Treballant junts dels 3 als 16 anys Professionals i escola · Fins a 1950 0 10 20 30 40 50 60 70 80...
36
Treballant junts : dels 3 als 16 anys Professionals i escola Brots epidèmics per malalties prevenibles Acadèmia de Ciències Mèdiques Dissabte 4 de juny 2011 JBatalla Hepatitis A, Xarampió i Tos ferina
Transcript of Treballant junts dels 3 als 16 anys Professionals i escola · Fins a 1950 0 10 20 30 40 50 60 70 80...
Treballant junts : dels 3 als 16 anys
Professionals i escola
Brots epidèmics per malalties prevenibles
Acadèmia de Ciències Mèdiques
Dissabte 4 de juny 2011
JBatalla
Hepatitis A, Xarampió i Tos ferina
Hepatitis A
En els darrers 14 anys s’han produït 290 brots d’hepatitis A
0
5
10
15
20
25
30
35
40
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Distribució anual de brots d'hepatitis A. Catalunya, 1996‐2009
Nombrede casos
Fins a 1950
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
5‐9 10‐14 15‐24 25‐34 35‐44 45‐54 55‐64 >64
Infecció infantil 10 anys tothom la havia patit formes asimptomàtiques Per la qual cosa no era un problema per a la Salut Pública
Hepatitis A
Percentatge d’anticossos antihepatitis A a la població catalana fins 1950
% Casos
Anys
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
5‐9 10‐14 15‐24 25‐34 35‐44 45‐54 55‐64 >64
Perquè s’ha produït aquest canvi?
Actualment
Què implica aquest canvi?
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
5‐9 10‐14 15‐24 25‐34 35‐44 45‐54 55‐64 >64
Clor
Cronologia dels processos que han millorat la qualitat sanitària del aigua
1918 Inici de la cloració de les aigües de Barcelona i sistematització dels seus controls analítics.
1955 El creixement de la població obliga a captar aigües de superfície (riu). Es crea una planta depuradora en Sant Joan d’Espí. Del tractament i distribució del aigua s’encarrega una empresa privada que amb la seva política d'expansió i oferta, apropa l’accés del aigua al ciutadà.
1977 En el tractament de l’aigua s'inclouen filtres de sorra i posteriorment es canvien per filtres de carbó que a mes tenen la propietat d'absorbir micropartícules
1982 Pla de sanejament de Catalunya. En ell, s’inclou el tractament d’aigües residuals abocades als rius.
1991 Inici de l'ozonització del aigua per millorar la seva qualitat organolèptica. Aquest tractament aporta a mes un clar efecte viricida
Ozó
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
5‐9 10‐14 15‐24 25‐34 35‐44 45‐54 55‐64 >64
Hepatitis A. Transmissió Indirecta (hídrica) Directa (feco‐oral)
Brots: 290 Num casos: 3894 Nummorts: 10 (letalitat: 0,26 %)
Des de 1996 fins 2009:
Endemicitat Casos 10E5 Edat Transmissió
Alta 41‐150 < 15 Persona ‐ personaaigua i aliments
Mitjana 11‐40 Adolescents Persona ‐ personai joves aigua i aliments
Baixa <11 Adults Viatges internacionalscontactes domiciliarishomosexuals
Què implica aquest canvi?
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
5‐9 10‐14 15‐24 25‐34 35‐44 45‐54 55‐64 >64
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
5‐9 10‐14 15‐24 25‐34 35‐44 45‐54 55‐64 >64
2005 2055
En els propers anys, la tendència serà un increment de la població susceptible augment de brots epidèmics i casos amb simptomatologia clínica
Es pot prevenir aquesta situació?
edatedat
En la població major de 6 anys, el 70% dels casos de hepatitis A cursen amb simptomatologia L’aparició d’hepatitis fulminant en els majors de 40 anys es multiplica per 6
És suficient el programa de vacunació escolar?
És efectiva la vacuna VHA ?
