U.2.1 eoe 1213

34
UNITAT DIDÀCTICA 1 Comptabilitat i fiscalitat de l'empresa.

description

 

Transcript of U.2.1 eoe 1213

Page 1: U.2.1 eoe 1213

UNITAT DIDÀCTICA 1Comptabilitat i fiscalitat de l'empresa.

Page 2: U.2.1 eoe 1213

OBJECTIUS

Valorar la importància de la fiabilitat de la informació comptable amb relació a la gestió, les garanties davant terceres persones i la responsabilitat fiscal.

Conèixer quin és el marc bàsic de la normalització comptable a Espanya, amb l'objectiu d'aplicar els principis i les normes que garanteixen una correcta elaboració de la informació comptable.

Valorar la importància de la informació comptable en la presa de decisions, distingint els diferents usuaris d'aquesta informació , i del paper de la funció auditora com a garant de la informació.

Identificar els impostos que afecten l'activitat de l'empresa i reconèixer la incidència social del frau fiscal.

Page 3: U.2.1 eoe 1213

CompetènciesCompetències específiques.Competència en emprenedoria. Consolidar la capacitat d’autonomia i seguretat en un mateix.Competències generals.Competència comunicativa. Comprendre discursos procedents de l’àmbit acadèmic,

periodístic i científic relacionats amb la temàtica econòmica.Competència personal i interpersonal. Treballar en equip i disposar d’habilitats socials per a

relacionar-se i cooperar.

Page 4: U.2.1 eoe 1213

ESQUEMA1. La comptabilitat: sistema d’informació econòmica i

financera.1.1 Concepte i orígens de la comptabilitat.1.2 Objectius de la comptabilitat.1.3 Usuaris de la informació comptable.1.4 Les obligacions comptables de les empreses.1.5 Tipus de comptabilitat.2. La normalització comptable: els plans generals de la

comptabilitat.2.1 La normalització comptable.2.2 Els plans generals de comptabilitat.2.3 El marc conceptual dels plans generals de comptabilitat.2.4 Els comptes anuals.3. L’auditoria de comptes.4. La fiscalitat de les empreses.4.1 Els impostos i la seva repercussió social.4.2 Els elements tributaris bàsics.4.3 Principals impostos que afecten a les empreses.

Page 5: U.2.1 eoe 1213

1. La comptabilitat: sitema d’informació econòmica i financera.1.1.CONCEPTE I ORÍGENS DE LA COMPTABILITAT

La comptabilitat és una eina d’informació per la presa de decisions econòmiques i financeres de l’empresa.

En civilitzacions molt antigues com l’egípcia ja podem trobar l’interès de l'ésser humà per dur a terme el control de les seves propietats.

La comptabilitat tal com avui la coneixem té el seu orígen en ple Renaixement, en l’obra Summa, de frare Luca Pacioli, al 1494 on s’introduïen els següents conceptes: partida doble, deure, haver, i la utilitat del balanç i de l’inventari.

Page 6: U.2.1 eoe 1213

1. La comptabilitat: sitema d’informació econòmica i financera.1.1.CONCEPTE I ORÍGENS DE LA COMPTABILITAT

La comptabilitat es defineix com la ciència que informa els agents econòmics de la composició del seu patrimoni, així com de les operacions que el modifiquen, emprant amb aquesta finalitat llibres i registres específics.

Agents econòmics: famílies i empreses,sector públic. Composició del seu patrimoni: quin és el valor del seu

patrimoni i quins són els seu elements. Operacions que el modifiquen: el valor del patrimoni pot

variar mitjançant operacions que l’augmenten (que generen valor a l’empresa) o que l’aminoren.

Llibres i registres:llibre diari, major,….

Page 7: U.2.1 eoe 1213

1. La comptabilitat: sitema d’informació econòmica i financera.1.2.OBJECTIUS DE LA COMPTABILITAT.

Finalitat de la comptabilitat: proporcionar informació econòmica i financera a l’empresari. Aquesta finalitat es pot desglossar en tres objectius:

Objectius Informar de la situació econòmica i financera de l’empresa i del seu patrimoni.

