TRESCS ALPINS El Tour · L’ós bru (Ursus arctos) és un animal molt robust, de musell allargat i...

ESTAMPES MONTSERRATINESLes ermitesde Montserrat

ESTAMPES MONTSERRATINESLes ermitesde Montserrat

CU LTU RA EXCU RS I O N ISTALes primeres publicacions de l’excursionisme català

CU LTU RA EXCU RS I O N ISTALes primeres publicacions de l’excursionisme català

ESCALADAAgulla PacharánVia El canto de la sierra

ESCALADAAgulla PacharánVia El canto de la sierra

TRESCS ALP I NSEl Tour del Mont Cervin

TRESCS ALP I NSEl Tour del Mont Cervin

MUNTANYACENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Club Alpí Català

A N Y 1 3 2 / N Ú M . 8 7 9 / O C T U B R E 2 0 0 8

Redacció i administracióCentre Excursionista de CatalunyaParadís, 10 i 1208002 BarcelonaTel.: 933 152 311Fax: 933 151 [email protected]

SubscripcionsTel.: 933 152 [email protected]/revistamuntanya.cat Subscripció anual: 24 € (sis números)

PublicitatTel.: 696 206 [email protected]

Dipòsit legalB-545-1958

ISSN0212-2111

Director i editorFerran [email protected]

Secretari de RedaccióErnest Godó

Consell de RedaccióFrancesc BeatoJordi BernatJoan CampañàDavid MengualEnric NosàsJosep M. SalaValentí Zapater

Disseny i maquetacióEstudi Toni Inglè[email protected]

CartografiaAlbert Martí[email protected]

FotomecànicaPacmer, S.A.Tel.: 934 099 060

ImpressióLitografía OchoaTel.: 936 855 819Imprès en paper ecològic

DistribucióL’Arc de BeràTel.: 934 653 008

10/2008 M U NTANYA 879 3

La revista Muntanya no comparteix necessàriament l’opinió ques’expressa en els articles publicats, sinó que la responsabilitatdels comentaris recau sobre els autors respectius.Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment niparcialment mitjançant qualsevol recurs o procediment,incloent-hi la reprografia, el tractament informàtic o qualsevolaltre sistema, sense l’autorització escrita de l’editor o delspropietaris del © copyright.

La revista Muntanyaés membre de:

ARTICLES

6 El Tour del Mont CervinDavid Mengual i Aurèlia Sans Rontein

14 Yellowstone: el parc més antic dels Estats UnitsValentí González i Enric Ventura i Lecha

22 Les ermites de MontserratErnest Zaragoza i Pascual

30 Les primeres publicacions de l’excursionisme catalàBonaventura Bassegoda

36 75 anys de la Llibrairie des AlpesVíctor Riverola i Morera

38 L’agulla Pacharán, al Tozal de l’EspelungaJordi Mengual i Antonio García Picazo

SECCIONS

5 Editorial42 Vies d’escalada44 Llibres i mapes46 La motxilla de muntanya50 Itineraris excursionistes

Portada: Ós bru (Ursus arctos) de Yellowstone. Foto: Digitalvision.

6

14

22

30

36

38

I CONCURS DE FOTOGRAFIADE LA REVISTA MUNTANYA

Centre Excursionista de Catalunya

LA MUNTANYA VERTICAL1r PREMI

600 € + un casc d’escalada Petzl METEOR III

LA MUNTANYA VERTICALFINALISTA

una motxilla d’escalada Petzl BUG

LA MUNTANYAFINALISTA

una motxilla d’alpinisme Ferrino FRENEY 35

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ

Nom i cognoms DNI

Pseudònim Categoria i títol

Adreça

Població CP

LA MUNTANYA1r PREMI

600 € + un rellotge altímetre Techtrail AXIS (amb brúixola digital i baròmetre)

FOTO

COPI

A LA

BUT

LLET

A

CATEGORIESHi ha dues categories. La primera està dedicada a la muntanya en tots el seus aspectes;la segona, a l’escalada. Característiques:

La muntanya. Fotografies d’excursions de baixa, mitjana i alta muntanya. Primersplans d’excursionistes, paisatges, fauna, flora, etc. L’entorn humà.La muntanya vertical. Imatges d’escalada en roca o glaç.

MODALITATFotografia en color.

OBRESLes fotografies s’han de presentar en format digital en un CD-ROM, en arxius JPEG enresolucions de 3.504 x 2.336 i 1.024 x 768 pícsels. Les fotografies es gravaran en duescarpetes diferents que s’anomenaran «alta» (per a les fotografies de 3.504 x 2.336) i«baixa» per a les de 1.024 x 768 pícsels. En el fitxer caldrà posar-hi la categoria, el títol(abreujat), el pseudònim de l’autor, la mida i l’extensió. Per exemple:

muntanya_fauna_pseudonim_alta.jpgCaldrà presentar un màxim de dues fotografies per participant en un mateix CD amb elpseudònim, que s’haurà de lliurar juntament amb un sobre tancat amb la butlleta d’ins-cripció (fotocopieu-la) que hi ha més avall. També la podeu trobar a la pàgina web de larevista Muntanya: www.cec.cat/revistamuntanya. És imprescindible que les obres que es presentin no hagin estat publicades, ni tampocpremiades en cap altre concurs fotogràfic.

TERMINI D’ADMISSIÓEl termini de presentació de les obres s’acabarà el 31 de desembre del 2008.Les obres s’hauran de presentar a la Redacció de la revista Muntanya (Paradís, 10-12, pral.,08002 Barcelona) de dilluns a divendres de 2/4 de 6 de la tarda fins a 2/4 de 10 del vespre.

PREMISHi haurà els següents premis per a cada categoria.

Categoria La muntanya:

1r PREMI: 600 € + un rellotge altímetre Techtrail AXISFINALISTA: una motxilla d’alpinisme Ferrino FRENEY 35

Categoria La muntanya vertical:

1r PREMI: 600 € + un casc d’escalada Petzl METEOR IIIFINALISTA: una motxilla d’escalada Petzl BUG

Les fotografies premiades seran publicades a la revista Muntanya del mes de febrer del2009. Els autors cedeixen a l’editor els drets d’edició i publicació de les imatges guan-yadores. D’altra banda, si aquestes imatges fossin utilitzades per a espots publicitarisde les marques esportives patrocinadores, els guanyadors tindran l’opció de venda delsdrets d’autor.

JURATEl jurat estarà format per professionals de la fotografia de muntanya, per membres de laSecció de Fotografia del Centre Excursionista de Catalunya, i també per representantsde les marques patrocinadores del concurs.Tant els components del jurat com la seva deliberació es faran públics a la pàgina webde la revista Muntanya el gener del 2009. La notificació dels premis es farà a travésd’aquesta mateixa pàgina web durant el gener del 2009.

Més informació a www.cec.cat/revistamuntanya

S’AJORNA

EL TERMINI D’ADMISSIÓ

DE LES FOTOS FINS

AL 31 DE DESEMBRE

EDITORIAL

Els accidents de muntanya

Després de les vacancesd’estiu, us presentem unreportatge sobre el parc mésgran dels EUA, prou conegutpels seus magnífics paisatgesnaturals, on destaquen elsguèisers, les cascades i saltsque hi forma el riuYellowstone, però també lesboscúries de pins i la fauna.

El Tour del Mont Cervin és untrekking recent (2002), quepermet travessar sis vallsentre Suïssa i Itàlia, a l’entornd’un dels cims mésemblemàtics dels Alps: unapiràmide gairebé perfecta ambquatre cares i quatre arestes.Aquest article us descriu lesseves etapes.

Montserrat és una muntanyaque continua despertantpassions. Tot i haver fet unnúmero monogràfic sobreaquest massís l’any 2006 (nº 864), encara hem poguttrobar un excel·lent treball queens parla d’un aspecte bastantdesconegut avui dia: la vidaermitana i les sevesvicissituds.

Un altre treball d’investigacióens duu a conèixer lesprimeres publicacions del’excursionisme català i la sevavinculació amb el CentreExcursionista de Catalunya;però per damunt de tot, lapassió d’uns homes que vansaber plasmar les excel·lènciesdel paisatge català.

Enguany es commemoren els75 anys de la Librairie desAlpes de París, un indret devisita obligada per a qualsevolestudiós o amant de lamuntanya. Un establiment ontrobareu tota la literatura demuntanya, llibres antics imoderns, fotos, gravats...Podreu copsar-ho amb lesparaules de les propietàries dela llibreria, a qui entrevistem.

Ja per acabar, tanquem aquestnúmero amb un articled’escalada en roca, en el qualus presentem una nova viaoberta a l’Agulla Pacharán, alTozal de l’Espelunga, al sud-est de la vall de Zuriza.

L’ós bru (Ursus arctos) és unanimal molt robust, de musellallargat i pelatge molt dens i de color terrós. Conviu alparc nacional de Yellowstonejuntament amb l’ós negreamericà, que és l’espèciemés pròpia d’aquestareserva. Sens dubte, l’ós ésl’animal que representa millorYellowstone, el parc més grani més antic dels EUA. Ultraaquests grans animals, elmés característic són elspaisatges naturals.

Foto: Digitalvision.

10/2008 M U NTANYA 879 5

Aquest estiu ha estat especialment dolorós a causa dels nombrosos accidentsmortals que s’han produït a la muntanya en diversos massissos del món. El

Centre Excursionista de Catalunya també ha patit la desgràcia de perdre unaestimada consòcia.

Segons les dades conegudes, al nostre país el nombre de rescats efectuats pelsbombers s’ha incrementat en un 34% en comparació a l’any passat, i ha arribatgairebé a dos-cents el nombre de persones que per diverses raons han estat res-catades per mitjà de l’helicòpter.

Tot això ha estat àmpliament difós pels mitjans de comunicació i, en conse-qüència, les autoritats han expressat la seva preocupació per aquests fets. Fins itot ja s’està parlant de fer pagar els rescats deguts a un accident produït per unaimprudència.

Una de les raons que explica aquest augment dels accidents és deguda al fet evi-dent que cada cop són més els practicants d’esports en el medi natural i, per tant,cal esperar que també el nombre d’accidents continuï creixent, encara que nod’una forma directament proporcional. Una altra de les raons és que la climatolo-gia és cada cop més irregular, i els canvis atmosfèrics tenen un caràcter més sobtat,amb nevades a la fi de la temporada, que fan que la neu sigui molt inestable.

També és cert que els practicants novells no tenen ni l’experiència ni les con-dicions necessàries per fer activitats determinades. Tothom ha vist l’equipamentineficaç que duu molta gent que va a fer muntanya. Les bones maneres de pro-cedir que abans tenien els centres excursionistes avui en dia s’estan perdent.

El cas és que tothom es creu amb prou coneixements per anar per les mun-tanyes sense haver fet una mínima avaluació dels riscos associats en una excur-sió, del nivell que sigui. Per no parlar del fet de no disposar d’una assegurança,que en cas de desgràcia ens permeti fer front a les despeses que se’n poden deri-var, tant si es fa muntanya com si es tracta d’anar a buscar bolets.

Cal que tots els afeccionats a la muntanya preguin consciència del risc de laseva activitat, i prenguin les mesures de prudència que el sentit comú ens mana,com ara pertànyer a un club on et pugin aconsellar i posseir una assegurançaque et cobreixi en cas d’accident.

V. Z

APA

TER

52è CURS D’INTRODUCCIÓA L’ESPELEOLOGIAdel 4 al 27 de novembre del 2008

OBJECTIUSEls objectius del curs se centren endifondre els coneixements teòrics ipràctics relatius a l’espeleologia moderna,procurant donar la visió pluridisciplinarcientífica i esportiva que correspon al’activitat, i també oferir la possibilitatd’integrar-se a l’ERE per aprofundir en elsconeixements adquirits i continuarpracticant l’espeleologia.

SESSIONS TEÒRIQUES• DIMARTS 4 DE NOVEMBRE

Presentació del curs. Història de l’espeleologia

• DIMARTS 11 DE NOVEMBRE

Tècnica i material

• DIJOUS 13 DE NOVEMBRE

Geoespeleologia


Bioespeleologia i conservació de les cavitats


Exploració i espeleosub


Autosocors i topografia espeleològica


Espeleologia als cinc continents. Examen teòric. Cloenda.

SESSIONS PRÀCTIQUES• DISSABTE 8 I DIUMENGE 9 DE NOVEMBRE

Coves del Conflent i la Cerdanya

• DISSABTE 15 I DIUMENGE 16 DE NOVEMBRE

Pràtiques verticals exteriors. Tècniques maniobres i nusos. Avencs del Garraf


Avencs del Rosselló


Avencs del Garraf. Exàmen pràctic

PLACESFins a un màxim de 15

INSCRIPCIONSDe l’1 al 28 d’octubre del 2008.A l’àrea d’atenció al soci o a www.cec.cat

PREUS140 € socis CEC175 € resta d’inscrits

INCLOUAssegurança, classes teòriques,pràctiques, documentació, material tècniccol·lectiu, material tècnic personal (seràfacilitat sota fiança de 50 € a retornar uncop finalitzat el curs) i vocals instructorsacreditats.

Paradís, 10-12 – 08002 Barcelonatel. 933 152 311 – fax 933 151 408

www.cec.cat – [email protected]

NO INCLOUMaterial necessari per l’activitat per partde l’alumne: vestimenta i calçat adequatsper a l’activitat (a la primera sessióteòrica se’n parlarà, per tal de fer uncorrecte seguiment del curs).Nivell esportiu mínim i experiència: Nivellde forma física adequada per a l’activitat.

COLABOREN

Plaça del Diamant, 9tel. 932 184 117

RO

GE

R R

OVIR

A

Des de Zinal d’entrada, ens cal remuntar 800 mfins a l’estació del telefèric de Sorebois. El camí és tra-çat i hi ha marques vermelles. Tot i que és tard, deci-dim començar a peu i no agafem la cabina. Seguintles indicacions, des del mig del poble baixem al riu ienfilem el camí que, fent ziga-zagues sota els cablesde la cabina, va guanyant alçada ràpidament. Hi haun primer tram arranjat amb una cadena i poc mésamunt uns esglaons. Sense dificultats, sortim del bosci per prats arribem a l’estació del telecabina. Hi ha un

petit restaurant i unes bones vistes sobre la vall. Cap al’oest veiem el coll de Sorebois, 400 m més amunt, alqual ens dirigirem. Primer per un camí i després peruna costeruda pista d’esquí que es fa pesada de pujar.Un cop al coll la vista és sensacional. El Bishorn, elWeisshorn, el Zinalrothohron, l’Ober Gagelhorn, i lapunta del Cervin que no tornarem a veure fins d’aquía uns dies.

Necessitem una horeta per a baixar fins a Moiry,que ben aviat veiem sota els nostres peus. El camí perdalçada ràpidament fins al gran embassament blau tur-quesa. Hi ha un refugi restaurant i una parada d’auto-bús postal. El refugi és ple. Arriben cotxes i hi haturistes que pugen a veure la posta de sol sobre el llac.No tenim ganes d’agafar l’autobús i baixar la vall abuscar allotjament, i decidim tirar fins a Arolla.Creuem la presa i un cop a l’altra banda agafem lapista que remunta fins a les cabanes de Torrent. Mésamunt hi ha un parell de llacs amb unes vistes espec-taculars. El camí llavors esdevé costerut. S’està fenttard i fa fred. Al coll hi ha una fita enorme visible desdels estanys. Sota els nostres peus la vall d’Arolla.Enrere deixem les vistes sobre el massís del Weisshorn.

En una horeta i quart, a pas ràpid, per un sendermolt ben traçat i gens perdedor baixem els 1.300 mque ens separen de La Sage. Amb tot, arribem a lesnou del vespre, i a Suïssa és gairebé mitjanit. Localit-zem l’alberg, però no hi ha llum i sembla tancat.S’ha fet fosc i només trobem obert el gran Hotel deLa Sage. No volem començar fent un bivac sense saci optem per demanar habitació a l’hotel. Ens diuenque és ple. Hi ha una convenció i no tenen habita-cions. Ells mateixos però, ens ofereixen un bon sopara l’escalf d’un piano i ens truquen a l’alberg avisantque ens vinguin a buscar després del sopar perquè hianirem a dormir. ¡Magnífica hospitalitat suïssa!

SEGONA JORNADAAvui volem arribar al Refugi Nacamuli. Truquem perreservar plaça, però no podem comunicar-hi. Despréssabrem que tenen el telèfon avariat. Des de La Sage,seguim els rètols indicadors i el camí senyalitzat ambmarques grogues en forma de rombe. Perdem alçadafins a Les Haudères. Poble gran amb oficina decorreus, supermercat i parada d’autobús. Des d’aquí,hem de remuntar fins al poble d’Arolla, final de la valli de la carretera. La guia que portem diu que hi ha unahoreta, però són una dotzena de quilòmetres i 600 mde desnivell, i els rètols marquen 2 h 30 min, per laqual cosa decidim pujar amb l’autobús. No sabem siel refugi és obert i aquesta vegada no volem fer tard.

Des d’Arolla, baixem per la carretera uns 500 mfins al primer revolt d’on surt a la dreta la pista queenfila cap a la gelera. Hi ha dos informadors que ensfan una enquesta sobre el perill dels augments delcabal del riu quan obren les comportes dels embas-saments. Sembla ser que cada any hi ha accidents.Ens hi estem una bona estona i ens regalen duesentrades per visitar l’embassament de Dix quan aca-bem el Tour. Són les dues úniques persones que tro-bem en tot el dia.

L’Europaweg discorre amitja alçada sobre la vallde Matter, pel vessantdels Mischabels.

Aquestes escultures les trobem al llarg de la ruta.

TRESCS ALPINS

La volta al Mont Cervin no és de les voltes més concorregudesdels Alps, i en això hi trobem una part del seu encant.

Trescar tota una jornada per aquestes valls o per aquestes geleresamb l’única companyia dels amics i del vent és molt especial. Tot i això, és una ruta més llarga i dura que el Tour del Mont Blanc,però es pot alleugerir una mica si fem servir els transports públics.

PRIMERA JORNADADecidim iniciar la ruta al poble de Zinal a la capça-lera de la vall d’Anniviers, accessible en cotxe oautobús des de Sierre. Zinal és el típic poble suísque compta amb un bon supermercat, un càmpingprecari i un alberg petit i acollidor.

Hem dormit en tenda, i tot i ser setembre latemperatura ha baixat per sota dels zero graus i hempassat fred. Comencem a caminar massa tard, cap almigdia, i anirem malament tota la jornada.

MUNTANYA 879 10/20086 10/2008 MUNTANYA 879 7

Tour del Mont CervinText i fotos: David Mengual Padrós i Aurèlia Sans Rontein

• Zinal (1.671m)• Sorebois (2438m)• Coll de Sorebois (2836m)• embassament i refugi de Moiry (2.249m)• llac d’Antannes (2686m)• Coll de Torrent (2.916m)• La Sage (1.667m)

DP: 1.957 mDB: 1.953 mH: 8 h 30 min

1a JORNADA

• La Sage (1.667 m)• Les Haudères (1.452 m) (bus)• Arolla (2.006 m)• Plans de Bertol (2.664 m)• Gelera d’Arolla• coll Collon (3.082 m)• Refugi Nacamuli (2.828 m)

DP: 1.260 m DB: 420mH: 6 h 30 min

2a JORNADA

TRESCS ALPINS

10/2008 MUNTANYA 879 9

Seguim avançant per la pista. Tenim el MontCollon a la dreta i el Mont Brulé molt endavant i ala l’esquerra. Superem un tram equipat amb cade-nes. Arribem als plans de Bertol (2.664 m), des d’ona l’esquerra s’inicia el camí que puja a la cabana Ber-tol. Descendim i entrem a la morena. Primer perl’esquerra, deixant la gelera a la dreta, i ben aviatentrem de ple al bell mig de la gelera. No hi ha gensde neu. Les esquerdes són del tot visibles i no ensencordem. Per precaució ens posem els grampons iagafem els piolets. No hi ha absolutament ningú. Lasolitud del lloc és magnífica. La presència humananomés és visible pels trípodes de fusta pintats deblanc i blau que ens assenyalen la ruta a seguir.Compartim camí amb la càssica ruta Chamonix-Zermat, però en sentit contrari. Deixem a la nostraesquerra el refugi lliure de Bouquetins i entre elscims de l’Evêque i la Vierge, anem a buscar el coll

El sender Europa, entre Zermatt i Grächen, es vaobrir l’any 1997.

