U.6. Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Finalitat del missatge visual i elecció de tècniques. En aquest cas:

La fragmentació suggereix excitació.

L’ espontaneïtat indica moviment i participació.

El missatge verbal és clar. Quins colors triaries per fer un missatge més eficaç?

Seria adequat el mateix disseny per anunciar un hospital?

A continuació algunes de les parelles de tècniques per contrast.

Equilibri - inestabilitat

L'equilibri és una estratègia de disseny en la que hi ha un centre de gravetat a camí entre pesos. L’oposat és la inestabilitat. La inestabilitat és l’absència d’equilibri i dona lloc a formulacions visuals molt provocadores.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Simetria – Asimetria.

La simetria és l’equilibri axial.

L’equilibri pot aconseguir-se variant elements i posicions de forma que s’equilibrin pesos, parlem aleshores d’asimetria.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Regularitat – irregularitat.

La regularitat consisteix en afavorir la uniformitat dels elements, el desenvolupament d’un ordre basat en algun principi respecte al que no hi poden haver desviacions.

El seu oposat és la irregularitat que destaca l’inesperat i l’insòlit, sense ajustar-se a cap pla que es pugui desxifrar.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Simplicitat – complexitat.

La complexitat dona lloc a múltiples unitats que fan difícil organitzar la informació. La simplicitat facilita l’ordre i la comprensió dels missatges visuals.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Unitat – fragmentació.

La unitat és l’equilibri adequat d’elements diversos en una totalitat. La fragmentació és la descomposició dels elements i unitats en un disseny de peces separades que es relacionen entre elles, però que conserven el seu caràcter individual.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Economia – profusió.

Unitats mínimes de medis visuals, economia, és una ordenació frugal que destaca els aspectes fonamentals del missatge. La profusió comporta carregament i ornamentació, associada al poder i la bellesa.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Reticència – exageració.

La reticència busca la resposta màxima amb els mínims elements. L’exageració ha de recórrer a l’extravagància.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Previsible – espontaneïtat.

Previsible, suggereix un ordre o un pla molt convencional, poden preveure tot el missatge visual amb un mínim d’informació. L’espontaneïtat es caracteritza per l’aparent falta de pla, és emotiva, impulsiva i desbordant.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Activitat – passivitat.

Reflexa el moviment mitjançant la representació o la suggestió. La passivitat transmet tranquil·litat o força.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Subtilesa – audàcia

La subtilesa fuig de qualsevol evidència. L’audàcia aconsegueix visibilitat òptima arriscant en el seu plantejament.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Neutralitat – accent.

A vegades el marc menys provocador per a una declaració visual pot ser el més adequat per trencar la resistència de l’espectador o la seva bel·ligerància. L’accent és molt eficaç per atreure l’atenció de l’espectador.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Transparència – opacitat.

La primera implica mostrar tot, la segona amagar.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Coherència – variació

La coherència és la tècnica d’expressar desenvolupant una composició dominada per una aproximació temàtica uniforme. La variacions afegeixen canvi, però sense allunyar-se del tema dominant. Les mutacions les controla el tema dominant.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Realisme – distorsió.

El realisme juga amb la il·lusió de mostrar el que veiem, mentre que la distorsió força la imatge real i es desvia del seu contorn i aparença coneguda.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Plana – profunda.

Absència o presència de perspectiva.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Singularitat – juxtaposició.

Centra la composició en un sol tema aïllat i independent, que no té el recolzament de cap altre estímul visual, transmet un èmfasi específic. La juxtaposició expressa la interacció d’estímuls visuals situant com a mínim dos d’ells junts i activant la comparació relacional.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Seqüencialitat – Aletorietat

Una disposició seqüencial en el disseny està fonamentada en una composició que és disposa en un ordre lògic. L’ordenació pot respondre a una fórmula però normalment segueix un esquema rítmic.

L’aleatorietat planteja una desorganització planificada.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Agudesa – difusivitat.

Claredat de l’estat físic i de l’expressió. Contorns nets i precisos, resultat nítid i fàcil d’interpretar. La difusivitat és tova, crea calidesa i més ambient.

Tècniques visuals. Estratègies de comunicació

Continuïtat – episòdic.

Sèrie de connexions visuals ininterrompudes, és la força cohesiva que manté unitats els diferents elements d’una composició. L'episòdic destaca el valor independent dels elements sense desconnectar-los del tot.

Projecte dels cartells per l’Escola Verda. Projecte conjunt amb l’àrea de Tecnologia.

Procés de treball, índex de la justificació del projecte.

1. Temàtica triada. Motius. Justificació des de l’àrea de Tecnologia.

2. Intenció i objectius.

3. Tria dels elements bàsics. Esborranys.

4. Tria de la disposició de la composició. Esborranys.

5. Tria de les estratègies. Esborranys.

6. Esborranys.

7. Tria i elaboració del cartell definitiu.