TREBALL DE RECERCA - edubcn.cat · Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls...

TREBALL DE RECERCA

L’ANTIFOULING.

Efectes sobre esculls marins artificials.

Escola Vedruna -

Gràcia

Tutor: Ricard Roig

2n Batxillerat B

Curs 2014-15

-Mercè Domínguez Colominas-

Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 1

Índex Pàg.

1. Introducció 2

2. Objectius – Hipòtesis 3

3. Marc teòric 4

3.1. Esculls artificials 4

3.2. Successió ecològica 5

3.3. Fouling 5

3.4. Principals organismes d’incrustació 8

3.5. Una mica d’història 12

3.6. Antifouling 12

3.7. Organització Marítima Internacional 16

4. Metodologia 17

4.1. Materials utilitzats 17

4.2. Creació de l’escull 18

4.3. Immersió de l’escull i controls 20

4.4. Recollida de l’escull i preparació de les mostres 22

4.5. Anàlisi de les mostres 23

5. Resultats obtinguts 24

5.1. Mostres lliures 24

5.2. Mostres amb antifouling “A” 28

5.3. Mostres amb antifouling “B” 31

6. Conclusions 33

7. Bibliografia 35

8. Annex 36

8.1. Imatges del procés ordenades cronològicament 36

8.2. Seguiment 40

8.3. Fitxes tècniques dels antifoulings 44


1.Introducció

Abans de l’inici del Treball de Recerca i l’elecció del meu tema a estudiar, tenia

ben clar que volia que estigués relacionat amb la biologia marina. Ja que més

endavant m’agradaria dedicar-me a aquesta professió.

Un altre aspecte que tenia clar sobre el meu futur treball, era que hi destaqués

clarament la part més pràctica. Sense deixar de banda la recerca, és clar. Així

doncs, a partir d’aquests fonaments, vaig anar pensant i buscant idees que

s’adaptessin a aquets principis i sobretot, que em donessin la suficient motivació

per dedicar-m’hi durant molts mesos.

La biologia marina engloba un ventall de temes molt ampli i diversos entre ells, i

potser el que se’m va fer més difícil va ser decidir-me per un d’aquests. Per fer-

ho, vaig posar-me en contacte amb l’ICM de Barcelona, i explicant-los la meva

situació, em van facilitar el contacte amb una treballadora del centre.

Després de parlar amb ella i explicar-li les idees que tenia, vaig decidir enfocar el

treball entorn a la colonització. Ja tenia la part més complicada assolida, però

encara quedava aprofundir més i posar fil a l’agulla per iniciar-lo definitivament.

Per fer aquest últim pas abans d’iniciar-lo, em van donar idees sobre possibles

treballs de camp que podia realitzar per fer el meu treball i veure si amb els

recursos dels quals disposava, el podria dur a terme.

L’estudi de la colonització d’un escull marí, es podia dur a terme tenint en compte

diferents factors. I depenent de quin triés, la manera d’enfocar el treball, de retruc,

canviava considerablement.

Finalment, vaig decidir-me per l’estudi de la colonització d’un escull marí amb

antifouling.

Vaig decantar-me per aquesta opció ja que em semblava un tema original,

innovador, i que em generava moltíssima curiositat, fruit de la meva

desconeixença envers el concepte.

Així ha estat com després de seguir tot aquest procés, he optat per aquesta línia

de treball que us presento a continuació.

La meva recerca té com a principal finalitat estudiar l’eficàcia de les pintures

antifowling, i la diferència (si n’hi ha) entre dos tipus diferents d’aquest. Per altra

banda, també estudiaré com són les successions primàries en un escull artificial.

Concretament en els primers estadis d’aquesta successió.


2.Objectius – Hipòtesis

Els objectius que m’he proposat a l’hora de fer el treball són els següents:

1. Analitzar l’eficàcia de la pintura antifouling sobre un escull artificial situat

en el medi marí.

2. Distingir l’efecte entre dos tipus d’antifouling amb característiques

diferents.

3. Detallar el tipus de colonització en un escull marí artificial durant un període

acotat de temps.

4. Comprovar la influència del fenomen de la llum en la colonització d’un

substrat situat al medi marí.

En funció dels objectius que m’he marcat, he establert les següents hipòtesis:

1. Estaran molt més colonitzades les mostres lliures que no pas les mostres

que porten antifouling.

2. En comparació dels dos antifoulings, estaran més colonitzades les mostres

amb l’antifouling més “ecològic” ja que l’altre antifouling, al ser més

“sintètic” és més tòxic i farà que s’hi adhereixin menys microorganismes.

3. Els microorganismes que colonitzin les mostres variaran en funció de les

condicions ambientals relacionades amb la il·luminació. Les zones on no

hi arribi la llum no s’hi trobaran algues, en canvi les zones on més hi arribi

la llum dominarà la colonització d’algues clarament.

4. Els microorganismes variaran en funció del tipus d’antifouling que hi hagi

aplicat al substrat. N’hi ha que predominaran clarament a un d’ells i en

canvi a l’altre tipus no n’hi haurà cap, ja que les característiques de cada

un dels antifoulings són ben diferents i s’ha de veure reflectit en el tipus

d’organisme inscrustant.


3.Marc teòric

Per tal d’assolir els objectius que m’he plantejat en el treball i fer entenedora la

meva recerca, prèviament, cal tenir clars els següents conceptes teòrics:

3.1.Esculls artificials

Els esculls artificials són estructures submergides de forma intencionada sobre el

fons marí per imitar algunes característiques dels esculls naturals (esculls

coral·lins), o simplement per obtenir un objectiu en concret. Depenent de la finalitat

amb què es submergeixi l’escull, es dissenyarà una estructura o una altra, variant

també el material del qual esta format en funció de l’objectiu que tinguem.

Funcions

Tenen com a funció principal regenerar ecosistemes submarins danyats, però han

estat desenvolupats arreu del món amb objectius ben diversos com els següents:

• Conservar la biodiversitat marina.

• Proporcionar protecció a les espècies de la zona on es troba l’escull.

• Reduir els impactes negatius sobre hàbitats naturals existents.

• Evitar el pas d’embarcacions d’arrossegament per sobre de fons sensibles.

• Restaurar hàbitats malmesos.

• Proporcionar beneficis econòmics a les activitats subaquàtiques.

• Investigació científica (per exemple, millorar els coneixements sobre els

processos de colonització o successions).

Des de la seva concepció s’han utilitzat diferents estructures com a esculls

artificials. Es poden trobar des d’elements tant simples com poden ser roques,

fusta, plàstic, cordes, (esculls amb materials naturals). Fins a elements més

sofisticats, construïts amb fibra de vidre o formigó armat (esculls amb materials

artificials). També s’han utilitzats com a esculls tot tipus de deixalles com ara

cotxes , avions, tancs...

Cada escull artificial dona lloc a una successió ecològica.

Imatges 1 i 2. Esculls artificials al Garraf.


3.2.Successió ecològica

La successió ecològica és un conjunt de canvis seqüencials, no cíclics, de durada

variable, que poden produir grans canvis en les característiques d’un ecosistema

original. Aquest procés, condueix a un augment progressiu de la complexitat de

l’ecosistema fins arribar a ecosistemes més madurs.

Un exemple és la colonització per una gran multitud d’organismes de qualsevol

objecte que queda submergit en el mar.

