Treball de Recerca de Batxillerat UNA PILA DE REACCIONS · La pila de Daniell El 1836, el químic...
Transcript of Treball de Recerca de Batxillerat UNA PILA DE REACCIONS · La pila de Daniell El 1836, el químic...
ANNEXES Treball de Recerca de Batxillerat
UNA PILA DE REACCIONS
Estudi del potencial de les piles en funció de les
concentracions de reactius www.unapiladereaccions.wordpress.com
Autor: Valentí Prats Bigordà
Professora – tutora: Sra. Margarida Boada
Escola: Escola Tecnos
Data: 28 d’octubre de 2013
Curs acadèmic: 2013-2014
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
2
Annexes al Treball de Recerca de Batxillerat - UNA PILA DE REACCIONS
i).-Història de la pila........................................................................................ 3
- Bateries de Bagdad
- La pila de Volta
- La pila Daniell
- Les piles de Grove
- La pila Leclanché
- La pila de níquel–cadmi
- La pila de níquel–ferro
- La pila alcalina
- La pila de mercuri
- La pila de níquel hidrogen
- Les piles de liti
ii).-L’electròlisi............................................................................................... 13
-Definició i funcionament
-Aplicacions de l’electròlisi
-Lleis de Faraday de l’electròlisi
iii).-Plana Web del projecte............................................................................ 15
iv).-Recull de fotografies de la part experimental.......................................... 16
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
3
i).-HISTÒRIA DE LA PILA
La pila electroquímica va tenir una forta importància en el desenvolupament de la
industrialització i modernització de la societat. Fins a l’actualitat, ha estat utilitzada per
a obtenir l’electricitat necessària per a fer funcionar la gran majoria d’utensilis, tant de
la nostra vida quotidiana com de l’àmbit professional. Això ha fomentat un afany per a
inventar nous models, de cara a obtenir noves piles més pràctiques i potents, facilitant
les nostres vides. Gracies a aquest interès, s’han arribat a obtenir una gran varietat de
piles, basades, principalment, en un mateix concepte, que és l’obtenció d’energia
elèctrica a partir d’una simple reacció química.
Aquest annex recull un breu resum de les diferents piles que han estat dissenyades al
llarg de la història, afegint-hi l’any de creació, junt amb l’inventor, i les diverses
característiques de cada una.
Bateries de Bagdad
Les bateries de Bagdad són uns recipients que consisteixen en dispositius amb un
recobriment de ceràmica, mig omplert amb una solució de vinagre, on una vara de ferro
era introduïda, a partir d’un cilindre de coure. El recipient mesurava uns 14cm de
llargada i 4cm d’amplada, i daten aproximadament uns 2000 anys.
Aquestes bateries van ser trobades en una tomba a un poblat a prop de Bagdad, en una
excavació durant la construcció d’una via de ferrocarril, el 1936. Aquesta troballa va
originar el plantejament d’una teoria que sosté que aquests dispositius van ser les
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
4
primeres piles mai fabricades. És cert que l’objecte en si pot funcionar com a una pila,
ja que ha estat comprovat que arriben a conduir el corrent elèctric, i poden arribar a un
voltatge entre 1,1V i 2V.
Tot i així, no tots els científics estan d’acord en que les bateries de Bagdad tinguessin
una funció energètica en el seu moment, ja que és molt probable que l’ús d’aquests
recipients fos de galvanitzat, procés en què es recobreix la superfície d’un metall amb
un altre, posant-hi metalls com or o plata per a fer joies, procés ja existent en èpoques
anteriors, com ara els egipcis o els babilònics.
La Pila de Volta
El 1780, a la Universitat de
Bolonya, el científic Luigi
Galvani, mentre disseccionava
una granota, va veure que el
múscul de la cuixa es va
contraure al tenir contacte amb
les pinces. Galvani li va donar el
nom d’electricitat animal, i creia
que provenia del mateix múscul.