Informar dels resultats, de les pèrdues o dels guanys que s’obtenen en el desenvolupament de l’exercici econòmic de l’empresa. .

Informar de les causes per les quals s’ha arribat als resultats obtinguts, així com de les modificacions més significatives que hi ha hagut en el patrimoni.

Documents Balanços, inventaris i a l’estat de canvis del patrimoni net.

Compte de pèrdues i guanys. Memòria

Page 8: U.2.1 eoe 1213

1. La comptabilitat: sitema d’informació econòmica i financera.1.3. USUARIS DE LA INFORMACIÓ COMPTABLE.

USUARIS PER QUÈ ELS INTERESSA? TIPUS

Els socis (propietaris de l’empresa)

Voldran conèixer la veritable rendibilitat de la seva inversió, els dividends que es repartiran...

Interns

Els directius Per prendre decisions estratègiques i tàctiques de les empreses.... Interns

Els creditors i les entitats de crèdit

Per estudiar la solvència a curt i a llarg termini, com el seu nivell d’endeutament

Externs

Els treballadors Per poder preveure possibles reduccions de plantilla o altres circumstàncies.

Interns

L’agència tributària (hisenda)

Pot comparar les liquidacions fiscals amb la informació comptable de l’empresa.

Externs

Page 9: U.2.1 eoe 1213

1. La comptabilitat: sistema d’informació econòmica i financera.1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES

L’article 34 del Codi de Comerç (recentment modificat per la Llei 16/2007) estableix que totes les empreses del país tenen l’obligació de dur a terme la comptabilitat ajustada al Codi de Comerç i a altres normes mercantils sigui quina sigui la forma jurídica, individual o societària.

Els fets econòmics es registren en els llibres comptables. El Codi de Comerç només obliga a portar: el llibre diari, el

llibre d’inventaris i els comptes anuals. En el cas de les societats mercantils a més s’ha de dur un llibre d’actes.

Tot i que no és obligatori, totes les empreses acostumen a portar el llibre major i d'altres d'auxiliars com el de caixa, el llibre de comptes corrents....

Page 10: U.2.1 eoe 1213

1. La comptabilitat: sistema d’informació econòmica i financera.1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES

Tipus de llibres comptables: Diari, es registre dia a dia els fets comptables, encara que es

poden resumir per mesos. Al final i principi de l’exercici econòmic ( normalment l’any natural) es calcula el saldo de tots els comptes que formen part del patrimoni de l’empresa.

Major, registra en cada compte els mateixos fets que s’han registrat en el llibre diari. Cada compte té tres columnes deure, haver i saldo. Sembla un extracte bancari.

Llibre d’inventaris, a l’acabament de l’any es transcriurà l’inventari de tots els elements patrimonials de l’empresa.

Page 11: U.2.1 eoe 1213

1. La comptabilitat: sitema d’informació econòmica i financera.1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES

Els comptes anuals comprendran el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria. (l’estat del fluxos d’efectiu no és obligatori per aquelles empreses que puguin presentar el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i memòria abreujats). Tots els llibres comptables s’han de legalitzar en el registre mercantil abans d’emprar-los.

Actualment per registrar els fets econòmics s’utilitzen, en molts casos, els programes informàtics. Per legalitzar aquests registres es porten els fulls impressos a enquadernar al registre mercantil o de forma digital.

Page 12: U.2.1 eoe 1213

1. La comptabilitat: sitema d’informació econòmica i financera.1.5 TIPUS DE COMPTABILITAT.

Seguint els criteris de l’economista Jesus Omeñaca podem fer una primera distinció segons l’àrea que comprèn:

Macrocomptabilitat, inclou la comptabilitat nacional i supranacional formada per les diferents macromagnituds com PIB, Renda Nacional, Balança de Pagaments…

Microcomptabilitat, és la comptabilitat de les empreses, els professionals i els particulars. També és la comptabilitat dels organismes públics. Dintre de la microcomptabilitat podem fer altres classificacions segons l’objecte, el subjecte o la seva finalitat.

