aparicions a l’estat espanyol l’any 1995 es produïren a les províncies de Granada i Màlaga i posteriorment va ser detectat el 2004 a la Comunitat Valenciana.

• El 2005 es va produir una forta expansió de la plaga: es van estendre els focus andalusos, es va trobar a Múrcia i van aparèixer molts focus a les 3 províncies valencianes.

• A Catalunya, el primer focus de la plaga es localitzà al Vendrell (Baix Penedès) el desembre del 2005. Actualment estan infectades diverses comarques de Catalunya.

42


43


44


45


46Picudo rojo o morrut de les palmeresRhynchophurus ferrugineus

47

Diabló de l’avellanerCurculio nucum

48

Escarabat patataLeptinotarsa sp.

49

Marietta

Coccinella septempuntata

50

Adalia bipunctata

51

Stethorus punctum

52

Himenòpters• Himenòpters Himen=Membrana Pteron=ala (Alas

membranosas)• Insectes amb metamorfosi complerta. Presenten dos

parells d’ales transparents. Alguna especie es aptera (sin ales) com les formigues. Aparell bucal mastegador i com les abelles mastegador-.xuclador. Moltes especies son perilloses en la seva fase de larva alimentant-se amb brots i fulles. Romandren sempre a la mateixa planta.

• Alguns himenòpters: Formigues, abelles, vespes, cuc del peral, hoplocampes

53

Hoplocampa

Hoplocampa sp

54

HormigasFormica sp.

55

VespesPollister gallica

56

Abelles

Apis mellifera

57

Encarsia Formosa

58

Aphelinus abdominalis

59

Aphidius colemani i A. ervi

60

Lepidòpters• Lepis=Escama Pteron=ala (Alas con escamas)• Insectes amb metamorfosi complerta. Amb dues

parelles d’ales. Son l’ordre més importants en quant a danys als conreus, hi ha moltisimes especies considerades com a plagues molt importants. La larva es denomina Eruga i es la fase realment danyna.

• Lepidòpters son: les papallones i polilles, cusc grisos, procesionaria del pi, minadors de fulles, Corc del raim, barrinadors, pirals, prays .............

61

LEPIDOPTERS :

Papallones. Més de cent mil espècies que viuen a tot el món.m Tenen dos parells d'ales, generalment molt vistoses, recobertes d'escates de color.r L'aparell bucal és de succió, anomenat "espiritrompa" perquè s'arreplega en espiral, i el fan servir per a xuclar el nèctar de les flors. La metamorfosi és completa. Acherontia Atropos, o papallona de la mort (el nom fa referència al dibuix en forma de calavera que té a la part superior del tòrax) pertany als esfíngids. La seva activitat és nocturna. e Les erugues (s'anomenen així les larves característiques dels lepidòpters) tenen formes i colors molt variats.

62

Prays oleae

63

Glifodes Margaronia Unionalis

64Leucoptera scitella

65Zeuzera pyrina

66

Agusanado olivoEuzophera Pinguis

67

Lobesia botrana

68Lobesia botrana

69

Papallona monarca

Papallona monarca (Danaus Plexippus Linneo) .-

70

Thaumetopoea pytiocampa

Thaumetopoea pytiocampa, ( Procesionaria del pi ).-

71

Processionaria del pí

72

BARRINADOR DE LA FUSTA BARRINADOR DE LA FUSTA (ZEUZERA PYRINA L.).-(ZEUZERA PYRINA L.).-

• És un lepidòpter de la família dels Cossidae. La papallona femella té una envergadura de 60-70 mm i el mascle de 40-50 mm. La coloració és la mateixa en tots dos sexes. Les ales són blanques amb puntuacions d'un color blau metàl·lic, més difoses en les ales posteriors. El tòrax és blanc i puntuat amb sis taques del mateix color que les puntuacions de les ales.

L'abdomen és fosc i llarg i es perllonga en les femelles amb un oviscapte retràctil. Els ous són ovoides i mesuren 1 mm de diàmetre. Són de color groc al principi i de color rosa salmó al final del desenvolupament. L'eruga mesura de 50 a 60 mm quan està completament desenvolupada. És de color groc amb puntuacions negres; el cap, la placa protoràcica i la placa anal són negres.

Espècies afectades:• És una espècie polífaga, citada en la bibliografia com a perjudicial per a un gran

nombre d'espècies vegetals.Els arbres fruiters més afectades són la perera, la pomera, el cirerer, el nesprer, el magraner i l'olivera, observant-se els darrers anys danys importants en avellaner i garrofer.Altres arbres en els quals és freqüent trobar atacs importants són els pertanyents als gèneres Acer, Betula, Castanea, Fraxinus, Populus, Salix, Tilia, Ulmus, etc.

73


• Cicle biològic Zeuzera pyrina L.

• Crisàlides: ...

Adults: + + + Ous: O O O Larves: - - -Cicle anual: (1)Cicle bianual: (2)

74


75


76


77


Símptomes i danys:• En els arbres atacats es poden observar els forats

d'entrada de l'eruga, dels quals surten serradures i excrements, formant petits munts a terra; això és fàcil d'observar a la primavera i a la tardor, èpoques durant les quals l'activitat és més elevada.

• Els danys són variables segons l'edat de la plantació. En arbres joves els danys són molt greus, ja que els atacs poden destruir l'arbre o dificultar la seva formació.

• Tanmateix, els arbres vells són més atacats, produint-se l'assecada de branques senceres i el posterior trencament per l'acció del vent, o per altres causes.

78


Mesures de control:• Enemics naturals:

Els depredadors més importants són les formigues, que actuen sobre els ous i les larves joves, i els ocells, que actuen sobre les erugues que es desplacen per l'exterior dels brots o branques.

La bibliografia cita nombrosos paràsits d'aquesta espècie, encara que la seva incidència pràctica sol ser de poca importància.

• Mitjans de lluita:La lluita química es basa en mantenir protegida la plantació durant tot el període d'eclosió d'ous, per a combatre les erugues en els estadis inicials del desenvolupament.

La lluita cultural és molt eficaç si els atacs són localitzats. Consisteix en l'eliminació mecànica de les erugues mitjançant filferro o l'aplicació localitzada d'un insecticida a l'entrada de la galeria amb una xeringa o brotxa. També és recomanable cremar les branques que s'han trencat per l'acció del vent.

79

BARRINADOR DEL GERANI (CACYREUS BARRINADOR DEL GERANI (CACYREUS MARSALLI BUTLER.)MARSALLI BUTLER.)

