Tropic 1

Tròpic de Tramuntana Microconverses amb la natura

Recull de missatges del bloc http://tropictramuntana.blogspot.com

del 15 de gener del 10 al 3 de febrer de l’11,

13 cercles lunars

http://tropictramuntana.blogspot.com/

http://tropictramuntana.blogspot.com/

Quan sigui gran vull ser un escriptor de fragments,

que és l'estat natural d'un escriptor: escriure fragments en el moment que et vénen al cap

quan vas pel món.

Xulio Ricardo Trigo

divendres 15 de gener de 2010 20100115 Lluna nova de gener, aquest bloc neix amb tu. Vetlla per ell, de lluny, que creixi clar i lluminós com tu, i deixa’l que corri i vagi fent les seves fases. Empúries dissabte 16 de gener de 2010 20100116 ¿Microconverses amb la natura? Res, cinc minuts diaris. Percebre i qüestionar-se, o simplement sorprendre’s i meravellar-se. Cinc minuts només, cinc minuts cada dia. Si no és possible... quina vida més trista! L’Escala diumenge 17 de gener de 2010 20100117 "Les nuvolades del vespre penjaven imponents i exhaustives, immòbils al seu lloc. Tota la força humida que n'havia caigut, l'havien aprofitada les males herbes de l'estepa per créixer i multiplicar-se. El vent també havia descendit amb la pluja i s'havia estirat una bona estona en l'estretor de les plantes." Andrei Platónov – Txevengur dilluns 18 de gener de 2010 20100118 Cada petit descobriment obre una porta enfora i una porta endins. Mostres breus de respecte i d’ignorància, de reverència i humilitat. Deixeu-me que us les comparteixi. L’Escala

dimarts 19 de gener de 2010 20100119 Estornells. ¿És el del mig de la volada que porta el manual de supervivència, el que decideix les formes, la direcció del núvol, i el camp d'oliveres on faran l'aterratge? Viladamat dimecres 20 de gener de 2010 20100120 Vés per on en Franco tenia raó. Cada espanyol hauria d'escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill. Lògic: cada espanyol ha d'escriure un llibre. Mentre escriu no fa coses pitjors. Cada espanyol ha de plantar un arbre. Per compensar el paper gastat en l'escriptura (i potser en l'edició) del llibre. Cada espanyol ha de tenir un fill. I així quasi es garanteix que el llibre serà llegit per algú. Per sort, no va establir que cada espanyol havia d'inaugurar un pantà.

L'Escala dijous 21 de gener de 2010 20100121 Un exèrcit d'ailants pelats que no sembla avançar ni retrocedir, altius i impàvids. Immigrants a la força, que s'arrelen fort. Empúries

divendres 22 de gener de 2010 20100122

Lluna funambulista a Tàrrega dissabte 23 de gener de 2010 20100123 Roser silvestre a la carena. Vindrem a la primavera a collir roses dels vents. Serra Verdera diumenge 24 de gener de 2010 20100124 Impossible pair tanta imatge en tan poc temps. Impossible percebre, ni retenir ni entendre. Els nostres ulls també necessiten mirar i no veure. Banyoles dilluns 25 de gener de 2010 20100125 Diria que amb els ulls acaricio el paisatge obert de la vall. Tanmateix és el paisatge que m’amanyaga a mi a través dels ulls. Sant Privat d’en Bas

dimarts 26 de gener de 2010 20100126 Endevinalla: ¡I quin vehicle més fi! / Pot ser un cotxe a l’arena, / una rulot a la serena / i, si convé, un submarí. Tortuga de rierol al rec del Pallejà dimecres 27 de gener de 2010 20100127 "It was one of those warm shining days that come occasionally in mid-winter after a night of heavy rain, with a bright surprising sun and no breath of wind. Bare trees seemed beautiful in the sunlight, water still dripping from branches, and wet places all around were sparkling with diamonds. The sky had small faint clouds." Roald Dahl – Neck (Tales of the Unexpected) dijous 28 de gener de 2010 20100128 Selene, com més il·luminada estàs, més foscos ens veus. ¿Quina fila fem a contrallum? L’Escala divendres 29 de gener de 2010 20100129 Lluna clara és la d’agost, però la de gener és millor. – Lluna plena es menja els núvols. – Lluna pel gener, l’amor primer. – La lluna de gener és la més clara de l’any i mirar-la no fa dany. Alguna cosa deu tenir perquè ens hi capfiquem tant. L’Escala

dissabte 30 de gener de 2010 20100130

Els camps de Vilanera són ara plens de creus blanques i amargants, petites i profanes, i és que la ravenissa blanca els proporciona bufanda i vitamina C contra el refredat.

Vilanera diumenge 31 de gener de 2010 20100131

Surt el sol esbandit per un intent de tramuntana. Llueix el Canigó més blanc, i fins les restes de neu al Puig Neulós semblen quelcom d'interès.

L'Escala dilluns 1 de febrer de 2010 20100201

Cap de Creus a la sortida del sol dimarts 2 de febrer de 2010 20100202

Els plataners de la ciutat, amb algunes fulles mortes de mostra, amb el maquillatge de l'escorça completament escrostonat, però impertèrrits, amb totes les branques rígides assenyalant els estels que es veuen per sobre els límits del capdamunt dels carrers.

Figueres

http://tropictramuntana.blogspot.com/2010/02/20100131.html

dimecres 3 de febrer de 2010 20100203

Al camp glaçat, el bernat pescaire es mira el meu cotxe de perfil. Passen tot de cotxes a tota velocitat i ell no en fa cas. Quan alenteixo la marxa per mirar-me'l, malfiat, aixeca el vol.

Cinclaus dijous 4 de febrer de 2010 20100204

A la pineda sento ocells que no reconec. Penso si són cueretes perquè abans n'he vist. Estan animades. Potser criden la primavera. De sobte, un gaig fa un crit espaordidor. Un altre gaig li contesta, més lluny i més esglaiant encara. La primavera, com jo, deu haver fet un pas enrere. Però els altres ocells continuen com si res.

Empúries divendres 5 de febrer de 2010 20100205

Plou. Sobre els teulats, sobre els carrers, sobre els vehicles, sobre la gent. Plou. Sobre el mar, sobre els rius, sobre els aiguamolls, sobre els jardins. Plou. Sobre les branques sense fulles, sobre les fulles que oculten les branques. Plou. Sobre la secada, sobre la inundació, sobre la pluja.

Figueres dissabte 6 de febrer de 2010 20100206

(…) entre el capvespre i l’albada esclaten mil colors, fugim d’esquitllentes i ens amaguem del món, rere els canyars, als tamarius de la bassa, còdols grisos, verderols, flueix la nítida veu de l’aigua (…)

Toni Ibàñez – Àrtemis

diumenge 7 de febrer de 2010 20100207

Passegem ran d'un mar quiet, sense ni un lleu tremolor, embadalit ell també amb les coloracions espaterrants i les formes capricioses que van agafant els núvols modelats per no se sap quin vent. Forces ocultes, però manifestes.

L'Escala

dilluns 8 de febrer de 2010 20100208

La llum aconsegueix travessar feixugament el matollar de núvols que vessa per tots els horitzons. La seva tebior ens roba ombres i contorns. Pels forats que deixa la claror, però, s'hi acaba escolant la pluja.

Montgrí

dimarts 9 de febrer de 2010 20100209

Permeteu-me que dubti. ¿Són el vent i el fred els que ens volen tancar a casa, o som nosaltres que excusem la nostra fugida portes endins només de sentir parlar del vent i el fred? Permeteu-me que proposi. Gaudim del vent i el fred. I després, cap al caliu de casa!

Serra Verdera

dimecres 10 de febrer de 2010 20100210

Montgrí amunt. I una parada per fer una nova coneixença: la foixarda, l’agosarada dama d’hivern dels imperis de la calç. Una onada de fred sever la posarà a prova, l’advertim. Respon insolent amb una lleu tremolor de l’eixam de flors blaves, com botons de disseny. Fetes les presentacions i els minsos comentaris, seguim Montgrí amunt.

Montgrí

dijous 11 de febrer de 2010 20100211

Margarita davant el golf de Roses divendres 12 de febrer de 2010 20100212

L'Escala-Lleida. Travessem la Catalunya interior, la que es permet senyals inequívocs. Aquest país és més català com més deshabitat.

Santa Maria d'Oló dissabte 13 de febrer de 2010 20100213

Josep Pla anomenava el castell del Montgrí "botó de roda de l'Empordà". En un dia com avui, l'Alt i el Baix rodarien com un molinet. També podria ser que en Pla digués "botó de roda" però pensés directament en "mugró de pit". Això els artistes, ja ho fan. Després en diuen metàfora, metonímia... En podrien dir metasimulació o metadissimulació.

L'Escala diumenge 14 de febrer de 2010 20100214

Un dia en blanc i negre, però sense blanc ni negre. Si sortís el sol, però, tot continuaria igual de gris.

Barcelona

dilluns 15 de febrer de 2010 20100215 La carretera nova deixa a la vista l'espectacular tall geològic que han fet les màquines. Les capes de pedres, però, són al galliner, perquè no s'abalancin sobre els nous artistes de moda, els vehicles a tota velocitat. Sant Joan de Vilatorrada dimarts 16 de febrer de 2010 20100216 That night is just a memory / But I still feel you standing next to me / And when I think I hear your voice all I hear is the rain... Alanis Morissette – Rain (Now Is The Time) dimecres 17 de febrer de 2010 20100217 Les primeres orquídies iberes d'enguany. Les ofrenes a Bes encara funcionen. Ullastret dijous 18 de febrer de 2010 20100218 Ja fa uns quants dies que plou. S'han fet basses pertot. Però el Manol s'entossudeix a seguir sec. Ens vol insinuar que això dels rius no és només el que sembla. Vilamalla

divendres 19 de febrer de 2010 20100219 Arriben les onades, precipitant-se, recargolant-se, explicant-me meravelles que jo, pobra bèstia de terra endins, no arribo a desxifrar. L'Escala dissabte 20 de febrer de 2010 20100220 Branques de freixe carregades de fruits emergeixen d'una gruixuda escultura d'heura. La natura, ja ho veieu, i les seves espontànies manifestacions artístiques. Girona diumenge 21 de febrer de 2010 20100221

El pont del Riu Vell, desaparegut per la llevantada. dilluns 22 de febrer de 2010 20100222 A l'Empordà les plantes no tenen el seu merescut repòs vegetatiu; estan totes en estat d'hivernal, malfiada i taciturna vigilància. Pau

dimarts 23 de febrer de 2010 20100223 Els móns sencers i les seves magnituds, els jocs d'universos enllà dels límits d'arreu, els cercles desconcèntrics d'eres i ultratemps, els esclats de llums enmig dels forats negres, tot de tot concentrat en una ravenissa groga al mur de pedra seca. Pau dimecres 24 de febrer de 2010 20100224 La tramuntana fa que els arbres tinguin esquena i, tot seguit, els envelleix. Figueres dijous 25 de febrer de 2010 20100225 Les pastures verdes i florides. I els arbres que les voregen com esquelets nus i grisos. Per poc temps. Les closes preparant-se per a la gran transformació. Sant Pere Pescador divendres 26 de febrer de 2010 20100226 "Al carrer encara hi ha sol, però ara una brisa benèvola arrissa les fulles dels arbres i acaricia el front dels transeünts. És una brisa versàtil. De cop, ara i adés, deixa de bufar i, llavors, hi ha com un clot en l'atmosfera, una mena de bossa en la qual s'acumula la xardor. Després, una nova alenada i tot s'esponja, tot reviu." Manuel de Pedrolo – Interior

dissabte 27 de febrer de 2010 20100227 Una parella de garses (¿quina és el mascle, quina la femella?) feinegen diligents i metòdiques en la construcció del seu niu en el cor del freixe. Les fulles són a punt de sortir. En dues setmanes el niu ja no es podrà veure. Porqueres diumenge 28 de febrer de 2010 20100228 Verdet i fullaraca que apaivaguen dèries i curen obsessions –mentre escorces i brancams les magnifiquen. Can Ginebreda dilluns 1 de març de 2010 20100301 Ramats de nuvolets pasturats i engreixats pel xaloc. Quatre gotes de desert, arenetes d'un castell, plugillim. Empúries dimarts 2 de març de 2010 20100302 Arribant a la ciutat en cotxe, un altiu ametller florit en un camp de l'esquerra, erm, i a la dreta, una desbordant mimosa florida, en un jardí. Un bon motiu per passar per aquí, camí de casa. Aprofitem-ho mentre duri; un dia d'aquests un polític o un tècnic o algú altre decidirà que són una nosa o un perill i els farà tallar. Vilamalla

dimecres 3 de març de 2010 20100303

El Montgrí des de Vilanera

dijous 4 de març de 2010 20100304

La llevantada ha fet fugir els gavians camps endins. Els esplugabous s'han replegat, davant tan barroera invasió, i mantenen els marges dels seus camps, desconfiats.

Viladamat

elur ha dit...

i mentrestant els estornells... van i vénen, suposo. com enyoro l'Empordà i els seus ocells!

5 de març de 2010 10:22

Càndid ha dit... Últimament els estornells no es deixen veure gaire, suposo que per la pluja. És una bona cosa a investigar, ¿què fan quan plou? Salut!

divendres 5 de març de 2010 20100305

A la ràdio vaticinen una maltempsada imminent. Als prats de Vilanera s'esdevé un esclat imparable de floracions. Ai, aquestes flors que no escolten les previsions meteorològiques!

Vilanera

http://www.blogger.com/profile/08824794797208981960

http://tropictramuntana.blogspot.com/2010/03/20100304.html?showComment=1267780967065#c6011172385536907345



dissabte 6 de març de 2010 20100306

A mitja tarda es produeix un duel interessant. El sol rabiós a una banda, i la tramuntana furibunda a l'altra. Ni un núvol ni un ocell enlloc. Només el Montgrí com a àrbitre de l'enfrontament. Tot i que podria ser que el Montgrí fos un àrbitre de decisions críptiques, incomprensibles...