La única mesura preventiva es la
vacuna antihepatítica A
Impacte de la vacunació antihepatitis A. Catalunya 1998‐2007
Casos d’hepatitis A notificats entre 1999 y 2004. Cohorts nascudes entre 1987 y 1993
No vacunats 1.217.171 71 casos declaratsVacunats 1.299.878 10 casos declarats
RR = 7,58
Cap cas en vacunatsprácticament un 100% deeficàcia vacunal
Efectivitat de la vacuna
Dominguez A, et al Vaccine (2008) 26, 1737‐1741
0
20000
40000
60000
80000
100000
120000
140000
160000
1 7 13 19 25 31 37 43 49 55 61 67 73 79 85 91 97
No immunes Vacunats Amb anticossos
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49 53 57 61 65 69 73 77 81 85 89 93
No vacunats immunes
2007 9 34,7 %
2015 17 43,8 %
Any Cohorts poblacióvacunades susceptible
Any Cohorts poblacióvacunades susceptible
És suficient el programa de vacunació escolar?
0
5
10
15
20
25
30
35
<1 1‐4
5‐9
10‐14
15‐19
20‐24
25‐29
30‐34
35‐39
40‐44
45‐49
0
5
10
15
20
25
30
<1 1‐4 5‐9 10‐1415‐1920‐2425‐2930‐3435‐3940‐44
221
Brot d’octubre 2006 – juny de 2007381 casos
Xarampió
Brot d’octubre 2010 169 casos
25‐35 anys 30‐40 anys
Al 2010 la distribució bimodal és menys acusada
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Triple vírica
Edats enlustres
Any de naixement
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
Triple vírica
Població vacunada
Poblacióno
vacunada
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Triple vírica
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
Disminució de la
circulació del virus
Població vacunada
Poblacióno
vacunada
Cvaltes
Cvbaixes
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Triple vírica
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
Disminució de la
circulació del virus
Població vacunada
Poblacióno
vacunadasusceptible
Cvaltes
Cvbaixes
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Triple vírica
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
Població vacunada
Poblacióno
vacunadasusceptible
Cvaltes
Cvbaixes
PoblacióImmunitzada
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Triple vírica
454035302520151050
4035302520151050
302520151050
35302520151050
2520151050
20151050
151050
1050
50
0
Cvaltes
Cvbaixes
PoblacióImmunitzada
Poblacióno
vacunadasusceptible
Població vacunada
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
0
5
10
15
20
25
30
35
<1 1‐4
5‐9
10‐14
15‐19
20‐24
25‐29
30‐34
35‐39
40‐44
45‐49
Xarampió
Brot d’octubre 2010 169 casos
30‐40 anys
0
5
10
15
20
25
30
<1 1‐4 5‐9 10‐1415‐1920‐2425‐2930‐3435‐3940‐44
221
Brot d’octubre 2006 – juny de 2007381 casos
25‐35 anys
0
5
10
15
20
25
30
35
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Comparació del nombre de casos de xarampió a Catalunya en població < de 15 mesos
Octubre 2006 – juny 2007
0
1
2
3
4
5
6
7
8
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Octubre 2010
OR = 7,02 IC 95% ( 4,69 – 10,51 )
Canvi en Calendari de Vacunacions: avançar la 1a dosi dels 15 mesos als 12 mesos En el període epidèmic es va vacunar als 9 mesos En el període epidèmic, els contactes de casos es van vacunar als 6 mesos
No vacunats
0
5
10
15
20
25
30
<1 1‐4 5‐9 10‐14 15‐19 20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44
221
0
5
10
15
20
25
30
35
<1 1‐4 5‐9 10‐14 15‐19 20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49
Brot 2010 Tots els casosn=169
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
<1 1‐4 5‐9 10‐14 15‐19 20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49
Brot 2010 Pob mòbiln=58 (34,3%)