El Mont Cervin ésvisible en cinc de lesnou etapes.

Collon. A la part alta hi ha neu, però no hi ha traça.Tot i això fa de bon passar. Al coll hi ha un llac gla-cial marronós, i al fons de la vall, a mà dreta sobreun esperó, veiem el refugi Nacamuli. Abandonem laneu i entrem en un terreny pedregós. Des del collnecessitem una horeta per arribar. Desapareixen elstrípodes i comencem a trobar marques grogues. Deuminuts abans del refugi, deixem el sender que baixa-rem demà a la nostra esquerra, i per la dreta remun-tem una ciquantena de metres fins al refugi.

És una bona instal·lació. Fa molt de fred i s’hagelat l’aigua. Ens serveixen un bon sopar. És un llocsolitari, salvatge i poc transitat. Aquesta nit nomésdormirem quatre persones al refugi.

TERCERA JORNADASortim del refugi pel camí pel que vam arribar. Pas-sem per davant del refugi antic i ens desviem a ladreta cap al fons de la vall. Seguim marques gro-gues. Hem baixat ràpidament un pimer balcó i arael camí es despenja per una canal per a baixar unaparet d’uns 250 m. Està equipat amb cadenes, peròno hi ha cap dificultat si la pedra éstà mínimamentseca. Des de la base, la vall, ja va perdent alçadasuaument. El pedregam deixa pas als prat i passempel costat d’una granja. Poc després cal estar atents ales indicacions. Quan veiem l’estany al fons de lavall ens desviarem a l’esquerra. El camí arriba a unapista que seguim per l’esquerra, que ens duu per lavora de l’estany fins al Refugi Prarayer (2.010 m).

Darrera del refugi hi ha un pal ple d’indicadors.Hem de seguir el sender núm. 12, senyalitzat de colorgroc. Creuem el riu i remuntem pel bell mig del boscuns 200 m fins arribar a unes cabanes (2.170 m).Abandonem el bosc i enfilem la vall pedregosa. A lacota (2.300 m) el sender es desvia a la nostra esquerra(E), i per un lloc que no és evident s’enfila de malamanera cap al coll de Valcornera. És una pujada ver-tiginosa equipada amb esglaons i cadenes. Superemgairebé 600 m i arribem a un fons de vall d’allò méspedregós, presidit pel coll de Valcornera (3.066 m),que té una creu al capdamunt. Quan la veiem, estàmolt més a prop del que sembla. Seguim els senyalsgrocs enmig del tarteram fins a arribar al coll. Des delcoll veiem el refugi al qual ens dirigim.

Els primers 50 m de descens són delicats. Hi hauna corda fixa. El terreny és pedregós, fangós i habi-tualment hi ha neu. Pedra petita, que patina.Aquest coll, sens dubte és un dels trams més delicatsdel Tour. Un cop superats aquests primers metres,un sender agradable ens duu fins al refugi, unabonica instal·lació de pedra situada al costat delsestanys. És el darrer dia de la temporada que obreni estem gairebé sols.

QUARTA JORNADASortim del refugi pel camí que va cap a la presaseguint el tub de l’aigua. Sense arribar a la presa, ensdesviem a la dreta i anem perdent alçada. Passempel petit refugi bivac Manenti, que és una monada,i seguim descendint cap a la cascada que tenim a

MUNTANYA 879 10/20088

• Refugi Nacamuli (2.828 m)• llac Place Moulin (2.000 m)• refugi Prarayer (2.010 m)• coll de Valcornera (3.066 m)• refugi Vuillermoz-Perucca (2.910 m)

DP: 1.200 mDB: 1.118 mH: 6 h 30 min

3a JORNADA

• Refugi Vuillermoz-Perucca (2.910 m)• bivac Manenti• cabana Chevalier (2.312 m)• Finistra de Cignana (2.441 m)• Perreres (1.800 m)(bus)• Cervinia (2.006 m)

DP: 180 mDB: 1.239 mH: 4 h 15 min

4a JORNADA

suís. Bones vistes, però duresa de les jornades.Sortim de Zermatt amb el funicular subterrani

de Sunnegga. Des de Sunnegga comencem la rutaper la pista que més endavant es convertirà en camíi que indica Tufteren. Manté bastant l’alçada i passaper algunes cabanes que permeten fer fotos boni-ques. Continua mantenint alçada, fins a Ottawan(2.214 m). Petit refugi, quatre cases, ermita, font,final de carretera i inici del camí que puja al refugidel Täsch.

Si fins ara només hem passat un tram equipatamb cables, ara això serà una constant. A més, pas-sem diversos túnels i alguns trams equipats ambproteccions de formigó. Deixem a la dreta el desvia-ment que puja al Refugi Kin, i deixem diversoscamins a l’esquerra que baixen a Randa. Novamentdeixem a la dreta el camí que puja cap al Refugi del

Dom, i a partir d’aquí, perdem gairebé 300 m dedesnivell que haurem de recuperar. Un tunel defusta es va esllavissar fa un parell d’anys i cal fer unabona marrada. Està tot indicat perfectament. Lapujada final al refugi és fa una mica pesada.

SETENA ETAPAAquesta etapa és més dura que l’anterior. Hi hatrams aeris més freqüents i cal extremar les precau-cions en cas de mal temps o pluges importants.Bàsicament es tracta de superar set torrenteres, laprimera i la última d’una duresa especial i llarga. Elsender puja i baixa. S’endinsa a la muntanya, creuael torrent i torna a sortir cap a la vall, i ofereix vistesespectaculars. Fins i tot hi ha un pont tibetà. Tra-vessa algunes tarteres exageradament marcades ambpintura blanca i vermella.

TRESCS ALPINS

baix, a la nostra dreta. El camí, de nou equipat ambunes cadenes, baixa pel costat de la cascada i plane-ja cap a les granges Chevalier. Hi ha un pal i unrètol que ens indiquen que des d’ara la nostra rutaserà la núm. 107. A la nostra dreta, i bastant a baix,tenim l’embassament de Cignana. El camí ascen-deix lentament cap al coll de Cignana, a 2.441 m.Prenem la direcció nord i encara trigarem una horaen veure de nou el Mont Cervin.

Seguim pel sender 107 i baixem fins al poble dePerreres. De fet, més que un poble és una àrea de píc-nic, una casa de colònies dels salesians, quatre cases iun parell de restaurants. Des d’aquí, el sender conver-tit en pista remunta pel costat de la carretera fins aCervinia. Hi ha 100 m de desnivell i tres o quatrequilòmetres; però fa calor, i el paissatge no és massabonic, per això decidim agafar l’autobús. La parada ésa la sortida del túnel, tot just al costat d’una pizzeria.

Un cop a Cervinia trobem allotjament a l’HotelMeynet, al costat de l’església. No hi ha, o com amínim no vam trobar cap alberg ni cap refugi.

CINQUENA JORNADALes etapes fins ara han estat dures. La intenció queteníem era pujar amb el telefèric fins a Testa Grigia, ides d’allà baixar tranquil·lament fins a Zermatt, pergaudir del paisatge i de la baixada. Malauradamentarribem a Cervinia el primer dia que el telefèric tancaper vacances i revisió, amb la qual cosa haurem deremuntar a peu els 1.300 m de pujada del Teodulo.

Si fins aquí havíem arribat pel sender 107, araseguirem el núm. 7. El sender surt del costat de la

mateixa estació del telefèric. És un senderet queremunta bastant ràpid fins a l’estació intermèdia dePlan Maison i des d’aquí, per les pistes d’esquí,ascendeix fins al coll. És una pujada pesada quenomés té l’encant de la vista del Mont Cervin,omnipresent a la nostra esquerra, i el fet que peraquest pas alpí mític ja hi passaven els romans.

Un cop al coll, hi ha unes vistes impressionantssobre el Mont Cervin, el Zinalrothorn, l’Obergabel-horn, el grup dels Mischabels, i a mesura que bai-xem gaudim d’una bona panoràmica sobre el massísdel Monte Rosa. Tot un espectacle de quatremils.

A l’esquerra del coll, enlairat uns 50 m, hi ha elRefugi del Teodulo. Ens calcem els grampons i bai-xem pel costat de la pista d’esquí fins a la properaestació del telefèric de Trockner, a 2.939 m, i des-prés cap a Zermat.

SISENA JORNADADes de Zermatt, i en les dues etapes següents,seguim el sender anomenat Europaweg. És un sen-der balcó de més de 30 km que uneix les localitats deZermatt i Grächen, i que discorre a 1.000 m perdamunt de la vall, al vessant dels Mischabels. Enalguns trams de tartera hi ha marques a totes lespedres. Sembla exagerat a plena llum del dia, peròdeu ser molt útil a la nit o en cas de boira.

Es va obrir l’any 1997 i l’arranjament és especta-cular. Hi ha ponts, túnels i trams semicoberts com ales carreteres, per a protegir-nos de la caiguda de neui pedres. Hi ha trams que són extraordinariamentaeris. Tot plegat és un meticulós treball típicament


• Cervinia (2.006 m)• Plan Maison (2.547 m)

coll del Teodulo (3.317 m)• Trockener (2.938 m)• (telefèric) Zermatt (1.606 m)

DP: 1.320 mDB: 379 mH: 4 h 15 min

5a JORNADA

• Zermatt (1.616 m)• Sunnegga (2.288 m) (funicular)• Tufteren (2.215 m)• Täschgufer (1.940 m)• Springelboden (2.230 m)• Wildikin (2.220 m)• Kreuzung (2.220 m)• refugi Europa (2.240 m)

DP: 1.010 mDB: 386 mH: 6 h 10 min

6a JORNADA

• Refugi Europa (2.240 m)• Miesboden (2.280 m)• Galenberg (2.600 m)• Gasenried (1.659 m)• Grächen (bus)

DP: 62 0mDB: 1.201 mH: 6 h 20 min

7a JORNADA

Remuntar la gelerad’Arolla és un delstrams més interessantsde la ruta.

A les tarteres del senderEuropa, de vegadesestan marcades totesles pedres. Es tractad’una senyalitzacióinteressant en el casque se’ns faci de nit.

A la dreta: els senyalsvan canviant al llarg dela ruta, però no hi harisc de pèrdua en capmoment.

Remuntar el coll deTorrent té l’encant de lasolitud d’aquest indret.

TRESCS ALPINS

10/2008 MUNTANYA 879 13

Una estàtua de Sant Bernat ens indica el final dela ruta. Aquesta estàtua, situada a 2.460 m és unbon mirador sobre la vall. Veiem d’on venim, isobretot veiem cap on anem, i la baixada que ensespera de gairebé 800 m. La ruta s’endinsa al bosc itot fent una ziga-zaga contínua, baixa fins a Gasen-ried (1.659 m).

Per passar la nit val la pena agafar l’autobús fins aGrächen. Hi ha diversos hotels, supermercat, algunapizzeria i una oficina de turisme que ens informasobre els llocs on podem dormir.

VUITENA JORNADATenim la opció de baixar a peu fins a St. Nikklaus ides d’allà pujar a Jungen caminant per un senderque s’enfila miraculosament per la paret sobre laqual hi ha el poblet de Jungen; però són gairebé1.000 m addicionals de desnivell. Només això jaconstituiria una etapa independent. El problema ésque a Jungen hi ha un petit refugi que acostuma a

Durant la quarta jornada baixem pel costatd’una cascada fins a les granges Chevalier.

estar tancat, i que a més, hi ha un autobús Grachen-St. Nikklaus i un aeri a Jungen que ens permeten ferel tram sense cap esforç.

Iniciem, doncs, aquesta etapa i agafem l’autobús.La cabina de Jungen és de tan sols dues places i lesmotxilles van fora sobre una petita plataforma. Jun-guen és un lloc idílic. Quatre cases, una àrea de píc-nic, amb una font i un estany petit, el refugi tan-cat... i moltes vaques. Hi ha una vista interessantsobre la vall, i sobre el sender Europa que acabemde fer. Llàstima que a primera hora del matí, aixòsigui a contrallum.

El sender s’enfila pel bosc en direcció nord. Tenimun coll amb una cascada, molt marcat a l’esquerra.Anem a buscar un pas a la dreta a 2.400 m que enspermetrà endinsar-nos a la vall que dóna accés al nos-tre pas. Un cop superat aquest tram entrem en unavall àrida, pedregosa i sense gaire vegetació. La tarteraestà arranjada. És una antiga via romana. Les mar-ques vermelles són constants i el darrer tram de lapujada a l’Augustbordpass (2.894 m) és costerut i esfa llarg. Un cop al pas, les marques passen a ser blan-ques i vermelles. Entrem a la vall de Turtmantal.Només hem de baixar 1.000 m per una zona de pas-tures fins a Gruben. Mentre baixem, veiem davantnostre, cap a l’oest, el Meidpass que superarem demà.Ens espera un bon hotelet amb mansarda i bon sopar.

Poble petit i sense serveis. Tan sols, i no és poc, eltípic autobús postal.

NOVENA JORNADAÉs la nostra darrera estapa. Estem cansats, tenim elcotxe a Zinal i aquest hotel ha resultat acollidor.Decidim deixar a l’hotel el pes de les motxilles, ifem la ruta amb les quatre coses que pensem quenecessitarem pel dia, i que com sempre acabem noutilitzant. Ja tornarem al vespre amb el cotxe idonarem per acabat el Tour.

Sortim del poble creuant el riu per un pont defusta. Anem seguint els indicadors del Meidpass.Guanyem alçada ràpidament fins a Meide MittlereStafel (2.273 m), on hi ha un petit refugi privat quea l’estiu amplien amb dos grans tipis indis. És undia fred i boirós i el lloc té el seu encant. Des d’aquícomencem a trobar tots els rètols que ens indiquenl’Hotel Weisshorn cap al que ens dirigim.

Passem per un estany i superem el darrer tramd’accés al coll (2.790 m). Enfilem la baixada cap al’Hotel Weisshorn. Ens cal baixar fins a creuar el riu a2.200 m per tornar a pujar fins a l’Hotel seguint el«camí dels planetes». Comencem per Uranus iamunt... La pujada es fa pesada. L’hotel és una cente-nària instal·lació, decadent per fora però acollidora perdins. És curiós: un hotel d’aquestes característiques albell mig de la muntanya. Des de l’hotel (2.337 m)seguim remuntant un centenar de metres, i mantin-drem alçada fins que iniciem el descens. A la nostradreta veiem la ruta de la primera etapa, la vall de

MUNTANYA 879 10/200812

ELS REFUGISA la pàgina ww.tourducervin.chtrobareu tota la informacióactualitzada sobre allotjaments i possibilitats de combinaciód’altres etapes.

INTERNETwww.tourdelcervin.chwww.refugivaldostini.itwww.grande-dixence.ch

Alta [email protected]

Vall d’[email protected]

[email protected]

CARTOGRAFIATour du Cervin -TourMatterhorn - Giro del Cervino.Wanderkarte -CartaExcursionistica-Carte derandonée pédestre - Hikingmap. 1:50.000. Valrando.Edition: IG IVRN

GUIESMUÑOZ, Cándido. Tour del Cervino. Trekking por el país del Matterhorn.Madrid: Ediciones Desnivel,2006.

FAIRBAIRN, Helen et al. Trekkingen los Alpes. Barcelona: LonelyPlanet – Editorial Planeta,2004.

• És una ruta llarga que és pot fer en més o menys etapes, tot i que no és gairetransitada. Si es vol fer en nou dies, usrecomanaríem agafar tots els mitjans detransport públic possibles.

• La temporada acaba a començaments desetembre i els refugis comencen a tancar.

• Convé portar piolet i grampons, tot i quenomés els vam utilitzar a la gelera d’Arolla i ala baixada del Teodulo.

• No hi ha cap tram equipat que requereixi unmaterial especial. Cal anar amb compte i prou.

• Com que passem per diversos pobles, enspodem proveïr sense problemes de menjar.

Recomanacions

DTP: 9. 877 mDTB: 9.309 mHT: 57 h.

Itinerari realitzat pels autors entre els dies 6 i 14 de setembre del 2007.

TOTAL RECORREGUT

TOUR DEL MONT CERVINZinal. Ara, les marques són unes Z grogues que senya-litzen el recorregut Sierre-Zinal, que és una conegudacursa de muntanya. El sender discorre a mitja alçadasobre la vall, entre sistemes de protecció d’allaus. Labaixada és dreta i contínua fins a Zinal, que és el final.

L’endemà, aprofitant les entrades que ens vanregalar els informadors de la gelera d’Arolla vam anara visitar l’embassament de Dix a la veina vall d’Héré-mence. Contruït l’any 1961, té una alçada de 261m,una llargada de corona de 700 m, i dóna lloc a unembassament de 6.000.000 de m3 d’aigua. Regulal’aigua de 35 geleres del Valais, connectades per mésd’un centenar de quilòmetres de galeries subterrànies.Tota una obra d’enginyeria digna de veure, i que ésoberta al públic. Resulta ser un dels més grans d’Eu-ropa. Cal demanar hora de visita. Consulteu el web.

• Grachen (1.476 m)• St. Nikklaus (1.127 m) (bus)• Jungen (1.958 m) (aeri)• Augstbordpass (2.894 m)• Gruben (1.818 m).

DP: 1.010 mDB: 1.150 mH: 7 h

8a JORNADA

• Gruben (1.818 m)• Meiden Mittlere (2.273 m)• Meidpass (2.790 m)• Hotel Weisshorn (2.337 m)• Zinal (1.675 m)

DP: 1.320 m DB: 1.463 mH: 7 h 30 min

9a JORNADA

MUNTANYA 879 10/200814

PARCS NATURALS

El fabulós parc de Yellowstone és situat al nord-oest de l’estat de Wyoming. Forma part de les muntanyes Rocalloses. Els paisatges, la fauna, la flora, però sobretot el conjunt divers de fenòmenstermals derivats del seu origen volcànic són el seus principals atractius. Envoltat d’altes muntanyes,Yellowstone es mostra al visitant com un espectacle natural en estat pur. Al llarg de l’any milers depersones visiten el parc per gaudir dels espectaculars i sobtosos esclats dels guèisers, de les fontsd’aigües calentes, dels boscos i dels grans mamífers que hi viuen. Hi ha pocs llocs al món on puguisaturar-te per contemplar un impressionant capvespre envoltat del silenci que la natura t’ofereix enpondre’s el sol, mentre, tranquil·lament, una bandada de bisons s’abeuren a prop teu.

10/2008 MUNTANYA 879 15

Yellowstone el parc més cèlebre i més antic dels Estats UnitsAutors: Valentí González i Enric Ventura i Lecha

AB

LES

TOC

K

lloc. Yellowstone té gairebé 700 km de carreteraasfaltada que formen un gran «vuit», 5 accessos icinc zones principals de descans per als visitants. Els700 km de carreteres, que arriben als principalspunts d’interès, i el cinc punts de descans concen-tren pràcticament la totalitat dels visitants i deixen laresta del parc fora de l’activitat turística, únicamentaccessible gràcies als gairebé 2.000 km de caminsque hi ha. De seguida te n’adones, encara que no entens la sensació, que trepitges un lloc d’altitud consi-derable i que t’envolten muntanyes molt elevades:Eagle Peak, al sud-est del parc, amb 3.462 m és elpunt més alt i Reese Creek amb 1.610 m és la cotamés baixa.

