Treball de recerca Mónica Gimeno de recerca ... Són la dansa clàssica, el flamenc, el claqué i...

Treball de recerca Mónica Gimeno Com es fan les sabates de dansa Escola Pia Nostra Senyora Tutor: Karol Swidinski

Treball de recerca Mónica Gimeno “Com es fan les sabates de dansa”

2

ÍNDEX Pàg.

Introducció 1. Dansa clàssica 1

1.1 Introducció 1 1.2 Tipus de sabates / vestuari 5 1.3 Procés de fabricació 13

2. Flamenc 18


3. Claqué 34


4. Jazz 43


5. Pells 51 6. Problemes 54

6.1 Peus del ballarí 54 6.2 Fabricació de sabates 58

7. Conclusió 59 8. Bibliografia 61


3

INTRODUCCIÓ El meu treball tracta principalment de com es fan les sabates de dansa artesanalment. Des de petita que m’agrada la dansa, per això volia fer un treball sobre algun tema relacionat amb ella. Vaig trobar interessant aquest tema perquè és potser un aspecte que queda per sobre, el qual la gent no es para a pensar-hi sovint i el que requereix esforç i dedicació. A Espanya, la dansa no està molt valorada, sobretot la clàssica. La que està més valorada és el flamenc, ja que és una dansa d’aquí i el contemporani, que també és mou bastant en teatres. El treball artesanal de qualsevol tipus (joies, sabates...), requereix molt treball i crec que no es té en compte. Pot agradar més o menys físicament però opino que el valor que té és més important pel sol fet de que ho ha fet una persona, objecte per objecte. Això, es clar, implica que el preu sigui més alt que per exemple les sabates de dansa fetes en sèrie en una fàbrica. A Espanya, hi ha poques tendes que fabriquin sabates de dansa (de qualsevol tipus) artesanalment. A Barcelona hi ha la Casimiro principalment. A Madrid, hi ha la Menkes i la Maty. La botiga Menkes porta roba i sabates a Barcelona però la fabricació la fa a Madrid. D’aquest treball espero poder parlar de la feina dels artesans i veure un taller on es fabriquin sabates de dansa. Per fer el treball he escollit quatre tipus de dansa que són les més comuns, però no les úniques. Són la dansa clàssica, el flamenc, el claqué i el jazz. M’agradaria esmentar que no totes les danses es ballen amb sabates, el contemporani normalment es balla descalç. Els punts dels que consta són: de cada tipus de dansa una petita introducció, un apartat de les sabates que hi ha i el vestuari que es necessita o que és comú i per últim com és el procés de fabricació. Altres punts que hi ha són: les pells, ja que les sabates es fan amb pell i creia interessant parlar de tot el procés que hi ha darrere, i problemes que poden sorgir ja sigui a l’hora de fabricar sabates o a l’hora de ballar. Per planificar el treball, primer començaré pels principals punts i més tard si sorgeixen altres temes interessants els afegiré.


4

1.DANSA CLÀSSICA 1.1 INTRODUCCIÓ

HISTÒRIA DE LA DANSA

La dansa clàssica es coneix com la dansa materna, la base per a tot altre tipus de ball. És un estil on veiem els moviments del ballarí molt nets, on aquets passos de ball són elegants i sembla que flueixin amb la música. Des de la prehistòria fins a l’actualitat avarca el període de dansa. Prehistòria: els homes nòmades ballaven quan veien algun fenomen que no sabien perquè passava. Per exemple amb la pluja, imitaven els moviments de la naturalesa. El fi d’aquestes danses era per expressar sentiments (por, alegria...). Al paleolític, les societats eren depredadores i les danses van començar a ser rituals de caça. Grècia: en temps de la època del ferro, es feien danses en cercles. Al mig es posava un home i les dones ballaven al voltant. La finalitat era que ell escollís una dóna per ser la seva esposa. Egipte: les danses a Egipte van anar evolucionant. Primer van començar com a cosa sagrada, més tard va ser un ritual dels enterraments i va acabar sent objecte de diversió. França i Itàlia: al segle XVII, els esclaus ballaven per a la gent noble de França i Itàlia. Els noms dels passos de ballet són en francès ja que en aquesta època la dansa ja havia evolucionat i començaven a sortir els noms dels passos. Va haver una crítica que deia que els ballarins ensenyaven massa els cossos. Després de la I Guerra Mundial, va haver una revolució general en les arts en buscaven reflectir un altre estil de vida a l’anterior. A Rússia compositors, coreògrafs i dissenyadors com Ana Pavlov, Ígor Stravinsky, Pablo Picasso, Isadora Duncan... Van fer renàixer el ballet d’una forma més moderna i potenciant la lliure expressió. En totes les èpoques però, la dansa ha volgut expressar quelcom. Per tant podem entendre que la dansa sigui una via d’expressió corporal. La preparació i entrenament de la dansa clàssica és molt dur. Es necessita molta disciplina ja que té un nivell de dificultat alt. Amb el treball diari o constant, la persona que entreni per ballar dansa clàssica, anirà aconseguint poc a poc més flexibilitat, equilibri i estil propi. Ja que necessita molt entrenament, és recomanable començar des de petit quan el cos encara no s’ha format i es pot desfigurar, per exemple amb l’obertura de peus, cames o malucs.


5

MÈTODES

Dins de l’aprenentatge del ballet, hi ha diferents mètodes d’ensenyament que es diferencien en les parts que més potencien o els moviments. Els principals són el rus, l’anglès i el francès-italià. Rus: iniciat a finals del segle XIX i principis del XX per Agrippina Vaganova. Amb els seus 30 anys d’experiència de professora més tots els espectacles en els que va actuar, comença a ensenyar amb el seu mètode, el rus. Generalment, li dóna molta importància a la força de la part baixa de l’esquena i a l’expressió dels braços. Algunes de les diferències amb altres mètodes són: els homes comencen les piruetes dehors 1en segona posició, contràriament d’altres que les comencen amb quarta, fan el arabesques2 més alts i es dóna importància a les línies del cos i la expressivitat. Anglès: el mètode anglès està desenvolupat per la Royal Academy of Dance, una institució internacional dedicada a formar professors i ballarins clàssics. Aquest mètode, sempre busca la sofisticació i mantenir el nivell més alt. L’estudi consisteix en tres disciplines de dansa: el ballet clàssic, el moviment lliure i caràcter. El ballet clàssic es la part més important, ja que es la base per a altres estils. Els moviments lliures incorporen moviments que no són de dansa clàssica com per exemple de dansa contemporània, grega.. etc. I per últim, el caràcter, que s’enfoca més cap a les representacions teatrals. Francès-Italià: és el principal mètode ja que és el que va innovar aquest estil. Es va crear per Enrico Cecchetti al segle XIX. Hi destaca la gran velocitat i la quantitat de passos dins d’una coreografia. MÚSICA Dins de la música clàssica per ballet, hi ha la específica per a fer exercicis o la de les obres de dansa. Aquestes últimes també s’utilitza en fragments per donar classes, tot i que també el professor escull quina música vol per a la seva classe. Generalment la música és lenta i té els temps ben marcats. És relaxant i bonica tant per al ballarí com per al públic. Alguns compositors famosos són: -Tomaso Albinoni: compositor del barroc. Ha escrit 45 òperes i altres obres de dansa clàssica. -Ígor Stravinsky: compositor rus. Ha passat per variïs estils com el neoclassicisme o el serialisme. Algunes de les seves obres més famoses són: L’ocell de foc (1910), Petrushka (1911) i La consagració de la primavera (1913).

1 Dehors: cap a fora, exterior. El cos es pot posar cap a fora, o cap a dins (dedan).

2 Arabesques: posició de les cames on una s’eleva darrere del cos fent forma de V horitzontal i

l’altra aguanta el pes.


6

-Piotr Ilich Chaikovski: compositor rus de la època del romanticisme. Ha compost alguns dels ballets més famosos de la història com El llac dels cignes, El trencanous o Romeo i Julieta. En els últims anys bastants coreògrafs han utilitzat música moderna a les seves coreografies, com per exemple David Campos a El Quijote. BALLARINS IMPORTANTS A ESPANYA Seguidament, parlaré una mica d’alguns dels ballarins amb més importància a Espanya.

- David Campos: nascut a Barcelona. Va iniciar els seus estudis de dansa al Institut del Teatre de Barcelona. Més tard, se’n va anar a París per perfeccionar la seva tècnica. Després, va ingressar al Real Ballet de Flandes, Bèlgica on va seguir la seva carrera en solitari. Va tornar amb la seva dona a Barcelona i va fer la seva pròpia acadèmia de dansa. Més tard va formar la seva companyia de dansa pròpia. Actualment, segueix creant coreografies que porta per tot Espanya.

- Nacho Duato: nascut a València l’any 1957. Té una llarga carrera d’estudis en diferents escoles importants de dansa arreu del món com per exemple: Rambert School de Londres, on es va formar com ballarí, va seguir a Mudra School (Brussel·les) i la American Dance Centre (Nova York). Ha fet coreografies que han sortit a moltes companyies internacionals. Poc a poc ha anat treballant fins a formar la seva companyia de dansa “Compañia Nacional de Danza 2”. Porta dos teatres, un a Madrid i un altre a San Petersburg. Algunes de les coreografies compostes per ell són: Alone, for a Second, Arenal, Raptus o Boléro.

- Angel Corella: nascut a Madrid l’any 1975. És l’artista principal del American Ballet Theatre (Nova York). Va ingressar a la ABT com a solista i en un any ja era artista principal. Ha guanyat varis galardons i es una de les principals estrelles de dansa clàssica. Algunes de les obres a les quals ha ballat són: String Sextet, Soleá Pas de Deux, We got it good o Sueños de una noche de verano .


7

-Tamara Rojo: nascuda a MontReal, Canadà l’any 1974, però amb nacionalitat espanyola, Tamara Rojo és una de les grans ballarines. Es va formar a diferents escoles incloent la de Victor Ullate. Va començar a ballar al ballet de Madrid, l’any 1994 va guanyar dos premis importants i dos anys més tard, va anar al Scottish National Ballet i al 1997 va anar al English National Ballet. Ha fet obres com El lago de los cisnes, Coppelia, Romeo y Julieta o El Cascanueces.


8

1.2 TIPUS DE SABATES / VESTUARI En el vestuari del ballet hem de diferenciar entre la roba utilitzada per a un festival o actuació i la que s’utilitza dins d’una classe mentre el ballarí es prepara i aprèn. El vestuari per a dona i home és diferent. En general la dona té molts més complements i l’home és més senzill. Dins la classe, la roba té la finalitat de deixar moure’s al ballarí. És elàstica, per proporcionar la capacitat de fer els moviment lliurement. No és ample, és arrapada al cos per tal de que els moviments es vegin millor. D’altre banda, la roba que s’utilitza en una actuació és molt més creativa. El dissenyador deixa anar la imaginació i depenent de la historia que s’interpreti, dissenyarà uns vestits o altres. Entre homes i dones també hi ha diferències. Els homes, normalment, fan servir malles, llargues o curtes i samarretes arrapades. DONA Les coses que una ballarina agafaria si anés a classe de dansa, serien: mallot, mitges, malles, faldilles, sabatilles de mitja punta i puntes. Aquesta roba permet moure’s sense dificultat. Mallot: El mallot és bàsic tant per la classe com per poder fer un vestit a un espectacle. La seva forma és semblant a la d’un banyador de piscina. La tela és de cotó o de lycra. Ajuda a moure’t dins la classe, i al ser elàstic no molesta. Manté el cos calent i això ajuda als músculs. Hi ha diferents formes segons si és de tirants, de màniga llarga, de màniga tres quarts, o la forma de l’esquena, oberta, més tancada. Hi ha molts dissenys.


9

Mitges i malles: Normalment a les acadèmies es demana que el vestuari de les ballarines sigui mallot i mitges tot i que, si es pot escollir anar amb vestuari lliure, algunes ballarines troben més còmodes les malles. La diferència és que les mitges són més lleugeres i fines mentre que les malles són més compactes. El color més comú i clàssic en les mitges és el rosa. Hi ha mitges senceres o altres que tenen un tall al peu per tal de poder-se posar fins al tormell o fins on es vulgui, segons el ballarí.


10

Faldilles i altres complements: Dins les aules també s’utilitzen faldilles, les quals es posen a l’alçada de la cintura i jaquetes de punt. A la hora de l’escalfament també es pot utilitzar uns escalfadors, un “monos” de punt, una peca sencera per tot el cos. Les peces de l’escalfament tenen la funció d’escalfar els músculs per això són de punt o llana i no d’una altra tela.