• És un lepidòpter la família Lycaenidae. El color de les seves ales, per la cara superior, és marró, amb un fimbrejat blanc als marges; la cara inferior presenta un característic mosaic marró i blanc. A més, les ales posteriors porten una cueta molt característica. L'amplada alar oscila entre 18 i 27 mm.Els ous són blancs, de forma circular i aplanada, de 0,6 mm de diàmetre; es troben majoritàriament sobre sèpals de capolls florals i sobre bràctees de les inflorescències joves del gerani. Les erugues, que presenten quatre estadis larvaris, són blanquinoses en el primer, amb una lleugera tonalitat verdosa i tres franges longitudinals rosades. Presenten pels de color blanc que cobreixen tot el seu cos llevat de la zona ventral.A mesura que van mudant, el seu color es va fent més fortament verdós i les franges longitudinals rosades més aparents. Les crisàlides, també amb pels, són de color verd clar o verd fosc, que es transforma en marró un o dos dies abans de l'eclosió de l'adult -la papallona.

Espècies afectades:• S'alimenta exclusivament de plantes geraniàcies dels gèneres Pelargonium i

Geranium, a les que està perfectament adaptada. Les varietats zonale i peltatum (el gerani de mata corrent i el d'enredadera) són amb diferència les més afectades per la plaga, mentre les varietats grandiflora i capitatum (el gerani de flor gran i el d'olor) ho són menys.

80


81


82


83


Símptomes i danys:• Aquests ja han estat parcialment exposats a l'apartat anterior.

Els capolls florals, els seus pedicels i el peduncle de l'inflorescència presenten un mal aspecte, estan ennegrits i buits al tacte.

• Les tiges afectades també presenten un clar ennegriment, amb les parts superiors ja mortes i seques o en clar deteriorament.

• Els danys més greus són els produïts en l'atac a les tiges, ja que poden acabar matant al gerani, especialment als més joves.

• Els danys a fulles són menys freqüents i, de ser provocats per erugues de 3r i 4t estadi, recorden aquells ocasionats per cargols.

84


Mesures de control:• Enemics naturals:

A l'Àfrica sudoriental, d'on és originària l'espècie i d'on no es té constància que constitueixi plaga, existeixen enemics naturals que controlen eficaçment les seves poblacions.

• Malauradament, tot i que s'han fet diverses prospeccions, no ha estat detectat encara cap depredador ni parasitoid autòcton a Catalunya (ni a la resta de la regió iberobalear també infestada per aquesta espècie) que pogués controlar de forma efectiva les seves poblacions.

• Això explica la ràpida propagació de la plaga.

• Mitjans de lluita:La lluita mecànica, possible en petites superfícies, consisteix en tallar i cremar (o congelar i després llençar) les inflorescències i tiges afectades per la plaga, operació que cal fer tan prompte es detecta la presència d'aquesta.

• La lluita biològica és una via que s'està actualment investigant, així com la recerca de varietats resistents.

• En la lluita química contra aquesta plaga s'ha de tenir en compte l'elevat nombre de generacions i el seu caràcter majoritàriament minador, la qual cosa fa que sigui necessari combatre-la periòdicament amb insecticides des de la primavera i fins a l'inici de tardor.

85

ERUGA BARRINADORA DE LES ERUGA BARRINADORA DE LES PALMERESPALMERES

ERUGA BARRINADORA DE LES PALMERES ERUGA BARRINADORA DE LES PALMERES (PAYSANDISIA ARCHON BURMEISTER, 1880).-(PAYSANDISIA ARCHON BURMEISTER, 1880).-

• Insecte lepidòpter de la família Castniidae, originari d'una zona fronterera entre l'Argentina i l'Uruguai. Com a conseqüència de la importació de palmeres de sudamèrica s'ha introduït a Europa i actualment se'l troba a diversos indrets de la costa mediterrània (França, Itàlia, Catalunya, ValènciaÉ).

• Els adults -les papallones - són de vol diürn, presenten una envergadura alar d'uns 8 cm els mascles i 9-10 cm les femelles, amb un perceptible dimorfisme sexual. Les antenes, en ambdós sexes, són filiforms, acabades en una maça. Les ales anteriors són de color fosc oliva mentre que les posteriors són ataronjades, amb una ampla banda negra, que conté entre 5 i 6 taques blanques. Presenten un llarg ovipositor telescòpic i retràctil mesura fins a 2 cm.

• Els ous són fusiformes recordant un minúscul gra d'arròs de color rosat en pondre's, restant blanquinós quan l'eruga eclosiona.

• Les erugues són de color rosat i amb llargues sedes en néixer; després de la 1ª muda el seu color esdevé blanquinós i les sedes molt curtes.

• La pupa, que es forma dins d'un capoll teixit per l'eruga, és marró vermellosa.

• Espècies afectadesP. archon afecta únicament a les palmeres. De moment ha estat confirmat el seu atac sobre diverses espècies dels gèneres Brahea, Butia, Chamaerops, Livistona, Phoenix, Sabal, Syagrus, Trachycarpus, Trithrinax i Washingtonia. A Catalunya ha afectat planters de Trachycarpus fortunei i Chamaerops humilis.

86


Biologia:

• Passa l'hivern en forma d'eruga, i es poden trobar durant aquest període quasi tots els estadis larvaris (que són nou, amb longituds compreses entre 4 mm i 8 cm). Erugues nascudes a juny-juliol originaran l'adult generalment a maig-juny de l'any següent; aleshores tindríem un cicle complet anual de 11-12 mesos.

• • Algunes erugues nascudes a setembre-octubre, però,

originaran l'adult a maig-juny del 2n any; aleshores tindríem un cicle complet quasi bianual (20-22 mesos). Els dos sexes volen de dia. La majoria dels adults viu entre 2 i 4 setmanes; els ous, que poden arribar fins a 150, són postos per la femella un a un entre les fibres de la corona de la palmera, endinsats 1-2 cm de l'exterior.

• Els ous eclosionen dins d'un període que va de 14 a 21 dies.

87


Símptomes i danys:• No sempre és fàcil detectar l'atac. Els símptomes

més fàcilment apreciables són els forats a les fulles, que a les palmeres de fulla palmada, solen disposar-se de manera circular afectant diversos dels seus segments. Mentre que a les de fulla pinnada es poden observar perforacions o rossegades de forma dispersa.

• De fet, no es podrà assegurar que l'atac estigui causat per P.archon a no ser que es trobin altres indicadors com poden ser: glomèruls de serradures a la corona, en zones exteriors del tronc i a la base del mateix; així com la presència de capolls, ous o exúvies de crisàlides.