Page 13: U.2.1 eoe 1213

1. La comptabilitat: sitema d’informació econòmica i financera.1.5 TIPUS DE COMPTABILITAT: CLASSIFICACIÓ DINS LA MICRO

Per raó de l’objecte

• Comercial• Industrial• De serveis• Bancària o

financera

Per raó del subjecte

• Individual• Col.lectiva• Pública

Per raó de la finalitat

• Especulativa• Administrativa

Page 14: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.1 LA NORMALITZACIÓ COMPTABLE

La normalització comptable suposa regularitzar els procediments comptable corresponents a un estat o àrea supranacional. Es tracta de permetre que la informació comptable de les empreses es presenti amb els mateixos criteris i permetre la comprensió de la informació comptable per qualsevol persona que vulgui consultar-la o analitzar-la.

A Espanya la normalització comptable es va iniciar l’any 1973.

Page 15: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.

La normalització comptable Espanya es concreta en: El Pla General Comptable, aprovat el 16 novembre de 2007 i publicat el dia 20 de

novembre en el butlletí oficial de l’Estat com el Reial Decret 1514/2007 (d’ara endavant, també PGC 2007), estant en vigor des del dia 1 de gener de 2008.

El Pla General de comptabilitat de les petites i mitjanes empreses (PGCPIMES) aprovat pel Reial Decret 1515/2007 del 16 de novembre de 2007. Podran acollir-se voluntàriament les empreses que en data de tancament de dos exercicis consecutius compleixin, almenys, dos dels requisits següents:

Que l’actiu de l’empresa sigui com a màxim de 2.850.000 €. Que l’import net de la xifra anual de negoci no superi els 5.700.000€. Que el nombre mitjà de treballadors/es al cap de l’any no sigui superior a 50

Tots dos plans comptables responen a una mateixa estructura.

Page 16: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.

Els dos plans es divideixen en cinc parts, encara que només la primera part, el marc conceptual, té la mateixa redacció. El PGC 2007 constitueix el desenvolupament en matèria comptable de la legislació mercantil i s’estructura en cinc parts:

La primera part, anomenada Marc conceptual, no és una norma sinó que delimita els conceptes bàsic per a preparar i presentar els estats financers.

La segona part, Normes de valoració desenvolupa els principis comptables i els criteris de valoració continguts en el Marc Conceptual.

La tercera part, Comptes Anuals, inclou les normes d’elaboració dels comptes anuals, recollint els requisits per a formular els comptes anuals en el seu sistema normal o abreujat, així com definicions, aclariments i normes sobre el contingut material i forma de complimentar aquests models.

La quarta part, Quadre de Comptes, conté els grups, subgrups i comptes necessaris, degudament codificats en forma decimal i amb un títol expressiu del seu contingut. És un llistat codificat numèricament, les denominacions dels diferents comptes. En el PGC hi ha 9 grups i al PGCPIMES n’hi ha 7.

La cinquena part, Definicions i relacions comptables, complementarà el quadre de comptes al donar contingut als mateixos en virtut de les definicions que s’incorporen, precisant el contingut de cada rúbrica o partida dels comptes anuals. En aquesta última part també es descriuen els moviments més usuals d’aquests comptes, és a dir, la mecànica comptable dels mateixos.

El Pla General de Comptabilitat és d’aplicació obligatòria, en les seves parts primera, segona i tercera per a totes les empreses, amb independència de la seva forma jurídica.

Page 17: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.

La mateixa norma que regula el PGCPIMES estableix uns criteris específics per a les microempreses, a les quals se’ls simplifica el procediment comptable d’alguns fets econòmics.

Són microempreses a efectes comptables aquelles que en data de tancament de dos exercicis consecutius compleixin, almenys, dues de les circumstàncies següents:

Que l’actiu total no superi el milió d’euros. Que l’import net de la xifra de negoci no superi els dos milions

d’euros. Que el nombre mitjà de treballadors al llarg de l’any no sigui superior

a 10

Page 18: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.

