ILLA FORT PIENC GENER 2006 - MARÇ 2007

www.trans-artlaboratori.org info@trans-artlaboratori.org

[ CRONOLOGIA DE TRANS_ART_06 ]

2

Trans_Art planteja un model de difusió articulat al voltant de la noció de producció de projec-tes artístics, que adapta la seva estructura de treball i les seves metodologies a la proposta que es desenvolupa en cada edició.

Aquesta tercera convocatòria s’ha presentat amb la denomina-ció de Trans_Art_06. Laboratori de Pràctiques Artístiques i s’ha desenvolupat entre gener del 2006 i març del 2007 a l’illa Fort Pienc i a l’Espai Jove de l’Eixample. Es tracta d’un conjunt d’equipa-ments i serveis públics del barri de l’Eixample de Barcelona, que configuren una realitat complexa i amb característiques i dinàmiques molt diverses. Aquests espais i l’ecosistema social que els habita han esdevingut el context on s’han realitzat els sis projectes artístics de Tran_Art_06.

Al centre cívic Fort Pienc, el col∙lectiu Sitesize va dur a terme

el projecte Escriure un llibre, co-municar espais de llibertat; a la biblioteca Fort Pienc, l’arquitecte Pau Faus va plantejar el projecte Cartografia Oberta; al mercat municipal Fort Pienc, l’artista vi-sual Txuma Sánchez va realitzar la proposta fotogràfica La Aldea; a la residència de gent gran i centre de dia, el col∙lectiu Laboratorium va desenvolupar la proposta Desme-mòria i l’Associació Experimentem amb l’Art va treballar conjunta-ment amb l’escola bressol i el CEIP Fort Pienc el projecte Tot just habitant. A més a més d’aquests equipaments de l’illa Fort Pienc, també hi va participar l’Espai Jove de l’Eixample, on l’artista sonor Riccardo Massari va desenvolupar el projecte Observatori Acústic.

Tran_Art_06. Laboratori de Pràctiques Artístiques és el resultat d’un punt de partida, un conjunt de vectors inicials, alguns d’ordre més conceptual i d’altres més

L’edició Trans_Art_06 es configura com un laboratori d’investigació pràctica que explora i provoca interseccions entre art i societat a partir de la posada en marxa d’una plataforma de treball per a la gestió, producció i difusió de projectes artístics que es desenvolupen en contextos socials concrets *

> Gener - juny 06. Consolidació de la plataforma de treball. (Alternativa Jove-Districte-equipaments-artistes)

Us donem la benvinguda a aquest tercer butlletí editat en el marc del projecte Trans_Art_06_Laboratori de pràctiques artístiques. El primer d’aquests butlletins es va publicar al setembre del 2006 i la seva distribució va coincidir amb la inauguració de Trans_Art_06, la posada en funcionament del Taller Obert i els processos de treball dels artistes en els diferents equipaments participants al projecte. Aquesta publicació, pensada principalment per ser distribuïda a l’illa Fort Pienc i al seu barri, tenia com a objectiu informar de l’arrancada de Trans_Art, alhora que volia posar a l’abast dels possibles espectadors i participants un seguit d’eines, referents i codis per facilitar la construcció d’un context de lectura i recepció dels processos artístics que s’hi desenvoluparien.

El segon butlletí va aparèixer a finals de novembre del 2006. En les seves pàgines es mostraven els processos de treball que estaven realitzant els artistes i les dificultats pràctiques amb què s’anaven trobant a l’hora de portar a terme els projectes. D’altra banda, la publicació també recollia les percepcions que es tenien, des dels equipaments i els seus responsables, del procés que s’estava produint.

Aquestes dues primeres publicacions es van plantejar com un canal de visibilitat del procés de treball, conjuntament amb altres accions en paral·lel, així com una eina per crear vincles entre el projecte i el context. Per aquesta raó es va tenir molta cura d’articular la informació tenint en compte l’existència d’interlocutors amb capitals culturals molt diferents, raó per la qual es van proposar diversos nivells de lectura.

Aquest tercer butlletí que teniu a les mans apareix un cop finalitzats tant els processos de treball dels artistes com la seva exhibició pública en format expositiu. Entenem aquesta edició com la darrera fase i l’últim espai de desenvolupament de Trans_Art _06. És un lloc per a la reflexió i la interrogació, pensat en contraposició a la intensitat dels moments de producció de visibilitat i a la seva lògica accelerada. Per això mateix, s’ha elaborat a un ritme diferent –més pausat i dilatat– una vegada clausurada, el dia 7 de març, l’exposició Trans_Art_06.Sis projectes exposats, i amb la distància i perspectiva necessàries per treure’n les primeres conclusions.

Aquest butlletí vol reivindicar la necessitat del temps en tot procés de treball per tal que, més enllà de la producció del projecte, es donin les condicions per a la producció d’un coneixement posterior. Ara és el moment de fer les valoracions, assenyalar què s’ha après i què no es tornaria a fer de la mateixa manera, per incorporar tot aquest material com una part més, amb la mateixa condició de visibilitat pública que l’exposició, la pàgina web o els altres dispositius que s’han utilitzat. Un desafiament que, des de Trans_Art, hem intentat fer a partir d’un treball posterior d’avaluació conjunta amb els responsables dels equipaments i els artistes, així com també amb les altres parts implicades en el procés i en els resultats del projecte.

[ EDITORIAL ]

> Març 06. Publicació de la pàgina web > Setembre - novembre 06. Inici dels processos de treball i inauguració del Taller Obert a la sala d’exposicions del Centre Cívic

metodològics, que configuren el marc de treball del projecte i en perfilen el caràcter i els objectius.

En primera instància, es destaca l’interès per aquells processos i pràctiques artístiques que es desenvolupen en contextos concrets i els seus teixits socials, de tal manera que aquestes pràctiques activin, o bé reforcin, processos que articulin la visibilitat del territori i el seu ecosistema social, amb la intenció que aquestes representacions es difonguin en el propi territori i per al propi territori.

En segon lloc, cal assenyalar també una particular perspectiva sobre el fet artístic des de la qual, tot i entendre l’objecte ar-tístic i l’artista com l’epicentre d’aquest fet, s’eixampla el camp d’interès per tal d’abas-tar aquells processos, dinàmiques, agents, estructures, institucions i imaginaris que formen, legitimen i fan possible la pràctica artística. Trans_Art_06 exhibeix el “produc-te artístic” alhora que també fa difusió del procés de treball i dóna visibilitat a les gesti-ons, els agents i les institucions diverses que

han estat determinants en la creació de la situació en la qual neix i es desenvolupa el projecte. És a dir, s’entén que el fet artístic és també aquest camp relacional complex, so-vint invisible, des d’on es basteix de realitat, significat i sentit la pràctica artística.

Dins del context de Trans_Art_06, per tant, a més de centrar l’atenció en el pro-ducte artístic també adquireixen importàn-cia les metodologies de producció i gestió dels processos de producció, així com en les condicions i el marc de recepció per part dels públics. Aquests aspectes també esde-venen camps per a la reflexió, a la vegada que objecte d’intervenció i visibilitat.

És per això que tot i distingir entre pro-cessos de creació, educació, producció, di-fusió, mediació, gestió i recepció, la frontera que els separa esdevé fràgil i permeable. Una característica que es potencia tant mit-jançant l’impuls de dinàmiques per emfatit-zar la col∙laboració i el treball en equip, que faciliten així contaminacions i connexions transversals, com pel fet de convertir cada una d’aquestes fases o aspectes del procés

en un lloc des del qual produir uns imagina-ris amb significacions pròpies.

En coherència amb aquest objectiu, Tran_Art_06 no s’articula com una convo-catòria o programa de projectes artístics sinó que pren la forma d’una plataforma de gestió, producció, difusió i debat. Un format que, entre els seus objectius, ha tingut el de reunir en un espai comú de treball tant els responsables del projecte com els dels equipaments, els tècnics del Districte i els artistes. S’ha construït així un espai per a la negociació, que ha obert debat i ha treballat de manera transversal totes les fases de desenvolupament amb les quals s’ha articu-lat aquesta edició de Trans_Art, ha visibilitzat al mateix temps aquests processos de gestió, producció, debat i mediació.

En tercer lloc, Trans_Art_06 significa l’ac-tivació d’un dispositiu artístic més enllà de la Institució Artística i els seus contextos i espais habituals d’exhibició i producció i, per tant, allunyat dels canals i de la capacitat de legitimació que li són propis. Parlem, doncs, d’un dispositiu entès en un sentit ampli, com

una estructura complexa d’imaginaris asso-ciats al sistema de les arts, que es reconeix en un conjunt de posicions compartides tàcitament i que s’expressen, per exemple, en unes metodologies de treball pròpies, uns coneixements i conceptes concrets, uns paràmetres de valoració i avaluació similars, una mateixa concepció de l’art, o un llen-guatge específic. Un dispositiu que entra en contacte i que interacciona amb la realitat de l’illa Fort Pienc i l’Espai Jove de l’Eixample. Aquest context està format, per una banda, per la suma de les estructures que gestio-nen els equipaments públics i el territori, unes estructures que disposen de les seves pròpies metodologies de treball, un camp de coneixements propis, imaginaris i llenguatges específics, etc. Per altra banda, hi trobem les comunitats d’usuaris que s’han vinculat a aquests espais i construeixen un ecosistema social sobreposat i relacionat amb les estruc-tures administratives d’aquests llocs.

Aquesta interacció entre el que anome-nem dispositiu artístic i el context es realitza obrint espais de contacte i d’interrelació en molts àmbits i a diferents nivells. El desen-

3

* L’espai d’intervenció es va localitzar a L’ILLA FORT PIENC i a l’Espai Jove de l’Eixample. L’illa

(Josep Llinàs, 2001-2003) és un model arquitectònic i urbanístic que es caracteritza per aglutinar en un mateix espai diversos equipaments públics disposats al voltant d’una plaça: un centre cívic, una biblioteca, un mercat municipal, una residència i centre de dia, una escola

bressol i un CEIP. Un espai públic que canalitza tot el flux d’anades i vingudes que cristal·litzen en un dinàmic teixit social. En cada equipament es va ubicar un dels sis projectes artístics que, entre setembre i novembre DEL 2006 es van desenvolupar per part dels següents artis-tes o col·lectius: Txuma Sánchez, Laboratorium, Riccar-do Massari, Experimentem amb l’art, Pau Faus i Sitesize.

> Setembre 06. Publicació del butlletí núm. 1

> Novembre 06. Publicació del butlletí núm. 2

> Gener - març 07. Exposició final Trans_Art_06. Sis projectes exposats

>

4

Pau Faus desenvolupa, de forma paral·lela a la seva feina com a arquitecte, projectes que plantegen un apropament crític a qüestions d’urbanisme i arquitectura. Faus explora els espais des d’una perspectiva que posa l’èmfasi en aquelles apropiacions dels llocs que en redefineixen les característiques. La dialèctica generada entre la planificació i el seu ús permet crear un discurs crític que fa visible l’autogestió i l’autorepresentació dels espais per part dels seus usuaris, que proposa estratègies que les facin possibles.

A Paus Faus se li va proposar que participés a Trans_Art_06 amb un projecte que tingués en compte l’arquitectura del conjunt de l’illa, tot i que la seva intervenció tenia com a equipament de referència la biblioteca Fort Pienc, considerant la seva especialització en arquitectura contemporània. L’artista va plantejar construir una representació arquitectònica de l’illa a través de la quotidianitat dels seus usuaris per tal d’esbrinar com s’apropia la gent de l’espai públic i quins usos en fa. L’objectiu era posar els mitjans per construir una altra imatge de l’illa, a escala molt més humana, vincular les formes arquitectòniques als usos, les vivències i les traces de les persones que les habiten o transiten. La idea era que aquesta altra visió servís de contrapès a les formes dominants de representar l’arquitectura en la majoria de les publicacions, on l’espai adquireix una naturalesa anònima i estàtica.

