Treball de Recerca (bullying escolar)

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

El “bullying” escolar

(Psicologia)

TRABSA, Amira2n Batxillerat

TutoRa: Maialen PrietoI.E.S Bisbe Berenguer

L’Hospitalet de Llobregat, 28 de gener del 2009

- 0 - Amira Trabsa


Agraïments:

A Mailen Prieto, per tutoritzar-me el treball,

a Teresa Solé, per proporcionar-me material bibliogràfic,

a l’associació PAEF, per realitzar la reunió a l’institut,

a Cristian Hernández, per la revisió del treball,

als alumnes de l’I.E.S que van completar l’enquesta,

als companys de classe que em van ajudar a la gravació del vídeo, i

a la meva família pel seu suport.

- 1 - Amira Trabsa


“Cada mañana Luisa bebía sus lágrimas, como quién se toma el café. Caminaba las ocho calles que separaban su casa del edificio donde unas risas no significaban

alegría, sino burla y escarnio. Y los chicles dejaban de ser golosinas para convertirse en pegotes del cabello”.

Luisa con sus catorce años conocía el dolor. Como explicar que a veces le hubiera gustado que la tierra se abriera y con ella, se llevara las carcajadas irónicas y los

gritos insultantes.

No había donde esconderse, ni a quién recurrir. Solo dependía de ella y su fuerza y carácter. Lo que no te mata, te hace más fuerte, dice su padre. Ella tenía miedo a no

ser tan fuerte y que finalmente, la matara”.

Nora Lapido.

- 2 - Amira Trabsa


Odio toda violencia, La violencia ciega,la que brota de la carne la violencia sin nombre,como una mala hierba la violencia absoluta,y la que exhala el espíritu la violencia sin padre,como una vaharada infernal. la violencia religiosa,

la violencia serpiente,La violencia de la carne la violencia cuchillo,que conoce la tortura la violencia misil,del látigo del poder y del miedo. la violencia silencio,La que espera agazapada la violencia razonable,el paso tranquilo de la víctima. la violencia interminable.

La violencia del espíritu La violencia se arrastraque no conoce el perdón, sobre charcos de sangre,que no reconoce padres, deglute la carne,hermanos, esposos no sufre, no descansa,hijos, amigos. no espera ni desespera,Que no sabe de lazos de sangre. no se angustia ni padece,

no tiene frío ni calor.La violencia de la carne, No come, no bebe,la del corazón-motor no nace, no muere.del tanque acorazadoaplastando a tu hermano.La de manos de pistolero La que está en todas partes,la de ojos de halcón. la que te alcanza sigilosa,

la que te habla en la noche,Pero aún temo más la violencia del espíritu la que rompe tu ventana,la que nunca se mancha de sangre, la que quema tu coche,la que afila las palabras-cuchillo, la que mira con odiola que se oculta en un silencio cobarde. al niño que juega,

la que no respeta al anciano,La violencia del espíritu, la que no responde a tu ruego,la que mira desde las celosías, la que se carcajea la que observa en silencio mientras otros lloran.el trazo candente de las balas.

En el principio era el silencio,La violencia del espíritu, las tinieblas lo cubrían todo.enmascarada en razones, La violencia se agazapabaen deformes sentimientos. en el útero de la nada,La que se oculta detrás fiera y acechante, esperandode una falsa alegría. el anunciado Apocalipsis.

Cuando al fin la muerte se hizo carne.

Slictik (César García Cimadevilla)

- 3 - Amira Trabsa


ÍndexAgraïments 1

Relat i poema 2

1. Introducció 6

2. Objectius 7

Bloc A: Treball Bibliogràfic

3. Terminologia 8

3.1 Definició 8

3.2. Origen 9

3.3 Tipus d’agressions 10

4. La violència 12

4.1 Diferenciació de conceptes 12

4.1 Causes de la violència 14

5. Perfils psicològics/ psicopatologies dels participants en el “bullying” 17

5.1 Agressors 17

5.2 Víctimes 20

5.3 Testimonis 23

6. Conseqüències sobre la víctima (símptomes de la víctima) 24

7. Escenari del “bullying” 26

8. La dinàmica del “bullying” 27

Bloc B: “Praxis”

9. Conclusions estretes de la xerrada sobre "Bullying" 28

dirigida als pares de l'I.E.S.

10. Treballant la pel·lícula “Cobardes” 29

10.1 Sinopsis 29

10.2 Anàlisi de la pel·lícula 30

- 4 - Amira Trabsa


11. Analitzant els fulls d’incidència. 32

12.Qüestionari 35

12.1 Comentari del qüestionari. 37

12.2 Conclusions del qüestionari. 38

12.2.1 Conclusions sobre el coneixement dels alumnes 39

del concepte de “bullying”.

12.2.2 Conclusió sobre l’opinió del alumnes de quin és 39

el pitjor tipus d’agressió.

12.3.3 Conclusions sobre els possibles testimonis 40

12.3.4 Conclusions sobre els possibles agressors. 41

12.3.5 Conclusions sobre les possibles víctimes. 41

13. Projecte d’actuació: prevenció i teràpies. 43

13.1 Presentació 43

13.2 Prevenció 43

13.2.1 Als alumnes 43

13.2.2 Als pares. 44

13.2.3 Als professors. 44

13.3 Actuació/Teràpies 45

13.3.1 Detecció del problema. 45

13.3.2 Avaluació de la situació. 45

13.3.3 Actuacions/Teràpies. 45

14. Conclusions 48

15. Abstract 52

16. Bibliografia 53

17. Annexos

17.2 Treball estadístic, cançó. (Altre dossier)

17.3 Pel·lícula “Cobardes” (DVD)

- 5 - Amira Trabsa


1. Introducció

Poc valor assoleixen les paraules quan realment són els fets els que poden explicar de

forma explícita el que pot arribar a succeir en un àmbit en el que convivim durant una

gran part de la nostra vida: l’escolar.

En aquest treball s’estudia com els instints més egoistes i baixos d’una persona poden

fer que una altra converteixi el que havia de ser en un principi una etapa d’aprenentatge

i experimentació en un del seus pitjors malsons, malsons que no acaben en un despertar

sinó que desemboquen a una sèrie de traumes o fins i tot a una intencionada i prematura

mort.

Històricament, el “bullying” ha existit des de sempre però no va ser fins fa uns quants

anys que se’n va començar a parlar. Tots hem estat directa o indirectament participants

del “bullying”. Quants cops hem girat la cara quan veiem a un company patir per la

pròpia condició física? Quants cops hem testimoniat baralles sense fer res al respecte?

Quants cops ens hem rigut d’aquella figura que era estranyament diferent als altres?.

En gran part aquesta ha estat la motivació que m’ha portat a la realització d’aquest

treball: el sentir-me implicada en aquest tipus de violència, que amb la meva passivitat

he ajudat a fomentar. Altres factors que m’han influenciat en l’elecció d’aquest tema han

estat el meu interès per la psicologia i els assumptes de caràcter social.

La metodologia que utilitzaré per fer aquest treball serà una combinació entre una

investigació bibliogràfica per adquirir un coneixement teòric i un treball pràctic que es

basarà en qüestionaris, reunions... per tal d’aplicar els conceptes adquirits i assimilar-los

millor.

- 6 - Amira Trabsa


2. Objectius:Els objectius als quals vull arribar amb la realització d’aquest treball són els següents:

Conèixer el concepte de “bullying” i els aspectes relacionats

Diferenciar el concepte de violència, agressivitat i conflicte i els factors implicats en

el seu desenvolupament.

Determinar i catalogar els perfils psicològics i possibles psicopatologies que

envolten la figura del “bullying”.

Analitzar els efectes que pot provocar el “bullying” sobre la integritat d’una persona.

Realitzar un treball de camp per tal de situar el problema en l’àmbit educatiu de

L’I.E.S. i complementar la “praxis” del treball.

Extreure unes conclusions de la recerca realitzada.

Elaborar uns producte finals que consistiran en:

o Programar un pla d’actuació escolar (prevenció, teràpies) com a eina

d’actuació en el àmbit educatiu.

o Crear una pàgina web com a imatge del centre i com a mesura de divulgació

del problema estudiat.

- 7 - Amira Trabsa


Bloc A: Treball Bibliogràfic

3. Terminologia:

3.1. Definició:

El fet de que “mobbing” sigui un neologisme explica que en alguns països anglosaxons

s’hagi preferit escollir el terme “bullying” al de “mobbing” per referir-se a les agressions

psicològiques. És per això que per identificar-lo amb el nostre lèxic vull definir en un

principi el concepte d’agressió per tal de clarificar el terme de “bullyng” en la nostra

terminologia.

Agressió, aquesta paraula serà la més repetida al llarg de tot el projecte; com a

conseqüència trobo adient començar amb la seva definició. Si busquem al diccionari

trobarem la següent explicació:

1 Acció i efecte d’agredir, d’ecòmetre a algú a ser colpejat , ferit o matat, amb el fi de

produir algun mal a la seva persona o al seus bens. 3 Acció il·legítima no justificada

legalment contra els béns o els drets d'una persona, en especial contra la seva integritat

física. 4 Acte contrari al dret d’algú. Acte pel qual un individu, grup o Estat es dirigeix

en contra d’algú, pot ser verbal o gestual, actiu o passiu, manifest o disfressat.

Aquestes accepcions ens donen una idea general del concepte, però si es vol

parlar més concretament de les agressions produïdes dins de l’àmbit escolar, actualment

s’utilitzen més els mots “bulling” o “mobbing” escolar.. Encara que en molts països com

Canadà, Austràlia, Irlanda, Alemanya; Itàlia o Espanya ha tingut més pes el substantiu

“mobbing” com a referent a les agressions manifestades en diversos àmbits.

Etimològicament “mobbing” en anglès prové

del verb “to mob”, que vol dir acció de una massa

contra un individu, i “bullying” prové de “bully” que

- 8 - Amira Trabsa


literalment vol dir agressor o intimidador físic. Així dons, utilitzarem el terme

“mobbing” per referir-nos a un tipus de violència de grup i psicològica contra una

víctima, és a dir una situació de “tots contra un” i el terme “bullying” com a

denominació d’una sèrie de conductes relacionades predominantment amb intimidació o

maltractament físic. Però, aquestes, no deixen de ser una petita part dintre del total de les

conductes d’ agressió escolar, a més segons han pogut constatar diversos estudis, aquesta

violència física és la que en termes relatius perjudica menys, en comparació amb la

violència psicològica i social. Basant-nos en això l’ús de la paraula “bullying”

distorsiona d’una forma inadmissible la realitat de que la violència més amplia i extensa

es la violència psicològica. Per això es preferible parlar de “agressions i violència

escolar”. Tot i així, en aquest treball utilitzarem per generalització el mot de “bullying”.

