UNITAT DIDÀCTICA 7

La inversió en l’empresa

OBJECTIUS- Utilitzar els mitjans i les tecnologies de la informació i

la comunicació com a eina quotidiana d’obtenció, tractament, selecció i anàlisi de la informació empresarial, verificar-ne la fiabilitat i aplicar-la a la presa de decisions empresarials.

- Aplicar mètodes que permetin determinar la rendibilitat d’un projecte d’inversió per tal de decidir sobre la conveniència de dur-lo a terme.

- Conèixer què és la inversió, identificar les tipologies d’inversió que existeixen i entendre la relació que hi ha entre inversió i finançament.

CompetènciesCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUESCompetència de gestió i organització• Adquirir i desenvolupar capacitats de planificació, organització,

coordinació i control que permetin prendre decisions empresarials adients per tal d’assolir un objectiu concret.

COMPETÈNCIES GENERALSCompetència comunicativa• Comprendre informació escrita en una llengua estrangera (preferiblement

l’anglès).Competència digital• Habilitats bàsiques amb la utilització de programes informàtics aplicats a

l’àrea i valoració d’Internet com un espai on es pot obtenir informació i contrastar-la.

ESQUEMACONTINGUTS1. La inversió en l’empresa 1.1. Concepte d’inversió. Elements que la

integren1.2. Classes d’inversions

2.Mètodes de selecció d’inversions2.1. Mètodes estàtics2.2. Mètodes dinàmics2.3. La consideració de la inflació

i del risc en la selecció d’inversionsEX.: EL CÀLCUL DE LA TIR

1. La inversió en l’empresaEstructura econòmica: conjunt d’inversions efectuades.Estructura financera: conjunt de recursos financers que l’empresa ha

obtingut per a poder portar endavant les seves inversions.Les característiques d’una inversió són: a) El risc.b) El profit.c) La inversió i el seu retorn succeeixen en diferents moments del temps.

Característiques d’una inversióa) El risc.b) El profit.c) La inversió i el seu retorn succeeixen en diferents moments del temps.

1.1 Concepte d’inversió. Elements que la integren. • Tot inversió (empresarial o particular) implica desemborsar

recursos financers• Inversió (macroeconomia): és l’aplicació de l’estalvi nacional

en béns i equipament i en construcció residencial i no residencial, la qual forma part del PIB d’un país.

• Inversió en Economia d’Empresa:

* des de la perspectiva econòmica: adquisició de béns d’equipament per a millorar la rendibilitat econòmica

* des de la perspectiva financera: adquisició d’actius financers per a obtenir una rendibilitat financera.

1.1 Concepte d’inversió. Elements que la integren

Es pot definir, doncs, inversió:

a) és la utilització d’uns recursos per part de l’empresa durant un període més o menys llarg de temps amb l’esperança d’obtenir uns ingressos superiors a la immobilització dels diners.

b) Aplicació de mitjans financers a la compra, renovació o millora de béns que té com a objectiu el manteniment o la millora de la capacitat operativa de l’empresa.

1.1 Concepte d’inversió. Elements que la integren

Definició d’inversió a PAU:

Elements de la inversióEl desemborsament inicial (D0 ): quantitat que es paga en el moment d’adquirir els elements

d’actiu. Acostuma a ser el pagament o desemborsament més alt, i si és al comptat serà l’únic.

Durada temporal de la inversió (horitzó de la inversió): nombre d’anys, representats per n períodes, durant els quals s’aniran produint entrades i sortides de diners com a conseqüència de l’execució del projecte d’inversió.

Fluxos nets de caixa: representen la diferència entre els cobraments (Ci) i els pagaments (Pi) que suporta l’empresa durant cada un dels n períodes que dura la inversió com a resultat del desenvolupament del projecte.

Valor residual: que representa el valor de l’actiu al final de la vida de la inversió. Serà designat per R. El flux de caixa que podem obtenir de la venda de l’immobilitzat (o del la inversió) una vegada hem arribat al final de la inversió.

El rendiment esperat de la inversió.

Representació gràfica de les característiques d’una inversió (FRIS)És una forma de visualitzar de manera clara i ràpida els valors que caracteritzen la inversió:

1.2 Classes d’inversionsSegons la finalitat de la inversió dins de l’empresa:

* Inversions de reposició o renovació: es tracta de canviar un bé vell per un de nou.

* Inversions expansives: tenen com a finalitat augmentar la capacitat productiva de l’empresa per incrementar les vendes al mercat.

* Inversions estratègiques: són inversions en modernització que tenen per objectiu l’adaptació de l’empresa als canvis tecnològics i l’increment de la seva competitivitat.

Segons el seu objectiu (principal: augmentar la rendibilitat de l’empresa):

* L’augment de la quota de mercat per als productes que produeix o comercialitza.

* Desenvolupament de nous productes.

* Reducció dels costos associats a la producció i comercialització.