Torroella de Fluvià diumenge 7 de març de 2010 20100307

Segon cap de setmana de la temporada espargolera. Els cacem sota l'espessa capa de pinassa de les sabines. Els espàrrecs ens treuen de passeig i ens ensenyen racons secrets.

La Muntanya Gran dilluns 8 de març de 2010 20100308

"COLOM Si algú et vol millorar el pes / no te'n refiïs, colom. / Només et serà permès / d'augmentar una unça... de plom. Tu persignaràs la terra / i emblanquiràs el cel blau / mentre els homes faran guerra / tot parlant d'amor i pau!"

Salvador Sunyer i Aimeric – L'altre llibre de les bèsties dimarts 9 de març de 2010 20100309

Blanques plomes glaçades fan giravolts abans de dipositar-se al terra amb tota suavitat. Amunt amunt estan plomant tots els ocells de gel.

Figueres


El Canigó ha baixat fins al mar. La neu, la model més fotogènica.

L'Escala dijous 11 de març de 2010 20100311

Un rapinyaire va fent cercles al mig del cel ras. Dues figures una mica més petites i una mica més negres el segueixen per sobre a una distància prudencial. En Quim assegura que són dues corbelles que li disputen l'espai a un aligot impedint-li caçar amb normalitat. No sé si en Quim hi entén molt o no, però la seva història s'adiu amb la dansa d'allà dalt.

Figueres divendres 12 de març de 2010 20100312

Un cel llis i gris. El prat nevat. I, entre una cosa i l'altra, un bernat pescaire arrupit que no em treu l'ull de sobre, entre avorrit i desconfiat. El món en blanc i negre. Calotip.

Viladamat dissabte 13 de març de 2010 20100313

Onades atretes per la nevada

diumenge 14 de març de 2010 20100314 El temporal s'ha endut la platja mar enlloc. La bonança va retornant-la granet a granet, fragment a fragment, petxina a petxina, al seu mateix lloc o a qualsevol altre que vents llunyans i locals decideixen. Empúries dilluns 15 de març de 2010 20100315 Amb la maltempsada l'horitzó de llevant és un encadenament d'horitzons mòbils, amenaçadors. Es fa evident que el mar fa baixada cap a ponent. Empúries dimarts 16 de març de 2010 20100316 Un esquifit Fluvià es mira rancuniós la nuvolada atapeïda, reclamant silenciosament el que li pertoca. Torroella de Fluvià dimecres 17 de març de 2010 20100317 Un cel sense ni un núvol, sense ni un racó on amagar-se els estels; tots nus i exposats, pobrissons. Només els queda la densitat del silenci. Però és una densitat, ai las, totalment transparent. Àger

dijous 18 de març de 2010 20100318

"Un bosc desert i immòbil. Un paisatge / definit pel silenci de la molsa. / El vol majestuós i solitari / d'un rapinyaire que potser t'observa / i que espera, amatent que defalleixis. / La certesa de l'aigua vora els cingles: / l'espetec del corrent damunt dels marges, / dels còdols erms, dels sorrals i els canyissos... / Un fred intens i atàvic que penetra / tots els racons de la pell i s'instal·la / al moll mateix dels ossos, una antiga / fredor que torba els rostres, les mirades. / l'orgull de les alzines. Com ferides / encetades, els plecs de les escorces."

Carles M. Sanuy – Les ciutats i els homes

divendres 19 de març de 2010 20100319

Cada element de la natura que incorporem al nostre espai vital és un guany, un gaudi, i, sorprenentment, ens resistim a continuar en aquest sentit, com si en dubtéssim, com si ho menystinguéssim, com si no en sabéssim el resultat.

L'Escala

dissabte 20 de març de 2010 20100320

Hauríem de fer una passa cada dia, una almenys, una de conscient, una en allò que estem convençuts que és el bon camí.

Barcelona

diumenge 21 de març de 2010 20100321

Esquivo les branques caigudes del bosc devastat, tot empaitant algun que altre espàrrec supervivent. Les lleterasses se'm miren amb els seus ulls badats i lleugerament acusadors.

Santa Caterina

dilluns 22 de març de 2010 20100322 La multituplicació dels insectes. Muntanya Gran dimarts 23 de març de 2010 20100323

Uromenus stalii al mas Ventós dimecres 24 de març de 2010 20100324 Fenestropaisatges. Vitronatura. Contemplació cinètica. Barcelona dijous 25 de març de 2010 20100325 Veig l'agró roig al rec. M'hi acosto silent. Però molt abans del que preveia s'enlaira i fuig. Passa ben bé sobre meu, quasi en actitud fatxenda, arronsant el coll. Molt bé, penso per consolar-me; hi ha espècies amb les que és millor no intimar. I giro cua. Vilanera

divendres 26 de març de 2010 20100326 La senyora cucut busca niu de lloguer. Atenció, ocellots immobiliaris, que aquest llogater és un okupa! La Muntanya Gran dissabte 27 de març de 2010 20100327 Sí que és primavera, sí: la ràdio ho diu, als grans magatzems fan campanyes acolorides, i als carrers ressona la piuladissa adolescent. Figueres diumenge 28 de març de 2010 20100328 "Esperant, / sempre esperant / batecs d'ones, / cos de mar.” "Esperant, / sempre esperant / cabellera / verd pinar.” "Esperant, / sempre esperant / pit d'estrelles / nit lunar.”

Anna Almazan – Columna vertebral dilluns 29 de març de 2010 20100329 Dos colors que, si no els heu vist mai, no els heu pogut registrar a la vostra memòria cromàtica: el lila emblavit i el crema allimonat dels lliris menuts. ¿Com pot ser que el sensor de la càmera no els pugui capturar? Montgrí

dimarts 30 de març de 2010 20100330

Sí que ja és primavera, sí: els primers lliris menuts, les primeres porrasses, i un cucut salmodier que dóna l'hora vella, l'hora nova i les hores que s'inventa.

La Muntanya Gran


En Quim em recomana que recordi que sí que és primavera, i es nota en la quantitat de bestioles atropellades. Bestioles que necessiten anar a l'altra banda de l'asfalt, i que es pensen que fent-ho de vespres i posant a punt les seves defenses naturals ja en fan prou. Que poc que coneixen el senyor Michelin o el senyor Firestone. Quan els coneixeran ja no seran a temps de repetir l'experiència o de canviar de tàctica.

Figueres

dijous 1 d’abril de 2010 20100401

Enguany les minves han arribat a l'abril, com uns Rams després de Pasqua. Sedat per l'anticicló, el mar només mou es per pura incontinència.

L'Escala

divendres 2 d’abril de 2010 20100402

Minves d'abril

dissabte 3 d’abril de 2010 20100403

Sábado sabadete, samarreta vella i omelette (d'espàrrecs, naturalment!).

L'Escala diumenge 4 d’abril de 2010 20100404

Botannews (i algun apunt de societat): -primers brots de l'espinavessa (encara amb fruits de la campanya anterior), -primeres flors de l'estepa blanca (manualitats de follet artista), -pol·len a les flors masculines de pi blanc (alerta al·lergenautes), -catifes noves de ravenissa groga sota les oliveres (canvi de decorat de les ravenisses blanques), -primera rosella entre lletsons (tímida i agosarada alhora), -danses de parelles d'estornells (un cop abandonades les colònies multitudinàries i acrobàtiques)

... Hom seguirà informant.

Montgrí dilluns 5 d’abril de 2010 20100405

Ara plou. Ara fa sol. Ara totes dues coses. Ara el mar és una bassa d'oli. Ara s'inquieta. Ara arriba el vent. Ara gira el vent. La primavera no és una estació, és una síndrome.

L'Escala

elur ha dit...

la primavera és una contradicció.

:)

7 d’abril de 2010 10:34


dimarts 6 d’abril de 2010 20100406

Els aligots ja fa temps que no fan cas dels cotxes que els passen propers, a no ser que disminueixin la velocitat. També ho hem estat comprovant amb les polles d'aigua del Rec, i fins i tot els bernats pescaires a tocar del Molí. Avui hi havia un tudó a la calçada. Hi he passat a menys d'un pam i no s'ha immutat. Han acabat considerant els cotxes com un element qualsevol més de l'entorn. No sé per què no m'estranya. Em pregunto si no m'hauria d'escandalitzar.

L'Escala

dimecres 7 d’abril de 2010 20100407

"The man with the goats has seen this light before. / He enjoys it, takes it seriously, but does not turn on his heel / To get a better view. His dog awaits instructions. / People like him have stepped into the same river twice." T.J. Clark – Landscape with a Calm


Conforme floreixen els lliris grocs a la plana van desapareixent els lliris menuts dels aspres. Algú els hauria d'investigar els embolics de família.

Aiguamolls


Els mots també són paisatge. Aquest horitzó, aquest bosc, aquest arbre, aquesta fulla tenen un nom. En un altre lloc, en unes altres paraules, ja no serien el mateix.

Empúries


El sol té severes dificultats a travessar l'espessa capa de núvols. A voltes no té altre remei que estripar-los i penetrar-los violentament, i sortir per l'altra banda com un ganivet de llum.

Viladamat diumenge 11 d’abril de 2010 20100411

Provem de satisfer un petit piló de necessitats fictícies i mediocres manllevant quantitats ingents de recursos al planeta i produint quantitats incalculables de residus.

Figueres dilluns 12 d’abril de 2010 20100412

Vilanera


Carretera d'Arenys d'Empordà. Quants anys! Quants! Paro la música. Escolto el verd dels camps. Ran del Fluvià hi ha cansats exèrcits de pollancres en formació que no saben que ja és primavera. No els ho penso dir. Cadascú que es gestioni el temps com pugui.

Arenys d'Empordà

dimecres 14 d’abril de 2010 20100414 La Lurdes diu que ja ha pogut collir farigola florida. Sempre la collia per divendres sant. Sa mare li ho havia ensenyat. Però aquest any ha florit dues setmanes després. Tot ve més tard. La nevada. L'Escala dijous 15 d’abril de 2010 20100415 Avui el cel i el mar han decidit de deixar-se de subterfugis. El cel és blau cel i el mar és blau marí. L'Escala divendres 16 d’abril de 2010 20100416 De fet, no es pot tornar enlloc. Quan ho fas, ni tu no ets el mateix, ni el lloc tampoc.

Cervera dissabte 17 d’abril de 2010 20100417 "un sauce de cristal, un chopo de agua, / un alto surtidor que el viento arquea, / un árbol bien plantado mas danzante, / un caminar de río que se curva, / avanza, retrocede, da un rodeo / y llega siempre: // un caminar tranquilo / de estrella o primavera sin premura, / agua con los párpados cerrados / mana toda la noche profecías, / unánime presencia en oleaje, / ola tras ola hasta cubrirlo todo, / verde soberanía sin ocaso / como el deslumbrante de las alas / cuando se abren en mitad del cielo."

Octavio Paz – Piedra de sol

diumenge 18 d’abril de 2010 20100418 Travesso Catalunya de ponent a llevant. Comença la tarda solar. No arribo a comptar quants falciots i orenetes travessen pel davant, rabents, tot al llarg del viatge. Ballestes amb la fletxa ben farcida d'insectes. Potser algun ballester i tot.

Vic

elur ha dit...

oh! saps què més m'agrada d'aquesta tramuntanada? que facis servir 'rabents'... jo ho dic i em miren com si fos estranya :)

aquestes Tramuntanades mereixen ser traslladades al paper (reciclat, és clar)!

una abraçada!

23 d’abril de 2010 18:55

Càndid ha dit...

Gràcies, Neus. Si et miren estrany quan dius "rabents", ¿com ho diuen, quan volen dir "rabents"? Pel que fa al paper, de moment ens conformarem amb els espais digitals... Salut!

24 d’abril de 2010 21:46

dilluns 19 d’abril de 2010 20100419 Passa una femella d'ànec collverd amb set pollets, minúsculs i disciplinats, en formació estricta. El mascle, a una distància prudent, de perfil, no em treu l'ull de sobre. Besalú








Fluvià. Concurs de piuladissa sense normes ni premis establerts. L'esverament els fa inconscientment agosarats. Pardals a dojo, però també acrobàtiques mallerengues carboneres i altives cueretes blanques.

Besalú


Vola cap a un terrat i un mascle s'activa traient pit, va a un balcó i un altre mascle comença a voltar-la tot fatxenda, va fins una finestra on un altre inicia automàticament la dansa nupcial. Quin estrès sexual! D'entre les coses que no m'agradaria ser en una propera vida, avui en destaco una: femella de colom urbà.

Figueres


Palmeres urbanes a Tarragona


La riba del rec de fa anys que no l'havia vist tan esplendorosa: roselles i lliris grocs retallant un fons de senissos on niuen les polles d'aigua. L'aigua, però, no recordava haver-la vist mai tan bruta.

L'Escala


Descobrim la ginesta de Montpeller florida. Ara li entenem el nom.

Serra Verdera

diumenge 25 d’abril de 2010 20100425

A ciutat, als parterres que separen els carrils de cotxes ja s'amuntega el borrissol blanc dels pollancres. I és que a la capital sempre va tot més avançat.

Barcelona

dilluns 26 d’abril de 2010 20100426

¿Quin rosegador té el morro al mar d'Amunt, la cua al mar d'Avall, i ha perdut els bigotis d'una tramuntanada?

Cap de Creus (Sa Rata)


"El dia sembla xafogós / però abaixo la persiana i em ve un glop de tardor." "El sol és com un ou ferrat / amb un núvol que vol sucar-hi pa."

Lluís Gavaldà – Al seient del costat


Un garric a la cambra d'un paradolmen. ¿Una agressió entre patrimonis? ¿O una simple compenetració?

