Treball en equip,treball compartitSumem, no restem!

Número 23 - segona època - Octubre 1999

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

2 Entrevista.Lluís González

3 L�auditoria decomptes.Antoni Uix

5 El treball enequip.E.P. de SabadellE.P. de CalellaE.P. de SitgesEquip de Gestió.

9 No mirem enrerei canviem l�actitud.Andreu Clapés

Un dia d’aquests, fullejant un de tants dia-ris, els ulls, com qui no vol la cosa s’enso-pegaren amb una columna titulada El tre-ball en equip. Sense intenció aparent estrobava entre una oferta d’anuncis, beques,premis i concursos diversos, situada estra-tègicament a la banda dreta de la pàginadreta i emmarcada per un fons gris. Pellloc i el context on apareixia anava adre-çada a un públic determinat: formadors, edu-cadors, gent sensibilitzada per la cultura iconvidada a fer cultura i a participar-ne. Laveritat és que es feia mirar sense voler.No estava prevista una gran reflexió, per-què no tocava. Fora d’hores de feina i unentorn relaxat i encara força estiuenc nohi convidava! Però un gruix de sintoniesvan entrar en funcionament.

Per trobar fei-na, diu la co-lumna, és con-dició que lapersona quela sol·licita,sàpiga treballar en equip i compartir lesidees. De coneixements, no en parlava. Ésobvi que de qualsevol especialitat, unamica se n’ha de saber. Però si no se’n sapprou, voleu dir que no es poden adquirirmés coneixements fent més formació?(Allò de la formació permanent i duranttota la vida, deu ser aplicable aquí, oi?).Però, on es fa realment una formació detreball en equip? Com s’aprèn a treballaren equip, si mai no s’hi treballa? Coms’aprèn a conviure, si mai no es conviu?Com s’aprèn a resoldre conflictes, si maino n’hi ha cap? És grat de constatar quel’estil educatiu que defensem iper al qual lluitem està en plenasintonia amb les necessitats so-cials. Replantejar-nos les meto-dologies no és en va, perquè dar-rera una metodologia hi ha unamanera de fer i de ser a la qualno hi podem ser cecs. Els valorsque volem transmetre de solida-ritat i de confiança, de sinceritati de responsabilitat, de compromísi de coherència, d’empatia i decomprensió, de paciència i d’exi-gència…, només creant uns es-pais perquè el nostre alumnat pu-gui aprendre a aprendre a travésde l’experimentació i de la vivèn-cia, es desenvolupen sense cap pro-gramació en el currículum.

parlem de:parlem de:

2

Treball en equipi dinàmiques de treballParlem amb Lluís González de la Rivera.

entrevista

Per què avui és tan important treballaren equip?La complexitat de l’entorn i la necessitatque les organitzacions afavoreixin la ges-tió del coneixement i el potencial dels seus in-tegrants propicia que cada cop més facifalta treballar en equip. No fer-ho, fa per-dre la possibilitat de ser més eficients.

Què vol dir treballar en equip?M’agrada dir que el treball en equip és laconseqüència que les persones s’articulinentorn una idea comú, una oportunitat ambveritable significat i importància per a tots.Sols així existeix el compromís i la con-vicció de treballar per a un mateix i perals altres amb simultaneïtat.

Tothom pot treballar en equip?Més que dir que no tothom és capaç detreballar en equip, potser cal dir que de-terminats comportaments personals no afa-voreixen el treball en equip.

Com passar dels grups de treball al tre-ball en equip?Per treballar en equip i per fer que deixide ser una bona intenció, cal entendre queels equips, dins les organitzacions, són uni-tats organitzatives de treball, amb finali-tats pròpies i úniques perquè tenen encàr-recs en forma de resultats, que afegeixenvalor al conjunt de l’organització, de ma-nera que cap altra unitat o equip dins

Parlem amb Lluís González de la Ri-vera. Llicenciat en psicologia. Direc-tor del departament de recursos hu-mans d’EADA. Consultor d’organitza-cions. Membre del Comitè Tècnic delForo de Direcció de Recursos Humans,organitzat per Capital Humano. Hapublicat diferents articles en revistesespecialitzades amb la revista ALTA DI-RECCIÓN que va dedicar un númeromonogràfic a les “Organitzacions queaprenen”.

l’organització apor-ta la seva especifi-citat.

Com es crea unabona dinàmica detreball en equip?Per crear una bonadinàmica de treballen equip cal propi-ciar experiènciespositives pels inte-grants, que la gent ex-perimenti satisfacció personal de treballen equip. Per treballar amb els altres caltreballar des d’un mateix.

Quins són els passos per aconseguir queen cada unitat organitzativa es treballien equip?En aquest sentit els equips han de decidirtres coses: la primera es refereix a quinessón les seves finalitats és a dir, què n’espe-ra d’ells l’entitat on són i què volen els be-neficiaris finals del seu treball; la segonaserà decidir la forma de funcionament in-tern que més ajudarà a aconseguir què espretén, i la tercera consistirà en identifi-car els comportaments dels seus integrantsque millor predisposa a treballar en equip.

Cal sempre treballar en equip?Segur que no cal fer-ho tot en equip. Hi hacoses que no cal fer-les en equip i d’altresque no es poden fer d’altra manera.

La responsabilitat i la iniciativa indivi-dual queden encobertes treballant enequip?No només no queden encobertes treballanten equip, sinó que segurament són la basesobre la qual es recolza per poder-ho fer,de manera que l’equip es reforça des de laindividualitat dels seus membres. Es trac-ta que la responsabilitat i la iniciativa siguincompartides. El que queda encobert és ellluïment personal que queda substituït perl’intercanvi, la complementarietat i l’efi-ciència d’un conjunt més gran de gent.

