Utopia

Treball de reflexi filosfica

Autor/a: Majda El Mourabit

Curs: 1r BAT

Data:08/04/2013

3. Introducci a la utopia ............................................................................................5

Utopia

Autor/a: Majda El Mourabit 2

ndex

1. Introducci .............................................................................................. 3

2. Mtode de treball.................................................................................... 4

3. Introducci a la utopia ........................................................................... 4 I. El neologisme, utopia ........................................................................................ 8

4. Thomas More .......................................................................................... 7 I. Vida ................................................................................................................. 9

II. Obra ................................................................................................................ 9

5. Tipus de Utopies ..................................................................................... 8 I. La utopia de Thomas More .......................................................................... 8

II. La utopia exemplar de Plat ........................................................................... 8 III. La utopia social ............................................................................................... 8 IV. La utopia pedaggica ...................................................................................... 8 V. Les utopies agrries ........................................................................................ 8

6. Les funcions i les etapes de la utopia .................................................... 9 I. Les funcions de la utopia ................................................................................ 9

II. Les etapes de la utopia .................................................................................... 9

7. Estudi dopini ..................................................................................................... 9

8. Conclusi .................................................................................... 14

9. Bibliografia i webgrafia ............................................................... 15

Utopia

Autor/a: Majda El Mourabit 3

1.Introducci Segur que la majoria de vosaltres heu somiat algun

cop amb un mn ideal, un mn fantstic, on tot

funciona com nosaltres volem, amb una pau

absoluta, s a dir; una societat perfecta en tots els

sentits, per s un somni difcil de fer-se realitat, ja

que tots els que ho han intentat no se nhan en

sortit.

Aquest s el principal misteri que mha portat a

realitzar aquest treball de recerca filosfica sobre la

utopia.

El motiu secundari s que a primer dESO a la

classe de filosofia per a joves ( 1r ESO - Filosofia

per a joves) vam tractar el tema de utopia, per

molt per sobre i em va fascinar el tema perqu

mai havia sentit a parla de la utopia i quan el

professor Francesc Xavier Serra, va comenar a

explicar el tema em va impactar tant que fins i tot

mhavia proposat crear una utopia- sempre havia

volgut fer una recerca sobre la utopia, per mai

havia trobat el moment oport.

Utopia

Autor/a: Majda El Mourabit 4

2.Mtode de treball El mtode de treball que he seguit per dur a terme aquest treball consisteix en la lectura

del llibre Utopia de Tomas More i denciclopdies filosfiques, per tal dobtenir

informaci fiable sobre el tema.

Tot segui he comenat a buscar informaci sobre lorigen de la utopia i daltres temes

relacionats amb la utopia en les pgines web que ens ha facilitat el professor de

filosofia, Francesc Xavier Serra.

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/

http://www.edu365.cat/batxillerat/humanitats/filosofia_i_historia_filosofia. htm

El final del procs de creaci del treball, he passat una enquesta per saber si la major

part de la societat sap que s una utopia, entre altres petites qestions.

I per acabar he recollit tota la feina resumida a la meva pagina web del treball:

http://melmourabit.wix.com/filosofia-utopia

En aquesta web i podreu trobar des de la Histria de la utopia fins a curiositats que

mhan atret latenci.

1. Web: http://melmourabit.wix.com/filosofia-utopia

Utopia

Autor/a: Majda El Mourabit 5

3.Introducci a la Utopia

Com tots sabeu les utopies neixen de la voluntat de tots els ssers humans o duna

associaci dhumans -no del producte de les divinitats- de conviure en pau i harmonia

per tal de canviar radicalment la seva manera de viure i ser ms felios. Les utopies no

s poden imposar, en el cas que aix es produeixi es convertirien en distupies1.

La utopia s una teoria social o poltica que sinspira en un model de societat i que fins i

tot dins la seva impossibilitat, es presenta com a realitzable d'alguna manera i com a

crtica de la situaci actual.

Per que significa per la filosofia una Utopia?

