TREBALL CAFE GRANOTA (POL G. I MARC).pdf

MARC REBOLLAR I POL GALEA

TREBALL SOBRE EL CAF DE LA GRANOTA

1. UN BARRIL DE SAB MOLL

1. Des del primer moment entrem en lartifici que formar el fil conductor de moltes de les narracions

que hi ha aplegades dins del llibre: el vell Cristfol conta moltes de les histries de la vila a una

persona molt ms jove (que en molts casos apareix autoesmentada com a cronista) en un espai tan

significatiu com s un caf, el Caf de la Granota:

a) Qui s en realitat el cronista? s un jove historiador.

Quina funci t plantejar les histries des daquest punt de vista?

El que diu el cronista no afecta a la historia ja que no influeix.

Quin rendiment dna a Jess Moncada ls daquest artifici en moltes de les narracions?

Lnic que ens serveix s per saber que pensa durant tota la histria.

b) Quines caracterstiques i quines funcions dels cafs dabans, sobretot els dels pobles, fan

que puguem considerar el Caf de la Granota un espai especialment significatiu a lhora

dexplicar i recollir les histries?

Els cafs dabans eren un punt de reuni per a tota la gent del poble, on anaven a fer la tarda,

consumint alguna beguda, mentre parlen de les seves coses o de les coses que els hi ha passat durant

el dia.

2. Jess Moncada, per a introduir-nos en lambient del dia dels fets, usa les frases segents:

uns nvols destalz baixaven per lEbre

pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols

un dia lleig, xiquet, daquells que tesmolen els nervis

s com si lautor ens digus que sest preparant tempesta, al cel i als carrers de la vila de

Mequinensa:

a) Comenteu la relaci entre aquesta descripci de lambient i lencadenament dels

esdeveniments que ens sn explicats desprs.

A causa dels nvols, va comenar a ploure i la pluja, laigua, s el que li causa a en Florenci que

li rellisqui el barril.

b) Contraposeu les caracterstiques del carcter i la manera de ser de Pere Camps i de

Florenci.

Eren totalment diferents. En Pere era tot un envejs i sempre estava insatisfet. En canvi, en

Florenci era alegre i no es queixava de res.


c) Recolliu els noms dels diferents personatges amb qu va topant Florenci i els comentaris

que fan alguns dells. Poseu-vos en la pell de Florenci i digueu qudevia estar pensant en el

seu interior. Quina crrega li afegeix el fet que es posi a ploure?

El barber, la Clenxa.

3. Totes les circumstncies aboquen al desenlla: el barril de sab moll baixant descontrolat per

la costa evidentment, molt ms de pressa que no havia pujat fins a estavellar-se i produir

un gran espetec. Lautor planteja diverses hiptesis. Digueu per quina us inclineu cadasc de

vosaltres i justifiqueu la resposta:

se li va esmunyir de les mans perqu el sab moll llisca molt

Va ser a causa de que el sab rellisca molt i quan es mulla encara ms. Aix que s de sentit com.

va ser a causa del cansament,

no va ser casualitat que el barril baixs just en el moment que Pere Camps pujava per la

costa.

4. Justifiqueu per qu a Florenci li va quedar el renom de Ssif de la Ribera. A ms, busqueu qu vol

dir lexpressi un treball de Ssif.

Ssif va ser obligat a empnyer una pedra enorme pendent amunt per un vessant costerut, per abans

d'arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Ssif havia de tornar a comenar

de nou des del principi.

En relaci a aquesta histria, en Florenci es va quedar amb aquest mot.

2. LA PLAGA DE LA RIBERA

1. Valeri, la Plaga de la Ribera, viu una terrible dualitat: t molta traa per a fer tota mena de treballs

casolans, per s un veritable malastruc a lhora dexercir la que s la seva veritable vocaci: fer de

delinqent. Des daquest punt de vista, lhabitual distinci entre virtuts i defectes sofreix una

transposici i, per a la Plaga de la Ribera, sn defectes el que en altres serien virtuts, i voldria posseir

unes virtuts que la majoria tenim etiquetades com a defectes o males conductes:

a) Feu una llista de les coses honrades que fa i sap fer Valeri.

Cuinar, pintar les parets de la casa, fer algunes tasques de la llar (com escombrar, netejar)

b) Feu una llista del episodis en qu ha tingut veritable malastrugana i digueu quines

qualitats voldria tenir Valeri, la Plaga de la Ribera.

Ell voldria tenir una verdadera qualitat en la delinqncia, cosa que vol ser, delinqent.

c) Quins sn els elements que contribueixen que la Plaga de la Ribera sens faci simptic?

Al principi sembla un criminal, ja que estava a la garjola, per desprs et dones compte que s bona

gent, ja que s molt simptic amb qui lacull a casa seva i no sescapa de la casa, cosa que podria

fer.

A ms, el pobre no pot ser un delinqent, ja que sembla ms haviat un amo de casa.


3. ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA

1. El conjunt de fets explicats en aquest conte transcorren en quatre moments diferents.

Escriviu, de manera sinttica, tots aquells fets que apareixen al relat i classifiqueu-los segons

els quatre dies en qu va ocrrer cadascun dells:

Temps Fets

Mort Nicolau Vilaplana Al bar en Nicolau es discuteix amb en Soler,

que ha fet trampes a la Botifarra

Enterrament Nicolau Vilaplana Al final tot el poble va a lenterrament, encara que la majoria voldrien estar veient el futbol,

que est jugant l'equip en aquell moment.

El Vell Cristfol explica els esdeveniments Quan eren a lenterrament, els que assitien escoltaven els gols des del camp de lequip.

Per no podien cridar dalegria per respecte del mort.

Dimecres anterior a lexplicaci den Cristfol

4. PARAULES DES DUN OLIVER

1. Aquest relat est presentat en forma dun llarg monleg (el que lhome que hi ha enfilat dalt

dun oliver adrea a Isidre, el propietari del tros) i es construeix al voltant duna doble sorpresa.

Expliqueu els motius per qu lhome que hi ha dalt de loliver t un ensurt i quina s la seva

preocupaci o el seu problema. Desprs, expliqueu tamb els motius de la sorpresa dIsidre i

quin s el seu neguit.

Lhome que s a sobre de larbre, el qual no sabem el seu nom, est recollint les olives de loliver.

De cop lIsidre, lamo del camp, apareix. Lhome enfilat li explica que est recollint les seves olives

perqu va veure que ning les recollia i que ell, lIsidre, tampoc poc a causa de que treballa en una

tenda al poble. Llavors explica que ell sha ofert a recollir-li les olives, per que desprs li donaria a

ell, que li va dir a la seva dona que li digus, per que segurament a ella si li deuria oblidar.

LIsidre no el creu, amb el qual comena a donar-li cops amb un pal per a que baixi, ja que es pensa

que li est robant. Lhome enfilat vol que pari ja que segons ell el que diu no s real, i que si es cau

es trencar la crisma.

2. En el text es poden distingir tamb dos eixos temporals, la transici entre els quals est

marcada pel fragment segent. Diferencieu tot el que sexplica abans i desprs daquest

fragment segons la informaci que aporta i la funci que t en el conjunt del relat:

Abans li relata que va veure aquestes oliveres sense cuidar i sabent que eren de lIsidre li va dir a la

seva dona que quan ans a la tenda, que li digus que ell les en agafaria...

Aix que, avui, a punta de dia, he carregat sacs i borrasses al tractor i ja ho veus: la feina gaireb

enllestida! (p. 23)

El desprs s la reacci negativa de lIsidre en front un acte, que ell creu delictiu.


5. INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA DELIES

1. El relat se centra en els pocs minuts que va durar la correguda dElies Santapau entre casa

seva i el caf de Silveri, lloc de parada dels autocars de la lnia de Lleida:

[...] lElies Santapau va eixir descopetada de casa seva, al cap de dalt de la costera del Forn, i va

iniciar la correguda desenfrenada i memorable a travs de la vila que deix esbalats els vens que

la presenciaren. (p. 25)

Ja cap al final del relat descobrim el veritable motiu daquesta correguda desenfrenada. El

cronista ens el presenta com qui no vol la cosa, desprs dhaver dedicat la major part del text a

les disquisicions sobre els minuts que va durar la correguda, el trajecte seguit, les condicions

que la van poder condicionar, etc. Expliciteu clarament la causa que va empnyer Elies a crrer

com un esperitat.

Tota aquesta correguda era per a dir-li al ordinari que no feia falta que ports les medecines.

2. Vist aix, digueu qu considereu ms important a lhora que el fet hagi quedat fixat a la

memria collectiva del poble: la rapidesa de la correguda o el motiu que la va desencadenar.

Ha quedat ms fixat la correguda, ja que tothom deia o sabia per on havia passat lElies i a quina hora,

per ning sabia el motiu concret.

3. Com valoreu lactitud dElies? Amb quins adjectius la podeu qualificar?

s un actitud de garrepa, ja que el que volia era estalviar-se aquests diners de les medicines.

Garrepa, Rasca-butxaques

4. Relacioneu el motiu de la correguda amb el plantejament irnic, i fins i tot cmic, del relat.

Busqueu, tamb, alguna frase que pugueu qualificar de sarcstica.

Sembla que li preocupen ms els diners que la salut de la seva via.

5. En aquest relat el personatge del cronista no queda amagat del tot darrere la histria, sin

que t un cert protagonisme. Expliqueu-ho.

s un narrador, per sembla el qual pregunta a tothom del poble que han vist, com si fos un detectiu.

6 FUTBOL DE RIBERA

1. Breu resum i comentari del conte

Ens situem en un partit de futbol entre els locals contra els visitants. Aquell dia, hi havia molta

afici al camp. Aquest camp es trobava situat entre el riu Segre i lEbre.

En aquell dia, hi havia perill que els rius es desbordessin.

Durant el partit els rius es desborden i laigua inunda el camp, cosa que sorprn als visitants,

per que no els agafa per sorpresa als locals, que ja estan acostumats. Aix doncs, aprofitant

que els visitants no jugaven amb aquestes condicions, els locals van decidir marcar sis gols.

7. SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES


1. El conte de Jess Moncada t, en aquesta ocasi, forma de carta. Tanmateix, lautor de la

carta no sap escriure i sha de valer duna altra persona que faci la tasca de la redacci fsica:

2. Desprs del llarg primer pargraf, lautor de la carta es presenta.

Per qu fa la precisi que fa? Per a saber qui s i per a presentar el tema en qesti.

Quin recurs usa la gent de Mequinensa a lhora de distingir famlies que porten un mateix cognom?

Utilitzen els recurs de la situaci geogrfica de les cases. Es refereixen a Nord, centre i Sud per

saber si es refereixen als que viuen dalt del poble o als de baix.

A ms, en aquest cas, el del Nord i Sud, tenen un tret en com, que els ulls els tenen de diferent

color, la qual cosa costa ms a diferenciar-los. Encara aix tenen la manera de saber quina famlia s

quina. A partir de si el color negre dels ulls el tenen a l'esquerra o, per laltre banda, el blanc.

8. PRELUDI DE TRASPS

1. Breu resum i comentari del conte

La tia Ramona sen recorda de tot fins i tot sen recorda dels records dels altres i grcies aix

encara recorda el que va passar amb lvia i lavi.

L'avi volia plantar una figuera al pati, per l'via no hi estava d'acord i el volia fer canviar de

pensament, per no va poder. L'avi va dir que a l'endem plantaria la figuera, i aix ho va fer. La tia

Ramona recorda exactament la conversa entre lavi i l'via, per el que no recorda s que l'via

menciones la figuera, la tia Ramona creu que no va parlar mai ms a la vida de la figuera. La tia

Ramona recorda fil per banda el que va passar aquell dia. L'via diu que no para de recordar quan la

seva cunyada va tallar la figuera, diu que encara recorda el xerric de la serra. L'avi en sentir-ho no

digu res, perqu feia un quart d'hora que havia mort.

La tia Ramona, la tia Teresa i la tia Carme, necessitaren Du i ajut per acabar d'amortallar l'arbre.

L'via est espantada, no vol morir perqu sap que el seu marit l'espera fa quinze anys per demanar-

li comptes. L'via no va pensar, va tallar la figuera sense pensar que ara que est a punt de morir es

penedeix, perqu sap que el seu marit l'est esperant per demanar-li comptes del perqu ho va fer.

9. ELS DELFINS

1. Expliqueu la relaci entre la lluita per la successi i el ttol del conte, tot responent les preguntes

segents:

a) Quina monarquia usava originriament el nom de delf per a designar el pretendent a la corona?

Es deia servir a la monarquia Francesa.

b) Quina extensi de significat ha tingut aquest mot? Coneixeu altres casos en qu susi?

Delfina de Frana, per a la esposa del futur rei de frana

c) Dacord amb el to del conte, queda justificat el ttol Els delfins? A quins personatges es

refereix?


Es refereix al personatge que eredara la seva tasca de donar les condolencies als familiars del mort

ell es mori.

10. UN ENIGMA I SET TRICORNIS

1. El ttol fa referncia al cas que han de resoldre els set gurdies de la guarnici de la vila. Les

ordres de les altes jerarquies sn taxatives: cal acabar amb lescndol i arrestar el culpable:

a) Enumereu i descriviu els diferents gurdies civils que apareixen esmentats al relat. Si alg de la

classe t traa de dibuixar, podreu fer la caricatura de cada un dells.

Epifiano Torrijos la Broca (primer gurdia), Don Hermgenes Martnez (sergent comandant del

post i rbitre pirata).

b) Observeu el to que usa Jess Moncada quan parla dels gurdies civils. Com el qualificareu?

Els qualificaria de incompetents

c) Expliqueu de quina manera el zel investigador dels gurdies altera la vida dels vilatans. Detalleu,

de manera especial, el motiu pel qual podia ser perillosa la presncia de la cotorra Salom al Caf

de la Granota.

Els altera, ja que es un metode lent i si segueix apareixent aquest arbitre fals, lequip local sortiria

perjudicat.

11. AMARGA REFLEXI SOBRE UN MANAT DE CEBES

1. Sn innombrables les vegades que Manuel la Lloca fa aparicions nocturnes per diversos indrets

de la vila, sempre nafrat i fet un pendatxo. Horaci, el sereno, en lepisodi narrat lacompanya cap a

casa i, llavors, la Lloca se sincera:

Maledes cebes, Horaci, maledes cebes! Per qu lhavia de robar, aquell manat, insensat de mi,

tanoca de mi, ruc de mi, de lhorta del Pasqual, si jo en tenia de ms lludes a la meva? Per qu

mhavia de guipar en aquell precs moment el malparit de Pere Sabata, el qual va anar igual que

un llamp a contar-ho al sergent? Ja vam ser-hi! Em van dur a la caserna i all va eixir tot a la llum,

les cebes i el que no eren les cebes [...]. (p. 65)

a) Enumereu tot el que no eren les cebes, s a dir, els fets delictius que havia coms la Lloca.

Cap

b) Expliqueu per qu la Lloca sha vist obligat a fer de confident de la Gurdia Civil.

Es veu obligat a fer de confident ja que lenxampen robant les cebes.

c) Raoneu per qu la Lloca maleeix un manat de cebes, un manat de cebes molt concret.

Perqu el van enxampar per robar aquell en concret, ja que no el van enxampar per la resta de coses

que havia robat o noms havia robat aquelles cebes.

12. LASSASSINAT DEL ROGER ACKROYD

1. En el llibre que estem analitzant, unes vegades Jess Moncada ens va explicant fets i causes i ens

amaga el desenlla fins al final, i en altres ocasions ens diu de bon comenament el desenlla de la

histria i el relat t la funci danar-nos presentant les causes que han portat a aquella fi.

Classifiqueu els relats del recull El Caf de la Granota segons aquest criteri i, desprs, digueu on

collocareu la narraci Lassassinat de Roger Ackroyd.

El collocaria al final del relat.


2.Tenint present tota la narraci que ara analitzeu, digueu quina tcnica usa lescriptor per anar-nos

presentant les motivacions que van portar el protagonista a engegar-li una perdigonada a Teodor de

Peris. Qui sn els dos interlocutors del relat? Des de quin punt de vista ens sn presentats aquests

dos interlocutors?

La motivaci va ser el fet de que es va veure reflectit amb el protagonista del lllibre ue estava

llegint.

Sn en Jesus Moncada i el llibre.

Son presentats des dun punt de vista extern

13. AMOR FATAL EN DECBIT SUP

1.Valoreu el fet que tot el relat sigui un joc dimatges, les dels retrats dels avantpassats i la duna

actriu. Comenteu tamb quina contraposici es produeix.

Es un joc dimatges ja que, ja que hi ha imatges dels seus avantpasats, i el de lactriu nua, i aixo fa

que mentre mira descaradament a la actriu nua no pari de pensar que pensarien els seus avantpasats

si el veiessin fent aquest acte.

14. GUARDEU-VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES

1. Analitzeu la conducta i els sentiments de cada un dels personatges. Jutgeu el comportament adlter

de Marcell quan viatja a Tortosa per motius de feina.

Gabriela Cabanelles, sofreix una obsessi pel seu fill, a qui protegeix en excs ja que pensa que pateix

una malaltia. Des del naixement del nen mostra absolut desinters pel Marcell.

Marcell Monegre, es sent abandonat per la seva dona i s per aix que recorre a la Paulina, una

prostituta de Tortosa.

Carlos Monegre, es troba sota una influncia malfica

Adelaida, es preocupa molt per l'estat de la seva filla i del seu nt i durant tot el viatge es troba

neguitosa i fora angoixada

Carlota, est una mica ressentida amb la seva nora pel seu desinters respecte al seu fill i s troba

molt neguitosa durant el viatge

2.Destrieu aquells detalls del relat que ens permeten saber que es va celebrar un judici a Gabriela.

Se sap ja que a part de que la Gabriela tenia un transtorn compulsiu pel seu fill, i aquest transtorn la

va portar a fer actes de maldat

2.Les referncies al judici i el final de la narraci ens permeten deduir que Gabriela va matar alguna

de les tres persones que lestaven esperant. Quin motiu la porta a cometre aquest acte?

Perque li estaven fent mal al Carlos

TREBALL CAFE GRANOTA (POL G. I MARC).pdf

Documents

Transcript of TREBALL CAFE GRANOTA (POL G. I MARC).pdf