Escalfadors Faldilla

Jaqueta Mono


11

Sabates:Les sabates per dones, poden ser de mitja punta o de punta. Les sabates de punta no es poden utilitzar fins a arribar a un nivell intermedi – alt pels riscs que pot tenir. -Les de mitja punta: estan fetes de tela o de pell. La sola pot ser sencera o en dues parts. Si és sencera fa treballar més el peu. El color sol ser rosa, però després es poden tenyir de qualsevol color. Les de pell també és usual que siguin de color negre. Tenen una cinta elàstica per ajustar-se millor al peu. També hi ha botes, iguals que les sabatilles però s’hi afegeix un tros de tela que puja per la cama fins al bessó.

-Les puntes: les sabatilles de punta tenen una forma més complexa. Es diuen de punta perquè la ballarina es pot posar completament amb el peu de punta mentre balla. Pel contrari, amb les de mitja punta només es pot posar de mitja punta. Per poder posar-se de punta, la sabata té la punta dura i acaba en forma de rectangle, base sobre la qual s’aguantarà el cos del ballarí.


12

Les puntes es lliguen a la cama amb una cinta la qual per una banda és de ras i per l’altra de seda. Per la banda de ras ens assegurem de que es quedi ben agafada a la cama i per l’altra banda dóna una imatge més bonica. Es lliga fins a l’alçada del turmell. Dins de la sabata, la ballarina es posa unes punteres. Les punteres son uns motlles amb la forma de la punta de la sabata per la part interior, que fa de coixí entre el peu i la sabata tocant al terra. Així, la ballarina no pateix tant. Quan la ballarina ja és professional, acostuma a anat sense punteres. Les punteres estan fetes d’espuma o de silicona. Les de silicona són més cares ja que ajuden molt més al peu, i dissimula més el mal.


13

Altres: En la dansa clàssica, és típic portar un monyo al cap. Per fer-se un monyo es necessita una xarxa i orquilles i clips. La xarxa aguanta el cabell, les orquilles ajuden a aguantar-lo a l’alçada que es desitja i els clips ajuden a que ningun cabell curt quedi fora de lloc. En general és un pentinat molt sofisticat i elegant.

Espectacles: La roba d’una actuació és molt diferent a la de la que es fa ús a una classe. Ja que les actuacions segueixen una historia, dependrà de l’actuació el tipus de vestuari que s’esculli.


14

HOME La vestimenta per home dins l’aula de ball és simple: malles, samarreta, suspensor i sabatilles de mitja punta. Malles: fan la mateixa funció que les mitges, deixen veure com treballa el múscul, són lleugeres i deixen molta flexibilitat a les cames per realitzar els moviments i exercicis. Samarreta: els ballarins acostumen a utilitzar una samarreta normal per fer la

classe, que els deixi ballar i els sigui còmoda.

Suspensor: el suspensor és una mena de calçotets slip però sense costura. S’utilitzen per a que els testicles dels homes no el moguin ni els hi molestin mentre ballin.


15

Sabatilles de mitja punta: com ja he explicat anteriorment, les sabatilles de mitja punta estan fetes de tela o de pell. Són les bàsiques per ballar. Els homes, al contrari de les dones no utilitzen sabatilles de punta. Per contra, fan més exercicis que hagin de veure amb la força, ja siguin salts, o exercicis de girs. Espectacle: la roba d’espectacles també és diferent per als homes. També hi juga la fantasia de l’obra.

Altres: pel que fa el cabell, acostumen a tenir-lo curt i no necessiten recollir-lo. En cas de que tinguin el cabell llarg se’l poden recollir amb una goma.


16

1.3 PROCÈS DE FABRICACIÓ

La fabricació artesanal és un treball dur. Hi ha poca gent que actualment s’hi dediqui, per això es valora més. Podríem dir, que tant fabricar sabates de vestir com de dansa és el mateix procés peròi no, hi ha diferències ja que, les sabates de vestir estan pensades per anar pel carrer i ser més còmodes, i les de dansa, especialment per a ballar. Ballar requereix activitat que implica treball muscular i articular i per això requereix més treball a l’hora de fer sabates. En tots el tipus de sabata de dansa, el procés es repeteix de manera semblant. Els trets que els diferencien són, el tipus de sola, els materials utilitzats, si porten o no tacó, però, tot i això, el procés s’assembla. Els materials que es necessiten per a fer sabates de dansa clàssica són:

Motlle

Ras

Cola d’impacte

Silicona

Alicates

Fibra

Fil

Plantilles

Goma

Cuir

Cúter SABATILLES DE MITJA PUNTA: Són potser les més senzilles de fer. Es realitzen en sèries de 30 unitats i es fan vàries al dia. Poden ser de tela o de pell i, el procés per aquestes és el mateix, només varia el material. Les sabatilles de mitja punta estan pensades per fer exercicis que treballin tot el peu i la mitja punta, és a dir, treballar recolzant el pes sobre els dits articulats. Els exercicis que es fan són a partir de les posicions bàsiques com per exemple els relevés. 3

3 Relevés: posició de peus que es mostra a la fotografia anterior.


17

PROCEDIMENT: PLANTILLES: les plantilles, ens permeten saber les mides exactes per a cada número de peu. Els números van amb les talles angleses, les quals són diferents a les espanyoles. Amb un cúter es talla sobre la tela o la pell, de cabra o vaca, i s’obté la plantilla amb el material desitjat. Cada plantilla té un número per diferenciar-se.

El resultat d’aquest primer pas seria el següent: Per tant, es tindria una sabata oberta per la part inferior. Se li posaria una goma a la vora superior que serà la que més tard servirà per adaptar-se al turmell del ballarí. MOTLLE: el motlle és el que s’utilitza per fer la forma de la sabata. Té forma més o menys de peu i hi ha de diferents mides. Quan ja es té el retall fet, es treballa sobre el mateix motlle perquè té més comoditats.


18

Un cop al motlle, amb unes alicates, a la part inferior i davantera, es formen uns plecs. Seguidament s’enganxa les soles, sencera o de dues parts. Es poden enganxar o cosir amb fil. SOLES: estan fetes de fibres i, com les plantilles per retallar la mida de la sabata, tenen les seves pròpies plantilles amb diferents números per diferenciar-se.

Resultat final de la sabatilla de mitja punta:


19

SABATILLES DE PUNTA Aquestes sabatilles, no es poden fabricar en el centre d’una ciutat. Ha de ser en un lloc apartat. Això és degut a les coles d’impacte que s’utilitzen. Les tendes no tenen permís per fer-les dins el petit taller que poden tenir a la mateixa tenda si no que, ho han de fer en una fàbrica. Les sabatilles de punta les utilitzen només les noies. Mentre les noies tenen més tècnica amb les puntes els nois la tenen amb els salts i girs, cosa que les noies no. Els materials, s’han esmentat anteriorment. Primer utilitzarem el motlle per fer la forma de la sabata. La diferència amb les de mitja punta és la punta. Ha d’acabar recte, després d’haver posat les fibres, per tal que la ballarina es pugui posar de puntes. MOTLLE: Al motlle, farem la forma del peu amb teles de roba. A la primera capa, posarem les fibres que ha de tenir i a la segona quedaran recobertes. Aquesta segona tela serà la que més tard és la que veiem de la sabata quan està acabada. Les fibres, s’ajunten amb coles d’impacte i alguna grapa. A la part interior es posen plantilles de tela, ja que el peu no es recolza directament a les soles exteriors. A la següent imatge, podem veure les dues capes de tela i com a la primera ja estan les fibres.


20

A aquesta altra imatge, poden veure una sabatilla partida per la meitat i com les fibres estan ajuntades.

SOLES: Les soles han de ser dures i amb la forma corba, ja que és la que tindria el peu si es posés en puntes. Tant al principi com al final de la planta del peu es deixa un espai, és a dir, la sola no ocupa la planta sencera.

Tot el procediment de tallar les soles amb les mides sempre igual, segueix com a les altres sabatilles de clàssic, les mides de soles que ja estan fetes.

i Totes les fotografies anteriors de motlles, soles, plantilles i sabates de puntes són de la botiga Casimiro

de Barcelona.


21

2. EL FLAMENC 2.1 INTRODUCCIÓ

HISTORIA DEL FLAMENC Tot i que normalment s’associa el flamenc amb Andalusia o amb els gitanos, hi ha diferents teories sobre el seu origen. Es diu que el flamenc prové dels àrabs, o es relaciona amb els ocells que porten aquest nom. Tot i així, cap a l’any 1860 el flamenc era sinònim dels gitanos. El flamenc no és només ball, també engloba la música i els cantants. La música va sorgir abans del ball, cap al segle XVII. En aquella època a Espanya hi havia principalment música italiana i francesa però els andalusos, amb la seva capacitat per la música i el ball, van fer córrer el flamenc per tota Espanya. Quan es va començar a cantar el flamenc, es feia en un àmbit familiar i íntim, que més tard es va començar a cantar i ballar en bars i teatres. Més tard, al segle XIX, es feien espectacles on es reunien a bastants artistes. Els primers cantants, coneguts com “cantaores”, van ser “El Planeta”, “El Fillo de Puerto Real” i “Silverio”. Més endavant, als anys 60, van destacar dos artistes: “Camarón de la Isla” i “Paco de Lucia”, avui en dia mundialment coneguts. Ells no ballaven, si no que cantaven i tocaven la guitarra, instrument espanyol bàsic en el flamenc. El ball, va sorgir fins i tot abans del cant. Era un dels balls més populars dins i fora dels teatres. El ballarí més destacat va ser Antonio Gades i la ballarina Carmen Amaya. Tot i que el flamenc es pot ensenyar a les escoles de dansa, serà molt diferent per una persona que ho fa per oci (tot i que li agradi molt) que per a una persona la qual tota la seva família està vivint en aquesta cultura. Per exemple, els gitanos qui adopten un tipus de vida diferent a la de les altres persones. Un altre exemple seria aquella persona que des de generacions anteriors la seva família ha ballat flamenc. Hi ha tot un conjunt de sentiments i de coses, ja siguin crítiques o sensacions, que s’expressen quan es balla. Hi ha qui ho porta a la sang i qui no. En conclusió, el flamenc és una dansa que es treu des de l’interior, aquelles persones que el senten des de lo més profund del seu cor.

ELS “PALOS”

Els palos són els diversos estils en que s’expressa el flamenc, sigui cantant tocant música o ballant. Dels originaris van anar derivant altres i a través del temps han sorgit més. Alguns han estat sempre, des del principi fins l’actualitat, i altres han desaparegut i han estat ressuscitats posteriorment.


22

Els originaris són: els romances, les tona, el martinete, la debla, la saeta i la arboreá. Les sevillanes: originals de Sevilla. La seva estructura es igual que les seguidillas. No són considerades com a pal flamenc però té elements de la estètica flamenca influïdes per l’escola bolera. Existeixen diferents tipus de sevillanes, que es diferencien entre sí per la melodia sobre la qual es canta i la manera d’acompanyar-les. El que sí que tenen totes el comú és que mantenen l’estructura de quatre lletres de seguidillasi separades entre sí per les posicions de ball. Dins de les sevillanes existeixen diferents variants, però l’estructura segueix comú en totes. Hi ha quatre tipus de coreografies dins de les sevillanes, i s’acostuma a cridar “segona” “tercera” per avisar el canvi. Normalment s’acompanyen de guitarra, palmes o castanyoles. Es balla en parelles i són coreografies amb molts passos. Zapateado: es tracta de marcar el ritme amb els peus sobre el terra de forma ballable. Va començar a Amèrica i a Espanya va seguir gràcies a que es va integrar dins del flamenc, que el va fer popular. Les sabates fan soroll gràcies als claus que tenen al tacó i a la punta. ARTISTES DESTACATS:

En cada tipus de dansa sempre destaquen alguns ballarins, que són els que fan història. En el flamenc són els següents:

-Antonio Gades: nascut i mort a Madrid. Es va aficionar al ball de petit, i va entrar a la acadèmia de Pilar López, qui l’ha entrenat i ensenyat. L’any 1962 va formar la seva pròpia companyia. Ha ballat arreu del món. També ha triomfat en el cine amb pel·lícules com Los Tarantos (1962), Bodas de Sangre (1981), Amor Brujo (1986).


23

-Aurora Vargas: nascuda l’any 1956 a Sevilla. És avui en dia mundialment reconeguda. Balla i canta, tot i que prefereix el cant. Va trigar en gravar el seu primer CD, l’any 1997. Ha participat en pel·lícules com per exemple: Puro y jondo (2000), i en algun programa de ràdio.

-Sara Baras: nascuda a Cadis, on va començar el ball a la acadèmia de ball de la seva mare. Més tard entra en un grup de ball que recorre els festivals de flamenc a Andalusia. Als divuit anys entra a la seva primera companyia. L’any 1997 obra la seva pròpia companyia de dansa, amb el seu propi nom. Ha obtingut molts premis durant tota la seva carrera artística com per exemple: Premi Nacional de Dansa d’Espanya, per l’espectacle Mariana Pineda (2003) o el premi APDE (associació de professors de dansa espanyola) en reconeixement pel seu treball.