Serra Verdera


Es fa de nit d'alt de l'avió (el paisatge esdevé un tapís de leds). El dia continua, allà lluny, a l'horitzó.

En algun lloc de la Mediterrània (a deu quilòmetres d'altura) divendres 30 d’abril de 2010 20100430

S'alça del mar, plena i envermellida. D'aquí una estona ja serà més alta, més petita i més groga. La lluna haurà perdut el seu caràcter menstrual.

Venècia dissabte 1 de maig de 2010 20100501

Al pati d'art supermodern, hi ha la videoinstal·lació d'una font que raja constantment. D'entrada enyoro la font de debò i penso que l'art supermodern ratlla el ridícul. Al cap d'una estona d'anar sentint la fressa preenregistrada de la font, però, m'acabo preguntant si l'art supermodern no és simplement premonitori.

Venècia diumenge 2 de maig de 2010 20100502

Venècia

dilluns 3 de maig de 2010 20100503 Plou de nit en aquesta ciutat. El xipolleig habitual ara sona diferent. Un xipolleig en tots els sentits. Un xipolleig amb tots els sentits. La ciutat que no suportava, ara se'm fa entranyable. Venècia dimarts 4 de maig de 2010 20100504 Hi ha una mar de núvols. Una mar llisa i blanca. Una mar plana, que no arriba ni a arrissada. I, per sobre, visible de l'horitzó enllà, un cel blavíssim. En algun lloc de la Mediterrània (a deu quilòmetres d'altura) dimecres 5 de maig de 2010 20100505 Al parc discuteixen com gat i gos, però de la mateixa raça. Figueres dijous 6 de maig de 2010 20100506 L'estornell solitari s'estarrufa i assaja les seves escales dodecafòniques. Intenta convèncer de no sé què a no sé qui. En tot cas, no pas a mi, perquè quan m'acosto atura el cànon i deixa anar pius esparsos i desconfiats, i no reprèn la simfonia fins que me n'allunyo prou. Empúries

divendres 7 de maig de 2010 20100507 "Forse è soltanto un po’ più in là / la strada giusta per andare, / dammi la mano per trovare / la terra dove non è freddo mai, / e musica / e sempre musica Larghi campi de fragole / ed il tempo di ridere… / ed è soltanto un po’ più in là / dammi la mano, volgio andare / e poi fermarmi a respirare / quel vento caldo che c’è là. / e musica / e sempre musica / e ovunque musica E su di noi le nuvole / non si fermano mai…" Luisa Zappa – Musica dissabte 8 de maig de 2010 20100508 Cada dia un raig i escaig. Al cap del mes un empatx. L'Escala diumenge 9 de maig de 2010 20100509 MAT. L'entorn electrocutat. Electroxoc al paisatge. Figueres dilluns 10 de maig de 2010 20100510 Blets de paret i matolls de marge fan la seva aportació a l'offfestival, amb prou dignitat. Girona – Temps de Flors

dimarts 11 de maig de 2010 20100511

Després de l'estació de les pluges, ara arriba l'època de la tramuntana, a acabar d'escampar pol·lens tardans i a eixugar humitats sobreres. Després d'haver-los tinguts en fonya, ha arribat l'hora d'estendre els llençols de l'Empordà.

Ventalló

dimecres 12 de maig de 2010 20100512

Llombrígol de Venus a Ullastret

dijous 13 de maig de 2010 20100513

Cada visita als aiguamolls comporta un cens emocional. El d'avui és encapçalat per les cries de les fotges i un cabusset que entomava la pluja alegrement.

Aiguamolls

divendres 14 de maig de 2010 20100514

Un ànec griset enfonsa el cap a l'aigua i ensenya el cul. La meva xicota sempre em diu que faig el mateix, jo, nascut terra endins, quan vull bussejar. Ella, de ran de mar, sí que ho deu fer bé, com una femella de cabussó emplomallat. La comparació és evocadora, però ens condemna a una difícil relació.

Aiguamolls

dissabte 15 de maig de 2010 20100515 Les banderes assenyalen un sol que no es deixa mirar de cara, i que intenta fondre un únic núvol al mig del cel. Figueres diumenge 16 de maig de 2010 20100516 Aquest matí ha sortit el sol, i s'ha anat passejant per tota la banda de migjorn fins al vespre, que s'ha post. Però, així i tot, malgrat les evidències, avui no ha existit. L'Escala dilluns 17 de maig de 2010 20100517 "Amb la mateixa canoa / i en el mateix mar / que els seus ancestres / deu mil anys abans” “Percacen els somnis dels peixos" Carolina Pihelgas (versió de Jaume Subirana) – Kaks Kalameest dimarts 18 de maig de 2010 20100518 L'esquist s'esporugueix amb l'esclat grandiloqüent –i violent– de l'argelaga. Or en safata de cendra. Cap de Creus

dimecres 19 de maig de 2010 20100519 Als marges, el vermell, el groc i el morat ens volen recordar coses. Al bell mig de la instal·lació floral, una creu de terme rovellada, hi escau i s'hi enfronta alhora. Daurat, morat i sangonós són colors que reivindiquen tant a l'Església com a la República. Un bon embolic. Vilademuls dijous 20 de maig de 2010 20100520 El millor equip de futbol és el dels abellerols, per l'uniforme i pel regateig de tots els jugadors. Empúries divendres 21 de maig de 2010 20100521 Més que no pas una societat insostenible, el que realment som és una societat insuportable. Figueres dissabte 22 de maig de 2010 20100522

Flor masculina de pinastre, al mas Ventós

diumenge 23 de maig de 2010 20100523 El cel ras, d'un blau elèctric. I a sobre del mar una espessa capa de calitja que dóna tota la volta i només deixa veure alguns cims de l'Albera i les Salines. I per darrera de la resta de muntanyes, gruixos cotonosos de núvols però ben recolzats al terra, jugant a fer perfils d'horitzó. No sé què vol dir, però és vistós. L'Escala dilluns 24 de maig de 2010 20100524 Els derelictes de Culip disposen d'un nou i improvisat exèrcit custodi: escamots de fràgils i delicades meduses. Cap de Creus dimarts 25 de maig de 2010 20100525 Hem passat d'un concepte genèric de plaça (lloc on emplaçar-se, o sia on trobar-se) a un altre de plaça morta (lloc està prohibit tot el que molesta) i, en conseqüència, on no s'hi fa absolutament res. ¿On hom pren ara l'aire? Figueres dimecres 26 de maig de 2010 20100526 Hem de dotar la mainada d'un paisatge, d'un territori natural que vagi més enllà del pati de l'escola o de la plaça del poble on, amb sort, juguen a futbol o a pilla-pilla. Figueres

dijous 27 de maig de 2010 20100527

"Per altra banda, i parlant del tema naturalístic, l'altre dia em vaig trobar que una veïna de Sant Llorenç, on hi exerceixo de jardiner, em truca dient-me que el seu gos ha matat un animalot. T'explico. Sembla que una marta s'havia acostumat a anar a buscar el pinso que ella deixava pels gats. El gos de la casa (un gos d'atura) el va enxampar i el va desnucar. No hi havia rastres de sang en la (o el, no vaig mirar-ne el sexe) marta. Aquest episodi i d'altres m'han fet pensar en la relació entre la manca d'ecosistema clàssic que pateixen molts dels carnívors "catalans" i les seves estratègies per buscar aliment (guilles remenant escombraries, etc.). Finalment explicar-te una notícia de la Catalunya Nord. No fa pas masses dies un trencalòs va trobar un home gran desmaiat (havia tingut un tropell caminant amb la seva dona) a la muntanya i va (com és lògic) començar a cruspir-se'l pels ulls. Va perdre la visió d'un ull i l'altre li ha quedat malmès. I encara sort que tenia la dona allí a prop."

Tito (Quim) – correu electrònic divendres 28 de maig de 2010 20100528

Arrasen unes quantes vessanes més de terra productiu per a un nou polígon industrial. Pensar que els camps només tenen el valor econòmic del seu rendiment de mercat, és un indicador claríssim que la nostra societat és tan estúpida com suïcida.

Vilamalla dissabte 29 de maig de 2010 20100529

El mestral ha obert les portes, i tots els núvols han sortit disparats per sobre les carenes amb el seu uniforme de grisos i blancs, com mainada que ha sentit el timbre i ja no pensen més en la lliçó. Els udols no se sap si són dels núvols o del vent.

Empúries

diumenge 30 de maig de 2010 20100530 La gent es queixa de les cotorres verdes i xisclaneres que s'han instal·lat a les palmeres de la clínica. Tanmateix no van ser pas elles les que hi van plantar les palmeres. Figueres

elur ha dit...

Ni tampoc les que van venir per pròpia voluntat... Com ho deia aquell? 'L'home, sempre l'home, que no para de culpar les seves botes dels errors dels seus peus' Samuel Becket.

31 de maig de 2010 1:01

Càndid ha dit...

Així, doncs, ¿qui és el culpable d'allò d'ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra... les botes o els peus? ¿Ho va aclarir, això, en Samuel? Una abraçada!

31 de maig de 2010 21:10

elur ha dit...

de la pedra!! ;)) una altra per tu!

1 de juny de 2010 0:35










dilluns 31 de maig de 2010 20100531 Entre les pedres mil·lenàries, vols entrecreuats. El vol sagitari del tudó, la filigrana colorista de l’abellerol, la sornegueria sarcàstica del gavià. Tot perfectament integrat, entre ells i amb a la muralla romana. Empúries

elur ha dit...

l'estiu passat era exactament igual! em va encantar trobar-hi abellerols :) (estic enamorada d'aquestes tramuntanades!)

28 de maig de 2010 9:29

Càndid ha dit...

Els abellerols fan el niu als marges de les excavacions. Són l'alegria de les ruïnes. Arriben justament quan destapen els mosaics. Espero que aquestes tramuntanades també et portin bafarades de bons aires!

28 de maig de 2010 21:25 dimarts 1 de juny de 2010 20100601

Card profusament pol·linitzat als Aiguamolls







http://tropictramuntana.blogspot.com/2010/06/20100601.html

dimecres 2 de juny de 2010 20100602 A la rotonda del Pont del Príncep han plantat tot el perímetre de sempreviva borda –groga i ufana. A saber si hi han buscat alguna simbologia borbònica. A l'altra banda, al marge silvestre de la carretera, corretjoles i malves s'ho miren més aviat amb republicana condescendència. Vilamalla dijous 3 de juny de 2010 20100603 A cada pam de l'ermot de Vilanera hi ha una selva en miniatura. Reminiscències d'al·luvions i aiguamolls barrejats amb sorrals i sequedars. A cada pam. Vilanera divendres 4 de juny de 2010 20100604 L'escorça dels plataners de l'estació són mapes de maresmes en contínua mutació. Figueres dissabte 5 de juny de 2010 20100605 Observar la natura també vol dir ser capaç de pensar com la natura ens deu observar a nosaltres, quina percepció pot tenir cada espècie o element d'aquesta altra espècie que té la prepotència de creure's designada pels déus. Empúries

elur ha dit...

deuen pensar que ja tardem a auto-extingir-nos, que fins i tot en això som incompetents.

6 de juny de 2010 21:41

Càndid ha dit...

Segur que més d'una espècie ho pensa. Esperem que no totes ho pensin, o en tot cas que no totes tinguin raó.

7 de juny de 2010 19:00

diumenge 6 de juny de 2010 20100606

"S'obrien pins d'estampa japonesa impresos en seda verda lluminosos per sobre i per sota foscos, arrapats a la roca amb les potes d'un pop sec i torturat pel sol. L'ombra de les branques i els troncs esquerdava el granit. Les arrels revinclaven avall com si busquessin abeurar-se a mar. Pins pentinats per la tramuntana, tupès de brancatge horitzontal, peanya i representació estàtica del mar, el fons fosc del tronc i l'embolic, el remolí persistent de les branques desglossant-se en branquetes que obrien palmells, dotzenes de dits minúsculs, tendres a la punta, exactament com fa l'aigua a dalt de tot de les onades. Desenes de pinyes de joguina penjaven entre el verd de les agulles, obertes com flors negres. Torrents de pinassa seca baixava a mar. Una pinya havia caigut a l'aigua i flotava penjada al reflex d'una branca."

Toni Sala – Marina

dilluns 7 de juny de 2010 20100607

Les vessanes de cereal han anat passant, dissimuladament, del verd intens al groc daurat. I de sobte es veuen arranades i d'un color torrat, amb ciclops panxa-rodons que vigilen escampats perciperllà. I tot d'ocells que hi van a rostollar.

Vilamacolum







dimarts 8 de juny de 2010 20100608 Tant els dits de bruixa com el coixí de monja tenen elaboradíssimes estratègies de supervivència. Tanmateix una d'elles la titllem d'oportunista i invasora. Bé, podem fer examen de consciència de la nostra manera de classificar les plantes, però el cert és que una és un plaga i l'altra s'extingeix. Ens cal fer un altre tipus d'examen de consciència. Cap de Creus dimecres 9 de juny de 2010 20100609 Va plovent darrera els vidres entelats. I l’horitzó és també un altre vidre entelat de boires. El mar no es mou però se’l nota atrafegat. És el dia que es reinventaren les humitats. Barcelona dijous 10 de juny de 2010 20100610 Als teulats, multitud de parelles de gavians. Quan pujo al terrat comencen una cantata enfollida d'imprecacions. Els més propers aixequen el vol marcant amb cercles el teulat de casa meva. Em confirmen que estan fent el niu. Ho sento, els dic, he d'estendre la roba. L'Escala

divendres 11 de juny de 2010 20100611

Cardgolines a Vilanera

dissabte 12 de juny de 2010 20100612

Menjo fruits d'un aspecte fantàstic. Han crescut sense estar arrelats al terra i sense que els toqués l'aire. El gust no respon a les expectatives. No sé. ¿Quina part del fruit passarà a formar part de mi?