* Manteniment o ampliació de la capacitat productiva de l’empresa.

1.2 Classes d’inversions

Segons el tipus de bé adquirit: * inversió en béns reals. * inversió en béns financers Segons el termini: * inversions en estructura. * inversions en circulant.Segons l’estructura de cobraments i pagaments: * inversió amb un pagament i diversos cobraments. * inversió amb un pagament i un únic cobrament. * inversió amb diversos pagaments i un únic cobrament. * inversió amb diversos pagaments i diversos cobraments.

1.2 Classes d’inversions

Segons el suport de la inversió: * inversions físiques * inversions immaterials * inversions financeresSegons la relació de la inversió amb altres inversions * inversió substitutiva: quan el fet d’efectuar una inversió limita la realització

d’altres * inversió complementària: quan dur a terme una inversió facilita d’alguna

manera l’acompliment d’una altra * inversió independent: quan portar a cap una inversió no afecta ni

positivament ni negativament la realització d’una altra.

2. Mètodes de selecció d’inversionsEls mètodes de selecció d’inversions pretenen aportar

els elements quantitatius necessaris per a la presa de decisions d’inversió, mitjançant l’anàlisi i avaluació dels projectes alternatius que es presenten, de tal manera que en tot moment se seleccionin la o les opcions que permetin maximitzar el valor de l’empresa. Aquests mètodes han de donar resposta satisfactòria a dues qüestions bàsiques:

- Si tenim una única opció d’inversió: és avantatjós dur-la a terme?

2. Mètodes de selecció d’inversions- Si tenim dos o més projectes: quin és el més avantatjós?

Els models estàtics són aquells que no tenen en compte el factor temps per a valorar els fluxos monetaris generats pel projecte, de tal forma que consideren que tots els fluxos tenen el mateix valor amb independència del moment en què es generen. N’és un exemple el Pay-Back.

Els models dinàmics, per contra, tenen en compte el factor temps al valorar els diferents fluxos generats pel projecte d’inversió, ja que suposen que l’inversor prefereix el diner actual al diner futur. En són exemple el VAN , la TIR i el PAYBAK amb descompte o descomptat.

Mètodes estàtics: Termini de recuperació o PAYBACKEl mètode del Pay-back o del termini de recuperació, consisteix

en determinar en quin període de temps recuperem la inversió. Per tal de calcular el procés, tenim dues opcions:

• si els fluxos són iguals, dividirem la inversió inicial o el desemborsament inicial entre el valor d’un dels períodes, i el valor que ens doni serà el termini de recuperació, és a dir, el període de temps en què igualem els fluxos amb la inversió inicial.

• si els fluxos són diferents, anirem sumant els fluxos fins que igualem el desemborsament inicial; serà aquell el període de recuperació.

Termini de recuperació o PAYBACKEscollirem aquell projecte en que recuperem abans la

inversió, el criteri no té en compte la rendibilitat del projecte, sinó el termini en el qual es recuperarà la inversió.

El PAYBACK té dos inconvenients:• només considera els ingressos que es produeixen en

el període de recuperació sense tenir presents els que es poden produir amb posterioritat.

• No té present la diferència en el poder adquisitiu de les unitats monetàries al llarg del temps.

Mètodes dinàmics: VANDEFINICIÓ: Valor Actual Net; tracta de comparar el

que ens costa avui amb el que obtindríem en el futur, valorat en un mateix moment. S’obté sumant els valors actualitzats del fluxos de caixa (segons el cost del capital) i restant al desemborsament inicial.

DEFINICIÓ 2: El VAN d’una inversió és la diferència que hi ha entre el valor actualitzat de les entrades netes que genera i el desemborsament inicial. S’actualitzen tots els fluxos nets de caixa, despeses i ingressos. Les quantitats s’hauran de sumar o restar segons que representen entrades o sortides monetàries provocades per la inversió.

Mètodes dinàmics: VANCÀLCUL

Per realitzar el càlcul del VAN s’utilitza la fórmula següent:

VAN= – D0 + [F1 / (1+i)] + [F2 / (1+i)2] + … + [Fn / (1+i)n]

Cal tenir en compte que si al final del període hi ha un Valor Residual o bé, uns ingressos per la venda final del bé, cal posar-los en la darrera actualització.

Mètodes dinàmics: VANCRITERI DE SELECCIÓ DEL VAN:La millor inversió aplicant el mètode del VAN serà la que obtingui un valor

més gran, ja que suposa uns rendiments esperats més grans per la inversió realitzada. Si el VAN dóna un valor negatiu, la inversió no interessa, direm que és desaconsellable (de les previsions fetes els fluxos nets de caixa són inferiors a la inversió inicial o el cost total del projecte). Si el VAN és igual que 0, el valor de la i per la qual hem calculat el VAN serà la TIR.