3

L�auditoria dels comptesde les nostres escoles

La normalització de la gestió econòmica.

escola pia

A l�inici del Secretariat de lesInstitucions, ara fa 11 anys,ens vam proposar normalitzarprogressivament la gestióeconòmica de les nostres esco-les.

No partíem de zero. Un seguit de meca-nismes que van ser molt útils per tirar en-davant l’etapa que ara comentem, com vaser la concentració dels pagaments (nòmi-na i proveïdors) i dels cobraments (rebutsi subvencions), ja s’havien posat en comúen una etapa anterior.Aquesta normalització s’ha dut a terme enun triple sentit: totes les escoles han ca-minat en una mateixa direcció, ho han fetd’acord amb les normes comptables i fis-cals, i en base a un model senzill i pràctic.Per a aconseguir-ho, hem aplicat sistemà-ticament cinc criteris de gestió i dos ins-truments estratègics de control.Els CRITERIS són l’autofinançament delconjunt respecte de l’exterior, la gestió co-ordinada, la gestió solidària, l’autonomiade gestió en el marc del pressupost i latransparència econòmica, i els INSTRU-MENTS són el pressupost i els informescomptables.Aquest model s’ha aplicat anualment entres moments o fases diferents:• el de la planificació de les accions (fe-

brer a maig)• el de l’execució (setembre a agost)• el de l’anàlisi i avaluació de resultats i

dels mitjans utilitzats (setembre a no-vembre).

El punt de partida de cada escola era moltdesigual, amb algunes situacions força di-ferenciades; per tant, calia un pla a llargtermini.

Durant aquests anys hem avançat plegats.Algunes escoles han fet un esforç molt im-portant des del punt de vista de recursostècnics, de la formació dels recursos hu-mans i de l’organització dels procedi-ments, com pot ser el sistema d’arxiu ad-ministratiu.

Al cap de deu anys d’iniciar el procés, ca-lia fer una avaluació externa, per podervalidar i concretar fins a quin punt el nos-tre sistema d’informació i d’organitzacióeconòmica i administrativa s’ajustava, su-ficientment, a les normes i criteris esta-blerts, tant a nivell particular de cada es-cola, com de l’Equip de Gestió, com detot el consolidat del grup. Per això, vamcontractar una empresa especialitzada per-què, en data 31 d’agost de 1998, fes unaauditoria dels nostres comptes i processosadministratius.L’informe d’auditoria i les conseqüentsrecomanacions, tant del consolidat comtambé el de cada escola, es van publicar ipresentar a la 3a Assemblea de les Institu-cions Escolars. Aquests documents posende relleu que els estats de comptes i les sevesmemòries reflecteixen correctament la re-alitat econòmica de les escoles i del conjunt,a més de la solidesa d’aquesta realitat.Complementàriament, ens van proposar unconjunt de matisos i d’observa-cions que haurem d’anar incor-porant al sistema per millorar-lo en els propers anys.Antoni Uix - Equip de Gestió

Per a la normalització progressiva de lagestió econòmica de les nostres escoles,s�han emprat uns criteris i uns instruments.CRITERIS: autofinançament

gestió coordinadagestió solidàriaautonomia de gestiótransparència econòmica.

INSTRUMENTS: pressupostinformes comptables.

Calia una avaluació externa,,,,,per validar i concretar

el nostre sistema d�informaciói d�organització econòmica i

administrativa.

4

Compartimels somnisUna oportunitat per a fer-los realitat.

Tots som fillsde les estrellesCiència, filosofia i poesia.

reflexió

l�espiell

D�ON VENIM?QUÈ SOM?ON ANEM?

Aquestes sónalgunes de les preguntes

que ens desvetlla«La història més bella del

món».

De lectura fàcil –només 158 pàgines–aquest llibre de contingut científic, nar-rat en un llenguatge planer però rigo-rós, ens deixa recórrer la gran epopeiade l’univers, de la vida i de l’home através d’un diàleg sense tecnicismes,per acabar descobrint que els elementsque componen el nostre cos són elsmateixos que no fa pas tant van fundarl’univers.

Ens passem el curs llegint llibres tèc-nics relacionats amb la nostra especia-litat i, sovint, deixem la lectura que ensagrada per als períodes de vacances.No fóra més bo i saludable invertiraquesta seqüència? Us hi convido!

Un ésser humàque somnia tot solprodueix sols un somni;però quan somnia en comúes gesta una nova realitat.

Helder Càmara

5

Apostem per aun treball entre iguals

Organitzem des de la coherència.

treballen equip

TREBALL EN EQUIPI DINÀMIQUES DE TREBALLEquip directiu - Escola Pia de Sabadell

COORDINACIÓ DE L’ACCIÓ EDUCATIVA

Per realitzar la tasca educativa encomana-da als ensenyants és necessària la coordi-nació de les accions educatives dels dife-rents mestres i professors. Per aquest mo-tiu, aquests darrers anys, hem intentat po-tenciar el treball en equip, no només d’e-quips de cicle i departaments –que tam-bé– sinó d’equips interetapes, grups de tre-ball de reflexió i de formació.