En conclusió podríem dir que agressions escolars són el conjunt de maltractaments tan

físics com verbals entre escolars de forma reiterada durant un cert temps. Es produeix

només si hi ha agressor/s i víctima. El maltractat queda exposat física i emocionalment

davant de l’agressor, de manera que aquesta rutina acaba deixant-li algun tipus de

trauma psicològic.

Violència físicaAgressions

Intimidació física BullyingAmenaces Intimidacions

+ Violència verbal Agressions i violència escolar

Coacció (A.V.E.)Burla

Violència social MobbingExclusió socialBloqueig socialManipulació social

3.2. Origen

Les agressions i la violència escolar han existit des de sempre, però actualment

l’entorn escolar viu un augment del nivell de violència, que també es veu reflectit en tots

els àmbits de la societat, i per aquest motiu se sent parlar més del tema.

- 9 - Amira Trabsa


Realment el primer psicòleg que va dedicar el seu estudis a les agressions dins

del món escolar va ser el noruec Dan Olwes a l’any 1973; el seu interès en aquest tema

va començar a partir del suïcidi de tres joves en aquell mateix any. A més de Noruega, a

Europa hi havia altres llocs on es tractaven casos com aquests, com a Anglaterra, on des

de fa molt de temps existeixen el tribunals escolars anomenats “bully coufls” creats pel

Regne Unit. Allà existeix des de 1989 una línea directa a la que acudeixen tots aquells

que vulguin consells sobre situacions de “bullying”.

A Espanya no hi va haver estudis oficials fins al 1999, quan es va fer un estudi del

defensor del menor, encara que anteriorment a Sevilla s’havia fet un programa educatiu

de prevenció. També se’n van fer a molts països d’Europa i als Estats Units, portats

sobretot per les corresponents administracions educatives, que van motivar campanyes

d’àmbit nacional per prevenir i alertar els alumnes i pares sobre la gran importància

d’aquestes situacions.

3.3. Tipus d’agressionsL’agressor pot dur a terme diferents tipus d’agressions per molestar a la víctima, però

quan s’estudien, cal tenir en compte que el més important no es l’acció en sí mateixa,

sinó els efectes que poden produir entre les seves víctimes, de manera que un mateix

tipus d’agressió pot arribar a ser molt dolorós

per a una persona i no tant per a una altre.

Donada la subjectivitat d’aquest terme no es

poden donar uns valors de quina és la pitjor

agressió. La visibilitat de la violència escolar

es comparable a la d’un iceberg. Només es

pot veure una petita part de la seva totalitat,

tan sols es pot demostrar que hi ha agressions quan són físiques, quan en realitat la major

part de la violència es fa psicològicament. A continuació presentem les agressions que es

donen més habitualment dins d l’àmbit escolar:

Violència física: engloba totes aquelles agressions que provoquen qualsevol

tipus de lesió física a la víctima, són les úniques que són visibles i normalment

van acompanyades d’insults i amenaces.

- 10 - Amira Trabsa


Bloqueig social: engloba totes aquelles accions que d’alguna manera fan que la

víctima estigui aïllada socialment i estigui marginada per unes conductes de

bloqueig, com podrien ser el fet de prohibir-li que jugui, parli o es comuniqui

amb el grup. D’aquesta manera la víctima se sent frustrada i plora fent que el

grup la consideri inferior.

Coacció: engloba totes aquelles conductes que obliguen la víctima a fer accions

en contra de la seva voluntat. Aquest tipus d’agressions proporciona als agressors

un poder social de domini i normalment fa que la víctima pugui sofrir abusos

sexuals, que ha de silenciar per por.

Manipulació social: consisteix en

fer posar tothom en contra de la

víctima, manipulant la informació

per donar una imatge negativa sobre

la persona i fent que més gent

s’uneixi a la violència contra aquella

persona

Intimidació: engloba totes aquelles conductes que intenten induir por dins la

víctima. El més importat és l’amenaça a la sortida.

- 11 - Amira Trabsa


4. La violència

4.1. Diferenciació de conceptes

La introducció de l’ètica i la moral ha permès que els humans, genèticament programats

per ser agressius, aprenguin els valors i les idees mínimes per poder viure en grup. Tot i

així veiem que cada dia es donen casos de violència que trenquen totalment amb la regla

principal de l’ètica: el respecte.

Aquest casos no són simples casualitats, darrera de cadascun hi ha una sèrie de factors

que han condicionat o han ajudat a què es produeixi l’agressió.

Primerament cal diferenciar entre tres conceptes que habitualment es confonen:

agressivitat, violència i conflicte. Echeburúa1 definiria aquests termes de la següent

manera:

“L’Agressivitat, representa la capacitat de resposta del organisme per defensar-se

dels perills potencials procedents de l’ exterior. D’aquesta manera, la agressivitat es

una resposta adaptativa i forma part de les estratègies d’enfrontament que disposen

els éssers humans.”

“La violència, al contrari té un caràcter destructiu sobre les persones i els objectes i

suposa una profunda disfunció social.”

“El conflicte, és una situació entre dos i més parts que tenen la perspectiva de que

els seus punts de vista son incompatibles, es una cosa circumstancial a la vida,

quelcom natural y per tant inevitable. El conflicte ens fa créixer,madurar, ens

enfronta a un repte i ens obliga a resoldre’l.”

Així doncs, totes les persones són agressives, però no necessariament han de ser

violentes. Les persones utilitzen la seva agressivitat per poder resoldre els conflictes

que se’ls plantegen al llarg de la vida, és a dir, que en trobar-se davant d’un conflicte no

han de tractar d’esquivar-lo sinó que han de procurar afrontar-lo, controlant les seves

emocions, i intentant utilitzar moderadament la seva agressivitat per aconseguir els seus

______________________________________________________________________1- Enrique Echeburúa, doctor en psicologia per la Universitat Complutense de Madrid i especialista en psicologia clínica, matèria de la qual és catedràtic a la Universitat del País Basc. És membre fundador de l’Institut Basc de criminologia. Les seves investigacions se centren en el trastorn d’estrés posttraumàtic, la violència familiar, de gènere o entre joves i el joc patològic, els trastorns de personalitat i la clínica forense.

- 12 - Amira Trabsa


objectius. Cada conflicte és una oportunitat de canvi i no té perquè resoldre’s amb

violència.

Donat que el comportament agressiu de la conducta humana és generalitzable a tota

l’espècie, cabria catalogar-lo com a instint. Per a què es produeixi una conducta

agressiva cal que la persona es trobi davant d’una situació que li provoqui uns

sentiments frustrants o d’ira que aniran condicionats segons les idees prèvies que tingui

sobre aquesta situació, és a dir, l’atribució de significats i l’anticipació de les

conseqüències que creu que li poden arribar a succeir a partir del context en que es troba.

La conducta agressiva també anirà condicionada en part pel comportament específic que

sol efectuar aquesta persona. Tot això es podria resumir amb la següent “equació”:

Agressió = Idees + Sentiments + Tendències del comportament

La violència, en canvi, només vol causar un dany o poder controlar la integritat psíquica

o física d’un individu o grup, provocant ferides emocionals o físiques, afectant la salut i

impedint el desenvolupament del potencial humà. Per tant, és un problema de poder, un

problema d’abús sobre un ser inferior. La violència sempre és instrumental, sempre

busca algun propòsit:

Un bé o un privilegi que l’altre posseeix. Un exemple d’això dins de l’àmbit escolar

seria el noi que obliga al company a que li doni el seu entrepà.

El control de les accions dels altres al nostre favor, per exemple l’esclavitud laboral i

sexual dels nens, la violació.

L’alleugeriment de la tensió i la compensació del ego afectat de l’individu després de

patir una descàrrega emocional de la nostra frustració i ràbia davant d’algú que ens

ha fet sentir malament o ens ha agredit. Des del punt de vista biològic, el nostre cos,

davant d’aquestes situacions, pateix una sèrie de transformacions fisiològiques

provocades per l’activació del sistema simpàtic, tals com: taquicàrdia, pell freda, pels

eriçats, expressió de ràbia, midriasis...

Hi un últim cas que és el de la violència del psicòpata, que aparentment fa mal sense

cap objectiu; actualment, se sap que a aquest tipus de persones el sofriment del altres

els provoca plaer, ja que se’ls activa el sistema parasimpàtic.

- 13 - Amira Trabsa


4.2. Causes de la violència

Tal com s’ha dit en el anterior apartat, la violència és incitada indirectament o directa per

una sèrie de factors, que en certa manera han condicionat que l’agressor es comporti

d’una forma excessivament agressiva. Podem agrupar-los de la següent manera:

Factors biològics: L’edat és una variable que fa que hi hagi una diferència en

l’activació hormonal que indirectament fa que siguem més agressius. El sexe també

afecta en aquest aspecte, tenint més incidència sobre els homes que sobre les dones.

Factors personals: la personalitat amb certa propensió a la violència. Pot estar

recolzada de certs subfactors:

o Model polític: per exemple el que defensa l’expropiació de riqueses d’altres

països amb la seva invasió i utilitza eufemismes com “atacs preventius” per

justificar la seva acció.

o Drogues: que poden baixar les barreres morals i desinhibir els impulsos

violents latents, crear dependència i portar a cometre delictes per la necessitat

de consum o originar malalties mentals de alt component violent com la

paranoia.

Factors familiars: dificultats familiars (econòmiques,

tensions matrimonials, sexisme, racisme, absència del

pare/mare, salut mental deteriorada...) que fan que hi hagi uns

patrons de criança i models d’interacció familiar que

fomentin la resolució dels problemes d’una forma no

pacífica.

Factors socials: les ideologies socials intolerants davant dels que tenen opinions,

creences, aspecte físic o una sexualitat diferent o els que estan en una situació de

debilitat, a més dels models socials amb absència de valors, de límits, de regles de

convivència; que efectuen el càstig i resolen els problemes i les dificultats a través de

la violència i intimidació, són models perfectes per al foment de la violència. Quan

un nen està exposat constantment a aquestes situacions, acaba per enregistrar

automàticament tot dins de la seva memòria, passant a exterioritzar-lo quan ho vegi

oportú. Per al nen agressiu, la seva actuació és correcta i per tant no s’auto

- 14 - Amira Trabsa


condemna, això farà que no pateixi pel que ha fet, que no sorgeixi el sentiment de

culpabilitat.