24

2.2 TIPUS DE SABATES / VESTUARI

El vestuari que s’utilitza per al flamenc és molt llampant. La dona va molt adornada, amb uns vestits molt cridaners i amb molts complements, tant al cap com als braços. Per l’home el vestuari és més simple però molt elegant. En el camp del calçat, es diferencien segons el sexe però comparteixen unes característiques comunes. DONA Vestit de flamenca: origen El vestit de flamenc té la categoria de “vestit regional”. Aquest canvia constantment a cada temporada on es posen de moda diferents estampats o colors. El seu origen es remunta a quan les dones de fer feines andaluses del segle XIX els utilitzaven per estar per casa mentre treballaven. També, era tradició al segle XIX que els homes amb diners de Sevilla es reunissin al prat de San Sebastian i les persones que els acompanyaven, havien de dur aquests mateixos vestits. A les mateixes dates, la consagració de flamenc va decidir que aquests vestits serien utilitzats per a l’escenari, podent-se modificar els teixits i afegint complements: flors, bijuteria... Ha anat evolucionant a cada dècada però sempre ha estat igual de cridaner.


25

La seva evolució

L’evolució d’aquest vestuari, ha anat canviant al llarg del temps, des de l’origen fins a l’actualitat. Podríem dir que el vestit te unes bases o característiques principals, que es conserven fins a l’actualitat i són les següents: · que quedi ven cenyit als malucs · que tingui volants. Al llarg del temps, ha deixat alguns canvis molt clars segons la dècada, com per exemple: -Als anys 60, es va arribar a fer mini- faldilla. -Als anys 80, els vestits havien es carregaven d’encatges i cintes de ras. -Als anys 90, van passar de moda els complements, i el perfil de la dona no es marcava tant. Més tard, es va portar el vestit sensual, amb teles sedoses, colors llisos i els lunars comencen a ser l’estampat de moda. Es va escurçar i es deixaven veure més els braços. A partir del 2000, hi ha més canvis, el vestit es parteix en dos peces, la faldilla i el top, els lunars es fan més grans... en conclusió són constants i variats. Indústria La indústria flamenca és molt activa. Segons les dades de l’Associació d’Empresaris de Moda Flamenca, guanyen 20 milions d’euros anuals. Els fabricants són principalment de Sevilla. Fins i tot, grans dissenyadors, com Yves Saint Lauren o Armand Basi, han creat la seva línia de roba flamenca inspirant-se en aquest vestit. Vestit de flamenca: No té ninguna norma, si no, com ja hem vist, és un tratge en continua evolució. Sí que segueix les dues característiques bàsiques però a partir d’aquí, varia molt. De fet, és l’únic tratge regional que va canviant amb el pas del temps. Remarca molt la figura femenina, i per això s’ha continuat portant fins a l’actualitat. Sempre es porta amb complements: mantons, flors al cabell, polseres, peinetas... tots en una variació de colors per combinar. Els dissenys canvien cada any segons les modes. Hi ha diferencies entre si es tot una mateixa peça o es divideix en dos parts. Si es divideix en dos parts, ens queda la faldilla i el top.


26

Faldilles:El material de la tela de la faldilla és poliester (100%), per tant, de qualitat. Ha de ser caiguda per tal de que quan la ballarina faixi girs o altres moviments, la faldilla es bellugui i voli. La cintura és elàstica, no es fabrica amb cremalleres ni botons, per tal de que tingui una millor adaptació a cada cos. A la bora de les faldilles, s’afegeixen uns volants, que normalment tenen tops de colors, predominant els blancs.


27

Esquema faldilla. Part A : cintura elàstica i tela caiguda. Part B: volants.

Faldilles d’assaig: S’utilitza per, com bé diu el nom, assajar. Per tal de fer la seva funció millor, la faldilla d’assaig ha de ser còmoda, que tingui volants i que quedi bé. La comoditat es relaciona amb la tela. La ideal ha de ser lleugera per facilitar els moviments que es volen practicar. És una mica més curta per tal de que al professor pugui veure els peus bé i pugui fer les correccions necessàries.


28


29

En aquest esquema podem veure una faldilla d’assaig. Les parts A, són les que faciliten el vol. Les parts B els plegs dels vols i les parts C el bordat.

Tops de ball: Hi ha diferents tipus de tops. Complementen a les faldilles i són una peça més d’aquells vestits que estan formats en dues peces. Les diferències estan en les mànigues (màniga llarga, tres quarts...), les costures i els complements que tenen.


30

El calçat:Les sabates de dona i home són diferents en quant a forma. Els materials que s’utilitzen són: cuir, pell de cabra o de vaca, ant, fusta i claus per fer els tacons i en alguns casos tela. El més comú és que la sabata sigui de pell. Tenen tacó que pot anar dels 2 cm per a principiants fins a 5 cm per a professionals. És important que s’adapti al


31

peu i quedi ben assegurat per això porten una cinta ajustable. Per dins estan folrats de pell o d’ant reforçat. Tant a la part del davant com a la part del tacó es claven uns claus, ja que al flamenc s’utilitza molt el tacó i així es pot sentir més a l’escenari.

Castanyoles: Les castanyoles són un instrument de percussió, conegudes des de l’any 1000 aC. Es coneixien en altres països però Espanya ha sigut la que millor les ha conservat. Estan fetes normalment de fusta i tenen una forma profunda, però amb el temps s’han anat fent amb altres tipus de materials (plàstic, altres fustes...). Les més professionals estan fetes a mà i a mida. Les diferències entre les professionals i les no professionals, són els materials amb els quals es fan. Llògicament la fusta serà més bona i tindrà unes millors qualitats en les professionals. Per la part més estreta s’hi fan dos forats per poder passar una corda, que després passarà pel dit polze. Cada una sona amb un to diferent. Normalment la més aguda es posa a la mà dreta i a la mà esquerra es posa la més greu. La part ovalada es posa cap a baix, i els altres dits la fan sonar. No només s’utilitzen en el flamenc si no que hi ha altres balls a Espanya que també fan ús de les castanyoles, com per exemple les jotas a Aragó.


32

Ventalls: Els ventalls es van originar al Japó com a instrument amb la finalitat de proporcionar aire a un mateix. És un complement de moda i, dins de la dansa flamenca, són complements. En moltes coreografies s’utilitzen per donar gràcia al ball i fa que aquests ventalls quedin molt estètics.


33

Les seves parts són:

- País: part superior que va unida a les vares. Sol ser de tela. - Varetes: les parts rígides. Tensen la tela. - Capçalera: el nom que reben la primera i la última vareta. Són més

grans i grosses que les altres. - Calado: forats decoratius de les varetes.

Mantons i mantilles: El mantó és un dels complements més vistos del vestit flamenc. El seu origen el té a Manila, capital de Filipines. Espanya ha sabut apropiar-se d’ell i introduir-lo a la cultura flamenca. Les mantilles són teles, normalment lleugeres i transparents que es posen al cap.

Peinetes: Juntament amb les mantilles estilitzen el rostre femení. Es posen al cabell, amb el pentinat que es porti (monyo, cua...). A part de les peinetes, també es porten flors al cap, ja siguin petites o grans.


34

Arracades: Les arracades també són un complement important en la imatge de la flamenca. Normalment són de plàstic i tenen forma o rodona o de “pera”. Són cridaneres i grans.


35

HOME Com ja s’ha dit anteriorment, els bailaores flamencs utilitzen un vestuari molt més senzill però elegant. El model de vestit que porta l’home s’inspira molt en el tratge andalús. Camises i pantalons: Els homes utilitzen camises i pantalons, principalment. Les camises poden ser llises, de lunars o altres estampats. Els colors són variats. Generalment, les camises són de colors més cridaners que els pantalons que acostumen a ser foscos. Els materials utilitzats més comuns són cotó i poliester. Als pantalons, a baix, se’ls hi posen “caireles”. Els caireles són petites peces de plata, que tenen diferents formes. El seu ús és decoratiu.

També, a part de la camisa i el pantaló, els ballarins utilitzen americana, feta per ballar. No és com una americana normal. La part de dalt és més curta i té detalls bordats. Aquestes poden estar fetes d’alpaca, sarga i vellut (els més comuns).


36

Armilles, tirants, cinturons i barrets: Una altre opció que tenen els ballarins és la de posar-se armilla. Les armilles estan fetes de poliester, i té unes butxaques falses i botons just al mig de torç. Utilitzen els tirants per tenir una millor adaptació igual que amb els cinturons, fets de pell. També és típic utilitzar barrets. Els més simples estan fets de plàstic. Els colors més comuns són el negre i el vermell. Cabell: Per general, els bailaores tenen el cabell llarg i ja s’ha convertit en una icona més del flamenc. Sabates: Els homes tenen dos tipus de sabates: la sabata tancada i la bota. L’única diferència és que la bota és més alta. Els materials que s’utilitzen són: pell de diferents tipus i fusta i claus pels tacons. El tacó no és tant elevat com per les dones sinó que és d’uns dos o tres centímetres. També hi ha claus a la part davantera i al tacó per tal de fer-se sentir, sobretot a la tècnica del zapateado.


37

A continuació, posaré les imatges d’una exposició que es va fer a Elda, una ciutat d’Alacant, sobre les sabates dels més famosos dins del flamenc. L’exposició, feta l’any 2008, es va fer en memòria al ballarí Antonio Gades, mort l’any 2004. Cada fotografia, és un parell de sabates d’algun bailaor/a famós.


38

Antonio Gades Joaquín Cortés


39

Rafael Amargo Maria Rosa


40


41

Blanca del Rey Maria Pages

Eva la Yerbabuena Sara Baras


42

2.3 PROCÉS DE FABRICACIÓ

La dansa flamenca o espanyola, és més comuna a Andalusia. Però no per això, no es fabriquen a altres llocs d’Espanya (Madrid, Barcelona...). La seva fabricació és fàcil però molt detallista. Els materials que s’utilitzen són:

Cola d’impacte

Goma

Martell

Claus

Fil

Soles

Motlle

Cuir

Cúter

Tacons Tant per la sabata de dona com per la d’home el procediment és igual, només canvia en la mida del tacó i la part frontal. MOTLLE: ens servirà per fer la mida exacta del peu, com en totes les sabates. A partir d’unes plantilles amb les mides exactes de cada número s’agafarà el cuir necessari. La diferència d’aquest motlle és que ha de tenir la forma del peu amb el pont que té la planta del peu. Això és perquè la sabata té tacons i necessita aquesta forma. La part de cuir no acaba pels costats si no que s’endinsa per tal de que quan posem les soles aquestes quedin ben enganxades. A la sabata de dona, a la part davantera es posarà una sivella i serà oberta.


43

En canvi, a la d’home, serà tancada i amb cordons. També hi ha botes per els homes. El procediment és el mateix. L’única diferència és que no serà ni baixa ni oberta si no que, pujarà el cuir fins a fer la forma de bota.

SOLES: les soles estan fetes amb fibres i amb altres materials durs, normalment fusta. Quan ja s’ha acabat de fer la forma amb el cuir s’enganxen a


44

la part de sota amb coles d’impacte. Un cop enganxades, amb un paper de vidre es pul la part davantera que és on més tard es posarà una goma.

TACONS: els tacons estan fets de fusta. Hi ha de diferents amplades i alçades. Per a les sabates d’iniciació el tacó serà baix i a mesura que va pujant el nivell, el tacó és més alt. El tacó s’enganxa a la sola. Per les sabates d’home el tacó sempre serà baix (1 cm).

GOMA: quan ja està tot enganxat s’enganxa un tros de goma. Aquest tros serà rallat amb un cúter. Es talla un tros de la punta on més tard es posaran els claus. CLAUS: un cop tallada la goma, es clavaran claus tant al tros de la punta que s’ha deixat abans com al tacó. Els claus són de mida petita i es claven perquè el ballarí o ballarina, quan pica amb els peus al terra o fa tècniques com la del “zapateado”, li soni bé la sabata.


45

A la imatge, la sabata de la dreta està a la part on seguidament se li posarà una goma i la de l’esquerra ja se li ha post la goma, s’ha rallat i s’han clavat els claus. i Les imatges del motlle, soles, plantilles, tacons i claus són fetes a la botiga de dansa Casimiro de Barcelona.