Cartografia Oberta presentava una peculiaritat respecte de les altres propostes artístiques que convé destacar. El projecte de Pau Faus era l’únic de tots els projectes de Trans_Art_06 que vinculava tots els equipaments i, per tant, l’únic que els proporcionava a tots, als seus responsables i a les persones usuàries, una visió global del Laboratori de Pràctiques Artístiques com un projecte de projectes.

Es calcula que la biblioteca Fort Pienc atrau entre 1.000 i 1.200 visites per dia i ofereix un servei de préstec caracteritzat per ser un dels pocs de la ciutat de Barcelona que inclou obres importants sobre arquitectura. Els visitants de la biblioteca no es constitueixen pròpiament com una comunitat estable i cohesionada, més aviat es tracta de persones usuàries que s’adrecen a l’equipament amb un objectiu molt concret, per estudiar, llegir, demanar un llibre en préstec o fer alguna consulta en line. Davant d’això i per tal de fer avançar el projecte, Pau Faus va anar

ampliant els canals i les estratègies per aconseguir la participació de la gent. Per recopilar les històries, els usos i les anècdotes dels usuaris en relació amb l’arquitectura de l’illa i els seus espais públics, el projecte va proposar un espai d’arxiu i consulta en format web, www.illafortpienc.net, que encara està en actiu, esperant més relats entorn de l’illa. Aquest singular arxiu es va posar en marxa a principis de setembre, moment en què també es va instal·lar un punt d’accés a la pàgina web i un suport informatiu situat a la zona d’ordinadors de la biblioteca.

El web de Cartografia Oberta és interactiu. S’hi pot trobar el plànol de l’illa, així com els plànols dels diferents equipaments, i l’usuari que hi entra pot passejar-se virtualment a pler, llegir les històries que hi han deixat els altres visitants i escriure’n una de personal que hagi tingut com a escenari algun d’aquells espais. Les històries estan classificades per temàtiques seguint una simbologia inspirada en la de les flors: una rosa és la icona de les històries d’amor; el cactus, identifica les que tracten sobre el conflicte; l’hibisc, les inspirades per l’amistat; la violeta, les històries sobre la tristesa; el gira-sol, les que parlen de la bogeria; el gerani, aquelles que expliquen alguna cosa quotidiana i la planta de la trompeta és el distintiu de les històries inclassificables.

Un segon sistema per reunir els relats sobre Fort Pienc va ser construir una bústia mòbil en la qual es podien dipositar unes fitxes, la funció de les quals era animar als vianants del barri a fer-hi la seva aportació. Aquesta bústia va anar viatjant d’equipament en equipament, fent una estada d’aproximadament una setmana a cada un dels llocs, però com que d’aquesta manera no es recollien prou històries, l’artista es va plantejar un canvi d’estratègia per tal d’establir un contacte directe amb les persones. Va decidir abordar personalment a la gent per la via pública, gravadora en mà, i demanar-los que li expliquessin alguna anècdota vinculada al seu espai públic quotidià. Els relats, tant els enregistrats al carrer com els escrits a les fitxes i dipositats a la bústia itinerant, eren transcrits posteriorment a la pàgina web.

A l’exposició, Pau Faus va posar a disposició del públic visitant un punt d’accés al web i també un CD on es podien escoltar les històries gravades al carrer, així com una imatge collage a partir de fotografies de l’Illa Fort Pienc i altres elements afegits.

Cartografia Oberta Fort PiencPAU FAUS Biblioteca Fort Piencwww.illafortpienc.net www.bcn.es/biblioteques

volupament de cada un dels sis projectes artístics provoca interaccions tant amb les persones usuàries dels equipaments que hi participen com amb els professionals que hi treballen. Aquestes interaccions s’afegeixen així a tot el procés de gestió del projecte de Trans_Art_06, que implica negociació, diàleg i intercanvis en diferents registres i que en determinats moments també es fa extensiu al conjunt dels veïns i veïnes del barri a partir de diversos canals de visibilització i de bescanvi.

El procés de treball iniciat al gener del 2006 suposa una infiltració gradual del dis-positiu artístic en la complexitat del context de l’illa Fort Pienc, que provoca interferèn-cies en la seva quotidianitat i genera situaci-ons de treball amb les quals s’obre espai a la diferència i a la incertesa. Un procés que

també té lloc a la inversa, en què es genera en el mateix dispositiu artístic la filtració de criteris que li són a priori aliens. Un doble procés que, en definitiva, el que comporta és l’aparició de nodes i zones d’intercanvi en les quals es confronten maneres de fer, que ara fan visibles i desvetllen aspectes crítics del context que acull el projecte i, a més, interpel∙len la pròpia pràctica artística i la Institució Art en qüestionen aspectes com ara la seva legitimitat com que proposta de valor públic.

Trans_Art_06 té com a marc de treball central i bàsic la mediació i l’educació, perspectiva des de la qual es gestiona tot el projecte que recull, entre els seus principals objectius, el d’articular canals de relació entre societat i Institució Artística. Per poder dur a terme aquesta tasca, d’una

banda, s’afavoreix la construcció d’espais de treball horitzontals i participatius, situacions en les quals els límits dels rols dels diferents agents implicats i els públics es desdibuixen i es replantegen les habituals relacions de poder entre ells. Per altra banda, aquest marc de treball permet fer visibles discursos, estructures de poder, aspectes conflictius i posicions crítiques, tant respecte dels con-textos en els quals s’intervé, com en relació a la mateixa Institució Art. Una estratègia per obrir un espai de resistència dins la Institució Artística, que aporti una mirada crítica i un qüestionament de les seves me-todologies de treball per tal d’eixamplar-ne els límits i les definicions. Trans_Art_06 es configura com un artefacte de mediació i educació, que pren la forma d’un Laboratori de Pràctiques Artístiques.

Parlar d’un laboratori de pràctiques artís-tiques, tal com es planteja des de Trans_Art_06, significa concebre el projecte com a construcció d’una situació que permeti l’observació i la investigació en temps real de processos de treballs artístics, la seva intervenció en el context i els mecanismes de recepció i lectura que es generen.

Amb aquest objectiu es tracta d’obrir el màxim nombre possible de zones d’inter-secció entre pràctica artística i contextos

El laboratori de pràctiques artístiques

>

5

socials, d’analitzar i posar a prova meto-dologies, eines i estratègies per gestionar, produir i intensificar aquestes connexions entre art i societat, i fer visibles alguns dels límits, resistències i fallides que apareixen en la temptativa de fomentar aquestes interac-cions. Es pretén crear situacions de treball per a l’experimentació, l’assaig i error, però també per obrir vies de reflexió –des de la praxis– i bastir posicions des d’on debatre i respondre qüestions plantejades des de la Institució Art. Alhora és, per a les persones que hi participen, un laboratori d’aprenen-tatge i experimentació on l’èmfasi es posa en la necessitat d’un diàleg entre teoria i pràctica.

Sovint, els mecanismes retòrics amb els quals la Institució Artística legitima les pràctiques artístiques acaben transformats

en discursos que circulen amb èxit i eficà-cia pels canals de distribució, però defugen presentar-se allà on trobarien les resistències crítiques que els podrien fer trontollar. És en aquests altres espais on és possible debatre les metodologies d’implementació d’aquests processos artístics sobre el terreny, on valorar-ne el desplegament pràctic i les es-tratègies de comunicació i difusió emprades. El laboratori és un format amb el qual se subratlla clarament la importància d’establir una relació entre teoria i pràctica, es vincula l’experimentació a una estratègia per assajar metodologies i confrontar la dimensió dis-cursiva de l’art amb l’avaluació de la seva aplicació pràctica.

És per això que el Laboratori de Trans_Art_06 planteja articular, en simultaneïtat als projectes, processos de reflexió sobre les

>Reunió conjunta dels responsables dels equipaments, tècnics del Districte i responsables de Trans_Art_06

6

Sitesize és un col·lectiu integrat per Elvira Pujol i Joan Vila-Puig. Els seus projectes prenen com a punt de partida la cultura visual, la representació del territori i el desenvolupament comunitari per proposar unes pràctiques que volen conformar, identificar i transformar els llocs i les seves dinàmiques socials.

El centre cívic Ateneu Fort Pienc va ser l’equipament de l’illa on Sitesize va desenvolupar el seu projecte. Un centre de proximitat i de relació social al servei del barri, amb una programació variada en la qual s’inclouen, entre altres, mostres d’art contemporani, cursos, cessió d’espais, difusió i activitats culturals. Compta, també, amb un espai de la gent gran, tallers, una ludoteca, un gimnàs, un auditori i una sala d’exposicions. En aquest mateix espai hi havia hagut l’Ateneu Fort Pienc, convertit en centre cívic a partir de la reforma i l’ampliació que va comportar la construcció del complex arquitectònic de l’illa Fort Pienc.

El projecte que va plantejar Sitesize, Escriure un llibre, comunicar espais de llibertat, parteix de les relacions que estableixen les diferents comunitats de persones usuàries, l’edifici i les activitats del centre, per tal d’utilitzar-les com a font creativa i aconseguir d’exterioritzar les dinàmiques, els comportaments i les relacions comunes que sovint queden ocultes, però que són les que ens mostren els usos culturals i les potencialitats de l’equipament. Paral·lelament s’inicià la recerca de continguts relacionats amb la cultura i el paper del centres socials, ateneus... en la tradició política i cultural barcelonina. La proposta es va concretar en una intervenció d’escriptura/narració col·lectiva elaborada per les mateixes comunitats d’usuaris del centre sobre els vidres interiors i exteriors de l’edifici, entesos aquests com un element vertebrador de la comunicació entre els espais i els seus ocupants.

El centre acull tres comunitats més o menys estables de persones usuàries: els avis de l’espai de la gent gran, els

infants de la ludoteca i els assistents als tallers. Aquests últims van al centre a fer activitats puntuals durant un temps molt determinat, sense establir cap xarxa estable de relacions dins del centre, amb unes dinàmiques individualitzades, totalment vinculades als ritmes dels tallers i molt difícils de trencar. Un fet que es va fer visible i que va provocar dificultats en el projecte de Sitesize el qual, precisament, va plantejar-se entre els seus objectius el de posar en relació els diferents espais del centre i les seves persones usuàries.

La construcció i l’elaboració del material que havia de donar forma a les narracions visuals es va realitzar a partir de trobades, xerrades i activitats amb aquestes comunitats. Van ser tres els grups de treball que es van establir després de reunions i converses mantingudes amb la directora del centre cívic, les mateixes persones usuàries i els seus responsables (els educadors de la ludoteca i els professors dels tallers).

Els 34 infants de la ludoteca (d’entre 4 i 7 anys) van ser convidats a fer un tour pel centre cívic amb la intenció de despertar el seu interès per tot allò què hi passa, les activitats que s’hi fan i les persones que utilitzen els altres espais: el gimnàs, l’espai expositiu, la biblioteca, l’administració, l’espai de la gent gran... Acabada la visita se’ls va proposar un exercici de representació consistent a dibuixar allò que més els havia cridat l’atenció. Amb el grup de nens d’entre 7 i 12 anys també es va fer un itinerari per les instal·lacions però, en aquest cas, va ser fotogràfic. Per a la majoria d’ells va suposar la descoberta d’espais que ni imaginaven que existien. Els nens van anar copsant en les seves fotos racons de l’edifici que servirien després per incorporar comentaris sobre els espais com a lloc d’e trobada i relació.

Les persones participants de l’espai de la gent gran van treballar sobre l’ús social de l’equipament del centre cívic,

un exercici per reflectir la quotidianitat viscuda al centre des de la seva mirada. Paral·lelament, es va intentar estimular en els grups de treball el debat de continguts relacionats amb la cultura cívica i el paper dels ateneus i centres socials com a eina de cohesió sociocultural, així com reflexionar sobre les motivacions que els havien dut al centre cívic.

Per part seva, els professors de dibuix i pintura van proposar als assistents als seus tallers un procés de representació de l’edifici en forma de dibuixos sobre acetat transparent, en els quals es reflexionava sobre la relació de les persones amb els espais i les activitats que s’hi dueb a terme.