Factors cognitius: Les experiències d’aïllament social viscudes, experiències de

privació social, algun trauma viscut en el passat poden condicionar relativament que

la persona es comporti d’una manera anormal.

Altres factors ambientals: la repetida exposició a la violència pot produir certa

habituació, amb el risc de que el nen la consideraria com un fet normal, inevitable i

pot arribar a fer que es redueixi l’empatia amb les víctimes. Aquesta continua

exposició la podem veure plasmada en:

o L’entorn escolar: el tractament que es dóna als alumnes, a vegades, no ajuda

gens a evitar la violència: les faltes de respecte, la humiliació o l’exclusió

entre els docents i els alumnes porten a situacions d’agressió.

o Mitjans de comunicació: ens exposen constantment a situacions violentes,

especialment la televisió. Aquestes situacions poden ser tan reals (notícies)

com fictícies (pel·lícules o sèries). Els nens, en observar aquestes conductes,

les imiten immediatament desprès, però la influencia de la televisió a llarg

termini depèn de la resta de relacions que el nen estableix; per això la

violència televisiva no afecta per igual a totes les persones.

o Videojocs: aquest és un material que utilitzen molt nens per jugar i que

sovint estan replets de escenes violentes. Això

pot arribar a ser realment perillós perquè el nen

podria arribar a relacionar la diversió que sent al

jugar amb les escenes de violència i acabaria

creient que la violència és divertida. Això la

psicologia conductista ho explicaria amb el

reflex condicionat que d’una forma simplificada és el següent:

Situació inicial:

EN Rx

EI RI

- 15 - Amira Trabsa


EN: estímul neutre (les escenes violentes)

Rx: resposta desconeguda que provoca un estímul neutre (cap)

EI: estímul incondicional (jugar)

RI: resposta innata d’un organisme davant d’un estímul. (divertir-se)

Procés de condicionament:

Consisteix en presentar x vegades la situació de veure escenes violentes mentre juga al

videojoc.

Situació final:

EN (EC) Rx

EI RI (RC)

Sorgeixen dos conceptes nous:

EC: estímul condicionat, és un estímul neutre (escenes violentes) que provoca una

resposta nova

RC: és la resposta incondicionada (divertir-se), però aconseguida per un estímul

condicionat

Conclusió:

El nen li semblarà que les situacions violentes són divertides i causa d’excitació.

- 16 - Amira Trabsa


5. Perfils psicològics/

psicopatologies dels participants

en el “bullying”

En una situació de “bullying”, es tendeix a creure que l’agressió només és una relació

d’un contra un, quan en realitat apareixen tres participants: els agressors, les víctimes i

els testimonis.

A través dels diferents estudis i investigacions, ha estat possible poder delimitar els

perfils psicosocials o psicopatologies dels diferents participants en una situació de

violència escolar. A continuació fem una petita explicació fent referència a cada membre

citat anteriorment.

5.1 Agressors

La característica més important dels agressors, és que saben com utilitzar el poder.

Poden tenir aspectes molt diferents, podem trobar des de

l’agressor forçut i alt, fins a un agressor petit i no

necessariament fort, ja que el poder no només s’aconsegueix

amb la força. Poden ser persones que habitualment es fiquen

en conflictes o persones ben qualificades, populars, amb

molts amics que aparentment semblen que ho tenen tot, però

psicològicament, tots solen tenir un aspecte en comú: una

gran inseguretat emocional que els provoca algú o alguna

cosa, de manera que la intenten pal·liar atacant als companys més dèbils i així sentir-se

millor amb sí mateixos. La personalitat de l’agressor podria quedar resumida amb les

següents característiques:

Agressiu i forta impulsivitat

Absència d’empatia

- 17 - Amira Trabsa


Adopten una actitud d’arrogància i ignorància respecte a la situació de la víctima.

Poc control de la ira.

Percepció equivocada de la intencionalitat dels altres, és a dir, que sempre creu que

els seus companys busquen conflicte i agressió contra ell.

Autosuficient

Capacitat exculpadora, sense sentiment de culpabilitat, creu que la víctima es mereix

el que li fa.

Baix nivell de resistència a la frustració.

Poc reflexiu/va o hiperactiu

Incapacitat per acceptar les normes i conveccions negociades.

Dèficit d’habilitats socials i resolució de conflictes

La seva evolució en el futur pot derivar, si no es tracta, en delinqüència o agressió

familiar.

Tot i que hem dit anteriorment que l’agressor podia presentar aspectes físics molt

diversos els següents són els que predominen principalment:

Sexe masculí

Més fortalesa física.

Els agressors també solen tenir un entorn social i familiar que en certa manera els

condiciona i afavoreix que es comportin d’una manera conflictiva:

Dificultats d’integració social i escolar.

Absència de lligams familiars forts.

Baix interès per l’escola.

Permissivitat familiar respecte a l’accés del nen a la violència.

Reflex de com exerceixen sobre ell la violència.

- 18 - Amira Trabsa


Pot sentir que els seus pares o els seus mestres no li dediquen la suficient atenció i

l’agressor se sent desconsiderat en el seu entorn escolar/familiar.

Ha vist als seus pares o a als seus germans grans arribant als seus objectius a partir

de l’agressió a altres persones.

Ell mateix pateix les agressions d’un altre noi, dels seus germans o dels propis pares.

Està exposat a molta violència en els mijans de comunicació, videojocs etc. (Veure

pàgina 15)

Cal dir que no sempre els agressors es comporten contínuament malament amb les seves

víctimes. També s’ha donat el cas de persones que es comporten normalment bé amb

unes altres però que donada una certa situació en què uns altres nois intimidin a la

víctima, ells s’afegeixin per burlar-se`n. Això és degut a que la pressió del grup, sobretot

a l’adolescència, provoqui que hi hagin certs canvis al tarannà de les persones i que no

siguin plenament conscients del mal que estan fent i que s’ho prenguin com una petita

broma.

Una vegada analitzat el perfil psicològic de l’agressor, podem també classificar diferents

categories d’agressors segons la seva situació intel·lectual i la seva experiència.

Parlarem dels següents:

Agressors intel·ligents, es caracteritzen per ser populars, per tenir un bon expedient

acadèmic, per ser admirats socialment i per tenir l’habilitat d’organitzar a les

persones que els envolten amb la finalitat que compleixin les seves ordres. Aquests

alumnes tenen un gran poder sobre els professors i altres alumnes i l’utilitzen com a

arma per atacar a la víctima. La part positiva d’aquests tipus d’agressors és que al

llarg de la seva educació en secundària, maduren i canvien a millor amb certa

facilitat. Per una altra banda com a desavantatge ens trobem davant d’una categoria

d’agressors que són els més difícils d’identificar.

Agressors poc intel·ligents, es tracta d’individus que tenen un comportament

antisocial i de risc. Aquestes persones intimiden i aterren als seus iguals. El seus

expedients acadèmics poden haver estar afectats per experiències socials que han

provocat aquest tipus de conducta. Es pot considerar que totes les persones que el

- 19 - Amira Trabsa


recolzen es troben obligades a fer-ho per por. Se senten molt frustrats i veuen el món

d’una manera negativa, ja que les seves experiències estan plenes d’errors, rebutjos i

falta d’habilitat per comportar-se en societat; conseqüentment busquen descarregar la

seva ràbia interior sobre els més dèbils. A diferència dels agressors intel·ligents,

tenen uns recursos limitats, no progressen, no maduren i per tant mantindran la seva

actitud conflictiva

Agressor víctima, és el que és agressor en algunes situacions i víctima en unes

altres. Quan els estudiants han estat agredits i conseqüentment se senten malament,

algunes vegades intimiden als altres. En fer-ho, senten que recuperen el seu poder i

deixen darrera la mala experiència. Les seves víctimes solen ser més joves o més

petits que ell, i a la vegada ell és víctima de companys més grans. Les persones que

els envolten, els resulta difícil tractar-los de manera justa, ja que per una banda

poden arribar a ser molt cruels amb les seves víctimes, però per un altra són tractats

cruelment pels seus agressors. D’aquesta manera ens trobaríem davant de la pitjor

categoria d’agressor: són els que tenen major proporció de comportaments

problemàtics i símptomes depressius, menor autocontrol, menor competència social i

són els menys capaços de establir amistats positives amb els seus iguals.

5.2 Víctimes

Qualsevol persona, a qualsevol lloc, que mostri alguna vulnerabilitat i no disposi del

recolzament del grup, es pot convertir en una víctima del “bullying”. Aquestes

variables no són fixes, així una persona molt segura de sí

mateixa pot ser molt vulnerable en un altre context.

Aquesta és la raó per la qual els nens que estan exposats a

una situació de canvi d’escola, ja sigui per la pròpia

transició de primària a secundària, com pel canvi d’escola

per altres factors, estaran exposats a una situació de major

risc. En general les víctimes coincidint amb els seus

agressors són persones insegures però es diferencien en

què sembla que no es puguin defensar soles i no s’autovaloren. La personalitat de la

víctima podria quedar resumida amb les següents característiques:

Personalitat insegura.

- 20 - Amira Trabsa


Baixa autoestima (causa y conseqüència de la violència escolar).

Alt nivell d’ansietat.

Dèbils, submisos.

Introvertits i tímids, amb dificultats de relació i d’habilitats socials. Pràcticament no

tenen amics i generalment estan sols.

Immadur per la seva edat.

Incapacitat d’afrontar els problemes, encara que siguin poc seriosos. Això ho

provoca la indefensió apresa a partir de que la seva autoestima quedi afectada

desprès de viure alguna escena conflictiva per part dels seus companys i que acabi

considerant-se víctima abans de ser-ho.

Com a conseqüència dels trastorns psicològics que li comencen a aparèixer, la

víctima tracta d’escapar-se de l’agressió amb malalties imaginaries o provocades que

poden finalment derivar en trastorns psiquiàtrics.

L’aspecte físic és un factor que influeix en part a que comencin les agressions, encara

que no en sol ser la causa directa, no obstant és l’arma que utilitza principalment

l’agressor per ficar-se amb la víctima i explotar així les seves característiques

diferenciadores, ja que aquesta no pot fer res per canviar la seva aparença. Destaquen els

següents trets característics:

Menys forts físicament.

Trets que els fan diferents dels altres:

o Ulleres

o Obesitat

o Color del cabell

o Grandària o defecte d’alguna part del cos

o Sexe

Formen part d’una minoria (tribus urbanes, races, orientació sexual...)

Les víctimes també solen tenir un entorn social i familiar característic:

- 21 - Amira Trabsa


Sobreprotecció familiar

Persona depenent i enganxats a la casa familiar.