46

3. CLAQUÉ 3.1 INTRODUCCIÓ La dansa claqué té origen al segle XIX als Estats Units. El seu nom prové de la onomatopeia “claq” del soroll que fan les sabates al xocar al terra. Es va originar perquè varis grups de joves ballarins procedents de diferents llocs (Irlanda, Africa, Escòcia...), amb molta influència Irlandesa, es reunien al carrer per tal de fer competicions. En aquestes competicions barrejaven balls de cadascun dels països i ajuntant-los es va crear el claqué. Els primers ballarins es van dir Levee Dancers Throughou the South, i eren de raça negra. Els ballarins blancs van començar a copiar els passos i imitar l’estil. El claqué i el ball Irlandès estan molt units en les seves arrels. Dins de la dansa Irlandesa hi ha diferents estils. Un és la Jig Dance. Es balla amb una esclops amb els quals un ballarí pot fer 70 cops en 15 segons. Un dels ballarins més reconeguts de la Jig Dance va ser John Jack Diamon. Un altre estil és Lancashire Clog, que ja es va començar a ballar amb un tipus de sabata que no fos de fusta. Dins del claqué també han anat evolucionant diferents estils com per exemple el Black Bottom. Es va iniciat a Nova Orleans i va seguir per Nova York. Era bàsicament un repte per al ballarí ja que ballava sol. S’incorporaven salts endavant i endarrere. Al segle XIX els primers concursos de claqué, els valoraven els jutges que es fixaven més en el soroll de les sabates (de fusta en aquest cas) que no pas en els moviments del cos, els quals als inicis eres gairebé nuls. A principis del segle XX als Estats Units, molts espectacles fets a Nova York, incloïen el claqué. Es ballava amb música jazz tot i que posteriorment, als anys 50, es va barrejar la dansa claqué amb música moderna (rock&roll o altres). Dels anys 30 als anys 50 es va començar a introduir a la televisió i pel·lícules. Principalment però, el claqué procedeix del jazz i per això encara té molts passos amb el mateix nom. Finalment es va separar el claqué de la música jazz i es va convertir en una dansa pròpia. El primer musical va aparèixer l’any 1886 anomenat “The Black Crook”. El ballarí principal pujava a un marbre situat sobre una base i feia la seva coreografia mentre estava immòbil. La forma de ballar del claqué és variada. Principalment es balla fent ritmes amb els peus. Aquests ritmes són els que mouen la dansa i fan les coreografies atractives. Poden ser: sincopats (contratemps) o començant al temps 1 de 8. Normalment, a la dansa en general, es conten 8 temps per crear coreografies i exercicis.


47

També es donen les improvisacions, on els ballarins deixen anar la seva imaginació. Aquestes improvisacions poden ser sobre la música o sense la música (a capella). La característica més important que té el claqué és que és una dansa molt teatral i expressiva. Així és com va començar al seu origen i com avui en dia, aquelles persones que han recuperat el claqué segueixen mostrant als escenaris. BALLARINS IMPORTANTS INTERNACIONALS

Fred Astaire: d’origen americà, nascut al 1899. Va començar a ballar als quatre anys i des dels onze va debutar als teatres. Al començament ballava amb la seva germana i més tard amb una gran amiga seva: Ginger Rogers. Al 1933 va debutar al cinema i va fer 33 pel·lícules, 10 d’elles amb Ginger Rogers. Alguns exemples de pel·lícules són: Alma bailarina (1933), Desde aquel beso (1941), Papá piernas largas (1955) i Historia macabra (1981).També va aparèixer a “Sargento Peppers” amb els Beatles. Les seves cames van ser assegurades en un milió de dòlars.

Brenda Bufalino: nascuda l’any 1939 i encara viva. Dóna classes per tots els Estats Units, Alemanya, Itàlia, França, Israel i Australia. Ha fet varis espectacles i musicals com “The Courtroom” de Bill Irwin, entre d’altres. L’any 1986 va crear la orquestra anomenada “The American Tap Dance Orchestra”.


48

John W. Bubbles: nascut a Nova York (1902-1986). Donava molta llibertat i imaginació als seus moviments amb frases de 8 temps. També va ser compositor i coreògraf. Algunes de les pel·lícules en les quals va aparèixer van ser: Porgy and Bess (1935) i Swing Time (1936) amb Fred Astaire.

Gregory Hines: nascut a Nova York l’any 1946 i mort a L.A al 2003. Es va endinsar en aquesta món amb el seu germà i el seu pare. Els tres eren coneguts com “The Hines Kids”, més tard van canviar el seu nom dos com per “The Hines Brothers” i més tard per “Hines, Hines and Dad”. Va aparèixer en pel·lícules com The Cotton Club, White Nights o Tap. També va protagonitzar el seu propi programa de televisió, The Gregory Hines Show. Va debutar a Broadway junt amb el seu germà amb la obra The Girl in Pink Tights (1954). Va guanyar premis “Tony Awards” per Eubie (1979), Comin’ Uptown (1980) i Sophisticated Ladies (1981).


49

Cakewalk: es va convertir en un dels grups de ball més popular dels inicis del claqué ja que tenien una actitud, on la parella que ballava es burlava de les persones que es creuen importants i superiors.

3.2 TIPUS DE SABATES / VESTUARI La sabata de claqué ha anat evolucionant al llarg de la seva història. Quan encara no existia el claqué en sí, si no que era una barreja de danses de diferents llocs, es ballava amb esclops. Aquests esclops eren de fusta.


50

Més tard, va aparèixer una sabata de claqué més semblant a la actual però que no tenia ninguna peça de metall a la sola. Es caracteritzava perquè a la sola no portava ningun material pesant. Els cops que es feien eren suaus.

L’any 1910, van aparèixer les sabates de claqué amb les xapes de metall a la sola. Són les que s’utilitzen actualment. El soroll que fan és diferent per el material (metall en comptes de fusta) i són més lleugeres.


51

Per tant podem veure que la sabata ha anat evolucionant, donant millores al ballarí de claqué. En quant a roba, no hi ha cap roba específica de claqué. Per a les classes i entrenaments s’ha de portar roba elàstica i còmoda per poder ballar, ja sigui un xandall, unes malles... però, el més important i indispensable són les sabates. Tot i això, podem veure com a mesura que ha passat el temps s’ha vist un canvi de vestuari a les pel·lícules on apareixia la dansa claqué. Un exemple n’és Sombrero de Copa – 1935- director: Mark Sandrich.


52

Tal com mostren les fotografies l’estil d’aquesta pel·lícula i per tant del començament del segle XX, era molt clàssic. Destaca l’elegància però també una mica la monotonia dels vestits masculins, ja que el femenins tenen una més variació. La dona no va atrevida a l’hora de vestir i el vestit de l’home és llarg. Un altre és The Barkleys of Broadway- 1949- director: Charles Walter.


53

Tal com veiem a la fotografia l’estil segueix sent clàssic i elegant però la dona per exemple, va més atrevida i amb colors més llampants. L’home segueix amb el seu vestit que és semblant al de l’anterior imatge. Les diferències en els inicis es veuen més en a dona que en l’home. Un altre és All that jazz -1979- director i coreògraf Bob Fosse.


54

Gairebé al segle XIX, podem apreciar un canvi gran en les imatges. El vestuari és llampant, la roba enganxada al cos, molts lluentons. A la primera imatge veiem una dona amb unes malles i roba amb lluentons. La dona ja no porta vestit (tot i que no en totes les pel·lícules) i s’atreveix més amb la roba. A la segona imatge veiem un home amb el vestit de nit però també més atrevit. Té lluentons, porta la camisa descordada als botons de dalt. Els pantalons premen una mica i al final s’obren (cama d’elefant).


55

A la tercera fotografia veiem un grup de noies que van amb roba suggerent, amb un estil de cabaret. A part de la roba també és l’actitud dels actors. Si comparem l’actitud de la primera pel·lícula en les imatges veiem que a la inicialment els personatges tenen una actitud reservada mentre que a l’ultima és més extravertida.


56

3.3 PROCÉS DE FARICACIÓ

Podríem dir que la fabricació de les sabates de claqué és semblant a la de les sabates de dansa espanyola, ja que també portaran tacó. Tot i això, són sabates molt diferents físicament. Els materials que necessitem són:

Pell

Motlle

Cola d’impacte

Fil

Cuir

Cúter

Soles

Goma

Tacons

Martell

Claus

Xapes

PELL: la pell pot ser de vaca o de cabra. Arriba a les tendes havent passat un procés de netejament, desinfecció, tallament i tenyiment.


57

MOTLLE: un cop obtingudes, es tallen en trossos més petits i amb unes plantilles es fa la forma amb les mides corresponents de cada número de peu. Aquest tros de pell es posa al motlle i se li va donant la forma.

També es fa un tros per la part del taló que tindrà una forma diferent a la de la part davantera. En aquesta part es posarà una sivella petita.

SOLES: les soles estan fetes de fusta. Han de ser resistents perquè com en la dansa espanyola, les soles s’utilitzen molt en el claqué (bàsicament el que s’utilitza). No totes les sabates porten, algunes deixen la part del mig de la


58

planta del peu sense sola. Així el peu té més mobilitat. Sol ser en les sabates per als més professionals.

TACONS: també s’incorporen uns tacons, no molt alts tot i que en les sabates per dones sempre serà una mica més alt. GOMA: com en les sabates de flamenc, es posa una goma a la sola a la part de la punta. Es deixa un tros a la punta sense goma que serà on es posaran les xapes. XAPES: les xapes estan fetes de metall. És un metall especial fet per a les sabates de claqué i originari de la República Txeca, un país on el claqué és molt popular. La funció que tenen és que quan el ballarí faixi els moviments amb el peu, aquestes xapes sonin. És el so característic del ball de claqué. Es claven amb claus i un martell. A la següent imatge podem veure unes sabates de punta de dansa clàssica però amb xapes de claqué, per tant, utilitzables per fer moviments dels dos tipus de dansa.


59

i i Les imatges de pell i motlle són fetes a la tenda de dansa Casimiro de Barcelona.


60

4.JAZZ 4.1 INTRODUCCIÓ

El jazz s’origina a les danses que ballava la gent de raça negra al segle XIX. Eren principalment esclaus. Els traficants d’esclaus, els deixaven ballar per a que estiguessin en forma física i també els servia per a relaxar la ment i pensar en altres coses. Més tard, cap a l’any 1910 els grups blancs també les van adoptar. La dansa jazz agafa el nom de la música jazz. Per una banda, la música es tocava als teatres i bordells. La música tenia un cert sentit sexual. De l’altra, la dansa va agafar les característiques de la música jazz que són les següents: síncopes, improvisacions i estils individuals. Després d’haver estat originada pels esclaus i seguida als clubs nocturns, la dansa jazz va començar a ser ensenyada a les acadèmies de dansa. Això va portar a la dansa jazz a popularitzar-se molt més inclús que el ballet, molt popular en aquella època, i va ser la dansa dels espectacles de Broadway i les comèdies musicals. Va haver-hi una confusió amb el claqué, ja que les dues danses s’utilitzaven en espectacles de Broadway i la música era semblant. El Brodway jazz es va originar cap als anys 1920. Aquest estil va donar molt de desenvolupament al jazz i va ser la principal causa de la seva popularització. Estan totes dues molt lligades en el seu principi però la dansa jazz ha anat evolucionant i donant lloc a altres estils. Del jazz deriven gairebé totes les danses: clàssica, moderna, popular, hio-hop, funky, twist, swing... etc. , per tant podríem dir que és la base de totes les danses. Per executar correctament els passos de ball de jazz, molts professors encara creuen en l’ensenyament d’una base sòlida de ballet clàssic perquè els cossos es poden desenvolupar amb força i agilitat. Els girs i salts són freqüents en el jazz i és una de les parts més importants per ballar-la de forma correcte. Un dels components que va cridar l’atenció dels ballarins als principi, va ser el gran nivell d’improvisació que requereix. Canviant passos de clàssic a jazz i creant el seu propi estil, és una de les maneres de fer-ho. Al començament s’utilitzava la música de jazz clàssica per ballar jazz, com per exemple la música de Benny Goodman. El jazz va anar proporcionant nous estils, ja fos barrejant-los amb el jazz o estils diferents. El soul jazz per exemple, es podia ballar amb música soul de la època, com per exemple la música d’Aretha Franklin o Stevie Wonder. Dins del funk


61

jazz s’utilitza música de Quincy Jones o Wind and Fire. Altres tipus de música ballable pel jazz pot ser el rock jazz o el hip hop, amb música de Michael Jackson, Grace Jones, Gloria Stefan o Madonna. BALLARINS IMPORTANTS

Katherine Dunham: nascuda l’any 1910. És professora, ballarina i coreògrafa. Va començar a ballar amb el Ballet de la Ópera de Chicago i va debutar al Park Festival amb la obra, La Guiablesse. Al 1940 va crear la seva companyia i es va estrenar amb la obra Tropics and Le Jazz Hot: From Haiti to Harlem. Ha treballat també per a pel·lícules com: star Spangled Rhythm (1941), Carnival of Rhythm (1942), Stormy Weather (1943), Casbah (1948), entre altres.

Alvin Ailey: ballarí I coreògraf Texà nascut l’any 1931. Va estudiar a la universitat de L.A. L’any 1954 va anar a Nova York on va aparèixer en varies produccions. L’any 1958 crea la seva pròpia companyia, The Alvin Ailey American Dance Theatre que es va unir al New York City Center l’any 1972. Va treballar a al seva companyia amb Katherine Dunham. Algunes de les seves obres destacades són: Blues Suites (1958), Revelations (1960) i Mass (1971). L’any 1979 va rebre el Premi Capezio per la seva contribució amb la dansa i l’any 1985 es va convertir en el primer coreògraf destacat per l’escola City College de Nova York.