Alessandro Volta, un amic seu,
atret per aquest fenomen, va
començar a fer experiments
utilitzant zinc, coure, plom o
estany, creient que aquest
esdeveniment havia estat causat
realment per la unió humida de
dos metalls.
El 1791 va demostrar aquesta hipòtesi i la va publicar. El 1800, Volta va inventar la
primera pila, capaç de generar un corrent continu d’electricitat. També va descobrir que
ajuntant diferents piles, connectades una darrere l’altre, el voltatge augmentava. També
va veure que el tipus metall determinaven el voltatge.
Annexes Treball de Recerca de Batxiller
La pila de volta, o pila voltaica, consisteix en un cilindre de discos de coure i zinc, units
en parelles d’un disc de coure i un de zinc, un a sobre de l’altre, se
de tela o paper, impregnat amb una dissolució aquosa de sal.
Malgrat tot, la pila de volta tenia alguns errors, com ara fugues de la dissolució aquosa
de sal, o algun curtcircuit, degut a que el pes dels discs comprimien massa la tela
impregnada. A més a més, era de curta durada.
Volta creia que aquesta electricitat es produïa degut al simple contacte entre dos metalls,
i no a causa de reaccions químiques, cosa completament errònia. Això va fer que alguns
científics com Humpry Davy busq
corrent elèctric, fins arribar a descobrir l’electròlisi, procés en què a partir d’un corrent
elèctric es produeix una reacció química.
La pila de Daniell
El 1836, el químic britànic John Freder
començaven a sorgir invents que requerien un sistema segur d’electricitat, de manera
que Daniell va buscar un nou tipus de pila, per a cobrir aquesta necessitat. La seva pila
consistia en un recipient de c
recipient més petit de fang, amb àcid sulfúric (H
que el fang és porós, de manera que permetia el pas d’ions i electrons. L’inconvenient
que presentava amb el pas del temps és que el coure podia acabar tapant els porus, i la
pila deixava de funcionar.
all de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos –
5
La pila de volta, o pila voltaica, consisteix en un cilindre de discos de coure i zinc, units
en parelles d’un disc de coure i un de zinc, un a sobre de l’altre, separats per una capa
de tela o paper, impregnat amb una dissolució aquosa de sal.
Malgrat tot, la pila de volta tenia alguns errors, com ara fugues de la dissolució aquosa
de sal, o algun curtcircuit, degut a que el pes dels discs comprimien massa la tela
impregnada. A més a més, era de curta durada.
Volta creia que aquesta electricitat es produïa degut al simple contacte entre dos metalls,
i no a causa de reaccions químiques, cosa completament errònia. Això va fer que alguns
científics com Humpry Davy busquessin la relació entre les reaccions químiques i el
corrent elèctric, fins arribar a descobrir l’electròlisi, procés en què a partir d’un corrent
elèctric es produeix una reacció química.
El 1836, el químic britànic John Frederic Daniell va inventar una pila. En aquella època,
començaven a sorgir invents que requerien un sistema segur d’electricitat, de manera
que Daniell va buscar un nou tipus de pila, per a cobrir aquesta necessitat. La seva pila
consistia en un recipient de coure amb sulfat de coure (CuSO4) a dins, a més a més d’un
recipient més petit de fang, amb àcid sulfúric (H2SO4) i una barra de zinc. Funcionava ja
que el fang és porós, de manera que permetia el pas d’ions i electrons. L’inconvenient
pas del temps és que el coure podia acabar tapant els porus, i la
– Curs 2013-2014
La pila de volta, o pila voltaica, consisteix en un cilindre de discos de coure i zinc, units
parats per una capa
Malgrat tot, la pila de volta tenia alguns errors, com ara fugues de la dissolució aquosa
de sal, o algun curtcircuit, degut a que el pes dels discs comprimien massa la tela
Volta creia que aquesta electricitat es produïa degut al simple contacte entre dos metalls,
i no a causa de reaccions químiques, cosa completament errònia. Això va fer que alguns
uessin la relació entre les reaccions químiques i el
corrent elèctric, fins arribar a descobrir l’electròlisi, procés en què a partir d’un corrent
ic Daniell va inventar una pila. En aquella època,
començaven a sorgir invents que requerien un sistema segur d’electricitat, de manera
que Daniell va buscar un nou tipus de pila, per a cobrir aquesta necessitat. La seva pila
) a dins, a més a més d’un
) i una barra de zinc. Funcionava ja
que el fang és porós, de manera que permetia el pas d’ions i electrons. L’inconvenient
pas del temps és que el coure podia acabar tapant els porus, i la
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
6
La pila Daniell que coneixem avui en dia consisteix en dos vasos separats un de l’altre.