S'anomena clímax a l'ecosistema que es forma al final de la successió. És la

comunitat equilibrada i estable que marca la fi d’aquesta. Rarament, s'arriba a la

comunitat clímax, perquè hi ha moltes causes de retrocés en el procés de la

cadena ecològica com per exemple incendis, canvis climàtics, inundacions,

sequeres... i, a major escala, glaciacions, volcans, deriva de les plaques....

Els ecosistemes poden sofrir un procés invers a la successió per causes naturals

o bé per causes provocades per l’home. Aquest procés de rejoveniment o involució

d’un ecosistema, és conegut amb el nom de regressió. Mentre que la regressió és

un canvi sobtat, la regeneració (successió ecològica), és un procés lent la qual

segueix una evolució molt similar en els diferents ecosistemes.

Hi ha dos tipus de successió:

Successió primària: és la que s’inicia en una àrea la qual prèviament no

hi havia éssers vius.

Successió secundària: és la que s’inicia en un lloc on prèviament existia

un ecosistema que per diferents motius (plaga, incendi, inundació...) ha

patit una regressió.

Característiques de les successions:

En general, en tota successió, la colonització s’inicia a través d’espècies

oportunistes, es a dir, espècies amb pocs requeriments nutritius i

ambientals, capaces de suportar condicions ben diverses.

Les espècies que colonitzen inicialment, solen tenir una alta taxa

reproductiva. Aquestes s’anomenen <espècies de l’estratègia de la “r”>.

Poc a poc, les espècies amb una taxa reproductiva alta, són substituïdes

per “espècies de l’estratègia de la k” , es a dir, espècies on la reproducció

depèn de la població o capacitat de càrrega ja establerta.

3.3.Fouling

El “fouling” és un terme anglès utilitzat per descriure l'assentament i creixement de

les plantes i els animals marins en estructures submergides. Aquestes estructures

normalment inclouen cascos dels vaixells, molls, pilots i plataformes petrolíferes.

Però també inclou el funcionament intern de les canonades utilitzades per portar

l'aigua com a refrigerant per a les centrals elèctriques industrials.


Les incrustacions es poden classificar en dos grans grups:

1. Macrofouling: que inclou l’assentament i creixement de plantes i animals.

És a dir, organismes més complexos que ocupen un cert volum.

2. Microfouling: que inclou les algues unicel·lulars i bacteris (també conegut

com 'slime'). És a dir, organismes més senzills que ocupen capes molt

fines.

S'estima que hi ha més de 4.000 espècies incrustants conegudes, les quals totes

tenen la capacitat o potencial de colonitzar una superfície submergida.

És important entendre que no són els organismes adults els qui busquen aquesta

superfície adequada per adherir-s’hi i colonitzar-la, sinó que són les seves larves.

Espores de plantes costaneres i les larves dels animals són inicialment

microscòpiques, i en aquesta fase, són membres temporals de la comunitat

planctònica. Com a tal, tendeixen a moure’s en funció dels corrents marins, onades

i marees. Aquests fenòmens els portaran a la superfície submergida la qual

colonitzaran posteriorment.

El temps en el qual aquestes larves es troben lliures pel mar, és variable.

Dependrà de la rapidesa en trobar la superfície adequada. Aquest temps, pot

variar al voltant de sis setmanes en el cas d’animals com els cirrípedes o qüestió

d’hores com per exemple en el cas dels hidrozous.

El fet que hi hagi espècies que passin tant de temps lliures al mar sense incrustar-

se a una superfície i colonitzar-la, pot ser perillós per la seva supervivència. És

per això que les espècies incrustants tenen la capacitat de produir un gran nombre

de larves. Un sol cirrípede, per exemple, pot produir més de 10.000 larves en una

temporada. La producció de grans nombres de cries és també una característica

de les plantes incrustants, no només dels animals. Un sol filament d’alga és capaç

de produir 100 milions d’espores en una temporada.

Aquests organismes incrustants, s’hauran d’esforçar per trobar una superfície

submergida adequada per assentar-se i créixer ràpidament.

En els cascos dels vaixells es dona un elevat percentatge de colonització.

Aquestes incrustacions, depenen de molts factors com per exemple la salinitat de

l’aigua, la llum, la temperatura, els canvis de marea, la contaminació i la

disponibilitat de nutrients.

El grau d’incrustació tendeix a ser un fenomen estacional regit per la localització

geogràfica. Aquesta es pot dividir en tres grans zones:

Zones polars (<5 ° C): són zones de baix risc d’incrustació. Aquest

fenomen es produirà durant un curt període de temps, normalment cap a

mitjans d’estiu.

Zones temperades (5-20ºC): risc d’incrustació mitjà. Les incrustacions es

produiran al llarg de l'any, normalment cap a la primavera i per principis de

tardor.

Zones tropicals i subtropicals (20< ° C): alt risc d'incrustació. Les

incrustacions seran continues durant tot l'any en la gran majoria

d’espècies.


Els vaixells que comercien àmpliament en aigües tropicals o subtropicals estan

sotmesos a l'atac d’incrustació més greu. Particularment en aigües costaneres

menys profundes on hi ha una major abundància de llum, calor i nutrients. El que

resulta una quantitat d’espècies incrustants molt elevada.

Aquest fenomen és molt perjudicial per les indústries les quals els grans vaixells

són el mitjà de transport fonamental. Quan les incrustacions arriben al nivell de

macrofouling, poden arribar a augmentar les despeses en combustible fins a un

40% o 50%, a causa de l’augment de la fricció del casc del vaixell amb l’aigua del

mar. En conseqüència, disminuirà la velocitat del vaixell i augmentarà la despesa

en combustible. És per aquesta raó que s’ha de buscar un mètode per evitar la

incrustació.

Conseqüències del fouling

Com ja he dit anteriorment, el biofouling té afectes negatius molt importants. Els principals són:

- Augmenten la fricció del casc amb l’aigua del mar i com a conseqüència, redueixen la velocitat.

- Augmenten la necessitat de combustible a causa de reduir la velocitat.

- El ferro es sobreescalfa i perd resistència mecànica. Com a conseqüència es poden produir deformacions i ruptures.

- Dificulta la maniobrabilitat i per tant disminueix la seguretat.

- Augmenta el cost en manteniment i reparacions.

- Danya l’aparença estètica.

Imatge 3. Casc d’un vaixell afectat per el fouling marí.


3.4.Principals organismes d’incrustació

Els principals organismes d’incrustació són els següents:

Poliquets: Els poliquets són una classe d’anèl·lids. Als anèl·lids són cucs

amb el cos segmentat. Hi ha tres grans classes d’anèl·lids: dues de

terrestres o d’aigua dolça i una de marins.

Els anèl·lids marins els anomenem pol·liquets. Dins el grup dels pol·liquets

trobem cucs de vida lliure, cucs que viuen dins el substrat i cucs formadors

de tubs.

Són de mida petita amb un cos cilíndric, allargat, tou i dividit en segments

gairebé idèntics anomenats metàmers. Dels costats de cada segment

surten unes estructures anomenades parapodis, que empren en la

locomoció i que estan endurits amb una substància. Dels parapodis surten

uns pèls endurits,

anomenats quetes, que afavoreixen que l’animal s’adhereixi als substrats,

per exemple. Alguns poliquets, com el cuc de foc, tenen les quetes plenes

de verí per defensar-se dels predadors.

Hi ha poliquets que viuen dins de tubs calcificats que ells mateixos

construeixen,

i dels quals només en surten filaments molt llargs i prims.