Alguns d’aquests textos, imatges, aforismes i frases sorgits de les sessions de treball amb les persones usuàries del centre cívic van acabar transformats en una escriptura col·lectiva transcrita sobre les vidrieres interiors i exteriors de l’edifici (concebudes, metafòricament, com els fulls en blanc d’un llibre monumental), perquè puguessin llegir per les persones que circulaven per l’equipament. Durant tot el procés, al vestíbul del centre cívic s’hi podia trobar el plànol on s’anaven afegint les localitzacions de totes les intervencions realitzades damunt els vidres del recinte.

A l’exposició es podia obtenir d’un dispensador automatitzat i al preu de 10 cèntims un mapa-pòster en el qual es recollien imatges de les accions i s’assenyalava la ubicació de totes les escriptures visuals que s’hi havien realitzat. A la paret es van disposar part dels correus electrònics intercanviats durant el procés de gestió i desenvolupament del projecte, així com el manifest de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que també va col·laborar en el projecte. Es tracta d’una agrupació de ciutadans fundada l’any 1902 per a la defensa d’una cultura popular, lliure, cívica i emancipadora,

Escriure un llibre, comunicar espais de llibertat

mateixes metodologies emprades, i activa diversos eixos de recerca pràctica amb els quals plantejar un cert estat de la qüestió de les pràctiques artístiques contextuals.

Un primer eix podria relacionar-se amb la necessitat de repensar les estructures de treball i producció dels projectes artístics i els formats d’exhibició; com definir-los, tant en relació amb les institucions artístiques i les seves infraestructures, com respecte a altres estructures. Quins models de gestió podem habilitar? Té sentit plantejar estruc-tures híbrides i, en cas afirmatiu, qui hauria de formar part d’aquestes estructures?

Un segon eix posaria l’èmfasi en les rela-cions entre la pràctica artística i la societat. Com trobar un lloc propi dins del ventall de l’oferta cultural que satura les audiènci-

es? Com tenir cert grau de visibilitat entre aquestes audiències i quines són les eines per fer-ho? Cal entendre les pràctiques artístiques contextuals com una estratègia comunicativa alhora que pedagògica? A quin públic poden interessar aquestes pràc-tiques? Com crear aquest públic i el context de recepció? Com s’han de dur a terme aquestes relacions amb el context?

Un tercer eix es vincularia amb les pràctiques artístiques de context, les seves metodologies de treball i l’abast del seu ús. Com plantejar el treball en col∙laboració amb el teixit social d’un context concret? Quin paper han de tenir les persones que col∙laboren en projectes artístics? Com ar-ticular aquesta participació? Quan té sentit fer-ho? Com evitar instrumentalitzar aques-tes participacions?

Un quart eix es plantejaria la definició de la pràctica artística en una situació de treball en la qual la necessària dinàmica de col∙laboració amb el context pot fer variar l’equació matemàtica de la llibertat de l’ar-tista. Un escenari des del qual revisar dos paradigmes moderns de la pràctica artística (l’artista com a geni i l’artista com a creador al marge del discurs institucional), i evidenci-ar-ne els riscos, com ara transformar l’artista en un treballador social, només que dotat de recursos creatius, o bé el perill que la sinto-nia i el bon rotllo amb el context desactivin la seva capacitat de construcció d’un discurs suficientment crític.

Més enllà de la definició d’aquests quatre vectors o eixos, hi ha la definició d’un con-text de producció i legitimació cultural, que entenem que està constituït per la superpo-

sició de dues inèrcies. La primera d’aquestes inèrcies està vinculada al que podríem ano-menar la Institució Artística, mentre que la segona fa referència a les polítiques culturals de proximitat.

La Institució Art, en reacció a una possible pèrdua de legitimitat social de la pràctica ar-tística contemporània –aparentment encara compromesa amb l’objectiu de constituir-se en quelcom més que una productora de mercaderies–, estaria intentant recuperar aquesta legitimitat escenificant actes de retorn, de devolució de la seva activitat, a la societat. Al seu torn, trobem la inèrcia que comporta la proliferació i consolidació de discursos que, des del cos teoritzant i performatiu de les polítiques culturals de proximitat, aposten per un escenari de la pràctica cultural definida com a participativa,

SITESIZE Centre cívic Ateneu Fort Piencwww.sitesize.net www.fortpienc.org

>

7

vinculada a contextos locals, i amb un esperit creatiu i crític. Dues perspectives que sem-blen compartir alguns objectius, però que se sostenen sobre estructures de legitimació, aprovació i gestió diferents i, a vegades, con-tradictòries.

Tenint en compte aquest escenari, Trans_Art_06 proposa un marc de treball que posi en relació aquests dos imaginaris, dues filosofies que entenen de manera diferent la gestió del producte cultural i el seu valor com a servei públic. La creació temporal d’aquesta plataforma de gestió per tirar endavant Trans_Art genera, pel simple fet d’estar formada per institucions i agents diferents, punts de fricció. Aquests instants de visibilitat de les estructures simbòliques en joc, com que tenen lloc en el precís mo-ment de produir-se, permeten posar-les en

qüestió i afavorir que interroguin el sentit del que s’està fent, al mateix temps que perme-ten assajar respostes o, senzillament, mapejar des de diferents punts de vista una pràctica artística i el seus contextos de legitimació.

El procésAl gener del 2006 s’inicia la primera fase de treball amb el context social, la qual cosa va suposar entrar en contacte amb els gestors i la direcció dels equipaments per tal d’ex-plicar el projecte i convidar-los a participar i, també, a cofinançar el projecte. Hi van es-tar involucrats la direcció del centre cívic, la del mercat municipal i la biblioteca, la de la residència de gent gran i centre de Dia, les de l’escola bressol i el CEIP, la de l’Espai Jove de l’Eixample, les empreses Lúdic3 i

>Zona de reunions i espai de documentació del Taller Obert (setembre 2006)

Eixample SPI, el Consorci de Biblioteques i la Regidoria de l’Eixample, a través de la figura de la tècnica de Cultura i de la tèc-nica de Barri.

Es tractava de poder generar una plata-forma de finançament i gestió articulada des

del mateix context on s’havien de fer les intervencions artístiques, mentre s’intensifi-caven les situacions de col∙laboració (que ja existien) entre els equipaments gràcies a la participació de cada un a Trans_Art_06. Es van fer reunions periòdiques amb tots els agents participants (responsables d’equipa-ment, artistes, direcció de Trans_Art i Dis-tricte) per tal de mantenir informat tothom i obrir a la participació el procés de gestió. Aquestes reunions van permetre a totes les parts mantenir una perspectiva global del projecte, complementària a la vivència fragmentada que comportava el fet que cada projecte es desenvolupés en sis espais-realitats diferents.

És consubstancial al projecte l’element de la diversitat, entesa en un sentit ampli, un in-gredient que ha calgut gestionar amb molta

cura, com s’ha comentat al principi d’aques-ta introducció, en plantejar la viabilitat o no d’estructures de treball híbrides, és a dir, compostes per agents diversos i, per tant, amb expectatives diferents. En aquest punt, cal assenyalar aquells objectius comuns del projecte, que són els que han ajudat a tirar-lo endavant, i que es concreten en la possi-bilitat de donar visibilitat a la realitat de l’illa Fort Pienc, en el mateix barri i en el conjunt de la ciutat, així com el plantejament d’uns processos de treball artístic participatius i amb forta implicació amb els equipaments.

Per assegurar això, quan es va convidar els artistes a Trans_Art_06, es va posar molt d’èmfasi en el treball de camp i en la neces-sitat de relacionar-se amb els equipaments per tal que pensessin un projecte contextu-alitzat i que impliqués la participació de les persones usuàries.

Entre els objectius de Trans_Art_06, tant des del vessant de laboratori artístic com des de la gestió dels projectes, ens ha interessat provocar un cert desplaçament en les atri-bucions dels rols dels diferents professionals implicats. Els artistes, per exemple, van rebre un encàrrec molt delimitat i amb unes condi-cions de treball molt acotades. S’havia de re-alitzar un projecte artístic en un dels equipa-ments, s’havia d’implicar els usuaris i calia des-envolupar el procés de treball col∙laboratiu dins del termini temporal establert, entre setembre i octubre del 2006. Aquest procés es va realitzar en contacte amb la direcció i/o responsables dels equipaments, amb els quals els artistes van haver de negociar el projecte en funció de la viabilitat del que proposaven. A més a més, se’ls demanava la seva partici-pació en una sèrie d’activitats destinades a fer visible el procés i comunicar-lo al conjunt de

8

Laboratorium és un col·lectiu format per Laura Ginès i Pere Ginard que basa el seu treball en el dibuix i la il·lustració aplicats tant a instal·lacions, llibres i formats propers a l’animació, com al documental creatiu.

El projecte Desmemòria es va plantejar com un procés de recerca i col·laboració amb les persones usuàries i treballadors de la residència i centre de dia Fort Pienc.

L’objectiu d’aquests dos equipaments és acollir i proporcionar millor qualitat de vida a les persones usuàries, gent gran la majoria de la qual pateix alguna discapacitat física o psíquica, i oferir-los activitats lúdiques i psicoterapèutiques. Al centre de dia hi acudeixen uns 30 avis i a la residència n’hi viuen 137 més que, pròpiament, són els únics habitants reals de l’illa. Gran part dels residents no són autònoms i, de fet, es distribueixen entre les cinc plantes de la residència en funció del seu grau d’autonomia: al primer pis hi viuen els que pateixen deficiències més greus i, al cinquè, els més autònoms. Formen un col·lectiu amb característiques molt marcades, amb uns ritmes i dinàmiques quotidianes particulars, que van determinar força les formes de treball de Laboratorium.

Desmemòria es va apropar a algunes de les situacions que determinen la vida diària de la gent gran a la residència. A partir de les narracions en primera persona dels residents que hi viuen i l’ús de materials diversos, el projecte plantejava una reflexió sobre la memòria i la vellesa. La idea era descobrir a través de les persones, dels seus records íntims, dels seus desitjos i esperances, els seus espais i recorreguts quotidians dins del centre,

de l’illa o del barri. Donar representació i visibilitat a aquests espais i als seus usuaris per afavorir la seva projecció pública en el context d’aquell indret.

La finalitat del projecte era realitzar un documental creatiu compost de diferents materials producte de les sessions de treball amb els residents: imatges filmades, converses, sons, dibuixos fets pels avis i fotogrames manipulats. En el procés de muntatge final s’hi van sumar les animacions realitzades pels artistes. En la metodologia de treball, es van tenir molt en compte els criteris i consells dels gerocultors, assistents socials i fisioterapeutes dels centres, tant per integrar el projecte de Trans_Art_06 als equipaments (sense provocar interferències en el dia a dia de les persones usuàries), com per plantejar dinàmiques i propostes viables.

El projecte artístic es va acabar convertint en una més de les activitats de la residència i el centre de dia. Laboratorium acudia a les sessions de manualitats dels dimarts i divendres per treballar amb ells les imatges del documental. Aquí les manipulaven en paper, extretes d’escenes prèviament gravades, per crear les animacions. Els artistes també van assistir a les sessions de conversa amb el psicòleg del centre, a les activitats lúdiques com ara les organitzades amb motiu de la festa de Sant Jordi o de la Diada de l’Onze de Setembre, a les sessions de fisioteràpia… Alguns d’aquests moments eren enregistrats i s’aprofitaven per plantejar als avis diferents temes de reflexió i conversa, des de fer el seu perfil personal fins a descriure la seva habitació, explicar els seus records o els seus itineraris quotidians.

La col·laboració amb els equips professionals, tant de la residència com del centre de dia, va ser cabdal per tal que Laboratorium aprengués a treballar en aquest context. Els artistes van necessitar un temps d’adaptació per aprendre a relacionar-se amb els avis i amb els seus condicionants: ritmes molt lents, psicomotricitat limitada, problemes de parla o audició, de retenció, de demència senil… El projecte també preveia aportacions fetes en col·laboració amb els familiars dels residents a qui, a més a més de l’autorització per a l’ús de les imatges enregistrades, se’ls demanava una participació activa en la recollida de material audiovisual. Molt poques famílies hi van participar i això va suposar reduir algunes de les expectatives inicials.