Dificultat en fer amistats i per tant, en el moment que troben algú, creen llaços de

gran dependència fins arribar al punt d’obeir completament a l’altre persona encara

que no hi estiguin d’acord . Això crea una gran vulnerabilitat social i el predisposa a

la submissió i a la victimització.

Poca popularitat a la classe, això dóna lloc a què aquesta persona no tingui un grup

que el pugui protegir i recolzar. Aquesta situació d’aïllament social, de soledat, pot

provocar por a la víctima que indirectament predisposarà als seus companys contra

ell.

Una vegada analitzat el perfil psicològic de les víctimes, podem també classificar

diferents categories de víctimes segons la seva reacció davant l’agressió. Parlarem dels

següents:

Víctima passiva, té poca defensa, és la que esta totalment sola i la que ocupa el lloc

més baix dins de la jerarquia social. Reacciona amb molta por davant les agressions.

Existeix una tendència dins d’aquest grup de víctimes a culpabilitzar-se de la seva

situació, a més de negar-la perquè la considera vergonyosa. Conseqüentment tardarà

més en denunciar el que li esta passant.

Víctima activa/provocadora, té una tendència impulsiva, no sap actuar de la

manera més apropiada: són persones immadures, que molesten . En alguns casos, no

tenen intenció de molestar, sinó que simplement no han entès com han de comportar-

se. Altres vegades provoquen intencionadament als seus companys per buscar la seva

atenció, arriben a preferir l’atenció negativa que a no rebre cap . Això pot provocar

tres reaccions, una seria la reacció adversa dels seus companys, que el considerarien

un pesat i acabarien ignorar-lo, això faria que no tingués suport social per a possibles

futures agressions. La segona seria la d’enfrontament dels companys davant

d’aquestes conductes provocadores i acabarien agredint-lo. Finalment també es

podria donar el cas de que els companys busquin que la víctima comenci a provocar

només per riure i burlar-se d’ell. Aquesta categoria té com a desavantatge

- 22 - Amira Trabsa


Víctima agressor, té les mateixes característiques que l’agressor víctima. (veure

pagina 20)

Cal tenir en compte, que tot això no és una ciència exacta, d’aquesta manera, podem

trobar casos d’algunes persones que actuen com a agressors durant un o dos anys i que

desprès ho deixen de fer. Pot succeir també el contrari: persones que són víctimes

d’agressors quan són joves i en el moment que creixen i adquireixen més confiança amb

sí mateixos es converteixen en agressors. Alguns nois actuen com agressors amb una

sola persona como si tinguessin el seu propi “sac de boxejador” per colpejar.

5.3 Testimonis

Els testimonis són un grup que juga també un paper força important dins d’una

situació de “bullying”. Ells són els que poden

permetre o no que el “bullying” continuï, sense

la participació positiva dels espectadors, no

existeix gairebé cap solució per a la violència

escolar, ja que els agressors només poden

exercir violència si els espectadors el recolzen

amb la seva passivitat. Per canviar la dinàmica

d’intimidació, només cal que els testimonis manifestin el seu recolzament per la víctima.

Dins d’aquest grup també podem trobar diferents categories:

Amics íntims dels agressors, aquests solen participar activament dins de la situació

violenta, fins i tot arriben a agredir també a la víctima.

Reforçadors, aquests també recolzen l’agressió, però d’una manera menys visible,

són els que inciten a l’agressor a que molesti la víctima. Aquestes persones senten

algun tipus d’excitació en veure una baralla.

Neutres, són els que intenten no cridar l’atenció però a la mateixa vegada toleren

l’agressió i no fan res per aturar-la.

Defensors, en alguns casos no existeixen, són els que defensen la víctima i fan el

possible per que no torni a patir una agressió.

- 23 - Amira Trabsa


6.Conseqüències sobre la víctima (símptomes de la víctima)

Les conseqüències del “bullying” són moltes i en ocasions poden ser d’alta gravetat.

Aquestes varien en funció de la víctima. Les més

comuns són les següents: davallada de

l’autoestima, actituds passives davant de casi tot,

trastorns emocionals, problemes psicosomàtics,

depressió, ansietat, pensament suïcides, aparició de

fòbies de difícil resolució... També cal afegir , la

pèrdua d’interès per qüestions relatives als estudis que poden desembocar al fracàs

escolar.

Hi ha una sèrie de conductes o detalls que ens poden fer sospitar de que un noi esta

patint violència escolar, no obstant cal analitzar bé el cas perquè a vegades aquests fets

són deguts a altres factors. Els indicis que ens fan detectar una víctima són els següents:

– Variacions d’humor.

– Trastorns del son (malsons, terror a la nit).

– Enuresis.

– Temors inexplicables a altres nois.

– Rebel·lió constant contra les normes.

– Pors irracionals.

– Agressió als seus germans/companys/a sí mateix.

– Canvis sobtats en el rendiment escolar.

– Mentides.

- 24 - Amira Trabsa


– Dolors abdominals.

– Delinqüència.

– Trastorns en l’alimentació.

– Aparició d’hematomes.

– Arriba freqüentment a casa amb la roba estripada.

– Si comenta que li roben les coses o si perd constantment les seves pertinences.

– Si deixa de veure els que suposadament eren els seus amics i passa moltes hores

sol.

– Si es mostra més callat i distant de la família.

– Si evita sortir de casa.

– Si no vol fer el trajecte fins a l’escola sol.

– Si abandona sense raó les activitats que abans li agradaven.

– Si manifesta angustia quan parla de l’escola.

– Si ha perdut d’interès pels jocs, passatemps i altres distraccions.

– Si demostra un decuit poc usual de la seva aparença personal.

– Si manifesta grans canvis en la seva personalitat.

– Si mostra una dificultat major a la habitual per concentrar-se.

- 25 - Amira Trabsa


7. Escenari del “bullying”

Tot i que el “bullying” es pot produir en qualsevol lloc, hi ha certs contextos que solen

ser idonis i comuns per a realitzar un acte de violència escolar. També hi ha una

correspondència entre cada tipus d’agressió i un escenari determinat:

En general la classe és el lloc més habitual per ridiculitzar als companys amb insults,

burles... En aquest indret també predominen accions com

robar o fer malbé el material de la víctima.

Contràriament, al pati destaquen les exclusions del grup

(en jocs, conversacions...) i les agressions físiques, tan

provocades per una sola persona com per un grup nombrós

d’alumnes.

Els lavabos, són l’indret perfecte per amagar coses, i on

podem trobar diversos tipus de conductes tals com: parlar

malament del companys, ignorar-los, pegar-los... Però la

més característica és la de l’amenaça i la d’intimidar.

Finalment les amenaces amb armes (que es donen amb baixa freqüència) quedarien

situades fora del recinte escolar on també es poden arribar a produir totes les agressions

esmentades anteriorment.

Cal destacar que els espais públics on es produeixen amb més predomini les agressions

són els que no són reconeguts com a propis pels membres de la comunitat escolar.

Aquests inclouen: vestíbuls, passadissos, la cantina, els lavabos, l’entrada de l’escola i

les rutes de casa fins l’escola. El personal de l’àmbit educatiu creu que no entra dins de

la seva responsabilitat perquè se situen en àmbits fora de l’aula pròpiament dita, això fa

- 26 - Amira Trabsa


que tot i ser conscients de l’afinitat que tenen aquest indrets per a que es produeixin

possibles casos de violència, no li dediquin l’atenció ni l’actuació necessària.

8. La dinàmica del “bullying”

L’espiral descendent, (següent figura2) és un bon model per comprendre el funcionament

i la dinàmica que assoleix el “bullying” a més de que ens il·lustra d’una manera senzilla

i esquematitzada els efectes que provoca el “bullying” a curt, mitja i llarg termini.

Aquest passa per cinc etapes:

Les cinc etapes La persona que intimida

La víctima de la intimidació

L’espectador

- 27 - Amira Trabsa

Etapa 2:Provar la

temperatura de l’aigua

Etapa 3:Succeeix

quelcom més important

Etapa 4:La violència escolar puja

de to.

Etapa 5:Les A.V.E

s’estableixen definitivament

Etapa 1:Mirar i esperar

Comprendre la dinàmica de la classe i identificar a les potencials víctimes

Adaptació i no consciencia de que pot ser objectiu d’intimidació

Adaptació a l’escola.Té indicis (físic, altres signes) de que no es vulnerable a l’agressió

Petits actes simbòlics d’intimidació Aconseguir el recolzament del altres

No afronta als actes simbòlics. Se sent malament, però espera que les coses no empitjorin.

Se sent incòmode, però pot retirar-se i donar cert recolzament a l’agressió.

L’agressió es torna física i la psicològica es més greu. Es desvaloritza la víctima, (és una no-persona)

Se sent inútil i culpable de les agressions. També pot pensar que ja pararan o que només ho fan per diversió

Experimenta un sentiment de impotència i culpabilitat per no intervenir

També persegueix a la víctima fora de l’escola. Com no el detenen, adquireix una idea exagerada del seu poder

S’adona que l’agressió és intencionada i el sentiment de desesperació i la baixa autoestima augmenten

L’intimidació forma part de la vida i es preocupa per defensar-se a ell mateix i ignorar a la víctima. La societat esta basada en la por.

L’agressió s’expandeix a un àmbit més ample. No es tolera i acaba en actes delictius.

El món es un lloc horrible i insegur.La resposta extrema i final és suïcidi

Dins la societat els individus són impotents, cuida de tu mateix.


_______________________________________________________________________2- “Espirales descendentes del acoso escolar”. Font: Sullivan (2000:38)

Bloc B: “Praxis”

9. Conclusions estretes de la xerrada sobre "Bulling" dirigida als pares de l'I.E.S.El passat 1 d’abril del 2008 es va dur a terme dins de l’institut una petita reunió,

organitzada per l’associació PAEF (pla d’acció escola família), destinada als pares i

mares dels alumnes per informar i contestar possibles dubtes sobre aquest assumpte.

Vaig assistir a la reunió com a activitat prèvia per conèixer en termes generals el

concepte de “bullying”, a més d’aprendre els diferents aspectes que hi van relacionats.

La participació no va ser gaire bona, (tenint en compte que en tot el barri només es van

realitzar dues reunions com aquesta) aproximadament van assistir uns 25 pares. Tot i

així, la gent que hi era estaven força interessats en el tema.

La explicació va ser clara i entenedora: es va començar definint amb poques paraules

que era el “bullying” i a continuació es van citar i explicar cada tipus d’agressió que

podia arribar a patir la víctima. A més es va fer una classificació sobre quines podien ser

les pitjors agressions que podria arribar a patir un alumne/a. Segons el grup on l’agressió

estigués classificada (psicològica o física) es parlava de les diferents conseqüències que

poden arribar a recaure sobre la víctima.