DIRECTOR DE PROJECTES

Aquesta organització en equips de treballha estat possible gràcies a l’estructura di-rectiva matricial, que disposa d’un direc-tor de projectes encarregat, precisament,de dinamitzar el treball en equips.Aquesta persona, i els coordinadors d’in-fantil i de primària i els caps de departa-ment de secundària i de batxillerat sónclau, a la nostra escola, per poder dinamit-zar els equips de treball. La coordinacióentre cicles i departaments es fa a travésdel consell departamental. Aquest ens per-met de coordinar totes les accions que anivell pedagògic i didàctic fem a l’escola.Actualment tenim dos consells departa-mentals: un d’infantil i primària i un altrede secundària i batxillerat. Aquests es re-uneixen una vegada al mes amb el direc-tor de projectes i procuren consensuar eltreball a fer i/o els criteris a seguir. És l’es-pai de discussió de les necessitats concre-tes dels diferents grups.

ELS GRUPS DE MILLORA

A més del treball de cicles i de departa-ments també treballem en equips interci-cles o interetapes que coneixem amb elnom de grups de millora. Els grups de mi-llora volen dinamitzar aquells aspectes del’escola que es consideren rellevants: lamillora d’una àrea determinada, la verte-bració dels eixos tranversals, l’elaboracióde materials de racons… Aquests grups

es troben un cop cada quinze dies i tant detemps com considerin necessari. Sempreque l’objectiu ho permeti, formen partd’aquests grups, professors de les diferentsetapes per tal d’assegurar la verticalitat,la coherència i els consens en el treball arealitzar. Precisament, és la proposta d’a-quest grup de millora el primer pas de lareflexió que es farà de manera més pro-funda en les diferents etapes. El resultatdel treball del grup de millora, abans deser implantat a l’escola, ha de comptar ambel consens dels mestres i professors.

FORMACIÓ DELS EQUIPS

Una altra de les experiències iniciades haestat la formació dels equips de professors.En els darrers anys hem invertit temps irecursos en la seva formació. Com totssabem, el treball diari a les aules, les di-verses necessitats dels cicles i de les eta-pes… deixen al descobert la necessitat deformació vers algun aspecte determinat.L’opció de formació que hem pres a l’es-cola no és la individual de cada professorsinó la d’una formació conjunta, dins del’escola, que generi reflexió, debat i res-posta en el context més proper de l’escola.En el darrers cursos hem fet formació envisual i plàstica, informàtica a infantil i aprimària; també hem treballat en avalua-ció a secundària i, aquest curs, continua-rem aprofundint en tècniques de visual i

6

treballen equip

EL TREBALL DE DEPARTAMENT,UN TREBALL QUE MAI NOS�ACABAMontse Barcons - Escola Pia de Calella

COMPARTIR LA MATEIXA ÀREA

El treball de departament és el treball d’unequip de persones que treballen en grupi comparteixen una mateixa àrea, lesllengües, les socials, l’educació física, lamúsica, la plàstica o les ciències. Aquestgrup de persones pensa, proposa, discu-teix, debat, comparteix experiències, arribaa acords, valora la feina feta, treu conclu-sions i, quan ja ho ha fet, torna a pensar, aproposar… Un departament viu, mai noacaba la feina.

MULTIPLICITAT DE TASQUES

Hi ha multiplicitat de tasques al voltantde les quals ha de treballar el departa-ment: des de programar, distribuir contin-guts, pensar els criteris d’avaluació, lesmetodologies que s’utilitzaran, els recur-sos amb els quals es comptarà, les inno-vacions que els agradarà de portar a ter-me, les adaptacions curriculars, els tipusde variables que s’ofereixen fins a les sor-tides culturals que es proposen des deldepartament, als treballs de recerca, a laparticipació en els crèdits de síntesi… i,tot això, pensant sempre en la tipolo-gia d’alumnat que tenim en el nostre cen-tre.

CAL TEMPS

Per fer tot això cal temps i per això és con-venient que el professorat del departamentes trobi periòdicament i amb freqüènciaper portar a terme totes aquestes tasques.No és necessari que tot el professorat deldepartament treballi sempre conjuntament.A vegades serà convenient que el profes-sorat es trobi en funció de les matèries;d’altres, seran reunions d’etapa… Peròsempre serà en funció del que s’hagi detreballar i amb la finalitat de treure’n elmàxim de profit. Ara bé, no és el mateixun departament de cinc persones que unde quinze; tampoc no és el mateix un de-partament d’una persona, que fa la matei-xa matèria a tots els cursos, que unamatèria compartida per uns quants profes-sors. Cada escola i cada departament hade buscar les reunions que li siguin mésefectives.

plàstica, en recursos existents a l’aulad’informàtica, iniciarem formació en lec-toescriptura a infantil i primària i aprofun-direm en l’avaluació a secundària.Tots aquests cursos organitzats per l’escolaens permeten avançar conjuntament versuns objectius comuns assegurant la co-herència entre cursos, cicles i etapes. Unade les dificultats és la recerca dels forma-dors. Intentem que siguin persones que co-neguin profundament els temes a tractar itambé que disposin d’un coneixementpràctic per tal d’acompanyar la reflexióteòrica amb eines pràctiques per a l’aula.

