Tricentenari - La Voz de Tricentenari BCN 2 Qu commemorem? Toni Soler Comissari dels actes de...

download Tricentenari - La Voz de Tricentenari BCN 2 Qu commemorem? Toni Soler Comissari dels actes de commemoraci del Tricentenari a Barcelona L’11 de setembre de 1714, Barcelona va ...

of 53

  • date post

    05-Apr-2018
  • Category

    Documents

  • view

    216
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of Tricentenari - La Voz de Tricentenari BCN 2 Qu commemorem? Toni Soler Comissari dels actes de...

  • Tricentenari BCN

    Dossier de premsa

    bcn.cat/bcn2014

    bcn.cat/tricentenari

  • Dossier Tricentenari BCN

    2

    Qu commemorem?

    Toni S oler Comis sari dels actes de commemoraci del Tricentenari a B arcelona

    L11 de setembre de 1714, Barcelona va caure en poder de les tropes borbniques desprs dun llarg setge, en el captol final de la Guerra de Successi. Catalunya hi va perdre les seves institucions de govern. Barcelona, a ms, va patir una forta destrucci. El sacrifici dels barcelonins i el seu esperit de superaci van fer que l11 de setembre esdevingus un smbol de la voluntat catalana de perviure com a entitat nacional. Amb motiu del Tricentenari, lAjuntament de Barcelona, dacord amb la Generalitat de Catalunya, es proposa organitzar una gran commemoraci ciutadana, de setembre de 2013 a setembre de 2014, que implicar les institucions locals, els equipaments, els districtes, les entitats socials i el mn educatiu i acadmic.

    O bject ius generals

    Viure L liure. 1714 suposa la defensa dun sistema jurdic garantista, una tradici de lli-bertat poltica davant les arbitrarietats dun monarca absolut. Voltaire va remarcar lamor extrem dels barcelonins per la llibertat, i els resistents de Cardona lluitaven sota el lema viurem lliures o morirem. Viure Lliure s, en termes davui, una reivindicaci de la de-mocrcia, el dileg, els drets individuals i collectius. Barcelona ha devidenciar, el 2014, que s una ciutat que no t por dexercir la llibertat en totes les seves expressions.

    L a ciut at del X V I I I . Contra la imatge de decadncia que sovint sha associat a la Catalunya dels segles xvii i xviii, avui es pot afirmar que el 1700 Barcelona era una ciutat viva i dinmica, que volia recuperar la prosperitat perduda i emmirallar-se en els pasos ms avanats dEuropa. La riquesa documental de lpoca ens parla duna ciutat molt viva, amant del comer, el teatre i la festa; aquest llegat ser accessible per als barcelonins en el nou Born Centre Cultural, que ser un dels epicentres de la commemoraci.

    E ls valors del 1 71 4 . Conv fer una reflexi collectiva sobre per qu els barcelonins i els catalans van prendre partit en la guerra; per qu van adherir-se al bndol austriacista mentre lEspanya castellana coronava els Borbons; per qu van mantenir la lluita en so-litari desprs de ser vctimes del doble joc de les grans potncies. La commemoraci ha de servir per explicar qu significava Catalunya per als catalans de lpoca, qu hi havia en joc amb les seves constitucions i llibertats, tan sovint invocades, en ple apogeu de les monar-quies absolutes.

  • Dossier Tricentenari BCN

    3

    Europa. La Guerra de Successi va comportar la revisi del sistema dequilibris a Europa i va confrontar models poltics i conceptes de sobirania ben diferents. En aquest conflicte, Catalunya va voler participar-hi en primera persona. Tres segles desprs, Catalunya torna a debatre quin ha de ser el seu futur poltic, i simultniament Europa estudia com avanar cap a la unitat i la pervivncia del seu model de benestar. 1714 s un bon punt de referncia per afavorir la reflexi sobre el nostre futur poltic i sobre la construcci europea.

    Seguint aquests objectius, aspirem a fer del Tricentenari una celebraci inclusiva, que po-tenci el dileg entre passat i present, que estrenyi llaos entre els barcelonins del 1714 i els davui.

    Volem que el dileg, la festa i la divulgaci convisquin en un programa que interessi el con-junt dels barcelonins.

    Volem, finalment, que el Tricentenari homenatgi la capital de Catalunya i tot all que lha feta gran: la creativitat, la diversitat i la perseverana.

  • Dossier Tricentenari BCN

    4

    EL TRICENTENARI BCN, EN 17 ACTIVITATS DESTACADES

    Inauguraci dEl Born Centre Cultural i del programa dactes del Tricentenari BCN9 de setembre de 2013

    Auca del Born, de Jordi CasanovasB orn 1 71 4 , B arcelona 1 876 , C at alunya 2 0 1 3S etembre de 2 0 1 3E l B orn C ent re Cult ural A R T S E S C N I Q U E S

    Equipament histric sense precedents i ntimament lligat als fets del 1714, El Born Centre Cultural ser lepicentre del Tricentenari BCN. Aquest espai polivalent, punt de trobada de la Barcelona del 1714 i lactual, inaugurar els actes del Tricentenari amb lespectacle Auca del Born, i al llarg de tot lany commemoratiu ser escenari de trobades, concerts i exposicions.

