treball nuria i azucena

10
Santiago Rusiñol

Transcript of treball nuria i azucena

Santiago Rusiñol

Teatre Modernista

Va ser una renovació teatral paral·lela a la que es feia a París. Va començar amb obres i òperes clàssiques de totes les èpoques que recollien totes les arts. Pretén canviar la societat a partir de les idees que es narren al teatre. Vol que els espectadors surtin del teatre amb nous temes per pensar. Planteja problemes en la societat.

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. És un referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

La seva Vida i Trajectoria• Malgrat la seva condició d'hereu de

l'empresa familiar, Rusiñol, a l'edat de vint-i-vuit anys, casat amb Lluïsa Denís i pare d'una filla de pocs mesos, Maria, va decidir dedicar-se professionalment a la seva màxima afició: la pintura. • Va marxar a estudiar a París i allà en va sorgir el seu primer llibre, Desde el Molino (1894) (un recull d'articles apareguts regularment al diari)•va participar en el projecte dels joves intel·lectuals modernistes aplegats a l'entorn (1889 - 1893) •És va convertir, a partir de 1894, en el cap més visible del Modernisme.

Obres Teatrals

• L'alegria que passa (1891) • L'home de l'orgue (1896) •El jardí abandonat (1900) • Cigales i formigues (1901) • Llibertat! (1901) • Els Jocs Florals de Canprosa (1902) • El malalt crònic (1902) • L'hèroe (1903) • El pati blau (1903) • El prestidigitador (1903) • El místic (1904) • La bona gent (1906)• Monòlegs (1906)

• La mare (1906) • Els savis de Vilatrista (1907) • La intel·lectual (1909) • El titella pròdig (1911) • El pintor de miracles (1912) • L'homenatge (1914) • Gente bien (1917) • L'acaparador (1918) • Miss Barceloneta (1930)

L’Alegria que passa

•És una obra teatral de caire simbolista. •Es va estrenar-se al Teatre Tívoli de Barcelona l'any 1901. Té traduccions en castellà, francès i italià.•La trama de l'obra tracta al voltant d'un poble desconegut, en temps contemporanis, que mostra el conflicte entre prosa (poble), poesia (gimnastes) i un personatge pont, en Joanet, el fill de l'alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes.

JOANET: Sóc el fill de l'arcalde.CLOWN (fent una reverència): Tan jove! (Assenyalant el carro.) Mireu, aquí és a casa vostra.JOANET: Gràcies. Sou tres, a la casa?CLOWN: I el cavall i el mico.JOANET: I escolteu: ¿Aquella noia és filla d'En Cop-de-puny?CLOWN: I què ha de ser, sant cristià! Això es diu per salvar l'honor del carro. Ella és filla d'algun tombant de camí, d'alguna casa de peó, o d'un palau de guarda-agulles. Segur que nasqué de passo, com nosaltres perdona'm.JOANET: I per què va amb aquest... home?CLOWN: La va domar de petita.JOANET (mirant al carro, pensatiu): Pobra noia! I vós, d'on sou?CLOWN: D'on sóc! I que ho sabem mai, nosaltres? Segurament que vaig néixer a un costat de carretera. ¿Heu vist, després d'una gran ruixada, que, a cada gota de pols, hi neix una granoteta? Doncs aixís devia néixer.JOANET: No em feu riure!CLOWN: Res de riure. Una llàgrima de broma que degué caure a la pols, i jo d'entremig de la llàgrima: apa, noi, un salt mortal i a la vida.JOANET: Això és néixer a la ventura.CLOWN: Això és néixer com una llavor perduda, com un gra de blat que ha caigut del sac d'un carro i que els pardals no han volgut.

JOANET: Sense bressol.CLOWN: Sense res. De segur que degueren batejar-me al regueró de la cuneta.JOANET: I, per confits, una bona pedregada.CLOWN: Què, pedregada! Un sol més gran que un tortell. Això, sí,.,quan vaig ser al món ja van començar els treballs. A quatre anys ja servia de pilota.JOANET: De pilota?CLOWN: De pilota voladora. El bandarra que em cuidava els aliments, posat d'esquena al coixí, em rebotia amb les cames, amb tant de garbo, que encara no caminava i ja sabia de volar. Tot jo era un desllorigament. Per aquest joc de carnadura i un somriure de criatura aventurera que tenia, a l'istiu sempre omplia la safata.JOANET: A l'hivern, no?CLOWN: A l'hivern no se'n fa, de caritat. Tothom té mandra de treure les mans del caliu de la butxaca.JOANET: ¿I aquell Hércules és aquest que ve amb vosaltres?CLOWN: I què ha de ser? Al menos pesava cent quilos més. Si això és una papallona! Li deien En Barra-fixa.

Núria Trullols Rodriguez

Azucena López Márquez