El paisatge del Yellowstone és el resultat d’erup-cions volcàniques enormes que s’han anat produintdiverses vegades des de fa dos milions d’anys, la mésrecent fa 600.000 anys. El parc presenta, més omenys en la seva zona central, el traçat d’una enormecaldera volcànica d’aproximadament 48 x 64 kmd’extensió. Yellowstone, geogràficament, és un alti-plà envoltat de muntanyes, però realment és el cràterd’un volcà, no extingit del tot, que es va enfonsar.

Actualment Yellowstone no és una zona volcàni-cament inactiva, ni de bon tros; de fet podríem dirque encara està en contínua formació. El seu podervolcànic es demostra diàriament amb l’activitatd’uns 10.000 fenòmens geotèrmics comptabilitzatsal parc. És la concentració de fenòmens termals mésimportant del món.

Hi ha quatre tipus bàsics de fenòmens geotèr-mics: guèisers (actualment uns 200-250 actius),fonts d’aigües calentes, fumaroles i dipòsits de fang.Als guèisers, l’aigua de la pluja i de la neu s’infiltraen les profunditats de la terra i entra en contacteamb les roques de l’interior, que estan calentes per-què es troben en contacte amb el magma. L’aiguas’escalfa, agafa molta pressió i torna a pujar a lasuperfície aprofitant les fissures i les esquerdes.Aquestes fissures i esquerdes són com un autènticsistema subterrani de canonades. Si el camí a lasuperfície és estret, l’aigua arriba molt calenta i ambmolta pressió, surt de cop i es produeix l’erupciótípica del guèiser. És com una olla a pressió.

Les fonts d’aigües calentes són semblants alsguèisers, però l’aigua arriba a la superfície per viesamples i s’acaba refredant una mica i no surt ambtanta pressió. Els colors diferents que veiem als bro-lladors són producte de la refracció de la llum sobreles partícules minerals que estan suspeses en l’aigua isobre els microorganismes que hi viuen.

Les fumaroles són com una mena de respirallsque hi ha a l’escorça de la terra. El subministramentd’aigua no és tan abundant com en les fonts d’ai-gües calentes i en els guèisers. Quantitats petitesd’aigua entren en contacte amb les roques calentessubterrànies i s’evaporen. El vapor puja per les fissu-res i surt pel respiradors. De vegades surt amb força,i fa un soroll com un xiulet o un bram.

Als dipòsits de fang els microorganismes trans-formen el sulfur d’hidrogen de l’interior de la terra

en àcid sulfúric, que dissol les roques dels voltants iles converteix en argila, que alhora es barreja amb elvapor i l’aigua que puja i dóna lloc a una mena defang de colors i consistències diferents.

Tota una sèrie de llacs esquitxen la geografia delparc, però de tots aquests destaca especialment perles seves dimensions el llac Yellowstone. És situat a2.357 m d’altitud, i és el llac de muntanya més grand’Amèrica del Nord, i possiblement del món. Téuna superfície de 360 km2, 32 km de longitud i 23 d’amplada màximes, una profunditat mitjana de43 m i una fondària màxima de 122 m, i l’envolten177 km de platja.

El riu Yellowstone travessa el parc de sud a nord,i al mig del seu recorregut ha creat un congost

PARCS NATURALS

10/2008 MUNTANYA 879 17

YELLOWSTONE, EL PRIMER PARCNACIONAL DEL MÓNUna allau de sensacions et vénen a sobre quan tre-pitges per primera vegada Yellowstone. Aquell llocmític, que de ben petit coneixies, el tens davant, iels paisatges, els guèisers, la flora i la fauna que tan-tes vegades has vist als documentals passen ràpida-ment pel teu cap.

Recordes com John Colter, el primer blanc que vaexplorar aquelles terres als voltants de 1807 quannomés eren habitades pels bannock, els shoshone, elscrow i d’altres tribus, va quedar impressionat pelspaisatges i per l’abundància de fauna que hi vivia.Aquesta riquesa va atreure els paranyers que a mitjansegle van recórrer la regió a la caça de pells.

L’era de les exploracions de Yellowstone començàel 1860, però no va ser fins el 1871, en arribar unaexpedició dirigida pel geòleg Ferdinand V. Hayden,

quan s’obtingueren les primeres dades científiquesque demostraven el gran valor de Yellowstone.Aquestes dades i les magnífiques fotografies presesper William H. Jackson van convèncer el Congrésdels Estats Units i el seu president, Ulysses S. Grant,a signar el decret de creació del primer parc nacio-nal del món el 2 de març de 1872.

Yellowstone està situat a la cantonada nord-oestde l’estat de Wyoming, encara que té una petita parta l’estat de Idaho i una altra a l’estat de Montana.Té una extensió de 8.983 km2, una quarta part deCatalunya, i forma part de les muntanyes Rocallo-ses. Connecta al sud amb un altre lloc d’una bellesaimpressionant, el parc nacional Grand Teton.

En arribar a Yellowstone, el servei de guardesforestals et dóna tot tipus d’informació per gaudir deles meravelles del parc. Un cop d’ull al mapa que etproporcionen et fa veure de seguida la grandesa del

MUNTANYA 879 10/200816

AB

LES

TOC

K

AB

LES

TOC

K

Un canyó de 40 km dellarg i 500 m de

profunditat, excavat pelriu al llarg de milions

d’anys. La força del riuYellowstone ha esculpit

en alguns trams unesimpressionants parets

gairebé verticals quellueixen un color groc

molt característic,motiu del nom pel quales coneix aquest parc.

Una allau de sensacions

et vénen a sobrequan trepitges per

primera vegadaYellowstone.

Aquell lloc mític,que de ben petit

coneixies, el tens davant, i els paisatges,

els guèisers, la flora i la fauna quetantes vegades

has vist alsdocumentals

passen ràpidamentpel teu cap

Un dels brolladors d’aigüescalentes que es poden veurea Yellowstone. La varietat decolors que llueixen aquestsfenòmens termals són unveritable espectacle.

AB

LES

TOC

K

PARCS NATURALS

10/2008 MUNTANYA 879 19

espectacular d’uns 38,5 km de longitud i d’uns gai-rebé 370 m de profunditat màxima. Hi ha diversescascades entre les quals destaca Lower Falls, de 94 md’alçada. Les roques del congost llueixen un caracte-rístic color groc a causa de l’oxidació del ferro quecontenen, aquest és el motiu del nom pel qual esconeix el parc.

Els incendis a YellowstoneUn dels aspectes més interessants de Yellowstone ésla gestió que es fa davant de fets tan controvertitscom els incendis forestals. L’any 1963, el Servei deParcs Nacionals dels Estats Units va decidir no apa-gar els incendis naturals, produïts normalment perllamps. Aquests incendis es vigilen però no s’apa-guen, sempre que no afectin les vides humanes o lespropietats. S’han fet estudis sobre els efectes delsincendis a la fauna i a la vegetació, i les conclusionssón ben clares: el foc mata menys animals que elfred a l’hivern perquè l’enorme extensió de Yellow-stone permet sempre als animals trobar un llocsegur i, a llarg termini, els efectes del foc són benefi-ciosos per a la flora. En efecte, la descomposició dela fusta cremada retorna els nutrients al sòl i els faaprofitables per a les plantes. Els estudis desenvolu-pats al parc demostren que el sòl és un 30 % més ricen nutrients en àrees cremades.

Durant el 1988, les condicions ambientals que esvan produir a Yellowstone (baixíssima humitat

ambiental, manca d’aigua de pluja, altes temperatu-res, forts vents) van originar un incendi descomunalque va durar cinc mesos, des de juliol al novembre, ique va cremar la meitat de l’extensió del parc. Moltagent va pensar que el parc havia mort, però la naturava demostrar que, si la deixen, té un poder de regene-ració sorprenent. Actualment, la marca de l’incendide 1988 es veu, però també s’aprecia la ràpida recupe-ració que es va iniciar. Aquest incendi va provocar lamort de 300 grans mamífers. Van participar 25.000persones en l’extinció del foc, que finalment es vavèncer gràcies a les pluges i les nevades de la tardor.

L’incendi va obrir clarianes immenses i les plan-tes petites van aprofitar la màxima entrada de llum imés espai per desenvolupar-se, per créixer ràpida-ment. Únicament, mig centímetre de fondària desòl va quedar calcinat, això va permetre que lamajoria de les arrels quedessin intactes. Mentres-tant, sota el paisatge cremat i desolat, milions imilions de llavors de coníferes estaven germinantajudades per l’escalfor del mateix incendi. La majorpart de les zones afectades es van recuperar en unperíode d’un a deu anys.

En definitiva, la direcció del parc veu el foc comun element que forma part de la dinàmica de l’eco-sistema, que permet la seva revitalització i que aug-menta la biodiversitat vegetal. Cada any es compta-bilitzen de mitjana uns 22 focs, del quals un 80 %són naturals i s’apaguen sols.

LA VEGETACIÓ I LA FLORA: EL DOMINI DE LES CONÍFERESAproximadament el 80 % del parc és àrea forestalsubalpina, i el 60 % són pinedes de Pinus contorta(lodgepole pine), és per això que aquest pi esdevél’arbre dominant de Yellowstone. Malgrat aquestdomini de la pineda també s’hi desenvolupen pra-deries, tant semiseques com d’humides, boscos deribera, àrees alpines i un bon grapat de llacs. Aques-ta varietat d’hàbitats permet que hi visqui una rica ivariada flora. Com a conseqüència de la calor delsubsòl es produeix un fet força curiós, que és el des-envolupament de pastures a l’hivern, fet que aprofi-ten els grans mamífers per alimentar-se durantaquest període.

Una de les plantes més emblemàtiques del parcés el fireweed (Epilobium angustifolium) que vol dir«herba del foc», molt coneguda per nosaltres perquèés habitual en les clarianes dels boscos subalpins delnostre país. És una planta de gran valor pedagògicper als guardes forestals, i és un dels temes princi-pals en les seves explicacions quan parlen als turistessobre la gestió dels incendis al parc. És una plantaque es desenvolupa amb vigoria en les clarianes pro-duïdes pels incendis. La veuen com un símptoma deregeneració de les zones cremades.

Una altre aspecte força particular de la flora deYellowstone és que al parc hi ha la concentraciód’arbres petrificats més gran del món. Són els cone-guts redwoods. La seva presència demostra que lesremotes condicions climatològiques de Yellowstone

MUNTANYA 879 10/200818

Un magnífic antamericà mascle. És un animal corpulent,amb potes llargues, eldors una mica geperuti el coll curt. Lacornamenta del mascleés enorme, formadaper dues banyes enforma de pala.

Exemplars de bisó forçafàcils de veure: de cosrobust i de cap gros, ambbanyes als costats,implantades sobre un front ample; l’esquenaés molt alta, amb un gepvoluminós.

eren molt més calentes i humides que no pas ara.

LA FAUNA: ÓSSOS I BISONSSense cap mena de dubte l’animal més emblemàticdel parc és l’ós; hi conviuen dues espècies: l’ós negrei l’ós bru, encara que el més comú és el negre, delqual hi ha comptabilitzats prop de 700 caps. Noresulta gaire difícil poder-los veure i fotografiar, aixòsí, a una certa distància.

En segon terme hi ha el bisó amb uns 4.000 caps,també força fàcil de veure. Nombroses espècies decérvols i ants, uns 30.000 caps completen la fauna

més o menys visible. També hi ha d’altres espèciescom el llop, linx, coiot, castors, guineus, esquirols,óssos rentadors, mosteles, marmotes i d’altres menysconeguts, encara que tots aquests són més fonedissos.

Pel que fa a l’ornitologia, la llista d’espècies és moltdiversa i als llacs que hi ha repartit per tot el territoritambé hi viuen nombroses espècies de peixos.

En definitiva una delícia per als amants de lanatura. Resulta d’allò més habitual veure al margede la carretera una bona colla de cotxes aturats ituristes equipats amb enormes teleobjectius fentfotografies als animals.

V. GO

NZA

LEZ

Com i quan hi podem anarCal partir de Salt Lake City, capital de l’estat d’Utha, ja que el seu aeroport és decaire internacional. Des d’aquesta capital prendrem l’autopista interestatal 15 endirecció nord fins a la sortida 364, a Brigham City; d’allí agafarem la carreteraestatal 89 direcció Logan i Garden City, just a la frontera amb l’estat d’Idaho. Dinsd’aquest estat seguirem la mateixa carretera, sempre en direcció nord, fins a arri-bar a Geneva, a l’estat de Wyoming. La mateixa carretera 89, considerada escèni-ca i d’interès turístic, ens durà a Afton, Alpine i Jackson.

Aquesta ruta ens permetrà passar per un altre parc nacional, el Grand Teton; uncop travessat aquest parc ens trobarem a l’entrada sud de Yellowstone. En total són500 km que ens serviran per travessar diverses regions forestals protegides. És elque els americans anomenen National Forest, tot seguint la serralada de les mun-tanyes Rocalloses. En el poble de Jackson, dedicat exclusivament al turisme, hitrobarem tota mena de serveis d’avituallament.

El parc té cinc entrades tot i que molt separades. Dues a la regió nord, dues ala regió central i una al sud, que és la més freqüentada, amb una sola carreteraque fa un loop en forma de 8. Donar la volta a aquest loop representen 700 km.

És aconsellable visitar aquest parc entre els mesos de juny i setembre. A partird’octubre i fins al mes de maig, totes les entrades estan tancades excepte les duesdel vessant nord, per bé que no pots endinsar-te gaire perquè la neu ho impedeix.

És una regió molt freda amb grans precipitacions nivals. A l’hivern s’assoleixentemperatures entre -15ºC i -20ºC; en canvi, als mesos d’estiu les temperaturesoscil·len entre els 15ºC i 25ºC positius.

Els incendisnaturals es vigilen

però no s’apaguen.El foc mata menysanimals que el fred

a l’hivern perquèl’enorme extensió

de Yellowstonepermet sempre

als animals trobarun lloc segur i, a llarg termini,

els efectes del focsón beneficiosos

per a la flora

L’animal mésemblemàtic del parc deYellowstone és l’ós

Yellowstone

AB

LES

TOC

K

Upper Falls (Les cascades superiors) és unimpressionant salt d’aigua de 103 m.

Basin gira a la dreta i baixa fins a veure una panorà-mica de l’Old Faithful. Tot seguit continuarem bai-xant fins a retrobar el camí de Mystic Falls.

La distància a recórrer és més aviat curta: uns 4 km en total, i sense massa desnivell, que es potfer en un matí.

3. Excursió al llac Shoshone Lake, via De Lacy Creek

El llac més important i gran del parc és el Yellowsto-ne Lake, que tindrem ocasió de veure perquè lacarretera el voreja al llarg de 80 km des de WestThumb fins a Fishing Bridge. Nosaltres hem escollituna excursió al llac Shoshone, més petit i més ferés-tec, que és a l’oest del parc.

El camí comença a De Lacy Creek, a 14,2 km al’oest de Wes Thumb Junction, on hi ha un aparca-ment per a cotxes. El paisatge és molt variat, i es tra-vessen zones de bosc molt espesses, amb immen-sos avets i pins, clarianes i molleres fins arribar alsvoltants del llac. Un cop hi arribem tindrem una sen-sació absoluta de solitud en un entorn gens huma-nitzat. La distància, comptant l’anada i la tornada, ésde 9,7 km, i la dificultat de l’excursió és moderada.

PARCS NATURALS

10/2008 MUNTANYA 879 21

EXCURSIONSI RECORREGUTS

RECOMANATS

E l concepte excursions i travesses tal i comnosaltres l’entenem, resulta complicat i difícil

d’aplicar-lo en un espai de terreny tant gran i genshabitat. De tota manera, el que sí que hi ha a tots elsparcs nacionals americans són uns camins contro-lats, que han fet les autoritats del parc, i que servei-xen al turista per fer excursions i gaudir, de manerasegura, de la bellesa de la natura. Són els famosos«trails», que a Yellowstone arriben als 2.000 km.Fora d’aquest sistema d’excursionisme controlat, esrequereixen permisos especials, registrar-se a lesoficines del parc, anar armat, notificar el motiu d’ex-pedició, etc.

Hem escollit tres excursions en zones ben dife-rents del parc: la primera a la zona nord del parc, lasegona a la zona de la caldera i l’última a la regiósud. Això ens donarà una visió més àmplia d’aquestparc meravellós. S’ha de tenir en compte, però, queentre els itineraris proposats hi ha centenars de qui-lòmetres de distància.

1. Ascensió al Mount Washburn (3.122 m)Hi ha dues rutes per ascendir al mont Washburn: elcamí del sud que comença al Dunraven Pass i elcamí del nord que comença al pàrking de la carrete-ra de Chittender Road. Tots dos camins pugen for-tament uns 400 m al llarg d’un 5 km, tot i que nosal-tres recomanem fer el camí del nord perquè estàmés ben senyalat.

La vista que es gaudeix des del cim és immillora-ble, i les panoràmiques arriben un centenar de quilò-metres en totes direccions; en dies clars es veu elgrandiós llac de Yellowstone, i la vista arriba fins alparc del Grand Teton.

Si fem l’excursió el mes de juliol gaudirem d’unpaisatge bucòlic mentre travessem unes impressio-nants terrasses on les flors silvestres envaeixen elspendents en una munió de formes i colors.

Heu de dur roba d’abric i d’aixopluc pel vent i lapluja; aigua, menjar energètic i crema solar, perquèles condicions al cim solen ser força fredes i vento-ses i les tempestes de tarda són molt freqüents.

La distància comptant l’anada i la tornada és de10 km, i la dificultat de l’excursió és moderada, peròrequereix gent avesada a moure’s per l’alta muntanya.

De tota manera s’ha de tenir en compte queaquesta zona del parc està tancada des de migoctubre fins a mitjans juny.

2. Excursió a les cascades Mystic FallsEl camí comença a 3,2 km d’Old Faithful, a la carrete-ra principal que va a Biscuit Basin. El sender vaparal·lel a la riba esquerre del riu Little Firehole River.A prop de la cascada el camí fa unes giragonsesforça pronunciades amb pujades i baixades fins a arri-bar a unes terrasses superiors, amb magnífiques vis-tes. Des d’aquest punt es pot fer un petita volta d’uns500 m fins a trobar el camí Little Firehole Meadows.

Un cop hi arribem, veurem una cascada d’uns 30 m d’alçada, d’una gran bellesa per l’entorn ferés-tec en què es troba. El camí de tornada a Biscuit

MUNTANYA 879 10/200820

Més informació

Yellowstone Nat’l Park Information Office� 30 734 473 81www.yellowstone.national-park.com

Els brolladors d’aiguacalenta, com els que hiha a la zona deMammoth Hot Springshan creat unesformacions mineralsrealment espectaculars.Són les terrasses detravertí (roca calcàriasedimentària). Semblenescales o graderies quela natura ha anat creantal llarg de milers d’anys.Cada dia, gota a gota,aquestes terrasses esvan formant i vancreixent gràcies a lasolidificació del materialcalcari que l’aigua quesurt dels brolladors duudissolta. Les mésfamoses i més activessón les graderies que hiha a Minerva Terrace.En alguns llocs de lesterrasses de Mammothel travertí creix gairebé 1 m a l’any. El color ésproducte dels diversosmicroorganismes queviuen a l’aigua.