62

Talley Beatty: nascut l’any 1918 i mort el 1995. Va començar a estudiar dansa als catorze anys. La seva professora va ser Katherine Dunham. L’any 1940 la seva professora va ser Martha Graham. Va tenir moltes influències africanes dins la dansa que estudiava. Va formar part de la companyia de Katherine Dunham però l’any 1946 se’n va anar per ampliar els seus coneixements de dansa clàssica. Molts ballarins criticaven a Talley Beatty perquè deien que el seu estil era una mescla entre jazz i ballet i perquè veien el seu estil massa clàssic (referint-se a que es notava més la dansa clàssica que el jazz). Ha aparegut en pel·lícules com Choreography for Camera (1945), ha ballat a musicals de Broadway com per exemple Cabin in the sky. Va ser nominat als premis Tony Awards l’any 1977 per l’espectacle de Bradway anomenat Your arms too short to box with God (1976).


63

4.2 TIPUS DE SABATES / VESTUARI Igual que al claqué, el vestuari indispensable per al jazz són les sabatilles de jazz i roba còmoda, però ninguna especialitzada en jazz. Els ballarins de jazz necessiten que les seves sabates siguin flexibles per tal de poder moure’s bé per tota la pista de ball i articular bé el peu. El primer ballarí de jazz reconegut fou Joe Frisco. Ballava a Vodevil al principi del segle XX. Portava sabates de cuir amb un petit tacó. Moviments amb els dits del peu van portar a innovacions com posar una làmina d’alumini a la sabata. Una altra innovació que va sorgir va ser posar rodetes a les soles per poder girar més ràpid. Ja cap a l’any 1920, el jazz va ser tant popular que es ballava en ambients no professionals. Per tant, moltes persones ballaven jazz amb sabates que no eren especialitzades pel ball.


64

Per a musicals de Broadway, utilitzaven sabates planes o sabates amb una mica de tacó, en el cas de les noies. A aquesta època la sabata ja s’havia desenvolupat i era més flexible. Avui en dia, tenim dos tipus de sabates de dansa: les sabatilles i les sneakers. Les dues ofereixen la flexibilitat que un ballarí de jazz necessita. En quant a la roba, tal com he esmentat anteriorment, ha de ser elàstica i còmode: escalfadors de dansa, xandalls, samarretes amples...etc. El vestuari en espectacles i pel·lícules ha anat variant al llarg dels anys. Un exemple és el musical de Mary Poppins (1964) de Richard Eyre.


65

En aquest musical, basat en la pel·lícula de Disney, predomina el color de vestuari negre i vermell. Els personatges es van combinant els colors (vermell i negre). Els personatges són els de la pel·lícula, per tant alguns fan de pobres. No obstant, acostuma a predominar els vestits, d’home i dona, elegants. Un clàssic exemple és Chicago (1975) del famós coreògraf Bob Fosse.


66

En aquest musical, també fet en pel·lícula, veiem que predomina el color negre en l’elecció del vestuari. La roba és elegant i la de les noies atrevida. El color negre predomina en espectacles de jazz. Un altre exemple és The Lion King (1994).


67

El vestuari d’aquest musical de Broadway, té a veure amb la temàtica de l’obra. Està basada en la pel·lícula de Disney, El rey león. L’espai en el que passa és la selva i els personatges són animals i, tot això es reflexa en el vestuari.

4.3 PROCÉS DE FABRICACIÓ


68

Dins els models de sabates de jazz hi ha dos a destacar: les que estan fetes amb cuir, semblants a unes sabatilles de dansa clàssica i les sneackers, que s’assemblen a unes sabates per fer esport destinades per ballar. Les segones, no es fabriquen artesanalment si no que es fan a les fàbriques. Per tant, explicaré el procés de les primeres. Les sneackers són més comuns entre els ballarins d’avui en dia, ja que són d’un estil més modern i són més fàcils de aconseguir a les botigues. Hi ha més varietat de models i això també influeix a l’hora d’escollir. Tant unes com altres ofereixen comoditat. La diferència és que unes són fetes a mà i les altres no però això no treu que les sneackers siguin molt bones per ballar.

Foto: d’esquerra a dreta: sneakers, sabatilles artesanals de jazz.

Els materials que s’utilitzen són:


69

Pell

Cuir

Cúter

Plantilles

Motlle

Alicates

Cola d’impacte / silicona

Fil

Fibra

Soles PELL: la pell, de vaca o cabra, arriba a la botiga ja netejada i havent estat cuidada per tal de que ja es pugui manejar per aquest tipus de treball. Amb unes plantilles, fetes a mida per cada número de peu, es talla amb un cúter la part que es necessita i que més tard es posarà a la horna. MOTLLE: amb el motlle es fa la forma de la sabata. Un cop tallat el tros es posa al motlle i se li dóna la forma. A la part inferior, amb unes alicates, es faran uns petits plecs, igual que amb les sabates de mitja punta de dansa clàssica. Aquests només es faran a les sabates que tenen cordons a la part davantera, ja que canvia la sola. La forma de la part del davant pot variar, pot ser totalment tancada amb unes gomes elàstiques per ajudar a ajustar el peu o tancades però amb cordons.

PLANTILLES: un cop s’ha fet la forma exterior de la sabata (inacabada encara), es posarà la plantilla interior.


70

SOLES: hi ha de dos tipus: les que estan partides o les que són de sola sencera. Per una banda, les que són de sola sencera, es posa tota la peça i s’hi afegeix el taló. El taló està fet de goma i es molt baix (0’5 cm aprox.). Per altra banda, les que tenen la sola partida, tindran el taló de goma (0’5 cm aprox.), la part del mig de la planta del peu quedarà només amb la pell i, a la part del davant, es posarà un suport, fet de fibres. Aquest suport, té la forma ovalada. La diferència d’una sola sencera o partida és l’esforç i treball que farà el peu. Amb la de la sola sencera el peu haurà de fer més força i treballarà més i amb la de la sola partida el peu anirà més lliure. Per començar i agafar força als peus és més recomanable tenir unes sabatilles de sola sencera.

i Les imatges de motlle, soles i plantilles són fetes a la botiga de dansa Casimiro de Barcelona.


71

5. PELLS La pell que arriba a les tendes per fer qualsevol tipus de sabates és una part molt important del seu procediment. En sabates de dansa es sol utilitzar la pell de vaca o de cabra. La pell arriba a les tendes en uns rul·los molt grans amb els metres que es demanen però, què hi ha darrere, des de que la pell se li treu a l’animal fins que arriba a la tenda? ADOBAMENT DE LA PELL Es treu la pell de l’animal fent un tall des de la punta de l’estèrnum fins a la símfisi púbica. El tall s’expandeix fins a les extremitats i es va traient tota la pell. Es col·loca la pell en un bastidor a la ombra. El bastidor és una peça d’un metre de llarg de material de filferro i que té forma de ferradura. El cercle ajuda a estirar la pell. Cada pell es posa en un bastidor diferent per no permetre que hi surtin cucs. L’ús de la sal pot disminuir les possibilitats de que es podreixin. Les pells passen 30 dies als bastidors i es guarden en caixes destinades a la venta.

Han de passar un procés de desencarnar que consisteix en

treure la pell de la carn i la grassa. Es comença per la cua i amb l’ungla es treu la pell. Més tard es neteja amb aigua i sabó. Després es fa el mateix procediment amb la grassa i es neteja de nou. Les pells ja estan llestes per a la comercialització i s’envien a les tendes desitjades.


72

IMMORALITAT En tot aquest procediment hi ha un tema d’immoralitat que ha derivat a molts conflictes. Això és degut a que molts dels animals dels quals s’obté la pell, són maltractats. Els tanquen en granges de criança, destinades només a l’adobament de la pell. Els animals no estan en el seu hàbitat natural i això els afecta molt. No obstant, les pells destinades a sabates de dansa, no són de ningun dels animals afectats però, poso aquest apartat per a que es tingui consciència. Un exemple n’és el de la guineu. La guineu està acostumada a que el seu hàbitat sigui molt gran, de quilòmetres, i a les granges les tanquen dins de gàbies on difícilment poden moure’s. La seva pell és una de les més cares del mercat per tal s’han de cuidar molt bé perquè els criadors, no es poden permetre que la pell s’espatlli. Una de les esgarrifoses tècniques empleades per a l’extracció de la pell d’aquests animals és la següent: es pengen amb un ganxo quan encara són vives, se’ls introdueix un pal pel la boca, anus o vagina el qual farà nombroses descarregues elèctriques. L’animal morirà i extrauran els intestins. Molts dels animals es veuen sotmesos a ser utilitzats amb els avenços genètics. Aquests avenços fan que els creixi la pell variïs centímetres (1, 2 o 3 cm) i ja és més pell de la que en trauran diners. El següent exemple és el visó, el qual és sotmès a aquests avenços i criat en gàbies de 50cm x 60cm durant el llarg de tota la seva vida. En el cas de les femelles, són inseminades per tal de tenir més cries. El 20% d’aquestes moriran. Per extreure’ls-hi la pell, se’ls hi gira el cap amb les mans fins a asfixiar-les. Per fer una peça de roba com per exemple l’abric es necessiten molts animals, depenent de al pell que es triï: 32 bens, entre 60 i 80 visons, 15 per un de guineu i 55 per un de martes. Tot aquest procediment és una “animalada”. Crec que una animal té el seu propi hàbitat, com l’ésser humà. Hem de respectar les seves vides, deixant-los en el seu espai natural i on han de viure. Maltractant-los i fer passar-los una mala vida i sobretot molts dolor, no farà que un abric, per exemple, sigui més maco. De fet, personalment crec que les persones que en porten els fa més lletges perquè estan acceptant tot aquest procediment.


73

Una de les parts que hem fa més “gràcia”, irònicament, és la de que els donen avenços genètics per tal de guanyar més diners. La causa final de tot això, són els diners i per a mi això és el que fa pena. Si s’utilitzen les pells quan els animals moren de forma natural sense matar-los ni avançant la seva mort, potser si que ho acceptaria però, igual que seria una bestialitat maltractar a una persona així, crec que també ho és per a un animal.


74

6. PROBLEMES

6.1 PEUS DEL BALLARÍ Partint de la base de que els peus són els que aguanten tot el pes del cos, tant ballant com fent activitats diàries, hem de tenir en compte que els ballarins sempre tindran més problemes ja que els peus són els que els mouen. Tots els problemes següents poden aparèixer sense haver ballat mai ningun tipus dansa però a les persones que ballen els afectarà més. Com és lògic, hi haurà problemes lleus i altres més greus en els quals es necessitarà fins i tot cirurgia plàstica. Moltes de les lesions o trencaments de ròtules, malucs i peus es produeixen a causa del mal repartiment del pes a l’hora de fer exercicis. Per això, el recolzament del pes és molt important. Peus inflats o cansats Aquest símptoma pot tenir-lo un ballarí professional cada dia. Hi ha un seguit de consells a seguir que poden alleujar i treure aquests efectes de la dansa però tampoc són inevitables. Els consells per als peus cansats són:

- Banyar els peus amb aigua tèbia amb sal. - Submergir-los amb aigua freda i calenta de forma alternada. - Fer massatges amb cremes hidratants. - Procurar caminar descalç. - Fer exercicis amb els dits (amb pilotes de tenis o altres objectes). - Dormir amb mitjons de cotó. - Introduir els peus a una infusió de menta durant 5 minuts. Introduir-los

en altres tipus d’infusions, camamilla o te.


75

Els peus inflats poden ser a causa de l’excés de calor, o per sabates molt tancades o que estrenyin tant que tallin la circulació natural del peu. Els consells per als peus inflats són:

- Banyar-se els peus amb aigua tèbia. - Banys amb l’alternació d’aigua freda i aigua calenta, per tal de que la

circulació s’estimuli. - Banys d’aigua amb sal. - Massatges amb alcohol.

Peus plans El peu pla és una deformació a la part de l’arc de la planta del peu. Aquest arc no hi és o és molt petit, quan hauria d’haver-hi. Els peus plans tenen unes característiques comunes :

- Els dits i la part davantera del peu es desvien cap a fora. - El taló es desvia cap a forca i el turmell s’inclina cap a dins. - El tendó d’Aquiles és més curt que el normal per tant, a l’hora de

caminar el peu es desenganxa del terra abans d’hora. - A la llarga, algunes persones poden patir de galindons i dits en martell. - Algunes vegades poden patir problemes de salut com artritis o reumàtica


76

Peu normal Peu pla

Aquelles persones amb aquest problema pateixen de moltes molèsties i dolors als peus. Hi ha diferents solucions, ja sigui amb tractaments amb medicaments i antiinflamatoris o fins i tot amb cirurgia estètica. En alguns casos la dansa també es recomana com a solució per treballar el peu. No són classes de dansa professionals si no adaptades per a aquest problema. Algunes persones també deixen da ballar perquè a mesura que la dansa els hi requereix un nivell es fan més mal als peus, a causa de l’exercici físic, i han de fer menys activitat física. Tendinitis

Una tendinitis és una inflamació d’algun tendó. Els esquinços als peus normalment són a causa d’una mala posició als malucs quan es fa la rotació externa. Si es té el tendó d’Aquiles tens el problema pot augmentar. La tendinitis al dit gros i al taló són les més freqüents degudes a exercicis d’elevació i equilibri. Es donen per la mala posició dels peus o per la poca força dels músculs. Calls, butllofes i deformitats als dits

Els calls: són engreixaments de la part externa de la pell que es forma per un estímul constant. S’eliminen fregant amb una pedra tosca o amb una llima. No


77

és recomana tallar-los perquè el peu sagnaria molt. Un cop s’han reduït amb la pedra tosca o amb la llima s’hidraten amb crema.

