Treballem Textos Comprensio Catala 5

7/22/2019 Treballem Textos Comprensio Catala 5

1/15

2

Nom i cognoms:___________________________________________________ Data: _________________________

Text 1

Lesquema i el resum

Llegeix aquest text:1

Al voltant del riu Amazones sestn la selva ms gran del mn, on viuen un gran nombredespcies animals, algunes de les quals sn ben curioses.

Entre els peixos que habiten als rius, els llacs i els pantans de la selva destaca larapaima,considerat el peix de riu ms gran del mn. Altres peixos de la selva sn la piranya, el guppy,el quatre ulls, el peix disc, languila elctrica, etc.

A la selva tamb hi viuen un gran nombre dinsectes. Per exemple, les saubas, unes formiguestalladores de fulles que poden arribar a destrossar molts quilmetres de terres sembrades. Hiabunden les cuques de llum, les formigues legionries, les papallones gegants, etc.

Per acabar, tamb els ocells tenen una gran representaci a la selva. Un exemple s laura,una au que no t plomes al cap. Dins del grup dels ocells cal anomenar, a ms, el quetzal, elbotx formiguer barrat, el tuc o lenganyapastors.

3 Marca una daquestes oracions per comenar el resum del text anterior:

Al riu Amazones hi habiten molts peixos

A la selva amaznica hi viuen molts animals.

Cal cuidar la riquesa danimals que viuen a lAmazones

2 Completa lesquema segent:

4 Escriu el resum del text a partir de lesquema:

Classesdanimals

Animalsdestacats

peixospiranya, guppy, quatre ulls,

peix disc, anguila elctrica, etc

sauba

ocells

Altres

Espcies

animals

de la

selva

amaznica


2/15


Text 2

3 Lestructura dun text


Protegir els animals s important.A Espanya hi ha moltes persones que ho saben. Per aquestmotiu, hi ha ms de 500 organitzacions que tenen cura de les espcies amenaades.Tot seguitten mostrem algunes:

ADENA/WWF s una de les organitzacions de carcter mundial ms importants en ladefensa dels animals. A Espanya socupa de la conservaci despcies com ara ls bru, eltrencals, el linx ibric i la grua.

GREENPEACE Espanya s tamb una organitzaci internacional. Destaca per la sevalluita a favor de les balenes.

SEO/BirdLife s la Societat Espanyola dOrnitologia. Protegeix els ocells silvestres i elseu hbitat a Espanya.Aquesta organitzaci ha estat declarada dUtilitat Pblica.

LINIA (Institut Nacional de Recerques Agrries) treballa per la recuperaci de lesespcies de gallines autctones que es troben en perill.

Entre tots, podem fer-ho! Vols ajudar?

2 De qu tracta aquest text? Expressa-ho amb una sola oraci.

3 Completa aquest quadre amb les dades del text:

4 Numera per ordre alfabtic el nom daquests animals que comencen per b:

balena bis bacall

besuc be bfal

borinot boa bou

Pargraf 2

Organitzaci

Zona ontreballa

Animals queprotegeix

ADENA / WWF

Pargraf 3 Pargraf 4 Pargraf 5


3/15

4


Text 3

Lesquema i el resum


Sabies que les papallones poden ser un menjar molt gusts? Almenys per a alguns animals,com ara els ocells, les musaranyes, els erions i les aranyes.

Per evitar que se les mengin, les papallones han desenvolupat diferents trucs: algunespapallones emeten un so agut per espantar els animals que shi acosten. En sentir-lo, els seusdepredadors se nallunyen i les deixen tranquilles.

Altres espcies de papallones tenen a les ales uns ulls falsos que silluminen quan se sentenamenaades. Daquesta manera semblen animals ms grans.

Un altre sistema de defensa s el camuflament o el mimetisme, pel qual algunes espciesimiten el color de les flors o de les fulles o b volen en ziga-zaga arran de terra i prenen elcolor de la terra per tal de passar inadvertides.

2 Completa amb les dades del text:

Hi ha diversos animals que salimenten de papallones: ,

, i .

3 Completa lesquema del text:

Emetre un so agut.

4 Escriu un resum del text utilitzant lesquema anterior.

Trucs de les papallones


4/15


5/15

6


Text 5

Informaci bsica dun text


Molts pobles nmades traginen les seves cases i les munten all on sestableixen.Aix s elque fan, per exemple, els mongols. Per, saps quins passos cal seguir per muntar un ger?