Moltes d’aquestes espècies tenen les brànquies modificades: sovint estan

molt desenvolupades i semblen bells plomalls.

A més a més de la funció respiratòria, aquestes brànquies permeten filtrar

l’aigua del voltant de l’organisme i retenir-ne les partícules que el poliquet

farà servir d’aliment. Aquestes brànquies modificades són enormement

sensibles i detecten els canvis en l’ambient fàcilment, de manera que si

alguna cosa les destorba poden retraure’s dins el tub. Tot i que molts dels

tubs són rígids, alguns són més aviat membranosos, cosa que els permet

certa flexibilitat i moure’s al ritme dels corrents o les onades.

Mitjançant la seva activitat d’alimentació i excreció, els poliquets que viuen

als sediments tenen un paper cabdal en el reciclatge de la matèria orgànica

que arriba al fons i que està en procés de descomposició. Gràcies a la seva

activitat vital en els sediments, ajuden

a renovar l’aigua intersticial, tot

oxigenant el sediment i creant, per tant,

condicions de vida idònies per a altres

organismes.

Hi ha espècies de poliquets que poden

viure en sediments molt contaminats i,

per això, de vegades se’n fan servir

algunes com a bioindicadors de

contaminació marina. Imatge 4. Poliquet al microscopi.


Balanus: Els balanus són un gènere de crustacis de la família de

Balaniade, coneguts vulgarment amb el nom de “gla de mar”. El seu cos

està totalment envoltat per una closca de color blanc - grisenc que el

protegeix .Aquesta, té forma cònica; la part inferior és la que s’adhereix al

substrat on vulgui colonitzar, i a la part superior s’observa un opercle que

dona pas als cirrus. S’alimenta de plàncton captat per els cirrus i que

entrarà posteriorment per l’opercle fins a l’interior de la closca que és on

es troba el cos. Sempre colonitza roques, pedres i altres closques, però

sempre en zones costaneres de poca profunditat.

Els balanus són uns dels cirrípedes més abundants i representen un

problema per la indústria naviliera, ja que es fixen sobre els cascos dels

vaixells i formen grans capes que impedeixen la bona navegació i els

causen deterioraments.

Imatge 5. Balanus al microscopi. (Imatge feta per mi)

Algues: Les algues filamentoses són organismes eucariotes del grup dels

protoctists que estan constituïts per llargs filaments de cèl·lules

autotròfiques, és a dir fan la fotosíntesi, que constitueixen tal·lus

macroscòpics. Existeixen diverses espècies d’algues, aquestes en

concret, pertanyen al grup de les algues verdes.

Imatge 6. Algues al microscopi. (Imatge feta per mi)


Amfípodes: Són un gran grup amb més de 6000 espècies descrites, la

majoria marines, encara que algunes són d’aigua dolça i també n’hi ha de

terrestres. Tenen un tampany molt petit (d’uns 15 mm en general). Els

amfípodes més comuns viuen en els fons marins i són nadadors, utilitzant

per desplaçar-se els apèndix abdominals. El seu cos està aplanat

lateralment i dividit en tres regions: el cap, el tòrax i l’abdomen que té un

segment terminal o tèlson.

Imatge 7. Amfípode al microscopi. (Imatge feta

mer mi)

Opistobranquis: Són una subclasse de mol·luscs gasteròpodes que es

caracteritzen per tenir la closca reduïda o inexistent i les brànquies (òrgan

per respirar) situades a la part del darrere del cos. La seva aparença és

molt semblant a la d'un llimac, fet pel qual se'ls anomena també llimacs de

mar. Presenten un cap amb dos tentacles olfactius, els rinòfors,

un mantell que recobreix la part dorsal i el peu a la part ventral per

desplaçar-se i adherir-se. També presenten una corona branquial a la

banda posterior del cos i que en algunes espècies envolta l'anus. Aquest

grup d'invertebrats són molt

coneguts pels submarinistes, tan

bussejadors com fotògrafs, ja que

presenten unes coloracions sovint

molt vistoses i atractives. Aquesta

vistositat s’atribueix a un cert tipus

de mecanisme de defensa i

mostrar coloracions contrastades

per alertar als seus possibles

depredadors.

Imatge 8. Opistobranquis al microscopi.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C2%B7luscs

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gaster%C3%B2podes

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llimac

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rin%C3%B2fors

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mantell_(anatomia)


Protozous: Els protozous són éssers eucariotes (amb nucli cel·lular

definit), unicel·lulars i heteròtrofs (s'alimenten de matèria orgànica). Solen

ser de vida lliure, encara que existeixen grups que són paràsits. Podem

distingir diferents tipus de protozous segons la seva estructura. Alguns

tenen una obertura en forma d'embut anomenada citòstoma, per on entren

els aliments fins a formar vacúols. La majoria dels protozous són mòbils i

per això tenen estructures com els cilis i els flagels o bé presenten la

formació de pseudopodis o prolongacions del citoplasma. Per respirar els

protozous utilitzen l'oxigen dissolt a l'aigua del medi on viuen.

Imatge 9. Protozou.

Hidrozous: Poden ser solitaris o colonials, amb forma pòlip i/o medusa.

Mantenen sempre la simetria radial i la majoria d'ells

presenten alternança de generacions.

La forma pòlip, tant colonial com solitària, pot presentar esquelet extern

quitinós. Les formes solitàries es fixen al substrat pel seu extrem aboral

en forma de disc de manera permanent o temporal. Les formes colonials,

més abundants, tenen una forma ramificada i es fixen a través

d'un estoló (base del pòlip engruixida) a partir del qual sortiran nous

pòlips per gemmació.

Imatge 10. Hidrozous al microscopi. (Imatge feta per mi)


3.5.Una mica d’història

Per tal d’evitar els inconvenients que comporta el biofouling, s’han anat desenvolupant diversos productes per aplicar als cascs dels vaixells i complir amb el nostre objectiu; acabar amb el biofouling, o si més no, reduir o retardar al màxim la seva presència.

Durant molts anys, es van utilitzar pintures amb base de coure, olis i quitrà. En els anys 60, els químics van formular pintures TBT, amb base de Tributil-Estany. Aquestes funcionaven molt bé i van ser molt utilitzades (sobretot durant els anys 70) fins que, a començament dels anys 80, els biòlegs marins van descobrir que danyava severament el medi ambient. El cas més extrem va passar a França (Arachon bay) on l'ecosistema de les ostres va ser danyat. A causa d’aquest esdeveniment, l'ús de TBT va ser vetat en embarcacions inferiors a 25m d’eslora.

Anys més tard, al 2001, el TBT va ser vetat per l'IMO (International Marine Organitzation) a tot tipus d’embarcacions.

Actualment, s'utilitza el coure com a principal biocida (element d’alta toxicitat), controlant les seves quantitats i els afectes que causa en medi ambient en la mesura del possible.

Els anti-incrustants sense biocides, com el Intersleek 900 (100% ecològics) seran el futur.

Avui en dia, els antifoulings de matriu dura i els autopulimentables, tenen com a base la colofònia, (producte natural de color ambre o groc pàl·lid obtinguda tradicionalment de les incisions fetes al tronc de pinastre). Aquesta, s'ha utilitzat com a pintura antiincrustant durant més de 100 anys. Consisteix principalment en àcid abiètic, que és lleugerament soluble en l'aigua de mar.