0
5
10
15
20
25
30
<1 1‐4 5‐9 10‐14 15‐19 20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49
Brot 2010 Pob sedentàriaBrot 2006 Tots els casos
Al 2010 la distribució bimodal és menys acusada
18
1216
46 47
24
y = 4,7143x + 10,667
05
101520253035404550
2004 2005 2006 2007 2008 2009
Brots de tos ferina a Catalunya
Tos ferina
‐1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 10.000
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Evolució dels casos de Tos Ferina a Catalunya des de 1986 fins a 2009
Declaraciónumèrica
Declaraciónominal
Declaraciónumèrica
Declaraciónominal
Diagnòstic PCR
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Evolució dels casos de Tos Ferina a Catalunya des de 1986 fins a 2009. Escala logarítmica
Tos ferina
050100150200250300350400450
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Casos declaració nominal
OR 3,6 1 (3,17 – 4,10)
X2 = 445,6 p<0,00001
Diagnòstic PCR
Tos ferina
050100150200250300350400450
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Casos declaració nominal amb diagnòstic PCR
Diagnòstic PCR
OR 1,44 (1,33 – 1,56)
X2 = 80,3 p<0,00001
0,00
50,00
100,00
150,00
200,00
250,00
300,00
350,00
400,00
<1
1‐4
5‐9
10‐14
15‐19
20‐29
30‐39
40‐49
50‐59
>60
<11‐45‐910‐1415‐1920‐2930‐3940‐4950‐59>60
Y = 43,48 xY = 3,31 xY = 1,50 xY = 1,60 xY = 0,34 xY = 0,12 xY = 0,28 xY = 0,18 xY = 0,07 xY = 0,05 x
El coeficient del pendent de la recta de regressió indica el pocincrement de casos entre 2003‐2010
Alemanya. Casos de tos ferina per grups d’edat
Catalunya. Casos de tos ferina per grups d’edat
0,00
50,00
100,00
150,00
200,00
250,00
300,00
350,00
400,00
<1 1‐4 5‐9 10‐14 15‐19 20‐29 30‐39 40‐49 50‐59 >60
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Tos ferina en < 1 any a Catalunya. Declaració nominal dels casos per anys
0
50
100
150
200
250
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Nombre de casos
Pruebas de chi-cuadrado
20,120a 22 ,57617,315 22 ,746
1438
Chi-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitudN de casos válidos
Valor glSig. asintótica
(bilateral)
0
50
100
150
200
250
nens
nenes
Tos ferina. Distribució dels casos per gènere a Catalunya en nens menors d’un any
0
50
100
150
200
250
300
Hospitalitzats
No hospitalitzats
Tos ferina. Hospitalització dels casos per edats en mesos a Catalunya
En els dos primers mesos de vida, la hospitalització és 250 vegades més freqüentOR = 3,59 IC 95% (2,80 – 4,60)
Valor gl Sig. asintótica (bilateral)Chi‐cuadrat de Pearson 180,350 22 ,000
Tos ferina a Catalunya. Evolució de la malaltia i letalitat en població < d’un any
Curació 1086 75,5
Defunció 14 1
Desconegut 338 23,5
Evolució n %
Letalitat 1,27 %
Defunció 14 casos 5 9
nens nenes
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
< 1 mes 1 mes 2 mesos 3 mesos 4 mesos 5 mesos 6 mesos
nens
nenes
Chi‐cuadrat 8,193 gl 4 p = ,085 NS
Tos ferina a Catalunya. Mortalitat per gènere en població < d’un any
Nombre de casos
Conclusió
S’hauria de estudiar la necessitat d’incorporar la vacunació antihepatítica A de forma sistemàtica a la població infantilS’hauria de intensificar la vacunació antihepatítica A a la població que viatja
S’hauria de vacunar del xarampió a les cohorts de població susceptible.S’hauria de intensificar aquesta vacunació a la població immigrant i la que viatja
S’ha de continuar una vigilància epidemiològica acurada de la tos ferina S’hauria d’aconseguir el obtenir diagnòstics de tos ferina en la població adulta
Moltes gràcies