També es van citar diferents especialistes que s’havien dedicat a l’estudi de la violència

escolar a Espanya, destaquen els següents:

- 28 - Amira Trabsa


Rosario Ortega, catedràtica de psicologia en una universitat de Córdoba, que des de

fa 20 anys està fent un estudi sobre la violència dins de les aules.

Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i professora del Departament de

Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. És assessora de

nombrosos projectes municipals i universitaris, responsable de l’observatori de la

violència a les escoles i col·laboradora en diversos projectes a Brussel·les i Brasil.

J.A. Medina Torres, professor d’institut, que també es va dedicar a l’investigació i

al tracte amb casos de violència i agressions escolars.

A partir dels estudis que van aportar els anteriors especialistes, es van donar unes dades

sobre la quantitat de “bullying” que es produeix a España, es parlava de que un 4% de la

població d’entre els 10-15 anys pateix algun tipus d’agressió escolar. També es va fer

una diferenciació de la violència entre nois i la d’entre noies, així mentre que en la

primera predominaven les agressions físiques i d’exclusió, en la segona abundaven les

verbals, les d’insult i les de fer quedar en evidencia a la víctima.

A continuació, es va parlar dels diferents símptomes que ens podien fer sospitar de que

un alumne està patint algun tipus de violència escolar o de que un alumne pot ser un

possible agressor. Finalment es va obrir el debat a possibles preguntes que tinguessin els

pares.

He notat que els pares estaven molt desorientats, fins i tot aprofitant que jo era allà, em

van demanar consell. Molts pares em van exposar situacions hipotètiques del estil de: si

m’adonés que el meu fill pateix “bullying” que hauria de fer? Tu que preferiries que

parlés amb tu o que actués directament? I si fos agressor?. Jo vaig intentar contestar des

del meu punt de vista i d’una forma totalment subjectiva, però que alhora va coincidir

amb el que deia l’especialista que també ajudava a contestar a les preguntes.

M’ha semblat una bona experiència assistir a aquesta reunió, m’ha ajudat a comprendre

els conceptes bàsics relacionats amb la violència i les agressions escolars, a més de que

ho vaig fer d’una forma entretinguda ja que es podia participar dins del debat.

Per un altre banda, vaig arribar a la conclusió de que aquest tipus de reunions, tot i que

estan especialment destinada als pares, s’haurien de fomentar per a que hi puguin anar

- 29 - Amira Trabsa


dirigides a tots els alumnes perquè em sembla una bona manera de fer conscienciar de

com pot el “bullying” arribar a ser un problema realment greu.

10. Treballant la pel·lícula “Cobardes”3

10.1. Sinopsis

Gaby és un noi d’onze anys que té por d’anar a l’escola, això es degut a en Guille, un

company d’institut que lidera un grup d’agressors i que a la

vegada té por de defraudar les expectatives que té d’ell el

seu pare. Els pares d’en Gabí també tenen les seves pors: en

Joaquim, el pare tem perdre el seu treball en una empresa

d’alarmes, i Merche, la mare, té por destrossar la seva família. El pare d’en Guille, en

Guillermo, li espanta el poder que l’envolta ja que

ell és polític i Magda la mare d’en Guille té

inquietuds per la ignorància que té respecte al seu

fill.

L’únic personatge que sembla no tenir por a res es en Silverio, el propietari d’una

pizzeria i que és l’únic que esta al corrent de la situació d’en Gabi. És gracies als seus

consells que un dia en Gabi decideix acabar amb la seva

situació i planifica un parany per a que no tornin a molestar-lo.

Aquest pla consistia en gravar en Guille mentre el pegava per

després amenaçar-lo, dient que ho diria als seus pares. Una

vegada en Gaby va arribar al seu objectiu, es va convertir en agressor d’un altre

company de classe.

- 30 - Amira Trabsa


10.2. Anàlisi de la pel·lícula

En aquesta pel·lícula queden reflectits molts conceptes tractats anteriorment. Així, no

només veiem el relat d’un simple cas de

“bullying” sinó que podem observar uns molt

ben torbats perfils i entorns dels personatges:

un físic peculiar per part de la víctima, la qual

no té quasi amics, un agressor intel·ligent i

popular, uns pares amb molt poca comunicació familiar, testimonis passius davant de la

situació violenta, uns professors, que enganyats pels resultats acadèmics de l’agressor,

3- Veure annex 17.2

no saben distingir realment qui és la víctima...

També queda molt ben plasmada l’idea de que el “bullying” no només avarca les

agressions físiques, sinó que veiem un ampli

ventall de diferents agressions que s’efectuen

sobre en Gabi, tals com: insults, posar-li mots

en funció del seu tret diferenciador (en aquest

cas el color dels cabells), ficar a la seva

motxilla objectes robats per a que els companys pensin que és un lladre, enviar-li

missatges al mòbil amb connotacions de burla i fins i tot tancar-lo en un lavabo, posant

la seva vida en perill, al mateix temps que una paperera crema...

Cal també fer esment a com s’assenyalen totes les

conseqüències que recauen sobre la víctima con a efecte de

la situació que esta vivint, això fa que l’espectador es

consciencií i es sensibilitzi, perquè observa que el

“bullying” no són unes simples baralles entre nens sinó que

poden fins i tot arribar a desencadenar greus

problemes psicològics. Arribats aquest punt caldria

citar l’escena en la que en Gabi esta jugant a

videojocs i és tal la seva tristesa que decideix fer que

es suïcidi el protagonista del joc. Aquesta anècdota

- 31 - Amira Trabsa


es un punt simbòlic que evidencia que hagués arribat a passar si la víctima no hagués

pres la decisió d’enfrontar-se al problema.

El final de la trama té una rellevant importància, podem veure com una vegada

l’agressor perd el suport dels seus companys no té poder per poder continuar amb

l’intimidació. Un altre factor del desenllaç

mereixedor d’esment és com sorprenent-

ment, la víctima desprès d’agafar el control

de la seva situació, decideix agredir a un

altre company de classe. Això és una

situació que es dona força sovint en la vida real, ja que com s’ha tractat en apartats

anteriors, hi ha una categoria d’agressor que és la de “víctima-agressor”, és a dir, que

segons en quin context es trobi, pot ser l’afectat o el que afecta.

11. Analitzant els fulls

d’incidència:

Amb l’objectiu de detectar, des del punt de vista dels professors si hi ha hagut algun

tipus d’actitud relacionada amb el “bullying” entre els alumnes, vaig analitzar els fulls

d’incidència dels mesos en curs ( Setembre/desembre 2008/09) de tot els nivells de

l’ESO.

En general no vaig trobar molt indicis sobre un possible cas de “bullying”, encara que hi

havia certs comportaments que a la llarga, si es repeteixen amb certa freqüència, podrien

esdevenir com a cas de “bullying”. A continuació destacaré les conductes de les quals es

parlava anteriorment i explicaré perquè poden a arribar a esdevenir actituds pròpies del

“bullying”:

Alumnes que llencen objectes als companys, que poden arribar a ser des de trossets

de goma, fins a les pròpies cadires. Aquesta actitud, si només passa en un determinat

moment, o no sempre la pateix la mateixa persona no estaríem davant d’un cas de

“bullying”, però en el cas de que això es repetís amb una certa freqüència sobre una

mateixa persona, podria arribar a fer mal psicològic a la víctima perquè es trobaria

davant d’una persona que no para de fer-li la guitza, sense saber ben bé perquè ho fa

- 32 - Amira Trabsa


o donant falses explicacions a perquè ho fa, que poden portar a una autoculpació que

generi baixa autoestima i en casos extrems depressió. Aquestes conductes els

professors les castiguen, en general, combinant amonestacions i expulsions.

Alumnes que s’insulten, aquesta conducta és molt pròpia entre els adolescents, tots

han insultat o han estat insultats alguna vegada, però arriba un moment en que

aquesta situació recau amb molta força sobre una persona i fa que se senti agredida.

Que un insult afecti o no a un alumne depèn totalment de com sigui l’individu

afectat, així per exemple amb una mateixa quantitat o tipus d’insult poden fer

reaccionar de mode desigual a dues persones diferents. Aquestes conductes en

general els professors les castiguen amb expulsions.

Alumnes que es barallen, encara que solen ser disputes entre dos, a vegades

s’afegeix més gent pel simple fet de que un dels que es baralla té més “popularitat” o

més capacitat de lideratge dins de la classe, això provoca que la víctima visqui una

situació de “tots contra un” que pot tenir clares conseqüències tan físiques com

psicològiques. En els partes, vaig trobar un cas d’agressió física que va començar per

una disputa prèvia dels nois al correu electrònic, al final els nois van fer les paus i

van decidir ignorar-se mútuament gracies a la intervenció d’un professor que els va

fer veure que era absurd el que feien. També els va proposar anar al servei de

mediació, però es van negar. Aquestes conductes en general els professors les

castiguen amb expulsions.

Alumnes que juguen a barallar-se, aquesta conducta no té molt de perill, però

podem sospitar que en realitat si que s’estaven barallant de veritat, però que la

víctima està tan sotmesa al agressor que no a gosat dir el que li estava passant, en

aquest cas, estaríem davant de un dels pitjors casos de “bullying” en el que la

víctima, a més de patir les agressions es veuria incapaç de fer arribar als altres la

seva protesta sobre la situació que sofreix. Aquestes conductes en general els

professors les castiguen amb expulsions.

Alumnes que amenacen, aquestes actituds solen anar acompanyades d’insults, a

vegades són simples respostes instintives davant d’una situació d’excitació, en que

un alumne amenaça a un altre perquè està molt enrabiat en aquell moment, en aquest

cas seria una cosa excepcional que s’ha donat en un moment determinat. En canvi,

- 33 - Amira Trabsa


quan les amenaces es fan d’una manera continua, poden arribar a originar una por

intensa a la víctima perquè aquesta es veuria exposada a un perill del que se li

recorda constantment, aquest sentiment s’inclouria en el grup de les agressions

psicològiques. Aquestes conductes en general els professors les castiguen amb

amonestacions.

Alumnes que discriminen a uns altres, d’aquest cas només n’he trobat dos

exemples en els fulls d’incidències. Per una banda, hi havia un noi que insultava a un

altre per ser d’un altre país, es a dir que es dirigia a ell amb expressions xenòfobes i

racistes, i l’altre cas era el d’un noi que es negava a fer participes a dues companyes

dins d’un joc de la classe d’educació física pel simple fet de que eren noies, es a dir

que era una discriminació sexista. Aquestes dues actituds, com totes les anteriors, si

es repeteixen reiteradament, poden arribar a molestar i a afectar psicològicament a

les víctimes. Aquestes conductes en general els professors les castiguen amb

expulsions.