Des de l’equipament es va valorar molt que les dinàmiques de treball no suposessin cap molèstia per a ningú, ans al contrari, que fossin activitats conduïdes per uns col·laboradors externs, que produïen molta curiositat i estimulaven la participació. També es va destacar el fet que el projecte signifiqués un revulsiu per a l’autoestima dels residents els quals van rebre el projecte de Trans_Art com una demostració d’interès que els arribava des de l’exterior.

Durant les visites de Laboratorium els avis es van sentir els protagonistes d’una pel·lícula sobre la seva vida; aquesta era la manera com molts explicaven el projecte… Fins al punt de mudar-se o anar a la perruqueria de la residència el dia abans de l’enregistrament per estar ben guapos. A l’exposició es va projectar el documental, i es va poder veure un making off i alguns dels dibuixos de la gent gran.

Desmemòria LABORATORIUM Residència de gent gran i centre de dia Fort Pienc

>

Trobada amb Josep Llinàs, arquitecte de l’Illa Fort Pienc (maig 2007)

9

l’illa Fort Pienc. En definitiva, se’ls va plantejar que actuessin com a agents mediadors per tal d’afavorir la difusió del projecte i la seva recepció, ja que tots els projectes implicaven treballar la relació amb les persones i les co-munitats del context social.

Cronologia A partir del mes de març del 2006 es van posar en marxa diferents estratègies per donar visibilitat al projecte i comuni-car–ne l’existència a les persones usuàries dels equipaments i veïnatge. En primer lloc, es va disposar un punt informatiu al vestíbul del centre cívic i de la biblioteca amb documentació sobre el projecte de Trans_Art, així com tots els dossiers dels projectes artístics, incloses les primeres

propostes i els currículums dels artistes. Alguns dies a la setmana en aquest punt informatiu estava situada, també, l’oficina del projecte, i aquest va ser també el lloc triat per projectar un audiovisual amb imatges de les reunions de treball que s’anaven fent. Una altra forma de visibi-lització va ser activar la pàgina web de Trans_Art_06.

El 19 de setembre es va organitzar un acte festiu per donar visibilitat a l’inici dels processos de treball dels artistes i que acomplia una altra funció, la de comunicar al barri i a tots els usuaris l’existència d’un projecte en el qual participaven tots els equipaments de l’illa Fort Pienc i l’Espai Jove de l’Eixample. Mentrestant, a l’espai expositiu del centre cívic, s’inaugurava l’ex-posició Taller Obert.

>Oficina Trans_Art_06. Vestíbul centre cívic - biblioteca Fort Pienc (març 2006)

Taller Obert es va plantejar com un espai de treball i de relació. Es tractava de donar visibilitat a la noció de procés. L’existència d’aquest espai actuava com a indicador i sig-ne de les accions que s’estaven desenvolu-pant en altres llocs. Es van habilitar unes tau-les de treball per a cada projecte i una zona comuna de reunions i trobada on també hi havia l’espai de documentació i l’oficina del projecte. Es va voler, en definitiva, generar una zona on fos possible una interacció entre el públic i els processos artístics a través del material que s’estava produint, els mateixos artistes o els comissaris.

Durant el temps que va estar muntat el Taller Obert, cada dimecres, a l’espai d’exposició, es van fer xerrades en què es van abordar algunes de les problemàtiques plantejades per la mateixa estructura de

treball de Trans_Art i altres temàtiques vinculades als processos que s’estaven des-envolupant.

Al setembre es va distribuir el primer butlletí de Trans_Art_06, que es va repar-tir pels comerços del barri, espais socials i persones usuàries de tots els equipaments. A mitjan novembre es va publicar el segon butlletí i, amb la clausura del Taller Obert, es va traslladar l’espai de documentació al vestíbul, acompanyat d’un display on s’expli-cava el projecte i també es podia consultar informació complementària relacionada amb els artistes, els seus projectes o l’illa Fort Pienc.

El 12 de gener es va inaugurar l’exposició a la sala d’exposicions del centre cívic Fort Pienc. A l’encàrrec inicial s’havia especificat

10

Experimentem amb l’Art és una associació que treballa en projectes que vinculen la creació contemporània i l’educació. El seu objectiu és fomentar processos educatius i de mediació cultural que impulsin i esti-mulin la creativitat de les persones, alhora que es potencia una mirada crítica envers la contemporaneïtat.

El projecte d’Experimentem es va desenvo-lupar en el context de l’escola bressol i del CEIP (infantil i primària) Fort Pienc a partir d’una proposta pensada per dur-se a terme amb la participació d’alumnes i mestres dels dos equipaments. Tot just habitant prenia com a punt de partida els vincles entre l’espai arquitectònic i l’acció d’habitar-lo. El projecte volia fer visible als nens i nenes una sèrie de relacions conceptuals, com ara la diferència entre “estar” en un espai o “habitar-lo”. També treballava la noció de casa com a espai paradigmàtic d’hàbitat en relació amb l’escola, un lloc on els infants també passen una part molt important de la seva vida. L’objectiu era que poguessin pensar aquestes idees, visualitzar-les i treba-llar-hi en les dinàmiques de classe i també a casa, amb la participació de pares, mares i familiars.

Experimentem plantejava el projecte tenint en compte una doble situació: d’una banda, les circumstàncies del CEIP, un equipament que va arribar a l’illa el mateix setembre de 2006, data en què l’escola va abando-nar els barracons provisionals del Pont de Marina. És, per tant, una escola de nova

creació que estava en procés d’ocupar, d’habitar i d’apropiar-se d’un espai físic acabat de construir. Per altra banda, calia tenir en compte que, a l’escola bressol, Trans_Art_06 hi va arribar durant el perío-de d’adaptació escolar dels més petits. Per aquesta raó el treball del col·lectiu va co-mençar una mica més tard en aquest equi-pament. Els més menuts de l’escola bressol també estaven fent, doncs, un procés molt en consonància amb els objectius del pro-jecte artístic: estaven fent seu un espai nou per a ells, apropiant-se’l, integrant-lo com un lloc de referència en la seva vida.

El grau i tipus d’interrelació del projecte amb les dues escoles es va veure afavorit per les seves condicions de contextos molt estructurats, tant pel que fa als horaris com a les activitats, amb uns objectius molt mar-cats i ben definits. El seu ús social és molt intensiu comparat, per exemple, amb el d’altres equipaments com ara el mercat o la biblioteca, i això va estimular dinàmiques de treball participatives. Aquestes caracte-rístiques i el fet que Experimentem sigui un col·lectiu molt avesat a treballar en l’àmbit educatiu va facilitar la col·laboració entre ells, els infants, les mestres i les famílies.

Al CEIP, per exemple, tots els mestres van ser presents a les reunions de treball amb els artistes, malgrat que no tots els cursos hi participaven. Igualment activa va ser la col·laboració dels pares i les mares, precisa-ment perquè mantenen una actitud també molt compromesa dins l’àmbit educatiu:

casa i escola, en aquest centre escolar, estan íntimament relacionats. Conjuntament amb l’equip de mestres es va decidir treballar el projecte amb els grans de l’escola bressol (de dos anys). Al CEIP hi van participar els de primer i segon de primària.

La dinàmica de treball va sorgir d’un procés d’adaptació a la filosofia i el funcionament d’ambdós equipaments, després de con-verses amb els equips directius i mestres. Un educador d’Experimentem va conduir totes les sessions, tres amb cada grup, de 30 minuts amb els nens i les nenes de l’escola bressol i d’unes dues hores amb els del CEIP. En la primera sessió, el primer pas sempre era el reconeixement de l’espai.

En aquesta primera part, cada alumne feia una exploració personal de l’aula o dels es-pais de l’escola. Amb els alumnes del CEIP es va fer un treball més conceptual sobre la idea d’illa, de casa i del binomi interior/exterior, partint de l’espai de l’escola i de la seva representació. En el cas dels més grans, la missió durant aquesta primera part va ser fotografiar allò que més els havia agradat de la seva escola. Ajudant-se de símbols i dibuixos, els nens i nenes van fer un exercici de re-apropiació dels espais arquitectònics, tot imaginant altres usos possibles per a aquests espais diferents als que tenien. Amb els més menuts de l’escola bressol es va treballar l’espai de l’aula i la seva representació sobre un plànol pensat per a ells. El mitjà utilitzat en ambdós casos

va ser unes càmeres polaroid, amb tota la màgia que les fotos instantànies van signi-ficar pels infants, sobretot pels petits de la bressol.

A la segona sessió es van construir unes motxilles en forma de cubs blancs disse-nyades per Experiementem i que simbo-litzaven el concepte d’una arquitectura buida, impol·luta, encara per habitar. Dins de cada cub-motxilla hi anava una càmera polaroid i, cada dia, dos alumnes s’enduien les motxilles a casa. Amb l’ajuda de les ma-res i els pares, els més petits havien de fer una foto de l’objecte que més els agradava de tots els que hi havia a casa seva. Cada matí, a l’aula de l’escola bressol, es dedica-va un temps a comentar les fotos que els nens tornaven amb les motxilles. Amb els alumnes del CEIP es va introduir una petita variació i se’ls va demanar que fotografies-sin alguna cosa de casa seva que tingués re-lació amb l’objecte que havien fotografiat a l’escola. A la tercera sessió, la de tancament, es vinculaven les fotos amb els espais de l’aula, en el cas dels nens més petits, i amb els de l’escola, en el cas dels més grans.

A l’exposició es va presentar un recull de tot el procés de treball, amb el material gràfic recopilat i elaborat pels nens i nenes, incloent-hi plànols, dibuixos, fotografies… Tot el material estava disposat a l’alçada i de la manera més adient perquè po-gués ser manipulat pels nens i nenes amb l’objectiu de fer explícita la seva condició d’autors i protagonistes del projecte.

Tot just habitantEXPERIMENTEM AMB L’ART CEIP Fort Pienc i escola bressol Fort Piencwww.experimentem.org www.ceipfortpienc.com

http://www.bcn.es/IMEB/escoles/cat/bressol/fitxes/forpienc.htm

>

Exposició Trans-Art_06.Sis Projectes Exposats (gener 2007)

11

als artistes que els processos de treball ha-vien d’articular estratègies de visibilitat que poguessin recollir-se en format expositiu. Enfront de posicions crítiques que asse-nyalen certa contradicció entre una aposta pels processos de treball i l’exigència d’un resultat final, nosaltres vam considerar que aquesta última opció era necessària per tal d’oferir un retorn i un reconeixement a les persones que havien participat als diferents projectes. Presentar junts tots els processos permetia construir una visió de conjunt de la complexitat social de l’illa Fort Pienc i l’Espai Jove de l’Eixample, així com oferir l’oportunitat per copsar la quantitat de sinergies que s’havien generat.

Trans_Art_06.Sis Projectes Exposats es va plantejar com una exposició on poder mos-trar els processos de treball i els seus resul-

tats i, al mateix temps, construir un context de lectura per proporcionar diversos nivells de profunditat i comprensió del projecte. Es tractava de pensar en l’existència de públics amb ritmes i motivacions diferents.

Una part important de l’exposició va plantejar diferents estratègies per tal de fer visible l’existència de tot el procés de treball: s’hi va projectar un documental de 20 minuts sobre Trans_Art_06 i es va poder consultar un arxiu d’entrevistes en profun-ditat a persones que havien participat en el projecte.

Amb aquestes entrevistes realitzades als artistes i als responsables dels equipaments es va voler recollir les diferents percepcions entorn del que havia estat el procés de tre-ball de Trans_Art_06. A la vegada, van ser

Inauguració Trans-Art_06.Sis Projectes Exposats (gener 2007)

una eina que va permetre la construcció d’una lectura complexa, en la qual coexis-tissin diferents punts de vista i valoracions. L’objectiu va ser preservar, d’alguna manera, la condició plural i, de vegades, contradictò-ria d’aquest projecte.