SEGUIM EXPERIMENTANT

Enguany, de manera experimental, inten-tarem distribuir entre el professorat queforma part de l’educació infantil la coor-dinació d’aspectes concrets que han con-siderat rellevants de coordinar. Així, te-nim el responsable de projectes, el de ra-cons, el d’experimentació, el de visual iplàstica, el d’ambientació…Amb aquesta nova organització delsequips de professors intentem agilitzar idonar eficàcia al procés de treball en grups,a la coordinació entre totes les accions quees fan a P3, P4 i P5, i augmentar la sevacoresponsabilitat. A més, pensem que unaconseqüència raonable d’aquest reparti-ment de tasques serà la renovació de lesidees i dels fets dels ensenyants en les nos-tres aules. Possiblement, si aquesta expe-riència, que descentralitza un xic més lafeina dels coordinadors de cicle i la deldirector de projectes, s’implanta a la restad’etapes, avançarem vers una coordinaciódels equips docents i de les àrees realmenteficaç.

7experiència

treballen equip

L LIGAM I COHERÈNCIA

I és convenient que tots els membres deldepartament coneguin la feina feta i elsacords als quals s’ha arribat. No hem d’o-blidar que el departament ha de seguir unamateixa línia de treball i que, el que faciel professorat de primària no pot anar des-lligat del que faci el de secundària, i el quefa el de secundària ha d’anar lligat amb elque es fa a batxillerat. Tampoc no pot ha-ver-hi grans divergències entre el que faun professor i un altre malgrat la maneraparticular de fer cada un d’ells.

PREVISIÓ I PRIORITATS

Per tot això és convenient de saber, des del’inici de curs, les hores destinades al tre-ball de departament perquè el o la cap dedepartament pugui establir l’ordre de prio-ritats de les qüestions a treballar.

DISCUSSIÓ I CONSENS

És positiu que dins del departament hi hagimaneres de pensar i de veure diferents, quehi hagi maneres de fer i opinions diversesja que això porta a debatre i a discutir, aintentar comprendre punts de vista dife-rents i a mirar d’arribar a un consens. Des-prés de tot això, el que en surti haurà estatfruit d’un procés de discussió, meditació ielaboració que tots els membres del de-partament hauran de respectar.

COOPERACIÓ

Un aspecte important és que tots els mem-bres de departament treballin de maneraequitativa, és a dir, que la feina es faci entretots, que es faci realment en grup.Intercanviar experiències amb depar-taments d’altres escoles podria ser molt in-teressant per conèixer maneres de fer di-ferents i moltes vegades se’n podrientreure idees per aplicar al nostre departa-ment i a la nostra escola. Aquest podriaser un tema de les jornades pedagògiques.

TEMPS I GANES

Temes per treballar i ganes de treballar sóndos elements essencials en el treball deldepartament. Amb molt de temps però ambpoques ganes, difícilment farem gaire fei-na, però amb ganes i manca de temps tam-bé serà difícil tirar endavant les coses. Sigaudim dels dos elements, temps i ganessegur que quan acabi el curs estarem sa-tisfets de la feina feta.

UN ENFOCAMENT INTEGRADORDEL TREBALL DEL PROFESSORATJosep Corominas - Escola Pia de Sitges

ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA

Davant la complexitat actual de la tasca do-cent i dels reptes que planteja la implanta-ció del nou sistema educatiu, cal un enfoca-ment diferent i integrador del treball del pro-fessorat que ens permeti d’afrontar elsproblemes sense caure, ni en un optimisme ex-cessiu, ni en un desencís pessimista.Fa dos anys, els professors de secundàriade la nostra escola vam iniciar un projectede treball en equips per estructurar els di-ferents departaments didàctics, d’acordamb les nostres necessitats específiques.Donades les característiques de la nostraescola –un centre de dimensions mitjanes,amb fortes limitacions d’espais físics i ambun professorat que imparteix àrees tant aESO com a batxillerat– vam decidir d’inte-grar-nos en 5 únics departaments didàc-tics. Cada departament engloba entre 3 i 6professors que pertanyen a àrees diferentsperò amb lligams didàctics importants compot ser la ciència i la tecnologia.

Després de dos anys d’aquesta experièn-cia i iniciat, ja, el tercer curs, podem ex-treure’n algunes conclusions:• Aquesta distribució afavoreix la progra-

mació de les feines interdiciplinàries en-tre les àrees.

• Dóna sortida a la pluralitat d’idees totimpedint la rigidesa que, inconscient-ment, té el professorat en programar laseva àrea. Aspecte especialment impor-tant en els nivells de la secundària obli-gatòria.

• Facilita la preparació dels crèdits de sín-tesi.

8

treballen equip

QUIN ÉS EL MECANISME DE TREBALL ?Amb la mateixa periodicitat que les reuni-ons de departaments, hi ha una reunió,prèvia o posterior, entre els caps dels cincdepartaments, junt amb el director peda-gògic i un professor que actua de “coordi-nador de departaments”. En aquestes re-unions es defineixen els grans trets queafecten tots els departaments.Fins ara, aquest treball en equip ens ha per-mès de fixar uns criteris clars per a l’ava-luació de les actituds i dels valors, per atenir un criteri únic de superació d’una eta-pa, per a iniciar una anàlisi dels resultatsen proves finals, per a establir un mètodede treball respectuós amb la personalitatde les diferents àrees però que, alhora, lesintegra dins una tasca comuna.Aquesta estructura allibera els tutors icoordinadors de tasques com l’elaboraciódel pressupost, la gestió del material didàc-tic específic, el seguiment i control de l’a-plicació de les programacions de cada àreade manera que poden centrar la seva acciótutorial amb més eficàcia.També cal indicar que això no s’ha fet sen-se dificultats i que, a hores d’ara, encara caltrobar-ne una solució satisfactòria. Algu-nes d’aquestes dificultats han estat creadespel propi sistema d’integrar àrees diverses.El sistema genera, de vegades, més diversi-tat dins d’un departament de la que seriadesitjable, per la qual cosa s’ha pensat,basant-se en la pròpia autonomia del de-partament, en una organització interna enseminaris didàctics.

