1

Ud 6. Roques i risc geològic.

1. Vulcanisme1. Tipus de volcans2. Tipus d’erupcions3. Distribució dels volcans

2. Sismicitat1. Desenvolupament d'un sisme2. Distribució dels terratrèmols

3. Formació de roques endògenes4. Formació de roques exògenes5. Cicle de les roques

2

1. Vulcanisme� El vulcanisme és una manifestació de

l’energia interna de la Terra.

� En determinades zones de l’escorça el magma puja a la superfície acompanyat de gasos produint-se una erupció.

� Un volcà es una fissura en l’escorça terrestre sobre la qual s’acumulen materials procedents de l’interior de la terra.

� Parts d’un volcà

3

� Durant l'erupció volcànica son expulsats

� Lava � Material fluid que surt a una temperatura

de 700-1300C i es refreda. Forma les colades.

� Gasos � Núvol ardent: gasos inflamables que

s'encenen en contacte amb l'oxigen.� Núvol tòxic: format per gasos nocius.� Altres: Vapor d'aigua, nitrogen i òxids

de carboni.

4

� Piroclasts� Productes sòlids llançats pel

crater a gran distancia.

� Cendres: partícules de <2 mm.

� Lapil�li: partícules entre 2-5 mm.

� Bombes: partícules de 5 cm a 5 m de diferents formes.

1.1. Tipus de volcans� Volcans actius

� Mantenen una activitat constant o l'han tinguda fa poc.

� Volcans dorments o inactius� Tot i haver estat inactius durant

molt temps, poden entrar en erupció.

� Volcans apagats o extingits� No tenen cap tipus d'activitat.

5

1.2. Tipus d’erupcions� ERUPCIÓ EFUSIVA

� S’emet la lava i els gasos de forma pausada, sense explosions.

� La lava és molt fluida i arriba molt lluny

� Es creen cràters extensos.

� ERUPCIÓ EXPLOSIVA� S’emet la lava i els gasos de forma

violenta.� La lava és viscosa� El volcà presenta estructura cònica.

1.3 Distribució dels volcans� Hi ha activitat volcànica per tota la Terra, però és més

freqüent:

� Zones de divergència entre plaques: � Rifts� Dorsals oceàniques. (Islàndia)

� Zones de convergència entre plaques: � Serralades amb activitat volcànica (Andes)� Arcs d’illes.(Japó)

� Cinturons de foc: � zona de contacte entre plaques amb molt vulcanisme. (Cinturó

de foc del Pacífic)

� Punts calents: � zones on el magma ascendeix cap a la superfície. (Hawaii)

6

2. SISMICITAT

� Un sisme o terratrèmol és el moviment brusc de la litosfera, que es transmet en forma d’ones i que es produeix per l’acció de les forces de l’interior de la Terra.

7

2.1 Estudi dels terratrèmols i la seva intensitat.

� SISMÒGRAF: � Aparell que usen els sismòlegs per a

mesurar la intensitat dels terratrèmols.� Està molt ben ancorat al terra.� Detecta les ones que es generen durant

un terratrèmol.

� Existeixen dues escales per mesurar la intensitat dels terratrèmols:

� E. Richter: � assigna a cada terratrèmol un valor en funció

de l’amplitud de la ona.

� E. Mercali: � es representa en xifres romanes� I (només detectable per al sismògraf) � XII (destrucció total).

8

2.2. Desenvolupament d’un sisme

� Hipocentre: � lloc on es produeix el moviment

inicial dins la Terra.

� Epicentre: � punt de la superfície que es troba

en vertical just damunt l’hipocentre.

� Si el sisme s’origina al mar pot produir un tsunami.

� Quan comença el terratrèmol s’originen ones sísmiques:

� Ones P o primàries: � Les més ràpides� Les primeres en ser detectades.� Es transmeten per materials sòlids i líquids.� El material es comprimeix o dilata en la mateixa

direcció que l’ona.

9

� Ones S o secundàries� Les segones en ser detectades.� Només es transmeten per materials sòlids.� La vibració és perpendicular a la propagació de

les ones.� Ones superficials

� Es transmeten circularment.

� Hi ha activitat sísmica per tota la Terra, però és més freqüent:

� Zones de divergència entre plaques: � Rifts� Dorsals oceàniques. (Islàndia)

� Zones de convergència entre plaques: � Serralades amb activitat volcànica (Andes)� Arcs d’illes.(Japó)

� Cinturons sísmics: � zona de contacte entre plaques amb molts terratrèmols.

(Cinturó sísmic del Pacífic)

� Terratrèmols intraplaca:� S’acumulen tensions en una zona determinada que acaben per

fracturar el terreny.

10

4. FORMACIÓ DE ROQUES ENDÒGENES

� Les roques endògenes són totes les que s’han format a l’interior de l’escorça.

� Tipus de roques endògenes:� Magmàtiques o ígnies:� Metamòrfiques

11

3.1 Roques magmàtiques o ígnies

� Es formen a partir de la solidificació del magma.� Roques volcàniques.

� Es formen quan el magma arriba a la superfície terrestre i es refreda molt ràpid.

� Roques plutòniques� Es formen a gran profunditat, dins les cambres

magmàtiques. El seu refredament és molt lent.� Roques filonianes.

� Es formen quan el magma es refreda en fissures.

3.2. Roques Metamòrfiques

� Es formen quan les roques són sotmeses a altes pressions i temperatures molt elevades.

12

4. Formació de roques exògenes

� Són les que s’han format com a conseqüència de processos geològics externs (aigua, vent i éssers vius).

� S’anomenen també roques sedimentàries.

5. Cicle de les roques.

� És el procés constant de formació, transformació i destrucció pel qual passen les roques i els materials que les formen.

� És un procés dinàmic i constant.

13

6. El risc geològic

� Des de fa molt temps, els fenòmens geològics han provocat danys i accidents a l’ésser humà i els seus recursos.

� El risc geològic es relaciona amb 2 factors:� Naturals: provocats per sismes, activitat

volcànica, inundacions,…� Antròpics: provocats per l'ésser humà. Talla

d’arbres,…

14

� Es defineixen 2 nivells de risc:

� A escala planetària: hi ha zones on les probabilitats d’accident geològic és més gran, sobretot als límits entre plaques (cinturons de foc i sísmics).

� A escala local: el risc geològic depèn de la zona. Situació d’un poble sota un volcà,…

� Les mesures per atenuar els efectes perjudicials dels fenòmens geològics són:

� Previsió: � consisteix en identificar les zones de risc i estimar el

temps en que es pot repetir el risc biològic. � Ex. Presència punts calents, accidents del relleu,…

� Prevenció: � adoptar mesures destinades a atenuar l’impacte dels

accidents geològics. � Ex. Mesures antisísmiques, informar la població,…