Navarro realitza alguns intents d'obertura política, però aquests intents van ser mínims.

Al juliol de 1974 Franco va emmalaltir i va delegar les seves funcions com a Cap de l'estat en el príncep

Joan Carles fins que es va recuperar novament el setembre de 1974. A principis d'octubre de 1975,

Franco va fer la seva última aparició pública des del balcó d'Orient, on rebutja les manifestacions dels

països democràtics d'Europa. Dies després, Franco va emmalaltir greument i Joan Carles va tornar a

assumir els seus poders. Franco va morir el dia 20 novembre 1975 després de tres setmanes d'agonia.

Va morir als 83 anys d'edat. L'endemà passat (el 22 de novembre de 1975) Joan Carles I és nomenat rei

d'Espanya per les Corts i pel Consell del regne. S'inicia llavors la transició democràtica (1975-78), un

període de tres anys que conduiria a la creació d'una monarquia parlamentària i democràtica.

El mateix 22 de novembre, Joan Carles va confirmar el president Carlos Arias Navarro amb un govern

format per militars, antics franquistes i alguns reformistes com Fraga. No obstant això, l'entesa entre el

rei i Arias Navarro va ser difícil. Aviat es va veure que Arias Navarro no era l'home adequat per dur a

Espanya cap a la democràcia, ja que sempre havia mostrat la seva fidelitat a Franco. Des de llavors el rei

va tenir una idea recurrent: convertir-se ell mateix en el motor del canvi.

La Transició democràtica (1975-

1978) és el període transcorre-

gut entre la mort de Franco i

l'aprovació de la Constitució de

1978. Van ser tres anys de pro-

fundes reformes fins a aconse-

guir la democràcia plena, gràcies

a la tasca dels responsables

polítics del moment, però so-

bretot al poble espanyol que

demandava la necessitat de pro-

funds canvis polítics i socials. En

aquest procés de canvi cal as-

senyalar les figures del rei Joan

Carles I i d'Adolfo Suárez, que

van posar tot el seu esforç en la

restauració de la democràcia a

Espanya i són dues figures claus

en aquest procés de democra-

tització.

La fi del règim (1975-1978)

Després de la mort del general

Franco, el 20 de novembre de

1975, els esdeveniments es van

succeir d'una manera molt dife-

rent del que van imaginar els

que pretenien la continuació del

franquisme sense Franco. Té

lloc un procés de transició polí-

tica que va comportar el des-

mantellament de la dictadura

franquista i la instauració d'un

sistema democràtic que va que-

dar plasmat en la Constitució de

1978. Va ser una etapa difícil ja

que al problema polític s'unia la

tremenda crisi econòmica d'àm-

bit internacional, originada per

la crisi del petroli, i que es tra-

duirà en vagues i manifestacions

reclamant solucions.

La instauració de la monarquia i

el govern d'Arias Navarro

Després de l'assassinat de Ca-

rrero Blanco per part d'ETA (el

20 de desembre de 1973), Car-

los Arias Navarro va ser nome-

nat president del Govern. Arias

La Transició i Espanya fins l’actualitat

CULTURA 1 6 / 0 3 / 2 0 1 2 V O L U M E N 6

Canvis socials

Canvis demogràfics

C U L T U R A

Canvis Econòmics i polítics

Piràmide Poblacional

L'evolució demogràfica del noste país en els últims vint anys, es

caracteritza per un procés de conversió als mo-

dels demogràfics dels nostres veïns europeus.

Aquests anys que gairebé han transcorregut des de 1978

a 2012, suposen per a Espanya des del punt de vista demo-

gràfic, a transformació cap a una estructura poblacional propia

de països industrialitzats, desenvolupats i democràtics.

Aquesta estructura demogràf ica es caracter i -

t z a p e l s s e g ü e n t s t r e t s

*Estancament general en el creixement de la població, que

s'aproxima al creixement "Zero".

*Descens progressiu de la fecunditat i natalitat amb el conse-

güent descens del nombre de joves.

*Descens relatiu també progressiu de les taxes de mortali-

tat, augment de l'esperança devida en néixer, amb el conse-

güent envelliment de la població.

*Increment dels índexs de dependència per l'acció conjunta de

descens de joves i aument d’ancians.