V. GO

NZA

LEZ

V. GO

NZA

LEZ

Old Faithful és el guèiser més famós i conegut del món. La seva erupció éscontínua en intervals de 33-120 minuts, és a dir unes 20-23 vegades al dia.No és el guèiser més gran de Yellowstone, ni tampoc el més espectacular,però la seva constància el fa ser el més visitat del parc. L’erupció més granha estat de 56 m i la més petita de 32,3 m.

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

HISTÒRIES DE MONTSERRAT


Text: Ernest Zaragoza Pascual. Rector de Castell i de Fenals-Platja d’Aro

Dibuixos: Jordi Solà Franquesa

Les ermites de Montserrat

De tota la vida que he sentit una forta atrac-ció per la vida ermitana des d’aquell diaque, quan tenia només catorze anys, vaig

deixar secretament casa meva per a menar vida con-templativa a l’ermita de Sant Baldiri d’Ardenya. Vint-i-cinc anys més tard vaig tenir ocasió de passar algunsmesos al monestir de Montserrat, que vaig aprofitarper cercar en el seu arxiu i biblioteca totes les notíciesque vaig poder trobar sobre la vida ermitana, ermitesi ermitans montserratins, que després vaig publicaren el llibre intitulat: Els ermitans de Montserrat. Histò-ria d’una institució benedictina singular, Montserrat,1993 (Col·lecció Subsidia Monàstica, núm. 20).

Ara el senyor Jordi Solà, vinculat a Montserrat desde la seva infantesa, on visqué quatre anys, en els qualsvisità sovint les ermites en el temps d’esbarjo, pujant-hi per l’escala dreta, i enamorat de Montserrat, espe-cialment com a lloc emblemàtic i símbol nacional ireligiós de Catalunya, ha dedicat moltes hores a estu-diar l’origen de les ermites, i després de fer un notabletreball de recerca, ha recreat al detall i a la ploma, de laqual n’és mestre, totes i cadascuna de les ermites cone-gudes i algunes altres, de les quals ell ha descobert enel seu lloc primitiu d’emplaçament.

La història dels ermitans de MontserratVal a dir que a Montserrat, els ermitans precedirenals monjos. De fet existien ja al segle IX, perquèsabem que el comte Guifré I el Pelós donà a l’abadiade Santa Maria de Ripoll el 933 quatre ermites,dues a la part alta de la muntanya: Santa Maria iSant Iscle, la primera de les quals donaria origen al

Aquest article ens transporta a la vida ermitana de Montserrat, al bell mig d’aquesta muntanyaemblemàtica i única, que ha esdevingut un símbolnacional i espiritual de Catalunya. Aquesta és la veritable història dels ermitans de Montserrat que no havíem sentit mai.

monestir; Sant Pere i Sant Martí, al peu de la matei-xa muntanya, dins la zona de Monistrol. Però n’hihavia d’altres, com la de Santa Cecília (901) trans-formada en monestir per l’abat Cesari el 945, i SantMiquel.

El nombre d’ermites i ermitans varià segons lesèpoques, però la vida ermitana reflorí arran de lafundació del priorat de Santa Maria, pel cèlebreOliba, abat de Ripoll el 1025. De fet, el primerermità conegut és Garí (1057), que vivia a SantMiquel, la figura del qual ens ha pervingut envoltatde llegenda des del segle XIII. Al principi els ermi-tans estaven sota la jurisdicció del bisbe de Barcelo-na. Al segle XIV la vida ermitana era florent, perquèl’any 1316 hi havia sis ermitans, dos d’ells sacerdots,i el 1329 eren nou, i aviat van arribar a catorze imés. Però fou el papa Benet XIII qui, en erigir enabadia el monestir de Santa Maria de Montser-rat(1409), determinà que els ermitans fossin nomésdotze, tots depenents de la jurisdicció de l’abat, elqual nomenava el pare vicari dels ermitans. L’abatAntoni Pere Ferrer els donà unes constitucions el1456, en les quals establí les disset festes anuals en lesquals els ermitans havien de baixar al monestir a par-ticipar de la litúrgia i el menjar amb la comunitat.

Del segle XV el més famós dels ermitans fou Ber-nat Boïl, fill de Zaidín (Osca, però bisbat de Lleida),nascut el 1445, home de confiança del rei Ferran elCatòlic, ordenat prevere el 1481 i nomenat vicaridels ermitans. Estant a l’ermita de la Trinitat traduíal castellà el De Religione de l’abat Isaac d’Estel·la. El1492 es féu frare mínim, i el 1493 acompanyà

Colom en el seu segon viatge a Amèrica, on celebràla primera missa en aquell continent nou i desprésretornà a Catalunya, on morí abat de Cuixà el 1505.

Però qui donà una gran embranzida a la vidaermitana montserratina el 1493 fou el benedictíval·lisoletà García Jiménez de Cisneros, prior i abatreformador de Montserrat, que reorganitzà la vidadels ermitans de la muntanya, i els donà unes consti-tucions sàvies i equilibrades que determinaren lavida, l’horari, el rés i les austeritats dels ermitans,com també la seva relació amb els pelegrins i amb elmonestir, que regirien la vida ermitana montserrati-na més de tres segles, modificades només en part perla visita apostòlica de 1584 i per les visites del visita-dors benedictins de la Congregació Val·lisoletana.

Val a dir que l’ermitori estava dividit en dueszones, denominades Tebes i Tebaida, separades perla vall de Santa Maria, amb la cèntrica i més granermita de Santa Anna, on vivia el pare vicari –abanshavia viscut a la de la Santíssima Trinitat–, que erael seu superior immediat nomenat per l’abat delmonestir, on es reunien setmanalment pels actescomunitaris, especialment per oir missa, confessar-se, etc., llevat dels dies més solemnes o quan moriaun monjo, que baixaven al monestir.

Les vocacions no faltaven. Fins al segle XIV quasitots eren de la corona d’Aragó, però després n’hihagué de tot Espanya. L’ermità era rebut per l’abat,feia el seu any de noviciat al monestir, i esmerçavapart del seu temps en serveis humils. I després deprofessar els quatre vots de pobresa, castedat, obe-diència i estabilitat a la muntanya, havia d’esperar

García Jiménez de Cisneros, priori abat reformadorde Montserrat,reorganitzà la vidadels ermitans de la muntanya, i els donà unesconstitucionssàvies iequilibrades que determinarenla vida, dels ermitans,com també la sevarelació amb els pelegrins i amb el monestir

SANT�ONOFRE.�MONTSERRAT.�SEGLE�XVIII

Santa Creu (1516), mort en olor de santedat, comels monjos preveres Dionisio Reinal, biscaí († 1575)i el neozelandès Pedro de Burgos († 1572), amic delduc de Béjar i educador dels seus fills, que publicàuns llibrets d’espiritualitat ben interessants, i tambél’italià de l’ermita de Sant Joan, Benet de Tocco,parent de l’emperador Carles V, que assistí a la sevapresa d’hàbit el 1542, el qual després fou abat deMontserrat i bisbe de Vic, Girona i Lleida. Tambécal fer esment de l’abat general basc de la Congrega-ció de Valladolid, Plácido de Salinas; del venerableSebastià de Viloslada, riojà, recol·lecte benedictí iabat d’alguns monestirs, entre aquests el de SantMartí de Madrid, on fundà l’hospital de la BuenaDicha, on reposen les seves despulles; l’abat Barto-meu Garriga, que bastí l’actual església de Montser-rat, i morí essent ermità l’any 1578; Ciríaco Pérez(† 1637), que visqué a Sant Dimes i publicà a Bar-celona un compendi breu d’exercicis espirituals, i elpoeta Alonso de Santa María.

Al segle XVII la vida ermitana quedà afectada perla Guerra del Segadors, perquè el 1641, amb elsmonjos castellans expulsats de Montserrat per laGeneralitat, marxaren també sis ermitans naturalsde la corona de Castella; però de seguida prengue-ren l’hàbit altres candidats catalans, aragonesos,valencians, italians i francesos, en total seixanta-un,tots els quals perseveraren, essent el més famós detots Pere Fouquet, «fray Pierres» († 1670).


10/2008 MUNTANYA 879 25MUNTANYA 879 10/200824

que l’abat els donés llicència per ocupar una ermitavacant, començant per la més alta i llunyana delmonestir, que era la de Sant Jeroni, envestida pervents forts, freds i calors, fins que vacant alguna altraermita, sigui per mort de l’ermità, o per haver-setraslladat definitivament a la infermeria del mones-tir. Llavors els ermitans anaven passant d’una ermitaa l’altra, i així estaven més a prop del monestir.Abans, però, havien de donar un memorial signat,on constava tot el que hi havia a l’ermita en deixar-lai en rebien el corresponent, a la nova ermita.

L’hàbit dels ermitans era el mateix que el delsmonjos, però canviada la cogulla per una capa, totde color negre primer, i després de color terrós. Elsque no eren clergues s’havien de deixar la barba i elscabells llargs, i els clergues afaitar-se i portar tonsuraal cap. Hi havia també monjos que amb permís del’abat ocupaven una ermita durant temporades méso menys llargues. Tots els ermitans eren proveïtsdues vegades per setmana de queviures, especialmentde pa i de vi, i d’altres coses necessàries, que els hopujaven els criats del monestir per mitjà d’atzembles.

Els ermitans menaven una intensa vida de pregà-ria que els ocupava algunes hores al dia, començantpels matines de mitjanit, que alçant-se del llit toca-ven la campana de la seva ermita, per avisar-se l’unveí a l’altre, i després les altres hores canòniques:laudes, prima, tèrcia, sexta, nona, vespres i comple-tes. També dedicaven força temps a la lectura espiri-tual i al treball manual, consistent especialment enel conreu dels seus hortets, on plantaven verdures,

Dedicaven forçatemps a la lectura

espiritual i altreball manual,

consistentespecialment en el conreu

dels seus hortets,on plantaven

verdures, flors,herbes medicinals

i arbres fruiters, i feien culleres i

creus de boix, que regalaven

als visitants

flors, herbes medicinals i arbres fruiters, i feienculleres i creus de boix, que després regalaven alsvisitants, als qual obsequiaven amb una mica de pa,vi i fruits secs, després d’haver-los invitat a pregar ala capella de l’ermita.

La vida i la mort de les ermitesi dels ermitansAlgunes ermites s’havien arruïnat amb el pas deltemps, però s’havien reconstruït en el mateix indret,no gaire lluny de l’antiga edificació, i d’altres tenienpetits oratoris depenents. Les ermites eren diferentesperquè la seva construcció depenia de la situació dellloc on estava bastida. Eren, de fet, monestirs minús-culs, perquè totes i cadascuna d’aquestes ermitestenien almenys aquestes dependències: la capellaamb el seu altar, retaule i campaneret d’espadanyaamb la seva campaneta, on l’ermita pregava, rebia elsvisitants i els invitava a pregar, i on s’aplegaven totsels ermitans per oïr missa el dia del seu titllar; l’estu-di, que era el lloc on estudiaven, llegien i treballavenmanualment, el dormitori o cambra per dormir; unapetita cuina i una habitació per guardar els estris perconrear l’hortet i guardar els productes recollits.Totes les ermites tenien per beure i regar el seu hor-tet una cisterna sovint cavada a la roca, on recollienl’aigua de la pluja i on alguns tenien peixos.

El segle XVI fou un segle florent d’ermitans, per-què prengueren l’hàbit una cinquantena de postu-lants, alguns memorables pels seus estudis o càrrecs,com ara l’aragonès Benito de Aragón, a l’ermita de

ERMITA�DE�SANT�JAUME.�MONTSERRAT.�SEGLE�XVIII

ERMITA�DE�SANTA�ANNA.�MONTSERRAT.�SEGLE�XVIII

ERMITA�DE�LA�SANTÍSSIMA�TRINITAT�O�PALAU�DE�LES�ERMITES.�MONTSERRAT.�SEGLE�XVIII

La vida austera i solitària dels ermitans els guan-yà fama de santedat entre el pelegrins que els visita-ven, com es pot comprovar en les relacions dels seusviatges que ens han deixat escrites els visitantsestrangers d’exepció dels segles XV al XIX. Aquestafama de santedat feia competència a la dels monjosi, per tant, no era gaire ben vista per bona partd’ells. D’ací que després de l’exclaustració de 1835

no es restaurés més la vida ermitana, considerada alfinal pel monestir més com una càrrega, i no pascom un ajut.

El segle XIX és un segle de decadència pels ermi-tans, primer perquè el 1809 les tropes francesesmataren els ermitans Agustí Pallejà i Benito Pastra-na, i el 1811 cremaren algunes ermites i matarentambé els ermitans Josep Broch, Maur Gaspar Pica-



L’extracció social dels ermitans era variada, fills defamílies humils i fills de famílies nobles i militars, i laseva formació anava des dels que gairebé no sabienllegir ni escriure, fins als que tenien estudis i sabienllengües diverses, seglars i preveres. En general erenpersones madures d’uns trenta anys d’edat, que sen-tien una forta atracció vers la solitud i l’austeritat dela vida ermitana, sovint fastiguejats de les hipocresiesmundanes i amb el desig de fer penitència per la sevavida pecadora anterior. La vida dels ermitans erasolitària i austera, però si estaven malalts baixaven acurar-se a la infermeria del monestir, on hi haviatambé farmàcia. De manera que per la seva edat i lespenalitats de la muntanya, la mitjana d’estança delsermitans a les ermites al segle XVI era d’una quinzenad’anys, però augmentà al segle XVII a quasi el doble,i més encara al segle XVIII.

Al segle XVIII, la Guerra de Successió afectà elsmonjos castellans, que en nombre de quaranta-cincforen expulsats del monestir; però no afectà gaire elsermitans, que durant aquests anys tots foren catalans.Acabada la guerra tornaren a acudir a Montserrat perfer-se ermitans candidats d’arreu de la península ibèri-ca, entre els quals excel·liren els portuguesos Manuelde Sousa († 1740) i Antonio Peyroto († 1766); el pin-tor romà Giorgio Antonio de Ricci († 1750); RamónMateu, de Seva († 1757); el maltès Pablo Grecg deSant Rafael († 1788); el jerezà Romualdo de Godoy(† 1796); el malagueny José Francisco González, queel 1798 passà a la trapa de Santa Sussagna, i els barce-lonesos Benet Torija († 1802), Miquel Hilarió Vertha-mon († 1808) i d’altres.

L’ermita de SantJeroni és la mésalta de Montserrat(1.130 m) i la més allunyada del monestir

JOR

DI S

OLÀ

ERMITA�DE�SANT�ANTONI.�MONTSERRAT.�SEGLE�XVIII

ERMITA�DE�SANT�JERONI.�MONTSERRAT.�SEGLE�XVIII

Vista del monestir de Montserrat des del’escala dreta que puja a sant Dimes, que surtdels jardins del mateixmonestir.

Per Jordi Solà i Franquesa

Nosaltres, quan érem escolans, els dijous, pujavencorrents a les ermites, i en baixàvem igual. Ara, des-prés de més de seixanta anys, ho faig amb més calmai bufant. Aquest últims anys, per culpa dels aiguats del2000, l’escala dreta quedà molt malmesa, però aques-ta primavera del 2008, ha estat refeta totalment, i moltbé; però és tant sols d’ús particular del monestir.

Encara hi ha una escala més dreta a l’altre cantóde cingle. Una canal que també va ser equipada entemps antic per pujar al castell del Diable. Perdamunt de Sant Dimes hi ha senyals a la roca degraons. El 1920 s’hi va instal·lar una escala de ferro,com una mena de via ferrada, en l’actualitat moltimpracticable, que surt del mateix lloc. Una puja perla dreta del cingle i l’altra per l’esquerra.

A la muntanya de Montserrat hi ha altres escales,com ara l’escala de Jacob, entre les Magdalenes; ladel pas dels Francesos, al pla dels Ocells, i el camíde Sant Jeroni, el cim més alt de Montserrat.


L’escala dreta de Montserrat Els escrits antics de Montserrat parlen dels trescamins per pujar a la part més alta de la muntanya oa les ermites. El primer, més planer i llarg, per l’ermi-ta de Sant Miquel a la de Sant Joan. L’altre perSanta Anna, el pas dels Francesos o estret deGibraltar, al pla dels Ocells i Sant Jeroni. I el méscurt i ràpid, l’escala dreta, que sortia de l’hort dedarrere del monestir fins a les ermites de SantaCreu i Sant Dimes. En les cròniques consta queMünzer diu que hi pujà el 1494. Era segons ell«angustissima crepitudinosam et periculosam viamper gradus in petra scissos et varia abrupta tam-quam per scalam». Bona llatinada per definir lasituació de l’escala.

L’any 1499, l’abat Cisneros, féu una escala novaque costà 200 ducats i que constava d’uns 600graons i superava un desnivell de 180 m. Més tard,el general de l’orde benedictí de la Congregació deValladolid (Montserrat estava sota la jurisdicció d’unmonestir de Castella, per no ser grats als Reis Catò-lics), que durà fins a la Guerra dels Segadors ambl’expulsió dels monjos no catalans.

L’any 1778 Benito Urie i Valdes ordenà inutilitzarl’escala, perquè segons ell quan hi pujaven lesdones era una ocasió visible i manifesta de la majorindecència. Més tard un altre visitador de l’orde, vaordenar rehabilitar-la. Diu així la crònica: «Que elsermitans quan baixin al monestir vagin en processódes del portal fins a l’escala dreta».

L’any 1811 el general Manso intentà que la juntamilitar no fortifiqués el monestir contra les tropesnapoleòniques i deia així: «Montserrat té moltes entra-des i una sola sortida», que podria ser l’escala dreta.

Després de destruccions i més desastres, i uncop arribat el nostre temps, el del meu record, elsanys quaranta del segle passat, el germà Gregori Pi,féu un treball de paciència monàstica i esforç, per-què va refer tots els graons, passamans i dues por-tes per sota d’unes roques entravessades a mitjacanal, un treball que el fet de pujar el material ja eratota una proesa. Aquest germà, després va conti-nuar el pas dels Francesos cap a Sant Jeroni.

D e la meva infantesa a Montserrat en tincmolts bons records, sobretot de les nos-tres passejades per les ermites i els seus

camins i escales. Per això us vull parlar de l’escaladreta, la seva història i el seu origen, que és tanantic com la mateixa vida dels seus habitants.

De ben segur que devia ser un pas difícil per lacanal, però de mica en mica el pas es féu méssegur, i es construiren graons excavats en la roca, ialguna escala de fusta per superar la canal. Comque era el camí més recte i ràpid per arribar a lesermites que hi havia damunt del monestir, tingué laseva importància en aquell moment.


ñol i Bernat Cots, de manera que només quedavencinc ermitans. I la inseguretat regnant i la manca demitjans feren que després de l’exclaustració delTrienni Constitucional (1820-23) s’obligués a resi-dir en el monestir als pocs ermitans que quedavenfins a l’exclaustració general de 1835. Quan el 1844l’abat Josep Blanch emprengué la restauració delmonestir, tampoc no es restauraren les ermites, permanca de diners per restaurar-les, tot i que els ermi-tans maldaren perquè se’n restauressin algunes, perla qual cosa acudien fins i tot a instàncies superiors,religioses i civils, però sens èxit. Antoni Galí, últimermità, morí a Barcelona el dia de Nadal de 1856.

Després de molts anys sense cap ermità, les ermites

anaren ensorrant-se, fins que el P. Estanislau Llopart(† 2003), veritable baró de Déu, ressuscità la vidaermitana a la muntanya. Tingué alguns deixebles,homes i dones, que no perseveraren en la muntanya,si bé alguns monjos hi feren estades més o menys llar-gues. Actualment el lloc de les ermites encara respiraaquest ambient de silenci i soledat, i algunes estanhabitades per personatges originals a títol individual,però el seu estil de vida està molt allunyat del quetenien els ermitans dels segles anteriors.

