EL TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ O DEL SANT OFICI

Contesteu a les preguntes i elaboreu un treball

amb els continguts de les respostes.

1.- Aquest tribunal, en quin moment es va crear i amb quina finalitat?

Es va crear a l'any 1231 per lluitar en contra de les heretgies.

2.- En aquest tribunal, quina classe de delictes es jutjaven?

Els delictes que es jutjaven en el tribunal de la inquisició eren:

- Les opinions o afirmacions en contra de la fe catòlica.

- Les opinions o afirmacions en contra de les veritats dites per l’església

o no revelades per tots.

- Les opinions o afirmacions que contradeien la fe, per diverses

conseqüències, probablement morals certes.

- Les opinions o afirmacions que tenien doble sentit, un catòlic i un en la

falta de la fe. Principalment el que destacava era l’últim.

- Les opinions o afirmacions que no se basaven en asuntes tocants a la fe

o la moral.

- Les opinions o afirmacions en contra de la unitat de l’església.

- Les opinions o afirmacions en contra de la pietat catòlica.

- Les opinions o afirmacions que difamen les autoritats eclesiàstiques o

estats religiosos.

- Les opinions o afirmacions que blasfemen a Deu.

- Negar la fe de Deu rebuda en el bautisme.

- Negar la fe de les religions en certes circumstàncies.

- Blasfemar la fe.

- Dividir-se o separar-se d’una religió.

- Endevinalles,fetilleria i arts d’encantament.

- Invocar als dimonis.

- Astrologia judiciària i quiromancia.

- Delicte dels no sacerdots que celebren misa o confessen. - Clercs que contrauen matrimoni.

3.- Quina manera de procedir tenia el Tribunal de la Inquisició? Com

actuava?

Hi havia diferents tipus de procediments:

Edicte de gràcia: L'acusat tenia 30 o 40 dies per confessar-la seua

culpa, si no confessava recorrien a la pena de mort.

Delació: Tots els ciutadans podien ser col·laboradors del tribunal.

Detenció: En una presó de la inquisició.

Investigació: S’investigava a l’acusat per saber la veritat.

Reu: Incomunicat, ignorava la identitat del delator i els càrrecs que se

li imputaven, fomentant així la denúncia.

Segrest de béns: Per a pagar les despeses del procés i manteniment de

l'acusat.

Judici. El reu comptava amb un advocat defensor, que increpava el reu

a què confessés els seus culpes, més que defensar-lo. Tot acabava en

absolució o condemna.

4.- Quina relació hi havia entre el Tribunal de la Inquisició i la

Monarquia Absoluta? Era important el poder de l’església en la Monarquia

Absoluta?

Les diferències que havien entre el Tribunal de la Inquisició i la

monarquia absoluta eren les ordres religioses: A la Monarquia Absoluta la

propietat eclesiàstica era el nucli d'un ordre estamental immutable i a la

inquisició era l'instrument d'eficàcia provada per a eliminar qualsevol gènere

d'amenaça contra si mateix.

5.- Com actuarà el Tribunal de la Inquisició front a les idees de la

Il·lustració que arriben a Espanya des de França? En aquests textos tens

alguna informació al respecte.

El Tribunal de la Inquisició actuava controlant i censurant la informació sobre

tot escrita que arribava des de França. Es controlaven els llibres, per a que

les persones no pogueren trobar informació i els filòsofs e intel·lectuals eren

perseguits, amenaçats i torturats moltes vegades fins la mort, per a que no

divulgaren les seues idees.

La intervención del Santo Oficio en la lucha contra la penetración de ideas

revolucionarias francesas, a partir de 1789, se manifiesta por ejemplo en un

edicto inquisitorial de 13 de diciembre de 1789 donde se declara que,

“teniendo noticias de haberse esparcido y divulgado en estos reinos

varios libros, tratados y papeles que pretenden destruir el orden político

y social, y de aquí la jerarquía de la religión cristiana, se comunica la

prohibición explícita de leer treinta y nueve obras escritas en francés,

bajo la multa de doscientos ducados”.

El Santo Oficio mantuvo intacto su aparato de vigilancia, que preveía la

presencia de comisarios en los puertos marítimos y en las fronteras

terrestres, así como la visita sistemática a las librerías del reino, que estaban

obligadas a presentar un ejemplar del Índice de libros prohibidos, así como

un inventario anual de sus existencias.

Las órdenes religiosas, ven en la propiedad eclesiástica el núcleo de un orden

estamental inmutable, presidido por la monarquía absoluta, y en la

Inquisición el instrumento de eficacia probada para eliminar cualquier género

de amenaza contra el mismo. Ahora son los filósofos y liberales, como antaño

los moriscos o judaizantes.

El dominico Alvarado advierte a los filósofos: «Prediquen, pues, si así les

parece su doctrina; pero no extrañen que para esta clase de apóstoles

tengamos los católicos un quemadero; y si no se hallan con fuerzas ni

para callar ni para arder, todavía tienen otro remedio. Ahi está la

Francia, que los recibirá con los brazos abiertos (...). Pero; ¿en la

España? (...), ¿qué deben esperar? Ya lo tengo dicho: el quemadero».

6.- Quina reacció tindran els filòsofs i pensadors espanyols que escolten

notícies del que està passant a França en època de la Revolució. Ací tens

altre text que et pot ajudar.