*Es pot dir que demografia equival a descripció de la po-

blación amb l’estudi estadístic d'una col · lectivitat huma-

na, segons la seva composició i estat d'un determi-

nat moment o segons la seva evolució històrica.

*La caiguda de la natalitat i fecunditat

Actualment, la població espanyola té una de les taxa de

natalitat més baixes del món desenvolupat, passant de

19 per mil el 1970 a 9,2 en 1997. La caiguda del nombre

de fills per dona, és a dir, la fecunditat, ha estat enor-

me en els darrers anys passant de 4,7 fills per dona el

1900; 2,4 en 1950; 2,8 el 1970 i 1,38 fills per dona en l'ac-

tualitat).

Aquests canvis s'expliquen en general gràcies

als canvis socials, econòmics i culturals de

les últimes dècades.

Aquests factors afavoreixen el retard de la edat de matri-

moni i la tardana emancipació dels joves quan tots

dos membres han estabilitzat la seva situació perso-

nal i professional.

*Mortalitat i mortalitat infantil

Les taxes de mortalitat presenten actualment valors molt

baixos (8.85 per mil en 2011). Quant a

la mortalitat infantil s'ha reduït des de les 7,2 defuncions

de menors d'un any per cada 1.000 naixements el 1991

a les 3,3 el 2012.

L'augment del percentatge de persones grans està provo-

cant un increment en la mortalitat, cosa habitual en els

països desenvolupats amb població envellida. el

envelliment, que determina en gran mesura l'evolució de

la taxa de mortalitat i es produeix com a conseqüència de

l'ampliació de l'esperança de vida.

*Moviments migratoris

En molt poc espai de temps, Espanya ha passat de ser

un país d'emigració a ser un país d'immigració. El canvi

de dinamisme de l'economia espanyola al llarg

dels anys noranta i la consolidació de la mateixa des de prin-

cipis segle XXI.

La població en 1991 era

de aproximadament 360.000 h. amb un 0,91% de la

població total i en l'actualitat la població estrangera supera

els 6,7 milions suposant un 13% del total.

Des de l'any 1978 hi ha hagut múltiples

i continus canvis en l'estructura de la societat espanyola.

Com a elments més importants i punts d'inflexió dins del

context socialpodem assenyalar dos:

1 - Llei del divorci del 1981. La seva aprovació de suscitar

una irada i indignadaresposta per part de la jerar-

quia catòlica i retrets per propis miebros d'UCD. Des d'a-

quest any, més de 600.000 parelles es van divorciar a Es-

panya i, en poc més de 24anys, per a la socie-

tat espanyola la ruptura del matrimoni s'ha tornat una co-

sa totalment natural.

2

2 - Llei de Despenalització parcial de l'avortament de

1985. L'avortament era un delictecastigat en el Co-

di penal sense excepcions fins a 1985, en que aquesta re-

forma del Codi, coneguda popularment com "llei de l'a-

vortament", va establir uns supòsits en què,per concó-

rrer determinades circumstàncies, l'avortament no

serà punible.

El canvi social més important ha estat el paper de la dona

en la societat.

El paper de la dona ha sofert una gran revolució, sobretot

de la mà del seumassiva incorporació al mercat laboral.

Els diferents governs han lluitat

per aconseguirl'equiparació entre sexes però, encara que

s'han aconseguit importants avenços, encara queda

molt camí per recórrer. Un altre dels grans problemes a

què la societat ha fet fronten aquests anys ha estat la vio-

lència de gènere, bé en l'àmbit familiar o fora d'ell. En

aquest aspecte també s'ha guanyat

molt terreny, sobretot en la no tolerància de la societat cap

als maltractaments, però igual que en el cas de l'ocupa-

ció, queda molt peravançar fins a eradicar aquesta xacra

social.

El món del treball ha estat un exemple

dels grans canvis socials al llarg d'aquestes tres dècades. A

més de l'important paper de la dona, el mercat laboral ha

patit una transformació radical. El sector primari

ha anat perdent importància en benefici del sec-

tor secundari i sobretot del terciari, el qual, de la mà

del turisme, ha protagonitzat un creixement espectacu-

lar. La indústria va patir un procés de reconver-

sió traumàtic però necessari per modernitzar les se-

ves estructures i fer-la competitiva internacionalment.

La dècada de 1980 va presenciar una autènti-

ca ebullició cultural, sobretot, però no únicament, a la

ciutat de Madrid amb la famosa Moguda.