El marc conceptual està format per un conjunt de conceptes i termes a partir dels quals es desenvolupa la resta de les normes comptables. S’hi ha introduït els fonaments de les normes internacionals de comptabilitat adaptades a la Unió Europea.

El marc conceptual estableix que els comptes anuals s’han de redactar amb claredat, de manera que la informació subministrada sigui comprensible i útil als usuari a l’hora de prendre les seves decisions econòmiques, i que mostrin la imatge fidel del patrimoni , de la situació financera i dels resultats de l’empresa, de conformitat amb les disposicions legals.

El marc conceptual inclou:

Els requisits de la informació comptable. Els principis comptables. Els elements dels comptes anuals. Els criteris de registre o reconeixement comptable. Els criteris de valoració i els principis i normes de comptabilitat generalment acceptats.

Page 19: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.

Els requisits o característiques de la informació comptable són:

Rellevant, útil per la presa de decisions econòmiques.

Fiable, neutral i lliure d’errades materials.Clara, implica que els usuaris dels comptes puguin

formar-se una opinió.Comparable, la informació ha de ser comparable

amb comptes d’exercicis anteriors o amb els d’altres empreses.

Page 20: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.

Els principis comptablesSón la base sobre la qual es fonamenta la valoració i el

registre comptable. Són el resultat de resumir en un breu text i dins d’una norma jurídica els principis de la comptabilitat generalment acceptats per la comunitat internacional, els quals són emesos des de ja fa temps per diverses entitats, tant privades com públiques, amb el propòsit d’unificar criteris i procediments comptables.

Page 21: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.

Els principis comptables: part obligatòria del PGC.1. Principi d’empresa en funcionament.2. Principi de la data del fet.3. Principi d’uniformitat.4. Principi de prudència.5. Principi de no-compensació.6. Principi d’importància relativa.En cas de conflicte s’haurà de tenir en compte el que

millor permeti als comptes anuals representar la imatge fidel del patrimoni.

Page 22: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.

Elements dels comptes anuals:

ELEMENTS DEL BALANÇ Actiu: béns i drets de l’empresa

Passiu: obligacions.

Patrimoni net: diferència entre l’actiu i passiu.

Ingressos: increments de patrimoni net de l’empresa.

Despeses:disminucions del patrimoni net de l’empresa

ELEMENTS DE PiG

Page 23: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.

Criteris de registre i criteris de valoració.Els Criteris de registre del marc conceptual ens

indiquen el moment en què s’ha de comptabilitzar un fet econòmic.

Els Criteris de valoració del marc conceptual ens indiquen com assignar valor monetari als elements integrats dels comptes anuals. Els més usuals són:Cost històric.Valor comptable o en llibres

Page 24: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT.

Cost històric: segons aquest criteri el cost d’un actiu és els seu preu d’adquisició (inclou les despeses de posada en funcionament) o el cost de producció quan l’actiu l’elabora o el fabrica l’empresa, mentre que el cost d’un passiu és el valor de la contrapartida rebuda com a conseqüència de caure en un deute( és a dir , la quantitat que s’espera pagar per liquidar un deute).

Valor comptable: és l’import net pel qual un actiu o passiu es troba registrat al balanç després de deduir l’amortització i les pèrdues per deteriorament als actius (és a dir després d’aplicar les correccions que s’hagin donat).

Hi ha altres criteris de valoració com: El valor raonable: es equivalent al valor de mercat. (novetat)

Page 25: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.4 ELS COMPTES ANUALS.

Al final d’exercici la informació comptable es presenta resumida en un conjunt de documents comptables anomenats comptes anuals. Els documents que formen els comptes anuals són:

El balanç.El compte de pèrdues i guanys.L’estat de canvis en el patrimoni net (ECPN).La memòria.L’estat de fluxos d’efectiu. (aquest document no

apareix en el PGCPIMES)

Page 26: U.2.1 eoe 1213

2.La normalització comptable: els plans generals de comptabilitat.2.4 ELS COMPTES ANUALS.