L'Escala

diumenge 13 de juny de 2010 20100613

Aquest temps ja té banda sonora: AC/DC. O sigui: Anticicló a Catalunya / Depressió a Catalunya. Tots amb pantalons curts però amb mitjons i jaqueta de franel·la.

Figueres


A l'entrada de Figueres, ran de carretera, hi ha un freixe magníficament florit. Quan hi passo, amb el cotxe, se'm queda mirant, retraient-me com és que no vaig a visitar els seus congèneres dels Aiguamolls. Jo desvio la mirada, fent veure que estic pel trànsit, perquè té tota la raó.

Figueres

dimarts 15 de juny de 2010 20100615

És curiosa l'elegància que tenen els núvols geperuts de jeure en el no-res.

Viladamat dimecres 16 de juny de 2010 20100616

"Com m’hi xalava, senyora, fent de barquer! ¿Vostè sap què era passar la primera barcada, encara fosca nit, amb l’embarcació plena de minaires que duien els carburs encesos? ¿No ha estat mai al mig de l’Ebre a punteta de dia, quan el sol comença a llepar-lo? ¿Va travessar alguna vegada el riu, a l’hivern, entre la boira esgaiada per les ales de les gavines, mentre jo feia sonar el cargol de mar, per avisar els patrons dels llaüts de carbó que paressin compte amb el pas de la barca? Valdrà més que ho deixi córrer…"

Jesús Montcada – Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues dijous 17 de juny de 2010 20100617

Quatre gotes, i tots els marges s'omplen d'intrèpids caçadors de cargols, abillats amb bosses del súper.

Viladamat divendres 18 de juny de 2010 20100618

No hi ha manera d'explicar quin dia fa a finals de primavera. Depèn del racó i de l'instant. Cada dia repassa completament el procés que va de l'hivern a l'estiu i viceversa. Cada dia fa un resum de l'any.

Figueres

elur ha dit... fa primavera i em sembla que ja no hi estàvem gens acostumats. un somriure!

18 de juny de 2010 17:07

Càndid ha dit... A ses Illes tenen dues primaveres: primavera d'estiu i primavera d'hivern. ¿No és xulo?

19 de juny de 2010 12:24

elur ha dit... una meravella :) m'has recordat Joan Salvat-Papasseit i el seu preciós Res no és mesquí.

19 de juny de 2010 17:03

dissabte 19 de juny de 2010 20100619 Clamo al cel i em cau un xàfec a sobre. Clamo a l'horitzó i em respon amb una bona tramuntanada. Clamo al terra i les formigues se'm foten l'entrepà. A la primavera és millor no exclamar-se. L'Escala diumenge 20 de juny de 2010 20100620 L'Ajuntament ha omplert testos i parterres de flors, per gaudi i engany dels turistes. Entre els xàfecs d'ahir, la tramuntanada d'avui i la solellada de demà, quedaran totes fregides, pobretes. Com deuen enyorar el seu ensopit hivernacle! L'Escala





Blat a Crespià dimarts 22 de juny de 2010 20100622 A la ciutat romana per excavar, hi campen els erms al seu aire, sobre els antics vinyets. Hi destaca un card espellifat i acolorit. En tota lògica només té nom científic, en llatí reaprofitat, l'onopordum acanthium. Empúries dimecres 23 de juny de 2010 20100623 Nit de sant Joan. Les platges que miren l’Àfrica són a vessar de fogueretes, gent que llança petards, o simples reunions a la llum d’un fanalet o a les guspires de cigarrets aromàtics. Més enllà, la platja amb el concert de reggae i els seus focus de colors parpellejants i el seu bar profusament il·luminat. Tornant, sola entre els ailants, sorda entre els espetecs, i subliminal entre diades simbòliques, una cuca de llum. Empúries

Partícula Elemental ha dit... Nit de Sant Joan. Les platges que miren la Península són buides. Els militars no hi deixen pernoctar (per allò de les pateres i els traficants) i ens hem d'acontentar amb fer una copa de xampany o un cremat en una terrassa particular, i potser


baixar un moment als xiringuitos de què disposa la ciutat a cremar alguns desitjos. Aquí abans també celebraven solsticis i temps de segues amb foc i potser algun glop de licor de figa (maHia), però ara ja s'ha oblidat el paganisme... Salutacions d'un empordanès al Nord d'Àfrica que segueix amb atenció –i enyor– la vostra exquisida bitàcola atramuntanada.

27 de juny de 2010 10:56

Càndid ha dit... Gràcies pel comentari. Acabo de fer una volta –que són molts viatges alhora– a través dels vostres blocs/blogs. Déu n'hi do. Quin impacte. Hi aniré tornant. Faré un saltet Empúries – Tànger, que tampoc no és tant. O sí.

27 de juny de 2010 19:29

dijous 24 de juny de 2010 20100624 Estiuejants insectòfobs a mercè de l'estiu insectòfil. Pedret divendres 25 de juny de 2010 20100625 Lluna plena. Potser no es volia perdre la festa del foc i el solstici. O potser, presumida com és, no ha sabut reprimir-se i xupar càmera entre aquests núvols escènics que es fan durant el dia i es van fonent en la foscor. Empúries


dissabte 26 de juny de 2010 20100626 "Allò que distingeix de les persones / els altres animals és que aquests altres / si més no que se sàpiga no tenen / res que pugui de lluny ni comparar-se "a la mare dels déus desemperats / a la barca d'en pere a les tres creus / ni a la ruleta russa però passa / que no se sap. Com ara les muntanyes "que sense dir-se res se senten i / s'entenen les unes amb les altres / no tenen ulls i es coneixen de lluny "i ni que fos per tant per si de cas / no s'entén que siguem tan curts de gràcia / si intuïm perfectament plaer" Enric Casasses – Allò diumenge 27 de juny de 2010 20100627 Tancats en un túnel del metro, entre protociments i neoplàstics, els humans esdevenim el nostre propi espectacle, ens estudiem els uns als altres d'amagat, conscients que som tots de visita i alhora tots estem en exposició, en una mena de zoològic permanent i improvisat. Barcelona dilluns 28 de juny de 2010 20100628 La pastanaga marina, bordeta ella, s'aboca als precipicis, evidenciant la seva predilecció pel mar, com volent mostrar-li la seva blanca joia victoriana. No t'amoïnis, Queen Anne's Lacy, pastanaga marina també és un nom molt poètic. L'Escala

dimarts 29 de juny de 2010 20100629 Enormes estructures, enormes negocis. Minúscules dosis d'estudiades concessions ciutadanes que en permetin la perpetuació, que justifiquin altres enormes estructures i altres enormes negocis. Terra trepanada, espoliada, remoguda, esventrada. Barcelona dimecres 30 de juny de 2010 20100630 Migdia solar. A la platja s'aixeca la brisa que ve de mar. Algunes pells exposades ho agraeixen. Als terrats, s'alça la veda de cacera dels falciots. Algunes pells exposades ho agrairan de nit. L'Escala

Partícula Elemental ha dit... Com m'agraden els ballesters! (en algun llogarret de l'Alt Empordà en diuen així dels falciots, suposo que parlem del mateix animaló). No hi ha millor lliçó de vida que ser nen i donar l'empenta que li cal al ballester caigut. Ajudar-lo a guanyar el cel com diuen que els àngels fan amb nosatres. I imaginar-se ferotges batalles aèries que sempre han de guanyar contra els roïns estornells, que un dia decidiren quedar-se a l'Empordà, no tornar. Fa una setmana, al cor de Tànger, dos catalanets asseguts a una terrassa vora el mercat dels espanyols que ja no ho és (plasa jdida), vam assistir a una ràtzia del que suposem que era un esparver o un falcó petit contra un pardal. Se li va escapar, però se'n va endur una bona rebotida.


El mateix mercat on ara, a més de monos de la berberia i tortugues mediterrànies, venen falcons engabiats, sempre ferits per les trampes. El carnisser li llança carn picada que la seva voluntat engoleix voraç. Quin tro tant galdós per a tanta majestat... Salut i dirhams!

2 de juliol de 2010 1:42

Càndid ha dit... Pel que jo sé, el que veia a l'Escala és el falciot negre que ve cada primavera de les terres on tu ets. És un ocell fantàstic, es passa pràcticament tota la vida volant. El ballester és com el falciot però més gran. També va i ve de l'Àfrica, però té costums més rurals, i sol lluir taques blanques al pit, com si fos una oreneta gegant. A tots dos els passa el que comentes, de necessitar un cop de mà si van a parar a terra pla. I a tots dos el nom ve de la forma de les ales: la falç i la ballesta. Molts bons els comentaris i descripcions que fas de bestioles en llibertat i engabiats. Salut a les ciutats filles de la mitologia grega

2 de juliol de 2010 8:41

dijous 1 de juliol de 2010 20100701

Collverds a Cala En Porter


divendres 2 de juliol de 2010 20100702 Un animal engabiat ha de superar l’instint de llibertat, un impuls primari, pel que es veu. Jo porto tot el dia al cotxe i tots els mil·lennis que portem els homínids reprimint aquest impuls, em sembla que encara no l’hem dominat del tot. Barcelona dissabte 3 de juliol de 2010 20100703 Passo a tocar d'un magnífic exemplar de granota verda, que atura momentàniament el seu sac de gemecs, però que m'ignora ostensiblement, potser perquè no tinc el bec vermell. Potser és influència de la premsa catastrofista, però tinc la sensació que a la bassa no hi ha gaires granotes com ella. Bassa del Cortalet diumenge 4 de juliol de 2010 20100704 Breus corredisses i llarguíssimes pauses. La nit en vertical. Sis dragons al voltant d'un fanal de paret. L'Escala dilluns 5 de juliol de 2010 20100705 Teringues d'arbres ornamentals, ocupant llera i riba i ribera. Territori. Terrasses transversals de conreus oliosos i subvencionats. Terraplens. Terrossos seculars i mil·lenaris, ara espremuts desoludament.

Tèrmits. Terrabastall de sol, asfíxia de llum, estiu fluvial. Termogènesi. Tèrboles aigües, del mateix color que compendia els verds vegetats. Terminal. Flaçà dimarts 6 de juliol de 2010 20100706 "Si tingués un carretó passejaria sardines. Rambla amunt rambla avall, tot distret vagaria –pel gust de refrescar l'aire amb la flaire del mar. "Si tingués un carretó, hi jauria una estona, sota un taronger florit que fes una ombra bona. "Si tingués un carretó enyoraria una mula. O un ase amb bon tarannà i massa rebec per tirar, que em fes companyia, i mastegués amb mi la pols que s'aixeca pels revolts del camí. "Si tingués un carretó cobejaria una bruna. Dolça i manyaga, de jaça calenta, saltaria tot d'una –atenta– a retirar la pedra que a la roda importuna. "Si tingués un carretó m'enfilaria a una duna. Cercaria l'esbiaix, i en equilibri, fent-li l'ullet, hi posaria la lluna." Partícula elemental – Per la carretera de Rabat va un carro carregat de... dimecres 7 de juliol de 2010 20100707 Pujar a mitja tarda d'un dia de juliol a Santa Caterina amb bicicleta fa entendre que el Tròpic de Tramuntana es troba per aquí, no pot ser lluny. Sort de les famílies nombroses de perdius que van travessant el camí, no se sap si tímides, espantades o al·lucinades que hi hagi bojos que vagin a aquella hora per aquell lloc i d'aquella manera. Santa Caterina

http://atlesparticular.blogspot.com/2008/05/per-la-carretera-de-rabat-va-un-carro.html

http://atlesparticular.blogspot.com/2008/05/per-la-carretera-de-rabat-va-un-carro.html

dijous 8 de juliol de 2010 20100708 L’any passat un gavià va fer el niu al teulat del costat del terrat de casa. Aquest any he comptat cinc pollets tot al voltant. A l’horabaixa estiren i arronsen el coll amb un gemec desvalgut, molt teatral, mentre la mare, en un lloc més alt i inaccessible al pollet, controla la zona, mirant-se’m amb malfiança i clicant el bec –clac-clac-clac-clac– en senyal de prealarma. Si em moc massa pel terrat fan un vol en rodó i tornen al lloc d'origen. El pollet –ja més voluminós que la mare– calla, mentrestant. L’Escala divendres 9 de juliol de 2010 20100709 A migdia es formen botifarrons grisos damunt l'Albera, el Pení i el cap de Creus. Sembla que les muntanyes hagin de cruspir-se'ls, però no, és ben bé a l'inrevés. Són els núvols que es mengen el paisatge. Ni rastre de les roques ni de les brolles ni de les urbanitzacions... L'Escala dissabte 10 de juliol de 2010 20100710 Passeig nocturn a la rereduna. Humitat i una sorprenent quantitat de cuques de llum. Mascles encesos. A la tornada ja no hi són. Potser han tingut sort i es troben en plena perpetuació de l'espècie. O potser s'han agrupat per al seu Aplec del Caragol particular. Empúries

diumenge 11 de juliol de 2010 20100711

Tortugues de rierol als Aiguamolls dilluns 12 de juliol de 2010 20100712 Vespre. Se'n va el llum del poble. Desastre turístic. Es fa de nit. Sortim fins a mar. Les onades tenen un so més diàfan. Els estels han guanyat brillantor. L'aire, sense les partícules d'electricitat fosa, és més fresc. Sí, però se'ns farà malbé el que tenim al congelador. L'Escala dimarts 13 de juliol de 2010 20100713 El cementiri mariner és el cementiri d'un cementiri. Algun operari va tenir l'acudit de plantar una atzavara a tocar de la tanca de la porta. Ara està florint. Tot seguit la planta morirà. Una al·legoria simple però efectista. Efectiva. La Caterina deu assentir discretament dins la seva tomba. L'Escala

dimecres 14 de juliol de 2010 20100714

La llum d'estiu llima els colors, tot queda esvaït en l'acte reflex d'empetitir els ulls. d'esbiaixar l'esguard, d'observar el món a través d'opaques transparències.