Un fa la funció de càtode (amb una làmina de coure i una dissolució aquosa de sulfat de
coure), i l’altre fa funció d’ànode (amb una làmina de zinc i una dissolució aquosa de
sulfat de zinc). Aquests vasos estan units, per una banda, per un fil conductor (cable)
que uneix les dues làmines metàl·liques i per on circularan els electrons, i, per altra
banda, per un pont salí, que conté una dissolució aquosa de clorur de potassi (KCl), per
igualar les càrregues, que és per on circularan els ions.
Les piles de Grove
Sir William Robert Grove, un físic
britànic, va inventar dos models de piles.
El primer va ser inventat el 1839, i
consistia en una modificació de la pila
Daniell, formada per un ànode de zinc
submergit en àcid sulfúric, i un càtode de
platí submergit en àcid nítric, separats
per fang. Aquesta pila proporcionava un
voltatge quasi el doble de la pila Daniell.
L’inconvenient és que desprenia gasos
tòxics (òxid nítric) durant el
funcionament de la pila.
El segon model va ser inventat el 1842, amb el
propòsit de demostrar la possibilitat de corrent
elèctric a partir de oxigen i hidrogen. La pila
que va idear consistia en una sèrie de quatre
vasos amb un elèctrode de oxigen i un altre
d’hidrogen a cada un, separats per un
electròlit. Els vasos estaven connectats entre
ells en sèrie. Malgrat tot, el seu interès pràctic
no es va mostrar fins el 1960, quan la NASA
va decidir utilitzar-les en missions espacials.
Imatge de la pila de zinc-platí
Imatge de la pila d’oxigen i hidrogen de
Grove
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
7
La pila de Plom-Àcid
El 1859, el científic francès Gaston Planté va inventar una pila a partir d’un ànode de
plom amb un càtode de òxid de plom (IV), submergits en àcid sulfúric. Els dos
elèctrodes reaccionen amb l’àcid sulfúric, donant sulfat de coure (II), i, alhora, l’ànode
(plom) cedeix electrons al càtode (òxid de plom).
Aquesta bateria és coneguda ja que va ser la primera en poder ser recarregada , a partir
de subministrar-li un corrent invers d’electrons. El que en realitat passa és que es
restitueixen els valors inicials a partir d’aquest corrent invers. A més a més, produeix un
voltatge relativament alt, que oscil·la entre els 6V i els 12V.
Van ser usades, primerament, per a llanternes en els trens. Actualment, són utilitzades
en els cotxes convencionals, les quals són les anomenades“bateries dels cotxes”.
Imatge de pila plom-àcid de Gaston Planté
La pila Lechanché
El 1868, el francès Georges Leclanché va inventar una pila a partir de carboni i zinc. El
carboni era el càtode, i el zinc l’ànode. Va utilitzar una dissolució de clorur d’amoni
com a electròlit.
Aquesta pila va aconseguir un gran èxit ràpidament, i Leclanché les va comercialitzar
formant una empresa. Tot i així, tenia una durada bastant curta.
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
8
Posteriorment, el 1887, el científic
alemany Carl Gassner va fer una
pila semblant, però, va mesclar la
dissolució aquosa de clorur d’amoni
amb guix, per tal de que l’electròlit
no fos líquid, passant-se a anomenar
la “pila seca”, ja que era la primera
pila que no tenia cap component
líquid, cosa que la feia molt més
pràctica. Aquesta pila es va anar
estenent ràpidament, i en pocs anys
van sorgir diferents models.