Les butllofes: es produeixen pel frec amb el calçat o també es pot produir pel frec amb la pell i les mitges. Alguns ballarins utilitzen tiretes però no és recomanable perquè pot desenganxar la pell. S’han de mantenir seques i protegides, no es poden pas tocar si no, peten i hi ha un tall bastant profund a la pell.

Les deformitats als dits: les deformitats als dits es donen més freqüentment a les persones, les noies concretament, que ballen dansa clàssica. Això es deu a les sabates de punta. Quan una ballarina balla sobre les puntes està en una posició antinatural en la qual ha d’aguantar tot el seu pes amb les puntes dels dits. Per molt que la ballarina estigui prima, ja és pes a aguantar. Els dits que es deformen són el dit gros i el del seu costat. El dit gros es deforma cap enfora. També pot haver-hi una deformitat al dit petit on aquest mira cap endins. Aquesta desviació dels dits és coneguda com galindons. Esquinços, distensions musculars i contusions: Esquinços: un esquinç és una torçada violenta i dolorosa produïda en alguna articulació. Hem de tenir en compta la propiació. La propiació, que es troba a la pell, és la capacitat del cos de saber on es situa sense ningun referent visual; es a dir, quan tanquem els ulls.


78

És important tenir una bona referència corporal per evitar lesions. Ja que aquesta referència es troba a la pell i als tendons, un ballarí ha d’anar en compte per evitar caigudes que provoquin esquinços. El principal repte del ballarí és conèixer el seu cos ja que si mentre està fent alguna posició difícil falla, tindrà lesions greus.

Distensions musculars: són les exageracions d’estiraments d’un o més músculs. Aquest estiraments bruscs poden arribar a la ruptura. Es produeix bàsicament als salts. Aquestes distensions poden arribar a sagnar exteriorment o interiorment. Contusió: les contusions són les caigudes o cops forts deguts a salts o altres moviments de la dansa. Fa mal quan es toca la zona afectada més que quan aquesta es mou i és difícil de localitzar.


79

6.2 FABRICACIÓ DE SABATES Els problemes que es poden presentar a l’hora de fer qualsevol tipus de sabates són pocs. Poden ser problemes amb les pells, amb les coles o haver fet algun error mentre es feia el procediment. Pells: les pells arriben a les tendes ja tallades amb la quantitat necessària i netejades. Però la pell dels animals, no és perfecta. Principalment arriben pells de vaca o de cabra. En qualsevol de les dues, els animals tenen ossos. Aquests ossos poden foradar les pells i fer que quan arribin tinguin algun forat. Per tant, hi haurà algun tros que no es podrà utilitzar. L’altre problema, és que arriben amb estries. Les estries són petites línees a la pell que fan que no quedi llisa. Les estries surten quan, al estirar les pells per fer les sabates es veuen les línees. Aquests trossos tampoc es poden utilitzar ja que la pell que es necessita per fer les sabates ha d’estar llisa i suau, sense ninguna taca ni estria. La solució és treure aquell tros i utilitzar el que no tingui ningun problema. Fabricació: quan es fabriquen les sabates es poden trobar problemes amb les coles: les parts que s’havien enganxat no havien quedat bé del tot i es desenganxen. La solució és treure més o menys per la part de la sola i tornar a enganxar les soles o plantilles.


80

7. CONCLUSIÓ Al començament del treball, un dels meus objectius era poder fer una sabata de dansa, del tipus que fos. Però al veure que una persona que treballa d’això no semblava poder donar tota al informació vaig assolir que seria una qüestió impossible. Per tant, el meu altre objectiu era poder dir que la feina de l’artesà està poc valorada i que requereix molta dedicació, paciència, esforç i treball. Ara, acabat el treball puc argumentar-ho amb l’experiència d’haver visitat un petit taller, dins la botiga Casimiro. Amb els resultats de l’entrevista i tota l’explicació que hem va fer la Cristina (generació actual d’artesans de Casimiro), he pogut veure que s’ha de treballar molt més del que jo hem pensava. S’han de cuidar molts detalls que fins i tot tenint unes sabates a les mans no veuríem si no ens ho expliquessin. Una altra part que m’ha donat els resultats que jo pensava, són les enquestes. La majoria de les persones que han respost, ballen i no saben ningun lloc on facin sabates de forma artesanal. A mesura que he anat fent el treball, he pogut afegir altres punts com el de pells i el de problemes. Per una banda, el punt de pells vaig posar-lo al recordar el que vaig parlar a Casimiro, on la Cristina, hem va suggerir que era una part important i que estaria bé investigar-ho. Per l’altra, el punt de problemes de sabates, també va sorgir a partir d’unes sabates que vaig veure a Casimiro, on se’m va explicar que hi ha sabates que estan en procés de reparació i com es solucionava. I a partir d’aquí, també vaig pensar en els problemes que poden donar les sabates a l’hora de ballar i quins altres problemes pot tenir el ballar. Durant el treball he tingut dificultats. El primer dia que vaig anar a fer una entrevista a la botiga Casimiro, al informar del meu treball, la resposta que vaig obtenir va ser: “Això és secret professional”. Tot i això, vaig poder obtenir molta


81

informació però em vaig desmotivar per si no trobava informació. A la biblioteca del Institut del Teatre, no hi havia cap informació sobre el tema. Vaig tenir suggerencies del meu tutor del treball de recerca, per a canviar el tema. Al no voler canviar-lo vaig buscar punts alternatius: vestuari, petita introducció i finalment el de pells i problemes. Crec que al ser un tema una mica especial o poc comú, hi ha poca informació. Tot i això, penso que m’he sortit bé de les dificultats i he pogut seguir amb el meu treball. Els aspectes positius han sigut que el mateix tutor del treball, m’ha donat una amplia informació sobre on podia trobar informació. Un altre aspecte positiu ha sigut que m’ha agradat fer el treball perquè era d’un tema que m’agrada. Tot i que jo havia fet dansa, he après moltes coses sobre altres danses amb les quals jo no estava familiaritzada. Per tant, el treball m’ha servit per tenir més informació sobre un tema que m’agrada i tot i tenir dificultats, he pogut gaudir. “Los zapatos deben ser una segunda piel en el pie para que el sonido surja de ellos como de cualquier instrumento y llegue a convertirse en una parte más de ti”-Blanca del Rey, bailaora.


82

8. BIBLIOGRAFIA DANSA CLÀSSICA Bellas Artes, [Web en línea]. <www.swingalia.com/danza/danza_clasica.php>. Història de la dansa clàssica, [Web en línea]. <http://www.arrakis.es/~enricang/literaria/ball/ballet.htm> Breu història de la dansa, [Web en línea]. <http://moldes1.tripod.com/tecnica/historia.html> Wikipèdia [Web en línea]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Ballet> Danza Ballet [Web en línea]. <http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=print&sid=976> Preparació física del ballet per la professora Teresita de las Nieves Iglesias Duquesne [Web en línea]. <http://ballet.waydes.net/tig_content/hist.asp?lang=es> Acadèmia de dansa Isabel Sotelo a Mèxic, [Web en línea]. <http://www.isballet.com.mx/metodo/metodom.html> Danza Ballet [Web en línea]. <http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=print&sid=78 VOC> Acadèmia de dansa Pizzicato [Web en línea]. <http://www2.academiapizzicato.com/jml/index.php?option=com_content&task=view&id=17&Itemid=30>

http://www.swingalia.com/danza/danza_clasica.php

http://www.arrakis.es/~enricang/literaria/ball/ballet.htm

http://moldes1.tripod.com/tecnica/historia.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Ballet

http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=print&sid=976

http://ballet.waydes.net/tig_content/hist.asp?lang=es

http://www.isballet.com.mx/metodo/metodom.html

http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=print&sid=78

http://www2.academiapizzicato.com/jml/index.php?option=com_content&task=view&id=17&Itemid=30

http://www2.academiapizzicato.com/jml/index.php?option=com_content&task=view&id=17&Itemid=30


83

Ballet David Campos [Web en línea]. <http://www.balletdc.com/directores.esp.htm> Wikipèdia, [Web en línea]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Nacho_Duato> Wikipèdia, [Web en línea]. <http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngel_Corella> Danza Ballet, [Web en línea] <http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=article&sid=1295> Danzaria associació cultural, [Web en línea]. <http://www.danzaria.org/danzaria/lecturas/articulos/index.htm> Web Tamara Rojo [Web en línea] <http://www.tamara-rojo.com/es/dancer/foreword-2/> Wikipèdia [Web en línea]. < http://es.wikipedia.org/wiki/Piotr_Ilich_Chaikovski> Wikipèdia. [Web en línea]. < http://es.wikipedia.org/wiki/Tomaso_Albinoni> Wikipèdia. [Web en línea]. <http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dgor_Stravinski> FLAMENCO Ayuntamiento de Elda, exposición 2008. “Zapateando, a la memoria de Antonio Gades”. Investigació [Web en línea] <http://www.lunadelolivar.com.ar/investigacion.htm> Història del Flamenc [Web en línea] <http://usuarios.multimania.es/historiadelflamenco/historia_del%20Flamenco.htm> i <http://indumentariaymoda.com/2009/06/04/el-flamenco-origenes-historia-vestuario-entender-el-flamenco/> Biografia Antonio Gades [Web en línea]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Gades> Biografia Aurora Vargas [Web en línea]. <http://www.deflamenco.com/artistas/ver.jsp?codigo=6> Biografia Sara Baras [Web en línea]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Sara_Baras>

Informació sobre els ventalls. [Web en línea] <http://es.wikipedia.org/wiki/Abanico>

http://www.balletdc.com/directores.esp.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Nacho_Duato

http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngel_Corella

http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=article&sid=1295


http://www.danzaria.org/danzaria/lecturas/articulos/index.htm

http://www.tamara-rojo.com/es/dancer/foreword-2/

http://www.tamara-rojo.com/es/dancer/foreword-2/

http://es.wikipedia.org/wiki/Piotr_Ilich_Chaikovski

http://es.wikipedia.org/wiki/Tomaso_Albinoni

http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dgor_Stravinski

http://www.lunadelolivar.com.ar/investigacion.htm

http://usuarios.multimania.es/historiadelflamenco/historia_del%20Flamenco.htm

http://usuarios.multimania.es/historiadelflamenco/historia_del%20Flamenco.htm


84

CLAQUÉ Història del Claqué. [Web en línea] <http://www.academiatimbal.com/Bailes/Claque.htm> Biografia Fred Astaire [Web en línea]. <http://espectadores.net/fred-astaire-biografia-de-un-icono-de-la-danza-y-los-musicales/> Brenda Bufalino Official Website [Web en línea]. <http://theuncommonimage.net/brendabufalino/bio.html> Wikipèdia [Web en línea]. <http://en.wikipedia.org/wiki/John_W._Bubbles> Wikipèdia [Web en línea]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Gregory_Hines> Theatre Dance [Web en línea]. <http://www.theatredance.com/tap/>

I.T.A [Web en línea]. <https://www.tapdance.org/index.php?pid=171&PHPSESSID=cf8653e1d0884b5f543a54796dcbbe23>

JAZZ

Història del jazz [Web en línea] <http://bailes.astalaweb.com/Historia/bhistoria%20jazz%203.asp>

Història del jazz [Web en línea]. <http://dance.lovetoknow.com/History_of_Jazz_Dance>

Història del jazz [Web en línea]. <http://www.arrakis.es/~enricang/literaria/ball/jazz.htm>