Els pensadors i els il·lustrats espanyols pensarien que el que ells estaven

iniciant a Espanya, a França ja havia sorgit i ja havia esclatat, en part,

gràcies a la classe obrera, es a dir, als treballadors i als comerciants. I que

havien d’aconseguir que Espanya continuara pel mateix camí, de tal forma

que havien d’obrir els ulls a la classe obrera per a comptar amb el seu

recolzament i així poder fer que les coses canviaren.

“Debemos luchar contra «el despotismo religioso y civil», que gobierna

España y cuyo núcleo, lógicamente, es el Santo Oficio. «¿No es ya tiempo -

se pregunta José Marchena- de que la nación sacuda el intolerable yugo

de la opresión del pensamiento? ¿No es tiempo de que el gobierno suprima

un tribunal de tinieblas que deshonra hasta el despotismo? (...) El primer

paso de toda mejora es destruir la Inquisición por sus fundamentos”. Lo

cierto es que el «tribunal de tinieblas» puso todo su celo en obstaculizar

una propaganda revolucionaria que, desde el momento en que llegan al

poder los girondinos, cobra nueva intensidad.

7.- BUSQUEU MÉS INFORMACIÓ I COMENTEU LES 4 CARACTERÍSTIQUES

IMPORTANTS QUE APAREIXEN A CONTINUACIÓ: Busqueu més informació

sobre elles i expliqueu-les en el treball. Aquestes idees també eren

defensades per la Inquisició.

1. VISIÓ TEOCÈNTRICA DEL PENSAMENT DE L’ANTIC RÈGIM

Creguem que la visió teocèntrica fa referència a que Déu es el centre del món. L’església vol inculcar al poble els seus pensaments.

2. ORIGEN DIVÍ DEL PODER DEL REI. (ESGLÈSIA I MONARQUIA ABSOLUTA ESTAVEN UNITS)

L’origen diví que tenia atorgat el rei provenia de Déu. Al estar unides l’església i la monarquia absoluta, basant-se en la figura de Déu, deien qui tenia el poder o qui era elegit per ser el rei.

3. SOCIETAT ESTAMENTAL.

En la societat dividida per estaments, l’església i la Inquisició, formaven part del prestigiós grup social de privilegiats. Això volia dir que podien accedir als càrrecs econòmic i polítics, ja que, formaven part de la classe que tenia gran pes social i que per estar dins d’aquesta classe, arribaven fins i tot, a lliurar-se d’alguns pagaments.

4.CONDICIÓ DE LA DONA EN L’ANTIC RÈGIM.

La condició de la dona a l’Antic Regim era molt miserable. La part de la població que eren homes pensaven que la dona sols servia per a les tasques domestiques, encarregar-se dels fills i de ser la dona perfecta servint al seu marit.

1ª.- VISIÓ TEOCÈNTRICA DEL PENSAMENT DE L’ANTIC RÈGIM : Algunes frases

d’aquella època deien:

Las únicas lecturas que deben editarse son las vidas de santos y las obras

de piedad.

Todo es obra de Dios, los hombres tienen un destino en la tierra que está

predestinado por Dios y sujeto a un plan divino.

Per contra, la Il.lustració defensava la llibertat de pensament i el pensament

racional, ací teniu algun exemple d’un pensament il.lustrat:

La fe es una virtud inventada por los hombres que temen las luces de la razón,

y que pretenden de este modo engañar a los hombres para someterlos a su

autoridad.

A Espanya es volen defensar aquestes idees perquè es vol fer que Espanya

s’aproxime als països europeus on s’estan desenvolupant les ciències i els

nous pensaments. Un intel.lectual de l’època, Gándara deia:

“Si se aspira a sacar a España de su atraso cultural, y de que entre

nosotros broten «las divinas plumas» de los Voltaire, Montesquieu o

Rousseau, es preciso garantizar la libertad de pensamiento.”

També la Il.lustració defensava la importància de que les persones havien de

buscar la felicitat i deia que la Natura ha creat a l’home per a que arribe a

ser feliç.

2.- ORIGEN DIVÍ DEL PODER DEL REI. (ESGLÈSIA I MONARQUIA ABSOLUTA

ESTAVEN UNITS)

El poder del rey tiene origen divino, la autoridad del Rey es designada

por Dios y solo a éste le debe rendir cuentas....... El rey es la ley

3.- SOCIETAT ESTAMENTAL: L’esglèsia, la Inquisició, formava part d’un

estament privilegiat. Els estaments privilegiats (noblesa i clergat), tenien un

pes social molt gran donat el seu prestigi i es lliuraven de pagar molts

impostos. També, tenien un tracte jurídic diferent a altres grups socials com

burgesos i camperolat, a més d’ accedir a càrrecs polítics i econòmics de

manera preferencial.

4.- CONDICIÓ DE LA DONA EN L’ANTIC RÈGIM: Aquest text vos pot ajudar.....

"Durante el Antiguo Régimen, el cometido de la mujer es

fundamentalmente doméstico. Tres son sus funciones básicas: ser buena

madre y esposa, ordenar el trabajo doméstico, y perpetuar la especie

humana. Fray Luis de León en su obra La Perfecta Casada traza el perfil

ideal de la mujer: modesta, recatada, obediente, sacrificada, defensora del

propio honor y del familiar, educadora de los hijos, etc.”