Les empreses que han d’aplicar el PGC tenen dues possibilitats:

Presentar models normals. Presentar models abreujats.

Per tal de presentar balanç, l’estat de canvis en el patrimoni net i memòria de forma abreujada, és necessari que en dos anys consecutius en data de tancament es compleixin dues de les circumstàncies següents:

Que el total de partides de l’actiu no superi els 2.850.000 €. Que l’import net de la seva xifra anual de negoci no superi els 5.700.000 €. Que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui

superior a cinquanta.

Les grans empreses no poden acollir-se al PGCPIMES ni als models abreujats i hauran de presentar els cinc comptes anuals.

Page 27: U.2.1 eoe 1213

3. L’auditoria de comptes.

Els propietaris de les grans empreses volen tenir una garantia que la informació financera que els hi arriba reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa per poder prendre decisions. Aquesta garantia s’aconsegueix mitjançant l’auditoria.

L’auditoria de comptes, és l’activitat que, mitjançant la utilització de determinades tècniques de revisió, té com objecte l’emissió d’un informe a propòsit de la fiabilitat dels documents comptables auditats. (Preàmbul de la Llei d’auditoria de comptes)

Page 28: U.2.1 eoe 1213

3. L’auditoria de comptes.

L’auditor acaba la seva feina amb l’emissió d’un informe d’auditoria, on emet la seva opinió sobre els comptes auditats. Hi ha tres classes d’opinions tècniques:

Opinió favorable: els comptes anuals auditats reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats de l’empresa.

Opinió amb excepcions:quan hi hagi alguna salvetat.

Opinió desfavorable:l’auditor manifesta que els comptes no reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats de l’empresa.

Page 29: U.2.1 eoe 1213

4. La fiscalitat de les empreses.4.1ELS IMPOSTOS I LA SEVA REPERCUSSIÓ SOCIAL.

Segons una comunicació feta per la Comissió Europea al Parlament Europeu l’any 2006 els ingressos fiscals van representar el 39,3% del PIB de la UE i el frau fiscal es situa entre el 2 i el 2,5% del PIB, cosa que representa una xifra d’entre 200.000 i 250.000 milions d’euros.

Els milions d’euros defraudats podrien servir per finançar programes de despeses públiques i de transferències. A més ingressos més serà el volum de despesa en serveis públics. El fet de defraudar perjudica a qui ho fa i a la societat.

L’Estat ha d’implementar un sistema d’inspecció eficient.

Page 30: U.2.1 eoe 1213

4. La fiscalitat de les empreses.4.2 ELEMENTS TRIBUTARIS BÀSICS.

La Llei general tributària (LGT) és la norma que estableix els principis i normes generals del sistema fiscal espanyol:

Taxes: són tributs que es paguen com a conseqüència d'haver rebut un servei públic o altres activitats de dret públic que beneficien l'obligat tributari, com per exemple: taxes d'expedició de documents administratius, taxa de recollida de deixalles, taxa de manteniment de clavegueram, taxes universitàries…

Contribucions especials: són tributs que es paguen quan s’obtenen beneficis per la realització d’una obra pública o l’ampliació d’un servei públic que ja es rebia, com per exemple: la instal·lació d’enllumenat públic d’un carrer que abans no es tenia, la urbanització d’un carrer…

Impostos: són els pagaments exigits per les administracions públiques sense que hi hagi una contraprestació directa per al contribuent, és a dir, no se sap quina destinació concreta tindran els diners. Els impostos es poden classificar en:

Directes: són els que recauen directament sobre les persones o sobre les empreses, sia perquè han obtingut un benefici o per l’ús d’un bé que posseeixen. Exemple: impost de la renda, impost de societats..