Biografia Katherine Dunham [Web en línea]. <http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/dunham.htm> Biografia Alvin Ailey [Web en línea]. <http://www.islaternura.com/APLAYA/NoEresElUnico/aLETRA/Ai/AlvinAileyUNICO.htm> Història de les sabates [Web en línea] < http://www.ehow.com/about_5519732_history-jazz-shoes.html> Wikipèdia [Web en línea]. < http://es.wikipedia.org/wiki/El_rey_le%C3%B3n> Wikipèdia [Web en línea]. < http://es.wikipedia.org/wiki/Chicago_(musical)> Wikipèdia [Web en línea]. <http://en.wikipedia.org/wiki/Mary_Poppins_(musical)>

http://www.academiatimbal.com/Bailes/Claque.htm

http://bailes.astalaweb.com/Historia/bhistoria%20jazz%203.asp

http://dance.lovetoknow.com/History_of_Jazz_Dance

http://www.arrakis.es/~enricang/literaria/ball/jazz.htm

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/dunham.htm

http://www.islaternura.com/APLAYA/NoEresElUnico/aLETRA/Ai/AlvinAileyUNICO.htm

http://www.islaternura.com/APLAYA/NoEresElUnico/aLETRA/Ai/AlvinAileyUNICO.htm

http://www.ehow.com/about_5519732_history-jazz-shoes.html

http://es.wikipedia.org/wiki/El_rey_le%C3%B3n

http://es.wikipedia.org/wiki/Chicago_(musical)

http://en.wikipedia.org/wiki/Mary_Poppins_(musical)


85

PELLS Adobament de la pell [Web en línea]<http://www.conciencia-animal.cl/paginas/temas/temas.php?d=147>

PROBLEMES PEUS

Lesions [Web en línea]. <http://www.nutrivital.com.ar/Medicina/Prevencion/danza.htm> Lesions [Web en línea]. <http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=article&sid=989> Lesions [Web en línea]. <http://www.saborysalud.com/content/articles/109/1/Afecciones-mas-frecuentes-en-bailarines-de-ballet-y-danza-moderna/Page1.html>

Lesions [Web en línea]. <http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=article&sid=234&mode=&order=0&thold=0> Lesions [Web en línea]. <http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000042.htm>

ANNEXOS

Entrevista a Eliza Minden [Web en línea]. <http://auguste.vestris.free.fr/Interviews/ElizaMinden.html>

http://www.conciencia-animal.cl/paginas/temas/temas.php?d=147

http://www.conciencia-animal.cl/paginas/temas/temas.php?d=147

http://www.nutrivital.com.ar/Medicina/Prevencion/danza.htm


http://www.saborysalud.com/content/articles/109/1/Afecciones-mas-frecuentes-en-bailarines-de-ballet-y-danza-moderna/Page1.html

http://www.saborysalud.com/content/articles/109/1/Afecciones-mas-frecuentes-en-bailarines-de-ballet-y-danza-moderna/Page1.html

http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=article&sid=234&mode=&order=0&thold=0

http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=article&sid=234&mode=&order=0&thold=0

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000042.htm

http://auguste.vestris.free.fr/Interviews/ElizaMinden.html


86

ANNEXOS


87

ÍNDEX Pàg.

1. Resultats enquestes 1

1.1 Enquesta inicial 1

1.2 Resultats i valoracions 3

2. Entrevista a Casimiro 11

3. Entrevista a Eliza Minden 12

3.1 Introducció 12

3.2 Entrevista 12


88

1. RESULTAT DE LES ENQUESTES Per valorar l’estat de molts temes tractats durant tot el treball, he fet una enquesta passada a diferents escoles de dansa (quatre exactament). L’entrevista consta de diferents parts separades per apartats que mostren clarament el tema. Hi ha un total de 13 preguntes, ja que la ultima la he hagut de suprimir al haver moltes confusions entre les enquestades. Fer aquest qüestionari m’ha permès observar varies qüestions i temes que al cap i a la fi, he tingut de molt a prop a causa del treball. Crec que les valoracions que he tret, m’han sigut fàcils d’esbrinar per el tipus de preguntes, ja que no eren pas difícils. L’únic problema que m’ha sorgit ha sigut que, al dependre d’altres persones no he pogut fer els resultats amb el nombre d’entrevistes inicials amb les que jo contava. Tot i això, els resultats són ben clars. A continuació posaré primerament l’enquesta en qüestió i seguidament els resultats, molt visuals ja que he optat per explicar-los a partir de gràfics, per fer més amena la lectura.

1.1 ENQÜESTA SOBRE SABATES DE DANSA Artesania: -Quan compres sabates de dansa, et fixes en si són fetes artesanalment o si són de fàbrica? a) Sí, sempre em fixo. b) No, mai em fixo. c) A vegades sí, però no crec que sigui important. -Coneixes alguna botiga a Barcelona on facin les sabates artesanalment? a) Sí. ____________________________________________ (dir quina/es) b) No. -A quin lloc compres les sabates de dansa? (dir el nom de la botiga). ______________________________________________________________. -Creus que el treball del artesà es valora suficient? a) Sí


89

b) No, c) No ho sé. -Algun cop has pensat en treballar d’artesà? a) No. b) Sí però també m’agraden altres coses. c) No, però podria fer-ho. Personal: -Quina edat tens? a) Menys de 15 b) Entre 15-17 c) 18-25 d) Més de 25 -Quins tipus de dansa balles? a) Clàssic b) Espanyol c) Claqué d) Jazz e) Hip hop f) Altres: ___________________________________________________ . Sabates: -Creus que les sabates són importants per ballar? a) Sí, molt. b) Normal. c) No ho sé. -En què et fixes quan compres unes sabates? (pots escollir més d’una opció). a) En la comoditat b) En el preu c) En la marca d) En la qualitat e) En si estan de moda f) Altres: ________________________________________________________ . -Quines marques de sabates coneixes? a) Cap b) _________________________________________________________. (esmentar-les)


90

-Creus que podries ballar sense sabates? Per què? a) No perquè ________________________________________________. b) Sí perquè _____________________________________________ . -Quina importància creus que tenen les sabates? a) M’ajuden a ballar b) Ajuden al desenvolupament del meu peu a l’hora de ballar c) Si no me’ls poso podria tenir lesions d) Altres: ___________________________________________________ . Vestuari: -Què creus que és el més important del vestuari? a) Que sigui lleuger b) Que sigui còmode per ballar c) Que em quedi bé i sigui “mono” d) Que sigui de marca e) Altres: ___________________________________________________ .

1.2 RESULTATS I VALORACIONS Les enquestes consten de quatre apartats de preguntes: un sobre l’artesania, un més personal,un sobre les sabates i un sobre el vestuari. Els resultats són a partir de 31 enquestes de persones de diferents escoles: Eulàlia Blasi i Isadora Duncan principalment. Al primer apartat (artesania), hi ha 5 preguntes: 1- :”Quan compres sabates de dansa, et fixes si són fetes artesanalment o si són de fàbrica?”.


91

Com podem veure, la majoria de persones no es fixa i algunes creuen que no és important. Majoritàriament no busquen les sabates fetes a mà, simplement no és una de les preocupacions generals de les persones que han contestat. No obstant, tres persones sí que s’hi fixen per tant, tenen curiositat o estan interessats o bé informats. 2- “-Coneixes alguna botiga a Barcelona on facin les sabates artesanalment?”

La majoria de persones no sap ninguna botiga a Barcelona on es fabriquin sabates de dansa. Una de les persones, ho ha confós ja que molta gent creu que Menkes fabrica i, és veritat, però no a Barcelona si no a la capital. Una altra botiga que fabrica artesanalment es danza- T però, es dedica més al vestuari. 3- “A quin lloc compres les sabates de dansa?”


92

Observem que a algunes escoles de dansa tenen la possibilitat de comprar el material que necessiten. Un exemple és l’acadèmia Eulàlia Blasi i l’altre la Isadora Duncan. Tot i això, cap de les dues té marca pròpia i per tant les compren a una botiga. Només s’especifiquen les d’una acadèmia i és de la marca Ginadan. Les tendes més populars són Casimiro, Classe i Menkes, amb el mateix nombre de respostes: 5. Per últim, dues persones compren a dansa-T, on es fa la col·lecció de la marca Ginadan i a la Royal Academy of Dance, acadèmia de prestigi. 4- “Creus que el treball del artesà es valora suficient?”

Observem que una altre cop surt una de les respostes majoritàries. Vint-i-set persones no estan informades, 3 creuen que no i una creu que sí. Les respostes tornen a mostrar que per majoria no tenen informació o bé no estan interessats en aquest tema concret de dansa. 5- “-Algun cop has pensat en treballar d’artesà?”


93

A l’hora de parlar sobre l’ofici, gairebé ninguna persona voldria ocupar-ne un lloc. Les quatre persones restants, s’ho pensarien ja que és un tema relacionat amb la dansa i no els desagradaria fer-ho. Dintre d’uns anys, és possible que l’ofici d’artesà de sabates de dansa pugui arribar a desaparèixer o a disminuir brutalment. El segon apartat (personal) té dues preguntes: 1- “Quina edat tens?”

Tot i que hi ha persones de totes les edats ballant, les que han respòs a les preguntes estan més per sota de la majoria d’edat que per sobre. Això, pot portar a dues conclusions. Primera: que hi ha persones que els hi agrada ballar i agafen l’hàbit des de ben joves i, segona: que si arriben pràcticament la meitat a seguir, l’altre meitat o ha perdut l’ interès o cada cop agrada menys.


94

Per contra, aquesta pregunta no té molt de pes ja que potser a la persona de més de vint-i-cinc anys se li ha donat tan sols a aquella i no a la resta dels seus companys i companyes de classe, amb la mateixa edat. Els resultats i respostes però, seran majoritàriament de persones amb mentalitat d’adolescent i això pot afectar per la part positiva, ja que són gent jove amb ganes de ballar o negativament ja que no pensen madurament.

2- “-Quins tipus de dansa balles?”

Hi ha un gran grup de persones enquestades que ballen la dansa clàssica. Tot i que sempre depèn, és una dansa que es balla molt en acadèmies però, òbviament no és la única. Això es reflectirà en les respostes de l’apartat següent. El següent tipus de dansa que més es balla és el contemporani, seguit de l’espanyol i el hip hop, i finalment el jazz, el claqué, l’esbart i el neoclàssic. Aquests últims són menys comuns. La pregunta anterior de l’edat, ens pot fer pensar que les persones més petites comencen sempre a ballar dansa clàssica. El tercer apartat (sabates) té cinc preguntes: 1- “-Creus que les sabates són importants per ballar?”


95

Un altre cop, guanya una pregunta per majoria. I no és d’estranyar que sigui la pregunta a. Doncs bé, si la majoria de persones, ballen dansa clàssica, necessitaran les sabates de dansa sobretot les puntes ja que, sense elles, no es poden fer els exercicis corresponents. Persones que ballen altres estils, principalment el contemporani, creuen que no és tant important ja que aquest mateix estil es balla descalç. Aquest mateix raonament afectarà a preguntes posteriors. 2- “-En què et fixes quan compres unes sabates?

El que la majoria de persones, totes excepte una, busca en les seves sabates de dansa és trobar-se còmode. I es que és un punt indispensable per a ballar. Un altre grup nombrós es fixa en el preu i la marca. Normalment quan ja es coneix una maca i el seu preu, es compra aquella. Per contra, hi ha persones que els hi agrada anar variant de marca fins trobar aquelles que s’adeqüin als seus peus. 3- “-Quines marques de sabates coneixes?”


96

En la pregunta anterior, hem vist que disset persones es fixen en la marca. A la llista veiem de més a menys popular quines són les marques. Les més conegudes són: Sansha, Bloch i Capezzio. Són marques principalment de sabates de mitja punta i de punta de dansa clàssica. Ja que el grup de persones que ha respòs fa dansa clàssica per majoria, era d’esperar que les principals marques fossin d’aquest estil. Això no vol dir però, que no hi hagi marques d’altres estils amb prestigi i popularitat. 3- “-Creus que podries ballar sense sabates? Per què?”

En aquesta pregunta, s’han omès a set persones ja que les seves respostes eren inapropiades pel context o ximpleries. Bé, catorze persones creu que no per raons diferents: perquè es podrien lesionar, per l’estil de dansa que ballen, perquè es farien mal i els hi seria incòmode o perquè no estan acostumades. Per altra banda, nou persones creuen que sí ja que així noten el terra als seus peus i per l’estil de dansa que ballen (contemporani).


97

14- no (3 lesions. 3 estils, 5 mal comoditat, 2 costum 1 nsnc 9- si (3 terra, 6 contemporani) 4- “-Quina importància creus que tenen les sabates?”

En aquesta pregunta s’han omès a tres persones per respostes inadequades (ximpleries). Un grup de setze persones creu que les sabates ajuden en quant a moviments, desplaçament, lliscament i protecció, és a dir, que ajuden a ballar. Unes altres quinze persones creuen que la sabata ajuda a que els músculs del peu es desenvolupin millor mitjançant exercicis de dansa i cinc persones creu que les sabates protegeixen de les lesions que pugui haver. I de l’últim bloc (vestuari) hi ha una pregunta: 1-“Què creus que és el més important del vestuari?”

La resposta amb més eleccions és la b i és que per a moltes persones, la comoditat, tant en les sabates com en el vestuari, és allò principal. També que sigui lleuger, que entraria dins de la comoditat.


98

Al contrari que en les sabates, ninguna persona ha contestat que es fixa en la marca de roba. Podríem dir que més o menys tota la roba de dansa té una qualitat semblant, exceptuant la d’espectacles.