Resumint, podríem dir que segons els fulls d’incidències, no es donen gairebé casos de

“bullying” a l’institut, ja que els citats anteriorment són un conjunt de suposicions

basades en certes actituds que poden arribar a ser perilloses. Cal dir, que a mesura que

augmentem l’edat hi ha menys agressions, donat que els anteriors comportaments s’han

recollit sobretot en els fulls d’incidències dels cursos del primer cicle. A banda d’això,

també podem observar que el tipus d’agressió que predomina és la psicològica.

Per part dels professors hi ha una actitud eficaç davant d’aquestes situacions, es posen

generalment expulsions, fins i tot alguns inviten als alumnes a anar al servei de

mediació, però sense arribar a obligar-los ja que es una decisió voluntària.

També cal tenir en compte que moltes de les agressions que es poden dur a terme, es

realitzen fora de les aules per tant el professor no en pot donar constància, a més de que

és més difícil d’intervenir ja que les víctimes solen ser amenaçades amb ser agredides un

altre cop si expliquen a algú la seva situació.

Finalment afegir que en els fulls d’incidències més que evidenciar possibles casos de

violència escolar entre alumnes, notem que a l’institut també hi ha casos de violència

escolar però de alumnes a professors, aquest últims, es veuen constantment insultats i

- 34 - Amira Trabsa


faltats al respecte cosa que segons com sigui el professor també li pot afectar

emocionalment i provocar conseqüències psicològiques.

12.Qüestionari Aquí us presentem un petita enquesta, on es formulen una sèrie de qüestions sobre la vostra

opinió en diferents aspectes del “bullying” escolar. Es totalment anònima.

Edat____

Sexe Home Dona

Marca la resposta o les respostes que creus que son més adients.

1) Què entens per “bullying” escolar?

Pegar constantment a una persona

Intimidar constantment a una persona

Amenaçar constantment a una persona

Insultar constantment a una persona

Altres:_______________________________________________________________

2)Què creus que fa més mal a una persona?

La violència física

La violència psicològica

- 35 - Amira Trabsa


Per què?______________________________________________________________________

3)Ordena aquestes accions en funció de quina fa més mal a la víctima.

__Pegar

__Intimidar

__Amenaçar

__Insultar

__Exclusió (deixar de banda en el grup a una persona)

4)Consideres que a la teva classe hi ha algun cas de “bullying”? Si No

Explica el cas:_________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________

5)Et consideres agressor? Si No

En cas afirmatiu contesta la següent pregunta:

6) Com vas agredir a la víctima?

Psicològicament

Físicament

Explica com ho vas fer y per què ho vas fer___________________________________________

______________________________________________________________________________

7) Amb quina freqüència agredeixes algú?

Molt sovint

A vegades

Quasi mai

8) Et consideres una víctima del “bullying”? Si No

Per què?______________________________________________________________________

9)Si et consideres víctima qui es el teu agressor?

Companys de classe

Companyes de classe

Alumnes d’altres classes

Professors

- 36 - Amira Trabsa


Altres:_______________________________________________________________

10) Per què creus que t’agredeixen?

No ho se

Per molestar-me

Perquè soc més dèbil

Per fer-me una broma

Per gelosia

Perquè sóc diferent

Perquè els provoco

Perquè m’ho mereixo

Per altres raons:_______________________________________________________

11) Fas alguna cosa per evitar les agressions? Si No

Què fas?______________________________________________________________________

!2) Amb quina freqüència et veus agredit?

Molt sovint

A vegades

Quasi mai

13) Has estat testimoni d’algun cas de “bullying”?Si No

En cas afirmatiu, has fet alguna cosa al respecte? Si No

Explica que vas fer: ____________________________________________________________

_____________________________________________________________________________

14)Amb quina freqüència veus aquest tipus de casos?

Molt sovint

A vegades

Casi mai

- 37 - Amira Trabsa


15) Creus que hi ha companys que es fan les víctimes sense sofrir cap tipus d’agressió?

Si No

Gracies per la teva col·laboració.

12.1. Comentari del qüestionari.L’últim dia del curs 2007, vaig elaborar un qüestionari que vaig passar per totes les

classes d’ESO de l’I.E.S. Bisbe Berenguer. La participació de l’alumnat en aquesta

activitat va ser força satisfactòria, així, un 69,5% dels alumnes, que correspon a 240

alumnes d’un total de 345 van contestar a les preguntes. Les preguntes lliures no van ser

contestades per molts alumnes.

L’objectiu en passar aquest qüestionari era saber, des del punt de vista dels alumnes si

realment es donaven casos de “bullying” dins del nostre institut, saber quin tipus de

agressions predominaven i amb quina freqüència es produïen, saber si els alumnes tenen

clar el concepte de “bullying” i saber si algú se sent com a participant en alguna situació

de maltractament escolar, ja sigui perquè se senti víctima, com agressor com testimoni.

Un altre aspecte que es podia determinar amb el qüestionari era si la gent considerava

que hi ha “pseudovíctimes”a la seva classe, es a dir persones que es fan les víctimes

sense sofrir cap tipus d’agressió.

D’aquesta manera, com que els qüestionaris es diferenciaven per sexes y cursos,

podríem treure conclusions de en quins cursos y en quin sexe predominaven les diferents

tipus d’agressions. Un altre objectiu era el de comparar si el número de agressors i de

víctimes coincidia amb el numero de persones que es declaraven testimonis d’algun

tipus d’agressió. Resumidament es podria dir que amb aquest qüestionari es buscava:

El coneixement dels alumnes sobre quin concepte tenen de “bullying”.

L’opinió del alumnes sobre quin es el pitjor tipus d’agressió (física o psíquica).

El coneixement del nombre de alumnes que es consideren agressors.

El coneixement del nombre de alumnes que es consideren víctimes.

El coneixement del nombre de alumnes que declaren ser testimonis.

El tipus d’agressió que havia patit/efectuat/testimoniat.

- 38 - Amira Trabsa


La freqüència amb la que l’havia patit/efectuat/testimoniat.

Consideració per par dels alumnes de possibles “pseudovíctimes”.

La relació entre edat/sexe i el tipus d’agressió que es patia/efectuava/

testimoniava.

La relació entre nombre d’agressors/víctimes amb el nombre de testimonis.

12.2. Conclusions del qüestionariA partir dels qüestionaris ja omplerts pels alumnes, vaig elaborar una sèrie de gràfics

(veure annex 17.1) en funció dels objectius als quals es volia arribar, a més de anotar els

casos o els comentaris que em van semblar més impactants. A continuació es citen les

conclusions obtingudes, a més de l’al·lusió d’algun cas mereixedor d’esment.

12.2.1. Conclusions sobre el coneixement dels

alumnes del concepte de “bullying”.

Els alumnes de 1r, 3r i 4t d’ESO tenen força clar el concepte de “bullying”

perquè la gran majoria d’ells consideren que totes les agressions citades poden

donar lloc a una situació de “bullying”.

Els alumnes de 2n no tenen clar el concepte de “bullying” ja que les agressions

queden bastant equiparades.

L’opció de pegar va ser molt escollida entre els alumnes del primer cicle.

En general es considera que intimidar i amenaçar no són conductes pròpies del

“bullying”.

Les opcions més votades van ser: “totes” i “pegar”

En general les noies tenen més clar el concepte de “bullying” que els nois.

Mentre que els nois escullen les opcions d’agressions físiques les noies es

decanten més per les psicològiques.

Una sèrie de alumnes de primer van contestar que el “bullying” era segons ells

“una forma d’ajudar a la gent” deixant clar l’ignorància absoluta del terme.

- 39 - Amira Trabsa


En el moment de passar l’enquesta vaig haver d’explicar en varies ocasions el

significat de “bullying” per desconeixença del mot, sobretot en els primers

cursos.

12.2.2. Conclusió sobre l’opinió del alumnes de quin

és el pitjor tipus d’agressió.

A mesura que augmenta l’edat, opinen que són pitjors les agressions

psicològiques.

En general els nois voten més les agressions físiques que les noies.

En total hi ha una gran majoria que escull la psicològica (72%)

Cal fer esment que aquesta pregunta la vaig formular de dues maneres diferents a

la segona i la tercera qüestió, fet que em va fer evidenciar clares contradiccions:

hi havia molta gent que a la segona pregunta escollien com a pitjor agressió a la

violència psicològica alhora que a la tercera pregunta contestaven que la pitjor

era pegar. Això es podria explicar si suposem que els alumnes si que tenen el

concepte abstracte de que les principals i les més doloroses agressions del

“bullying” són les psicològiques, però alhora de posar en practica aquesta idea no

ho fan i escullen instintivament les conductes físiques.

Alguns alumnes argumentaven la seva elecció a favor de la violència psicològica

afirmant que aquesta al contrari que la física, dura per tota la vida, es a dir, que

pot provocar algun trauma psicològic que et faci canviar per sempre, altres

afegien que en la psicològica a més de que et fan mal els altres també et fas mal a

tu mateix, ja que et fa creure coses que no són realitat. Per contra els que

defensaven com a pitjor violència la física ho argumentaven dient que la

psicològica es pot ignorar.

12.2.3 Conclusions sobre els possibles testimonis

Hi ha gran diferencia d’opinions entre els nois i les noies.

En general la majoria afirma que no hi ha casos de “bullying” a la seva classe (61%)

- 40 - Amira Trabsa


Aquesta pregunta també la vaig realitzar de dues maneres diferents (4 i 13) i vaig

trobar certes discordances. Ningú considera que hi hagués casos de “bullying” a la

seva classe, no obstant si que es declaren testimonis d’algun cas d’agressió escolar.

La majoria d’alumnes que es declaren testimonis no han fet res per solventar la

situació conflictiva.

La majoria afirmen que la freqüència amb que han vist les agressions es mitjana.

No concorden la quantitat d’alumnes que es declaren agressors/víctimes amb el

numero de testimonis.

12.2.4 Conclusions sobre els possibles agressors.

Quasi ningú es declara agressor (només un 8%)

Hi ha més agressors masculins que femenins.

En el primer curs es on trobem més agressors

En general agredeixen de forma física, encara que també hi ha casos de agressions

psicològiques o ambdues a la vegada.

Hi ha alumnes que es consideren agressors del “bullying” només perquè han agredit

o insultat algú d’una manera puntal i excepcional.

