FONAMENTS DE L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE

DRET

ÍNDEX:• 1. Un nou concepte de lliberatat 1.1 Llibertat dels antics i dels moderns 1.2 Llibertat positiva i negativa 1.3 L’individualisme possessiu• 2. De l’estat liberal de dret a l’estat democràticde dret 2.1 L’estat liberal 2.2 L’Herència republicana: l’estat liberal com a estat democràtic 2.3 La societat civil• 3. L’estat social i democràtic de dret 3.1 La tradició socialista 3.2 Dos socialismes 3.3 L’estat social de dret 3.4 L’estat social i democràtic de dret• 4. La recuperació de la societat civil 4.1 Els límits de l’estat 4.2 Una nova societat civil

1.1 LLIBERTAT DELS ANTICS I DELS MODERNS

• El contrast entre la llibertat <dels antics i dels moderns>, el va exposar de manera magistral el filòsof francès Benjamin Constant a l’any 1819.

• LA LLIBERTAT DELS ANTICS: La manifesta sobretot la democràcia atenesa

en el segle V a.C, consisteix a participar en els diversos assumptes públics. Es considerava homelliure el ciutada. Aquest concepte de llibertat es restringia a lesdones, als esclaus, als metecs (inmigrants) i als joves menors de trenta anys.

• LA LLIBERTAT DELS MODERNS: Sorgeix de les teories del dret natural en l’edat

mitjana i a l’edat moderna. Afirma que cada persona té uns drets que la societat ha de respectar <llibertats> (expressió, religiosa…).

Una persona no és més lliure com més participa en la vida pública, sinó quan es respecten els seus drets, per poder gaudir de la vida privada. D’aquesta manera neixen els governs representatius en els quals governen els representants.

1.2 LLIBERTAT POSITIVA I NEGATIVA

• Van ser proposats pel filòsof i historiador Isaiah Berlin.

• LLIBERTAT POSITIVA:

Equival a ser un mateix elseu propi amo. Consisteix en el fet que l’individu tingui ell mateix el control dobrela seva pròpia vida i les seves pròpies decisions, i no depèn de forces exteriors que el manipulin com si fos un titella.

• LLIBERTAT NEGATIVA:

Consisteix ano tenir interferències ni impediments per part d’altres persones que impedeixin a l’individu dur a terme els seus desitjos, siguin quins siguin. Només consisteix en la negació dels obstacles que altres puguin posar-te, en el fet que els altres no facin resper impedir-te fer el que vols.

1.3 INDIVIDUALISME POSSESSIU

• La llibertat moderna comporta una forta exigència de preservar els drets individuals en front de possibles abusos.

• Un dels crítics del liberalisme ha estat el filòsof Crawford Macpherson.

• Segons ell l’individualisme possessiu és una concepció de l’ésser humà segonslaqual cadascúésl’únic propietari de la seva pròpia persona, de les seves capacitats físiques i intel·lectuals, sense que tinguem capdeute amb la societat.

• La societat no es considera com una comunitat que dóna suport a cada nou individu des que neix,sinó com una associació d’individus propietaris amb una relació mercantil, on es produeix un intercanvi dels béns i serveis, buscant el benefici particular.

2.1 L’ESTAT LIBERAL• La primera forma que va adoptar l’estat modern

va ser la monarquia absoluta.• En aquesta, tots els membres han de sotmetre’s

a lallei dictada per la sobirania popular. D’aquesta manera s’obre pas al concepte de l’imperi de la llei.

• Kant va formular els tres principis següents com a base del sistema jurïdic:

1. Principi de la llibertat de cada membre de la societat.

2. Principi de la independència de tots respecte a una única legislació comuna.

3. Principi de la igualtat de tots els súbdits.

• El punt de partida del liberalisme és la creença que tot individu constitueix el nucli de l’actuació política.

• Les funcions bàsiques d’aquest estat liberal són:

1. Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat.

2. Reduir la por i la incertesa fomentant la pau civil.

3. Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.

Signatura de la declaració d’independència, 4 de juliol de 1776

2.2 L’ESTAT LIBERAL COM A ESTAT DEMOCRÀTIC

• El liberalisme entén que, perquè sigui possible assolir aquests objectius, l’estat ha de ser constitucional.

• El liberalisme és hereu de la tradició republicana, que va neixer a l’antiga Grècia i en l’etapa republicana de Roma.

• Tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i han de tenir garantida la possibilitat de defensar-se contra qualsevol abús de poder.

• La tradició republicana va posar en pràctica diversos elements:

1. El constitucionalisme 2. La separació de poders, que busca la

independència i el control mutu entre els diferents poders.

3. La repartició ciutadana en el funcionament de cadascun d’aquests poders, per mitjà de les eleccions.

• D’aquesta manera l’estat liberal de dret va donar pas a l’estat liberal i democràtic de dret.

2.3 LA SOCIETAT CIVIL

• L’aparició de l’estat ha provocat la necessitat de distingir el que és públic estatal i el que és públic no estatal.

• Aquest últim és l’àmbit de la societat civil com a conjunt d’institucions i mecanismes de coordinació social no dependents delsistema administratiu estatal.

• LA SOCIETAT CIVIL COM A SOCIETAT COMERCIAL:

L’estat és una institució que sorgeix delconflicte d’interessos entre els membres de la societat, i el seu fi bàsic és assegurar el creixement econòmic del qual depèn la riquesa de les nacions. L’estat sorgeix com a instrument al servei dela societat civil, per garantir la integritat de la societat.