Primer cal collocar tots els mobles a la zona que ser linterior de lhabitatge: lestufa alcentre, els baguls, els estris de cuina, etc. Si no es fa daquesta manera, desprs no passaran perla porta.

Desprs es fixen les parets, que estan fetes dun entramat de fustes, i els travessers que formenla teulada. Noms queda encaixar la porta i lestructura de la casa ja estar acabada.

Tot seguit es folren les parets amb diverses capes de feltre, una tela feta amb pl danimal.Daquesta manera, saconsegueix allar la tenda del fred.

Per acabar, es cobreix tota la tenda amb una gran tela impermeable i es lliga tot ambcordes, per evitar que se lemporti el vent. I ja est! A dins shi est ben calent.

Marca loraci que resumeixi millor el contingut del text:

Han construt un edifici de trenta plantes.

Installaran una planta delectrodomstics al meu poble.

Ja he regat les plantes.

2

Numera aquestes illustracions segons els passos que es descriuen al text:3

Fixat en aquestes paraules i subratlla lentrada que trobaries al diccionari:

camell freds agricultora rids

camella fred agricultores rida

camells fredes agricultors rides

camelles freda agricultor rid

4


6/15


Text 6

7 Lesquema i el resum


Viatjar a lespai sembla emocionant, oi? Per viure en una nau espacial pot resultar moltcomplicat a causa de la falta de gravetat.Vols saber qu fan els astronautes per adaptar-se ala falta de gravetat?

Per rentar-se les mans tenen un lavabo especial: posen les mans a dins i la mquinaabsorbeix laigua bruta. Per rentar-se la resta del cos fan servir draps humits.

Per caminar alguns minuts al dia i poder-se mantenir en forma utilitzen uns caminadorsespecials i es colloquen ventoses a les plantes de les botes.

Per dormir lliguen uns sacs a les lliteres i,daquestes manera,eviten flotar per la nau mentredormen.

Tot s qesti dadaptar-shi!

2 Escriu una oraci que expressi la idea principal del text.

3Completa lesquema del text:

4 Escriu el resum del text a partir de la informaci de lesquema.

Adaptacions a la falta de gravetat

Per rentar-se lavabo especial. Per Per


7/15

8


Text 7

Lesquema i el resum


Les inundacions per desbordaments dels rius provoquen danys molt greus: arrasen les terresde conreu, destrueixen les cases, etc. Les persones que estudien aquests fenmens saben que esprodueixen de tant en tant. Per aix treballen per prevenir alguns dels seus efectes.

A la zona alta dels rius shi fan dos tipus dobres: Els embassaments serveixen per emmagatzemar laigua en poca de crescuda,de manera

que es pugui aprofitar en poca de sequera. Els canals de derivaci consisteixen a desviar el curs dels rius per portar laigua de les

inundacions a un altre lloc, per exemple, a la mar.A la zona baixa dels rius shi fan altres obres: Les canalitzacions sn canals artificials que es protegeixen amb formig per controlar el

lloc per on passa laigua. Els dics sn murs de bastant alria que actuen com a barrera quan laigua creix.

Escriu el nom de cada obra de prevenci dinundacions:2

Completa aquest esquema del text:3

Completa el resum del text utilitzant lesquema anterior:

Els efectes de les inundacions per desbordaments dels rius es poden prevenir...

4

Zona baixa dels rius

Prevenci de

Zona alta dels rius


8/15


Text 8

9 Lesquema i el resum


Contnuament sorgeixen nous materials que ens fan la vida ms fcil, fins al punt quegaireb no ens podem imaginar com era la vida abans que sinventessin.Tot seguit et mostremalguns daquests materials que quan van aparixer ens van fer la vida ms fcil:

La cellofana la va inventar un qumic sus el 1908. s una mena de paper transparent imolt flexible que es fa servir sobretot per embolicar. Encolat per una de les cares s el papercello, que utilitzem per enganxar coses.

El nil el van inventar un grup de qumics i enginyers americans el 1928. Amb aquestafibra es fabriquen fils molt resistents que desprs sutilitzen per crear teixits i peces de vestir.

El Velcro el va inventar un sus el 1948 collocant petits ganxets en una cinta de teixit.Lavantatge s que les dues cares es poden enganxar i desenganxar molts cops sense que es facimalb. Sutilitza en lloc de botons o cordons en peces de vestir.

