Tristana
-
Upload
biblioteca-bellvitge -
Category
Documents
-
view
228 -
download
0
description
Transcript of Tristana
CLUBDELECTURA
Biblioteca Bellvitge, dimarts 29 d’abril de 2014 a les 19:00h.
Aquesta obra forma part d’una sèrie de novel·les en les que s’adverteix un
enfocament més espiritual i psicològic de la realitat que el mateix autor va
anomenar de “naturalisme espiritualista”.
Galdós es serveix de referents literaris d’èpoques diverses: El Quijote; el
mite del Don Juan; Tristan e Iseo; Casa de muñecas d’Ibsen; Viejo y la niña de
Moratín; Molière...; d’autors com Dante, Leopardi, Fray Luis, Garcilaso, Baltasar de
Alcázar; de la literatura epistolar i la paròdia del fulletó. Diversos estudis crítics han
destacat el contingut biogràfic de Tristana basant-se en la relació amorosa que va
mantenir Galdós amb Concha-Ruth Morell a l’entorn dels anys de publicació de la
novel·la.
L’obra està estructurada en 29 capítols breus dividits en dues parts. A la
primera part, que correspon als 14 capítols primers, ens presenta al vell galant don
Lope, amb qui viu Tristana i la seva criada, Saturna. A la mort dels seus pares,
Tristana es trasllada a casa de don Lope, però s’adona del seu captiveri quedant
relegada a labors domèstiques. És per la meitat d’aquesta part de l’obra que
Tristana coneix l’Horacio, un jove pintor, i es declaren el seu amor. Però Horacio,
amb el concepte que té de la dona convencional, no entén que Tristana vulgui viure
en llibertat, sense matrimoni ni lligadures de cap tipus.
A la segona part, Horacio, confús, marxa amb la seva tia a viure a
Villajoyosa, però mantindran un gran intercanvi epistolar. Tristana idealitza un
Horacio totalment diferent de la realitat, cau malalta, operada i amputada d’una
cama, quedant-se reclosa a casa. Quan torna a veure a Horacio queda decebuda, ja
que és molt diferent a l’home ideal que havia creat la seva ment. Finalment, Tristana
es casa amb don Lope, un fet que sempre havien criticat tots dos.
L’estil literari
L’estil literari de Galdós, espontani
i fresc, empra un llenguatge senzill,
però àgil, molt treballat, i amb una
gran capacitat observadora que li
porta a ser un gran mestre, en
caracteritzar els seus personatges,
per la seva manera de parlar.
Tristana, don Lope i Horacio,
utilitzen el llenguatge que
correspon a la classe social a la
qual pertanyen. Però don Lope té
ressonàncies de temps antics que
el fa anacrònic al seu temps, i
Saturna, com que pertany als
estrats socials més baixos utilitza
un llenguatge poc elaborat, amb
expressions i lèxic propi de la
parla popular
Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 bibbellvitge@lbibbellvitge@lbibbellvitge@[email protected]
Las Palmas de Gran Canaria, 1843
Benito Pérez Galdós va néixer el 10 de maig de 1843 a las Palmas de Gran Canarias. Va anar al col·legi de Sant Agustin de la seva ciutat, on realitzà estudis de batxillerat (1857-1861). Les seves aficions durant aquests anys són la música i la pintura. El trasllat a Madrid, el 1862, per estudiar Dret (carrera per la qual no tenia massa afició) situa l’autor en una ciutat força atractiva.
Al maig de 1867, viatja a París, ciutat on es celebra l’Exposició Universal. Galdós té vint-i-tres anys. Balzac havia mort l’any 1850 i les seves obres eren a totes les llibreries. Potser és allà on rep la influència d’aquest autor francès.
Altres títols de l’autor que hi
ha a la Biblioteca Bellvitge
El abuelo
Bailén
Cádiz
La desheredada
Doña Perfecta
Fortunata y Jacinta
La de Bringas
Marianela
Miau
Misericordia
Nela
Trafalgar. Las Cortes de Cádiz
Benito P éééérez Gald óóóós
Galdós comença a escriure La sombra, La Fontana de Oro (1870), El
audaz (1871), on es posa de manifest el desig d’entendre el passat per
tal d’entendre el present, tasca que continuarà en els Episodios
Nacionales (1873-1912). El 1885 viatja, a la primavera, a Portugal amb
Pereda, i a l’estiu a Alemaya. La Real Academia Española el rep com a
membre el 1897. El 1906 es manifesta republicà; el 1907 és elegit
diputat a les Corts per Madrid, i el 1909, amb més de 40.000 vots,
arriba al Congrés pel Partit Republicà. El mateix any és elegit,
juntament amb Pablo Iglesias, president de la Conjunción Republicano-
Socialista. Publica El caballlero encantado.
El 1912 pateix els primers símptomes de ceguesa física. L’any
1919 enmalalteix d’arteriosclerosi i es queda cec. La seva malaltia
progressa i l’assisteix el doctor Gregorio Marañón, el qual no pot fer
res contra l’hemorràgia intestinal. Galdós mor el 4 de gener de 1920. El
dol, segons diuen les esqueles, es va acomiadar a la plaça de la
independència de Madrid.
www.facebook.com/bibbellvitge www.l-h.cat/biblioteques/bellvitge.aspx