La causa majoritària per la qual agredeixen els alumnes es perquè se’ls hi ha insultat

prèviament, ja sigui per causes racistes, com per causes de diferencies entre tribus

urbanes.

Hi ha algun alumne que justifica la seva conducta contestant: “ Perquè no entenc

com pot haver gent tan tonta”

Hi ha alumnes que justifiquen la seva conducta dient que es només es una broma.

Un cas que em va sorprendre molt va ser el d’un agressor que afirmava: “l’he filmat i

li feia xantatge dient-li que si no em donava 10€ posaria el seu vídeo al youtube”(sic)

No coincideixen el nombre de persones que es declaren agressors amb el nombre de

víctimes (hi ha menys agressors)

- 41 - Amira Trabsa


12.2.5 Conclusions sobre les possibles víctimes.

Només un 12% dels alumnes de l’IES es declaren víctimes.

La diferencia entre víctimes nois i noies varia segons el curs: a primer, segon i a

quart son més nois que noies en canvi a tercer es a l’inrevés.

Concordant amb el recompte d’agressors, on hi ha més víctimes és a primer.

En general abunden les víctimes de agressions psicològiques, cosa que es contradiu

amb el resultat del agressors on la majoria declara que agredeix de forma física, això

es degut segurament, a que els agressors psicològics no consideren que el que fan es

agressió pel simple fet de que la seva agressió no deixa marques visibles.

La gran majoria de les víctimes se sent agredida per els seus companys (i no

companyes) de classe, aquest fet coincideix amb la conclusió anterior en que es veia

que hi havia més agressors masculins que femenins.

També hi ha alumnes que es senten víctimes d’algun professor, del qual no citaré el

nom per no crear possibles futurs conflictes.

També hi ha víctimes d’alumnes que no pertanyen al mateix grup.

Quan es contesta a les víctimes sobre quina creuen que es la raó per la qual son

agredits tenen les següents hipòtesis: (ordenades per ordre decreixent del nombre

d’alumnes que les han escollit)

o Per molestar.

o Per fer bromes.

o No ho se.

o Per ser diferent.

o Perquè els provoco.

o Per gelosia.

o Perquè m’ho mereixo.

Podem diferenciar en aquestes respostes tres clares actituds, per una part tenim la

víctima que culpa totalment als altres de la seva situació, per un altre tenim a una

víctima que desconeix totalment perquè es agredida i finalment el cas en que la

víctima s’autoculpa del que li esta passant.

- 42 - Amira Trabsa


No coincideixen el nombre de persones que es declaren víctimes amb el nombre de

agressors (hi ha més agressors).

La majoria de les víctimes no han fet res per solucionar el seu problema i les poques

que han reaccionat han demanat ajut als seus pares o als professors

La freqüència amb la que se solen produir les agressions es alta

Un cas mereixedor es el d’una noia que com que va patir “bullying” durant la

primària ara té por de parlar amb la gent i esta sempre sola.

13. Projecte d’actuació: prevenció i

teràpies.

13.1 PresentacióSi dins de l’àmbit escolar trobem un personal educatiu disposat a actuar en grup i de

forma planificada, és evident que resultarà més fàcil ensenyar als alumnes a actuar

d’una forma no violenta i a solucionar els possibles conflictes que puguin aparèixer.

Aquesta és la raó per la qual cal dissenyar un projecte d’actuació per tal d’intentar

pal·liar o acabar amb les possibles conseqüències que pugui tenir el “bullying”.

D’aquesta manera, a continuació presento un pla que quedarà dividit en dues parts ben

diferenciades. Per una banda, l’actuació de prevenció, és a dir totes aquelles activitats

que es podrien fer per evitar que comenci un cas de violència escolar, i per una altra

banda, l’actuació de teràpies, és a dir el conjunt d’activitats per tractar un cas que ja hagi

començat i intentar aturar-lo.

13.2 Prevenció13.2.1 Als alumnes:

Consistirà en un conjunt de tutories per treballar en grup amb la finalitat d’instruir uns

alumnes que rebutgin la violència com a solució als conflictes.

Primerament intentarem que assoleixin les següents idees: - 43 - Amira Trabsa


En la classe ens em de sentir tots respectats.

Tots treballem junts.

Els problemes dels altres també ens afecten a nosaltres.

Hem d’acceptar les nostres diferencies.

A continuació es tractarà el terme de “bullying” directament:

Ensenyar-los el concepte d’A.V.E

Conscienciar-los de que es produeix en un àmbit molt proper.

Sensibilitzar-los de totes les conseqüències que el “bullying” pot ocasionar.

Tot això es portarà a terme amb:

1. Xerrades realitzades pels mateixos professors o per entitats socials. És recomanable

que es faci amb la supervisió d’un especialista (psicòlegs, pedagogues...). On

s’expliqui amb claredat i simplicitat totes les idees i els conceptes que han

d’assolir els alumnes i s’han esmentat anteriorment. És important que els

alumnes participin activament en aquestes reunions per tal de despertar el seu

interès: ja sigui amb preguntes, fen que representin una situació de “bullying”...

2. La sensibilització i la conscienciació de l’alumnat es farà mitjançant una sèrie de

material audiovisual:

Treballar la pel·lícula “Cobardes” (Veure pàgina 30 i annex 17.2), és una manera

entretinguda i eficaç de fer que els alumnes es posin en el paper de la víctima.

Treballar la cançó “Nothing to lose”(Billy Talent) (veure annex 17.1) i observar el

seu videoclip4. També pot arribar a ser una bona feina de sensibilització atès a que

els adolescents solen mostrar força interès vers la música a més de les

característiques del vídeo citat.

13.2.2 Als pares:

S’organitzarà en l’escola de pares reunions destinades al tractament del “bullying”.

Aquestes reunions atendran possibles dubtes que tinguin els pares a més de que els

indicaran com educar el seu fill/a per a que estigui a favor de la resolució de conflictes

d’una forma pacífica. També cal indicar als pares les característiques que han de fer que

sospitin de que el seu fill/a sigui víctima o agressor de “bullying”.

- 44 - Amira Trabsa


13.2.3 Als professors:

Rebre per part d’un especialista les directrius per poder realitzar les tutories anti-

violència.

Augmentar la seva supervisió en tots els àmbits de l’espai educatiu.

Establir reunions amb els pares per a possibles inquietuds d’aquests.

Establir regles a la classe contra el “bullying”: clarificacions, elogis i sancions.

Conscienciar i sensibilitzar sobre els efectes del “bullying”

Estudiar les característiques per detectar una víctima o agressor del “bullying”

_______________________________________________________________________4-Per veure video online anar al següent link: http://es.youtube.com/watch?v=F3Y1oxMM6vI&feature=channel_page

13.3 Actuació/Teràpies

13.3.1 Detecció del problema.

Des del professorat:

Observar detingudament la conducta dels seus alumnes, sobretot a com es relacionen

entre ells.

Relacionar, si es dona el cas, les característiques estudiades de la víctima i agressor

amb un determinat alumne.

Des de l’alumnat:

Si es testimoni: notificació immediata als adults de la situació del company que esta

patint “bullying”.

Si es víctima: ser conscient de que es troba en una situació anormal, i iniciativa per

buscar solucions.

Des de la família:

Relacionar les possibles anomalies del fill/a amb les característiques que determinen

que una persona esta patint o efectuant “bullying”.

- 45 - Amira Trabsa


13.3.2 Avaluació de la situació.

Analitzar en quina etapa (veure pàgina 27) es troba el cas que estudiem i la seva gravetat, i en funció d’aquests factors aplicar posteriorment la teràpia adequada.

13.3.3 Actuacions/Teràpies.

Als participants:

Parlar immediatament i individualment amb l’agressor, per fer-li veure que el seu comportament és inacceptable, exigir-li un comportament conforme amb el codi de conducta educativa. Informar-lo de les sancions que se l’imposaran, del privilegis que se li retiraran i de que es notificarà als seus pares. Assegurar-li que no es permetrà que continuï fent mal al seu company, i que es recorrerà a l’expulsió o a la denuncia si es necessari.

Parlar immediatament i individualment amb la víctima, per fer que reconegui la seva situació. Analitzar la víctima psicològicament per veure si la violència ha tingut conseqüències sobre la seva salut. En cas afirmatiu portar-la a un psicoterapeuta per a que apliqui la teràpia adequada. Proporcionar-li activitats i grups on pugui fer amics i aprendre habilitats socials. Dedicar-li especial atenció a la seva afectada autoestima.

Un altre mètode d’actuació és la mediació, que consisteix en reunir els agressors i la víctima, amb dos companys més que fan de mediadors i que coordinen la trobada. Allà es parla pacíficament del conflicte i s’intenta arribar a un acord per a que no tornin a succeir els fets. En general, aquesta no sol ser l’actuació més adequada per als casos de “bullying” ja que sol haver un gran desequilibri de poder entre les dues parts i això pot crear una situació intimidadora vers a la víctima per haver-la enfrontat a l’agressor/s. A més de que les habilitats de comunicació i expressivitat de la víctima poden estar alterades per la por que té per manifestar-les davant de l’agressor.

Als professors:

Comunicar a l’equip directiu el que ha succeït i la nostra intervenció.

Fer un minuciós seguiment de la conducta del agressor i reforçar la seguretat de la

víctima. Oferir al agressor opcions de reeducació. Posar-li com a condició

indispensable per segueixi els seus estudis al centre, que completi cursos de

prevenció de la violència on pugui reduir la seva conducta agressiva i on pugui

desenvolupar empatia pels altres.

Informar als pares i dissenyar amb ells l’estratègia adequada.

- 46 - Amira Trabsa


Als pares:

Si són pares de víctima:

o Promoure l’aprenentatge de habilitats socials del fill/a.

o Donar-li recolzament psicològic especialitzat.

o Parlar del problema obertament.

o Posar-se en contacte amb l’escola per planificar una solució.

o Si el cas és molt greu, canviar el fill d’escola.

o Augmentar el diàleg amb el fill/a, estar més temps amb ell.

Si són pares d’agressor:

o Detectar, parar i prevenir la violència domestica.

o Rebutjar qualsevol programa televisiu o joc violent.

o Posar-se en contacte amb l’escola per planificar una solució.

o Dir al fill/a que no toleraran la seva conducta i que no acceptaran

justificacions possibles.

o Fer-li veure les repercussions sobre la víctima , exigir-li que li demani

disculpes sincerament i que li compensi els danys que li ha pogut causar.

o Imposar càstigs adequats i treure privilegis.

o Augmentar la supervisió i el diàleg amb el fill/a, estar més temps amb ell.

o Donar recolzament psicològic especialitzat per l’agressor.