88


Mesures de control:

• Enemics naturals:No coneixem l'existència a hores d'ara, ni a Europa ni a Sudamèrica, de cap informació concreta sobre enemics naturals de P. archon. Les temperatures mínimes hivernals inferiors als 5ºC negatius poden constituir una causa de mortalitat important.

• Mitjans de lluita:De moment, l'únic mètode usat ha estat l'aplicació d'insecticides organofosforats damunt la corona de la palmera, de manera que tant aquesta com el tronc en resulten ben mullats. Els resultats són satisfactoris si aquesta operació es realitza en diverses aplicacions en els mesos d'estiu, orientats a eliminar les larves dels primers estadis, abans que puguin endinsar-se dins del tronc. Estudis per endegar una possible lluita feromonal es troben encara en fase experimental.

89


90


91


92


93


94


95


ERUGA PELUDA DEL SURO (LYMANTRIA DISPAR L.)

• És un lepidòpter de la família Lymantriidae. L'insecte adult és una papallona d'un clar dimorfisme sexual, al qual fa referència el nom específic. La femella té una envergadura de 50-60 mm, ales de color blanc brut amb línies fosques en zig-zag, cos gruixut i pesat i antenes filiformes. EL mascle és de tamany més petit (30-40 mm), ales de color marronós, cos prim i antenes plomoses.

• Les postes són característiques, en forma de plaques de 3-4 cm de longitud i 1,5-2 cm d'amplada, recobertes d'una substància esponjosa de color groc que es torna beige a l'envellir.

• Les erugues acabades de néixer són peludes i de color negrós i canvien d'aspecte i coloració després de cada una de les mudes. En l'últim estadi, el cap és groguenc i el cos presenta unes petites berrugues de color blau fosc en els primers cinc segments, i de color vermell en els sis restants, on s'hi inserien pèls en forma de pinzell. El tamany en aquest darrer estadi sol oscil·lar entre 50-70 mm.

• Les crisàlides són de color marró fosc amb uns ganxos a l'extrem, mitjançant els quals queden fixades. Es troben a l'interior de fràgils capolls formats per fibres sedoses i materials diversos, normalment reunides en grups.

96


97


98

ERUGA PERFORADORA DEL POLLANCRE

ERUGA PERFORADORA DEL POLLANCRE (PARANTHRENE TABANIFORMIS ROTT.)

• És un lepidòpter de la família Sessiidae. La papallona té aspecte de vespa i la seva envergadura és de 2,5 - 3,5 cm en la femella, i més petita en el mascle.

• La coloració del cos és negra i groga amb anells alterns. Les ales anteriors són estretes i allargades, de color marró rogenc i les posteriors transparents i més amples que les anteriors. El ous són de forma el.lipsoïdal aplanada de 0,9 - 0,6 mm i d'un color negrós, es troben aïllats i adherits al tronc dels pollancres.

• L'eruga nounada és de color blanc d'uns 3 mm de llargada, però en desenvolupar-se assoleix 25 mm i el cos és de color blanc amb alguna tonalitat vermellosa i el cap marró; en l'últim segment abdominal presenta dos ganxets característics. La crisàlide és de color marró clar, i pot arribar a tenir 20 mm de llargada.

Espècies afectades:A més del pollancre, pot atacar l'àlber, el vern, el salze i el bedoll

99


100


101


102


Exuvia.-

103


• CONTROL INTEGRAT DE PLAGUES.-

La reducció de l’ús de productes químics en la lluita contra les plagues i malures dels espais verds és una tasca molt important que s’ha de dur a terme. Per controlar aquestes plagues de forma natural i no perjudicial per al medi, cal fer servir tractaments biològics i ecològics, ja que la utilització indiscriminada de plaguicides presenta els següents problemes: toxicitat per a altres organismes, desenvolupament de resistències per part de les plagues i malures a tractar i degradació del medi ambient.

104

Chilo suppressalis WalkerBarrinador de l’arròs

106

Rosquilla negra

107

Dípters

• Dis=Dos Pteron=ala (dos alas )• Insectes amb metamorfosi complerta. Amb

un sol parell d’ales, el segon parells està atrofiat. Les larves no tenen potes. Aparell bucal xuclador i en casos picador. Els adults posen els ous dintre dels fruits. La larva es desenvolupa dins dels fruits menjant la pulpa d’aquestos.

• Alguns dípters son: les mosques alguns minadors de fulles, mosquits

108

DIPTERS :

D Viuen pràcticament a tots els indrets, fins i tot al medi marí, i hi ha molt més de cent mil espècies.

Tal com indica el seu nom, tan sols tenen un parell d'ales funcionals, perquè allò que hauria de ser el parell posterior es troba reduït a dues petites maces anomenades balancins, que fan servir per a estabilitzar el vol.

L'aparell bucal és de succió i la metamorfosi, completa.

La importància del grup rau en el fet que són vectors de nombroses malalties infeccioses, com tifus, la pesta , el paludisme (mosquit Anopheles), la malaltia del somni (Glossinia, o mosca tse-tse), etc.

El seu aparell bucal és potser el més evolucionat de tots els insectes.

109

Mosca

110

Batrocera oleae –Mosca del olivo

111

Gusanos rojos y blancos del arroz

• GUSANOS” ROJOS Y BLANCOS DEL ARROZ: se trata de las larvas de los dípteros de las especies Ortocladius sp. (larvas rojas) y Cricotopus sp. (larvas blancas parduzcas). Pasan el invierno en estado larvario, pero al inicio de la primavera aparecen los individuos adultos de la primera generación. La hembra realiza la puesta sobre aguas mansas y claras. La puesta es mucilaginosa y cuando el arroz está emergido, las puestas se quedan adheridas a los tallos. Las larvas pasan por cuatro estadios hasta alcanzar los 12-16 mm de longitud, estando caracterizadas por sus diferentes tonalidades

112

Gusanos rojos y blancos del arroz• Las larvas de 3ª y 4ª edad ocasionan fuertes daños en las siembras,

alimentándose de las raicillas de las plántulas; además, pueden dar lugar a un encamado precoz, que se produce cuando los tratamientos no alcanzan una eficacia suficiente o bien cuando ha empezado el ataque de la primera generación. Las larvas de color blanco devoran el interior del grano de siembra.