Algunes conclusions Postproducció

Parlem de postproducció per un doble motiu. En primer lloc, en referència a una certa temporalitat pròpia dels processos de postproducció, a tot allò que passa un cop s’ha desmuntat l’exposició. En el temps de la postproducció les energies i els ritmes perden la intensitat i velocitat característiques dels darrers moments de

producció per donar pas a una certa re-laxació. En aquest espai de temps, nosaltres hem iniciat un procés de valoració a partir d’enquestes i sessions de treball amb els artistes, els responsables dels equipaments i els tècnics del Districte de l’Eixample. Un temps en el qual la idea inicial de laboratori es fa present en la voluntat d’avaluar pro-cessos, metodologies i la seva aplicació.

En segon lloc, parlem de postproducció fent-nos ressò del significat més tècnic de la paraula, aquell que indica el procés de recuperar material ja produït per manipular-lo, muntar-lo i fer-lo circular de nou. Podem sentir-nos identificats amb aquesta operació per dues raons, una de les quals és la nostra intenció de recuperar alguns elements que s’han quedat als marges del procés, entre altres tot allò que potser identificaríem com

a errades o també aquelles accions inacaba-des i que tendeixen a fer-se invisibles. L’altra raó és que molt del material recollit durant les sessions de debat i avaluació amb els artistes i responsables del Districte i dels equipaments s’ha convertit en la matèria prima d’alguns dels continguts que nosaltres ara editem; és a dir, estem postproduint per presentar-los en aquestes pàgines. Un text que inclou un conjunt d’opinions expressa-des en diferents moments del procés i que intenta treballar amb uns intangibles difícils de posar a l’abast dels que no han participat en el projecte

Sobre experimentació, error, avaluació i autocrítica

Quina és la forma amb què es pot fer vi-sible la càrrega experimental del projecte

és una de les reflexions que es planteja a l’hora de fer el balanç final. Com fer-ne avaluació? Quina autocrítica cal fer, què s’ha de valorar i, més encara, és necessari compartir-la a través d’aquestes pàgines? Com definir l’encert? I l’error? Qui hau-ria de fer les valoracions i quines serien les que tindrien validesa? Haurien de ser valoracions d’ordre estètic? O bé haurien de centrar-se en aspectes de metodologia i processos?

Potser un primer escull és el mateix desig de construir una imatge clara i precisa sobre el que ha estat Trans_Art, considerant que el què tenim davant és una situació complexa, fruit d’una interacció dinàmica entre diverses institucions i agents. Una cruïlla de percep-cions i expectatives, algunes comunes, però moltes diverses i fins i tot contradictòries,

12

Txuma Sánchez fa un treball interdisciplinar on convergeixen l’ús de la fotografia, el vídeo, la instal·lació, l’edició de llibres d’autor, etc. El seu projecte es va desenvolupar al mercat municipal de Fort Pienc.

El mercat municipal de Fort Pienc és un equipament que es va afegir a l’illa amb la intenció d’imbricar el conjunt arquitectònic amb el teixit comercial del barri i contribuir a crear-hi una identitat social. Està format per unes tretze parades amb productes d’alimentació frescos i de qualitat, un forn de pa, una cafeteria i una gran superfície comercial.

La Aldea va ser un projecte fotogràfic nascut d’un procés d’investigació que prenia com a punt de partida les relacions comercials. Es tractava de reflexionar sobre com es desenvolupen els processos de construcció d’identitat en el barri i la seva relació amb el teixit que configura l’economia local. En aquest sentit, el projecte es feia ressò d’una conjuntura definida per un procés de canvi, que ha comportat l’aparició de nous negocis i la consolidació d’una xarxa de comerços regentada per persones nouvingudes al barri. La recerca també va incloure un aprofundiment en la història del barri i l’exploració de les fórmules comercials que han fet evolucionar el seu perfil econòmic.

Aquest projecte va tenir dins del conjunt de Trans_Art_06 la seva peculiaritat, perquè volia establir un vincle entre un dels equipaments de l’illa Fort Pienc (el mercat) i la resta del barri (els seus establiments comercials). L’artista volia incidir en aquest aspecte perquè, precisament, Fort Pienc és un barri amb problemes d’identitat, que no acaba de consolidar una personalitat definida. El conjunt arquitectònic de l’illa Fort Pienc, amb la seva concentració d’equipaments i serveis públics, va ser concebut en part com una estratègia de planificació per provocar sinergia social i sensació de pertinença al territori.

El primer pas del procés de treball va ser identificar el perfil de les persones vinculades al mercat amb les quals establir canals de col·laboració. Pel que fa als compradors,

al mercat de Fort Pienc hi van els veïns i les veïnes del barri, que no formen cap comunitat estable. En relació amb els venedors de les parades, l’artista partia d’una imatge idíl·lica del mercat, com una unió cohesionada de botiguers, però es va trobar amb una realitat ben diferent. Els horaris, que es perllonguen de primera hora del matí a última del vespre, van fer inviables el calendari de visites previst sobre el paper que deixaven poc espai per a qualsevol tipus de col·laboració que demanés molt de temps.

Aquesta estructura de funcionament tan marcada va condicionar les formes de treball de Txuma Sánchez. Per integrar-se d’alguna manera en aquesta estructura, la millor estratègia va ser dedicar molt de temps a fer contacte amb la gent i comptar amb uns quants interlocutors d’excepció, que el puguessin introduir dins la xarxa de relacions del mercat. Un d’aquests mediadors va ser el director del mercat, així com el president de l’associació de parades o els membres de l’associació de veïns, que va obrir al projecte artístic el seu arxiu d’imatges, una petita memòria històrica del barri. Els passejos fets en companyia del Sr. Antoni Díaz, un veí del barri, van constituir per a Txuma Sánchez la millor introducció històrica a la tradició comercial del barri. El Sr. Antoni va ser la clau per obrir les portes de les botigues que més es van implicar en el projecte com la fruiteria Dador o la bugaderia Lava Súper.

En una primera fase d’imersió i documentació, que va requerir un ritme lent i progressiu, l’artista va establir contacte amb les parades del mercat i les botigues dels voltants. Hi feia successives visites per entrar en confiança i, finalment, tirava fotos que oferia als seus amfitrions en la següent trobada. Tots aquests contactes previs van donar lloc a un nodrit material documental que, en forma d’arxiu, va acompanyar la instal·lació final. Pel que fa a la metodologia de treball, un dels objectius perseguits va ser el de crear situacions d’intercanvi recíproc amb les persones que van col·laborar amb el projecte. D’acord amb això, per exemple, part del material fotogràfic que es va generar durant el procés va passar a formar part de l’arxiu d’imatges de l’associació de veïns. Una d’aquestes imatges, la foto d’una antiga botiga del barri, va servir per a confeccionar unes estovalles per al bar del mercat, que van funcionar com una instal·lació fora de la sala expositiva.

A l’exposició es va muntar una instal·lació fotogràfica amb imatges articulades entorn d’unes cites textuals, que reflexionaven sobre el concepte d’identitat. Aquesta disposició mural creava una xarxa de significacions que volien ser un reflex de la complexitat des d’on es configuren les identitats col·lectives. A més a més, es va presentar un arxiu que recollia els contactes i les trobades realitzades al llarg de tot el treball de camp.

La AldeaTXUMA SÁNCHEZ Mercat Municipal Fort Piencwww.nectart.net www.bcn.es/mercatsmunicipals

que dificulta la presentació d’una aproxima-ció narrativa unívoca.

Per posar en situació el lector, cal asse-nyalar que Trans_Art va ser un èxit perquè va poder ser, perquè es va poder realitzar. Pot semblar obvi, però cal recordar que

aquest projecte és una iniciativa indepen-dent d’una associació i que, a partir de la recerca de finançament i col∙laboradors, s’ha pogut donar forma a un projecte d’un any de durada amb dues exposicions, tres butlletins, una pàgina web i sis projectes artístics produïts. Que totes les persones

directament implicades, no només artistes, sinó les persones responsables dels equi-paments i els seus treballadors s’han invo-lucrat en més o menys mesura durant tot aquest període de temps i que s’han sentit implicats en un espai comú de treball.

Molt important també és deixar cons-

tància de tots els aprenentatges realitzats al llarg d’aquest procés de treball. Alguns d’aquests aprenentatges estan relacionats amb la manera com s’ha bastit l’espai de treball comú entre Trans_Art, Districte i els equipaments de l’illa Fort Pienc. A l’inici, la proposta es va presentar posant l’èmfasi en

13

>

Illa Fort Pienc

una actitud d’entusiasme i fe en el projecte (un gest molt propi de la pràctica artística), subratllant-ne unes virtuts vinculades a la participació i a la possibilitat de generar un espai comú de treball i amb una visió del que havia de ser força definida. Si bé és cert que aquesta estratègia va ajudar que els equipaments i les institucions col∙laboradores s’hi sumessin, també va de-finir una situació inicial que, durant el procés posterior d’avaluació, es va considerar poc adequada per a aquest tipus de projectes tan llargs i que demanen tanta implicació. Processos com Trans_Art demanen un punt de partida més horitzontal, on la pro-posta del projecte es construeixi a partir de la posada en comú dels objectius propis de cada equipament i, a partir d’aquest primer exercici de transparència, fins i tot assumir que algun hi participi d’una manera diferent

i més adient a la seva tipologia com a servei públic, o que pugui no participar-hi.

Aquest plantejament més horitzontal comporta també consensuar uns ítems per avaluar resultats i metodologies; una avaluació que, des de l’inici i de manera continuada, hauria de dur a terme un agent extern, amb una funció d’observador, la tas-ca del qual s’hauria de tenir en compte en el pressupost com una despesa més.

Aquests tipus de projectes també s’haurien de planificar de manera que tot el procés d’experimentació i exploració de formes de treballar desemboqui en unes pràctiques que tinguin sentit per a cada un dels equipaments un cop ja ha finalitzat Trans_Art_06. Perquè el grau d’apropiació i reutilització dels plantejaments i metodolo-

gies de treball posades en pràctica a partir del projecte artístic pot ser entès com un indicador del grau d’implementació de la proposta en el context i en part del seu èxit.

Ara bé, aquest apropament a les neces-sitats del context comporta el perill de plantejar la gestió d’un projecte artístic de manera que empenyi la pràctica artística a complir sobretot una funció vinculada a la producció d’activitats socioculturals, l’objectiu de les quals semblaria limitar-se a complementar la programació dels equipa-ments amb els quals col∙labora. L’activitat artística deixaria de banda, llavors, el seu potencial com a procés per donar visibili-tat i representació a aspectes del territori i del seu teixit social que, d’altra manera, es mantenen habitualment en un segon pla,

14

Riccardo Massari treballa amb la música i el so des del vessant de compositor i de performer o artista sonor. Els seus projectes tenen vocació multidisciplinar i estableixen ponts i sinergies amb l’art visual, la literatura, el teatre i la poesia.

L’Espai Jove de l’Eixample és l’equipament que va acollir la proposta de Riccardo Massari. Aquest és l’únic dels equipaments partícips que es troba situat fora de l’illa Fort Pienc. Es tracta d’una antiga casa reconvertida en un espai públic obert als joves del barri. Ofereix sales d’exposicions i de trobada, bucs d’assaig i estudis d’enregistrament de maquetes, espai de concerts, accés a Internet i eines multimèdia, així com un punt d’informació juvenil. Un equipament que posa a l’abast dels joves els recursos perquè desenvolupin les seves inquietuds creatives.

L’iniciativa de convidar l’Espai Jove de l’Eixample responia a una doble motivació. D’una banda existia el desig de treballar amb algun equipament propi d’aquest barri per posar-lo en relació amb l’illa Fort Pienc; de l’altra, hi havia la voluntat de treballar amb joves, un col·lectiu amb el qual Alternativa Jove, entitat organitzadora de Trans_Art, està molt vinculat.

Les persones usuàries d’aquest equipament sumen uns 150 joves, d’entre 20 i 35 anys, que hi van a desenvolupar les seves pròpies iniciatives creatives. Aquest fet, cal remarcar-ho, va determinar una manca de temps disponible, per part dels joves, en relació amb el projecte de Trans_Art. Cal afegir que en aquest espai es generen dinàmiques de treball informals amb horaris imprevisibles, la qual cosa tampoc va generar les millor condicions per a la creació de grups de treball estables, que era un dels objectius de Riccardo Massari.