La pila de Níquel-Cadmi
El 1899, el científic suec Waldmar Junger va dissenyar una pila recarregable a base de
níquel i cadmi, tal i com diu el nom, en una dissolució d’hidròxid de potassi. En
condicions estàndard té un potencial de 1,3V. Aquesta pila es va comercialitzar
ràpidament per tota Suècia, i, posteriorment, es va estendre cap a Estats Units. Avui dia
són unes piles molt comuns, i són tant d’ús domèstic com d’industrial.
Pila de níquel-cadmi
Imatge pila de Leclanché
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
9
La pila de Níquel-Ferro
El 1901, el científic i famós inventor nord-
americà Thomas Alva Edison va copiar un
model de pila de Waldmar Junger, que, el
mateix any que va idear la pila de níquel–
cadmi va crear també una pila amb níquel
i ferro, però era menys eficaç, tot i que
més barata, i la va descartar. A més a més,
Thomas Alva Edison la va patentar i
comercialitzar.
La Pila alcalina
El 1955, l’enginyer químic canadenc
Lewis Urry va inventar una pila amb el
propòsit de fer una modificació de la
bateria zinc–carboni (de Leclanché), que
era una de les bateries més utilitzades,
amb el propòsit de crear una pila que
tingués més durada, ja que era de curta
durada.
Aquesta nova pila mantenien els
elèctrodes de la pila seca, però substituïa
l’electròlit de clorur d’amoni per hidrur de
potassi (KOH), que, com que el potassi és
un metall alcalí, se li dona aquest nom a la
pila.
Més tard, el 1959, es van començar a
comercialitzar.
La pila de mercuri
La pila de mercuri va ser inventada el 1869. Consistia en un ànode de zinc i un càtode
d’òxid de mercuri (II). Va resultar molt pràctica ja que era molt petita, de manera que es
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
10
podia posar en objectes petits, com ara rellotges de polsera o audiòfons. Tot i així, es
van haver de retirar del mercat per la seva alta toxicitat a causa de la gran quantitat de
mercuri que tenia, que podia arribar fins al 30%.
Per a posar solució a aquest problema es van dissenyar les piles d’òxid de plata, que
eren pràcticament igual, amb excepció de l’òxid de mercuri (II), que es canviava per
òxid de plata. A més a més, proporcionaven un major voltatge.
Imatge pila de mercuri
La pila de níquel-hidrògen
Els anys 1970s es va idear una pila a partir d’hidrogen com a ànode, a una certa pressió,
i níquel com a càtode, ja que al fer aliatges amb aquest, dissol o allibera hidrogen, en
funció dels canvis de temperatura i pressió. El seguit de reaccions que s’hi donen són
més complexos que en els de les altres piles, ja que l’hidrogen s’oxida fins a formar
aigua sobre els elèctrodes de níquel, i posteriorment, aquest oxigen es torna a oxidar.
Aquesta bateria té l’avantatge de que allibera un gran potencial, però té l’inconvenient
de que el cadmi és un metall bastant car, verinós i perillós pel medi ambient. Per a
resoldre aquest problema, uns anys més tard es va inventar una variant d’aquesta pila,
que és la pila de níquel i hidrur metàl·lic (Ni–HM). Aquesta pila és recarregable i
substitueix el cadmi per un hidrur metàl·lic, tal i com indica el nom, de manera que no
és verinosa, a diferència de l’altra.
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
11
Imatge pila i carregador de pila de níquel i hidrur metàl·lic
Les piles de Liti
Ja a principis del segle XX, el científic G. N. Lewis havia estat experimentant alguna
pila amb liti, que, segons les seves característiques, seria un material ideal per a la
fabricació de piles, ja que és el metall amb menys densitat de tots, i té el potencial
electroquímic més elevat de tota la taula. Tot i així, els components de les seves piles no
poden estar en estat líquid, ja que sinó, el liti hi reaccionaria.