• -Control: • -El momento de la aplicación de insecticidas viene determinado por el tiempo

transcurrido entre la inundación de la parcela y la siembra. • -Realizar tratamientos tempranos. • -Realizar pulverizaciones o espolvoreos contra los adultos en vuelo. • -Aplicar tratamientos al agua, contra las larvas que se desarrollan en ella, a los

pocos días de la siembra, dejando el agua estancada 48 horas. • -Durante las fases primarias tratar con Fenitrotión (1-2 l/Ha), Triclorfón (2-3 l/Ha)

y Malatión (2-3 l/Ha) y sobre el gusano con Temefós (0,2 l/Ha). En las aplicaciones dirigidas a las fases primarias se recomienda realizarlas con agua estancada y nivel mínimo

113

Gusano de los planteles• 2.-“GUSANO” DE LOS PLANTELES DEL ARROZ:

son larvas de dípteros y hay tres géneros diferenciados: Chironomus, Ephydra y Ortocladius.

• -Control: se da una “seca” a la parcela de cultivo y, cuando se elimina el agua, se pulverizan las plantas, haciendo entrar el agua media hora después, cerrando las boqueras y manteniendo el nivel constante. Para pulverizar se pueden emplear pesticidas como Carbaril, Malatión, etc.

114

Chironomus

115

Heteròpters (Hemípters)

• Hemi=Medio Pteron=ala (medias alas alas )-Hetero=Distinto Alas distintas

• Insectes amb metamorfosi incomplerta. Amb quatre ales, el primer parell mig ala està endurida i l’altre membranosa, el segon parell es totalment membranos. Els danys son típics pel forat que deixen als fruits.

• Son heteròpters les xinxes o pudentes, tigres

116Corythuca ciliata Tigre plátano

117

• Xinxa verda Nezara virudala

118• Pudenta de l’arros • Eysarcoris inconspicuus

119

Tigre del peral Stephanitis pyri

120

Orius

121

Macrolophus caliginosus

122

Homòpters

• Homo=igual Pteron=ala (Alas iguales )• Insectes amb metamorfosi incomplerta.

Aparell bucal xuclador i alguns amb ales ia latres sense. Atacan tot l’any. Poca movilitat. Dos tipus de dany, el propi del patògen i el provocat com vector de virosis, fongs, bacteris....

• Son Homopters els pulgons, caparretes, filoxera, polls,psil·les...

123Psil·la de la pereraPsylla pyri

124FiloxeraDaktulosphaira vitifoliae

125Poll de Sant JoséQuadraspidiotus perniciosus

126

CAPARRETA DE LES CAPARRETA DE LES ALZINESALZINES

CAPARRETA DE LES ALZINES (KERMES CAPARRETA DE LES ALZINES (KERMES VERMILIO PLANCH).-VERMILIO PLANCH).-

• La caparreta Kermes (=Kermococcus) vermilio Planch (Homoptera, Kermesidae) està causant darrerament problemes greus en els alzinars de Catalunya. Els primers problemes es van detectar l'any 1997 i actualment s'ha transformat en plaga tant en els alzinars forestals com a ornamentals. Aquesta caparreta, coneguda en el passat per la seva utilització en la producció de colorants, formava part de les espècies d'insectes habituals no responsables de danys importants a les alzines.

127


128


129


130


131


Biologia:• Aquesta caparreta, a Catalunya i en les mostres analitzades,

té una sola generació anual. A principis d'estiu s'inicia la posta de les femelles, les quals es troben emplaçades a les parts terminals dels brots. Aquesta femella adulta, plena d'ous i visible a simple vista, està fixada a la fusta dels branquillons i no es mourà més de lloc; és completament rodona i de tons marronós-groguenc brillant; el seu aspecte és el d'una boleta adherida al vegetal amb les potes i les antenes atrofiades.

• La posta dels nombrosos ous (de 2.000 a 3.000) queda completament protegida pel cos de la femella que els hi fa de receptacle fins que, arribat el moment de néixer, les larves surten per sota d'aquest cos transformat, i colonitzen les parts verdes de les fulles on s'alimenten. Aquí és quan es fan visibles els danys als arbres afectats.

132


Símptomes i danys:

• És característic observar que de sobte les alzines presenten una assecada més o menys important de les branques terminals, que s'agreuja a mesura que la caparreta es va instal·lant d'any en any fins que la infestació i la gravetat són tals que arriba a assecar la major part de l'arbre. Aquesta simptomatologia sembla estar associada a la presència conjunta de la caparreta i d'una sèrie de fongs del gènere Diplodia. Determinar les veritables raons per les quals la virulència d'aquest insecte és tan important en els últims anys resulta difícil i complicat, ja que probablement es tracti d'una sèrie de factors interrelacionats on s'han d'incloure, a més de la dinàmica de la pròpia espècie i de l'eficàcia dels seus enemics naturals, els factors ambientals responsables de condicions desfavorables als arbres i a l'entomofauna associada.

• És important mencionar que durant l'hivern i a la primavera les alzines semblen recuperar-se perquè perden la massa vegetal afectada i morta; aleshores ens sembla que ja ens hem desfet de la plaga, però quan arriben els mesos de juny-juliol, i coincidint amb l'eclosió i l'alimentació de les larves joves, tornem a veure com les branques de les alzines s'assequen de sobte.

• Tot això està relacionat amb la biologia de l'insecte que explicarem a continuació per entendre el seu cicle i les fases de vulnerabilitat en què podem intentar eliminar-lo.

133


Mesures de control:

• Enemics naturals:En aquests moments el Servei de Sanitat Vegetal està estudiant els paràsits i depredadors d'aquesta plaga.

• Mitjans de lluita:

• El primer que s'ha de dir és que l'eficàcia dels tractaments insecticides ha resultat molt baixa i això perquè les larves sensibles, que solament són les neonades o de primera edat, s'amaguen per protegir-se. És per això que les possibilitats d'arribar a tots els refugis, a l'hora de realitzar els tractaments, són escasses i que la mortalitat assolida no sempre és suficient; raó per la qual és indispensable mullar molt bé tot l'arbre.

• El que sí es pot afirmar és que el moment òptim de tractament és a l'estiu, un cop nascudes les larves i quan encara no han començat a excretar les secrecions de cera que les fan impermeables als tractaments. Els productes són: oli d'estiu + un insecticida fosforat autoritzat. L'addició de fungicides pot ser recomanable si s'ha constatat la presència de fongs.

134

CAPARRETA DE CAPARRETA DE L'OLIVERAL'OLIVERA

CAPARRETA DE L'OLIVERA (SAISSETIA OLEAE CAPARRETA DE L'OLIVERA (SAISSETIA OLEAE BERN.) BERN.)