Imatge 11. Colofònia Imatge 12. Àcid abiètic

3.6.Antifouling

Definició

Aquest, també conegut com a antiincrustant o patent, és un revestiment especial aplicat al casc d'un vaixell o embarcació, per tal de retardar el creixement d'organismes que s'adhereixen al casc, ja que aquests poden afectar al rendiment de l'embarcació i la durabilitat dels materials. Aquest tipus de pintura s'aplica a la part del casc que queda submergida.

Aquest producte actua juntament amb les capes prèvies (imprimacions i segelladores) que actuen com a barrera contra la corrosió en els cascos de metall, o la millora del flux d'aigua en cascos d’embarcacions d’altres materials com per exemple en velers. Els antiincrustants, bàsicament es divideixen en tres grans grups: els autopulimentats, també anomenats autopulimentables, els de matriu dura i els solubles.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pinastre


Antifoulings autopulimentats (o aoutopulimentables): aquests tipus de

antiincrustants són de moderna tecnologia i, actualment, són els més utilitzats. Tenen un mecanisme pulimentant hidrodinàmic, és a dir, estan constituïts per resines especials que es dissolen gradualment en aigua a una velocitat que és auto controlada químicament. Una vegada és submergit el casc del vaixell, les seves propietats hidrodinàmiques i l'acabat extraordinàriament llis ajuden a la obtenció d'elevades velocitats. La seva característica pulimentant evita l'acumulació de capes antigues i facilita la neteja abans de ser pintat novament. Poden romandre fins a 3 mesos a la intempèrie abans de ser sotmesos al medi marí sense perdre les seves propietats.

Imatge 13. Gràfic del comportament de l’antifouling autopulimentat

Antifoulings de matriu dura: aquestes pintures absorbeixen aigua mentre

la part soluble de la resina es va desintegrant, deixant una estructura

insoluble com una esponja rígida, plena d'aigua, a través de la qual es van

dissolent, per difusió, les substàncies actives que eviten la incrustació del

casc. Els antiincrustants de tipus matriu dura, són apropiats per a

embarcacions a motor de mitjana i alta velocitat. Permeten ser llimades

quan estan humides abans de ser exposades al medi marí, per deixar el

casc molt llis i poder netejar amb facilitat les incrustacions que podran

aparèixer en aquesta zona.

Aquests també poden quedar exposats al aire durant tres mesos després

de l’aplicació de l’última capa d’antiincrustants abans de ser botat.

Imatge 14. Gràfic del comportament de l’antifouling de matriu dura.


Antifoulings convencionals o solubles: són antiincrustants tous de tipus

tradicional on el material bioactiu s'allibera de forma incontrolada amb la

dissolució de la major part de la pintura, incloent-hi la resina o lligant. La

rapidesa amb què es produeixi dependrà de la temperatura de l'aigua i del

contingut salí entre d'altres factors. Els antiincrustants convencionals

poden estar exposats a la intempèrie durant una setmana únicament. Al

final de la temporada és necessari eliminar capes antigues abans de

repintar. No es pot repintar amb antiincrustants d'un altre tipus sense

segellar prèviament aquest, ja que els dissolvents d’antiincrustants

desconeguts podrien causar butllofes en els de tipus convencional.

Imatge 15. Gràfic del comportament de l’antifouling soluble o convencional

Requisits perquè un antifouling tingui èxit com a producte antiincrustant

Les principals característiques que ha de complir un antifouling per tal que es

comercialitzi amb èxit, són les següents:

• Eficàcia: ha d’exercir un efecte poderós.

• Disponibilitat: ha de ser fàcilment disponible a un preu econòmic.

• Legislació: ha de respectar la legislació.

• Incorporació en pintures: s’ha de poder incorporar a les pintures.

Aplicació dels antiincrustants

És convenient aplicar dues vegades l'any; una abans del començament de la

temporada i una altra immediatament després de que acabi aquesta.

Els passos que cal seguir per tal d’aplicar correctament el producte són els

següents:

1. Selecció de la quantitat necessària: haurem de guiar-nos per les

indicacions donades per cada fabricant. Per saber la quantitat de

antifouling que necessitarem haurem calcular en metres quadrats la

superfície a pintar. Per fer-ho, ens podem guiar a través de la següent

fórmula: Superfície en metres quadrats = (màniga + calat) x eslora de

flotació en cas de que el calat del vaixell sigui gran, haurem multiplicar per

0,5 o 0,75.


Imatge 16. Gràfic de les parts d’un vaixell.

2. Neteja i preparació de la superfície: haurem de suprimir qualsevol rastre

d'alga o microorganisme fixat al casc. Per això utilitzarem aigua a pressió,

i en les zones en que aquests organismes es trobin molt enganxats, una

esponja dura o una espàtula. També haurem d’eliminar les anteriors capes

de pintura.

3. Pintar: no començarem fins que la superfície sencera no estigui del tot

seca. La temperatura òptima per el moment en que ens posem a pintar,

serà de més de15ºC, evidentment pot aplicar-se a temperatures més

baixes, però aleshores haurem de tenir en compte que el temps que

tardarà en assecar-se serà major. Mai fer-ho si està plovent o a ple sol.

També hem de disposar de les precaucions necessàries tenint en compte

que els antiincrustants són productes químics d’alt nivell tòxic. Per tant,

hem d’utilitzar guants, ulleres, mascareta... Abans de pintar, sempre és

convenient llegir detingudament les instruccions donades per cada

fabricant sobre el material a utilitzar, el temps de secà, nombre de capes

necessàries... Convé remoure bé la pintura amb una espàtula abans

d’aplicar-la ja que la part d’aquesta que tingui més densitat tendirà a

quedar-se al fons del pot. Es sol recomanar aplicar el producte amb una

brotxa el més ample possible i utilitzar un rodet de vellut per obtenir un

millor acabat. Aplicar la pintura sobre una superfície d’un metre quadrat

màxim i sense pressionar.


4. En cas de que el nostre vaixell hagi sigut pintat amb antiincrustants de matriu dura, és recomanable que cada cinc anys realitzem un decapat del casc i que posteriorment el preparem amb les imprimacions adequades (aquest pas ens el podrem estalviar si ens decantem per els antiincrustants pulimentables).

5. Haurem de prestar especial atenció a les hèlixs i les cues, parts que més

pateixen la incrustació dels organismes. En el moment de la neteja, haurem d’arribar fins al material mare, donar la imprimació adequada i després pintar. Existeixen pintures especials per aquestes zones.

Imatge 17. Aplicació de l’antifouling.

3.7.Organització Marítima Internacional

L’Organització Marina Internacional (OMI, en anglès IMO), s'ocupa de millorar la

seguretat del transport marítim dedicat al comerç internacional i de prevenir la

contaminació dels mars causada pels vaixells. Va ser establerta l’any 1959 i des

de llavors es dedica a proporcionar als governs mecanismes de cooperació per:

Formular reglaments i pràctiques relatives a qüestions tècniques del

transport marítim internacional.

Facilitar l'adopció de les normes de seguretat marítima i eficiència en la

navegació.

Protegir el medi ambient marí a través de la prevenció i el control de la

contaminació causada pels vaixells.

La codificació del Dret del Mar és part important de la tasca de l'Organització. Fins

aleshores s'han elaborat i aplicat a tot el món al voltant de 40 convencions,

convenis i protocols i al voltant de 800 codis i recomanacions.