Doncs per la filosofia una utopia s qualsevol model que serveix com a horitz encara

no aconseguit, per al qual tendeix, i actua com a guia per poder-hi arribar mitjanant la

critica de la societat actual.

Com diu J. M. Castellet2, la fidelitat a la utopia sexplica com un exercici crtic

continuat a travs de la qual la realitat actual ve projectada cap al futur (Lectura de

Marcuse, p. 14-15).

Ja que per a la utopia lordre social establert s, un desordre que cal superar, el mn real

s massa miserable i cal convertir-lo en una societat racional plena.

Qu s en realitat Utopia?

"Utopia" s el lloc que encara no existeix o, per contra, s el lloc que no existir mai?

Aquesta pregunta comporta un gran debat en el qual shan vist sotmesos molts filsofs,

que han arribat a la conclusi que una societat utpica s aquella en la qual els homes

sn governats racionalment, portant una vida doci i dabundncia i actuant com a

subjectes altament morals i alhora felios.

Per qu sempre fracassen les utopies?

La primera ra per la qual sempre fracassen les utopies s perqu limiten la llibertat.

La segona ra, es que les utopies avui en dia sn impensables perqu grcies a la

tecnologia hom pot aconseguir tot el que desitja.

1 Distupia: s una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, s a dir, vers una societat opressiva, com per exemple una societat en guerra. 2 Josep Maria Castellet i Daz de Cosso va nixer el 1926 a Barcelona i s un escriptor, crtic literari, assagista i editor catal.

Utopia

Autor/a: Majda El Mourabit 6

I. El neologisme, utopia

Utopia prov del grec Ou que significa "enlloc" i Topos que significa "lloc",

en resum; la utopia s el "lloc denlloc", el lloc que no existeix.

Utopia s un neologisme3 creat

per Thomas More al segle XVI,

durant el renaixement per tal de

descriure un model dEstat ideal

en el qual estaria prohibida la

propietat privada i la societat es

guiaria pel poder religiosa, com

sobserva en el seu assaig titulat

2. Un mn perfecte D'ptim reipublicae statu' deque

nova illa Utopia. Thomas More va extreure la inspiraci per crear el neologisme de la repblica de

Plat (la primera utopia) ja que aquest el gui afirmant: no crec que tingui cabuda

en cap lloc de la terra fent referncia a la ciutat ideal que volia fundar.

4 La utopia de Thomas More 3 La republica de Plat

3 Neologisme: s una paraula de nova incorporaci a un idioma, per tant la paraula utopia va ser incorporada a la llengua per Thomas More.

Utopia

Autor/a: Majda El Mourabit 7

4. Thomas More

I. Vida

Thomas More fou un humanista angls, que va nixer el 1478 i va morir el 1535.

Influt per John Colet, s'estigu quatre anys a la cartoixa de Londres; en sort i es cas amb Jane Colet, de la qual tingu quatre fills; morta ella, es

cas amb Alice Middleton.

Fou contrari, des de bon comenament, al

divorci del rei Enric VIII. Tot i que accept

la frmula restrictiva de la seva capitalitat

sobre l'esglsia d'Anglaterra, present la seva

renncia a la cancelleria i desprs es neg a

acceptar la llei de supremacia4, tot i acceptar

la de successi, que legitimava Isabel, filla

d'Anna Bolena.

Condemnat a la forca i a l'esquarterament, el rei commut aquesta pena per la de decapitaci, que tingu lloc el 6 de juliol de 1535.

II. Obra

Entr en contacte amb Erasme en el primer viatge d'aquest el

1499; des d'aleshores tingueren una gran amistat.

En el camp de l'espiritualitat destaca la seva Utopia (1516), obra clssica de

l'humanisme, l'influx de la qual ha anat des de Bacon a G.Orwell.

More, enllaant amb l'estat utpic dissenyat per Plat, rebutjava les injustes condicions

socials d'Anglaterra i Europa, imaginava una societat millor, ms justa i igualitria.

Per en l'estat utpic platnic, la justcia s relacionava amb la desigualtat; per tant una

societat justa era aquella en la qual tothom feia el que li tocava, en funci de les seves

qualitats d