• És una cotxinilla que pertany a l'ordre Homòptera família Lecanidae. A la zona mediterrània la seva reproducció és partenogènica. No s'han observat mascles d'aquesta espècie. La femella adulta pot assolir unes dimensions de 2,3 x 3,4 mm, és de color gris i es va enfosquint a poc a poc fins a arribar a una coloració negra quan efectua la posta. Presenta en el seu dors unes quilles característiques en forma de "H". Els ous que estan protegits sota la costra de la femella, són de forma el·líptica, de coloració rosa pàl·lid, que poc a poc passa a vermellosa.

Espècies afectades:Ataca diverses espècies vegetals, les més importants de les quals són l'olivera i el grup dels cítrics. També es troba sobre el baladre, el llorer, així com també en altres espècies menys importants.

135


Biologia:• Presenta una sola generació anual.

• A l'hivern, l'estat més comú és el de la larva de segon estadi, i un petit percentatge de nimfes.

• La transformació de la femella adulta té lloc a inicis de primavera. Per efectuar la posta, la femella es fixa sobre les branques o sobre els nervis de les fulles. La posta dura uns 5-12 dies i la incubació dels ous de 15 a 20 dies.

• A cap d'uns dies surten les larves i durant dos o tres dies es mouen amb agilitat buscant un lloc per a fixar-s'hi. L'eclosió d'ous es pot perllongar fins a mitjans de setembre, segons zones i climatologia de l'any.

136


137


138


139


140


Símptomes i danys:• Els símptomes característics d'aquesta plaga són la presència de

cotxinilles adultes sobre brots i fulles (amb aspecte de mig gra de pebre), l'aparença brillant de l'arbre degut a la melassa que desprèn l'insecte i la coloració negrosa que pren l'arbre en desenvolupar-se en aquesta el fong Capnodium elaephilum Prill, que es coneix vulgarment amb el nom de "negra“ o “negreta”.

Els danys que ocasiona són directes i indirectes: • Els primers corresponen a la depressió vegetativa de l'arbre a

conseqüència de la succió de la sava per part de la cotxinilla, i els segons a la presència de la "negra", que dificulta les normals funcions de les fulles.

• Un altre aspecte negatiu de la melassa és l'atracció que exerceix sobre la mosca de l'oliva (Dacus oleae Rossi ), que un cop atreta per ella, ataca també el fruit. També cal tenir en compte que la melassa i "negra" dificulten la recollida de l'oliva.

141


Mesures de control

• Enemics naturals:Els enemics naturals més freqüents són el paràsit Coccophagus lycinnia Walker, el depredador d'ous Scutellista cyannea Mostch i els depredadors de larves i nimfes Chilocirus bipostulatus i Exochomus quadripustulatus .

Factors climàtics que controlen aquesta plaga són les altes temperatures estiuenques i els vents secs, així com també les fortes gelades hivernals, per la mortaldat que causen a les larves.

• Mitjans de lluita:La lluita química contra la caparreta, ha d'anar dirigida contra les larves joves, i és un tractament bàsic per a controlar la "negra". Els moments de tractament i els productes més adients a utilitzar s'indiquen a les Estacions d'Avisos.

142

Sassetia oleae-Cochinilla olivo

143

Saissetia oleae

144

Mosca Blanca

145

Algondoncillo-Cotonet Euphyllura olivina

146Pulgó verd Myzus persicae

Pulgones

147

Tisanópters

• Thysanos=orla, Terón=ala (Alas con orla )• Insectes amb metamorfosi incomplerta.

Aparell bucal xuclador i alguns amb ales ribeteades amb orles o flecs i altres sense .La principal plaga son els Trips

148

Trip californiàFrankliniellla occidentalis

149

Trip dels cerealsLimothrips cerealium

http://info.ag.uidaho.edu/keys/images/plates/plate75.jpg

150Arañuelo del olivoLiothrips oleae

151

• Neuro:Nervio Pteron:Ala ¼Alas nervadas

• Metamorfosis completa. 2 pares de alas

• Existe especie Crisopa carnea, de gran interés como depredador de varias plagas como pulgones, mosca blanca, araña roja..

Neuròpters

153

Tornar

154

Acaros• Artrópodos (Clase arácnida pero no son arañas)• Hay ácaros fitofagos (araña roja, A. Blanca, Erinosi,

Badoc del avellaner. Pero también hay beneficiosos como los fitoseidos

• 4 pares de patas• Cefalotórax y abdomen• Ojos simples• Quelíceros• Reproducción por vía sexual- a veces partenogénesis• Metamorfosis incompleta- Ou- Larvac Ninfar adult• Gran poder de multiplicación

Aranya roja

156

CLASIFICACION ACARS:

• Los ácaros fitoparasitos se clasifican en:• Tetraniquidos : Araña roja (Panonychus ulmi i

Tetranychus urticae)

• Tarsonémidos: Steneotarsonemus pallidus . Acaro de la fresa- Poliphagotarsonemus latus –araña blanca de los invernaderos

• Eriofidos: Phytoptus avellanae – badoc del avellaner-

• Eriophyes vitis- Erinosi de la vid

157

Tetraníquids• Coneguts també com aranyes roges,es caracteritzen per produir un

puntejat cloròtic en les fulles que, quan és dens, produeix una coloració groguenca (causada pel seu tipus d'alimentació: buiden els continguts de les cèl·lules epidèrmiques).

Exemples de tetraníquids• Panonychus ulmi: és I'aranya roja dels fruiters. Mesura uns 0,5 mm

i es posa al revers de lesˇ fulles. En les fulles s'observa la decoloració en la zona ocupada per les colónies.Quan I'atac és molt fort poden arribar a provocar defoliacions importants

• Tetranychus urticae: és un acar molt polífag. Se I'anomena aranya groga quan ataca els fruiters i aranya roja quan ataca al panís o els cultius hortícoles. Es troben en el revers de les fulles on xuclen la saba, debilitant la planta i provocant un assecatge prematur de les fulles

158

Tarsonémids

• Coneguts també com aranyes blanques. Són de mida petita i transparents. Provoquen deformacions a nivell de botons florals i borrons, i decoloracions en les fulles joves. Apareixen més freqüentment en cultius d'hivernacle

• Exemples:• Steneotarsonemus pallidus: l'acar de la maduixera. • Poliphagotarsonemus latus: I'aranya blanca dels

hivernacles

159

Eriófids

• Els eriòfids són invisibles a simple vista. Es caracteritzen per produir tot tipus de deformacions, des d'agalles fins a hipertrofies orgàniques.