4.Metodologia

Per tal d’aconseguir els objectius establerts en el treball i poder verificar o

desmentir les hipòtesis, he creat un escull marí artificial. A causa del risc que

comportava perdre l’escull de control, vaig crear-ne un altre amb les mateixes

característiques però amb diferent disseny adaptat a la diferent localització.

Aquest segon escull l’he nombrat “escull de reserva”.

4.1.Materials utilitzats

Escull de control:

Els materials que he utilitzat per la creació de l’escull són els següents:

Corda de fibra sintètica (5mm)

Làmines de plàstic transparent

Tub de mànega de plàstic transparent (8mm de

diàmetre)

Garrafes d’aigua buides 5L

Totxo de formigó armat (15kg)

Tisores

Llapis i goma

Foradadora de paper

Regle

Retolador permanent

Imatge 18. Escull de control.

Escull de reserva:

Corda de fibra sintètica (5mm)

Làmines de plàstic transparent

Tub de mànega de plàstic transparent (8mm de diàmetre)

Tisores

Llapis i goma

Foradadora de paper

Regle

Retolador permanent

Pes pesant


Imatge 19. Un dels esculls de reserva. Imatge 20. Cartell de prevenció.

4.2.Creació de l’escull

Escull de control:

El primer que vaig fer abans de començar a construir físicament l’escull, va ser

analitzar bé els objectius que m’havia marcat, per tal de dissenyar-lo amb les

característiques necessàries i oportunes perquè això es pogués complir.

Per fer més entenedor aquest procés de la creació de l’escull, he creat la següent

taula on apareixen de nou els objectius del meu treball i a la columna del costat,

la característica de l’escull que farà possible que es compleixi l’objectiu desitjat.

Això és per demostrar que el disseny de l’escull no es triat a l’atzar, sinó que cada

característica que el descriu, té el seu perquè.

OBJECTIUS CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULL

Analitzar l’eficàcia de la pintura

antifouling sobre un escull artificial situat

en el medi marí.

L’escull estarà format, com a mínim, per dues estructures clarament diferenciades. Una amb mostres sense cap tipus d’antifouling ni recobriment (mostres lliures) i l’altre amb mostres recobertes amb pintura antifouling.

Distingir l’efecte entre dos tipus

d’antifouling amb característiques

diferents.

Hi hem d’incorporar una tercera estructura amb un tipus diferent a l’anterior d’antifouling.

Detallar el tipus de colonització en un escull marí artificial durant un període acotat de temps.

L’escull ha de constar de petites estructures que facin de “mostres” per poder ser analitzades fàcilment al microscopi.

Comprovar la influència del fenomen de

la llum en la colonització d’un substrat

situat al medi marí.

Han d’ haver-hi mostres on arribi la llum del sol, i mostres que no hi arribi.


Un cop establertes les característiques fonamentals que havia de complir l’escull,

vaig haver d’ordenar-les i relacionar-les per tal d’aconseguir una única estructura

que les reunís totes. Un cop aconseguit el disseny de l’estructura final, calia ajustar

les mides. Aquestes van ser establertes tenint en compte com a finalitat principal

la màxima comoditat. Tant per la creació, com per l’anàlisi de les mostres.

Com a resultat final de tot aquest procés vaig establir el disseny que us proposo a

continuació:

Imatge 21. Disseny de l’escull de control.

Escull de reserva:

Per la creació d’aquest escull vaig seguir els mateixos passos que l’anterior ja que

els dos havien de tenir les mateixes característiques. L’únic aspecte que vaig

haver de modificar va ser el disseny per tal d’adaptar-lo a la diferent localització.

Recordem que l’escull de control està situat al mig del mar, i el de reserva es troba

a una zona vigilada del port de Barcelona.


En aquest cas, les tres estructures que formen l’escull no podien estar unides ja

que cada una d’elles estaria lligada a una amarra diferent. L’altre modificació

respecte l’escull de control va ser que el pes situat a la part inferior de l’escull, que

evitava la flotabilitat de les estructures, havia de dividir-se també. Per fer-ho vaig

lligar tres ampolles d’aigua buides i hi vaig col·locar un pes pesant a l’interior.

Imatge 22. Disseny de l’escull de reserva.

4.3.Immersió de l’escull i controls

Escull de control:

La immersió de l’escull es va fer amb barca des del port del Masnou fins al lloc

exacte d’immersió. Un cop al mar, vaig buscar el lloc més idoni per situar-lo i

sobretot, agafar referències visuals per poder-lo localitzar fàcilment en les

pròximes revisions de control. Vaig agafar dos referències, una terrestre i una

marina. La terrestre eren dos punts de referència situats a 90º entre ells, i la marina

era una boia.

Imatge 23. El meu tiet i jo agafant els punts de referència terrestres al costat de la boia de referència.


Amb la boia calia tenir en compte que no són fixes i que la cadena que les uneix

des del pes submarí a la superfície, és aproximadament d’uns 15 metres. Per tant,

calia saber on es trobava en el moment de la immersió i fins a on podia arribar.

Per tal de que no s’enredés l’escull a la cadena, vàrem deixar un radi de marge de

15 metres aproximadament. Un cop decidit el punt exacte d’immersió i tenint clares

totes les referències, només va caldre submergir l’escull al punt indicat.

Imatge 24. El meu tiet i jo apunt de realitzar la immersió de l’escull.

Data d’immersió de l’escull: 7 de juliol del 2014 (Mirar l’annex 2)

Dates de control: 10/7/14 – 17/7/14 – 4/8/14 (Mirar l’annex 2)

Lloc de mostreig: Platja del Masnou

Coordenades GPS: 41º 28’18.5 “N 2º 17’37.1” E

Temperatura de l’aigua: 18 ºC

Direcció del vent: nord-est

Profunditat màxima: 5m

Número de nivells (esglaons) del substrat artificial: 3

Localització coordenades GPS:

Imatge 25. Mapa de la localització de l’escull.


Recorregut:

Imatge 26. Mapa del recorregut per fer la immersió de l’escull.

4.4.Recollida de l’escull i preparació de les mostres

L’extracció de l’escull es va fer el dia 1 de setembre després de romandre 56 dies

al mig del mar. Per fer-ho vaig repetir el mateix procés que el dia de la immersió.

El viatge de tornada va ser ràpid i amb molta cura de que les mostres no es

contaminessin.

Data de recollida de l’escull: 1 de setembre del 2014 (Mirar l’annex 2)

Lloc de mostreig: Platja del Masnou

Coordenades GPS: 41º 28’18.5 “N 2º 17’37.1” E

Temperatura de l’aigua: 18 ºC

Direcció del vent: nord-est

Profunditat màxima: 5m

Número de nivells (esglaons) del substrat artificial: 3

Tant bon punt vam tocar terra, vaig numerar les mostres i les vaig submergir en

recipients plens d’alcohol del 70% per fixar-les. L’alcohol del 70% no permet fixar

mostres durant gaire temps. És per

això que l’endemà vaig anar al ICM

de Barcelona per poder fixar-les ara

sí, amb formol. Aquest, permet la

fixació de les mostres fins a un any.

Un cop fixades les mostres amb

formol i separades cada mostra en

un recipient diferent, ja estaven

preparades per ser analitzades al

microscopi òptic.

Imatge 27. Mostres acabades de treure del mar.