Figueres

dijous 15 de juliol de 2010 20100715

Un port esportiu cada cinc quilòmetres de costa. N'hi ha massa. Algú ha cobrat per fer-ne massa. Vés a saber si aquest mateix cobrarà per desmuntar-ne uns quants perquè n'hi ha massa. El país en mans d'especuladors.

L'Escala

divendres 16 de juliol de 2010 20100716

"Serà un dia com els altres / Ens llevarem amb son i ens acotxarem extenuats / Entremig, és clar, hi haurà / aquella flaire fosca del cafè, / aquell nyic agònic de l’ascensor, / l’autobús farcit de cossos, / la pantalla de l’ordinador, / la feina, / algú que riu d’un acudit potser massa dolent, / un núvol de pluja al punt més llunyà de la finestra, / veus, / cares, / altres veus, / altres cares, / encara més veus i més cares a l’autobús de tornada, / mig capítol d’un best seller, / esquitxos d’oli a les rajoles blanques de la cuina,/ la tele"

Teresa Bosch – Serà un dia com els altres (bloc Paraules i mots)

dissabte 17 de juliol de 2010 20100717

Algú d'aquí dalt ha decidit passar la planxa cada dia. La plana fa de post.

Viladamat

http://paraulesimots.blogspot.com/2010/06/sera-un-dia-com-els-altres.html

diumenge 18 de juliol de 2010 20100718 "Aquesta tarda m'he adonat en dos llocs diferents de Barcelona (al carrer de Roc Boronat, al Poble Nou, i al carrer del Comte Borrell, a l'Esquerra de l'Eixample) que es podia escoltar el so produït per grills (o cigales, que no sé distingir-los)… Diria que, des que visc a Barcelona, és la primera vegada que he escoltat aquest so tan estiuenc."

Xavier Caballé – So de grills pels carrers de Barcelona (bloc L’Home Dibuixat) dilluns 19 de juliol de 2010 20100719 Començaments de mitja tarda. Els milers de milions de cigales del Montgrí no fan la migdiada. Atabala pensar que tots aquests mascles estan buscant parella. I encara sort. ¿La mica de brisa –imperceptible– no deu ser les gotes d'aire que remouen amb el seu cant? La Muntanya Gran dimarts 20 de juliol de 2010 20100720 ¿Voleu dir que aquesta calor no la provoquen els aparells d'aire condicionat? ¿Voleu dir que aquesta epidèmia de sensibilitat cutània no és un problema d'immaduresa? L'Escala

http://caballe.cat/wp/so-de-grills-pels-carrers-de-barcelona/

dimecres 21 de juliol de 2010 20100721

Posta de sol darrere la Seu Vella dijous 22 de juliol de 2010 20100722 Tudons urbans. ¿Capacitat d'adaptació? Vés quin remei els està quedant. Aquest país comença a ser tot ell una gran ciutat. Ara som nosaltres que ja no podem fer ús de la nostra capacitat d'adaptació a la vida salvatge. Lleida divendres 23 de juliol de 2010 20100723 Un ramat de daines al Montgrí. Per un moment pensem: Vaja! Vilanera és realment un corredor ecològic que connecta les dues zones d'aiguamolls empordanesos. I tot seguit: Oh, vaja! Igual són una romanalla assilvestrada del parc animal que van tancar a Sobrestany per abandó i maltractament animal. La Muntanya Gran

elur ha dit... l'important és que tornin a córrer en llibertat :) esperem que siguin prou llestes per no 'deixar-se' atropellar :/

23 de juliol de 2010 13:04


Càndid ha dit...

Neus, has dit les dues paraules clau: "llibertat" i "atropellar". Tant de bo veiem el Montgrí ple de daines silvestres (sempre i quan no se'ns fotin tots els espàrrecs de la primavera). I que aprenguin a trobar-hi aigua i a evitar l'asfalt. Amén!

23 de juliol de 2010 14:49


En el marès no només han quedat concentrades les cloves que vivien al mar extingit, sinó també el foc solar que va evaporar-ne l'aigua.

Cala Mitjana diumenge 25 de juliol de 2010 20100725

¿Com s'ho fan aquests menorquins per tenir tórtores i tudons als camps, i no tenir coloms als teulats dels pobles? Rectifico: al port de Maó sí que hi ha coloms.

Fornells dilluns 26 de juliol de 2010 20100726

"Ara a les capçades dels arbres ja només hi quedava la meitat de les fulles. Si els plàtans no es resignaven encara a perdre el seu groc, el vermell ataronjat dels aurons de sucre ja era tot escampat per terra: se n'havia desprès deixant enrere un niu de branques descarnades que en penjaven com braços estesos i uns ditets remenuts, esquelètics i tristíssims."

Elizabeth Strout – Olive Kitteridge


dimarts 27 de juliol de 2010 20100727 L'alzina de Binitram. Immensa. Amb les branques que pengen deu metres per sota les arrels abocades al barranc. Ens fabrica l'aire que la seva visió ens pren. Barranc d'Algendar dimecres 28 de juliol de 2010 20100728 Altres anys no m'havia fixat en les cigonyes blanques (molt poques), ni en els esplugabous (molt pocs). ¿Hi eren? Potser, conduint, em passava massa hores pendent de l'asfalt i no dels camps que hi havia a banda i banda. (Quina sort d’haver-me trobat que tenia el carnet de conduir caducat!) Es Pla Verd dijous 29 de juliol de 2010 20100729 En algunes platges comences a fabricar l'esperança que la mica d’intel·ligència i de sensibilitat siguni com una mena de compensació menor per als que no hem estat dotats d'un cos espectacular per lluir-lo sota el sol. Sant Tomàs divendres 30 de juliol de 2010 20100730 ¿Quin és el secret? Al torrent hem vist anguiles però ni una granota. Barranc d'Algendar


S'Olivaret, Cala Blanca diumenge 1 d’agost de 2010 20100801 El mar de migjorn ha decidit remodelar les platges de Binigaus. Els banyistes se'n queixen perquè no ha convocat cap referèndum previ. Sant Tomàs dilluns 2 d’agost de 2010 20100802 Darrera les canyes i els àlbers se sent una fotja indignadíssima. I un ànec domèstic que li replica. Espero que siguin dues converses diferents. Si no... Cala En Porter dimarts 3 d’agost de 2010 20100803 ¿L'abundància de sargantanes endèmiques pot ser degut simplement als segles i quilòmetres de pedra seca? Pregunto. Cala Mitjana

dimecres 4 d’agost de 2010 20100804

On hem fet pícnic ara hi passen el gavià, el pardal, l'escarabat i la formiga, i es reparteixen les engrunes segons la mida.

Es Grau

dijous 5 d’agost de 2010 20100805

Una volada d'estornells sobre els camps de fruiters sota núvols escadussers. La primera que veig de la temporada. ¿És una volada d'entrenament per als estornells nous? ¿És una volada de reconeixement de les fruites a atacar? ¿És una volada acrobàtica dibuixant l'ombra dels núvols?

Sant Pere Pescador

divendres 6 d’agost de 2010 20100806

"I ella, cada matí, vinga passejar-se amunt i avall tot al llarg del riu mentre tornava la primavera; ai, la primavera, arrauxada i ridícula, la primavera que feia esclatar altre cop les seves poncelles; i el que ara no suportava era pensar que, durant molts i molts anys, però molts, allò l'havia fet feliç. No s'havia imaginat mai que un dia es tornaria immune a la bellesa del món, però vet aquí que aquell dia havia arribat. El riu espurnejava sota el sol que es llevava, amb tanta intensitat que va necessitar les ulleres de sol."

Elizabeth Strout – Olive Kitteridge

dissabte 7 d’agost de 2010 20100807

Sigui pel golf, per la sorra, per la sal, pel paisatge o pel vent, aquesta aigua és més espessa, més forta, més densa, més compacta que la de Menorca.

L'Escala

diumenge 8 d’agost de 2010 20100808

Des dels boscos humits que garrotxegen fins a les planes cereals que ara rostollen. Un mateix país, de banda a banda, un tall asfaltat. Això sí, començo el tall a les planes de fruiters (amb regust de mar) fins arribar a les planes de fruiters (amb regust de boira). Lleida dilluns 9 d’agost de 2010 20100809

Els camps de cereals de la Segarra tenen aquell punt d'endreçat, com si fos una gran plana que s'ha anat arrugant només que per a fer jocs d'ombres però sense perdre l'harmonia de la trama de trossos, marges i terrasses, amb arbres sàviament repartits i poblets encimbellats als plecs més oportuns. Cervera dimarts 10 d’agost de 2010 20100810

Devesa de Girona dimecres 11 d’agost de 2010 20100811 Amb caiac per cala Montgó. La cova del Tabac, la cova de la Sal, la punta del Milà, Trencabraços, les Cambres. És ben bé que el que el

mar i el vent han buidat, la imaginació i l'enginy humans han necessitat omplir. Cala Montgó dijous 12 d’agost de 2010 20100812 Serra Verdera, massís de les Alberes... Haurem revisar els noms. Serra Pelada, Massís del Quernú, les Pedregalles... són noms que comencen a escaure-s'hi més. Castelló d'Empúries divendres 13 d’agost de 2010 20100813 Doncs, sí, m'agrada quan plou. Però penso que també podria parar i guardar una mica de pluja per a la tardor, que és quan toca, i no pas al mig de l'agost. Ho podria fer els caps de setmana del novembre, que igualment tocaria els nassos de la gent però la terra estaria més disposada a rebre el regal líquid. Orriols

elur ha dit...

Porto una setmana de vacances, ha plogut cada dia menys un, que només va deixar anar 4 gotes però va fer núvol tot el dia... Que plogui tota la setmana al novembre! I (hauré d'invocar déus i deesses) que plogui al setembre i a l'octubre, i que també hi faci alguna ullada de sol... vull anar a caçar bolets i trobar-ne!! ;) salut!

15 d’agost de 2010 10:09




Càndid ha dit...

Estem al dia de la teva setmana de vacances. Pel que fa als bolets, potser haurem de començar a fer les sol·licituds una mica pactades pel que fa al temps de tardor. El problema és que, descreguts com som, ¿a qui les dirigirem? No sé si Zeus ja s'ha jubilat o no...

15 d’agost de 2010 11:14 dissabte 14 d’agost de 2010 20100814 Xàfec bíblic al mig de l'agost. Després, set colors fent un arc semblen demanar disculpes a turistes i oriünds, o potser simplement mostren l'altra cara de la mateixa moneda. Figueres

elur ha dit...

m'has fet pensar en une chanson que m'agrada moltíssim, Sous le ciel de Paris... (...) Mais le ciel de Paris N'est pas longtemps cruel Pour se fair' pardonner Il offre un arc en ciel. http://www.youtube.com/watch?v=JzH48aXSBlE

15 d’agost de 2010 10:16

Càndid ha dit...

Molt ben vist, Neus. Jo no n'era pas conscient. Només vaig pensar: mira, ara demana disculpes, i podria ben ser que la idea me l'hagués posat la cançó en algun moment de la prehistòria personal. D'això se'n diu tenir reflexos! Gràcies

15 d’agost de 2010 11:10










diumenge 15 d’agost de 2010 20100815 "Cuando el pintor combina el blanco con el negro, o el amarillo con el rojo; o cuando el músico combina las notas altas de la escala con las que ocupan los lugares más bajos ¿qué hacen sino seguir la costumbre de la naturaleza, que crea el equilibrio a partir de los opuestos?" Carlos Bidon-Chanal – Imitación y arte dilluns 16 d’agost de 2010 20100816 Les cases i edificis que fem actualment, ¿duraran cent anys? Les carreteres i infraestructures amb què omplim i destruïm el territori, ¿duraran cent anys? ¿No estem enterrant el país sota una immensa capa de merda? Empúries dimarts 17 d’agost de 2010 20100817 Amic senglar, ora pro nobis alia jacta est sic transit mundi. Humanitzar-se té aquests problemes. Els humans et faciliten el menjar, descurats i bruts com són, però després resulta que corren esperitats d'una banda a una altra amb aquestes màquines que de vegades són de matar i de vegades fins i tot de morir. Avui t'ha tocat a tu, de quedar al voral de la carretera, girat d'esquenes al món i a la vida; i si fossis viu t'explicaria que hi ha un conductor o una conductora molt enfadats amb tu, amb el cotxe al taller. Espinelves

dimecres 18 d’agost de 2010 20100818 Coves de Cala Montgó. Part de la seva bellesa és saber que algun dia o altre cauran i que ara hi som ben bé a sota. Cala Montgó dijous 19 d’agost de 2010 20100819 Rossellones i tallarines. ¿Per què tantes? Potser n'és l'època. Potser perquè no hi ha hagut cap temporal. Platja de Sant Pere divendres 20 d’agost de 2010 20100820

L'Escala dissabte 21 d’agost de 2010 20100821 Sota aigua un grup de sards s'està cruspint un cranc. Se'l disputen. Estan tan enderiats que no fan ni cas de la meva proximitat. Com que la meva manera de nedar és una mica cranc, prefereixo deixar-los estar, discretament. L'Escala

diumenge 22 d’agost de 2010 20100822 Platja a primera hora del matí. L'aigua neta d'onades fresques. Els horitzons en procés de creació. Platja de Sant Pere dilluns 23 d’agost de 2010 20100823 Les banderes diuen que el vent és de migjorn. Els núvols, però, tot i esfilagarsats, van venint de tramuntana. El mar, quiet, s'ho mira i es demana com acabarà això. L'Escala dimarts 24 d’agost de 2010 20100824 De nit, la lluna fa el ple. De dia el sol també. L'Escala dimecres 25 d’agost de 2010 20100825 "Sí, des que esclata la primavera fins a les darreries de l'estiu visc a la vora de les aigües i, de vegades, m'agradaria endinsar-m'hi, recórrer els fons marins i conviure amb peixos i meduses. D'un temps ençà, sospito que són els éssers amb els quals tinc més a veure, que el meu és un estat líquid, que l'únic moviment capaç de satisfer-me seria surar sense rumb mentre contemplo amb indiferència el pas dels dies." Xulio Ricardo Trigo – El somni de Tàrraco

dijous 26 d’agost de 2010 20100826

Damunt la sorra nova dels marges la llapassa esclata insolent, amb aquests pàmpols verds, enormes, provocadors, exposats al sol, i va traient els seus fruits de velcro, del mateix verd intens.