El inquiet paisatge cultural iartístic d'aquesta dècada va

ser fruit directe de l'alegria i la il · lusió emanada del nou

sistema polític, una reacció després dels anys de censura

i prohibicions i un reflex del que passava a la resta

del món.

Espanya es va unir als moviments més avantguardistes

que apareixien en qualsevol lloc del món i fins i tot va ser

pionera en algun d'ells. En la dècada següent, la crisi inter-

nacional, que va afectar també a Espanya, va mitigaraques-

ta efervescència cultural.

En el període 1973-85 Espanya va viure una profunda cri-

si econòmica que es caracteritzar, com en al-

tres països occidentals, per a

les taxes d'inflació i desocupació, una inversió negativa i un

creixement molt lent del producte interior brut.La crisi

coincidir amb els anys de la transició política

d'un règim autoritari a un sistema democràtic.

La transició política va retardar l'adopció de mesu-

res econòmiques per fer front a la crisi de l'econo-

mia, però també va obrir l'oportunitat de realitzar reformes

importants que van ajudar a la consolidació de

la democracia.

L'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Euro-

pea (CEE) el 1 gener 1986 va accelerar i va enfor-

tir l'impuls econòmic iniciat. L'entrada va requerir que el

país obrís la seva economia, amb un fort increment de la

inversió estrangera a Espanya i un impulsmodernitza-

dor de l'empresa espanyola davant la competència exte-

rior. També es va produir un increment de

les inversions públiques en infraestructures entre les

quals es trobaven les relatives als fastos del

92, Olimpíades de Barcelona i Exposició Universal de Se-

villa. Es va produir una estirada del consum motivat

per un efecte enriquimentprovocat per la pujada de la

Borsa i del valor dels immobles. Amb això, Espanya va ac-

celerar el creixement del seu PIB, va reduir el deute pú-

blic, va reduir la taxa de desocupació del 24,4% al 15% en

3 anys i va reduir la inflació per sota del 3%.

Els reptes més importants per a l'econo-

mia espanyola comprenien la reducció del dèfi-

cit públic, una major reducció de la taxa d'atur, la reforma

de les lleis laborals, la reducció de la inflació, augment del

rendiment i la productivitat i l'augment del PIB percàpita .

L'economia d'Espanya va començar la seva recuperació a

partir de 1995, portant una fase expansiva que ha arri-

bat fins a principis de 2008. Les raons que van impulsara-

quest prolongat període d'auge econòmic van

ser bàsicament dos:

*En primer lloc, la incorporació d'Espanya a la

Unió Monetària.

* La segona causa de l'expansió viscuda per Espanya va

ser una arribada massivad'emigrants, fonamentalment

a partir de l'any 2002, atrets per una creixent demanda

d'ocupació.

A partir de l'any 2008 igual que la zona eu-

ro, l'economia espanyola pateix una caigudadels seus in-

dicadors econòmics, donant pas a un període de recessió

que segons diverses institucions s'estima durarà fins l'any

2014 durant el qual es preveu de nou unataxa de creixe-

ment del PIB positiva.

L'origen d'aquesta caiguda és una combinació de proble-

mes: l'exagerat pes del sector de la construcció a

la económia, i la baixa productivitat i competitivitat.

Des de desembre de 2011 el president del govern es Ma-

riano Rajoy que va guanyar les eleccions presentant-se per

el partit popular (PP).

Una de les seves primeres actuacions varen ser la aprovació

de la reforma laboral qüestionada per moltísims sectors.

http://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_de_Espa%

C3%

B1a#1973_.E2.80.93_1986_:_Crisis_y_cambios_profundos

http://www.ine.es/prensa/np697.pdf

http://apuntes.rincondelvago.com/cambios-economicos-en-el

-siglo-xix.html

Aquest treball m’ha fet veure coses que ja

sabia pero a més a més m’ha fet veure que

encara que hi hagi la crisi, ja ens hem acostu-

mat a viure amb ella, com si ens acompanyés

sempre per totes bandes.

Els polítics es el que m’ha impactat més, ja

que tots han fet coses bones i coses dolentes,

quasi tots han sabut anar envant,

Per altra banda aquesta innovació de fer un

treball així em pareixia extrany pero al final

m’ha agradat molt treballar amb aquest pro-

grama.

Bibliografia

Opinió personal