Exemples:Phytoptus avellanae (Badoc de l’avellaner)

Eriophyes vitis (L’Erinosis de la vinya)

160

ARAÑA ROJA - Tetranychus urticae• Son unos ácaros de color rojo y de 0,5 milímetros que apenas se ven a simple

vista. Se asientan sobre todo en el envés de las hojas (la cara de atrás). Si se mira muy de cerca (y con buena vista) pueden verse correteando por dicho envés.

• Al principio, el síntoma más corriente son punteaduras decoloradas y mates y manchas amarillas. Posteriormente se abarquillan, se secan y se caen. Hojas con clorosis y puntitos amarillentos o pardos. Las hojas afectadas presentan una zona amarillenta en el haz que se corresponde con la existencia de colonias en el envés. Cuando hay muchos Ácaros atacando las distintas manchas se unen entre sí y llegan a afectar a toda la hoja, que acaba secándose y cayendo.

• Tejen finísimas telarañas en el envés de las hojas. A veces se ven y otras veces no.

Esta araña roja es un ácaro tetraníquido, cosmopolita y muy polífago, dado que afecta prácticamente a todos los cultivos protegidos, cultivos al aire libre, y gran número de especies espontáneas.

Esta especie se encuentra ampliamente distribuida por toda España, sobre todo en zonas de clima suave y cálido: costa mediterránea, Andalucía, Extremadura y Canarias y Catalunya

161Adulto: Araña roja

162

Puntitos rojos: Arañas

163

Morfología• Huevo• Es esférico, liso y brillante. Su color es blanquecino, oscureciéndose y tomando un tono amarillento a

medida que avanza su desarrollo. Mide entre 0.12-0.14 mm de diámetro.• Larva• Es de forma esférica. En sus primeros momentos de vida son incoloras y transparentes, cambiando

su color a verde claro, amarillo-marrón, o verde oscuro, según su alimentación. Posee dos manchas oscuras características en el dorso del torax y tres pares de patas. Puede además apreciarse el color rojo de sus ojos. Mide unos 0.15 mm de longitud.

• Ninfa• Posee dos estadios ninfales, PROTONINFA y DEUTONINFA. En ambos son del mismo color que las

larvas, aunque las manchas en los laterales del dorso aparecen más grandes y nítidas. Poseen cuatro pares de patas.

• La diferencia entre ambos estadios radica en el tamaño, mayor en la deutoninfa. En este estado se pueden ya diferenciar según las formas que ninfas que darán origen a hembras, y cuales son las precursoras de los machos, siendo las hembras de mayor tamaño, más voluminosas y redondeadas.

• Adulto• En este estado existe un claro dimorfismo sexual. La hembra adulta posee una forma ovalada y un

tamaño aproximadamente de 0.50 mm de largo y 0.30 mm de ancho. El macho presenta un tamaño bastante inferior y un cuerpo más estrecho, con el abdomen puntiagudo y las patas proporcionalmente más largas. La coloración de la hembra es diversa, pudiendo ser amarillenta, verde, rojo-anaranjado, pero siempre con dos manchas laterales oscuras sobre el dorso del tórax. En el macho la coloración es más pálida.

164

Adultos y huevos

165

Ninfas y Adultos

166

Adulto hembra

167

Grupo de arañas

168

Panonychus ulmi

169

Ciclo biológico Metamorfosis incompleta que consta de 4 estadios de desarrollo: huevo, larva, dos estadios ninfales (protoninfa y deutoninfa) y adulto.Normalmente pasa el invierno en estado adulto en árboles, malas hierbas, y hortícolas. En primavera reinician su ataque situándose en el envés de las hojas, donde comienzan a aparearse y realizar las primeras puestas.Cada hembra adulta puede poner 100-120 huevos, con una frecuencia de 3-5 huevos/día. Su vida puede durar entre 20-28 días, mientras que la vida de un macho se acorta hasta los 14 días.De los huevos nacen larvas, con tres pares de patas que evolucionan a los estadíos de protoninfa y deutoninfa, en los que pasan a poseer cuatro pares de patas. A continuación evoluciona mediante una muda al estado adulto.El desarrollo de todo este ciclo es muy rápido, completándose en una semana con temperaturas de 30ºC y ambiente seco. A medida que la temperatura desciende, se alarga progresivamente situandose en unos 14 días cuando ésta es de 23 ºC.La proporción normal de hembras y machos en una población estandar se situa en 3:1.

170

Ciclo biológico

171

Ciclo

172

Climatología• Este ácaro puede aparecer durante todo el año, aunque con mayor frecuencia

desde la primavera hasta el otoño, ya que su aparición y desarrollo se ve favorecido por humedades relativas bajas.

• A menos de 12ºC finaliza su desarrollo y entra en diapausa. A más de 40ºC se bloquea igualmente su desarrollo, produciéndose en este caso una gran mortalidad de los diversos estados.

• Las humedades relativas muy altas y muy bajas pueden ocasionar gran mortalidad de larvas y retrasar su desarrollo.

• Para sobrevivir en climas muy secos, estos ácaros tetraníquidos forman colonias en las que tejen hilos de seda que pueden llegar a cubrir toda la planta, favoreciendo así la aparición de un microclima resultante de la retención de humedad producida por la transpiración de la planta. Este microclima le permite sobrevivir y desarrollarse en condiciones extremas para otros ácaros, con humedades relativas bajas.

173

Distribución

• Los ataques suelen aparecer por focos, frecuentemente cerca de malas hierbas, especialmente de correhuelas y malvas que actuan de reservorios de la plaga.

• En la planta se situa sobre todo en hojas jóvenes de la última brotación, pero en caso de fuertes ataques aparece sobre todo tipo de hojas, incluso en todas las partes de la planta.

• Cuando la fuente nutritiva sobre la que se encuentra comienza a agotarse, se dispersa haciendo a través de los tejidos de seda que producen, en busca de otros huéspedes adecuados, o bien se refugian en lugares abrigados donde pueden entrar en diapausa. El viento y el transporte del material vegetal son también medios de dispersión para esta plaga

174

Daños • Los daños pueden ser importantes, sobre todo en tiempo seco y caluroso,

cuando las generaciones de araña se suceden con rapidez. El ambiente cálido y seco de los pisos favorece su ataque. En ambiente húmedo no se desarrolla, por lo que es muy bueno pulverizar con agua sola. Por esto, es plaga típica de verano, favorecido por el calor y la sequedad del ambiente. De hecho, en un cultivo con riego por aspersión no hay Araña roja.

• • Debilitan a las plantas por dañar hojas y si el ataque es fuerte puede provocar la caída de éstas (defoliación).