La proposta de l’artista va ser un Observatori Acústic, fer el retrat sonor de l’illa Fort Pienc i del barri a

partir de l’observació i la documentació sonora dels seus espais i dels usos socials que se’n fa. El projecte buscava un apropament a la dimensió cognitiva i emocional del so, que sovint resta en un segon pla, una representació de la realitat a partir dels sons i de la seva capacitat per construir la percepció dels llocs.

En relació amb la metodologia de treball, la idea inicial de l’artista era descobrir i debatre amb el grup de treball quina era la textura sonora específica de l’illa i del barri, els sons identificatius dels seus espais urbans. Això implicava l’enregistrament digital de la sonoritat dels diferents espais –si podia ser en diferents franges horàries– i també dels desplaçaments entre uns espais i altres, així com un treball més sociològic amb entrevistes al veïnatge per tal d’esbrinar les seves biografies sonores comunes.

L’equip de responsables de l’Espai Jove es va involucrar activament en el projecte per afavorir la formació del grup de treball estable, amb iniciatives com ara instal·lar un ordenador de l’Observatori Acústic a l’aula multimèdia i fer sessions informatives. Aquestes estratègies, però, no van aconseguir la constitució d’un grup de treball, només algunes col·laboracions esporàdiques. Una situació que va obligar a modificar els planejaments inicials i a improvisar sobre la marxa la dinàmica de treball: l’artista troba una col·laboradora fixa, Floriana Asperti, amb la qual du a terme la investigació sonora del barri d’una manera més intensa, les sessions de treball de camp i el muntatge final.

Al final del procés va fer la sel·lecció i edició del material enregistrat, que va acabar condensat en dos CD. Aquests dos arxius sonors es van poder escoltar a l’exposició i, actualment, estan disponibles als webs de l’Espai Jove de l’Eixample (www.espaijoveeixample.cat) i a la de Trans_Art_06 (www.trans-artlaboratori.org).

Observatori AcústicRICCARDO MASSARI Espai Jove de l’Eixamplewww.spiritini.org www.espaijoveeixample.cat

>S’ha fet visible que, en termes

generals, des de la pràctica

artística no s’incorporen objectius

propis de la política cultural ni

des de la gestió cultural es té

en compte el potencial crític

de la pràctica artística i la seva

capacitat d’exploració dels

imaginaris col∙lectius com un

aspecte a incorporar als seus

objectius i projectes.

ocults o quasi invisibles. És a dir, significaria ometre la seva capacitat d’aproximació i d’interrelació crítica amb el context.

En aquest sentit, en el marc de Trans_Art_06, no tots els artistes participants però sí alguns d’ells han expressat la seva preocupació per la possible instrumentalització del seu treball i la incomoditat que els plantejaven els condicionaments, des del seu punt de vista excessius, com el fet d’haver de treballar d’acord amb els interessos compartits de l’equipament on desenvolupaven el seu projecte. Una altra necessitat apuntada seria la d’incorporar un agent mediador que conduís, segons cada projecte, la relació entre l’artista i les persones usuàries dels equipaments, sobretot en aquells contextos en què la tipologia de l’equipament no facilita la construcció de comunitats ben

articulades amb les quals treballar.

La diversitat d’equipaments i de propostes artístiques ha comportat una multiplicació de perspectives sobre la mateixa qüestió, ha posat en evidència que les fórmules no existeixen i que les sinergies de treball es construeixen des de les sintonies personals. S’ha fet visible que, en termes generals, des de la pràctica artística no s’incorporen objectius propis de la política cultural ni des de la gestió cultural es té en compte el potencial crític de la pràctica artística i la seva capacitat d’exploració dels imaginaris col∙lectius com un aspecte a incorporar als seus objectius i projectes. Sens dubte una qüestió sobre la que s’haurà d’aprofundir en la futura edició de Trans_Art_08.

15

.

ORGANITZA ALTERNATIVA JOVE PER LA INTERCULTURALITAT • A CURA DE SINAPSIS (LÍDIA DALMAU I CRISTIAN AÑÓ) • CO-ORGANITZA

AJUNTAMENT DE BARCELONA • DISTRICTE DE L’EIXAMPLE • PEPA PÉREZ • MARIBEL ÚJEDA • ANTONI GÓMEZ • ESTER SUST • ISABEL PAGÈS • MÀXIM

LÓPEZ • ASSUMPTA ESCARP • EQUIPAMENTS PARTICIPANTS RESIDÈNCIA DE GENT GRAN I CENTRE DE DIA FORT PIENC • MERCAT FORT PIENC

• CENTRE CÍVIC FORT PIENC • BIBLIOTECA FORT PIENC • ESCOLA BRESSOL FORT PIENC • CEIP FORT PIENC • ESPAI JOVE DE L’EIXAMPLE • ARTISTES

PARTICIPANTS TXUMA SÁNCHEZ • LABORATORIUM (PERE GINARD I LAURA GINÈS) • SITESIZE (JOAN VILA-PUIG I ELVIRA PUJOL) • PAU FAUS •

EXPERIMENTEM AMB L’ART (CONXA ANTONIO I JOSÉ ANTONIO DELGADO) • RICCARDO MASSARI • MUNTATGE DOCUMENTAL DE TRANS_

ART_06 LABORATORIUM • MUNTATGE EXPOSICIÓ ORIOL ROSET • JOSÉ LUÍS PAULETE • GRÀFICA EXPOSICIÓ AREA DE IMAGEN • DISSENY

DIFUSIÓ FANÀTIK-VISUAL • REDACCIÓ BUTLLETÍ TRANS_ART HELENA MIGUEIZ • MAQUETACIÓ BUTLLETÍ TRANS_ART CHUSO ORDI

• IMPRESSIÓ EL TINTER • COL·LABOREN GENERALITAT DE CATALUNYA - DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ • INSTITUT

DE CULTURA DE BARCELONA • REGIDORIA DE JOVENTUT • MINISTERIO DE CULTURA • LÚDIC3 • BIBLIOTEQUES DE BARCELONA • CAJA MADRID •

MEGAHERCIOS • GRÀFIC CENTRE • PROJECTES ARTÍSTICS: DESMEMÒRIA JOAN ALCAÑIZ • TRINIDAD ÁLVAREZ • DOLORS ARGENTÓ • JUANJO

BELLO • DAVINIA BLÁNQUEZ • NÚRIA BUTINYÀ • ÀNGELS CALBET • JOSEFA CALVET • MIRIAM CAMPS • DANIEL CARBÓ • LUIS CASADO • JOAQUIMA

FANECA • AMPARO FRIGOLA • MARIA GARCÍA • SOFIA • GARDE • JOSEFA GONZÁLEZ • ADELA GUTIÉRREZ • SARA HERNÁNDEZ • SÍLVIA HERNÁNDEZ

• JOAN HIDALGO • JOSE LINARES • CAROLINA LLANSÀ • ANA MAÑAS • JOSEFA MARGAIS • EMILIANA MARTÍN • LUISA MARTÍNEZ • PETRA MAYORGA

• MERCÈ MESTRES • ROSA MUÑOZ • MONTSERRAT PASTOR • GEMMA PAZ • SABINA PELEATO • ANA PELEGRÍ • BASI DEL PERAL • LÍDIA PÉREZ • LLUÏSA

POMEROL • MERCEDES PRIEGO • ELENA PUIG • ESTELA RAMÍREZ • ANA RIEROLA • LAURA SABADELL • EDUARD SABOYA • NÚRIA SANTANACH •

DOLORES SORO • PAQUITA SOTERAS • LUIS TABUEÑA • ANTÒNIA VALLS • RICARD VÁZQUEZ • ÁNGEL VIVAR • I TOTS ELS RESIDENTS QUE HAN ESTAT

EN FESTES, SORTIDES… TOT JUST HABITANT LUIS ADASME • ENZO CASORRÁN • ADRIÀ CLOTET • ÁNGELO CULCAY • GUILLERMO FRUTOS • ELOI

JOFRESA • MALENA LÓPEZ • CHRISTIAN LUJAN • NACHO MARCH • SERGIO MARTÍNEZ • SARITA MARTÍNEZ • PAULA MERINO • BLAI MUÑOZ • GIULIA

PASTOR • ALEIX PAYAROLS • CHANDA PORTILLO • IRENE ROSSELLÓ • IARA SILVA • ANNA SOLÉ • MARIA SUBIRANA • ALBERT TARRIDA • SILVIA VILAR

• PAU ACOSTA • ERIC CAMARERO • PAU CUESTA • FERRAN DALMAU • MAX GUIRAO • MARLON HUGI • MOHAMED KARAM • ALBA LÓPEZ • GABRIEL

MÁRQUEZ • CAROLINE MEDRANDA • JAVIER MONTESINOS • RUBÉN MORENO • AÏS MUNDÓ • ALEIX NOVENSA • MARC RAMOS • JÚLIA RAVENTÓS •

ADRIÀ ROCA • ARIANA RODRIGUEZ • NORA ROS • GAVIN SAINT CLAIR • ORIOL SERRA • DANIEL TUELLS • CLARA MEI VALL • PAULA VIDAL • TOMÁS

ALONSO • VIANCHI BENÍTEZ • MATÍAS CAEZZA • ÁNGEL DURAN • ÁLVARO FLÓREZ • JORGE GONZALEZ • TANIA GUERRERO • RITA GUIXÀ • AINOA

HERRERO • FRANK LÁZARO • DANIEL LÓPEZ • NIL MIRETE • JORDI MORÓN • ERIC PALOMINO • AINA PENINA • KEVIN PÉREZ • MERCÈ PUCHE • TIGÉ

RAL • POL REYES • ALBERT RODRÍGUEZ • QUIM TABTI • AILÍ TAMAYO • BARBY TOURÓN • ERIC ARGUIJO • PAU BERTRAN • MARTÍ BORBONET • JOSEFINA

CASSARA • VICTOR CRESPO • RICARDO ECHEVERRÍA • IRINA GODÓ • HARERAM GORDO • AIRAN JIMÉNEZ • HAO LIN • NATXO LÓPEZ • JETU LÓPEZ-

GRADO • SIMÓN MARCHESE • ROBERTO MEDRANDA • JOANA MORELL • RICARD ORTEGA • SARAY PALACIOS • MARIA PARDO • AROA PONS • LOLA

QUINTANILLA • SOFFY RAMÍREZ • HELENA RODRÍGUEZ • JÚLIA RUIZ • DAVID SANCHO • POL SANS • PILAR CALLAU • ENCARNA CASTRO • TERESA

ESCOBEDO • NURIA RAMAL • ANNA FONT • DAVID BELTRAN • DANI • LAIA VILARDELL • TOTES LES MESTRES DE L’ESCOLA BRESSOL • PATRICIA CAPEL •

PAU CORTÉS • BLANCA CRESPO • NUNO DE CASTRO • SEBASTIÁN DE SOUZA • ANNA ESPAÑOL • MARTA FAYOL • ANTONELLA GARRI • ALINA GENÉ •

ORIOL GONZÁLEZ • AINHOA HARO • MARC HOFFMAN • SOUHAIB LAGHMICH • JULIETTE MANZANO • SANTIAGO MIRALBELL • AINARA JÚLIA RODAS

• MATHIEU VAGOGNE • BRUNO BALBUENA • VICTORIA ALIEVA • CLAUDIA CAPEL • TOMÁS COFFEY • NEMO ENRICO CORONA • HÉCTOR DUARTE •

MARIA FELIU • JOSEP BERNARD FIGUEROA • ÀLEX GONZÁLEZ • NEREA GRIJALBA • LAGO MUNIENTE • VÍCTOR NÀCHER • ALBA PALACÍN • LAIA PARDO