A TALL DE CONCLUSIÓ

La imatge de treball en equip correspon auna organització en equips que funcionenen petites cèl·lules integrades en d’altres unamica més grans i coordinades entre sí. Usconvidem perquè ens feu arribar qualsevolexperiència que ens ajudi a millorar la nos-tra organització.

EL TREBALL EN EQUIP DES D�UNAPERSPECTIVA PASTORALJosep Castillo - Equip de Gestió

En la línia de l’últim document, que sobrela pastoral ens hem donat, queda palesa laimportància que té el fet de fer camí amb

els nois i noies per acompanyar-los en elseu procés de creixement i de maduració.Aquest camí no es pot fer en solitari i por-ta implícits un seguit de valors que impli-quen la dimensió col·lectiva de la perso-na. Quan parlem de pastoral estem enl’intent de crear comunitat, de crearcol·lectiu i de fer Església.La solidaritat, la paciència, la tolerància,el respecte… són valors que difícilmenttransmetrem des dels discursos o des delsconceptes; cal, i volem fer-ho des de l’ex-periència i en el dia a dia perquè “el movi-ment es demostra caminant”. Per tant, sisom conscients que la nostra actuació ha-bitual transmet els valors que són impor-tants per a nosaltres caldrà que hi donemimportància i integrem, en el nostre fer,totes aquelles actituds i valors que, com aeducadors, volem transmetre.Generar determinades dinàmiques amb elsnois i noies afavorirà unes actituds o unesaltres, però no només amb l’alumnat, cal-drà que ho practiquem en les nostres tas-ques amb els companys. Si no n’estemconvençuts ni habituats, i/o no sabem lle-gir els valors i/o les actituds que es desvet-llen i que es generen en les dinàmiquescol·lectives, difícilment les podrem utilit-zar pedagògicament.Cal aprofitar les relacions humanes queestablim i, especialment, aquells espais detreball que tenim o que cal tenir amb elsalumnes o entre els professors.Des de fa alguns anys insistim en el tre-ball en equip com a element educatiu degran importància i com a model organitza-tiu que reflecteix el nostre tarannà. Però en-cara ens queda força feina. No cal recor-dar tots els valors que es posen en movi-ment quan treballem amb d’altres en unprojecte comú: respecte, criteri, toleràn-cia… i que ajuden molt més que moltes xer-rades sobre aquests valors, perquè simple-ment es viuen. Aquest és el nostre objectiu.Segurament ens seria més fàcil d’organit-zar les classes i les activitats com una sumad’individualitats, però perdríem l’oportu-nitat d’experimentar els valors col·lectiusque cerquem quan parlem d’educació i dePastoral a l’Escola Pia i que volem plas-mar en el nostre dia a dia.

El proper número anirà dedicat a«ALTERNATIVES A LA CLASSE MAGISTRAL ».

*

9

No mirem enrerei canviem d�actitud

La funció de l�escola en quarantena.

per millorar

Anys enrere, el mestre, que ensabia de coses! Tenia informa-ció i qui tenia la informaciótenia el poder, es deia.

El mestre ho ha dit! i això gairebé era undogma. Valia la pena estudiar, perquè aixíet llauraves un futur. Aquesta màxima,consensuada per la família i per l’escola,en la majoria dels casos era una bona mo-tivació. La disciplina era el pressupòsit perassolir aquesta funció.

QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?Tenir estudis no és sinònim d’un bon fu-tur laboral. Tenir informació no és un pri-vilegi. La disciplina no és un valor. Elmestre no és el posseïdor de la veritat, pertant la funció de l’escola també està enquarantena i no és l’instrument per donarconeixements.El mestre, de persona respectada i amb au-toritat ha passat a estar qüestionada i, so-vint, desautoritzada.• La funció de l’escola està en continua

situació de canvi: reforma, noves formesorganitzatives, avaluació de centre, mar-keting i publicitat, rendibilitat…

• La funció del docent i la dinàmica del’aula, no solament no és el que era, sinóque d’un any a l’altre canvia: integra-ció, diversitat, noves tecnologies, con-ceptes, procediments…

I ELS ALUMNES?Nascuts en l’era del “xip”, saben manipu-lar la majoria d’aparells, llegeixen les ico-nes per pura intuïció i molts ens donen milvoltes en la recerca d’informació i en la ma-nipulació electrònica; però, sense mètode nicriteris per seleccionar-la ni digerir-la. Elcaos mental, propiciat pel sistema d’ensenya-ment tipus ordinador, fa que espigolin elsconeixements d’aquí cap allà, com les ga-llines, sense estructura mental. Són éssers-de-cara-a-una-pantalla i el paper començaa ser una eina prehistòrica.Enmig d’aquest panorama, la quotidianarealitat ens fa “patir” aquesta innovació i

aquesta diversitat. Ens hem preparat perfer de docents, àdhuc per fer d’educadors;però, ara, ens crema què fer amb aquellsalumnes diversos que definim com a des-estructurats socials, hiperactius, conduc-tuals... o, en un altre terreny, aquells quepateixen patologies, més o menys greus,que no poden aprendre allò que ens entes-tem a fer-los assimilar.De mica en mica, anem entrant en les no-ves tecnologies; però, tractar els conduc-tuals que ens presenten actituds i compor-taments estranys, ja són figues d’un altrepaner! No ens hi hem preparat. No ho ac-ceptem mentalment, ni tenim recursos perafrontar-ho.Comencem, encara que tímidament, a teniralumnes no solament d’altres nacionalitats,sinó d’àmbits culturals diversos. Noves re-ligions, noves pràctiques, noves regles defuncionament... trenquen l’estructura mo-nolítica del nostre treball quotidià. En dieminterculturalitat.Algunes propostes polítiques propugnen queaquest variat panorama ètnic s’incrementien les nostres escoles concertades, ja queno es pot concentrar en les escoles públi-ques. Per tant, el problema augmentarà.