    Lespectacle que inaugurar el Tricentenari BCN i El Born Centre Cultural, el nou equipament obert a lantic Mercat del Born, s un homenatge als ciutadans que van viure i lluitar al barri de la Ribera el 1714. Escrit i dirigit per Jordi Casanovas i produt per Bit Produccions, Auca del Born s una proposta dinmica i emocionant, un enfilall descenes rpides i simultnies que, a la manera duna auca, perfilen la vida al Born en dos moments histrics: el 1714 i el 1876, any dobertura del mercat. En total, sn 48 escenes breus que sinterpretaran a diversos punts del jaciment i de les passarelles que lenvolten.

    Una jove parella protagonista introduir el pblic en la vida de les famlies del barri abans del 1714. De la seva m descobrirem els seus oficis o la seva afici a la festa i al joc. I, tamb, una gent optimista, oberta, disposada a assaborir la vida i a defensar la llibertat.

  • Dossier Tricentenari BCN

    5

    Principals exposicions del Tricentenari

    En el marc de la commemoraci tindran lloc a Barcelona tota una srie dexposicions que ens ajudaran, a travs de diferents formats i temtiques, a redescobrir la ciutat del segle xviii i a fomentar el dileg entre passat i present. Amb la voluntat doferir una visi que conjugui el context local i global del moment, la me-mria dels fets i les darreres interpretacions, destaquen les exposicions:

    E l B orn C ent re Cult uralA par t ir del 1 2 de setembre de 2 0 1 3

    La Barcelona del 1700. De les pedres a les personesE X P O S I C I PE R M A N E N T

    Dues grans exposicions permetran construir aquest pont entre els barcelonins del segle xviii i els del xxi. La primera, La Barcelona del 1700. De les pedres a les persones, s de carcter permanent i evoca la prspera societat barcelonina del 1700 a partir dels milers dobjectes trobats al jaciment, de les cases i els carrers descoberts desprs de 300 anys doblit. Aquesta exposici recull els estudis i la recerca de lhistoriador Albert Garcia Espuche i compta amb el disseny museogrfic de Dani Freixes i Josep Bohigas.

    Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714 E X P O S I C I T E M P O R A L

    Lexposici temporal Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714 s un viatge en el temps que uneix lpica de les batalles i la vida quotidiana dels assetjats, les gestes heroiques de l11 de setembre i el dia a dia dels resistents duna ciutat en guerra. Una reconstrucci fidel i apassionant duna pgina clau de la nostra histria. Els comissaris de lexposici sn Francesc Xavier Hernndez i Quim Torra.

  • Dossier Tricentenari BCN

    6

    El mn del 1714D esembre de 2 0 1 3 setembre de 2 0 1 4M useu d Hist ria de B arcelona ( M UH BA )E X P O S I C I

    Lexposici, comissariada per Cludia Pujol, es marca un doble repte: donar a conixer com era el mn a principis del segle xviii, duna banda, i descobrir el carcter cosmopolita de Barcelona, una ciutat plenament integrada en els circuits internacionals, en el context de la Guerra de Successi. El protagonisme de la capital i de Catalunya en el conflicte, del primer a lltim moment, i les seves conseqncies en el futur del pas sn dos dels eixos de la mostra, que en el seu nucli central dedicar quatre grans seccions al port de Barcelona, punt darribada de productes i persones darreu del mn; a la cort de Carles dustria, un palau multicultural; als combatents estrangers, i a lHospital de la Santa Creu, que, grcies a la seva assistncia, va permetre a la ciutat resistir nou anys datacs i enfrontaments. Per acabar, lexili austriacista comptar tamb amb un lloc destacat a El mn del 1714, una anlisi duna poca clau en la formaci dels estats-naci a Europa i de linici de la globalitzaci. Lexposici oferir visites guiades i itineraris relacionats.

    La Merc 2013: La ciutat de la bullcia. Un dia festiu a la Barcelona del 1700D el 2 0 al 2 4 de setembre de 2 0 1 3Parc de la C iut adella F E S TA A L A C I U TAT

    La Festa Major de Barcelona tamb se suma a la commemoraci. Amb Viena com a ciutat convidada a la festa, el Parc de la Ciutadella somplir, tant de dia com de nit, dactivitats que convidaran els barcelonins a emprendre un viatge en el temps i posar rumb a la ciutat prspera que lany 1708 va acollir el casament de larxiduc Carles amb Elisabet Cristina de Brunsvic. Els ciutadans del segle xxi podran veure, i viure, les celebracions: hi haur teatre de carrer, msica de lpoca, personatges del moment... Fins i tot, una taverna en la qual podran assaborir menjar i begudes del 1700 i un campament dels soldats que van defensar la ciutat del setge borbnic.

    Entre les propostes nocturnes, destaquen especialment les creacions de lartista Franc Aleu, que presentar un mapping a la faana del Parlament, un viatge a travs de tres-cents anys dhistria catalana. Ms que mai, la Merc enllaar present i passat, avantguarda i tradici.

  • Dossier Tricentenari BCN

    7

    Casanova en directeN ovembre de 2 0 1 3C ent res C vics de B arcelona. E spect acle it inerantA R T S E S C N I Q U E S

    Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona el 1714, compareixer davant dels mitjans de comunicaci i els barcelonins davui per explicar en primera persona i de manera detallada com lluiten els ciutadans assetjats o com s la vida rere les muralles, quines sn les claus de la llarga resistncia o, fins i tot, com ser la ciutat si lendem cau en mans borbniques. I, com a tota roda de premsa, hi haur un torn de preg