Les primeres piles de liti que van sortir al mercat van ser per la dècada del 1970, les
quals estaven formades per liti i un altre material: sulfur de ferro, diòxid de manganès,
diòxid de sofre, clorur de tionil i monofluorur de carboni.
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
12
A la dècada del 1980 van sorgir les anomenades piles liti ió, o ió liti. Aquesta pila,
creada per un grup d’investigació de l’empresa japonesa SONY, consisteix en un ànode
de carboni i un càtode d’un òxid metàl·lic, en una solució de sals de liti en un dissolvent
orgànic. Això li dóna una estabilitat que la pila de liti no té, ja que el liti reaccionava
violentament amb el medi aquós, i, a més a més, són recarregables. Malgrat tot, l’ànode
de carboni és bastant car, i s’estan estudiant diverses alternatives com el níquel,
manganès, o aliatges d’aquests metalls amb ions d’alumini i crom. Cap als anys 1990s,
les piles de liti ió es van anar perfeccionant, i van sorgir diferents models de piles. El
1991 SONY va començar a comercialitzar les primeres piles de liti ió.
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
13
ii).-L’ELECTRÒLISI
Definició i funcionament
L’electròlisi és un procés pel qual
s’origina una reacció d’oxidació-
reducció no espontània a partir del
pas d’un corrent elèctric per una
solució o un electròlit fos. Es pot
afirmar que l’electròlisi es el procés
contrari que el que es produeix en
una pila electroquímica, ja que, així
com a l’electròlisi es produeix una
transferència d’electrons per mitjà
d’un corrent elèctric, a la pila es
forma un flux d’electrons a partir de
la transferència d’aquests, en la
reacció redox.
No només són processos contraris, sinó que l’electròlisi i el procés produït a la pila
tenen altres diferències clares, com és el fet de que la pila conté dos electròlits, separats
en dos vasos, mentre que el procés de l’electròlisi només requereix l’ús d’un electròlit, i
els dos elèctrodes es troben en el mateix vas. A més a més, a diferència de la pila,
l’elèctrode que està carregat positivament és l’ànode, i el que està carregat negativament
és el càtode.
El funcionament de l’electròlisi consisteix en que hi ha un recipient amb un electròlit
dissolt en un dissolvent en concret, i dos elèctrodes (càtode i ànode) conductors
submergits a dins. Els elèctrodes es troben connectats a una bateria per mitjà d’un
conductor extern. El corrent elèctric que s’administra va en sentit contrari al de la pila.
Quan es comença a subministrar aquest corrent, els electrons van de la bateria al càtode,
el qual, al tenir electrons de més, atrau a ions de càrrega positiva, generalment de
l’element del càtode, els quals, al acabar amb càrrega neutres, s’uneixen al càtode.
Aquests ions positius que s’han unit al càtode han deixat a algun altre ió negatiu, el qual
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
14
atrau a l’element que forma l’ànode, el qual s’oxida (perd electrons), tornant-se en un ió
positiu, i unint-se a l’ió negatiu de la dissolució. Aquests electrons que han quedat
lliures a l’ànode van a parar a la bateria per mitjà del fil conductor.
Aplicacions de l’electròlisi
Degut a les seves característiques, amb l’electròlisi es pot arribar a aïllar un element en
un dels elèctrodes emprats en el procés. Això fa que l’electròlisi tingui una gran
importància en l’obtenció de metalls purs. Per tant, els processos electrolítics donen
molt joc en el camp dels metalls, i, en general, en tot el camp de la indústria i la
metal·lúrgia.
Algunes aplicacions de l’electròlisi són:
-Obtenció de metalls, com els alcalins i els
alcalinoterris, i l’alumini.
-Obtenció d’algun no metall, com ara l’hidrogen
i el clor.
-Recobriments metàl·lics, és a dir, recobrir un
metall amb un altra. Aquest procés s’usa molt
per la joieria, amb recobriments d’or o plata,
entre d’altres.