Jacint Verdaguer, que visità les ermites, orbes jad’ermitans, planyent-se de veure-les deshabitades,posa en boca de la Moreneta aquesta sentida lamen-tació:

Cançó de les ermites

Portí corona de dotze ermites,les habitaven tretze ermitans,des de la terra semblen petites,des de la Glòria semblaven grans.

D’una a una me les han preses,les dotze perles del meu collar;les dotze llànties per Déu enceses,ai! ja no cremen en món altar.

Oh Catalunya, só ta Patrona,torna’m, si et plau,les dotze estrelles de ma corona,que de més pures no en té el cel blau.

(O.C., Barcelona, 1974, p. 184)

DAV

ID M

EN

GU

AL

XA

ND

RI

Inici de la pujada de l’escala dreta del monestirde Montserrat.

MUNTANYA 879 10/200830

El moviment de l’excursionisme científic aCatalunya va tenir un caràcter peculiar i moltprimerenc si el comparem amb iniciatives

similars d’altres indrets de l’estat1. El 26 de novembrede 1876 un reduït grup de joves entusiastes encapça-lats per Josep Fiter Inglés (1857-1915) i Eudald Cani-vell (1858-1928) decidiren en el curs d’una excursió aMontgat la fundació d’una associació, que anomena-ren Associació Catalanista d’Excursions Científiques(ACEC). La seva intenció era la defensa del país mit-jançant la millora del seu coneixement i descobertadins dels àmbits de la geografia, la geologia, l’estudi dela flora i la fauna, l’etnografia i el folklore, i l’arqueo-logia, disciplina que aleshores comprenia l’estudi detots els monuments i obres d’art del passat. Es prete-nia recórrer el país i recopilar informació mitjançantla còpia o adquisició de documents històrics, el dibuixdels monuments, l’aixecaments de plànols, la realitza-ció de fotografies i el recull de mostres geològiques,botàniques i arqueològiques. Aquesta activitat cultu-ral, de descobriment i estudi, exigia un espai on poderexercir-se, i per això aquest primer grup excursionistava llogar el 2 de gener de 1878 el segon pis del carrerParadís número 10, un indret il·lustre on encara erenvisibles les columnes del temple romà de Barcelona.

Les activitats de la nova associació no preteniennomés enfortir els lligams personals i els coneixementsdels protagonistes, sinó que, ben al contrari, esmovien per una voluntat de pedagogia pública, volieneducar el cos social, comunicar el seu entusiasme perla descoberta del país. Aquesta intenció els va dur auna tasca publicista que es mostra ja d’una maneradecidida en les primeres accions del grup. El maig de1878 es va iniciar la publicació en fascicles –fet molthabitual a l’època– d’una obra excepcional: l’ Albumpintoresch-monumental de Catalunya. Aplech de vistasdels més notables monuments y paisatjes d’aquesta terra,acompanyadas de descripcions y noticias históricas y deguías pera que sían fácilment visitats, de l’AssociacióCatalanista d’Excursions Científicas, a Barcelona,l’any 1878. Es tracta d’un volum de gran format(41,5 x 30,5 cm) amb 4 fulls i 25 làmines que repro-dueixen fotografies mitjançant l’heliografia, i queduen els corresponents fulls de text explicatiu escritsper diversos experts en el monument o sobre el llocque trobem reproduït. Les fotografies són obra d’He-ribert Mariezcurrena (Girona 1846-Barcelona 1898),un home clau en la introducció de la fotografia en lesarts gràfiques de Catalunya2, i l’impressor fou en PauRiera. Aplega només paisatges i monuments de lescomarques de Barcelona. Entre els autors trobem unjove Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) quecomenta el monestir de Sant Cugat del Vallès. Però hiparticipen també Cèsar August Torras, Josep FiterInglés, Antoni Aulèstia i Pijoan i Eduard Tàmaro,entre d’altres. El darrer fascicle publicat fou el del prò-leg, que duu la data de novembre de 1879 i es deu a laploma de Manuel Milà i Fontanals (1818-1884). Enaquest text Milà exposa amb tota claredat el seu idearirespecte de la conservació monumental i avala amb elseu enorme prestigi intel·lectual d’aleshores els esfor-ços dels joves excursionistes. Diu Milà:

L’esfors individual, lo de l’Associació y de las altras Socie-

tats agermanadas, han de tirar abans que a tota altra

cosa, a la conservació dels monuments. Molt s’ha guanyat

de quaranta anys ensá en gust y en coneixements arqueo-

lógichs (y direm també, encara que no siga del nostre

objecte, en bons efectes produhits pel estudi dels antichs

exemples en las prácticas arquitectónica y decorativa);

pero’ns estimaríam més que res d’aixó fos, ab tal que las

cosas estiguessin com estavan. Lo que no s’hagués fet se

podria fer, lo que s’ha desfet no’s pot refer. Cada monu-

ment es un exemplar únich, fill, ademés del enginy, de las

circuntancias históricas de que a sa tanda ell se conver-

teix en viu testimoni y res hi ha que puga posar-se en son

lloch. […]. Si volem ser verament il·lustrats, si volem seguir

l’exemple de las demés nacions, no esperem a repentirnos

quant ja no hi haurá remey, guardem los monuments

CULTURA EXCURSIONISTA

10/2008 MUNTANYA 879 31

Les primeres publicacionsde l’excursionisme català

Autor: Bonaventura Bassegoda

A dalt, antic local del CEC,al capdamunt dels capitellsde les columnes romanes.A baix, El coll de la Bena, a prop del santuari deGresolet.

Pont de Martorell de l’Album pintoreschmonumental de Catalunya. Publicació de l’Associació Catalanista d’ExcursionsCinetífiques de l’any 1878.

AR

XIU

FO

TOG

RÀ

FIC

CE

C

AR

XIU

FO

TOG

RÀ

FIC

CE

C

CÈ

SA

R A

UG

US

T TO

RR

AS

. AR

XIU

FO

TOG

RÀ

FIC

CE

C

AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

CE

C

Retrat dels fundadors de l’Associació Catalanistad’Excursions Cinetífiques: Marçal Ambrós, RomàArnet, Eduald Canivell, Josep Fiter, Pau Gibert iRicard Padrós (8-XI-1876).

MUNTANYA 879 10/200832

Barcelona. En aquest cas no hi ha pròleg, però sí quehi ha estudis sobre cada monument, com era habitual.Ara però, el termini de publicació es va allargar fins al1886. A més d’aquests Albums espectaculars, l’Asso-ciació va editar tres petites monografies en format mésreduït dedicades a Poblet (1880) amb 19 fotografies, aMontserrat (1881) amb 45 i a Santes Creus (1883)amb 24 imatges. Una mica més endavant, el 1888 esva fer una nova edició del volum de Poblet amb 19fotografies distintes de la primera de 1880. En aquestdarrer volum Antoni Massó consta com autor. Ambindependència de l’ACEC, a les terres de Lleida i periniciativa de l’historiador Josep Pleyán de Porta i l’ad-vocat Frederic Renyé i Viladot, sortí en fascicles entre1880 i 1883 un Album històrich pintoresch y monu-mental de Lleyda y sa provincia (30,5 x 21 cm., 426p.), editat en aquesta ciutat per la impremta de JosepSol Torrens, amb 44 magnífiques heliografies demonuments i paisatges lleidatans, àmpliamentcomentades per diversos escriptors. Estava previst perl’ACEC un tercer àlbum, segurament adreçat a pre-sentar les comarques gironines, però només es va arri-bar a fer un primer lliurament el 1889 amb sis vistesde Sant Pere de Galligans, obra d’Antoni Massó.

Aquestes publicacions són d’un gran valor histò-ric pel seu caràcter primerenc i per la bellesa de l’edi-


qu’ens restan, pensem que no fentho així trencam los

drets de las generacions devenidoras, y també, com

sabiament digué un nostre amich de tota la república de

las arts (Francisco Morera, en un informe pera la conser-

vació de las murallas ciclópeas de Tarragona), tota afició

artística que aixó no sia, més aviat que amor, no es més

que vent de moda o defador dilettantisme.

La iniciativa editorial dels fascicles de l’Albumsembla que es deu a Antoni Massó i a Cèsar AugustTorras, que juntament amb d’altres, havien entrat a laCatalanista procedents d’una anterior agrupació, laSocietat X. L’èxit de la publicació va engelosir al grup

dirigent de l’Associació, encapçalada per Fiter, Cani-vell i Ramon Arabia, que intentaren expulsar al grupde Massó, però en restar en minoria en una junta,hagueren de marxar ells i constituir –el setembre de1878- una nova societat, l’Associació d’ExcursionsCatalana (AEC). Aquesta separació no sembla querespongui a un programa cultural diferenciat, sinósimplement a problemes de susceptibilitat i d’incom-patibilitat personalista. La duplicitat d’associacionsno fou un problema per al desenvolupament delmoviment excursionista a Catalunya, perquè promo-gué una sana rivalitat entre les dues. D’altra bandaera acceptat i relativament freqüent el fet d’estar afi-liat a les dues societats i gaudir així d’una oferta dobled’excursions i actes culturals. Santiago Rusiñol, perexemple, va ser membre de totes dues agrupacions.Després d’uns anys, i un cop ja dissolt el paper prota-gonista dels fundadors, el 1891 les dues societats esfongueren en el Centre Excursionista de Catalunya(CEC), que ha continuat fins avui.

La tasca editorial de l’ACEC va continuar amb lapublicació d’un segon àlbum del qual es feren 10làmines, amb temes de Poblet, Vic, Hostalrich, Reus iArbúcies, entre d’altres motius. No es van arribar aposar a la venda, segons diu Antoni Palau, perquè esdecidí canviar el format de la publicació a un foli mésgran. La nova sèrie, editada també en fascicles, vaconstituir finalment el nou Album pintoresch-monu-mental de Catalunya de 1879, que comprèn 48 làmi-nes -just el doble que l’anterior- i que recull monu-ments d’arqueologia de Tarragona, de Martorell, deVallbona, de Santes Creus i d’altres indrets de laConca de Barberà, i també imatges de la catedral de

10/2008 MUNTANYA 879 33

A dalt, dibuixos d’Eduald Canivell i de Josep Fiter.

A la dreta, portada de L’excursionista, Album pintoresch monumental de Catalunya–publicació de l’Associació Catalanistad’Excursions Científiques de l’any 1878– i portada Butlletí de la Catalana.

Panoràmica delsantuari de Gresolet, al municipi de Saldes,situat a 1.300 m, al vessant NE del Pedraforca.

AR

XIU

FO

TOG

RÀ

FIC

CE

C

AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

CE

C

AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

CE

C

AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

CE

C

CÈ

SA

R A

UG

US

T TO

RR

AS

. AR

XIU

FO

TOG

RÀ

FIC

CE

C

AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

CE

C

Retrat de Cèsar August Torras, autor

de les fotografies delspaisatges que presentem

a continuació.

MUNTANYA 879 10/200834

ca i el material aplegat pels membres de la societat,calia disposar d’una publicació més àmplia, i per aixòel novembre de 1880 es començà l’edició de lesMemorias de l’Associació Catalanista d’ExcursionsCientíficas ilustradas ab grabats. El pla editor compre-nia vuit volums però només en sortiren cinc. Elvolum I aplega els materials recollits els anys 1876 i1877, i es publicà el 1880. El volum II recull l’any1878 i sortí el 1888. El volum III correspon al 1877i aparegué el 1889. Els volums IV, V, i VI no es vanpublicar i havien de presentar els materials correspo-nents a 1880, 1881 i 1882. El volum VII va agruparels documents de 1883 i s’edità el 1886. I finalmentel volum VIII recullí l’any 1884 i va sortir el 1888.

L’AEC per la seva banda va publicar el Butlletí del’Associació d’Excursions Catalana, amb caràcter men-sual, des de novembre de 1878 fins al desembre de1891, i compost per 12 volums. Tenia un caràcterinformatiu de les activitats per als socis, i per això esva encetar una segona línia editorial amb materialsmés elaborats que es presentaren en un Anuari del’Associació d’Excursions Catalana, del qual es vaneditar dos volums, un primer aparegut el 1882, amb600 pàgines, i un segon el 1883 amb 632 pàgines.

L’Excursionista, les Memorias, el Butlletí i l’Anuarisón un extraordinari testimoni de la vitalitat intel·lec-tual del primer moviment excursionista català. Desdel punt de vista de la història de les arts i del patri-moni monumental, aquest material és una autènticamina d’informacions de tota mena3. Ens interessa per-què retrata d’una manera directa i viva l’estat delsmonuments del país, molts d’aquests en una situaciómolt difícil, trenta anys després de la desamortització ide la deixadesa institucional en el seu manteniment.Hi trobem entusiastes descripcions literàries, peròtambé són molt importants les imatges gràfiques queles acompanyen, testimoni essencial per a moltsmonuments que han patit mutilacions, restauracionscapricioses o que fins i tot han desaparegut. No hau-ríem d’oblidar que el sentit de respecte pels testimonismaterials del passat no és un valor permanent, quehagi existit sempre. Els canvis estructurals en l’ordreeconòmic i social associats a la revolució industrial i ala fi de l’Antic Règim que caracteritzen el segle XIX,provocaren un dels moments de més gran perill pelpaisatge monumental del passat. La tasca realitzada enaquesta direcció pel moviment excursionista i per lessocietats arqueològiques –com ara l’Asociación artísti-co–arqueológica barcelonesa o la Arqueológica Tarraco-nense– i acadèmiques –com la Reial Acadèmia deBones Lletres o la Provincial de Bellas Artes de Barcelo-na– fou d’un mèrit i d’una importància excepcional.Recordem que la pervivència dels monestirs de SantPau del Camp a Barcelona o el de Sant Cugat delVallès, es deu en bona part a l’esforç realitzat en la sevadefensa per part d’aquests homes en una conjunturahistòrica especialment adversa4.

És raonable i molt necessari buscar en les prime-res publicacions de l’excursionisme català les dadespositives, erudites i de detall per conèixer l’estatd’un determinat monument o lloc. La lectura i la

familiaritat amb aquests materials ens pot informardel panorama monumental del país al darrer terçdel segle XIX, però sobretot ens presenta la mirada,l’entusiasme i l’amor amb el què aquells homes des-cobrien el seu país, les restes materials del seu passati es feien d’alguna manera apòstols de la urgènciadel seu redreçament material i espiritual.

La propera accessibilitat digital d’aquestes publi-cacions que ha promogut la Universitat Autònomade Barcelona, amb el suport de la Fundació BancSabadell, augmentarà d’una manera exponenciall’ús d’aquests materials en la recerca historiogràficasobre els diversos camps del saber relacionats ambl’excursionisme. És una molt bona notícia que enshauria de fer participar a tots de l’entusiasme d’a-quells homes benemèrits.

NOTES1 Recordem que la Sociedad Española de Excursiones, amb seu a Madrid, va iniciar la publicació del seu Boletín el març

de 1893, és dir quasi 15 anys després, i que la Sociedad Castellana de Excursiones, amb seu a Valladolid, va publicarel seu Boletín a partir del primer trimestre de 1903.

2 Sobre ell tenim l’homenatge del seu amic i també home del llibre i de l’excursionisme Eudald Canivell, HeribertMariezcurrena y la introducció de la fototipa y del fotogravat, Tipografía La Académica, Barcelona, 1900.

3 Un buidat d’aquest material només s’ha realitzat per al camp estricte de l’arqueologia. Vegeu Jordi CortadellaMorral, “La investigación arqueológica en las asociaciones excursionistas catalanas (1876-1915)”, a Gloria Mora-Margarita Díaz-Andreu eds., La cristalización del pasado: Génesis y desarrollo del marco institucional de la arqueologíaen España, Málaga 1997, p.273-285. En relació a la geografia i a la natura tenim el treball de Jordi Martí Hennen-berg, L’excursionisme científic i les seves contribucions a les ciències naturals i a la geografia, Altafulla, Barcelona, 1994.

4 En relació a aquest problema es pot consultar el treball de Joan Ganau Casas, Els inicis del pensament conservacionista enl’urbanisme català (1844-1931), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997, especialment, p.73-100.


ció, tot i que la seva importància ha estat poc reco-neguda pels historiadors de la fotografia i del llibreil·lustrat a Catalunya, i també poc apreciada malgratl’interès historiogràfic dels textos que comenten elsmonuments i els paisatges. Fóra desitjable la reediciódigital de tot aquest material per tal d’augmentar-neseva difusió i promoure’n així l’estudi.

Per conèixer el treball i l’activitat de les dues asso-ciacions excursionistes catalanes, l’ACEC i l’AEC,tenim naturalment la possibilitat de la recerca en els

seus arxius documentals i també l’accés a l’extraordi-nari arxiu fotogràfic. Però una segona font imprescin-dible són les revistes i els butlletins que de maneraregular es van publicar. L’ACEC, entre el 20 denovembre de 1878 i el 31 de gener de 1891 va treurea la llum 147 números de L’Excursionista, un modestbutlletí mensual de tipus informatiu de vuit planes,però que aleshores permetien –i ara permeten– seguiramb gran detall totes les activitats i iniciatives de l’as-sociació. Per donar a conèixer els resultats de la recer-

10/2008 MUNTANYA 879 35

A l’esquerra, SantJaume de Frontanyà(Berguedà).

A la dreta, l’indret deCasserres, al camí queva de Berga alsTossals.

Satuari del Tossal(Berguedà).

Dibuix de Josep Fiter.

Dibuix d’EdualdCanivell.

CÈ

SA

R A

UG

US

T TO

RR

AS

. AR

XIU

FO

TOG

RÀ

FIC

CE

C.

CÈ

SA

R A

UG

US

T TO

RR

AS

. AR

XIU

FO

TOG

RÀ

FIC

CE

C.

CÈ

SA

R A

UG

US

T TOR

RA

S. A

RX

IU FO

TOG

RÀ

FIC C

EC

.

AR

XIU

FOTO

GR

ÀFIC

CE

CA

RX

IU FO

TOG

RÀ

FIC C

EC

Bonatti, Messner, Diemberger… són tants els que han reflectitles seves experiències en llibres. ¿Com valora un establimentcom el vostre els 75 anys d’experiència oferint al públic l’obrade personatges tan il·lustres?La nostre llibreria és diferent a les altres. Nosaltres tenim un arxiu detreballs que recopilen moltes hores de treball tant a l’hora d’escriurecom a l’hora d’escalar muntanyes, perquè sense l’alpinisme no hi hallibre. Es aquí on valorem moltíssim l’esforç realitzat pels autors,autèntics exploradors de mons desconeguts que ens han regalat la sevaexperiència publicant un o més llibres.

En l’àmbit tècnic, la llibreria també toca temes com la fotogra-fia i el cinema. ¿Com han viscut vostès l’evolució del setè art?L’èxit de la fotografia i el cinema de muntanya creiem que es va ini-ciar deprés de la Segona Guerra Mundial. Abans els alemanys jatenien el seu Bergfilme particular amb Luis Trenker, Leni Riefens-tahl i el mestre Arnold Fanck, però aquí a França, el cinema demuntanya va viure la seva etapa de glòria a la dècada de 1950. Persort, avui en dia encara tenim sorpreses agradables perquè la mun-tanya segueix aportant-nos idees bones. Estem parlant d’uns anys onel món del cinema ens oferia pel·lícules de muntanya amb moltaànima, acompanyades de material de premsa com cartells i guiesinformatives. La Librairie des Alpes es va convertir en un punt detrobada on directors de cinema, escaladors i escriptors posaven en

comú les seves inquietuds i organitzaven expedicions gràcies a la car-tografia que Wahl sempre tenia disponible. Com a curiositat, MarcelIchac, director del clàssic Les etoiles du midi (1958), es va encarre-gar de realitzar una edició de luxe on es detalla amb precisió la sevaascensió filmada al Grand Capucin, una agulla de roca de 3.838 md’alçada situada al costat del Mont Maudit al massís del MontBlanc. El llibre mostra tot el procés de filmació a l’hora de col·locar lescàmeres a gran alçada, de vegades penjats de l’abisme per poder oferirles millors imatges al públic. Moltes de les obres de l’època podrienestar considerades com els avantpassats dels actuals making off. Per anosaltres, tenir la primera edició a la llibreria en molt bon estat deconservació es un gran motiu d´orgull.