- 47 - Amira Trabsa


14. Conclusions Les agressions escolars són el conjunt de maltractaments tan físics com verbals

entre escolars de forma reiterada durant un cert temps. Per que pugui succeir ha

d’haver un agressor i una víctima. El maltractat queda exposat física i

emocionalment davant del agressor, de manera que aquesta rutina acaba deixant-li

algun tipus de trauma psicològic.

El “bullying” inclou la violència física (les agressions) i l’intimidació física

(amenaces, intimidacions).

El “mobbing” inclou la violència verbal (coacció, burla) i la violència social

(Exclusió social, bloqueig social, manipulació social).

Denominem agressions y violència escolar (A.V.E) a la suma del “bullying” més el “mobbing”.

El primer psicòleg que va dedicar el seu estudis a les agressions dins del món escolar va ser el noruec Dan Olwes a l’any 1973.

A Espanya no hi va haver estudis oficials fins al 1999, on es va fer un estudi del defensor del menor, encara que anteriorment a Sevilla s’havia fet un programa educatiu de prevenció de A.V.E.

Per estudiar els diferents tipus d’agressions, cal tenir en compte que el més important no es l’acció en sí mateixa, sinó els efectes que poden produir aquestes entre les seves víctimes.

- 48 - Amira Trabsa


La visibilitat de la violència escolar es comparable a la de un iceberg. Només es

pot veure una petita part de la seva totalitat, tan sols es pot demostrar que hi han

agressions quan són físiques, quan en realitat la major part de la violència es fa

psicològicament.

Les agressions que es donen més habitualment dins d l’àmbit escolar són: violència

física, bloqueig social, coacció, intimidació i manipulació social.

L’agressivitat, representa la capacitat de resposta del organisme per defensar-se dels

perills potencials procedents de l’ exterior.

La violència, té un fi destructiu sobre les persones i els objectes i suposa una

profunda disfunció social.

El conflicte, és una situació entre dos i més parts que tenen la perspectiva de que els

seus punts de vista son incompatibles, es una cosa circumstancial a la vida, quelcom

natural y per tant inevitable.

Les persones utilitzen la seva agressivitat per poder resoldre els conflictes i no tenen

perquè haver de resoldre’s amb violència.

La conducta agressiva es condicionada per les idees, els sentiments i les tendències

de comportament d’una determinada persona.

La violència és un problema de poder.

La violència sempre és instrumental, sempre busca algun propòsit, ja sigui material,

emocional, o per pur plaer (cas dels psicòpates).

La violència és incitada directa o indirectament per una sèrie de factors, que en certa

manera han condicionat a que l’agressor es comporti d’una forma excessivament

agressiva, aquests poden ser: biològics, personals (model polític, drogues)

familiars, socials, cognitius, o ambientals (medis comunicació, entorn escolar,

videojocs).

En una situació de AVE, es tendeix a creure que l’agressió només és una relació d’un

contra un, quan en realitat apareixen tres participants: els agressors, les víctimes i els

testimonis.

- 49 - Amira Trabsa


La característica més important dels agressors, és que saben com utilitzar el poder.

Psicològicament, els agressors solen tenir un aspecte en comú: una gran inseguretat

emocional. Hi ha altres trets que caracteritzen els agressors.

Físicament, l’agressor pot presentar aspectes físics molt diversos, predominen el

perfil de mascle forçut.

Els agressors solen tenir un entorn social i familiar que en certa manera els

condiciona i els afavoreix a comportar-se d’una manera conflictiva.

La pressió del grup, influeix, sobretot a l’adolescència, a que es provoquin canvis al

tarannà de les persones, fent que agredeixin als companys sense saber ben bé que fan

ja que s’ho prenen com una broma.

Els agressors poden quedar classificats en diferents categories segons la seva

situació intel·lectual i la seva experiència, parlaríem doncs d’agressors intel·ligents,

d’agressors poc intel·ligents i d’agressors víctimes.

Les víctimes es caracteritzen principalment per mostrar alguna vulnerabilitat i per

no disposar del recolzament del grup.

Les víctimes coincidint amb els seus agressors són persones insegures però es

diferencien en que no es poden defensar soles i no s’autovaloren.

L’aspecte físic és un factor que influeix en part a que comencin les agressions,

encara que no en sol ser la causa directa, no obstant és l’arma que utilitza

principalment l’agressor per ficar-se amb la víctima i explotar així les seves

característiques diferenciadores, ja que aquesta no pot fer res per canviar la seva

aparença.

Les víctimes solen tenir un entorn social i familiar que es caracteritza per una

sobreprotecció familiar i una baixa popularitat.

Podem classificar les víctimes en diferents categories en funció de la seva

experiència i reacció davant l’agressió, poden ser: víctima passiva, víctima

activa/provocadora i la víctima agressor

- 50 - Amira Trabsa


Que una persona sigui víctima o agressor depèn molt del context que estigui vivint,

així, no podem dir de forma precisa si una persona que és agressor en l’actualitat no

pugui esdevenir víctima en un futur o el cas contrari.

Els testimonis són un grup que juga també un paper força important dins d’una

situació de “bullying”. Ells són els que poden permetre o no que continuï la situació

amb la seva participació positiva d’espectadors, que sol ser la simple passivitat

davant del actes de violència.

Trobem diferents categories de testimonis en funció de la relació que mantenen amb

l’agressor o la víctima: amics íntims dels agressors, reforçadors, neutres i

defensors.

El “bullying” provoca una sèrie de conseqüències tan físiques com psicològiques

sobre la víctima.

En general hi ha un conjunt de trets, que ens permeten sospitar de que una persona

esta patit “bullying”

L’escenari del “bullying” és molt variat, i en funció de les característiques de l’espai

es produiran un tipus o un altre d’agressió.

L’espiral descendent, és un model per comprendre el funcionament i la dinàmica

que assoleix el “bullying” i ens mostra de forma esquematitzada els efectes que

provoca el “bullying” a curt, mitja i llarg termini.

La reunió que es va elaborar a l’IES destinada als pares, va ser una bona manera de

assimilar els conceptes bàsics del “bullying” i de fer conscienciar als pares sobre

com pot arribar a ser d’important la seva actuació per disminuir aquest tipus de

problemes.

En la pel·lícula “Cobardes” es veuen reflectits en un cas, molts dels aspectes

estudiats en aquest treball.

Segons els fulls d’incidència que vaig analitzar es pot determinar que no hi ha molt

casos de “bullying” dins del nostre institut, tot i que hi ha conductes que a llarg

termini, si es repeteixen amb certa freqüència, poden arribar a esdevenir casos de

violència escolar. - 51 - Amira Trabsa


L’enquesta realitzada ens permet observar que hi ha que alumnes que no tenen una

idea molt clara de què és el “bullying”, i que hi ha molts testimonis però poques

víctimes i agressors.

Per pal·liar i solucionar el “bullying” es pot elaborar un projecte de prevenció i

teràpies.

15. Abstract

The content of this research is about a dangerous violence that is developing, beyond

adult’s grasp in an atmosphere that it should have to look after children’s behaviour and

education. We are talking about bullying, a non-considered kind of violence that has

many bad consequences for all our society.

I started this investigation trying to know the basic concepts about different kinds of

violence that a student can suffer. I reach this objective through a bibliographic work

and by attending at an interesting parents meeting which was held at our school. Then I

studied the circumstances that can influence a person to become violent, and his

hypothetical psychological profile. Finally I wrote about the dynamic of the bullying, in

other words, the stages that each participant of bullying lives through the aggression, and

the effects on them.

Once I had all the theoretical part, I started with the practical investigation to know if

IES Bisbe Berenguer has cases of bullying in it classes. I prepared a questionnaire that

the students answered. I also analyzed the incidence papers. At the end I pile up all the

results in a statistical work.

As a product of the investigation, I designed a plan for the school to prevent and to solve

bullying problem. Moreover, I created a web side to show to all the students and

teachers the results of the investigation.

Last but not least, I want to say that this work helps me to be more conscious of a big

problem that I was used to see and however, I had played it down. Bullying affects all of

us and we are doing almost nothing to solve it.

- 52 - Amira Trabsa


16. Bibliografia Llibres:

ARÁN, M. Josep (2001). Et alt. Psicologia. Primera edició. Barcelona: Teide. .

BEAN L., Allan.(2006).Bullying aulas libres de acoso. Primera edició. Barcelona: Graó.

CEREZO R., Fuensanta. (2201) La violencia en las aulas. Primera edició. Madrid: Piràmide. .

MCFARLANE. Aidan, Et alt. (2005)“Bullying”Quan els joves són víctimes i agressors. Primera edició. Alzina: Bromera.

PIÑUEL, Iñaki, Et alt. (2007). Mobbing escolar. Primera edició. Barcelona: CEAC.

RODRÍGUEZ, Nora.(2004) Guerra en las aulas. Primera edició. Madrid: Temas de Hoy, S.A.

RODRÍGUEZ, Nora. (2006) Stop Bullying. Primera edició. Barcelona: RBA.

SULLIVAN, Keith, Et alt.(2005) Bullying en la enseñanza secundaria. Primera edició. Barcelona: CEAC.

BAREA, Consuelo (2005) Dossiers sobre el “bullying”

Pàgines web:

http://es.geocities.com/baldomeroab/t/acoso.htm

http://contenidos.universia.es/especiales/bullying/que-es/index.htm

http://www.acosoescolar.com/

http://www.guiainfantil.com/educacion/escuela/acosoescolar/index.htm

http://fete.ugt.org/PRL/portal_preventivo/riesgos/riesgos_relacionados_con_la_ergonomia_y_psicologia/riesgos_psicosociales/Bulling/bulling.htm

http://el-refugio.net/

http://www.acosoescolar.com/inicio/CISNEROSX.pdf

http://www.acosomoral.org/barri1.htm

- 53 - Amira Trabsa


http://totseduquem.bloc.cat/category/12363/33036

http://sosbullying.iespana.es/

http://psicobarri.iespana.es/

http://www.espaciotodobien.com/documentos/hostigamiento/Dinamica_Bullying_y_Psicopatologia_en_Adolescentes.pdf

http://conflictoescolar.wordpress.com/category/bullying/page/3/

http://www.aapi.org.ar/Aapi/Bulliyng.pdf

http://www.educa.aragob.es/iespijac/convivencia/acoso.htm

- 54 - Amira Trabsa

Treball de Recerca (bullying escolar)

Documents

Transcript of Treball de Recerca (bullying escolar)