NI BO NI DOLENT , SIMPLEMENT DIFERENT !Molt d’espai per a diagnòstics i poc per asolucions. Jo diria que, en lloc de lamen-tar-nos i d’enyorar els “alls i cebes d’E-gipte” mirant enrere, canviem d’actitud.Caldrà, com deien els clàssics, fer una me-tanoia; és a dir, un canvi radical que trans-forma tot el nostre ésser. A partir d’aquí,l’experiència d’altres centres és un bon puntd’aprenentatge. Hem fet cursos d’informà-tica. Fem-ne per aprendre a afrontar la di-versitat i la interculturalitat. Deixant un xical marge les avaluacions, els programes...,hem d’afrontar, des d’ara mateix, aquest fu-tur-present que ens obliga a redefinir la nos-tra feina, que és, d’altra banda,la resposta escolàpia a la socie-tat del segle XXI.Andreu Clapés

Escola Pia de St. Antoni

10

Noticiari breuactualitat

aniran preparant material per a les diferentsreunions mensuals. Hi ha previst que tambécomenci un altre grup.A L’Havana també hi ha possibilitat que ungrup de famílies de la nostra capella de LaVíbora iniciï trobades mensuals amb temàti-ca educativa.

SARRIÀ

ESTRENEM L�AULA EUROPEAJa fa força temps que ens voltava pel cap lamanera d’oferir un itinerari per a la formaciólingüística i cultural per a l’alumnat de l’ESO,que consolidés els coneixements d’una segonallengua estrangera, que garantís la capacitat decomunicar-se en situacions de la vida quotidia-na, així com un coneixement general de les prin-cipals cultures europeesCrèdits variables de contingut lingüístic, crèditsvariables específics, crèdits complementaris decultura general, estades, intercanvis amb famí-lies, i la presentació d’aquest alumnat als exà-mens oficials d’idiomes, configuren les activi-tats previstes per a l’alumnat que enguany es-trenarà el que ben aviat deixarà de ser un pro-jecte: l’Aula Europea

SARRIÀ

FÒRUM �CAN COLAPI�Els passats dies 8,9 i 10 de setembre va tenirlloc a la nostra escola el primer fòrum “CanCulapi”. Aquesta primera jornada sorgeix pelneguit del nostre col·lectiu d’educadors a l’horade trobar un espai de reflexió que ens permetiavançar cap al nou mil·lenni. El Fòrum ha estatestructurat tenint present els temes claus se-güents : “L’educador cristià en la nostra socie-tat”, “Factors generadors d’autoestima”, “Laimportància de les actituds educatives en laformació de la personalitat del nen”, “La co-municació a l’aula”, i “Les noves alternativesen la formació del pensament”. Aquests temesclaus van ser desenvolupats en cicles de con-ferències a càrrec de diferents especialistes.Vàrem comptar amb la presència del P. CarlesMascaró, el qual ens va fer partícips del Pro-jecte “Missió”, i de la presentació dels serveisde l’Espai XXI.En aquestes jornades també, vam posar en comúels nostres projectes innovadors: “Educació dela sensibilitat” (Projecte de música), “L’aulaeuropea”, “L’atenció a la diversitat” (GIP), “Laprofessionalització”, “La participació del’alumnat” i “Filosofia 3/18.Aquesta posada en comú, així com d’altresmoments del Fòrum, van permetre la reflexió ila valoració de la nostra tasca educativa.El P. Andreu Trilla va cloure el Fòrum “CanCulapi” amb la celebració de la paraula.

FUNDACIÓN SANTA MARÍAL’Esther Mauri (de l’EP Balmes) i la MariaRosa Soler (de l’EP Mataró) han participat alcurs «En los orígenes de la lengua», que ha tin-gut lloc a San Millán de la Cogolla del 26 desetembre al 2 d’octubre. Aquest curs ha estatorganitzat per la Fundació Santa Maria.

UNA ESCOLA OBERTAALS VALORS DE L�EVANGELI

Al llarg dels mesos de juny, juliol i setembre,des de l’Equip de Gestió, hem ajudat a treba-llar o, senzillament, presentar el document Unaescola oberta als valors de l’evangeli a diver-sos claustres i equips educatius de les escoles.Hem vist que pastoral i pedagogia no són duesrealitats diferents. La nostra eina més preuadaés la nostra possibilitat d’ajudar els alumnes aaprendre a ser i a estimar.

Xè CONGRÉSD�EMPRESES DE QUALITAT

Celebrat el 21 i 22 de setembre i organitzat pelDepartament de Treball i el Fòrum QualitatEmpresarial, s’han presentat els resultats i ex-periències sobre la implantació estratègica dela innovació-formació i la inversió-ocupació,com a factors d’èxit en la gestió d’empreses iorganitzacions, on hi han participat més de3.000 empreses.Enguany, l’Escola Pia de Catalunya ha partici-pat en una de les ponències dels seminaris te-màtics sobre innovació-formació, en el campde la Formació Professional i basada en l’estudide la implantació de les Certificacions Profes-sionals a Catalunya.