-Obtenció de metalls purs, o purificació de
metalls, com ara el coure. Aquest procés també
es coneix com electrometal·lúrgia.
-Anodització d’alguns metalls, que consisteix en recobrir un metall amb un òxid del
mateix metall, amb l’objectiu de protegir-lo envers la corrosió. Un exemple és el cas de
l’alumini.
-Obtenció d’hidròxid de sodi, àcid clorhídric, etc.
Així doncs, podem veure clarament que l’electròlisi és un procés molt usat en l’obtenció
d’algunes substàncies, generalment metalls, de cara a la indústria, majoritàriament.
Imatge electròlisi coure
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
15
Lleis de Faraday de l’electròlisi
Henry Faraday va ser un important físic i químic britànic que va fer grans estudis en el
camp de l’electromagnetisme i l’electroquímica al segle XIX. A la dècada del 1830, va
realitzar uns estudis que el van portar a fer les dues lleis sobre alguns comportaments en
el procés de l’electròlisi.
Les lleis són les següents:
-1a llei de Faraday: La quantitat de substància que es diposita o es desprèn en els
elèctrodes d’una cel·la electrolítica, durant el procés de l’electròlisi, és directament
proporcional a la quantitat d’electricitat que hi circula.
-2a llei de Faraday: La càrrega total que ha de passar per una cel·la electrolítica perquè
circuli 1mol d’electrons és de 96500C (constant de Faraday), és a dir, la càrrega
elèctrica que hi ha en 1mol d’electrons.
D’acord amb aquestes dues lleis, la quantitat d’electricitat que circula en el procés de
l’electròlisi està relacionada amb el nombre de molts, i per tant, amb la massa de
substància que s’oxida o es redueix en un elèctrode. Per saber la quantitat d’electricitat
que hi circula o la quantitat de substància que s’oxida o es redueix a l’electròlisi, només
fa falta utilitzar l’estequiometria entre aquests factors.
Aquestes lleis no s’han de confondre amb la llei de Faraday de l’electromagnetisme,
també coneguda com la llei de la inducció electromagnètica, o la llei de Faraday–Lenz,
la qual estableix que la força electromotriu d’un espiral a la constant de canvi del flux
magnètic d’aquesta.
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
16
III).-PÀGINA WEB DEL PROJECTE
S’ha creat una plana Web a Internet amb el contingut del projecte amb l’objectiu de
tenir recollit el treball en suport en línia i així poder ser d’ajut a altres estudiants que en
alguna ocasió requereixin conèixer la pila i el seu fonament químic en profunditat.
L’estructura de la plana Web segueix la del propi treball.
Per al disseny i contingut de la plana Web s’ha fet ús del portal per fer blogs
Wordpress. Sense aprofundir en la totalitat de les funcionalitats de Wordpress, el seu
funcionament és de fàcil aprenentatge, tractant-se bàsicament d’un processador de
textos.
Per a fer la plana Web, s’han seguit els següents passos:
1.-Definir l’estructura de la plana Web en base a la del propi treball
2.-Donar-se d’alta com a usuari de Wordpress.
3.-Donar d’alta el blog en qüestió.
4.-Escollir la imatge de la plana Web d’entre les que Wordpress ofereix. S’ha escollit la
plantilla de “Suburbia” que ofereix un estil minimalista, simple i actual.
5.-Pujar la informació com a text, com a fitxers adjunts en format PDF o imatges.
L’adreça de la plana Web és www.unapiladereaccions.worpress.com.
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
17
IV).-RECULL DE FOTOGRAFIES DE LA PART EXPERIMENTAL
A continuació un recull de fotografies il·lustratives de la part experimental del projecte
fetes en el laboratori de l’escola.
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
18
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
19
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
20
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
21
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
22
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
23
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
24
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
25
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
26
Annexes Treball de Recerca de Batxillerat – Una pila de reaccions – Escola Tecnos – Curs 2013-2014
27