4.5.Anàlisi de les mostres

L’anàlisi de les mostres el vaig iniciar el dia següent de la recollida d’aquestes, al

Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Aquest procés va durar varis dies, els

quals vaig tenir la gran sort de poder treballar en un laboratori de l’institut,

identificant cada un dels microorganismes observats a les 18 mostres que havia

recollit anteriorment, després d’estar 56 dies submergides al mar. Per fer-ho, vaig

comptar amb l’ajuda de certs treballadors, investigadors i col·laboradors de

l’institut. També em van servir de gran ajut algunes guies d’identificació

d’organismes marins.

L’observació dels organismes i microorganismes la vaig dur a terme amb una lupa

binocular, i cada mostra la recolzava sobre una placa de petri amb una petita capa

d’aigua dins per poder observar la mostra de manera més clara.

Imatge 28. Laboratori del ICM.

Per estimar la quantitat aproximada de cada tipus d’organisme per placa, vaig

utilitzar la tècnica del càlcul de recobriment. Per fer-ho vaig retallar un tros de

plàstic transparent de la mateixa mida que les mostres i hi vaig dibuixar 10

quadrats (de la mateixa mida cada un d’ells) i el que vaig fer va ser mirar quants

quadrats ocupaven cada tipus de microorganisme. Posteriorment, feia els càlculs

adients per donar el resultat en tant per cent. Totes les dades les anava apuntant

a una llibreta.

Imatge 29. Càlcul de recobriment.


5.Resultats obtinguts

Després de mantenir l’escull submergit al mar durant gairebé dos mesos i recollir-

ne les mostres, calia analitzar els resultats en funció d’aquestes.

Com s’ha dit anteriorment en el treball, l’escull consta de tres “escaletes” amb tres

“esglaons” cada una. Cada “esglaó” el constitueixen dues làmines de plàstic, les

mostres. Una d’aquestes haurà estat exposada a la llum solar i l’altre, situada just

a sota, tot el contrari. Per numerar les mostres ho he fet de la següent manera:

Imatge 30. Gràfic de la numeració de les mostres

5.1.Mostres lliures

Són aquelles les quals no han estat recobertes per cap producte.

Mostra 1.1

Colonització

Els microorganismes que s’han trobat en aquesta mostra són els següents:

Poliquets (4%)

Balanus (14%)

Hidrozous (7%)

Foraminífers (2%)

Algues (9%)

COLONITZACIÓ TOTAL: 36%


Percentatges de recobriment

Mostra 1.2

Colonització

Algues (30%)

Cirrípedes (2%)

Hidrozous (3%)



4%14%

7%2%

9%64%

MOSTRA 1.1

Poliquets Balanus Hidrozous Foraminífers Algues Brutícia

30%

2%3%65%

MOSTRA 1.2

Algues Cirrípedes Hidrozous Brutícia


Mostra 2.1

Colonització

Cirrípedes (5%)

Algues (3%)



Mostra 2.2

Colonització

Poliquets (5%)

Balanus (3%)

Algues (10%)



5%3%

92%

MOSTRA 2.1

Cirrípedes Algues Brutícia

5%3%10%

82%

MOSTRA 2.2

Poliquets Balanus Algues Brutícia


Mostra 3.1

Colonització (38%)

Poliquets (20%)

Algues (3%)

Cirrípedes (15%)

Dos Amfípodes

COLONITZACIÓ TOTAL: 28% i dos amfípodes.


Mostra 3.2

Colonització

Cirrípedes (5%)

Algues (10%)

Estructura reproductora d’un hidrari


Imatge 31. Estructura reproductora d’un hidrari. (Imatge feta per mi)

20%

3%

15%62%

MOSTRA 3.1

Poliquets Algues Cirrípedes Brutícia



5.2.Mostres amb antifouling “A”

Aquestes mostres han estat recobertes per una de les dues cares amb pintura

antifouling. El terme “A” és simplement per distingir-lo de l’altre antifouling de

manera abreviada, tal i com també he utilitzat números per distingir les posicions

de les diferents mostres en comptes de posar-ho de forma explícita.

El antifouling “A” però, és un antifouling de matriu dura de la marca International.

El nom del model és Trilux Prop-O-Drev. La informació detallada del producte i la

seva aplicació i ús adequat es troba a la seva fitxa tècnica. Document que han de

tenir tot aquests tipus de productes per ser utilitzats correctament. Mirar l’Annex 3.

Mostra 1.1

Colonització (0%)

No s’ha trobat cap microorganisme que hagi colonitzat aquesta mostra.

Mostra 1.2

Colonització

Cirrípedes (5%)


5%10%

85%

MOSTRA 3.2

Cirrípedes Algues Brutícia


Percentatge de recobriment

Mostra 2.1

Colonització

Cirrípedes (5%)



Mostra 2.2

Colonització

Cirrípedes molt petits (5%)


5%

95%

MOSTRA 1.2

Cirrípedes Brutícia

5%

95%

MOSTRA 2.1




Mostra 3.1

Colonització

Cirrípedes (67%)



Mostra 3.2

Colonització

Cirrípedes (20%)

Dues lapas

COLONITZACIÓ TOTAL: 20% de cirrípedes i dues lapas

5%

95%

MOSTRA 2.1


67%

33%

MOSTRA 3.1



Imatge 32. Lapa. (Imatge feta per mi)


5.3.Mostres amb antifouling “B”

Aquestes mostres han estat recobertes per una de les dues cares amb pintura

antifouling. El terme “B” és simplement per distingir-lo de l’altre antifouling de

manera abreviada, tal i com també he utilitzat números per distingir les posicions

de les diferents mostres en comptes de posar-ho de forma explícita.

El antifouling “B” però, és un antifouling de matriu dura de la marca International.

El nom del model és Uni-Pro EU. La informació detallada del producte i la seva

aplicació i ús adequat es troba a la seva fitxa tècnica. Document que han de tenir

tot aquests tipus de productes per ser utilitzats correctament. Mirar l’Annex 3.

Mostra 1.1

Colonització (1%)

Aquesta mostra només ha estat colonitzada per un nombre de entre 5 i 8

amfípodes.

Mostra 1.2

Colonització (0%)


20%

80%

MOSTRA 3.2



Mostra 2.1

Colonització (5%)

Aquesta mostra nomes s’hi ha trobat postes d’ous opistobranquis que han

colonitzat tant sols un 5% de la mostra.

Mostra 2.2

Colonització (0%)


Mostra 3.1

Colonització (0%)


Mostra 3.2

Colonització (0%)



6. Conclusions

1) Amb aquest treball he pogut comprovar i afirmar l’eficàcia que tenen els

productes antiincrustants i la importància que tenen en la indústria naval, ja que

actuen frenant un efecte biològic que porta molts inconvenients a aquest sector.

Per altra banda, també té afectes negatius, ja que contenen productes tòxics que

són alliberats en el medi marí i poden afectar negativament a moltes espècies que

hi habiten.

2) El fet de comparar dos tipus d’antiincrustants amb diferents característiques, he

arribat a la conclusió que sí que hi ha diferència d’eficàcia entre uns i altres.

Investigant en la recerca d’aquests, també he après que utilitzar el tipus

d’antiincrustant adient a la zona correcte del vaixell i la manera en que apliques el

producte té molta importància. S’ha de dir, però, que en el meu treball no he pogut

verificar aquest efecte, ja que el material era el mateix en totes les mostres i el

moviment de cada mostra no ha estat controlat i estudiat en cap moment de

l’experiment. A la realitat, en canvi, cada part del vaixell (hèlix, proa, popa...) rep

un fregament diferent amb l’aigua del mar i una sèrie d’afectes (velocitat, llum...)

que les diferencien entre elles, que és el que fa que s’apliqui un tipus

d’antiincrustant o un altre.