Dins del catàleg actual vostès posen a la venda uns 600 títolshistòrics que inclouen les principals obres d’Ichac i Rebuffat,juntament amb el tot el que hem analitzat anteriorment.És veritat. Tenim la primera edició de Cervin, cime exemplaire iNeige et Roc de Gaston de Rebuffat. També podem trobar les obresde Guido Rey de principis del segle XX, i tot el que Gustave Renker vaescriure a la dècada de 1950. Són obres molt tècnicques i realmentmolt difícils de trobar. Penseu que el treball de classificació, arxiu imanteniment de les obres s’ha realitzat individualement sense ajudade cap mena. Portem setanta-cinc anys treballant, som uns dinosau-res alpins.

PUBLICACIONS

Parlem amb Elise Vibert-Guiguei Anne du Vignaux, uns dinosaures alpins

¿Quins són, sota el vostre punt de vista, les obres que podemconsiderar com a úniques, autèntiques peces de museu?Duran 75 anys el volum de material acumulat és enorme i és ben certque moltes peces poden estar considerades com a obres d’art. Tenim obresde Friedrich von Schudi del 1870, de Julien Tirsot del 1903, però coma peça única podríem destacar l’obra completa en quatre volums en,molt bon estat de conservació, intitulada Voyages dans les Alpes d’Ho-race Benedict de Saussure. El pare de l’alpinisme i un dels màximsdivulgadors de les valls de Chamonix i Sion, les glaceres del Mont Blanc,Zermatt, el Monte Rosa i la piràmide del Matterhorn, va publicar entreels anys 1796 i 1804 quatre volums molt interessants on trobem recollitsdetalls únics d’altíssim valor científic, esportiu i social on s’inclou lafamosa asencensió al Mont Blanc del mes d’agost del 1787.

¿Quin preu té l’obra de H.B de Saussure?Actualment, amb totes les planxes i mapes, l’obra completa amb elsquare volums la tenim a la venda per 9.910 €. Creiem que és una peçaúnica al món, pel seu altíssim valor històric i perquè l’obra en si estàconsiderada un excel·lent estudi on hi trobem lliçons magistrals de geolo-gia, geografia, sociologia, botànica i zoologia. La llibreria és famosa pelseu gran arxiu i per la seva col·lecció de mapes. També per l’esforç en

aconseguir primeres edicions en bon estat de conservació. ¿Podem desta-car-ne alguna en concret? Tenim moltes obres escrites per EdwardWhymper aprofitant els seus viatges als Alps, però de tots els títols, potserel més interessant és Escalades dans les Alpes, la primera edició que esva traduir al francès l’any 1873 i que encara es conserva molt bé. L’obraconsta de 431 pàgines perfectament enquadernades amb 108 gravatsdel mateix autor i cinc cartes manuscrites de l’època. Es un documentúnic molt interessant que revela la particular filosofia de vida d’un per-sonatge tan carismàtic com fou Edward Whymper. Per una banda esta-va enamorat de la muntanya, fou un dels pioners en organitzar expedi-cions i escalades de dificultat, en ocasions mogut més pel cor que pel cap.Per un altre costat, potser a partir del drama del Matterhorn, la sevavida va experimentar diverses etapes que es reflecteixen en els seus escrits.

¿Qués és el que creuen vostès que ha canviat des d’aleshores al´hora d’escriure literatura de muntanya?En molts casos el romanticisme i la forma de viure la muntanya roma-nen intactes. La muntanya és un gènere que a la literatura, al cinema ial teatre ens està donant grans sorpreses, tot depèn de la sensibilitat i lacapacitat creativa dels autors. Molts dels grans escaladors actuals seguei-xen tractant la muntanya com si fos una persona, algú amb qui man-tens una relació, però l’excés de comercialització en el món de l’alpinismeens porta a perdre el punt romàntic que és la columna verterbral quemanté viva la flama d’aquest esport. Sense ànima no hi ha cim.

escalades de A.F. Mummery; Vacances d’alpinismede Smythe o La Meije i Terre du ciel de Sonnier ésun fet que no succeeix cada dia. Wahl va tenir la pre-caució d’amagar dels nazis aquelles obres mésvaluoses perquè en cap moment ni els mapes, ni elsgravats, ni la seva col·lecció de quadres de muntanyacaiguessin a les mans del Tercer Reich.

Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, la lli-breria va seguir oferint els seus coneixements a travésde les seves obres, i l’any 1953 fou testimoni de la pri-mera ascensió a l’Everest per part de Hillary i Tensing.Aquest fet històric va marcar l’inici d’un interessant perí-ode de creació literària on les grans escalades vanfomentar la publicació d’importants obres de la literatu-ra de muntanya com poden ser L’ascensió a l´Everestde Sir John Hunt o Les Grands Jours de Walter Bonat-ti. La llibreria s’omplí d’importants escaladors que con-sultaven llibres i mapes i aprofitaven l’avinentesa perpresentar les seves pròpies narracions al públic assis-tent. La fotografia també va ocupar una part importantde la llibreria i gràcies als grans formats i a la utilitzacióde mitjans aeris, els Alps, els Pirineus i el massís Cen-tral van mostrar la seva millor imatge en les parets de laLibrairie des Alpes.

Les fotografies gegants del Mont Blanc, els Écrins,l’Aiguile du Midi i el seu espectacular telefèric o el Mat-terhorn, el Monte Rosa, la Jungfrau, el Monch i la caranord de l’Eiger es van convertir en paisatges habitualsa París. André Wahl va deixar aquest món l’any 1971,però l’establiment no va quedar orfe del tot perquè lasenyora Elise Vibert-Guigue es va encarregar de man-tenir les portes obertes i el mític punt de trobada d’al-pinistes del número 6 de la Rue de Seine va oferir alsseus clients obres noves any rere any. Avui, madameElise continua al capdavant de l’establiment i comptaamb l’ajuda de la inesgotable Anne du Vignaux, que haobert la llibreria a les noves tecnologies. A través d’In-ternet hom pot descobrir l’extens catàleg de venda

online i adquirir molts dels llibres i mapes.Més que un negoci, el fet de crear una base de

dades tan gran com la que ens implica respon a unfactor totalment vocacional, on l’objectiu és fidelitzarels clients perquè tinguin un referent a París a l’horad’adquirir la major informació possible en una solavisita o a través d’Internet. Escoltar les amablesparaules de les responsables de la llibreria a Parísens ajuda a compendre millor l’esforç realitzat durantmolts anys a favor de la conservació i la difusió de l’arti la literatura que el món de la muntanya ens ofereix.

El millor que pot fer el visitant que per primeravegada posa els seus peus a la Librairie, es deixar-se seduïr per l’olor a història; pot observar les pres-tatgeries, pujar una escala i començar a descobrircoses que molts no es creurien.

A vui en dia podem afirmar sense cap mena dedubte que la llibreria s’assembla més a unmuseu que a una botiga de llibres. Una llibre-

ria tan familiar com la que ens implica, aprofita almàxim l’espai que fa anys va acollir l’atelier d’un vene-rable escultor que, cansat del seu treball, l’any 1933va decidir vendre el seu local a l’alpinista, filòsof iintel·lectual André Wahl. Sense perdre el temps, Wahlva començar a omplir-lo d’excel·lents obres literàriesamb la noble intenció d’educar els aficionats a la natu-ra i a la muntaya en general, i evitar-los el viatge fins alsAlps o el Pirineu per trobar una bona informació alpina.Just abans de l’ocupació alemanya, André Wahl haviaaconseguit emmagatzemar un fons impressionant d’o-bres de gran valor històric, autèntics incunables delgènere que van sobreviure al pas del temps i van oferirel seu testimoni a l’expert comprador.

Juntament amb les obres literàries, Wahl també vacol·leccionar mapes, litografies i gravats antics quecompleten una col·lecció única a Europa. Poder revi-sar avui en dia a París el Zénith de Dalloz; Les meves


La Librairie des Alpes75 anys de difusió muntanyencaAutor: Víctor Riverola i Morera

París ofereix a l’alpinista un dels seus tresors més preuats. Just al costat de l’Institut de France, a deu minuts a peu de la catedral de Notre-Dame, i allunyada del trànsit, trobem una de les llibreries dedicades a la muntanya,l’escalada i l’alpinisme que posseeix el major nombre de títols en tot l’àmbit mundial. La Librairie des Alpes s’haconvertit en tot un referent mundial per a alpinistes i col·leccionistes que cerquen primeres edicions, relíquiescartogràfiques i obres d’art relacionades amb la muntanya.

LIBRAIRIE DES ALPES6, Rue Seine – 75006 París (França) – +33 143 269 011www.librairie-des-alpes.com

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

VÍC

TOR

RIV

ER

OLA

L’AGULLA PACHARÁNL’agulla Pacharán és un conjunt de tres cims. Des de lacarretera no és visible i a més, quan es veu, no s’intueixque el primer cim de l’esquerra pugui ser una agulla.És possible que encara no hi hagi pujat mai ningú, jaque per tots els seus vessants és vertical, dreta i escar-pada. Té una alçada aproximada de 1.700 m. La viad’escalada té un recorregut de 160 m. El cim és pla ide dimensions escases (4 x 8 m). En principi, la via jaestà neta de pedres, que evitaran possibles caigudes.

ESCALADA EN ROCA


L’Agulla Pacharán,al Tozal de l’Espelunga. Vall de Zuriza

Via: El Canto de la SierraText i fotos: Jordi Mengual i Padrós i Antonio García Picazo

Dedicat a l’Estel Garcia

1 trepant Hilti2 bateries Hilti1 trepant Makita1 bateria Makita3 broques percussores

12 parabolts amb anella8 parabolts normals3 martells2 jocs de friends complets6 claus variats5 jocs d’estreps4 cordes de 9 x 502 jocs d’encastadors

25 cintes exprés

Material utilitzata la 2a ascensió

Oberta el dia 5 d’agostdel 2007 per AnnaGonzàlez, Roberto Blasi i Antonio García Picazo.

2a ascensió: AntonioGarcia Picazo, Juan Aguilar,Manuel Lence, Victor Tardíoi Jordi Mengual.

E l Tozal de l’Espelunga està situat a l’oest del Pirineu aragonès, al límitdels inicis del Pirineu navarrès, a la zona d’Ansó, al sud-est de la vall

de Zuriza, allà on les muntanyes no tenen grans alçades, però sí quetenen parets espectaculars de roca calcària d’una qualitat immillorable pera la pràctica de l’escalada.

Durant la primera repetició es va netejar a conscièn-cia. També es va equipar el ràpel des del cim, es vanreforçar els ràpels de descens i es van instal·lar els tresdarrers paravolts dels 25 que té la via.

Aproximació amb cotxeSortim del càmping de Zuriza en direcció a Ansó perla carretera HU-V-2024. Baixem uns dos quilòmetresi deixem el riu Veral a la nostra esquerra. A la sortidade Zuriza passem per un refugi forestal a la nostra

L’agulla Pacharán és molt vertical, dreta i escarpada per totsels seus vessants.

LLIB

RE

TA D

E C

AM

P D

’A. G

AR

CÍA

PIC

AZO

L’inici de la via és en una rampade roca (III-IV) i herba que estàentre la xemeneiai l’aresta

Dificultat: A0 / V+

Llargada: 40 m.

Quarta tiradaInici delicat i aeri. Ens posem drets damunt de l’a-gulla i ens obrim de cames de manera que tenim unpeu a l’agulla petita i l’altre a l’agulla gran del costatamb la xemeneia just a sota nostre. A l’esquerratenim una petita fisura hositzontal amb un arbretque ens seveix per passar una baga pel tronc. Avan-cem per la fissura cap a l’esquerra i trobem un pitó.Passem a la paret i fem un delicat flanqueig sota l’ar-bret. La roca passa d’excel·lent a bona. Pas de V.Avancem . V+ i A0 fins arribar a un paravolt. Sor-tim per la vertical V+ i llavors el grau baixa a IV i IIIsense perdre la vertical. Arribem a una gran plata-forma on muntem la reunió.

Dificultat: Ae / V+

Llargada: 25 m.

Cinquena tiradaSortim caminant per la horitzontal uns dos metres ala dreta fins a veure una fissura vertical. Comencemper un pas de 6a o A0 ben assegurat amb parabolts.Seguim per unes plaques de roca de molt bona qua-litat fins a assolir el cantell de la paret i l’inici de labase del cim de l’agulla Pacharán.

Avancem amb prudència (I) els darrers quinzemetres fins al cim.

Dificultat: VIa / IV / IIILlargada: 25 m.

DESCENSTots els ràpels estan equipats amb dos parabolts ianelles de rapel.

Primer ràpelDeixem la petita agulla de la pujada a la nostra dretafins arribar a la reunió que està damunt de la fisurahoritzontal on hi ha l’arbret i un pitó. Durant lapujada, aquesta reunió no la veiem perquè quedaapartada de la canal d’ascensió.

Desnivell: 25 m.

Segon ràpelSortim cap a la dreta a buscar la canal per la quehem pujat tot i que des d’aquí no la veiem. Torna aser una instal·lació que no hem vist a la pujada.

Desnivell: 15 m.

Tercer ràpelBaixem per la canal vertical i extraplomada sensetocar paret fins a la reunió. Un parabolt amb anell iun altre amb mosquetó.

Desnivell: 45 m.

Quart ràpelBaixem per la canal vertical sense problemes.

Desnivell: 35 m.

Cinquè ràpelBaixem deixant la via de pujada a l’esquerra. Des delfinal, en 5 minuts caminant accedim a l’inici de la via.

Desnivell: 40 m.

ESCALADA EN ROCA

08/2008 MUNTANYA 878 41

esquerra. Un xic més endavant deixem enrere, al fonsdel riu, una petita resclosa de formigó i passem unpas canadenc. A partir d’aquest punt el pas per la valls’estreny com un passadís i, de sobte, a l’esquerra apa-reix la vall de la Espelunga. A l’esquerra de la carrete-ra hi ha un petit aparcament. Des d’aquest mateixindret podríem anar a fer la via Espíritu del Bosque.

Aproximació a peuUna fita ens indica l’inici del camí. Comencem l’a-proximació i, en un roc allargassat, trobem un senyalvermell que ens indica el punt per on hem de baixaral riu (10 m aproximadament). Creuem el riu i unaaltra marca vermella ens indica el camí que cal seguir.Avancem per un torrent sec. Ascendim fins a trobarel camí que connecta Zuriza i Ansó. Aquest camí vaparal·lel a la carretera. Nosaltres seguim muntanyaamunt a cercar un arbre que té un tronc d’un diàme-tre espectacular. Continuem ascendint per la vall dela Espelunga. Estem al vessant dret de la vall. S’acabael bosc i seguim avançant, ara ja per l’herbei fins a laparet. Just abans d’arribar, intuïm un collet a la nos-tra esquerra que haurem d’anar a buscar. Des del collbaixem uns cinc o sis metres deixant la paret a ladreta, creuem una mena d’aresta i veiem una tarteraal peu d’una xemeneia vertical. L’inici de la via és enuna rampa de roca (III-IV) i herba que està entre laxemeneia i l’aresta. Si alcem la vista a l’esquerra versun petit sostre guaitarem el primer parabolt. És unpeu de via còmode per a equipar-se.

L’ESCALADA

Material recomanat1 joc de friends i 15 vagues exprés

Inici de l’escaladaA l’inici de la via podem deixar el material, ja que elsràpels de descens acaben aquí. En tot l’itinerari no hiha aigua. Totes les reunions estan equipades amb dosparavolts de mètric 12 i una anella de ràpel.

Primera tiradaS’inicia amb una pas de III per continuar amb dospassos d’A0. Abans de la reunió hi ha un pas de IV-.En tota la tirada hi ha dos parabolts. La reunió éscòmoda en una petita lleixa que sobresurt de laparet i en el que hi ha un arbust.

Dificultat: A0 / V-

Llargada: 40 m.

Segona tiradaEl tema es comença a complicar. Fem tres passoshoritzontals a la dreta fins a quedar sota la verticald’una canal. Asecendim per un pas de V- per situar-nos dins de la canal. Superem dos passos d’A0 ianem guanyant alçada superant passos de V+.

Dificultat: A0 / V+

Llargada: 15 m.

Tercera tiradaSuperem un bloc encastat al bell mig de la canal queve d’allò més bé per agafar-se, tot i que és un pas deV+. Superat del bloc hi ha 4 passos d’A0 i un de IV(deixem a la dreta una reunió amb dos paraboltsamb una anella de ràpel i un mosquetó que utilit-zarem a la baixada). Continuem per la xemeneiasuperant passos de IV i V+ fins a arribar al capda-munt d’una petita agulla a l’esquerra. És incòmoda,però apta per a tres persones.

MUNTANYA 878 08/200840

Serveis:Càmping de Zuriza:� 974 370 196

974 370 077Carretera d’Ansó aZuriza, km 14.Servei de bar, restauranti supermercat.

Cartografia:Valle de ansó y Echo.Editorial Alpina -GeoEstel (2005). SerieE-25. Escala 1:25.000

Més informació

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

VIES D’ESCALADA

10/2008 MUNTANYA 879 43

VIES D’ESCALADA A cura d’Armand Ballart

MUNTANYA 879 10/200842

Encetem aquesta crònica amb el massís de Montserrat, l'es-cola catalana més reconeguda on finalment s'ha aprovatuna regulació específica per a l'escalada. A causa d’això hi

haurà alguns sectors i parets afectats on la pràctica tindrà uneslimitacions temporals segons els responsables del parc. De totesformes, no cal esverar-se, perquè la repercussió és bastant lleupel que fa al nombre total d’itineraris, que actualment gira al vol-tant de 4.500 vies de tot tipus i estils.

Cal recordar que en altres indrets de l'estat, ja fa molts anys quehi ha una regulació vigent, que s'ha hagut d’acceptar amb més omenys polèmiques per no arribar a la prohibició total. Així doncs,caldrà assabentar-se prèviament dels llocs afectats i respectar lanormativa. Gràcies a la legislació, el gremi d'escaladors tenim asse-gurat des d’ara un vergonyós sentiment de delinqüents en plenanatura, que haurem d’assumir, malgrat que som un dels col·lectiusmés respectuosos.

Altres escoles com Collegats, el Pedraforca o el Penyagolosatanquen aquest recull de noves escalades ideals per a la tardor,que per sort és l'època més lliure de limitacions.