1. ENTREVISTA A CASIMIRO Al següent apartat, deixo l’entrevista que vaig fer a la botiga de Barcelona de Casimiro. Vaig anar el primer dia que cercava informació a aquesta botiga. Vaig poder veure el petit taller que tenen i vaig poder fer fotografies (utilitzades al treball):

1. Sou els únics fabricants a Espanya? Dins d’Espanya hi ha dues altres companyies que també fabriquen: Maty i Menkes, les dues a Madrid. 2. A quin any veu començar a fabricar sabates? A Espanya les primeres sabates es fan fabricar l’any 1920 per al ballarí Joan Magrinyà. A partir d’aquí, cap a l’any 1980 comencem a fabricar nosaltres. 3. Ha canviat la manera de fabricar-les o es segueix la tradició familiar? No hi ha hagut grans variacions. L’única cosa que hem canviat ha sigut que ja no cosim a mà si no que utilitzem coles, per simplificar el treball. 4. Quina varietat de productes feu? Fabriquen de tots els estils, de dansa clàssica, flamenc, jazz, balls de saló... etc. 5. Quins són els materials que s’utilitzen per fer una sabata?


99

En general s’utilitza ras, coles d’impacte, silicona, sargues, cuir, cotó, fibres per donar duresa, fil. Però cada sabata té la seva cosa específica. Les de flamenc i balls de saló tenen tacons, les de claqué porten un tambor de ressonància, les de flamenc claus per que sonin... etc. 6. Quant temps es triga en fer una sabata? Quan es té el corte que ja estan preparades per muntar-les es triga dos dies i mig i s’utilitzen vuit hores diàries. Amb les sabatilles de ballet és diferent. Amb les de mitja punta es fan 30 al dia i de punta 20 al dia. 7. Quins problemes poden aparèixer? Amb el que es té més problemes és amb la pell dels animals. Quan la pell està a la horma que s’ha d’estirar, poden aparèixer ralles de on abans hi havia alguna vena de l’animal. També si abans hi havia un os poden haver forats. 8. Quins criteris es segueixen per fer una sabata? I una sabata a mida? Per fer una sabata primer s’obté el model del peu i es pensa per a quin tipus de sabata serà, després es talla la pell seguint el model de la sabata, es cus i es munta. I ja està preparada per a la venta. Quan és una sabata a mida, s’afegeix a la horma les mides de més que es necessiten i es fa el mateix procés. 9. Dins de les diferents marques de sabates de punta, en el ballet, en què es diferencien? Es diferencien segons la mida de les pales, les bases, les soles que permeten més o menys mobilitat i amb això més o menys esforç del les diferents parts del peu.


100

3.ENTREVISTA A ELIZA MINDEN 3.1Introducció Eliza Minden, nascuda als Estats Units d’America, és la creadora de la marca de dansa Gaynor Minden. L’entrevista, tracta sobre unes noves sabatilles de punta que ha innovat. Ha fet canvis en les mides de la part davantera i de la canya de la sabata. Ha utilitzat nous materials, millor per al peu de la ballarina. Però, com veurem, també ha portat polèmiques: 3.2Entrevista P / En aquests dies de la subcontractació, les sabates són produïdes enterament a Nova Hampshire, als EUA, per una fàbrica que la seva empresa realment va salvar de tancament. Podria parlar de la fàbrica, el canvi en l'equip, i com els treballadors van tornar a aprendre la fabricació de sabates punta? Eliza Minden: La fàbrica es troba en un meravellós edifici antic en un riu, amb grans finestres, en el que va ser la capital del calçat del país. Som els únics que queden en l'estat i en la majoria de la regió. Certament es podria fer les sabates més barates a Àsia, però no podien respondre ràpidament a les peticions especials dels nostres clients professionals, ni podien lliurar tan ràpid com nosaltres. (Sovint s'envien en el termini d'un parell de dies). La fàbrica havia estat fent sabates per a núvies, de manera que entén completament de


101

ras, costures de fantasia i la necessitat de mantenir les coses sense tacar. La major part del seu equip va ser modificada fàcilment per als nostres propòsits. Les parts internes dels nostres sabates, el modelat termoplàstic, es fan en una fàbrica diferent, propera, on tenen capacitat d'emmotllament per injecció. El nostre so i amortidor de folres són tallats amb el mateix equip que talla el setí. P / Les teves sabates són tant dependents de la màquina individual com el calçat tradicional? Eliza Minden: No, en absolut. P / Els seus clients professionals tenen cadascun la seva pròpia màquina, o vostè troba que pot garantir una qualitat constant, de sèrie en una base de línia de producció? Eliza Minden: En una sabata tradicional del fabricant es basa la punta, generalment amb capes d'arpillera i paper, com paper maixé. La nostra caixa és feta a màquina, en una selecció de cinc aplicabilitats i figures en tres. És absolutament coherent i no es deforma ni es deteriora. No tenim "responsables" com a tal. El setí es talla en una àrea, es sutura en l'altre, la sabata està muntat, es va perllongar, i la sola aplicada en d'altres. Això garanteix la consistència excel·lent. Quan els clients professionals demanen alguna cosa que no forma part de la nostra línia regular, com els costats tallats, caixes d'ala, soles extra reforçades...etc, llavors aquestes es fan per separat, però tot i així el tall en talladores, brodadores de la puntada, el laser dura...etc . Totes els nostres sabates estan ja disponibles amb una opció de la caixa, el codillo, empenya i taló, així com la longitud i amplada. Fins i tot els no professionals poden especificar totes aquestes variables, sense necessitat d'una ordre especial. P / Troba que molts professionals, com Alina Cojocaru, necessiten una sabata de disseny personalitzat? Eliza Minden: La majoria poden prescindir, però ara que saben com és de còmode, ens estan començant a fer peticions més sovint. P / Ha introduït un concepte de calçat de dansa clàssica que sembla obvi, però per descomptat mai ho ha estat - és a dir, ortopèdia! Això va ser fa poc més d'una dècada. Eliza Minden, hem d'anar amb compte amb la paraula "ortopèdia", ja que pot suggerir una plantilla correctives. El que Gaynor Minden va fer va ser utilitzar correctament sintètics duradores per la canya i la caixa de la sabata, ja que afegeixen revestiments absorbents d'impacte i el soroll. Quins són els principals canvis que ha realitzat a la sabata des de 1993? Eliza Minden: Hi ha tres opcions addicionals per a la rigidesa de la tija, tots més flexible que l'original de dues. Hi ha més mides i una altra caixa més gran. Un “Sleekfir”, que és un taló per a les ballarines amb metatarsians, ample i


102

punxegut. A més a més, una millora de folres i opcions per plançons reforçats, caixes d'ala i plataforma de camussa. P / Li sembla que està fent progressos en el debat sobre les consideracions ortopèdiques? David Howard, segons crec, és un gran defensor de les seves sabates. Eliza Minden: En David sempre ha cregut en la sabata, i ell en què s'havien sumat altres professors principals. Els meus clients són l'argument més eloqüent per a la Gaynor Minden. Més del 20% de les dones en ABT ara els fan servir com Gillian Murphy, Veronika, Erica Cornejo, Maria Riccetto, Fang Zhong Jing i molts altres ballarins. Al Royal Ballet, Miss Cojocaru s'uneix a Zenaida Yanowsky, diversos artistes de primera i els membres del cos, fins i tot d'una altra principal (les està fent servir ara en els assaigs) i a partir de l'any Alexandre Ansanelli que era un director al New York City Ballet. I tenim clients en altres importants empreses europees i americanes. L'èxit d'aquests ballarins s'ha recorregut un llarg camí per posar fi a qualsevol debat o controvèrsia. P / La sabata no és molt coneguda a França. Per què? Estàs pensant en la celebració de manifestacions en aquesta llista? Eliza Minden: Hem fet bons progressos afores de París, però han tingut dificultats per trobar un distribuïdor allà. Sembla que la revolució pot haver començat al camp i traslladat a la capital i no al revés. P / Una de les queixes expressades sobre la seva sabata és l'estètica, i de fet, la sabata a mida de la senyoreta Cojocaru, amb la plataforma molt àmplia, va causar més d'una mica de controvèrsia quan va aparèixer a l'Òpera de París, Giselle el gener de 2004. Et faria res comentar sobre això? Eliza Minden: Seria inapropiat per a mi entrar en massa detalls, perquè hi ha assumptes mèdics en qüestió. La senyoreta Cojocaru ha provat les nostres sabates a instàncies dels seus fisioterapeutes. En aquest temps estava tenint problemes amb els seus peus que no podia ballar. Jo culpo a les sabates de fabricació russa mal ajustada, per gairebé acabar la seva carrera. El seu peu és tal que necessita el quadre d'ample. Si fos a la força una vegada més que els peus en una punta afilada, no tindríem el plaer de ballar per molt temps. P / Una altra queixa que s'ha expressat és que la sabata no respira. És això correcte? Si és així, té previst canvis en els materials, potser la introducció d'un "Geox" tipus únic de micro-perforat? Eliza Minden: Crec que la queixa prové principalment dels mestres que són resistents a la utilització de productes sintètics. Les persones que en realitat


103

porten les sabates durant tot el dia no sembla importar. També he d'assenyalar que quan els ballarins utilitzen esmalt, laca o al terra per allargar la vida de les seves sabates de goma tradicionals són en realitat els de plastificació i eliminació de la seva transpiració. P / Li faria res explicar altres queixes que s'han plantejat, i la forma en què estàs treballant amb elles en la recerca i el desenvolupament? Eliza Minden: Les addicions esmentades van ser totes les respostes a les sol·licituds de ballarins i professors. És més difícil per cosir les cintes a través de la nostra guarnició especial pel que estan desenvolupant una nova, més lleugera. Atèsa a que moltes queixes són el resultat de la incomprensió les sabates, la connexió equivocada o la selecció d'una canya que és massa dur amb l'esperança que es trenqui de la manera tradicional de fer mànecs, estem tractant amb el problema de la informació: l'ús del nostre lloc web, catàleg, i altres materials de promoció per ajudar els ballarins i mestres a entendre de quina manera aquestes sabates són diferents. P / Podria dir alguna cosa sobre els estudis científics més recents duts a terme a la sabata, des d'un punt d'ortopèdia i l'alineació de vista? Eliza Minden: Per això, et diré la nostra pàgina web (www.dancer.com). En poques paraules, hi ha hagut tres importants estudis: un per a la durabilitat, una per a l'alineació, una per absorció d'impactes i l'estabilitat. Gaynor Minden va demostrar ser superior a les sabates de goma tradicional a tots. P / Què passa amb la seva sabata, i la qualitat de saltar? És el calçat adequat, per exemple, Bournonville, on la dona salta tant com l'home? Eliza Minden: els ballarins em diuen que és una sabata d'un salt extraordinari. Una de les raons és que l’impacta material absorbent sota de la punta, on els plecs seria a la sabata de goma, redueix l’impacta i el soroll que els allibera per saltar tan vigorosament com sigui possible. Així mateix, podeu seleccionar un dels nostres de canya flexible per a les funcions que requereixen una gran quantitat de salts i menys treball d’adagi. P / I com treballa el calçat amb l'opció on una sola ballarina, ha de treballar amb uns exercicis de puntes molt difícils i una gran quantitat de salts, per exemple, la variació de la peixatera a Pierre Lacotte, la filla del faraó? Eliza Minden: Llavors, el ballarí ha de triar. Encara que és probablement millor que tenir una sabata que es porta a terme duran el transcurs de l'acte. P / La sabata està sent utilitzada a Rússia, tant en el Bolshoi i Maryinskii crec. Com s'ha rebut allà?

http://www.dancer.com/


104

Eliza Minden: Aquesta és una notícia de premsa meravellosa per a mi. En el passat no van tenir diners per comprar sabates, només les que feien en els seus propis teatres. P / Quines són les principals dificultats d'adaptació que un professional troba, després d'alguns anys de carrera, quan canvia a les vostres sabates? Eliza Minden: No ho sé exactament, no m'ho han dit. Les nostres converses són més sobre afinar l'ajust. P / Què és, per dir-ho, el següent pas de Gaynor Minden? Crec que està involucrada en moltes activitats benèfiques per ajudar a aquells ballarins d'algunes àrees no molt riques, oi? Eliza Minden: Sí, seguim fent això. Estem expandint la nostra línia de roba: leotards, mitges, escalfadors i desenvolupament de nous productes tot el temps. Estem treballant en la introducció de les sabates a més països fora dels EUA i ha anat molt bé. Fa dos anys estava bastant distreta escrivint el meu llibre, i ara estic orgullosa d'haver tornat.

Treball de recerca Mónica Gimeno de recerca ... Són la dansa clàssica, el flamenc, el claqué i...

Documents

Transcript of Treball de recerca Mónica Gimeno de recerca ... Són la dansa clàssica, el flamenc, el claqué i...