Empúries divendres 27 d’agost de 2010 20100827

El domini que tenen els ocells en l'art del plegament, desplegament i replegament és impressionant. L'ocell que necessita fer de més d'un pam per poder volar, quan descansa amb prou feines fa dos centímetres.

Empúries dissabte 28 d’agost de 2010 20100828

La Laura, 6 anys, l'any 81, a Tossa, en un exercici de llengua (havia de fer un rodolí) que no em vaig veure capaç de retocar: L'estiu és un liu.

Tossa diumenge 29 d’agost de 2010 20100829

Curiosos els moviments migratoris dels humans: corren per anar, corren per tornar, van tots pel mateix lloc fins que es col·lapsa i han de fer llargues estones de cua... I tot plegat no és ni per fer el niu ni per garantir la supervivència de l'espècie ni per res de profit.

L'Escala

dilluns 30 d’agost de 2010 20100830

Collverd al Bruel, fugint de mi dimarts 31 d’agost de 2010 20100831 La llongada ha deixat una fina sanefa d'algues, curculles i restes d'andròmines. Res, només per començar a fer tardor. L'Escala dimecres 1 de setembre de 2010 20100901 El mar és fet de punts minúsculs, de granets, com la sorra, però movent-se tothora. L'Escala dijous 2 de setembre de 2010 20100902 El dia encara és llarg, però es cansa, languideja, els vespres es fan pesats, amb el dia endormiscat com un avi, fent becaines intermitents. Aviat arribarà la tardor, és obvi. Viladamat

divendres 3 de setembre de 2010 20100903

¿Cal tanta carretera? ¿No necessitarem desesperadament aquesta terra fèrtil més endavant?

Sant Feliu de Guíxols dissabte 4 de setembre de 2010 20100904

"Deixeu que aquí m'estigui, / I que posi una mica els ulls en la natura, / aquest mar matinal, aquest cel sense núvols / amb llurs blaus resplendents i la groga ribera. / Tot bell i immensament il·luminat. / Deixeu que aquí m'estigui / i que m'enganyi com si veiés tot això. / (De fet ho vaig veure un instant / quan aquí em vaig estar per primera vegada.) / I no també aquí les meves fantasies, / les meves recordances, les imatges del goig."

Konstantinos Pétrou Kavafis – Mar Matinal diumenge 5 de setembre de 2010 20100905

De Norfeu a Trencabraços una perfecta línia recta que no és recta, delimitant una plana immaculada que no és plana. El món té tendències corbes.

Sant Pere Pescador dilluns 6 de setembre de 2010 20100906

Mentre marxaven els turistes del passeig tornaven els corbs marins als niells. Però d'esquenes, amb aquell menyspreu tacat de blanc, indiferents als que no tenim membranes entre els dits.

L'Escala

dimarts 7 de setembre de 2010 20100907 "La tarda queia amb la lentitud i solemnitat dels primers dies de tardor i les muntanyes de l'horitzó es perfilaven amb més nitidesa, com si es preparessin per acollir el sol cansat." Emili Teixidor – Els convidats dimecres 8 de setembre de 2010 20100908 Lluna nova. Els llunàtics no sabem quina cara fer. Figueres dijous 9 de setembre de 2010 20100909

Pedrigolet colonitzat a Portbou divendres 10 de setembre de 2010 20100910 Temps de figues, coll de dama, llet que cura les berrugues, dolç retorn i llefiscós a les moltes infanteses. Lleida

dissabte 11 de setembre de 2010 20100911 Tres núvols allargassats semblen voler celebrar també la diada, però a l'estil del comtat d'Empúries. Tàrrega diumenge 12 de setembre de 2010 20100912 Temps de raïm. Sucre que ens fermenta. Pau dilluns 13 de setembre de 2010 20100913 Temps de móres. I d'esgarrinxades, la mare que els va... Serra Verdera dimarts 14 de setembre de 2010 20100914 Una parella d'aligots estudien el terreny, fan censos de rèptils i petits mamífers i preparen plans estratègics per equilibrar les espècies que hagin sobrecrescut en nombre. Serra Verdera

dimecres 15 de setembre de 2010 20100915 "Plou negra pluja damunt el capvespre, / i el seu esquitx és l'escarritx del grill / en la nit esquerdada." Esteve Sala i Caselles – Miratges de claror dijous 16 de setembre de 2010 20100916 Arriba un exèrcit de núvols de l'altra banda de les muntanyes. Tots junts, en impetuosa formació. És un atac bàrbar. Esperem que, com els bàrbars, ens renovin el temps. L'Escala divendres 17 de setembre de 2010 20100917 Han marxat els falciots, però encara queden les orenetes. Guarden el bitllet de tornada al niu. Serra Verdera dissabte 18 de setembre de 2010 20100918 La tardor com a notícia televisiva. Deu ser que se’ls hi esgoten els temes. Figueres

diumenge 19 de setembre de 2010 20100919 Endevinaniells. / Esquivafreus. / Navego de terra estant, / amb aquella facilitat, / amb aquella saviesa... / Llop de mar amb xiruques i bastó. Cap de Creus dilluns 20 de setembre de 2010 20100920

Inici de llongada (trenc d’onada) dimarts 21 de setembre de 2010 20100921 L’Empordà sota la feridora transparència d’un aire vingut nord enllà, rere les muntanyes que fa segles eren de gent com nosaltres. Serra Verdera dimecres 22 de setembre de 2010 20100922 Amb tota la mandra d’aquest món –que és la nostra–, el dia es lleva. Girona

dijous 23 de setembre de 2010 20100923

La pluja a ciutat és una teràpia, que molts convalescents accepten per força.

Barcelona divendres 24 de setembre de 2010 20100924

Un sol núvol s’ha empassat tot el turó de l’Home. O potser només l’està protegint.

Sant Celoni dissabte 25 de setembre de 2010 20100925

"The Sun pours down like honey."

Leonard Cohen – Suzanne diumenge 26 de setembre de 2010 20100926

Pobre pi de la Lluïsa. Dos-cents anys de creixement dispers i una nevada l’ha posat tan en evidència com a les companyies elèctriques.

Saus dilluns 27 de setembre de 2010 20100927

Al cel un cap de bou brossià. Et dónes el tomb i descobreixes que és la A de l'anticicló.

Empúries

dimarts 28 de setembre de 2010 20100928

De sobte en el camp on fa tres anys van talar els pins insignes (aquells que van venir de Califòrnia perquè creixen ràpid, i ens van portar la processionària de regal) que ja s’havien fet prou grans perquè es convertissin en paper, ara s’ha omplert de cirerers d’arboç i el terra plagat d’apagallums. Ja ho veieu: no és cert que els turistes de diumenge arribin a tot arreu. Hi ha racons que se’ls passa.

Agullana dimecres 29 de setembre de 2010 20100929

Els dies s'alternen amb l'obsessiva intenció de ser diferents de l'anterior. El repartidor del temps té un caos a l'agenda.

L'Escala dijous 30 de setembre de 2010 20100930

Les Muscleres Grosses divendres 1 d’octubre de 2010 20101001 A l'aigua lenta i tramada –fugaçment sargida– pels sabaters, mates de balca que es deixen gronxar pel vent, i tot darrera un freixe imponent a l'interior del qual una cotorra verda –o dues, o tres– assaja el seu crit

estripat i forani que espanta fins i tot les garses. El paisatge del Ter en plena evolució.

Girona

dissabte 2 d’octubre de 2010 20101002

Un sol que travessa les pedres, que aixafa la plana i el mar, que persegueix l'ombra fins el darrer reducte. Una claror feridora i omnipresent. Una llum del més enllà.

Mas Ventós

diumenge 3 d’octubre de 2010 20100103

Els plataners confien en una pròxima primavera i se'n comencen a reservar la verdor. La seva previsió fa jocs de colors al cel i a la terra.

Girona

dilluns 4 d’octubre de 2010 20101004

falcilla. (Apus apus) Aucell negre que fa xiscles. Té les ales llargues i estretes i unes potes tan curtes i dèbils qu'és com si anés sense tren d'aterratge. Si té la mala llet de caure a terra, ja no's pot tornar a alçar i mor per inanició. Aquets mixons porten incorporats, a vegades, unes aranyetes per tot lo cos. La falcilla és una au única: minge volant (plàncton aeri), dorm volant (desconnectant la mitat del seu cervell) i's reproduïs volant (quina fenyada!). Se fa'l niu a les aubertures de les fatxades de pedra, avon entre a tota pastilla. Tamé és habitual que ocupo'ls nius que tenen los pardals a les parets, als qui foten fora i se'n mingen los ous sense més asplicacions. A la tardaor emigre cap a l'Àfrica austral i no torne fins la primavera següent com les aurinetes. (Amb alguns ajustaments a com ho diria mon pare).

Robert Masip, Ferran Montardit, David Prenafeta – Lo Nou Diccionari Lleidatà-Català

dimarts 5 d’octubre de 2010 20101005 El paisatge és un mirall. Un mirall que ens mostra més endins de la pell. Si l'espatllem, ens hem de veure cada cop pitjor. Girona dimecres 6 d’octubre de 2010 20101006 Un paisatge sonor inequívoc és la simfonia nocturna de la pluja, amb el poble reclòs en silenci absolut. L’Escala dijous 7 d’octubre de 2010 20101007 El Manol ha passat de ser una llera seca i poblada de llapasses, a ser una torrentada d'argiles capturades a tota mena de garrigues i garrotxes. Vilamalla divendres 8 d’octubre de 2010 20101008 El Manol, La Muga, el Fluvià, tots han esdevingut corrents impacients i saturats de marrons, i la mar, també sorollosa, també impacient, també s'ha saturat dels mateixos tints. Torroella de Fluvià

dissabte 9 d’octubre de 2010 20101009

Temporal de l'espigó hel·lenístic diumenge 10 d’octubre de 2010 20101010 Tothom pendent del cel, dels núvols i de la pluja. Lògicament el mar se n’ha engelosit i s’ha desfermat per llevant amb una rebequeria furiosa. Les mirades de la gent han anat descendint. D’això se’n diu poder de convocatòria. L'Escala dilluns 11 d’octubre de 2010 20101011 L'aigua del mar, turbinada, centrifugada, no en fa prou d'arribar a la platja, n'explora tots els límits, i se n'emporta mostres generoses. Empúries dimarts 12 d’octubre de 2010 20101012 El Riuet –l'antic Fluvià– ha desaparegut. El mar no li està, i, desbordat de pena, ha decidit no desembocar-hi. Empúries

dimecres 13 d’octubre de 2010 20101013 L'atzar ha preparat que de bon matí m'acarés a un sol, immens i brut de sang, aigualit per la Mediterrània, fins a desaparèixer per sobre del sostre gris i pla del nuvolam. I a la tarda, viatjant cap a ponent, ha tornat a sortir del sostre gris i pla, per anar-se enfonsant, igualment immens, vermell i cansat, en l'horitzó sec i calcari. Lleida dijous 14 d’octubre de 2010 20101014 "No ho entens, Amans. La margarideta trepitjada i tornada a trepitjar amb els nostres esclops, amb la roda del carro, amb les potes de les vaques, empastifada de fems, xopa d'escorrim pudent, aixeca el cap encara i s'esbadella al sol. Llengüetes blanques de la corona, el cor és d'or. La flor més esquifida, la flor més minsa. La ganiveta l'ha arrebassada, la pala la capgira i la fa caure a la fondària negra. Després tota la podridura. Però ella encara riu, floreix que floreix. Amans, ¿comprens?" Joan Bodon – Catoia l'enfarinat divendres 15 d’octubre de 2010 20101015 El paisatge, diligent, es prepara per a la tardor. Bestioles i boscúries ja saben interpretar que el dia s'escurci i que baixi la temperatura. Ja saben què han de fer. I ho fan. Nosaltres també haurem de canviar el pellatge. Cervera

dissabte 16 d’octubre de 2010 20101016 Només hi faltava la tramuntana. I ja va venint. Només cal veure la nuvolada com va buscant territoris més propicis cap al sud. L'Escala diumenge 17 d’octubre de 2010 20101017 ¿Pot ser que la ventada vingui de mestral i les onades de gregal? Bé ho sembla. Empúries

dilluns 18 d’octubre de 2010 20101018 "Fins als onze anys, em va tocar viure en sis ciutats i dos estats i vaig freqüentar cinc escoles. Enmig de totes aquelles mudes, la casa dels avis constituïa un far, un repòs. En aquesta casa cabia, per a mi, tota l'ànima de la catalanitat. Rere un emparrat de palmeres i de glicines, la casa ens acollia en la nit amb els lladrucs del ca dels veïns. A l'hivern, els estels brillaven més que a qualsevol país. Quan arribàvem a l'estiu, les granotes intimaven en el silenci amb totes les cigales de la contrada." Joan Daniel Bezsonoff – Un país de butxaca

dimarts 19 d’octubre de 2010 20101019

Sant Miquel del Corb dimecres 20 d’octubre de 2010 20101020 Una alumna ha relliscat al cap de Creus. Des d'avui el coixí de monja té una nova enemiga acèrrima i visceral. Cap de Creus dijous 21 d’octubre de 2010 20101021 Onades dipositades, mar dessecat i escrostonat, la pell del temps per on les persones s'afanyen a gratar convulsivament. Llers divendres 22 d’octubre de 2010 20101022 Ha florit l'olivarda i el ceneci del cap, i també roses vermelles al monument a Companys. Coll de Manrella

dissabte 23 d’octubre de 2010 20101023 L'ombra que deu amagar-se sota el càdec ajagut. Un núvol que no és sinó boira desorientada. Cap de Creus diumenge 24 d’octubre de 2010 20101124 "És autumne. Les fulles pengen com mots ja dits / i la muntanya sembla una campana morta. / Escrivim cartes verdes damunt els cobrellits. / Som els no recollits pots de llet a la porta!" Agustí Bartra – Les promeses soles dilluns 25 d’octubre de 2010 20101125 Vivim en palafits dessecats. Llers dimarts 26 d’octubre de 2010 20101026 Plana ancorada al sol / conreus en xarxa a l'estenedor / mil·lenari present de garrotxins i osonencs / com la treta a la sorra de la llongada / tensant l'arc de la badia / l'Empordà a vista d'ocell. Mas Ventós

dimecres 27 d’octubre de 2010 20101027 Porto dies intentant desxifrar aquestes onades. Quan em sembla que començo a entendre-hi alguna cosa, canvia l'oratge. Empúries dijous 28 d’octubre de 2010 20101028 Aixeco els ulls del llibre i els deixo córrer per l'horitzó muntanyenc. Vaja, ara ho entenc: Canigó l'Enfarinat. L'Escala divendres 29 d’octubre de 2010 20101029