PEDRAFORCA / El Roget

1. Via de la Lola (190 m. MD/A1)2. La Cova dels Barrufets (190 m. ED-/A2)3. Les dents del Lleó (150 m. ED/A0)4. Via de l’Avi Miquel (210 m. MD+/A2

+)5. Via Cobra (220 m. MD0)6. En busca de l’Unicorn (200 m. ED-)7. Via Prima (210 m. ED~)8. El Lujo de la Miseria (170 m. ED/A2

+)9. Via Carnestoltes (250 m. ED-/Ae)10. El desplo del Palancó (150 m. MD+/Ae)

(reunions amb argolles), on cal dominarun grau obligat mínin de 6b+. Cal durunes 14 cintes i destacar que la R-5 éscomuna amb la via Fragància Tropical quediscorre cap a l’esquerra. Gràcies aquestsescaladors, també s’ha reequipat la viaEasy Rider amb anclatjes inoxidables, is’ha protegit un xic més algun tram, comel cinquè llarg que sempre s’havia criticatd’exposat. A trenta anys de la seva ober-tura, ja podem considerar que el polimentde les seves preses és una dificultat afe-gida al grau inicial, com passa a tantesaltres vies clàssiques montserratines acausa de la freqüentació.

COLLEGATSÚltimament el congost de Collegats haestat el punt de mira de moltes cordadesper les enormes possibilitats d’obrir viesal fil de la lògica. Uns bons assidus comla Mariona Orfila i en Marc Ollé, desvet-llen una bona línia al circ del Pessó: Tas-có de boix (13-2-07), interessant escala-da en lliure, amb una primera part de pla-ca de bon conglomerat i una segona dexemeneia de regal. Equipada amb espitsi parabolts, on cal portar cintes llargues,cordinos, tascons, aliens i camalots fins anº 3,5. Una mica més a la dreta, HectorSala i Oriol Baró enllesteixen també per

MONTSERRATA la paret de l’Aeri de Sant Jeroni s’hiisuma un nou itinerari entre les vies TIM iAntonio G. Picazo, que pot sorprende amés d’un, malgrat que es tracta d’unantic projecte equipat l’any 1984 que, perla seva concepció, s’anticipà a l’època.Fou una idea d’en Josep Batlle, JordiEstruch i Ricard Valls, quan l’agost de1984 es despenjaren per dalt per resol-dre la paret en lliure, i van col·locar una

línia de burils distanciats considerable-ment. Amb el temps, el nivell per aconse-guir aquesta empresa va arribar, però l’e-quipament va quedar força auster i cadu-cat. En primavera del 2008, Manel Grau iDavid Tarragó aprofiten la jugada per ree-quipar aquesta línia i allargar-la fins abaix, entrant per un vistós diedre, tambéobert d’antic. El resultat de tot això és lavia Grau-Tarragó, una escalada excel·lent-ment equipada amb parabolts inoxidables

sota, la via Maia (24-9-07), mantingut iti-nerari que solca una marcada columnade conglomerat grisa, semifissurada en lasegona meitat. Ruta bastant equipadaamb parabolts i algun clau, on serannecessaris els tascons, estreps, un ganxoi el joc de Camalots (el nº 2 repetit i moltútils els grans per L-4). Aproximacióidèntica a la coneguda via Sang de Crack,però sortejant un característic contrafortinicial per l’esquerra (1 h). Descens tra-vessant cap al sud per un terreny obert,fins a guanyar la carena per on hi ha ins-tal·lats els cables de la baixada habitualde la paret del Pessó (1 h llarga).

PEDRAFORCATot just sobre el poble de Saldes, el perfildel Roget destaca de la resta mostrant laseva sorprenent façana, força atractica imolt vertical. Des de 1980 uns pocs assi-dus al Pedra han descobert un a un elsdotze itineraris que hi ha actualment enaquesta muralla amb caràcter propi. Grà-cies a Jordi Camprubí, Fredi Puig i JordiBonet, amb la col·laboració d’en remiBrescó, tenim la última via oberta enaquest sector: la Cova dels Barrufets(abril-06), magnífica escalada forçamantinguda on destaca un L-2 combinati la curiosa cova (R-5) que li dóna el

nom. L’últim llarg és el més exigent i oncaldrà la major part del material aemprar. Cal dur unes 18 cintes, els tas-cons, aliens, un ganxo ample i el joc decamalots (fins al nº 3). Aprofitem l’ocasióper difondre el primer panoràmic ambtotes les vies d’aquesta paret, on de sem-

pre la via Prima ha estat la gran clàssica,i la Cobra la més assequible del reperto-ri. La resta, malgrat d’estar bastantsemiequipades, son objectius molt pun-tuals a títol col·leccionista. Sens dubte,una visita al Roget no ens deixarà indife-rents, i és una bona alternativa quan elfred es fa notar al vessant nord. Accésper la pista de les mines a cel obertabandonades, fins al punt més proper altorrent del Ninot. Cal pujar per aquest finsa l’alçada de la paret i travessar al peude les vies (25 min). Descens per darre-re, fins a trobar un pas d’isards per asso-lir la canal posterior i de nou al torrentprincipal (35 min).

PENYAGOLOSAUna nova línia a la dreta de la Vent delNord, via De-mente (28-8-07), desvetlla

un desfigurat diedre obert i semiequipatper Àlex Navarro i Josep M. Castan, actiumembre del CADE dels anys 70, i un bonconeixedor d’aquestes terres de Castelló.La via arranca per unes plaques des d’unjardinet penjat, on trobarem un pont deroca com a referència. R-1 comuna ambla via Vent del Nord, per sortir cap a ladreta a superar la característica veta ver-mellosa de la paret, i enllaçar un seguitde fissures força exigents que dibuixenl’eix del diedre (alguns pitons). Desprésde la R-2 (espit i clau), cal sortejar unsbalmats per l’esquerra i sortir per unesfissures herbades a l’aresta principal onresta la R-3. Atenció amb algun tram deroca discreta, i amb la llargària d’aques-tes tirades, bastant salvatges en conjunt.Portar el joc d’aliens i el joc de camalotsfins al nº 3 (no cal martell). Horari aproxi-

mat: 3 h 30 min. Accés per la pista deSant Joan de Penyagolosa fins a l’alturadel coll més occidental (mas de la Cam-breta), on deixarem el vehicle i agafaremun corriol a l’esquerra que circumda lamuntanya per l’oest (45 min). Descensmolt evident per les pendents del ves-sant nord (30 min). Orientació sud, calevitar l’època estival.

COLLEGATS / Circ del Pessó

1. Via Tascó de boix (200 m. ED~)2. Via Maia (220 m. ED/Ae)

MONTSERRAT / Paret de l’aeri

Via Grau-Tarragó (400 m. 7b+)

CASTELLÓ / Penyagolosa

Via De-mente (130 m. ED~)

El Pirineucatalà a l’abast

50 ascensions fàcilspel Pirineu catalàManel Figuera i AbadalCol·lecció: Azimut, 98Edita: Cossetània Edicions. Valls (2008)252 pàgines, amb il·lustracions

La descoberta d’un territori potcomençar de moltes maneres. Els

Pirineus, malgrat el protagonisme deles seves muntanyes, tampoc no sónuna excepció. Aquest llibre fa una pro-posta tranquil·la per descobrir-los: unaselecció de cinquanta ascensionsfàcils, sobretot de cims pirinencs, peròtambé del prepirineu català, o sigui, elsector que va de la costa mediterràniafins al massís de Posets, entre les vallsde Benasc i de Chistau, a la Franja dePonent.

Fugint de les proposicions temàti-ques i de les sensacions fortes queproporcionen avui dia els anomenatsesports d’aventura, el llibre suggereixuna alternativa plàcida: el plaer de rea-litzar ascensions sense dificultats tèc-niques, sense escalades ni passosexposats.

LLIBRES I MAPES

Flora d’una llacunade la Cerdanya

Ruta de l’ErmitàAlt BerguedàCol·lecció: TravessesMapa escala 1:25.000Edita; Editorial Alpina i Geostel. Granollers i Barcelona (2008)

Flora i vegetació de la bassa deSanavastre (Cerdanya)Valentí González i Josep Nuet BadiaEdita: els autors. Morrisville, EUA (2008)138 pàgines, amb il·lustracions

10/2008 MUNTANYA 879 45

Una ruta pel Prepirineu

Altres novetatseditorialsViatge literari per la vall del Gaià.Les terres altesJosep Santesmases i OlléEdita: Arola Editors. Tarragona (2008)241 pàgines, amb il·lustracions

Alpinismo fácil en el macizode los EcrinsFrédéric Chevaillot – PaulGrobel – Jean-René MinelliEdita: Ediciones Desnivel. Madrid (2008)96 pàgines, amb il·lustracions

50 montañas de los AlpesDavid AtelaEdita: Ediciones Desnivel. Madrid (2008)252 pàgines, amb il·lustracions

Senderos PR y GR del ParqueNacional de los Picos de EuropaAntonio Alba – AngelFernández – Víctor GuerraEdita: Ediciones Desnivel. Madrid (2008)239 pàgines, amb il·lustracions

Alta ruta pirenaica Georges VeronEdita: Editorial Paidotribo. Barcelona (2008)195 pàgines, amb il·lustracions

Perpectivas del Mont BlancDiversos autorsEdita: Editorial Alba. Barcelona (2008)186 pàgines, amb il·lustracions

El Penedès. Geografia paisatge i patrimoniAntoni Piñol – Marc FonCol·lecció: DescobertaEdita: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Barcelona (2008)112 pàgines, amb il·lustracions

F.H. Deverell. Pioner de la fotografiaandorrana (1886-1889)Diversos autorsEdita: Govern d’Andorra.Andorra la Vella (2008)163 pàgines, amb il·lustracions

LLIBRES I MAPES A cura de Francesc Beato

Per conèixer la vall Fosca

Una visió totaldel territori

Un nou catàlegespeleògic de Catalunya

Itineraris a peu per la Vall Fosca15 excursionsSergi Galanó MuñozCol·lecció: Azimut – 99Edita: Cossetània Edicions. Valls (2008)144 pàgines, amb il·lustracions

MUNTANYA 879 10/200844

Cims de CatalunyaFrancesc Muntada – Jordi LaluezaCol·lecció: Gran FormatEdita: Editorial Alpina. Granollers (2008)144 pàgines, amb il·lustracions

Catàleg espeleològic de Catalunya.Volum 1Jordi de VallesEdita: Espeleo Club de Gràcia. (Barcelona, 2008)319 pàgines, amb il·lustracions

Més enllà del increïble potencialhidroelèctric de les aigües de la

capçalera de la vall Fosca i l’explotacióque se’n fa, poca cosa se’n coneix,d’aquesta vall, que té una diversitat depaisatges espectaculars, i unes possi-bilitats en el camp de l’excursionismeexcepcionals.

L’obra vol donar llum a tot allò queha quedat a les fosques durant massatemps; descobrir i comprendre a tra-vés de camins oblidats, valls verges imuntanyes emblemàtiques, cadascundels ingredients que, en la seva mesu-ra justa, componen el que avui conei-xem com la vall Fosca: la gent, elspobles, les tradicions, el patrimoniromànic, la natura.

En els quinze itineraris que ens pro-posa l’autor hi trobareu des de tran-quil·les passejades que enllacen petitspobles de la vall fins a itineraris pervisitar alguns del estanys més cone-guts, a ascensions als cims emblemà-tics de l’entorn de la vall Fosca.

Acaba d’aparèixer el primer volumdel Catàleg espeleològic de Cata-

lunya, d’una obra que comprendrà nouvolums i que pretén ser el recull mésexhaustiu de totes les cavitats deCatalunya. Aquest és un llibre impres-cindible per als espeleòlegs, geòlegs,biòlegs o arqueòlegs.

Han passat 111 anys d’ençà delprimer catàleg espeleològic de Cata-lunya, elaborat per Norbert Font iSagué, i ens trobem davant de l’ediciód’un nou catàleg amb més de 6.000cavitats referenciades. La descripció ila fitxa tècnica de cada cavitat vaacompanyada de la topografia corres-ponent.

La catalogació de les cavitats d’a-questa obra, però, s’ha basat en larecerca bibliogràfica i no en el treballde camp, i amb això s’aconsegueixreunir en un sol lloc totes les dades quehan aparegut en nombrosos publica-cions espeleògiques al llarg del temps.

Els autors van començar a estudiarla flora i la vegetació de la bassa de

Sanavastre, al terme municipal de Das(Cerdanya), el juliol de l’any 2000 en elmarc de l’estada botànica a la Molinaque organitza cada any el Grup d’Estu-dis Botànics Ramon Pujol i Alsina delCentre Excursionista de Catalunya.

Des d’un primer moment els vacridar l’atenció la llacuna al fons d’unclot i enmig de la plana ceretana, pro-ducte d’una antiga explotació minerade lignit, i de seguida van veure la granimportància que tenia des del punt devista botànic, on destacava principal-ment una extensa població de volantí(Myriophyllum spicatum), en plena flo-ració, surant a les aigües de la bassaenvoltada per un bogar i per una sal-zeda. L’entorn de la bassa no eren mésque ermots que colonitzaven el terrenyremogut per l’explotació del carbó.

En el llibre recullen el catàleg de laflora –228 tàxons– dels quals hi ha 27plantes noves per a la Cerdanya, unasegona citació a Catalunya de Rorippapalustris i també una citació d’unaplanta nova pels Països Catalans:Brassica barrelieri.

El llibre l’han editat en una empre-sa d’autopublicació sota comanda iestà disponible per Internet a l’adreça:www.lulu.com/content/1345462.

Aquest nou mapa de l’Editorial Alpinai Geoestel, correspon a l’Alt Bergue-

dà i un petit sector del Ripollès i la Cer-danya, on es representa la ruta circularconeguda per l’Ermità, que enllaça elsrefugis de Merolla, d’Audericó, d’Erols,de Rebost i l’alberg la Clota, passant perCastellar de n’Hug, el santuari de Mont-grony, Gombrén, coll de Merolla, SantJaume de Frontanyà, Sant Julià de Cer-danyola, el santuari de Falgars, la Poblade Lillet, Guardiola de Berguedà, Bagà,l’Hospitalet de Roca-sança, coll de Pal,l’estació d’esquí de la Molina, coll de laCreueta i altre cop Castellar de n’Hug.

Un recorregut de 95 km amb undesnivell acumulat de 6.600 m, quetambé, amb alguna variant es pot feren BTT o a cavall.

Aquest llibre és una invitació perso-nal al descobriment dels paisatges

del propi país. Els autors, l’un ambimatges, i l’altre amb el text, ens pre-senten el seu propi descobriment delterritori. De la seva mà, farem un reco-rregut des del delta de l’Ebre, fins alsalts cims pirinencs, però sempre desde miradors enlairats, des d’on gaudi-rem d’una amplia visió.

El recull fotogràfic, sempre desd’una perspectiva inèdita i molt perso-nal, ens convida a resseguir els paisat-

ges, i en el que es refereix als textosque acompanyen les fotografies degran format, aporta una nova manerade explicar el paisatge, en comentarisque ajudant a situar-se sobre elterreny.

El llibre, és una passejada, que ensofereix una visió esplèndida des delmediterrani fins la serralada pirinenca,tot passant per un seguit de miradorsprivilegiats, i en molts casos des delscims més destacats i sobretot méspanoràmics del nostre país.

Expedició del CTAC als Andes

Andinisme

Els components del Centre de Tec-nificació d’Alpinisme de la FEEC

van tornar a finals d’agost d’una expe-dició a la serralada Huayhuash, al norddel Perú, que culmina el cicle de dosanys en el qual han desenvolupat unprograma de tecnificació i millora per-sonal, en cordada i en equip per a lapràctica de l’alpinisme, sota la super-visió de l’experimentat alpinista LeoVegué, responsable del CTAC i d’unequip de tècnics professionals.

L’objectiu prinicipal era realitzar viesd’envergadura en estil alpí als principalscims de la serralada Huayhuash; però acausa de les males condicions de neu igel i el mal temps, tan sols es van poderassolir cims de cotes inferiors als 6.000,com ara el Tsacra Chico per l’aresta E.

A continuació l’equip es va traslladar ala Cordillera Blanca, on van centrar l’acti-vitat en l’escalada de grans parets, ano-menada també Big Wall. La muntanyaescollida va ser La Esfinge o Cerro Parón,que té vessants de granit de fins a 800 mde desnivell, amb la dificultat afegida

día – Güello Fresco. D’aquestamanera el Sistema Peña de Mediodía,situat a Sierra Bernera (Osca) arriba als23.708 m de recorregut i -866 m defondària. Aquest resultat és el premi ala constància de les exploracions enaquest massís, que continuen.

IV Congrés Europeu d’EspeleologiaDel 23 al 30 d’agost va tenir lloc el IVCongrés Europeu d’Espeleologia, que es

va celebrar a Lans-en-Vercors (França).Aquest congrés ha comptat amb mésde 2.000 visitants de 37 països, s’hanpresentat unes 200 comunicacions,s’han projectat més de 300 fotografies ipel·lícules, s’han realitzat més de 20.00visites subterrànies i més de 3.000 visi-tes a un curiós «espeleòdrom» anome-nat speleobox, una construcció artificialamb 60 m de galeries i gateres.Valentí Zapater

Darreres exploracionsinternacionals

Espeleologia

El 5 d’agost del 2008, un equip delcol·lectiu GS Forez i l’Interclub des

Partages van aconseguir la unió entreel sistema de la Piedra de San Mar-tín i la Gouffre des Partages. Ambaquest enllaç i les últimes revisions, elsistema arriba als -1.410 m de desni-vell i 80.200 m de recorregut desprésde 58 anys d’exploracions sota la fron-tera francoespanyola de Larra.

El grup d’espeleologia francès CATA-MARAN, en col·laboració amb espeleò-legs italians i grecs, ha aconseguit arri-bar als 1.100 m de fondària a la Gouf-fre du Lion, situada al massís de LefkaOri, a l’oest de l’illa de Creta. Aquestacavitat es converteix així en la segona demés fondària de Grècia. Durant l’any2007 una sèrie de desobstruccions vanpermetre atènyer un col·lector situat a lacota de -480 m. Enguany les explora-cions a través de pous, canyons, tramsactius i zones fòssils han permès assolirel sifò terminal situat a -1.100 m.

PHIL BENCE

M. SUBIRANA

M. SUBIRANA

V. R.V. R.

LA MOTXILLA DE MUNTANYA

MUNTANYA 879 10/200846

Cinema de muntanya

Cho Oyu non stop, una nova producció de Xavier Arias i Víctor Riverola


10/2008 MUNTANYA 879 47

Ja ha finalitzat la postproducció deldocumental Cho Oyu non stop,

escrit i dirigit per Xavier Arias i VíctorRiverola. La pel·lícula s’ha enviat alsprincipals festivals de cinema de mun-tanya del món, inclòs el de Torelló, inarra l’aventura de l’alpinista catalàXavier Arias al Cho Oyu, la sisenamuntanya més alta del món.

Aprofitant la celebració dels 85 anysdel Club Excursionista de Gràcia, XavierArias va voler pujar al cim del Cho Oyu,a l’Himàlaia, en menys de 24 hores, soli sense oxigen. D’aquesta manera, vafer un paral·lelisme amb la cursa demuntanya Matagalls-Montserrat. Des-prés de la tràgica mort de l’alpinistaIñaki Ochoa, rècord del món de veloci-tat al Cho Oyu, en Xavier és actualmentla tercera persona del món que acon-

Refugis

El nou refugi del Monte Rosa

Avui dia a Europa s’estan desenvolu-pant polítiques mediambientals que

tenen com a objectiu controlar la mas-sificació urbanística de la muntanya. Ésper això que s’estant fent obres demanteniment, millora i ampliació demolts refugis dels Alps, el Pirineu i d’al-tres serralades.