3) Gràcies a l’experiment que he dut a terme al treball he pogut identificar els

diferents organismes que colonitzen durant la successió primària i quins d’aquests

tot i haver-hi un substrat amb pintura antiincrustant, han pogut colonitzar.

4) La influència de la llum en la colonització del substrat no ha estat comprovada

rigorosament ja que, l’estructura de l’escull no era rígida i no es mantenia sempre

orientada de la mateixa manera. Per aquesta raó, en funció de les corrents

marines i els diferents factors que hagin pogut influir en el canvi constant

d’orientació de l’escull envers la llum solar, les diferents parts de l’escull no sempre

han rebut la mateixa il·luminació. D’aquesta manera, es podria suposar que

algunes zones on la intenció era que no hi arribes la llum solar, n’hi hagi arribat i/o

a l’inrevés.

5) Podem afirmar la primera hipòtesis establerta ja que s’ha demostrat a partir de

l’experiment que les mostres lliures han estat molt més colonitzades que les

mostres cobertes amb qualsevol dels dos antiincrustants.

6) Després de fer el treball, he après que el termes “ecològic” i “sintètic” no són

els adequats per diferenciar-los ja que avui en dia encara no hi ha cap antifouling

100% ecològic. La diferencia que es dona entre un i l’altre va relacionada amb la

quantitat de biocida que alliberen al medi marí.

7) L’experiment m’ha fet adonar-me’n que la diferència no ha estat tant en el tipus

de microorganismes que han colonitzat un antifouling o l’altre, sinó que en les

mostres del primer tipus d’antifouling (“A”), bàsicament només han sigut capaços

de colonitzar-les els cirrípedes i en el segon tipus d’antifouling (“B”), pràcticament

la colonització ha estat nul·la.


Les conclusions que he extret després de realitzar el treball em permeten

confirmar o desmentir les hipòtesis plantejades en un principi:

1.Estaran molt més colonitzades les mostres lliures que no pas les

mostres que porten antifouling.

2.En comparació dels dos antifoulings, estaran més colonitzades les

mostres amb l’antifouling més “ecològic” ja que l’altre antifouling, al ser

més “sintètic” és més tòxic i farà que s’hi adhereixin menys

microorganismes.

3.Els microorganismes que colonitzin les mostres variaran en funció de

les condicions ambientals relacionades amb la il·luminació. Les zones

on no hi arribi la llum no s’hi trobaran algues, en canvi les zones on més

hi arribi la llum dominarà la colonització d’algues clarament.

4.Els microorganismes variaran en funció del tipus d’antifouling que hi

hagi aplicat al substrat. N’hi ha que predominaran clarament a un d’ells i

en canvi a l’altre tipus no n’hi haurà cap, ja que les característiques de

cada un dels antifoulings són ben diferents i s’ha de veure reflectit en el

tipus d’organisme inscrustant.

Les següents hipòtesis no han pogut ser confirmades ni desmentides per

diferents motius, detallats ja a les conclusions.

Hipòtesi confirmada.


7.Bibliografia

- ALARCÓN A., MONTLLEÓ M., PUIG F. Recuperació del fons marí litoral de Barcelona,Barcelona, Barcelona Regional, 2001.

- DELGADO M., FORTUÑO J.M. Atlas de fitoplanctón del Mar Mediterráneo, Barcelona, Institut de Ciències del Mar, 1991.

- GILI J.M., RIERA T., CORBERA J. Zooplàncton, Badalona, Escola del Mar,

2000.

- SUCARRATS J., MONREAL G., PLANAS M., ROMANÍ J.M. : Nova enciclopèdia catalana de l’estudiant Ciències biològiques, Barcelona 1999, volum3.

- TRÉGOUBOFF G., ROSE M., Manuel de Planctonologies Méditerranénne, Centre National de la Recherhe Scientifique, París 1957, Tome II.

Pàgines web consultades:

www.elmarafondo.com www.international-marine.com

http://www.elmarafondo.com/

http://www.international-marine.com/


8.Annex

8.1.Imatges del procés del treball ordenades cronològicament

Disseny i creació de l’escull...


Immersions...


Resultats obtinguts...

Preparació de les mostres...


Anàlisi de les mostres...


8.2.Seguiment

Primera visita ICM - divendres 25 d’Abril del 2014:

Després de varies setmanes d’estar en contacte amb l’ICM per programar una

data de visita al centre; Avui he anat al institut de ciències del mar de Barcelona a

fer la meva primera visita per rebre ajuda i assessorament i iniciar així el meu

Treball de Recerca.

He tingut la oportunitat de conèixer a una gran professional, Laura Recasens.

Al explicar-li la idea del meu projecte, ha pensat que els qui em podrien servir de

més ajuda a l’hora de guiar-me en la recerca, ja que la seva feina està més

relacionada en l’àmbit de la colonització que no pas la seva, eren en Josep Maria

Gili i la Laura Peral, dos biòlegs de l’ICM. Així doncs m’ha facilitat el contacte amb

tots dos i m’ha redirigit a ells.

En aquesta visita també he tingut la oportunitat de conèixer molts espais de

l’institut; alguns laboratoris, la biblioteca... i altres zones molt interessants.

Segona visita ICM – divendres 23 de Maig del 2014:

Després de varies setmanes d’estar en contacte amb la Laura Peral, i intentant

trobar una data que ens anés bé a les dues per fer la trobada, per fi hem acordat

un dia.

Avui he conegut en persona a la Laura Peral, que gràcies a ella també he tingut

la oportunitat de conèixer en Josep Maria Gili.

Ells han sigut els qui m’han ajudat a fer un primer enfocament al meu Treball de

Recerca, ja que fins ara les idees que tenia eren molt generalitzades i no sabia

ben bé per on començar i cap a on enfocar-ho.

Sobre la meva idea principal, l’estudi de la colonització d’un escull marí artificial,

podien haver-hi diferents maneres d’enfocar el treball. Sobretot fent referència a

la part experimental.

Una primera opció seria fer l’estudi de la colonització basant-me en la comparació

de diferents substrats. Una segona opció seria analitzar la colonització en funció

dels fenòmens llum i profunditat. Una tercera opció seria analitzar la colonització

a partir de la successió, i per últim m’han proposat generar una hipòtesis

relacionada amb l’innovador (o al menys per a mi) concepte de l’antifowling.

Sabent totes aquestes opcions que tenia, tocava decidir-me per una d’elles.

M’han donat una sèrie de consells importants i coses a tenir en comte a l’hora de

fabricar l’escull. També calia saber una sèrie de coses (que no sabia) per poder

fer un posterior anàlisis de les mostres de forma adequada. Com per exemple:

tenir un mínim de dos repliques de cada placa, fixar-les amb formol al treure-les

del mar per poder-les analitzar, com fer el càlcul de recobriment, numerar cada

una de les plaques, com dissenyar l’escull, etc.

A banda de tota aquesta informació que he pogut aprendre avui, també m’han

facilitat documents en escrit de teoria sobre conceptes fonamentals que calia que

tingués present a l’hora d’escriure la part teòrica del meu treball.