Tardor a la vall d'en Bas dissabte 30 d’octubre de 2010 20101030 Quan s'acaba el dia no ve la nit; la nit ja hi era. La nit dura sempre, tot i que de vegades dissimulada amb les clarors del dia. Figueres

diumenge 31 d’octubre de 2010 20101031

Els que intenten preservar Vilanera són forasters, diuen alguns escalencs. Però no cal ofendre's. A l'Escala, el sol també és foraster. I la pluja. I el vent. I l’aire. I el paisatge. I la història.

Vilanera dilluns 1 de novembre de 2010 20101101

El dia acaba amb un regal inesperat: un bitó lluent entre els senissos del camp rodó d'Empúries. Hi passo tres cops pel davant i ell resta immòbil i tibat, convençut i entossudit en la seva invisibilitat.

Empúries dimarts 2 de novembre de 2010 20101102

Feia temps que no alternava amb collverds, fotges, bernats, arpelles, cavalls i daines. Amb el que no comptava era amb l'estol de mosquits que celebraven les seves pròpies fires de sant Narcís tot esperant l'estiuet de sant Martí.

Aiguamolls dimecres 3 de novembre de 2010 20101103

"El cel està recobert, inundat, ple d'estrelles. Tot ell és una llum escampada, fragmentada en milions de petits punts atapeïts i agrupats de forma capritxosa, en zones de diferents densitats. El més impressionant és la quietud immutable del conjunt. Les estrelles no fulguren, no fan pampallugues: emeten una llum quieta i freda, perfectament retallada –tot i la gran abundància que n'hi ha– sobre els fons negre com la tinta, buit de matisos, idèntic i insondable des del punt més alt fins a la silueta fosca, dentada i irregular de les

muntanyes. No hi ha ni un sol núvol: només l'aire tebi i sec que se'ls ha emportat i encara circula, llepant la terra i fregant la pell amb la seva carícia sensual."

David Monteagudo – Fi dijous 4 de novembre de 2010 20101104

El ceneci del cap és el silici dels marges.

Sant Pere de Roda divendres 5 de novembre de 2010 20101105

La boira i les antocianines són els grans decoradors de la tardor.

El Montseny dissabte 6 de novembre de 2010 20101106

El sol es va colgant darrera el Pedraforca. Encén serra Verdera com si fos caducifòlia. Uns pocs parracs de núvols fan veure que s'ho miren.

Vilamalla diumenge 7 de novembre de 2010 20101107

Un dia de pluja és un diluvi. Un dia de sol és una secada. Un virus és una pandèmia. Un insecte és una plaga. De tot el que ens molesta en fem una tragèdia catastròfica. No hi deu haver cap altra espècie amb una vocació més clara vers l'extinció.

Empúries

dilluns 8 de novembre de 2010 20101108

Temporal malacològic a Empúries

dimarts 9 de novembre de 2010 20101109

Centenars d'estornells a les torres d'alta tensió contemplen immòbils, atentament, la posta de sol. No tenen mal gust, els paios.

Viladamat

dimecres 10 de novembre de 2010 20101110

Un company assegura estar convençut de la imminència de la fi del món. Si té raó, haurem de donar-nos pressa. Molta pressa. Ens queda poc temps per deixar aquest planeta com un lloc net i endreçat, un espai just i solidari, respectuós amb la vida i amb la cultura. Hem d'aconseguir que quan arribi aquesta imminent fi del món, sigui més una llàstima que no pas un descans.

L'Escala

dijous 11 de novembre de 2010 20101111

Abocada a la plana, des del camí de sant Onofre, una estepa blanca s'ha trobat ella mateixa florint. Potser envejosa de la rabiüda grogor del ceneci. O simplement despistada per sant Martí.

Mas Ventós

divendres 12 de novembre de 2010 20101112 Ara sí, el bitó just a la closa on hi ha els rètols que proclamen la seva protecció. Aquest bitó sí que sap llegir. Mas Matà dissabte 13 de novembre de 2010 20101113 "Landscape is an area as perceived by people, whose character is the result of the action and interaction or natural and/or human factors." The European Landscape Convention diumenge 14 de novembre de 2010 20101114 Passem la tarda de dissabte entre xarxets i collverds i grisets i cullerots i morells i arpelles i corbs marins i tristos i cueretes i una reineta que practica una postura inconcebible en un projecte de branca de tamariu. Quan es faci fosc anirem al cinema. Aguait del Bruel dilluns 15 de novembre de 2010 20101115 Accident a la carretera. Després de l'esgarrifança apareix el cinisme (un mecanisme de defensa com un altre). ¿No serà el tràfic una estratègia subliminal per regular-nos com a plaga? No entenc, sinó, com podem assolir tanta indiferència. Manresa

dimarts 16 de novembre de 2010 20101116 Un gorjablanc mort al costat de la carretera. Fins i tot els conills s'entristeixen. Les Salines dimecres 17 de novembre de 2010 20101117 Hi hagué un temps que hom intentava maldestrament d'explicar les relacions sexuals humanes a través de la pol·linització de les plantes. L'intent era divertit perquè ocultava l'esforç per reduir el coit a un sistema de reproducció amb el vist-i-plau d'un puritanisme que provava de maquillar-se de modernitat. Ara les formes han canviat prou com perquè per poder explicar la pol·linització hàgim de recórrer a les relacions sexuals humanes sense precaucions cautxutades i amb clares intencions reproductives. I sempre amb l'ajut de les circumstàncies ambientals. Empúries dijous 18 de novembre de 2010 20101118

Geranis a Sant Esteve d'en Bas

divendres 19 de novembre de 2010 20101119 Hom parla d’escalfament global, d’anar dient adéu al món tal i com el coneixem. Potser tenen raó, però ho sento. En un dia com avui, en un lloc com aquest, no sóc capaç de comiats. Cap de Creus dissabte 20 de novembre de 2010 20101120 L'alzinar respira ara que no se'n fa carbó. La castanyeda respira ara que no se'n fan bótes. La sureda respira ara que no se'n fan taps. Si és que quan mirem cap a una altra banda, la natura respira. Les Salines diumenge 21 de novembre de 2010 20101121 El grèvol i el galzeran de les Salines fa dies que ja guarneixen el seu Nadal, i es fan regals d'amics invisibles, i processons comercials. Simplement desbordants. Les Salines dilluns 22 de novembre de 2010 20101122 Gódua, ginesta, argelaga i gatosa no només fan llegums sinó també màgia amb les mateixes paraules; t'omplen l'oïda de música arcaica, intemporal, eterna. Les Salines

dimarts 23 de novembre de 2010 20101123 "M'agradava excavar petites coves a la vorera del riu perquè hi entrassin els peixos. Llavors tapava la porta amb una pedra plana i la subjectava amb un tros de bastó, com si l'embarràs. Els peixos quedaven atrapats i pel forat que tenia fora de l'aigua els podia treure. No sabia que es diguessin peixos. Els deia animals d'aigua. No en coneixia el nom." Gabriel Janer Manila – He jugat amb els llops dimecres 24 de novembre de 2010 20101124 L'arboç destil·la a cada cirereta el gust, el color, la llum i la textura de la tardor. Coll de Manrella dijous 25 de novembre de 2010 20101125 Trampolins de llentiscle i càdec, cloves de tortugues gegants i immòbils, intempèriques. Cap de Creus divendres 26 de novembre de 2010 20101126 En aquest país, la cresta de les onades i la cresta de les dunes són els senyals perquè l'hivern no es perdi i arribi a lloc. Empúries

dissabte 27 de novembre de 2010 20101127

Hem passat d'una agricultura de subsistència a una agricultura de subvenció. Torroella de Montgrí (Fira de Sant Andreu) diumenge 28 de novembre de 2010 20101128

Desembocadura del Rec dilluns 29 de novembre de 2010 20101129

Conèixer i valorar l’entorn és una manera clara i eficient de lluitar contra el fracàs escolar, que sovint ve per pur desarrelament i rebuig de la realitat. Empúries dimarts 30 de novembre de 2010 20101130

El cel és com un carrer major d’una vila amb voluntat ciutadana. Uns núvols passen com si fugissin, capbaixos. Altres s’apleguen tumultuosament i amenacen a fer gran xivarri. I encara uns altres s’ho van mirant, volent i dolent, i fent-se els desentesos. L’Escala

dimecres 1 de desembre de 2010 20101201 Un camp atapeït de fredelugues que aixequen i ajupen el cap. Una mica més enllà, un altre camp, aparentment igual, atapeït d'estornells que ajupen i aixequen el cap. Miro per si trobo un tercer camp atapeït d'esplugabous. Però no. Viladamat dijous 2 de desembre de 2010 20101202 Entrem a l'aguait. Xarxets, ànecs i corbs marins, fins ara en una tertúlia desbridada que sentíem des de l'altra banda de la paret. Només d'entrar, callen de cop, i ja no hi tornen. Aguait del Bruel divendres 3 de desembre de 2010 20101203 "Luego de recoger la cosecha y trillar, los chicos y las chicas íbamos a los campos a espigar, a coger hierba para alimentar a los conejos y, en otoño, a recoger las bellotas para dar de comer a los cerdos, pero, antes, se pisaba la uva en el trujal y salía el vino, el mosto, que beben hombres y mujeres; las mujeres con más cuidado." Ángeles de Irisarri – Romance de ciego dissabte 4 de desembre de 2010 20101204 A l'estiu, Piri. I a l'hivern, Neus. Viladamat

diumenge 5 de desembre de 2010 20101205

El Pirineu és una franja immaculada entre dos blaus esvaïts, lleugerament diferents. Un esquinçall de llençol que es va perdent per ponent. Viladamat dilluns 6 de desembre de 2010 20101206

Les muntanyes que ens apreten cap a mar omplint de llims i còdols rius avall. El mar que no es mostra disposat a cedir i que va posant barreres de sorra. Entremig la plana que bada veient els núvols com passen. Heus aquí l’Empordà. Figueres dimarts 7 de desembre de 2010 20101207

Darrere la marededéu del Mont hi ha un coixí gris i allargat. El Canigó en majestat, envoltat de l'ametlla mística del nuvolam, és un pantocràtor ajagut. Vilamalla dimecres 8 de desembre de 2010 20101208

Pluja al cap de Creus

dijous 9 de desembre de 2010 20101209

Mirar-se el Canigó, avui, ja és incitar la tramuntana (o congriar-la).

Empúries

dissabte 11 de desembre de 2010 20101211

No sé si els ocells engabiats fan igual que els humans, que en comptes d'envejar els ocells lliures envegem la gàbia que tenen els altres.

Figueres

diumenge,12 de desembre de 2010 20101212

La humanitat ha assolit una enorme habilitat a destruir allò que li fa nosa per a servir-se d’un espai, però encara és més hàbil a abandonar-lo quan ja no el necessita, sense restituir-lo ni ajudar-lo que es refaci.

L'Escala

dilluns, 13 de desembre de 2010 20101213

"Molt a prop, davant meu, hi ha un pujolet de pedra calcària que té la forma d'un animal gegant adormit. Les roques escampades al cim semblen cardets sobre el pelatge embullat. De cop i volta em frustra el fet de no tenir cap pigment i aboco aigua del pot de plàstic damunt la pols del terra, hi fico el dit i amb el fang empastifo el dibuix del cap de l'animal. Ara el sol ja crema i una mula brama. Passo la pàgina del meu bloc i començo un altre dibuix, i un altre, i un altre. Res no em sembla acabat del tot."