NOTÍCIES DE CUBADes del curs passat, hi ha, a L’Havana, unavintena de mestres que, sota el tutelatge del P.Angel Cuevas, es reuneixen una vegada almes a la nostra capella de La Víbora. Els te-mes bàsics que tracten són l’educació en va-lors, la noves tecnologies i els aspectesd’innovació pedagògica.A partir d’aquest curs, ha començat un altregrup a la ciutat de Camagüey, format sobretotper mestres, antics alumnes de l’Escola Pia, pe-rò també n’hi participen d’altres. Està obert atothom i s’espera que hi hagi una bona partici-pació, ja que és una novetat per a la ciutat. Sónels mateixos mestres els qui organitzen lestrobades i els qui preparen el tema. La proposta ésque cada mes ho faci una parella diferent.També ha iniciat la seva tasca de reflexió edu-cativa familiar un grup de famílies de Cama-güey, del qual tots els marits són antics alum-nes de l’Escola Pia. Se’ls va deixar ja prepa-rats alguns temes per començar i ells mateixos

11

Noticiari breu actualitat

INICI DELS GRUPS DE PROJECTEAquest curs s’inicien set grups de projectes ambla participació de 50 persones de les diferentsescoles, amb l’objectiu comú de trobar didàc-tiques i metodologies innovadores, que afavo-reixin l’acompliment dels objectius i polítiquesde l’Assemblea:Autoaprenentatge. Anna Molist ( Mataró),Noemí Egea (Olot), Mònica Fernàndez (Sarrià-Calassanç) i Amparo Morató (Vilanova).Recursos informàtics a l’àrea llengua. Ma-nel Haro (Nostra Senyora), Tránsito Ferreras(Sabadell), Tere Prats (Sarrià-Calassanç) i RosaAlsina (Sitges).Treball cooperatiu. Xavier Padrissa (Calassan-ci), J. Montsalvatge (Caldes), Pere Vilaseca iRomi Català (Mataró), Jesús Nieto (Sarrià-Calassanç), Esther Zarraluqui (Sitges), MaiteXicoy (Terrassa), Margarita Pagès (Vilanova).Mètode de recerca documental. Josep Aznar(Balaguer), Quim Graupera (Balmes), LluísBaella (Granollers), Laura Julián (Sant Anto-ni), Josep Casadevall (Sarrià-Calassanç), Mi-quel Hormigos (Vilanova).La cultura religiosa a l’ESO. Carme Chamo-rro (Granollers), Joan Planas (Mataró), Encar-nació Dorca (Olot), Eduard Pini (Sabadell),Feliu Carreras (Sant Antoni), Josefina Jou(Sarrià-Calassanç), Pere Biel (Sitges).Orientació professional. Júlia Vilalta (Bala-guer), Carme Fernández (Calella), Ramir Dàvi-la (Igualada), Manel Moragas (Mataró), Tere-sa López i Marta Castillón (Nostra Senyora),Carme Duran (Olot), Marta Solé (Sant Anto-ni), Enric Vinaixa (Sarrià Calassanç) i Joan Vi-lardebó (Terrassa).Material per a l’acció tutorial. Oriol Blancher(Balmes); Maite Coll (Granollers), Glòria Ga-misans (Igualada), Enric Sàrries (Nostra Sen-yora), Ramon Masoliver (Olot), Oriol Batlle(Sant Antoni), Andreu Medina (Sarrià- Calas-sanç), Eduard Carbonell (Sitges), Roser Dur-ban (Terrassa) i Miquel Sánchez (Vilanova).Qualsevol comentari, consulta o aclarimentque vulgueu demanar o fer als grups de pro-jecte envieu-lo per correu electrònic a:escolapia@epcat.net o per fax al 93 441 02 87

IGUALADA

CAMP DE TREBALL DE LA UNESCOA NORUEGA

Dues alumnes de l’EP Igualada, de 2n delBatxillerat Humanístic, han anat a un camp detreball organitzat a Noruega sota l’auspici dela UNESCO. Les dues igualadines eren les úni-ques representants de l’estat espanyol en aques-ta activitat. El camp de treball, on hi havia 26joves de 14 països d’Europa, estava ubicat a lapoblació de Roros, al nord d’Oslo. Les tasques

que van realitzar van ser de restauració demonuments i cases, i neteja de boscos.

GRUP DE TREBALLDE CULTURA RELIGIOSA

Aquest curs encetem un nou projecte per tal derepensar els continguts de les classes de cultu-ra religiosa a les nostres escoles. Amb l’objectiud’ajudar en aquest treball hem demanat a dife-rents persones de dins i fora de les nostres ins-titucions que reflexionin sobre els elementsessencials que els nostres alumnes haurien deconèixer a nivell religiós i humà. Donat l’interèsque tenen i la demanda d’accions de formacióque en aquest àmbit es reclamen des de les es-coles les oferim a tot aquell que pugui estar-hiinteressat.30 setembre - Una mirada des de la sociolo-

gia. Sr. Joan Costa28 octubre - Una visió des del cristianisme.

Sr. Josep Lligades25 novembre - Una visió des de l’antropologia.

P. Ramon M. Nogués (per confirmar)13 gener - Tot pensant el futur.

P. Carles Mascaró10 febrer - Des del món interior.

P. Andreu Trilla

CANVIS A L�EQUIP DE GESTIÓDes de l’Equip de Gestió donem la benvingu-da a l’Antoni Pérez, director pedagògic del’Escola Pia de Sarrià-Calassanç que, a partird’ara, compaginarà la seva feina d’escola ambla de cap de l’Àrea de Projecte Educatiu al’Equip de Gestió.

