EL TXAD, UN PAÍS ENTRE LA PRECARIETAT I

L’ESPERANÇA

Un país en el cor de l'Àfrica...

Algunes dades:

Capital: N'Djamena Població: 8,7 millions (2001) Extensió: com 2,5 vegades Espanya Taxa d'alfabetització: 47% són escolaritzats a

primària, 17,9% en secundària, 0,5% en universitat. Llengues oficials: àrab clàsic i francès Grups minoritaris: arabe tchadien (10,3 %), sara

(10,3 %), kanembou (5,3 %), daza (3,8 %), maba (3,4 %), naba (3,2 %), moussei (2,4 %), moundan (2,2 %), peul (1,7 %), marba (1,7 %), massana (1,5 %), kanouri (1,2 %), toubouri (1,2 %), zagawa (1 %), etc.

Tchad

Nord

Sud

Un nord ramader, nòmada, sec, muntanyós, àrab

Un sud verd (en època de pluges), pla, agrícola, bantú

i... amb petroli!!

Un país amb presència militar francesa, que influeix políticament...

“Carretera” de Doba a Sarh: sense asfaltar, amb barreres de pluja i corrupció...

... les cases i els barris són així...

I els carrers són així...

Un país on els cuquets són així...

Un país on les escoles sovint són així...

Un país on plou així...

Un país on plou així...

Un país on, després de les pluges, tot queda així...

Les “carreteres”...

Els “carrers”...

Un país on les postes de sol són així...

Un país on les cuines són així...

Un país on els hospitals són així...

Un país on els nens juguen així...

Un país on els nens juguen així...

Un país on les misses són una festa...

Un país on les germanetes fan de mares...

Un país on les “compres” es fan així...

Un país on les “compres” es fan així...

Un país on les famílies són així...

Un país que et guanya el cor perquè allà, essent tot tant diferent...

Els somriures són així...

Els somriures són així...

Els somriures són així...

Els somriures són així...

Els somriures són així...

Els somriures són així...

Els somriures són així...

I clar, t'e n'adones la veritat que és allò de que “vosaltres sou germans els uns dels altres”...

Sí, anem a veure els nostres “germanets”, a deixar-nos “domesticar” per ells...

Sí, anem a deixar-nos fer, a aprendre, a ser acollits per uns cors enormes que estan en un cos sofrent... però sempre amb un somriure inexplicable!!

Gràcies, estimat Txad...