Construir un nou refugi allà on elvell havia quedat obsolet ha estat elcas del Refugi del Monte Rosa Hütte,al Valais (Suïssa). Es tracta d’una novaconstrucció autosuficient, perfecta-ment integrada al medi i d’un cost nogaire elevat. Té un recobriment espec-tacular de vidre i alumini, i això permetque s’integri perfectament dins del’entorn glacial en què es troba, a unaaltura de 2.810 m. És una construcciómodular de cinc plantes, amb unacapacitat per a 120 persones, ambrestaurant i lavabos amb dutxes d’ai-gua calenta. Dotat, a més, d’un siste-

ma de producció d’energia autònom.Aquest refugi marca una nova filoso-

fia de construcció d’edificis a gran alti-tud, i es converteix en una gesta tècni-ca de disseny i funcionalitat. Ha estatdissenyat per l’Escola Politècnica Fede-ral de Zurich, en col·laboració amb l’es-tudi d’arquitectura Bearth&Deplazes deChur i el Club Alpí Suís.

El Govern suís i els representants delcantó del Valais han donat suport aaquest projecte, i hom espera que siguiel primer d’un seguit de refugis futuris-tes que deixin enrere les antigues edifi-cacions de ciment i fusta, que amb eltemps es deterioren, per donar lloc a undels refugis més ben equipats del món.

Es preveu que la inauguració es facila propera temporada 2009-2010.Aquest refugi servirà de base a lesgrans ascensions del Monte Rosa, peròtambé per a les travessies amb esquís.Víctor Riverola

Vicenç Carbassa a la via del 58 de la Esfinge.

Lluc Valldosera a l’aresta E del Tsacra Chico.

Espeleòlegs de la SIE del CEA i delGE Ocho van aconseguir, el 6 d’agostpassat, la unió entre l’Espelunga dela Chorrota i l’Espelunga de Medio-

Imatge i topografia de la Gouffre du Lion (Creta).

de l’altitud, per damunt dels 5.000 m.També es va fer l’ascensió al cim Alpa-mayo per la via directa francesa.

Entre els sis joves que formaven elgrup hi havia Marc Subirana, instruc-tor de l’Escola de Muntanya i membredel CADE del Centre Excursionista deCatalunya.Jordi Bernat

segueix fer el cim en menys de 24hores, en solitari i sense oxigen.

El documental realitza un viatge através de la història de la conquesta delCho Oyu, i situa l’espectador al cor delNepal, primer per passar al Tibet, on hiha instal·lat el camp base. A la pel·lícu-la hi apareixen noms com HerbertTichi, Jordi Pons, Carles Vallés, MònicaVerge, Magda Nos o Ricard Vila, totsells imprescindibles per entendre coml’home pot arribar a posar a prova lesseves forces en un entorn tan verge.

La pel·lícula compta amb la col·labo-ració de ISM Extreme Computing, EpiriMountains, GCI Technologies, InfinitEmotions i Onda Rambla Punto Radio,empreses que han ajudat a fer possiblela gesta de Xavier Arias al Tibet.N. de la R.

Tornen al mercat els gramponsSARKEN

Material tècnic

Accident mortal d’Úrsula Williusa causa d’un allau

Accidents de muntanya

El 22 de juny d’aquest any, en unaascensió amb esquís al pic d’Esta-

ragne, una allau va arrossegar ÚrsulaWillius (1942-2008), del Centre Excur-sionista de Catalunya, que va perdre lavida en caure per un penya-segat. Ambaquest accident tan lamentable hemperdut una persona molt estimada que,al llarg d’una dilatada trajectòria mun-tanyenca, havia desenvolupat una acti-vitat notable com a excursionista, alpi-nista i esquiadora de muntanya.

Les seves ascensions als cims delPirineu, amb esquís i a peu, són innom-brables. Coneixia força bé els Alps ihavia visitat també altres zones de mun-tanya com el Pamir, Grenlàndia o elsAndes. En determinades èpoques de laseva vida havia practicat amb intensitatel ciclisme (havia pedalat els clàssicscolls alpins), la navegació a vela, l’acam-pada de muntanya i l’escalada (ella és

una dels set escaladors que donen noma l’agulla dels Set, a Montserrat). Laseva implicació en iniciatives de defen-sa de la natura queda reflectida, perexemple, en el paper que va jugar aMountain Wilderness de Catalunya. Enaquests darrers anys, l’esquí de mun-tanya era una de les seves activitatspredilectes. Va participar en moltes cur-ses i ral·lis, i l’equip format per ella i enJordi Matias va assolir molts èxits.

Si de l’Úrsula només diguéssim queva pujar molts cims o que va ser unaexcursionista infatigable, donaríem unaimatge molt poc real de la persona queella fou. Hem de proclamar que la sevacapacitat per a l’amistat era encara mésnotable que tot el conjunt de les sevesascensions i excursions. Va compartir lamuntanya amb els seus amics i el seurecord ens ensenya els valors de lacompanyonia, la senzillesa, l’amor a lanatura i el tracte amable, fins al puntque, en els dies posteriors a l’accident,molts amics han arribat a dir «voldria sercom ella». I és comprensible, perquèl’Úrsula era aquella companya que totsestimàvem, la que sempre optava perl’optimisme, la que sabia combinar unesperit muntanyenc de tremp fortíssimamb la bonhomia i l’alegria més enco-manadisses, una experiència alpinadilatada i plena, amb un captenimentmarcat per la discreció i la modèstia.Mentre la trobem a faltar, donem-li lesgràcies per ser com era, per la sevasimpatia i per la seva amistat.Jaume Aguadé


MUNTANYA 879 10/200848

Curses de muntanya

La primera Ultra Trail Aneto

10/2008 MUNTANYA 879 49

La primera Ultra Trail Aneto by Tran-goworld ha comptat amb 232 parti-

cipants, que van acabar la volta a l’A-neto, després de recórrer 64 km i7.000 m de desnivell. El lleonès Salva-dor Calvo i el madrileny Aurelio AntonioOlivar, que van dominar la prova desdels primers quilòmetres, aconseguei-xen fer la volta al massís en un tempsrècord de 8 hores i 39 minuts. Lamadrilenya Maria José Zazo s’imposàamb claredat en la categoria femenina.

Aquest és el primer trail en autosufi-ciència que envolta el massís de la Mala-deta pel GR 11. Es tracta d’un trail d’altamuntanya en què cada atleta ha de durel seu menjar i el material obligatori.

La travessa es va poder desenvolu-par en unes condicions meterorològi-ques immillorables. El punt de parten-ça, situat a la població de Benasc vareunir a més de 350 participants perrecórrer set valls del Pirineu central:Benasc, vall Hiverna, Llosars, Llauset,

Anglios, Salenques i Barrancs.www.ultratrailaneto.com Servei de premsa de NO LIMIT

Curses de muntanya

Kílian Jornet guanya l’Ultra Traildel Mont Blanc

Kílian Jornet sorprèn amb l’UltraTrail del Mont Blanc, i bat el rècord

de la prova, tot i que enguany era 7 kmmés llarga i tenia 700 m més de des-nivell, en una demostració de «cruel-tat» per part de l’organització. Aquestany s’incorporava a la cursa un epíleg:quan faltaven menys de 10 km perarribar a Chamonix s’havia afegit undesviament amb una pujada fins a uncoll, de 700 m de desnivell positiu, perbaixar després al poble. Això va serpsicològicament devastador, ja que varebaixar el rècord de la prova, queposseïa l’italià Marco Olmo, en unahora. També una hora va ser el tempsque va treure a Dawa Sherpa, el segonclassificat (21 h, 56 min, 52 seg).

Kílian Jornet va afrontar la cita sensecomplexos i va apostar per la victòria desdel primer metre. En els dos primerscontrols de pas, Saint Gervais i Contami-nes, va compartir la prova amb un grupde cinc, entre els quals hi havia Sherpa,però quan va arribar al tercer control, a

Les Chapieux, els seus companys deruta van decidir prendre un descansbreu, però en Kílian havia decidit conti-nuar endavant. En aquest punt vacomençar una escapada en solitari queja no va parar fins al final de la cursa.www.barrabes.com

Un miler d’excursionistes pugen a peu a Montserrat en el 25è aniversari de TV3

Actes commemoratius

Un miler d’excursionistes participa-ren en la pujada a peu a Montserrat

organitzada pel Centre Excursionista deCatalunya amb motiu del 25è aniversa-ri de TV3.

El dia 10 de setembre coincidiaamb els vint-i-cinc anys de la primeraemissió de Televisió de Catalunya(TV3), i el Centre Excursionista deCatalunya va col·laborar en aquestaniversari amb dos esdeveniments.Primer, una jornada de portes obertesdel local social, de deu de la nit fins al’una de la matinada, i es va afegir aixía la iniciativa de moltes altres entitatsde Catalunya que també van obrir lesportes a tots els ciutadans.

L’altre esdeveniment va ser l’organit-zació d’una pujada a peu multitudinàriaa partir de Monistrol fins a la plaça desantuari de Montserrat. La sortida deMonistrol tingué lloc a 3/4 de 7 del ves-pre, i es va arribar al santuari a 2/4 de9. En aquesta caminada hi participarenun miler d’excursionistes. Per pujar esva seguir el camí de les Canals, el del’Aigua i el de la Santa Cova, fins a laplaça de la Creu. Un itinerari que algunsel van fer en poc més de mitja hora, id’altres amb dues hores llargues, peròtothom a l’hora convinguda eren a laplaça. Una hora més tard de la sortidadels excursionistes, van iniciar la puja-da, també de Monistrol, aquests percarretera, uns sis cents ciclistes, en

aquest cas organitzat per la FederacióCiclista de Catalunya.

A un 1/4 d’11 de la nit, els excursio-nistes i els ciclistes ompliren la plaçad’unes 1.500 bengales lluminoses perconfigurar un gran símbol de Televisióde Catalunya. Aquesta hora les cameresde TV3 connectaren en directe amb elprograma especial de l’aniversari “La Nitvint-i-cinc”. Quan encara la plaça, eraplena de participants, l’escolania i unapart de la comunitat benedictina, queeren dalt del balcó principal del santua-ri, de forma espontània, entonaren elvirolai, en un moment de gran emoció.

Cal dir, que el Centre Excursionistade Catalunya i la Federació Ciclista vancomptar amb el suport de l’Ajuntamentde Monistrol, de Ferrocarrils de laGeneralitat, i també amb l’ajut d’unequip sanitari amb tres ambulàncies,bombers i mossos d’esquadra.Francesc Beato

Classificació ULTRA TRAIL ANETO BY TRANGOWORLD

Homes1. Salvador Calvo: 8:39:292. Aurelio Antonio Olivar: 8:39:303. José Manuel Villegas: 9:23:18

Dones1. Maria José Zazo: 12:25:072. Esther Vives: 13:14:243. Ana Cano. 14:59:24

Equips femenins1. Mònica Ardid – Teresa Forn: 13:11:23

Equipos mixtos1. Gorka Sasieta – Jaione Sasieta:

11:38:44

Equips masculins1. Ramon Rierola – Ferran Roque:

10:41:20

Un cop han estat resolts els proble-mes que presentava aquest gram-

pó, la nova versió ja està disponible atotes les botigues especialitzades demuntanya.

En la nova versió s’hi ha aplicat untractament tèrmic específic per aug-mentar la resistència a la fatiga, s’han

reforçat el dos cantells davanters delgrampó per augmentar-ne la robuste-sa i s’han redissenyat lleugerament lespuntes frontals. També s’ha fet unmarcatge «SARKEN v2» per a unaidentificació ràpida del nou model.

El SARKEN és el grampó tot terrenyde Petzl Charlet. És excel·lent en tottipus de terrenys. Les puntes davante-res en forma de T permeten una bonapenetració en gel i un posicionamentestable en mixtos, però també oferei-xen una seguretat en neu dura.Servei de premsa de Vertical Sports


NO LIM

IT

V. ZAPATER

J. AGUADÉ

J. AGUADÉ

ARXIU MUNTANYA

ARXIU MUNTANYA

ITINERARIS EXCURSIONISTES A cura d’Alexandre Costa

MUNTANYA 878 08/200850

Isona, Km. 3,8) travessa el riu de Vall-darques, on surt el petit congost delmateix nom. Passat el pont prendrem ala dreta una pista de terra que no tardaen creuar a gual el riu Sallent. Deixaremuna casa a la dreta, continuarem per lapista fins arribar a prop de les Cases,que veurem situada sobre una granroca, a l’altre costat del barranc. Abansd’arribar-hi girarem a l’esquerra per uncorriol senyalitzat entre antics camps deconreu per arribar a l’ermita abandona-da de Sant Jaume del Pui.0:45 h Sant Jaume del Pui (770 m).El corriol continua pujant entre restes deparets de pedra seca. Anirem girant apoc a poc cap a la dreta, per travessar elbarranc. Trobarem l’antic camí de Mon-tanissell, que seguirem fins a enllaçaramb una pista que planeja arran d’unsprats i camps de conreu. No tardaremen arribar a la barraca de Comalavall.1:35 h Barraca de Comalavall(1.048 m).Continuarem per la pista en direcció aMontanissell, primer a llevant, però aviatarribarem a un trencall, on canviaremde direcció vers ponent, en lleugera bai-xada. Als 100 m ens desviarem a la dre-ta (està senyalitzat) i entrarem en pen-dent dins el bosc de l’Obaga de Fonta-net per arribar al llit del barranc de laMuntanya, que seguirem uns 50 m i eltravessarem. Seguirem arran d’unsconreus un 100 m fins que trobem unapista de terra que no deixarem fins aarribar a la casa de Fenollet.2:25 h Casa de Fenollet (952 m).Sortim de la casa travessarem la carre-

Text de l’itinerari:Francesc Beato

Desnivell: +690 m / -620 m.

Dificultat: poc difícil.

Bibliografia: CORTÈS, Manuel. La serra delBoumort i muntanyes veïnes.Valls: Cossetània Edicions, 2005.

PIFERRER, Jordi. Camí d’Andorra.Terrassa: Editorial Albada, 2004.

Cartografia: Serra de Boumort (est). Escala1:20.000. Barcelona: EditorialPiolet, 2006.

Residència de turisme rural:Cal Fenollet (Ctra. Organyà aMontanisell, km 8). � 973 383 457

N.b.: de l’inici de la ruta, en elpont del Codó, fins passat el colletdels Prats, sota l’ermita de SantaFe, el camí està senyalitzat ambmarques de color blau i groc.

Pont del CodóErmita de Sant Jaume del PuiComalavallFenolletGrau del FangaretErmita de Sant FeColl MaríOrganyà

Us proposem resseguir un tram del camíque va dels boscos de la Baronia deRialb fins Andorra, un indret fins fa pocsanys d’accés difícil i complicat.

Un camí utilitzat per comunicarmasies, pel pas dels ramats, però tam-bé per contrabandistes, i en temps deguerra o persecucions, per fugir. Fou undels camins utilitzats al llarg del últimaguerra i postguerra civil, per entrar aAndorra o sortir-ne.

0:00 h Pont del Codó (555 m).La carretera L-511 (de Coll de Nargó a

tera, just en un revolt molt tancat. Peranar a trobar la canal per on puja el graudel Fangaret. Hi ha dues opcions: seguirel corriol que puja arran del cingle, se-nyalitzat amb les marques de colorsblau i groc, en direcció nord-est persuperar les muntanyes que tenim aldavant; o bé a partir de la mateix revolt,prop de la casa de Fenollet. Cal seguiruns vint minuts, vers llevant, l’antic camíplaner que comunica Montanisell ambOrganyà. Tenim a la nostra dreta, avall,la carretera, i sense arribar a la font Bor-donera, cal pujar per un corriol moltdesdibuixat fins a trobar la canal per onpuja el camí del grau del Fangaret.3:15 h Grau del Fangaret. El camí quepuja per aquest grau està malmès peldesús, però són encara visibles algunsmarges de pedra que li servien desuport. La pujada és forta amb pedrus-call inestable i matolls, però la canal noté gaire alçada (uns 80 m). Superada lacanal arribarem a un bosquet i desprésd’un descens continuarem per una pistaque ens condueix vers llevant fins alcollet dels Prats. A partir del collet delsPrats, també a llevant, per un corriol depujada, en poca estona ens situarem al’ermita de Santa Fe.3:40 h Ermita de Santa Fe (1.208 m).Situada dalt d’un penyal, que és la puntamés oriental d’una de les carenes que esdesprenen de la serra de Sant Joan que,d’est a oest, enllaça amb la serra deCarreu i uneix l’Alt Urgell amb el PallarsJussà. L’ermita és de parets nues, i tépoc interès artístic, però és gaudeix d’unpanorama molt extens; està emplaçadaarran del cingle, i des de la balconada dedavant de l’ermita, es domina la vall deCabó i la ribera d’Organyà. Deixem l’er-mita de Santa Fe, per baixar un altre copfins al collet dels Prats. A partir d’aquestcollet, el camí baixa fent revolts per lapart obaga, en vistes sobre la vall deCabó. Aquí deixarem les marques decolor blau i groc que ens acompanyen

des de l’inici de la caminada. Passaremarran del peu del cingle i ens portarà alcoll Marí, en vistes sobre Organyà i el rocde Narieda, a l’altre costat del Segre.4:15 h Coll Marí (910 m). En aquestcoll hi arriba una pista. Hi ha un monu-ment dedicat a Jacint Verdaguer. Nosal-tres seguirem uns 100 m la pista debaixada, on trobarem un corriol a la dre-ta que continua baixant, i que travessaen tres ocasions la pista que puja al collMarí. Creuarem la carretera de Monta-nissell, seguirem per un corriol pel cos-tat d’un regueró, que ve de la font Bor-donera, passarem pel costat de la masiade la Borda. Seguirem baixant pel camí,fins a l’entrada d’Organyà, on enllaça-rem amb la carretera de Cabó.5:00 h Organyà (558 m).

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

ALB

ER

T MA

RTÍN

EZ

La muntanya de Santa FeDel congost del Codó a la vila d’Organyà

X. H.

DADES PERSONALS

Nom 1r cognom 2n cognom

Adreça Núm. Pis/Porta Esc./Bloc

Codi postal Població

Telèfon Adreça electrònica

Data de naixement DNI Subscripció a partir del núm.

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA (És imprescindible per poder cursar la subscripció).

Si us plau, carregueu al meu compte o a la meva llibreta el pagament del rebut que el Centre Excursionista de Catalunya us presentarà a nom meu fins al proper avís.

Nom i cognoms del titular Data / / Signatura

Entitat Oficina DC Núm. compte

DADES DEL SOCI

Nom Núm. de soci

Envieu-me la frontal Petzl e+LITE a l’adreça següent:

Codi postal Població

D’acord amb la Llei 15/1999, del 13 de desembre, t’informem que les dades que ens facilites seran incloses en un fitxer automatitzat del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. Les dades facilitades són estrictament necessàries per mantenir la relació de subscripció. Tens el dret d’accés, rectificació,anul·lació i oposició, que podràs exercitar comunicant-lo per carta a: Paradís, 10 i 12 - 08002 Barcelona.

Centre Excursionista de Catalunya Paradís, 10 i 12 - 08002 Barcelona - Tel. 933 152 311

MUNTANYALA PRIMERA REVISTA EXCURSIONISTA CATALANA

Truca ara al 933 152 311(de dilluns a divendres de 10 a 21 h)

o envia totes les dades

a [email protected]

o www.cec.cat/revistamuntanya

SUBSCRIU-T’HI ARAi beneficia’t dels nostres avantatges

¡REGALA UNA SUBSCRIPCIÓ!

6 números+ frontal Petzl

24 €(enviament gratuït)

Més informació: • Companyia de guies www.cec.cat/guies tel. 933 152 311 [email protected]• Sortides guiades www.cec.cat tel. 933 152 311 [email protected]

TRESCS ALPINS El Tour · L’ós bru (Ursus arctos) és un animal molt robust, de musell allargat i...

Documents

Transcript of TRESCS ALPINS El Tour · L’ós bru (Ursus arctos) és un animal molt robust, de musell allargat i...