Visita a l’empresa JOTUM - Dilluns 30 de Juny del 2014 (matí):

Avui ha tocat desplaçar-se fins a la Castellbisbal, on es troba la seu de pintures

JOTUM a Catalunya. Tenia visita amb el Pau Carranza, director comercial de

l’empresa, a les nou del matí.

Un cop he arribat allà, no ha tardat gaire en venir, i de seguida hem anat a un

despatx.

He començat explicant-li el meu projecte, les idees que tenia, el material del que

disposava i el que necessitava, li he ensenyat esquemes, correus amb l’ICM,

petites parts del treball que ja tenia fetes....En fi, li he fet quatre cèntims del que

seria el meu treball perquè a partir d’aquí ell em pogués ajudar i sabés millor quin

tipus d’antifoulings serien els més adequats.

Un cop li he explicat tot això, ell m’ha mostrat per pàgina web els dos antifoulings

que ell creia que responien al perfil que jo necessitava. Tot seguit, ha començat a

explicar-me l’aplicació de cada antifouling, remarcant-me sobretot, que no eren

pintures qualsevol i que necessitaven un procés previ d’aplicació molt complexa.

Seguidament m’ha explicat que la empresa JOTUM té la sèu principal a Noruega,

i que molts d’aquets productes, incloent els antifoulings que necessitava, els tenien

allà. Per tant, podrien tardar un o dos mesos en arribar.

En aquesta visita, evident-ment no m’he trobat amb el que m’esperava. això va fer

que m’hagués d’espavilar per trobar la manera d’aconseguir els antifoulings el més

aviat possible ja que el temps se’m tirava a sobre.

Visita a la Capitania del Port de Barcelona- Dilluns 30 de Juny del 2014:

Al arribar a casa després de passar gairebé mig matí a Castellbisbal, he agafat el

telèfon i he trucat a la capitania del Port de Barcelona ja que el meu tiet m’ha dit

que des d’allà molt provablement em podrien ajudar.

Efectivament, a les 17h ja estava allà, preparada per començar a pintar totes les

mostres. En Sebastián, un treballador de la Capitania del Port, m’ha deixat els

antifoulings i les eines necessàries per aplicar-los i m’ha donat les indicacions i

consells pertinents.

Quan he acabat les he deixat allà assecant-se per poder-les anar a buscar un cop

hagin passat 24h (temps que tarden en assecar-se del tot).


Immersió de l’escull- Dilluns 7 de Juliol del 2014

Finalment ha arribat el dia; avui he anat amb el meu pare i el meu tiet a posar

l’escull al mar. Per fer-ho, ens hem desplaçat fins al Masnou.

Abans de preparar la barca i el material que necessitàvem per fer la immersió,

hem buscat la platja adequada per fer-ho amb l’ajuda del meu tiet ja que coneixia

força la zona.

Un cop escollida la platja, ara sí, he preparat tot el material d’immersió i la barca.

El meu pare s’ha quedat a la sorra fent fotografies i el meu tiet i jo hem anat amb

barca a buscar el lloc d’immersió.

Aquest, havia de complir els següents requisits:

- Estar a prop d’una boia per tenir una referència aquàtica.

- Estar força lluny de la zona de banyistes perquè ningú hi pogués arribar

nedant fàcilment i manipular-lo.

- Que no hi hagués molta profunditat, per facilitar la immersió i poder fer-la

a pulmó.

- Que des del punt on es trobés l’escull es poguessin agafar referències

terrestres clares (una escultura, un edifici, un fanal..).

Així doncs, hem anat amb barca fins a una de les boies, hem lligat la barca perquè

no es mogués, i hem estat mirant que es complissin tots els requisits que havíem

establert. Un cop estudiada la zona, hem fet la immersió per tal de col·locar l’escull.

Per fer-ho, hem tret els taps de les garrafes per tal de que al enfonsar-les,

quedessin mig plenes d’aire i mig plenes d’aigua. Això ho hem aconseguit perquè

no hi havia gaire profunditat. A més profunditat, més aigua hi hagués entrat.

El fet de que no quedessin completament plenes d’aigua era per evitar que l’escull

toqués fons i existís la possibilitat d’ensorrar-se. Amb això hem aconseguit que

l’escull quedés a uns 0,5 metres de la profunditat màxima (5m).

Com que el totxo té un pes considerable (15kg), el fet de tocar el terra no era

imprescindible per evitar que les marees el moguessin de lloc.

Controls de l’escull - 10/7/14 – 17/7/14 – 4/8/14

Aquests tres dies han estat els dies que he anat a revisar l’estat de l’escull i he fet

modificacions en la estructura quan ha sigut necessari.

El dia 4 de juliol, per exemple, em vaig trobar que una de les garrafes es trobava

més plena d’aigua que d’aire i per tant, l’escull es trobava descompensat ja que

per aquest costat, estava més a prop del fons. Això ho vaig solucionar col·locant

un tub de busseig del mateix diàmetre que la part per on surt l’aigua de la garrafa,

i insuflant aire a l’interior.

Els tres dies del control vaig anar nadant des de la platja amb neoprè, aletes, tub

i ulleres de busseig, i una taula flotant per anar descansant.

Va haver-hi un tram del camí que em vaig trobar completament envoltada de

meduses, va ser tota una experiència.


Recollida de l’escull – Dilluns 1 de Setembre del 2014

Avui, després de romandre durant gairebé dos mesos al mig del mar, he anat a

recollir l’escull.

Hem anat amb barca fins a la boia, hem buscat res referències, hem deslligat cada

“escaleta” i amb molta cura les hem pujat a la barca una per una.

El viatge de tornada ha estat força ràpid per poder posar les mostres en l’alcohol

del 70% el més aviat possible.

Visita a l’ICM – Dimarts 2 i dimecres 3 de Setembre del 2014

Durant aquests dos dies m’he dedicat a la fixació de cada una de les mostres per

tal de poder-les analitzar posteriorment.

Visita a l’ICM – Del 4 al 12 de Setembre

Durant aquests dies he estat a un laboratori de l’ICM analitzant i fotografiant cada

un dels microorganismes de les mostres i anotant els resultats obtinguts amb ajuda

de la Laura Peral, en Josep Maria Gili, i altres biòlegs del centre.


8.3.Fitxes tècniques dels antifoulings


AGRAÏMENTS

Agraeixo la col·laboració d’en Sebastián (un treballador del Port de Barcelona), ja

que em va proporcionar els antifoulings, el material necessari per aplicar-los

correctament i em va cedir dos amarres per poder lligar els esculls de reserva a

una zona controlada de la capitania del Port de Barcelona.

Per altra banda, també estic molt agraïda amb la col·laboració i dedicació del

personal de l’ICM per el tracte i la confiança que m’han transmès durant aquests

mesos. M’agradaria destacar en especial a la Laura Peral i en Josep Maria Gili,

dos biòlegs de l’ICM que m’han ajudat i aconsellat des de l’inici de la recerca, així

com la Laura Recasens i en Carlos Dominguez que m’han servit de gran ajuda en

altres tasques del treball.

Per últim, i no per això menys important, estic molt agraïda per la col·laboració i el

suport incondicional de la meva família. En especial m’agradaria destacar el meu

tiet, Jordi Gálvez i el meu pare, Lluís Domínguez, ja que han estat una peça

fonamental en els resultats del treball.

TREBALL DE RECERCA - edubcn.cat · Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls...

Documents

Transcript of TREBALL DE RECERCA - edubcn.cat · Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls...