TRANSPOSICIÓ

DIDÀCTICA Models d’Ensenyament

BLOC IV

MODELS D’ENSENYAMENT (DIDÀCTICS)

Referència

Model d’ensenyament

Pla estructurat que pot utilitzar-se

per a:

• Configurar un currículum

• Dissenyar materials didàctics

• Orientar l’ensenyament a les

aules

Models d’ensenyament

Són models d’aprenentatge

perquè quan ajudem als nostres

alumnes a obtindre informació,

idees, habilitats, valors, maneres

de pensar i mitjans per a

expressar-se, també els estem

ensenyant a aprendre

Models d’ensenyament

Com que no existeix cap model

que siga capaç de fer front a tots

els tipus i estil d’aprenentatge no

hem de limitar els nostres

mètodes a un model únic

Protocol d’anàlisi

dels Models

d’Ensenyament

Requeriments

Condicions

Recursos

Principis

de resposta del

alumnes

Professor- alumnes

rol, funcions,

responsabilitats

Procés

Disseny, ensenyament,

aprenentatge i avaluació

Finalitat

Objectius

Criteris

Suposats

Persona

Aprenentatge

Coneixement

Bibliografia

Anglès

Espanyol

Internet

Biografia

Personal

Acadèmica

Professional Resultats

Didàctics

Educatius

1. AUTOR

8. SIST. DE

RECOLÇAMEN T

3. TEORIA

2. RECURSOS

7. REACCIÓ 4. INTENCIÓ

5. FASES 6. RELACIONS SOCIALS

9. EFECTES

LA INTEGRACIÓ DELS MODELS D’ENSENYAMENT

Fam

ílies

de

mo

del

s d’ensenya

ment/ap

renen

tatge

CONDUCTUALS Instructius

COGNITIUS/ CONSTRUCTIUS

Indagació científica

SOCIALS

Cooperatius

Dialògics

PERSONALS Individuals

Models personals:

- Ensenyament no directiu

Models conductuals:

- Ensenyament directe - Simulació

Models socials:

- Investigació grupal - Joc de rols - Jurisprudencial

Models processament de la informació:

- Inductiu bàsic - Formació de conceptes - Indagació científica - Memorístic - Sinéctica - Organitzadors previs

Fam

ílies

de

mo

del

s d’ensenya

ment/ap

renen

tatge

CONDUCTUALS

• Basats en teories conductistes.

• Els éssers humans modifiquen la conducta d’acord amb la informació sobre l’èxit en la realització de les seues tasques.

• Es centren en la conductes observables i en tasques i mètodes clarament definits

CONDUCTUALS

Composició Dissenyat per a

Model de control de contingències. (Skinner, 1953)

Desenvolupar algunes activitats bàsiques de comportament

Model d'autocontrol. (Skinner, 1953)

Desenvolupar algunes habilitats bàsiques de comportament personal i de relació social

Model d'instrucció programada. (Block y Bloom , 1971)

Facilitar el domini dels continguts a través de la seua organització en unitats menudes.

Model de relaxació. (Rim y Masters, 1974 y Wolpe, 1969)

Controlar i reduir l'estrès i l’ansietat.

Model de reducció d'estrès. (Rim y Master, 1974 y Wolpe, 1969)

Ajudar a substituir l'estrès mitjançant la relaxació en els problemes socials.

CONDUCTUALS

Composició Dissenyat per a

Model d’entrenament afirmatiu (Wolpe y Lazarus, 1966 y Salter, 1964)

Facilitar l’expressió directa i espontània dels sentiments en un medi social.

Model de descondicionament.

(Wolpe, 1969)

Facilitar el canvi de conductes adquirides

Model de entrenament directe. (Gagné, 1962 y Smith y Smith, 1966)

Desenvolupar comportaments i habilitats personals

Model d'aprenentatge per al domini. (Block y Bloom, 1971)

Finalitat acadèmica de domini dels continguts

Model d'instrucció directa. (Good, Brophy, 1986)

Per a facilitar la relació clara i directa entre objectius y activitats, així com la supervisió continua dels alumnes

COGNITIUS I CONSTRUCTIUS

• Com incrementar l'impuls natural dels éssers humans, de comprendre el món a partir de:

• Obtenció i organització de la informació

• Percepció dels problemes

• Gènesi de solucions

• Elaboració de conceptes i d’un llenguatge que permeta transmetre’ls

COGNITIUS I CONSTRUCTIUS

Composició Dissenyat per a

Pensament inductiu. (Hilda Taba, 1966)

Desenvolupar els processos mentals inductius, el raonament acadèmic i la construcció de teories

Model d’indagació. (Richard Suchman, 1962)

Facilitar l’aprenentatge de continguts per descobriment

Model d’investigació científica. (J. Schwab , 1965)

Ensenyar el sistema d’investigació propi d’una disciplina

Model de formació de conceptes. (J. Bruner, 1967)

Desenvolupar el raonament inductiu i l’anàlisi conceptual

COGNITIUS I CONSTRUCTIUS

Composició Dissenyat per a

Model de desenvolupament cognitiu. (Piaget, 1952)

Potenciar el desenvolupament intel·lectual general, especialment el lògic

Model d’organització intel·lectual. (Ausubel, 1963)

Potenciar l’eficàcia del processament de la informació per absorbir i relacionar cossos de coneixement

Model de memorització. (Lorayne y Lucas, 1974)

Incrementar la capacitat memorística

Model de mnemotècnia. (Lewis, 1982; Anderson, 1976)

Facilitar la memorització dels continguts a través d’un conjunt de tècniques

Model de sinéctica (Gordon, 1952) Incrementar la capacitat creativa

SOCIALS

• Es centra en la nostra naturalesa social, en com la interacció social pot millorar l’aprenentatge acadèmic i generar conductes integradores i democràtiques

SOCIALS

Composició Dissenyat per a

Model d’investigació de grup. (Dewey, 1916 y Thelen, 1960)

Desenvolupar la participació en processos socials, combinant habilitats interpersonals i investigació acadèmica

Model d’investigació social. (Massialas y Cox, 1966)

Desenvolupar la capacitat de resolució de problemes socials mitjançant la investigació acadèmica i el raonament lògic

Métodes de laboratori. (NHL) (Bradford, Giba y Benne, 1964)

Desenvolupar habilitats personals i de grup

Model jurisprudencial. (Oliver y Shaftel, 1967)

Desenvolupar la capacitat de resolució de problemes socials mitjançant l’estudi de casos

SOCIALS

Composició Dissenyat per a

Model de jocs de rols. (Shaftel y Shaftel, 1967)

Desenvolupar els valors personals i socials

Model de simulació social. (Boocock, 1968 y Gwetzkow, 1963)

Desenvolupar la comprensió dels processos de decisió i la forma personal de decidir

Model de cooperació entre pars. (Jhohnson y Johnson, 1975 y 1999)

Facilitar l’aprenentatge

PERSONALS

• Afavoreixen un desenvolupament mental i emocional més saludables: autoconfiança, sentit realista del jo, empatia vers els altres

PERSONALS

• Tenen en compte les necessitats i les aspiracions dels estudiants, als quals seleccionen el que volen aprendre i de quina manera ho volen fer.

• Desenvolupen maneres específiques de pensament qualitatiu: creativitat i expressió personal

1. Model d’ensenyament no directiu (Rogers, 1951)

Seqüència didàctica

És la unitat mínima del procés d’ensenyament i

aprenentatge que reuneix tots el elements que

defineixen este procés:

• Intencions educatives, finalitats i objectius

delimitats

• Continguts específics

• Activitats en un ordre determinat per assegurar

l’aprenentatge dels continguts

• Criteris, procediments i instruments d’avaluació

Qüestionari

1. La seqüència d’activitats condueix a la realització d’un producte final que és una tasca social (participació de l’alumnat en una pràctica social rellevant).

2. Comprova si la teua seqüència inclou o es basa en un desenvolupament didàctic coherent:

a) Inclou com a mínim, alguna activitat de motivació, de planificació, de desenvolupament, de sistematització d’allò que s’ha après, d’avaluació.

b) Si s’ha escollit una seqüència recognoscible: Aprenentatge per projectes, estudi de casos, simulació

3. Comprova si els models d’ensenyament (o què família) que utilitzes en les teues classes són els adequats per a desenvolupar els tipus de pensament que has identificat com a prioritaris.

4. Convé planificar les activitats d’avaluació per a tindre previstos els recursos necessaris i el temps que requereix la seua realització.

Qüestionari

Identifica

ACTIVITAT

FAMÍLIA DE MODELS DIDÀCTICS

(CONDUCTUALS, COGNITIUS, SOCIALS I PERSONALS)