• PAU PÉREZ • MATHIEU RICHER • LUCÍA ROGERS • NAVANI TOMÁS • ARIADNA TRUBAT • CARTOGRAFIA OBERTA WALTER LLORACH • JUANJO

ARRANZ • TREBALLADORS DE LA BIBLIOTECA • LAURA • KILIAN • VÍCTOR • SEILA SARRAMIAN • CARMEN MARTINEZ • ANTONIO DÍAZ • ENCARNACIÓN

• CUFA • ELENA PUIG MYREIA • TORT • JUBRAN SALAWI • FELIPE HERRERA • ALBERTO GARCÍA • CARLES, JOAN I PERE • MANUEL • MARIA • JULIÀ •

ÀGUILA DE FORT-PIENC • JUAN JIMÉNEZ • CARLES • JOAQUIM • MONTSE, SERGI I ANTÒNIA • ARIADNA BORRÀS • JOAN • ELEONORA BLANCO • ESTER

I PILAR • BASI • CARME • GEMMA • PAULA • APRENENT D’EDUCADOR • LOLI, CAQUI I GRACIELA • SILVIA • LES NENES • AMADEU VIDAL I BONAFONT

• ANÒNIMS • ESCRIURE UN LLIBRE, COMUNICAR ESPAIS DE LLIBERTAT MONTSE CESARINI • SÒNIA • GENT GRAN DEL FORT-PIENC •

NENS I MONITORES DE LA LUDOTECA • TALLERISTES I ALUMNES • TREBALLADORS DEL CENTRE • USUARIS DEL FORT-PIENC QUE HAN PARTICIPAT EN

LES ENQUESTES I LES PERSONES QUE S’HAN INTERESSAT PEL PROJECTE • L’ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR • OBSERVATORI ACÚSTIC ANNA

PUJOL • GERONI • ANNA RODRÍGUEZ • CARLOS DELGADO • FLORIANA ASPERTI • ROSE • TITO • ENRIQUE • GUILLEM • CARLES • ANDRÉS • ANNA •

MIRIAM • DAVID I LAIA (MERCAT) • JUAN SORIANO (CARRER) • LOS LEONES DE CARACAS • DAVID (BIBLIOTECA) • JUANJO I ANTONIO (TAXI ESTACIÓ

DE FRANÇA) • NENS DEL CARRER I PERSONES QUE HAN VOLGUT L’ANONIMAT • LA ALDEA ANTONI DIAZ • MANEL MONTESINOS • CELES • ARXIU

HISTÒRIC FORT PIENC • ASOCIACIÓN DE VECINOS FORT PIENC • LAVANDERIA LAVA SUPER – ISABEL • FRUITS DADOR-OSCAR • FLORISTERIA ROGER DE

FLOR 78 • BAR LA TROBADA • MERCADONA MERCAT MUNICIPAL FORT PIENC • TRABAJADORES MERCAT MUNICIPAL FORT PIENC • CLIENTES MERCAT

MUNICIPAL FORT PIENC • VECINOS FORT PIENC • COMERCIANTES FORT PIENC • PAPELERIA CLIP-

GISELLA • MERCATS DE BARCELONA • TONI GABARRO • DELTABARNA • MERCABARNA • JOSEP

SOLER LINO • AGRAÏMENTS JOSEP LLINÀS • EVA PRATS I RICARDO FLORES • MANUEL

DELGADO • ORIOL FONDEVILA • RAMON PARRAMON • JAVIER RODRIGO • ORIOL PEDRÓ

• HANGAR • TAMBÉ AMICS I AMIGUES, FAMILIARS QUE HAN DONAT SUPORT AL PROJECTE

Col-labora:

Amb el suport de:

1

TRANS_ART_06_LABORATORI DE PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUESTraducción provisional al castellano sin maquetar que acompaña al boletín número 3 deTrans_art_06

EDITORIAL

Os damos la bienvenida a este tercer boletíneditado en el marco del proyectoTrans_Art_06_Laboratorio de prácticasartísticas. El primero de estos boletines sepublicó en septiembre del 2006 y sudistribución coincidió con la inauguración deTrans_Art_06, la puesta en marcha del TallerObert y los procesos de trabajo de los artistasen los diferentes equipamientos participantesal proyecto. Esta publicación, pensadaprincipalmente para ser distribuida en lamanzana Fort Pienc y su barrio, tenía comoobjetivo informar del arranque de Trans_Art,a la vez que quería poner al alcance de losposibles espectadores y participantes unaserie de herramientas, referentes y códigospara facilitar la construcción de un contextode lectura y recepción de los procesosartísticos que aquí se desarrollarían.

El segundo boletín apareció a finales denoviembre del 2006. En sus páginas semostraban los procesos de trabajo queestaban realizando los artistas y lasdificultades prácticas con las qué se ibanencontrando a la hora de llevar a cabo losproyectos. Por otra parte, la publicacióntambién recogía las percepciones que setenían, desde los equipamientos y susresponsables, del proceso que se estabaproduciendo.

Estas dos primeras publicaciones seplantearon como un canal de visibilidad delproceso de trabajo, conjuntamente con otrasacciones en paralelo, a la vez queherramienta para crear vínculos entre elproyecto y el contexto. Por esta razón se tuvomucho cuidado en articular la información yloa contenidos teniendo en cuenta laexistencia de interlocutores con capitalesculturales muy diferentes, razón por la cual secrearon diversos niveles de lectura.

Este tercer boletín que tenéis en las manosaparece una vez finalizados tanto los procesos

de trabajo de los artistas, como su exhibiciónpública en formato expositivo. Entendemosesta edición como la última fase y el últimoespacio de desarrollo de Trans_Art _06. Unlugar para la reflexión y la interrogación, quese contrapone a la intensidad de losmomentos de producción de visibilidad y a sulógica acelerada. Por ello mismo, se haelaborado a un ritmo diferente –más pausadoy dilatado– una vez clausurada el día 7 demarzo, la exposición Trans_Art_06. Seisproyectos expuestos, con la distancia yperspectiva necesarias para elaborar unasprimeras conclusiones.

Este boletín quiere reivindicar la necesidaddel tiempo en todo proceso de trabajo paraque, más allá de la producción del proyecto,se den las condiciones para la producción deun conocimiento posterior. Ahora es elmomento de hacer las valoraciones, señalarqué se ha aprendido y qué no se volvería ahacer de la misma manera, para incorporartodo este material como una parte más, conla misma condición de visibilidad pública quela exposición, la página web o los otrosdispositivos que se han utilizado. Un desafíoque, desde Trans_Art, hemos intentadoafrontar a partir de un trabajo posterior, deevaluación conjunta con los responsables delos equipamientos y los artistas, así comotambién con el resto de partes implicadas enel proceso y en lo resultado del proyecto.

La edición Trans_Art_06 seconfigura como unlaboratorio deinvestigación práctica queexplora y provocaintersecciones entre arte ysociedad a partir de lapuesta en marcha de una

2

plataforma de trabajo parala gestión, producción ydifusión de proyectosartísticos que se desarrollanen contextos socialesconcretos. *

• El espacio de intervención se localiza en la Illa Fort Pienc y en el EspaiJove del Eixample. La Illa (Josep Llinàs, 2001-2003) es un modeloarquitectónico y urbanístico que se caracteriza por aglutinar en unmismo espacio diversos equipamientos públicos dispuestos alrededorde una plaza, un centro cívico, una biblioteca, un mercado municipal,una residencia y centro de día, una escuela Bressol y un CEIP. Unespacio público que canaliza todo el flujo de idas y venidas quecristalizan en un dinámico tejido social. En cada equipamiento seubica uno de los seis proyectos artísticos que, entre septiembre ynoviembre del 2006 se han desarrollado por parte de los siguientesartistas o colectivos: Txuma Sánchez, Laboratorium, Riccardo Massari,Experimentem amb l’Art, Pau Faus y Sitesize.

Trans_Art plantea un modelo de difusiónarticulado alrededor de la noción deproducción de proyectos artísticos, queadapta su estructura de trabajo y susmetodologías a la propuesta quese desarrolla en cada edición.

Planteamientos iniciales

Esta tercera convocatoria se ha presentadocon la denominación de Trans_Art_06.Laboratorio de Prácticas Artísticas y se hadesarrollado entre enero del 2006 y marzodel 2007 en la isla Fort Pienc y en el EspaiJove del Eixample. Se trata de un conjunto deequipamientos y servicios públicos del barriode Eixample de Barcelona, que configuranuna realidad compleja y con características ydinámicas muy diversas. Estos espacios y elecosistema social que los habita hanconfigurado el contexto donde se hanrealizado los seis proyectos artísticos deTran_Art_06.

En el centro cívico Fort Pienc, el colectivoSitesize llevó a cabo el proyecto Escribir unlibro, comunicar espacios de libertad; en labiblioteca Fort Pienc, el arquitecto Pau Fausplanteó el proyecto Cartografía Abierta; en elmercado municipal Fort Pienc, el artista visualTxuma Sánchez realizó la propuestafotográfica La Aldea; en la residencia deancianos y centro de día, el colectivoLaboratorium desarrolló la propuestaDesmemoria, y la Asociación Experimentem

Amb l’Art trabajó conjuntamente con laguarderia y el CEIP Fort Pienc el proyecto Totjust habitant. Además de estos equipamientosde la Illa Fort Pienc, también haparticipacipado Espai Jove de l’Eixample,donde el artista sonoro Riccardo Massaridesarrolló el proyecto Observatori Acústic.

Tran_Art_06. Laboratorio de PrácticasArtísticas es el resultado de un punto departida, un conjunto de vectores iniciales,algunos de orden más conceptual y otros másmetodológicos, que configuran el marco detrabajo del proyecto, perfilan su carácter ysus objetivos.

En primera instancia, destaca el interés poraquellos procesos y prácticas artísticas que sedesarrollan en contextos concretos y sustejidos sociales, de manera que estasprácticas activen, o bien refuercen, procesosque articulan la visibilidad del territorio y suecosistema social, con la intención que estasrepresentaciones se difundan en el propioterritorio y para el propio territorio.

En segundo lugar es preciso señalar también,una perspectiva un tanto particular sobre elhecho artístico, desde la cual, a pesar deentender el objeto artístico y al artista comoel epicentro de este hecho, se ensancha elcampo de interés para incluir aquellosprocesos, dinámicas, agentes, estructuras,instituciones e imaginarios que conforman,legitiman y hacen posible la práctica artística.Trans_Art_06 exhibe el “producto artístico” ala vez que también hace difusión del procesode trabajo y da visibilidad a las gestiones, losagentes y las instituciones diversas que hansido determinantes en la creación de lasituación en la cual nace y se desarrolla elproyecto. Se entiende que el hecho artísticoes también este campo relacional complejo, amenudo invisible, desde donde se construyela realidad, el significado y el sentido a lapráctica artística.

Dentro del contexto de Trans_Art_06, por lotanto, además de centrar la atención en elproducto artístico también adquierenimportancia las metodologías de producción ygestión de los procesos de producción, asícomo las condiciones y el marco de recepciónpor parte del público. Estos aspectos tambiéndevienen campos para la reflexión, a la vezque objeto de intervención y visibilidad.

Es por ello que a pesar de distinguir entreprocesos de creación, educación, producción,difusión, mediación, gestión y recepción, lafrontera que los separa deviene (se torna)

3

frágil y permeable. Una característica que sepotencia, tanto mediante el impulso dedinámicas para enfatizar la colaboración y eltrabajo en equipo, facilitando asícontaminaciones y conexiones transversales,como por el hecho de convertir cada una deestas fases o aspectos del proceso en unlugar desde el que producir unos imaginarioscon significaciones propias. En coherencia coneste objetivo, Tran_Art_06 no se articulacomo una convocatoria o programa deproyectos artísticos, si no que toma la formade una plataforma de gestión, producción,difusión y debate. Un formato que, entre susobjetivos, ha tenido el de reunir en unespacio común de trabajo tanto aresponsables del proyecto como de losequipamientos, a los técnicos del Distrito y alos artistas. Se ha construido así un espaciopara la negociación, que ha abierto debate ytrabajado de manera transversal todas lasfases de desarrollo con las cuales se haarticulado esta edición de Trans_Art, havisibilizado al mismo tiempo estos procesosde gestión, producción, debate y mediación.