2.3 LA SOCIETAT CIVIL• LA SOCIETAT CIVIL COM A SISTEMA DE

NECESSITATS:

Hegel entén la societat civil com un espai on cadascú és fi per si mateix i tots els altres no són res. La societat civil es considera com un sistema de necessitats que integra l’economia, les relacions laborals, les associacions gremials, etc.

La societat civil és una esfera incompleta i parcial, i per això necessita l’estat, veritable representant del’interès comú i el bépúblic.

• LIBERALISME POLÍTIC I LIBERALISME ECONÒMIC:

El liberalisme polític, centrat en la idea que els ésses humans han de ser lliures per seguir les seves pròpies preferències en els assumptes religiosos, econòmics i po´lítics, fet que suposa límits i controls alpoder estatal.

El liberalisme econòmic, entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social. El paper de l’estat consisteix a facilitar al mercat que compleixi amb les seves funcions de determinar elspreus i distribuir els beneficis, i per aixó l’estat ha d’intervenir elmenys possible en el funcionament del mercat.

3.1 LA TRADICIÓ SOCIALISTA

• La tradició socialista es proposa establir la igualtat material, condicions socials i econòmiques iguals per a tothom.

• Aquesta preocupació per les condicions socials que fan possible la llibertat condueix el socialisme a conrolar el mercat.

• L’objectiu bàsic del socialsme sigui inferir en el mecanisme del mercat, si no eliminar-lo.

• Els drets de propietat i el control dels mitjans de producció i distribució dels béns econòmics haurien d’estar en mans de la societat considerada com a totalitat.

• L’estat deixa de ser un simple garant de la llibertat per convertir-se en el representant del bé comú, dels interessos de la societat.

Karl Marx va servir com a base al socialisme científic o comunisme.

3.2 DOS SOCIALISMES

• SOCIALISME CIENTÍFIC O COMUNISME:

Veu l’estat liberal com un instrument al servei de la classedominant. Rebutja no només els principis del mercat lliure i la idea liberal d’un estat amb poder limitats.

Objectius:

- Suspensió del mercat i la socialització dels

mitjans de producció.

- L’abolició de la propietat privada.

- Destrucció revolucionaria de l’estat.• SOCIALISME REFORMISTA O

SOCIALDEMOCRÀCIA:

Proposa la intervenció de l’estat, però sense trencar-se les bases democràtiques i liberals.

Objectius:

- Subordinar el mercat a les necessitats socials.

- Controlar l’economia i intervenir-hi;restringir la propietat privada.

- Distribuir socialment el poder polític.

Lenin i el socialisme s.XXI

3.3 L’ESTAT SOCIAL DE DRET

• Inclou la preocupació per la igualtat social.• Ha asumit un paper molt important en la

societat per dues raons:

- Com a resposta a les exigències de la justícia social, per fer real la igualtat d’oportunitats per tothom. Això porta a una expansió porgresiva dels serveis socials.

- Com a resposta als problemes propis del sistema econòmic. L’economia requereix una coordinació estatal per assegurar l’eficàcia i evitar les tendències de la crisi.

• En resum, intenta garantir la satisfacció de certes necessitats bàsiques, per la qual cosa ha de ser eficaç econòmicament.

• Es tracta d’assumir la protecció dels drets humans de segona generació, els drets socials, econòmics i culturals

• Inclou una preocupació central per les qüestions distrivutives i la justicia social.

3.4 L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

• Conjunta el tres objectius següents:

1. Un estat social, que reconeix la igualtat i s’ocupa de garantir els drets econòmics, socials, i culturals de la població mitjançant normes i institucions.

2. Un estat democràtic, en el qual la sobirania popular, es manifesta sobretot a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.

3. Un estat de dret, en el qual totes les persones i totes les institucions se sotmetin a la Constitució, de manera que es respectin les garanties jurídiques fonamentals.

• És necessari que l’estat aprofundeixi simultàniament en els tres aspectes: legalitat, democràcia i protecció social.

• Aquesta tasca d’aprofundiment és un procés dinàmic ambalts i baixos segons les circumstàncies i precisa el compromís de tots els ciutadans.

4.1 ELS LÍMITS DE L’ESTAT• Els nostres estats socials i democràtics de

dret s’enfronten a problemes que obliguen a definir de nou quines són les funcions i quines corresponen a la societat civil.

• Alguns problemes són:

- L’estat del benestar ha anat degenerant progressivament en un estat benefactor que, ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada. La societat civil s’ha convertit en una espècie de client que espera a la solució a tots els seus conflictes per part de l’estat.

- L’augment de les competències de l’estat comporta un creixement de la burocràcia, i del poder desmesurat del poder administratiu. Això condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats.

- La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització.

4.2 UNA NOVA SOCIETAT CIVIL

• La societat civil s’entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions, d’un conjunt d’associacions que abasten des de la família, les esglésies,els grups d’amics…

• L’element distintiu de tots aquests grups és que no estan sotmesos a la coerció de l’estat.

• Hi ha dues línies d’interpretació de la societat civil:

- És la dimensió no estatal de la societat en conjunt i que, inclou el poder econòmic en el seu funcionament.

- És un espai de cooperació, sense coerció estatal ni interessos econòmics, i que es regeix per llaços de solidaritat.

• Un dels grans problemes que es plantegen és el de determinar les relacions de la societat civil amb l’estat. Per resoldre’l, alguns autors han proposat diversos punts.