Completa lesquema del text:

Cellofana

Inventada per

Es fa servir per

Inventat per

Es fa servir per

Inventat per

Es fa servir per

2

3 Escriu el resum del text utilitzant la informaci de lesquema.

Tres invents

1900 1925 1950


9/15

10


Text 9

Lesquema


Al principi, el sol era lnica font denergia que tenien les persones.Ms tard es van descobriraltres fonts, com ara el carb, el petroli i el gas natural, que presenten linconvenient de sercontaminants. Per aix actualment cada vegada sutilitzen ms les fonts denergiarenovables, que sn inesgotables.

Lenergia elica procedeix del vent. Per obtenir-la es colloquen grans molins en zonesrases. El vent mou les aspes dels molins i una turbina converteix aquesta fora en energia.

Lenergia solar s la que procedeix del sol. Saconsegueix per mitj de grans miralls queconcentren els raigs del sol. Grcies a aquesta calor, el lquid que hi ha als dipsits sescalfa iel vapor mou les turbines, que produeixen lelectricitat.

Lenergia geotrmica s la que procedeix de linterior de la terra. Per obtenir-la es captala calor de les capes daigua subterrnia.Aquesta calor sutilitza directament (per exemple, pera calefacci) o b es transforma en electricitat.

Quina energia representa cadascuna de les illustracions segents?2

Completa aquest esquema amb informaci del text:3

Energies

Energia: elica

Procedeix de:

Manera daconseguir-la:

Energia:

Procedeix de:


Energia:

Procedeix de:



10/15


Text 10

11 El resum


Tots estem acostumats a enregistrar la nostra msica preferida en una cinta i desprsescoltar-la a qualsevol lloc. Per aix no sempre ha estat possible. Saps com es grava i esreprodueix el so en un magnetfon?

Primer, el micrfon converteix els sons que volem gravar en un senyal elctric: fa unaespcie de cpia elctrica del so.

Desprs, aquest senyal viatja a travs del cable fins al capal gravador, que s una pea deferro imantat.

Tot seguit, el capal imanta la cinta de gravaci, on deixa una espcie de dibuix quereprodueix el senyal elctric.

Per acabar, per escoltar la gravaci, el capal torna a convertir el senyal elctric. I aquestsenyal es converteix en so als altaveus.

2 De qu tracta aquest text? Explical amb una sola oraci.

3Escriu les paraules del text que indiquen ordre i afegeix-ne dues ms.

5 Escriu el resum del text.

4 Numera aquestes illustracions segons lordre en qu es descriuen al text:


11/15

12


Text 11

El resum


Els ponts han estat i sn molt importants per a la humanitat. Grcies als ponts podemsuperar les dificultats del relleu (rius, valls, etc.). En el passat van permetre que les personespoguessin viatjar i, daquesta manera, es poguessin conixer i intercanviar els seus productes.Per els tipus de ponts han variat molt al llarg del temps.

Al principi es collocava el tronc dun arbre caigut en els llocs ms estrets.Ms tard, fa uns 3.000 anys, es van aixecar els primers ponts apilant pedres, que formaven

columnes. Els forats entre les columnes es cobrien amb grans lloses de pedra.Ms endavant es van construir ponts de fusta subjectats amb cordes: eren els primers ponts

suspesos.Desprs, els romans van introduir una gran millora: els arcs. Els ponts que es van construir

en aquella poca encara sutilitzen.Per acabar, es van aplicar nous materials en la construcci de ponts: ferro, formig, acer,

etc.Aquests materials han augmentat la seguretat i la longitud dels ponts.

Quin daquests ttols et sembla ms adequat per al text?

Materials de construcci de ponts

Ponts ms famosos

Importncia dels ponts

2

Escriu el resum del text.4

Ordena aquestes illustracions segons lpoca en qu es van construir els ponts:3


12/15


Text 12

13 Lesquema


La nit mgica del 23 de juny, viglia de Sant Joan, els habitants de San Pedro Manrique(Sria) caminen descalos per damunt de les brases duna foguera.Amb aquesta festa se celebralarribada de lestiu. Es tracta dun costum molt antic, de fa molts segles.En primer lloc, encenen la foguera.Aix es fa a les nou en punt de la nit.Desprs, els joves ballen, agafats pels braos, al voltant de la foguera.Ms tard, quan noms queda el caliu, saplana i es prepara el cam de brases.A les dotze en

punt tot est a punt. La catifa de brases t un pam dalria per quatre metres de llargria.Per acabar, sona una trompeta i tot queda en silenci. Els sampedranos, amb quatre o cinc

passes i trepitjant ben fort amb tota la planta del peu,van passant sense pensar-shi. La majoriaho fa amb alg damunt de les espatlles, perqu el pes sigui ms gran, ja que com ms fort estrepitja menys perill de cremar-se hi ha. Alguns satreveixen fins i tot a ballar durant unsmoments sobre el foc.