John Berger – Un moment a Ramallah (Amb l'esperança entre les dents)

dimarts 14 de desembre de 2010 20101214 Ja s'ha girat tramuntana de debò. Tothom mirant cap al sud amb el cul apretat. Amb pedres a les butxaques i el barret a l’altra banda del Montgrí. Empúries dimecres 15 de desembre de 2010 20101215 "Moltes fotografies de la naturalesa són com les de la moda. amb això no vull menystenir-les perquè registren i testimonien el plaer. Cims de muntanyes, cascades, prats, llacs i arbredes de tardor fan de models, s'hi posen bé i miren la càmera d'una certa manera. I què hi fa? Són records del plaer d'haver arribat finalment després de rodar pels aeroports. La naturalesa acull." John Berger – Mirades sol·lícites (Amb l'esperança entre les dents) dijous,16 de desembre de 2010 20101216 Canícula polar, primavera autumnal, inundacions d'estació seca, sol de mitjanit equatorial, lluna minvocreixent... Canvi/s climàtic/s. Figueres divendres,17 de desembre de 2010 20101217 Entreterres, entrebarreres, entretemps, entrecatalunyes, entrevies, entrecolls, entreserres: postpirineu. Portbou

dissabte 18 de desembre de 2010 20101218

Carretera de la Vall diumenge,19 de desembre de 2010 20101219 Si vols estimar més el teu poble i entendre’l millor, n’has de fugir. Lleida dlluns 20 de desembre de 2010 20101220 A cada núvol trobes qui hi veu l'amenaça de la tempesta, que sempre és pitjor que la tempesta en si. Jo prefereixo veure-hi el realçament del paisatge. ¿Què en seria d'ell sense cada núvol? Empúries dimarts 21 de desembre de 2010 20101221 El dia comença amb un bernat pescaire al rec del Molí, a punt per a una sortida del sol intuït entre núvols. I al vespre, de retorn a casa, a penes visible en la penombra, un altre bernat al Manol, a tocar del pont del Príncep. Heus aquí un dia rodó, intensament cendrós. Vilamalla

dimecres 22 de desembre de 2010 20101222 El corb marí gros cada cop és més corb i més gros, però menys marí. Lleida dijous 23 de desembre de 2010 20101223 "Hanno troppo da fare e non vanno a veder l’eremita / i villanni, ma scendono e zappano forte. / Quando han sete, tracannano vino: piantandosi in bocca / la bottiglia, sollevano gli occhi alla vetta bruciata. / La mattina sul fresco sono già di ritorno spossati / dal lavoro dell’alba e, se passa un pezzente, / tutta l’acqua che i pozzi riversano in mezzo ai raccolti / è per lui che la beva. Sogghignano ai gruppi di donne / e domandano quando, vestite di pelle di capra, / siederanno su tante colline a annerirsi al sole." Altra feina tenen que anar a veure l’ermità / els pagesos: pugen i baixen i caven de valent. / Quan tenen set, s’engolen un raig de vi: amorrant-se / a la botella alcen els ulls cap al cim abrusat. / Al matí, tornen amb la fresca, extenuats / per la feina de l’alba, i si passa un perdut, / tota l’aigua que vessen els pous enmig les collites / és per a ell, perquè begui. Fan befes de les colles de dones / i es pregunten quan, cobertes amb pell de cabra / les veuran ajegudes pels turons per ennegrir-se, al sol.”

Traducció de Josep M Muñoz i Pujol. Cesare Pavese – Paessaggio I Divendres 24 de desembre de 2010 20101224 Una ràpida passejada pel cel de les Garrigues m’ha fet pensar en un bon inventari d’ales: gregaris estornells contra solitaris xoriguers, gralles en petits comitès contra parelles de cueretes, i pardals vivaços i elegants aligots, gens espantats per les amenaces hivernals. Granyena de les Garrigues

dissabte 25 de desembre de 2010 20101225 Arriba el vent de l’Aragó, fred i que et fa plorar els ulls. La gent es tanca en centres comercials, i només en parla en el moment d’entrar-hi i de sortir-ne. Lleida diumenge 26 de desembre de 2010 20101226 Vaig a veure el que queda d'una torre de toba. Pel terra, el que hi ha caigut i el que hi han abocat. S'hi arriba per un passeig de codonyers i, a l'altra banda del camí, un camp de palosanters. Context d'antigues brillantors efímeres i pactes caducats amb la natura. Lleida dilluns 27 de desembre de 2010 20101227 Lleida-l’Escala. Ulls amarats de país, el cap atapeït de noms, les mans al volant, el cor uns metres enllà de les rodes, on s’acaba l’asfalt. Sant Ramon dimarts 28 de desembre de 2010 20101228

Les muntanyes de Colera des de Santa Elena de Roda

dimecres 29 de desembre de 2010 20101229 Metereogeologia, botanicologia, cibertraces, camins d’ara, temps fossilitzat, ovofutur. En quines mans tan sapastres. Santa Elena de Roda dijous 30 de desembre de 2010 20101230 País trinxat. El paradisos cada cop més petits i més recòndits i alhora més accessibles i més fràgils. País de trinxeraires. Serra Verdera divendres 31 de desembre de 2010 20101231 Encara un pagès passa l'arada amb el tractor. Un grup d'esplugabous ressegueixen els solcs i ajupen el cap per clavar el bec a la terra remoguda. Una mica més enllà un grupet de gavians s'ho miren, capciosos. Ni els uns ni els altres semblen preparar res per al canvi d'any. Que en són d’avorrits! Ventalló dissabte 1 de gener de 2011 20110101 A la platja on es miren el Petit Príncep i la Guineu, ara un s'entreté observant les fulles de posidònia que s'hi acumulen, i l'altra les tanques de filat entre la sorra, sols tots dos, una mica fastiguejats de tanta rellentor. Riells

diumenge 2 de gener de 2011 20110102

“he conservado intacto / tu paisaje / pero no sé hasta dónde / está intacto sin vos.”

Mario Benedetti – Saberte aquí dilluns 3 de gener de 2011 20110103

De nit a la desembocadura del Rec, sota el fanal, tres corriols en plena activitat i un bernat que ens vigila i es trasllada però torna i sempre se’ns posa de perfil. No sabia que tinguessin tanta activitat nocturna, o potser és el fanal...

Empúries dimarts 4 de gener de 2011 20110104

Un dia clar és seguit d’un altre carregat de núvols i a l’endemà torna a ser serè. ¿Com s’ho fa la meteorologia per a tanta mudança nocturna?

L'Escala dimecres 5 de gener de 2011 20110105

A finals d’any van néixer uns coloms a l’ampit de la finestra de la casa del davant –abandonada. Ens en fèiem creus que la femella hagués posat els ous en ple novembre i que covés, que nasquessin dos pollets fets i refets, i que a dia d’avui encara campin sense l’escalfor constant dels pares. Com es posi de moda això de covar en ple hivern i tingui gaire èxit d'anar criant tot al llarg de l'any... Humans! Tenim un competidor directe: els coloms.

L'Escala

dijous 6 de gener de 2011 20110106

Avui, en plena assolellada, els corbs marins ja començaven a festejar. Algú els hauria de dir que encara som a gener, que millor que s'esperin. O potser són ells que ens refermen que el clima ja ha canviat, i que més val començar a canviar els costums i adaptar-se. Les Gantes divendres 7 de gener de 2011 20110107

Fredelugues a les Gantes dissabte 8 de gener de 2011 20110108

Al rec del Molí, a l'hora foscant, la polla d’aigua descansa fent equilibris sobre una canya tombada. ¿Què hi fa? No pensarà pas passar la nit així. L'Escala diumenge 9 de gener de 2011 20110109

Al capvespre el mar és un incalculable territori que es fon. Aviat hi haurà lluna i en rescatarà els mirallets de la superfície. Empúries

dilluns 10 de gener de 2011 20110110 Una femella de collverd es veu empaitada-assetjada per una dotzena llarga de mascles, que, al seu voltant, es malmiren i assagen algun atac entre ells per mostrar traces de masculinitat. És una dansa força repetitiva i recognoscible, i força més civilitzada que aquelles altres que ens recorda. Potser és cert que aquest any hi ha poques femelles i els mascles intenten assegurar la tirada com més aviat millor. El que ens costa de saber és si la femella està fastiguejada o encantada amb la situació. Les Gantes dimarts 11 de gener de 2011 20110111 La dansa amorosa dels corbs marins té un punt de cuidada deixadesa, com una pesada tradició que tant els fes si es perdia. Les Gantes dimecres 12 de gener de 2011 20110112 "La Revolució, noi, ens ha fet esclaus d'un Estat ateu, més desiguals que abans i germans enemics, cadascú és un Caín per a l'altre. No és bo que siguem massa lliures, i tampoc no és bo que tinguem tot el que ens cal. Els nostres pares eren més pobres i més feliços, perquè continuaven en contacte amb la natura. El món modern ens ha portat el vapor, que contamina els camps, i els telers mecànics, que han tret la feina a tants pobres i ja no produeixen els teixits d'abans. L'home, abandonat a si mateix, és massa dolent per ser lliure." Umberto Eco – El cementiri de Praga

dijous 13 de gener de 2011 20110113 De bon matí, al mig de la plana, entre les plantacions d’oliveres noves, un núvol indefinible –per quantitat, velocitat i creativitat– d’estornells, intenta escampar la boira baixa i encesa per la sortida del sol. Vilamalla divendres 14 de gener de 2011 20110114 Sol, ciutat, parc, cap de setmana, caçadors de caques del propi gos, gentada, palmeres, noms gravats a l'escorça, cotorres, crits. Tòpics nous i tòpics atàvics. Figueres dissabte 15 de gener de 2011 20110115 Ametllers florits entre oliveres sempre verdes, i una remor de fons, constant i salabrosa. Cadaqués diumenge 16 de gener de 2011 20110116 Haurem de reconèixer el dret de la gent a no gaudir del paisatge, a no fer cas del territori, a no estimar la natura. Haurem d'acceptar que hom té dret a embrutir i destruir. Cap de Creus

dilluns 17 de gener de 2011 20110117

Àlics roigs a les Gantes

elur ha dit...

quina foto tan preciosa!

24 de gener de 2011 9:32

Càndid ha dit...

Gràcies, Neus.

Tot un elogi venint de qui fa les fotos que fa...

24 de gener de 2011 9:50

dimarts 18 de gener de 2011 20110118

La gatosa, la ravenissa groga, el lletsó, el frare cugot, el bruc... tot florit a mig gener. Hivern estrany. Roses dimecres 19 de gener de 2011 20110119

La humitat s'ha ensenyorit del món. Les cares i els carrers mullats es veuen àvids de tramuntana. Figueres



dijous 20 de gener de 2011 20110120 Ja ha arribat la tramuntana. De vespre. Amb fúria irreprimible. Fins i tot es va emportant la lluna plena cap al sud. Empúries divendres 21 de gener de 2011 20110121 Al Riuet, el martinet blanc intenta posar-se a la riba investit de la seva proverbial elegància. Amb la tramuntanada, però, sembla que vingui de prendre's unes copetes. Empúries dissabte 22 de gener de 2011 20110122 "Une vie en demi pente / La lumière absente / Un pavillon de brique de lierre / Quelque part sur terre / Une vie en demi teinte / La lumière absinthe / C'est toujours le même film qui passe / Quelque part sur place / Novembre toute l'année / Toute l'année c'est novembre / Le ciel blanc / Le ciel est blanc cassé / La pluie à contre jour / Le temps des retour / Des grands départ dans l'autre sens" Benjamin Biolay – Novembre toute l'anné diumenge 23 de gener de 2011 20110123 Paisatge és allò de l'altra banda de la finestreta del tren i que mires quan no hi ha res més a fer. Caldes de Malavella

dilluns 24 de gener de 2011 20110124

Darrera les finestres del tren el món no existeix; és un simple decorat mòbil. Quan es tanquen les portes pneumàtiques del tren el món real es desinfla. És gràcies a això que arribem al destí.

Barcelona

dimarts 25 de gener de 2011 20110125

Els plàtans de la ciutat ens observen des de mitja alçada i, de tant en tant, ens beneeixen deixant-nos anar una fulla seca. Tot molt plàcid i beneit.

Barcelona

dimecres 26 de gener de 2011 20110126

Sorprèn la quantitat d'aligots que s'exposen als cables i pals de la llum de l'Empordanet. Difícil d'esbrinar si són comuns o vespers, juvenils o adults. Descartats que siguin de plàstic, perquè si alenteixes la marxa del cotxe, t'ensenyen la silueta de vol i les plomes caudals en perspectiva.

Jafre

dijous 27 de gener de 2011 20110127

L'Albera i els seus veïns des d'Empúries

divendres 28 de gener de 2011 20110128 Curiosament Vilanera és un racó de món i, alhora, és el centre de l'Univers. Estem davant la darrera Vilanera de la història. I hem d'aconseguir que la propera no sigui pitjor. Vilanera dissabte 29 de gener de 2011 20110129 La llevantada marca la seva llei. Tant el Rec (l'antic Ter) com el Riuet (l'antic Fluvià), incapaços de desguassar, han pujat un parell de pams el seu nivell, amb la corresponent acumulació de llaunes, plàstics i altres aportacions dels Reis de la Creació (i de la Deixadesa). Empúries diumenge 30 de gener de 2011 20110130 Al Ter un bernat i un agró blanc de costat. No sé si són amics o quina presa fàcil n'ha provocat tanta proximitat. Plàsticament, però, són una troballa única. Verges dilluns 31 de gener de 2011 20110131 Els estols d'estornells que es passegen sobre la torre Galatea tenen un plus de creativitat, les seves formes són una mica més impredictibles que la resta. Figueres

dimarts 1 de febrer de 2011 20110201 "Està sortint el sol, el termòmetre marca tres sota zero, i tots els cirerers estan florint. No puc pas aprovar aquest clima. No puc." Anton P. Txèkhov – El jardí dels cirerers Dimecres 2 de febrer de 2011 20110202 Ha estat un dia clar, però a la fi el sol s'ha post per ponent. Tot darrera, encalçant-lo, invisible fins llavors, la pàl·lida lluna amb una prima barba de llum. Sant Tomàs de Fluvià dijous 3 de febrer de 2011 20110203 13 llunes de bloc. La lluna ha fet la seva feina amb escreix. El bloc s’hi ha esforçat disciplinadament. Si plegats salvem alguna cosa –o ajudem que algú altre la salvi–, ja n’haurem obtingut sobrada recompensa. L’Escala

Tropic 1

Documents

Transcript of Tropic 1