CANVIS ALCONSELL DE REDACCIÓ DE PAPERSEnguany han deixat el consell de redacció en-Jordi Cadevall i en Miquel Mateo als qualsagraïm molt sincerament el treball dut a termeper fer avançar la nostra revista, i agraïm, tam-bé, la disponibilitat i col·laboració d’en RicardComa, membre de l’Equip de Gestió i d’en Ma-nel Pagès, professor de l’Escola Pia Sant An-toni en acceptar d’incorporar-s’hi.

PROJECTE «IDEA»D�AVALUACIÓ DE CENTRES

El departament d’ensenyament de la Generali-tat promou una iniciativa d’avaluació externadels centres docents, en col·laboració amb l’ins-titut d’avaluació i assessorament educatiuIDEA. En aquesta experiència hi participen lesnostres escoles de Mataró, Sant Antoni, Terras-sa i Granollers. L’instrument d’avaluació ofe-rirà informació dels resultats acadèmics i delsprocessos d’aprenentatge dels alumnes en co-mençar i acabar l’ESO.

12

Valors eterns,valors circumstancialsEls llibres de text, imprescindibles?

contrapunt

Papers és una publicació del

SECRETARIAT DELES INSTITUCIONS ESCOLARS DE

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - 08001 BARCELONA

Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87e-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Consell de redacció:Ricard Coma, Xavier Gilabert,

Carme Guàrdia, Manel Pagès i Eulàlia París.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París

e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

La Reforma introdueix el concepte am-pli de material curricular . Però la pràc-tica és tossuda: allò que predomina a lesaules és el llibre de text. Més acolorit, mésdidàctic, més gràfic –faltaria més, en elnostre món àudiovisual!– i, en molts casos,més atent a la diversitat. Hom afirma queun llibre de text té una durada estimada decinc cursos: després ja ha de sortir al mer-cat amb una nova proposta pedagògica.Però, alhora, els llibres esdevenen, inevita-blement, molt més cars. Tant, que davantde certes factures, hom sospita si no enshem begut l’enteniment. I què deu voler direl Departament d’Ensenyament quan reco-mana tenir en compte el preu a l’hora d’es-collir un material? Volem dir el llibre detext? I, per què no estableix un pes màximde transport diari per alumne en el trajecteescola-casa?A més del llibre –manual/corpus de con-tinguts/referència bàsica/seguretat del pro-fessorat/mesura de continguts (sovint maxi-mitzats) i de temps (comprimit?)–, igualper a tots, comprat de nou curs rere curs,quines alternatives tenim? Llibres de consul-ta a l’escola a l’abast, intercanvis entre cur-sos, treball per tallers, per projectes... peranar elaborant el propi dossier, diversifi-cació de maneres de treballar... són alterna-tives reals i possibles? En definitiva, els trac-tem com a fonament o com a suport?I, per cert, on queda la coherència entretots els textos usats per un mateix alumne(sovint un mostrari d’editorials), durant el

curs? I quins són els valors implícits pre-dominants? I allò sempre pretès de mate-rials i referents “marca de la casa”?Zum-zum

agendaagenda

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

OCTUBRE1 • Reunió zones pastoral, de 10 a 1..

4 • CEP-2, de 4 a 6 .

7 • Reunió de projectes, de 2/4 de 4 a 6.

• Grup projecte OP, de 2/4 de 4 a 6.

14 • Grup projecte religió, de 2/4 de 4 a 6.• CEP-1, de 4 a 6 .

• Reunió responsables PGS, de 4 a 6.

15 • Formació Caràcter Propi, de 10 a 1.

• Darrer dia presentació treballs Premi JoanProfitós d’assaig pedagògic 1999..

18 • CEP-2, de 4 a 6.

22 • Formació animadors pastoral, de 10 a 1.

• Formació programa CLIC, tot el dia.

23 • Trobada docents 1r i 2n any, matí.

25 • Formació programa CLIC, tot el dia.

27 • Reunió responsables extraescolars, de 5 a 7.

28 • 1a. visita coordinadors I. i P., de 10 a 1.

NOVEMBRE3 • Reunió Junta Federació APAs, de 7 a 9.

4 • 1a. visita coordinadors secundària, de 10 a 1.

5 • Reunió zones pastoral, de 10 a 1.

8 • Reunió coordinadors pastoral, de 2/4 de 4 a 6.

• Reunió delegats alumnes, de 4 a 6.

9 • Reunió responsables informàtica, de 2/4 de4 a 6 tarda.

10 • Formació directors pedagògics, de 10 a 1.

11 • Formació formadors PIRMI, tot el dia.

• Grup projecte religió ESO, de 2/4 de 4 a 6.

12 • Formació Caràcter Propi, de 10 a 1.

15 • CEP-2, de 4 a 6.

17 • Formació directors pedagògics, de 10 a 1.

18 • Reunió responsables FO i BT, de 4 a 6.

19 • Formació animadors pastoral, de 10 a 1.

22 • Reunió Consell Institucions, de 7 a 9 vespre.

25 • CEP-1, de 4 a 6.

26 • Caminada contra la pena de mort.

27 • SANT JOSEP DE CALASSANÇ.

• Trobada PAS, migdia.

29 • CEP-2, de 4 a 6 tarda.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als lo-cals de l'Equip de Gestió.