• • También afecta la estética por la decoloración de las hojas y la defoliación.• Los daños directos que ocasionan son debidos al tipo de alimentación que

realizan sobre las partes verdes de las plantas, producidas por los estiletes, y la reabsorción del contenido celular en la alimentación. Este daño va acompañado de una decoloración más o menos intensa de los tejidos.

• Como primeros daños se observan punteaduras o manchas amarillentas en el haz de las hojas. Con mayores poblaciones se produce desecación e incluso defoliación. Los ataques son más graves en los primeros estadios fenológicos de la planta

175

Daños

181

Control • Prevenir

• Para prevenir su presencia, lo mejor es mojar a menudo el follaje de las plantas pulverizando con agua, con manguera, aspersión o en el caso de plantas de interior, con pulverizador de mano. Si está en maceta, ponla en un lugar sombrío y fresco.

• En el jardín, elimina las malas hierbas y los restos vegetales, ya que sirven de refugio a los Ácaros.

• • Cuidado con el exceso de abono nitrogenado, que favorece esta plaga. Esto es porque la planta crece mucho y con tejidos muy tiernecitos, ideal para que sean picadas por este parásito.

• Los aceites minerales que se aplican en invierno para el control de cochinilla en árboles y arbustos de hoja caduca, matan también muchas Arañas rojas que permanecen refugiadas en la corteza. Así disminuirá mucho su aparición en verano.

182

Control químico • • Los tratamientos químicos son difíciles porque se refugian detrás de las hojas.

El espolvoreo es quizás mejor que la pulverización líquida para llegar al envés, gracias a su capacidad de penetración del polvo por todos los recovecos. Si pulverizas, moja bien la cara de atrás de las hojas.

• • Si la plaga se presenta de manera continua todos los años, no uses el mismo producto acaricida, porque se inmuniza a él. Compra otro que contenga una materia activa diferente.

• • Vigila para detectar los primeros focos y trata. Casi siempre es necesario dar un 2º pase a los 10 ó 15 días. Si persiste la plaga, más.

• • Hay muchas materias activas que se pueden emplear como acaricidas en productos comerciales. Ejemplos: Amitraz, Abamectina, Propargita, Dicofol, Tetradifón, Hexitiazox FENBUTAESTAN, CIHEXAESTAN etc. El azufre también mata Ácaros o por lo menos es frenante, aunque ya establecida la plaga, es poco efectivo

183

Métodos preventivos• Colocar doble puerta, o puerta y malla de igual densidad a la exterior (mínimo 10x20 hilos/cm2), en las

entradas del invernadero.• Colocar mallas (mínimo 10x20 hilos/cm2) en las aberturas laterales, cenitales y puerta del invernadero, y

vigilar y controlar el estado de las mismas, sobre todo de las que coinciden con la dirección de los vientos dominantes.

• Vigilar que no haya roturas en los plásticos del invernadero.• Abonar de forma equilibrada para evitar exceso de vigor. Evitar exceso de abono nitrogenado.• Si se desea aplicar estiércol, asegurarse de que está bien fermentado y exento de plagas.• Eliminar las malas hierbas y restos de cultivos, ya que pueden actuar como reservorio de la plaga.• En parcelas con antecedentes de araña roja, se recomienda tratar la estructura y suelo antes de realizar una

nueva plantación.• Favorecer la proliferación de poblaciones de insectos auxiliares, racionalizando el uso de productos

fitosanitarios.• Proteger los primeros estados vegetativos de las plantas.• Tener cuidado para no transportar la plaga con las operaciones culturales de deshojado, destalle y

entutorado; o con la ropa, calzado y herramientas de trabajo.• Distanciar en el tiempo la realización de la nueva plantación.• Marco de plantación lo más amplio posible (siempre que no incida éste sobre la producción y rentabilidad

del cultivo).• No abandonar los cultivos al final del ciclo.• No asociar cultivos en la misma parcela.• Realizar rotaciones de cultivos.• Utilizar plántulas y sustratos sanos procedentes de semilleros autorizados. El Pasaporte Fitosanitario debe

conservarse durante un año.

184

REMEDIOS ECOLÓGICOS • Tiene sus depredadores naturales pero no controlan la plaga totalmente.

Amblyseius californicus es un insecto que come huevos, larvas y adultos de Ácaros. Existen a la venta preparados con estos insectos depredadores para soltarlos dentro de invernaderos. Esto se está haciendo en explotaciones comerciales

• Amblyseius californicus Puedes pulverizar con infusiones a base de:• • Las ortigas secas en infusión es un buen método biológico para controlar la

araña roja. La única condición a tener en cuenta a la hora de aplicar el caldo consiste en pulverizar las plantas antes de la formación de hojas y ramas en árboles y arbustos de hoja caduca

• • Infusión de helechos diluidos en agua para aplicar a principios de primavera.• Infusiones de ajenjo mezclado con silicato de sosa, rociando las especies en primavera y otoño

• Cola de caballo con jabón neutro, que se debe aplicar durante 3 días seguidos en mañanas soleadas.

• • Pieles de cebolla repartidas por el suelo de los cultivos hace de repelente.

185

Organismos de control biologico en ácaros• Amblyseius californicus• Phytoseiulus persimilis • Feltiella acarisuga • Macrolophus caliginosus • Stethorus punctillum • Orius laevigatus

186Amblyseius

188Amblyseius atacando a tetranychus

191

Mol·luscs...

• Aquests tipus d’animals poden, en algunes ocasions, provocar danys greus als cultius. Els símptomes són: fulles menjades, coll de plantes rosegades , tiges i fruits rosegats.

• Entre els mol·luscs, destaquen els caragols i les bavoses.

192

Són animals invertebrats que es caracteritzen per:Tenir el cos tou, alguns d’ells protegits per una closca.En el seu cos es poden diferenciar tres regions:La regió cefàlica, on s’obre la boca i es situen generalment els òrgans sensorials.La massa viceral, que inclou la major part dels òrgans interns.Peu, situat ventralment, de naturalesa musculosa.En agricultura tenen importància els caragols i les bavoses, els quals poden provocar greus danys en alimentar-se de les fulles de les plantes

Mol·luscs...

193

MIRIÀPODES Són artròpodes terrestres amb moltes potes (de 18 a

500 segons espècies), que presenten com a característiques principals:

• Tenir el cos amb un revestiment quitinós i anatòmicament semblants als insectes.

• La majoria rebutgen la llum i van cap a la humitat, essent fàcil trobar-los sota les pedres o sota la fullaraca.