Completa lesquema sobre aquesta festa:2

Numera aquests passos segons lordre en qu els sampedranos celebren la festa.

Toquen la trompeta i passen per damunt de les brases.

Encenen la foguera.Els joves comencen a ballar.

Es prepara el cam de brases.

3

Escriu el resum del text.4

Nom de la festa: nit de Sant Joan

Data: Lloc:

Motiu:


13/15

14


Text 13

Informaci bsica dun text


Les persones sempre han necessitat un lloc per viure. Per, naturalment, els habitatges hancanviat molt al llarg de la histria i shan construt amb materials molt diversos.

Els egipcis feien les cases amb maons que fabricaven assecant largila al sol.Els vkings van construir les seves cases amb fusta, subjectant-la amb claus de metall.Els cavallers medievals vivien en grans castells de pedra que els servien com a fortalesa i

defensa davant dels seus enemics.En poques posteriors shan construt les cases amb formig armat, un material que fa que

els habitatges siguin molt resistents.En lactualitat es construeixen gratacels amb una gran quantitat de materials, especialment

amb ferro, que t una gran resistncia.

Resumeix en una sola oraci la idea principal del text.2

Escriu de qu est fet cadascun daquests habitatges:3

Indica a quin lloc es refereix cadascun daquests gentilicis.

calder A la poblaci de Caldes de Montbui.

targar

vigat

reusenc

blanenc

Quin s el gentilici de la teva localitat?

4

A B C D


14/15


Text 14

15 La fitxa


Mans Unides s una organitzaci no governamental per al desenvolupament.Aix vol dirque s una associaci que no depn del govern i que es dedica a impulsar el progrs dels pasosms necessitats.

Aquest objectiu es duu a terme a partir de dues lnies de treball: Sensibilitzant i informant la societat catalana sobre la realitat dels pasos en vies de

desenvolupament, per motivar canvis que promouen un mn ms just. Finanant projectes que contribueixin a millorar les condicions de vida de les persones.

Aquests projectes sn de cinc tipus: Projectes agrcoles, amb els quals sintenta millorar els conreus, obtenir maquinria

adequada i construir graners, molins i magatzems, entre altres activitats. Projectes sanitaris, com ara la construcci dhospitals o leducaci per a la higiene. Projectes educatius, com ara la creaci descoles. Projectes de promoci de la dona, per fomentar la seva participaci en la vida de la

comunitat. Projectes socials, s a dir, ajuts econmics per adquirir habitatge o per cobrir altres

necessitats.

Emplena aquesta fitxa amb la informaci del text:2

Escriu el resum del text utilitzant la informaci anterior.3

Mans Unides

Qu s?

Quines lnies de treball t?

Quin tipus de projectes finana?


15/15

16


Text 15

Lesquema


Lalpinisme s un esport molt perills, entre altres raons, per les dificultats que caracteritzenel clima a la muntanya. Per aquest motiu, s molt important tenir en compte alguns factorsque ens poden indicar com ser el temps abans de comenar lescalada,com ara laspectedels nvols, els vents i el color del cel.

Quan els nvols sn petits i baixos, s probable que el dia sigui bo. En canvi, els nvolsallargats anuncien mal temps, especialment quan es barregen amb boira i formen un cercle alvoltant del cim de la muntanya.

Per conixer el temps que far tamb podem observar els vents. Els vents sn un factor moltimportant que cal tenir en compte abans de pujar una muntanya, tant pel perill que podencomportar com per la informaci que ens poden proporcionar. Els vents que provenen del sudindiquen mal temps, especialment si vnen corrents daire calent. Per contra, quan els ventsprovenen del nord, podem suposar que el dia ser agradable.

Per acabar, ens podem fixar en el color del cel. En fosquejar, a vegades el cel es torna decolor rogenc; aix vol dir que lendem el cel estar ser. Si aquest color rogenc lobservem atrenc dalba, significa que el dia ser fred i que potser plour.

Marca la informaci que recull el text:

Els elements necessaris per pujar una muntanya.

El temps que far durant la setmana.

Com es pot preveure el temps que far abans de comenar una escalada.

2

Completa aquest esquema del text:3

Escriu a quina entrada del diccionari buscaries aquestes expressions:

Caigut del cel

Ploure sobre mullat

4

Per saber quin temps far, podem tenir en compte:

Treballem Textos Comprensio Catala 5

Documents

Transcript of Treballem Textos Comprensio Catala 5