VAN>0 INVERSIÓ ACONSELLABLE (COM MÉS GRAN MILLOR)VAN = 0 i = TIRVAN <0 INVERSIÓ DESACONSELLABLE

El criteri per seleccionar una inversió segons el VAN és el d’escollir, d’entre les que tenen un valor positiu, aquella inversió que el tingui més alt

Mètodes dinàmics: VANLIMITACIONS DEL VAN:

• la dificultat per a establir un tipus de descompte per al VAN. La taxa hauria de ser el costo d’oportunitat del capital invertit. Però els mercats financers no són perfectament competitius. En la pràctica, la taxa s’interpreta com la taxa de rendibilitat mínima que finalment s’espera obtenir del projecte (col·loquialment: el mínim que cal guanyar per decidir-se per la inversió).

• el VAN no té en compte les restriccions financeres quan es parla d’imports d’inversions molt diferents. Per tant, pot preferir una inversió amb una rendibilitat més baixa quan aporta majors resultats en valors absoluts.

Mètodes dinàmics: la TIRa) La TIR seria aquella taxa d’actualització que

fes que el V.A.N. fos igual a 0.b) La T.I.R. seria el màxim cost del passiu que

pot suportar la inversió. En altres paraules, la TIR seria la rendibilitat de l’actiu.

c) La TIR seria aquella taxa d’actualització que fes que el V.A.N. fos igual a 0. En altres paraules, la TIR seria la rendibilitat del projecte.

Mètodes dinàmics: la TIRCÀLCUL:

0= – D0 + [F1 / (1+r)] + [F2 / (1+r)2] + … + [Fn / (1+r)n]

r=T.I.R., expressat en %.

El càlcul només es pot solucionar amb una calculadora financera o amb un full de càlcul. Amb altres mitjans s’ha d’anar provant percentatges fins a trobar el que més s’apropi al resultat de zero.

Mètodes dinàmics: la TIR

INTERPRETACIÓ (1):

El fet d’estar expressat en percentatge proporciona una mesura relativa de la rendibilitat d’un projecte permetent així comparar diferents projectes i indicant que hauríem d’elegir aquell que proporcionés una TIR més elevada i superior a la taxa de cost del capital. Si només tenim un projecte, l’haurem d’executar si la TIR és > taxa de cost del capital.

Aquesta taxa actualitza els fluxos de caixa derivats del projecte de tal manera que el VAN = 0, sent aquest nivell el màxim acceptable del cost del capital, és a dir que només acceptarem aquells projectes que tinguin una TIR superior a la taxa de cost del capital. Si el VAN del projecte és negatiu voldrà dir que el conjunt dels fluxos de caixa actualitzats segons la taxa de cost del capital no és suficient per a finançar la inversió. És per això que haurem de desestimar el projecte. Òbviament si el VAN és negatiu la TIR serà inferior que la taxa de cost del capital, i si el VAN és positiu la TIR serà superior a la taxa de cost del capital.

Mètodes dinàmics: la TIRINTERPRETACIÓ (2):

Si la TIR d’un projecte d’inversió és més elevada que la taxa de cost del capital que permet finançar-la, el projecte proporcionarà un VAN necessàriament positiu, ja que si apliquem la TIR com a taxa d’actualització el VAN ens donaria zero i si la taxa d’actualització disminueix, el VAN augmenta.

Mètodes dinàmics: la TIRLIMITACIONS DE LA TIR:

• en el criteri TIR es parteix de la hipòtesi que els fluxos positius de cada exercici es reinverteixen a la taxa de retorn o rendibilitat interna, i com més gran és la taxa de descompte utilitzada en el VAN menys creïble és el resultat del TIR.

• la dificultat del càlcul

Mètodes dinàmics: la TIRREPRESENTACIÓ GRÀFICA

El VAN i la TIR es poden representar gràficament, a on en l’eix de les x hi haurà la taxa de descompte i en l’eix de les y les unitats monetàries.

2.3 La consideració de la inflació i del risc en la selecció d’inversionsLa inflació en la selecció d’inversions

Indicadors de la inflació: variació de l’IPC i el deflactor del PIB.

g = valor de la taxa de variació anual d’inflació VAN= – D0 + [F1 / (1+i)(1+g)] + [F2 / (1+i)2 (1+g)2] + … + [Fn /

(1+i)n(1+g)n]

2.3 La consideració de la inflació i del risc en la selecció d’inversions

La consideració del risc en la selecció d’inversions

Les inversions no es realitzen en entorns de certesa => risc (inversió de l’Àfrica o en bons de l’Estat español)

L’inversor ha d’analitzar el nivell de risc i pot augmentar la rendibilitat mínima (k) amb un prima de risc p, de manera que k’= k+p; si a més volem introduir la inflació:

VAN= – D0 + [F1 / (1+k’)(1+g)] + [F2 / (1+k’)2 (1+g)2] + … + [Fn / (1+k’)n(1+g)n]