• Els més representatius que afecten els cultius són el centpeus (de cos aplanat) i el milpeus (cos cilíndric), que s’alimenten de les arrels i els tubercles

194

VERTEBRATS

• Entre els vertebrats que tenen importància com a plagues es destaquen els següents:

• Algunes espècies d’ocells afecten greument les collites, com és el cas dels estornells.

• Diversos mamífers (rates, ratolins, talps, conills, senglars...) són responsables de nombrosos danys no sols als cultius, sinó també a les collites emmagatzemades.

• Són particularment greus els danys de micromamífers en zones humides, així com en prats de muntanya, els quals són atacats per la Talpa europea, espècie insectívora que fa forats i munts de terra als prats que dificulta la seva explotació

195

PLAGUES D’INSECTES EN ORNAMENTALS:

• Barrinador de la fusta (Zeuzera pyrina L.) .• Barrinador del gerani (Cacyreus marsalli Butler.) .• Caparreta de les alzines (Kermes vermilio Planch) .• Caparreta de l'olivera (Saissetia oleae Bern.) .• Corc del pollancre (Cryptorrhynchus lapati L.) .• El morrut de les atzavares (Scyphophorus acupunctatus Gyll) .• El morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus

Olivier). • Eruga barrinadora de les palmeres (Paysandisia archon

Burmeister, 1880) .• Eruga dormidora del panís (Mythimna unipuncta. Haworth,

1809) .• Eruga peluda del suro (Lymantria dispar L.) .

196

PLAGUES D’INSECTES EN ORNAMENTALS

• La minadora de fulla del Castanyer d'Índia (Cameraria ohridella).

• Minadora dels cítrics (Phyllocnistis citrella Stainton). • "Mónaca" o limàntria dels pins (Lymantria monacha L.). • Mosca de l'olivera (Bactrocera (=Dacus) oleae Rossi). • Mosca mediterrànea de la fruita (Ceratitis capitata Wied). • Nematode de la fusta del pi (Bursaphelenchus xylophilus) .• Nova caparreta dels cítrics (Unaspis yanonensis). • Poll blanc del presseguer (Pseudalacaspis pentagona Targ.) .• Processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa Schiff.) .• Tigre del plàtan (Corythuca ciliata Say.) .• Trips californià (Frankliniellla occidentalis Pergande).

197

Principals plagues de la vinya

• Cuc o corc del raïm (Lobesia botrana): Lepidòpter.• Les erugues penetren a l’interior dels grans de raïm on

provoca ferides que són portes• d’entrada de fongs com la podridura grisa (Botrytis

cinerea). Acostuma a tenir 3 generacions/ any.• Erinosi (Eryophies vitis): Àcar molt petit i molt difícil de

detectar a cop d’ull. Provoca deformacions característiques a les fulles. No acostuma a tenir rellevància econòmica, però pot ser important en vivers.

• Fil·loxera (Phyloxera vastatrix): Homòpter. Aquesta plaga provinent d’Amèrica del Nord va matar totes les vinyes europees. A l’Estat espanyol es van registrar els primers focus l’any 1876 i de forma imparable es va estendre per tot el territori i va provocar la mort de la major part dels ceps. Es va poder controlar amb peus resistents..

198

Principals plagues de la olivera

• Mosca de l’olivera (Bactrocera oleae): Dípter. L’adult és una mosca, semblant a la domèstica, però més petita. Posa els ous a les olives on neixen les larves. Els seus danys, a les zones on abunda, com és el sud de Tarragona, són importants ja que ocasionen pèrdues de collita i de la qualitat de l’oli.

• Caparreta (Coccus (= Saissetia) oleae): Homòpter. Plaga molt estesa i de fàcil identi_ cació. Va associada amb la “negra”, fong que creix sobre la melassa que segreguen les caparretes i que dóna un aspecte negrós als arbres.

• Tinya o punxó (Prays oleaellus): Lepidòpter de mida petita. Presenta tres generacions a l’any, que afecten diverses parts de l’olivera: la primera, les fulles; la segona, les flors, i la tercera, els fruits

199Segismundo Garcia ©2009يح

Principals plagues de cultius intensius

• Les plantes hortícoles són atacades per una gran diversitat d’insectes i àcars. Destaquem com a plagues polífagues que afecten un gran nombre d’espècies cultivades les següents:

•Mosca blanca• Trips• Erugues:• Escarabats• Acars

200

Mosca blanca

• Mosques blanques: (Trialeurodes vaporariorum i Bemisia tabaci). Homòpters molt similars. Els adults són alats, mesuren uns 2 mm de longitud. Tant les larves com els adults, en xuclar la saba, debiliten les plantes. La Bemisia tabaci és especialment perillosa, ja que transmet determinades virosis.

• Hi ha d’altres especies Segismundo Garcia ©2009يح

201

Bemisia tabaci

202

Trialeurodes vaporariorum

203

Trips

• Trips: (Frankliniella occidentalis: tisanòpter).

• El cap i tòrax són de color groguenc i abdomen de coloració més fosca. Els adults, d’uns 1,3 mm, són voladors. Els danys que produeix són deguts a les picades d’alimentació dels adults. Transmet el virus del bronzejat del tomàquet (TSWV).


204

Frankliniella occidentalis

205

Erugues


(Helicoverpa armigera i Spodoptera sp.), poden afectar diverses plantes hortícoles. N’hi ha que afecten cultius concrets: les erugues de la col (Pieris sp. i Plutella xylostela.), el barrinador de la carxofa (Gortyna xanthenes), etc

206

Helicoverpa armigeraGusano cogollero

207

Helicoverpa-(Heliothis) armigeraGusano cogollero

208Segismundo Garcia ©2009يح

Principals plagues de la vinya

• Cuc o corc del raïm (Lobesia botrana): Lepidòpter.• Les erugues penetren a l’interior dels grans de raïm on

provoca ferides que són portes• d’entrada de fongs com la podridura grisa (Botrytis

cinerea). Acostuma a tenir 3 generacions/ any.• Erinosi (Eryophies vitis): Àcar molt petit i molt difícil de

detectar a cop d’ull. Provoca deformacions característiques a les fulles. No acostuma a tenir rellevància econòmica, però pot ser important en vivers.

• Fil·loxera (Phyloxera vastatrix): Homòpter. Aquesta plaga provinent d’Amèrica del Nord va matar totes les vinyes europees. A l’Estat espanyol es van registrar els primers focus l’any 1876 i de forma imparable es va estendre per tot el territori i va provocar la mort de la major part dels ceps. Es va poder controlar amb peus resistents..

Uf2 plagas

Education

Transcript of Uf2 plagas