Indirectes:són els que paguen quan s’adquireix un product o s’utilitza un servei. Exemple: impost sobre transmissions patrimonials, impost sobre el valor afegit (, impostos especials (sobre l’alcohol i begudes alcohòliques, sobre hidrocarburs i sobre el tabac)

Page 31: U.2.1 eoe 1213

4. La fiscalitat de les empreses.4.2 ELEMENTS TRIBUTARIS BÀSICS.

Els principals elements tributaris de qualsevol tribut són: Fet imposable. Circumstàncies que per llei donen lloc a l’exigibilitat de pagar un tribut,

exemple: l’obtenció d’una renda, la compra de béns.... Obligats tributaris. Són les persones físiques o jurídiques i entitats que tenen l’obligació

principal de pagar la quota tributària dels tributs. Els principals són: Subjecte passiu, que és qui ha de pagar la quota tributària. Contribuent, és la persona física o jurídica sobre la que recau l’impost. Hi ha persones físiques o

jurídiques que tot i estar sota l’aplicació de l’impost tenen una exempció. Exemple: Hi ha pensions anomenades no contributives pel fet que no han de pagar IRPF.

Base imposable. És la quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu, i normalment s’expressa en diners (el total d’una factura....)

Base liquidable. És la quantitat que resulta de restar a la base imposable les quantitats que la llei permet a cada tribut. Exemple: IRPF, deducció per fills, fa que la base imposable sigui diferent de la liquidable.

Tipus de gravamen o impositiu. És el tant per cent que s’aplica sobre la base liquidable per obtenir la quota tributària. Exemple el tipus d’IVA, el 4, 7 ó 16%

Quota tributària. És el resultat d’aplicar a la base liquidable el tipus impositiu o una quantitat fixa segons el que s’estipuli per llei.

Page 32: U.2.1 eoe 1213

4. La fiscalitat de les empreses.4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES.

Impost sobre el valor afegit (IVA) impost de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava les següents operacions: Els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats per empresaris o

particulars. Les adquisicions intracomunitàries. Les importacions de béns fetes per empresaris, professionals o particulars.

S’aplica al territori peninsular espanyol i les illes professionals.No totes les operacions comporten pagament d’IVA, ja que n’hi ha que n’estan

exemptes, com ara l’ensenyament, la sanitat, etc,... o pagament de salaris.Els tipus impositius , a partir de l’1 de setembre del 2012, són:

Tipus superreduït del 4%, s’aplica a articles de primera necessitat ( pa, llet, formatge, fruita etc..)

Tipus reduït del 10%, s’aplica a aliments en general, transport de viatgers, fertilitzants, entrades a galeries d’art, ...

Tipus general del 21%, s’aplica a la resta de béns i serveis ( tabac, begudes alcohòliques, cosmètics, productes d’higiene personal, activitats d’empreses funeràries, discoteques, perruqueria, assistència sanitària, dental, teatre, ...)

POLONIA IVA MATERIAL ESCOLAR (MINUT 21)

Page 33: U.2.1 eoe 1213

4. La fiscalitat de les empreses.4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES.

Impost sobre societats, és un tribut de caràcter directe i personal que grava els beneficis altres rendes de les societats i altres entitats jurídiques.

La base imposable és el resultat comptable ajustat. El tipus de gravamen general l’any 2008 era el 30%. Per empreses amb xifra de negoci inferior a 6 milions d’euros, tributen al 25% els primers 120.202,41€ de base imposable.

Page 34: U.2.1 eoe 1213

4. La fiscalitat de les empreses.4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES.

Impost sobre la renda de les persones físiques, tribut de caràcter personal, progressiu i directe que grava la renda de les persones físiques d’acord amb les seves circumstàncies personals. A més de les variacions patrimonials, el fet imposable és format per quatre tipus de rendes: Treball Capital mobiliari Capital immobiliari Activitats econòmiques.

Els beneficis i altres rendes d’aquelles empreses la propietat de les quals pertany a persones físiques s’integren en la seva renda en qualitat de rendiments d’activitats econòmiques.