En tercer lugar, Trans_Art_06 significa laactivación de un dispositivo artístico más alláde la Institución Artística y sus contextos yespacios habituales de exhibición yproducción, y, por tanto, alejado de loscanales y de la capacidad de legitimación quele son propios. Hablamos, pues, de undispositivo entendido en un sentido amplio,como una estructura compleja de imaginariosasociados al sistema de las artes, que sereconoce en un conjunto de posicionescompartidas tácitamente y que se expresan,por ejemplo, en unas metodologías de trabajopropias, unos conocimientos y conceptosconcretos, unos parámetros de valoración yevaluación similares, una misma concepcióndel arte, o un lenguaje específico. Undispositivo que entra en contacto y queinteracciona con la realidad de la Illa FortPienc y el Espai Jove del Eixample. Estecontexto está formado, por una parte, por lasuma de las estructuras que gestionan losequipamientos públicos y el territorio. Unasestructuras que disponen de sus propiasmetodologías de trabajo, un campo deconocimientos propios, imaginarios ylenguajes específicos, etc. Por otra parte, aquíencontramos las comunidades de usuariosque se han vinculado a estos espacios yconstruyen un ecosistema social sobrepuestoy relacionado con las estructurasadministrativas de estos lugares.

Esta interacción entre lo que llamamosdispositivo artístico y el contexto se realiza

abriendo espacios de contacto y deinterrelación en muchos ámbitos y adiferentes niveles. El desarrollo de cada unode los seis proyectos artísticos provocainteracciones tanto con las personas usuariasde los equipamientos que participan como conlos profesionales que aquí trabajan. Estasinteracciones se añaden así a todo el procesode gestión del proyecto de Trans_Art_06, queimplica negociación, diálogo e intercambiosen diferentes registros y que en determinadosmomentos también se hace extensivo alconjunto de los vecinos y vecinas del barrio apartir de diversos canales de visibilidad y deintercambio.

El proceso de trabajo iniciado en enero del2006 supone una infiltración gradual deldispositivo artístico en la complejidad delcontexto de la isla Fort Pienc, lo que provocainterferencias en su cotidianidad y generasituaciones de trabajo con las que se abre unespacio a la diferencia y a la incertidumbre.Proceso que también tiene lugar a la inversa,generándose en el mismo dispositivo artísticola filtración de criterios que le son a prioriajenos. Un doble proceso que, en definitiva,lo que comporta es la aparición de nodos yzonas de intercambio en las cuales seconfrontan maneras de hacer, que ahorahacen visibles y desvelan aspectos críticos delcontexto que acoge el proyecto, y además,interpelen a la propia práctica artística y a laInstitución Arte cuestionando aspectos comopor ejemplo su legitimidad en tanto quepropuesta de valor público.

Trans_Art_06 tiene como marco de trabajocentral y básico la mediación y la educación,perspectiva desde la cual se gestiona todo elproyecto que recoge, entre sus principalesobjetivos, el de articular canales de relaciónentre sociedad e institución artística. Parapoder llevar a cabo esta tarea, por un lado, sefavorece la construcción de espacios detrabajo horizontales y participativos,situaciones en las cuales los límites de losroles de los diferentes agentes implicados ylos públicos se desdibujan y replantean lashabituales relaciones de poder entre ellos. Porotra parte, éste marco de trabajo permitehacer visibles discursos, estructuras de poder,aspectos conflictivos y posiciones críticas,tanto con respecto a los contextos en loscuales se interviene, como en relación a lapropia Institución Arte. Una estrategia paraabrir un espacio de resistencia dentro de lainstitución artística, que aporta una miradacrítica y un cuestionamiento de susmetodologías de trabajo para ensanchar loslímites y las definiciones.

4

Trans_Art_06 se configura como un artilugiode mediación y educación, que toma la formade un Laboratorio de Prácticas Artísticas.

Hablar de un laboratorio de prácticasartísticas, tal y como se plantea desdeTrans_Art_06, significa concebir el proyectocomo construcción de una situación quepermita la observación y la investigación entiempo real de procesos de trabajos artísticos,su intervención en el contexto y losmecanismos de recepción y lectura que segeneran.Con este objetivo se trata de abrir el máximonúmero posible de zonas de intersecciónentre práctica artística y contextos sociales,de analizar y poner a prueba metodologías,herramientas y estrategias para gestionar,producir e intensificar estas conexiones entrearte y sociedad, hacer visibles algunos de loslímites, resistencias y quiebras que aparecenen la tentativa de fomentar estasinteracciones. Se pretende crear situacionesde trabajo para la experimentación, el ensayoy error, pero también para abrir vías dereflexión –desde la praxis– y construirposiciones desde donde debatir y respondercuestiones planteadas desde la InstituciónArte. A la vez es, para las personas queparticipan, un laboratorio de aprendizaje yexperimentación donde el énfasis se pone enla necesidad de un diálogo entre teoría ypráctica.

A menudo, los mecanismos retóricos con loscuales la Institución Artística legitima lasprácticas artísticas acaban transformándolosen discursos que circulan con éxito y eficaciapor los canales de distribución, pero rehuyenpresentarse allí donde encontrarían lasresistencias críticas que los podrían hacertambalear. Es en estos otros espacios dondees posible debatir las metodologías deimplementación de estos procesos artísticossobre el terreno, en los que valorar eldespliegue práctico y las estrategias decomunicación y difusión utilizadas. Ellaboratorio es un formato con el cual sesubraya claramente la importancia deestablecer una relación entre teoría ypráctica, se vincula la experimentación a unaestrategia para ensayar metodologías yconfrontar la dimensión discursiva del artecon la evaluación de suaplicación práctica.

Es por ello que el Laboratorio deTrans_Art_06 articula, en simultaneidad a losproyectos, procesos de reflexión sobre laspropias metodologías utilizadas, y activadiversos ejes de investigación práctica con los

cuales plantear un cierto estado de lacuestión de las prácticas artísticascontextuales. Un primer eje podríarelacionarse con la necesidad de repensar lasestructuras de trabajo y producción de losproyectos artísticos y los propios formatos deexhibición; como definirlos, tanto en relacióncon las instituciones artísticas y susinfraestructuras, como con respecto a otrasestructuras. ¿Qué modelos de gestiónpodemos habilitar?, ¿tiene sentido plantearestructuras híbridas?, y, en caso afirmativo,¿quién tendría que formar parte de éstasestructuras?.Un segundo eje pondría el énfasis en lasrelaciones entre la propia práctica artística yla sociedad. ¿Como encontrar un lugar propiodentro del abanico de la oferta cultural quesatura las audiencias? ¿Como conseguir ciertogrado de visibilidad entre estas audiencias ycuáles son las herramientas para hacerlo?.¿Es preciso entender las prácticas artísticascontextuales como una estrategiacomunicativa a la vez que pedagógica?. ¿Aqué público pueden interesar éstas prácticas?,¿cómo crear este público y el contexto derecepción?. ¿Como se tienen que llevar acabo estas relaciones con el contexto?Un tercer eje se vincularía con las prácticasartísticas de contexto, sus metodologías detrabajo y el alcance de su uso. ¿Cómoplantear el trabajo en colaboración con eltejido social de un contexto concreto?.¿Qué papel tienen que tener las personas quecolaboren en proyectos artísticos?. ¿Cómoarticular esta participación?. ¿Cuándo tienesentido hacerlo?. ¿Cómo evitarinstrumentalizar estas participaciones?.Un cuarto eje plantearía la propia definiciónde la práctica artística en una situación detrabajo en la cual, la necesaria dinámica decolaboración con el contexto, puede hacervariar la ecuación matemática de la libertadde el artista. Un escenario desde el querevisar dos paradigmas modernos de lapráctica artística (el artista como genio y elartista como creador al margen del discursoinstitucional), evidenciando los riesgos, comopor ejemplo, transformar al artista en untrabajador social, sólo que dotado de recursoscreativos, o bien el peligro de que la sintoníay el buen rollo con el contexto desactiven sucapacidad para construir un discursosuficientemente crítico.

Más allá de la definición de estos cuatrovectores o ejes, está también la definición deun contexto de producción y legitimacióncultural, que entendemos que está constituidopor la superposición de dos inercias. Laprimera de estas inercias está vinculada a lo

5

que podríamos llamar la Institución Artística,mientras que la segunda hace referencia a laspolíticas culturales de proximidad.La Institución Arte, en reacción a una posiblepérdida de legitimidad social de la prácticaartística contemporánea –aparentemente aúncomprometida con el objetivo de constituirseen algo más que una productora demercancías–, estaría intentando recuperaresta legitimidad escenificando actos deretorno, de devolución de su actividad, a lasociedad. A su vez, encontramos la inerciaque comporta la proliferación y consolidaciónde discursos que, desde el cuerpo teórico yperformativo de las políticas culturales deproximidad, apuestan por un escenariode la práctica cultural definida comoparticipativa, vinculada a contextos locales, ycon un espíritu creativo y crítico. Dosperspectivas que parecen compartir algunosobjetivos, pero que se sostienen sobreestructuras de legitimación, aprobación ygestión diferentes y, a veces, contradictorias.Teniendo en cuenta este escenario,Trans_Art_06 propone un marco de trabajoque ponga en relación estos dos imaginarios,dos filosofías que entienden de maneradiferente la gestión del producto cultural y suvalor como servicio público. La creacióntemporal de esta plataforma de gestión paradesarrollar Trans_Art genera, por el simplehecho de estar formada por instituciones yagentes diferentes, puntos de ficción. Estosinstantes de visibilidad de las estructurassimbólicas en juego, dado que tienen lugar enel preciso momento de producirse, permitenponerlas en cuestión y favorecer que ellasmismas se interroguen sobre el sentido de loqué se está haciendo, al mismo tiempo quepermiten ensayar respuestas o,sencillamente,manejar desde diferentes puntos de vista unapráctica artística y sus contextos delegitimación.

El proceso

En enero del 2006 se inicia la primera fase detrabajo con el contexto social, lo cual vasuponer entrar en contacto con los gestores yla dirección de los equipamientos paraexplicar el proyecto y invitarlos a participar y,también, a cofinanciar el proyecto. En estafase se involucra la dirección del centro cívico,la del mercado municipal y la biblioteca, la dela residencia de ancianos y centro de día, lasde la guardería y el CEIP, la del Espai Jove del’Eixample, las empresas Lúdic3 y EixampleSL, el Consorcio de Bibliotecas y el Distrito del’Eixample, a través de la figura de la técnicade Cultura y de la técnica de Barrio.

Se trataba de poder generar una plataformade financiación y gestión articulada desde elpropio contexto en el cual se iban adesarrollar las intervenciones artísticas,mientras se intensificaban las situaciones decolaboración (que ya existían) entre losequipamientos gracias a la participaciónde cada uno de ellos a Trans_Art_06.Se realizaron reuniones periódicas con todoslos agentes participantes (responsables deequipamiento, artistas, dirección de Trans_Arty Distrito) para mantener informado a todo elmundo y abrir a la participación el proceso degestión. Estas reuniones permitieron a todaslas partes mantener una perspectiva globaldel proyecto, complementaria a la vivenciafragmentada que comportaba el hecho quecada proyecto se desarrollase en seisespacios-realidades diferentes.

Es consustancial al proyecto el elemento de ladiversidad, entendido en un sentido amplio,un ingrediente que ha requerido segestionado con mucho cuidado, como se hacomentado al principio de ésta introducción,al plantear la viabilidad o no de estructurasde trabajo híbridas, o sea, compuestas poragentes diversos y, por lo tanto, conexpectativas diferentes. En este punto, espreciso señalar aquellos objetivos comunesdel proyecto, que son los que han ayudado allevarlo hacia adelante, y que se concretan enla posibilidad de dar visibilidad a la realidadde la isla Fort Pienc, en el propio barrio y enel conjunto de la ciudad, así como elplanteamiento de unos procesos de trabajoartístico participativos y con fuerteimplicación con los equipamientos.Para asegurar eso, cuando se invitó a losartistas a Trans_Art_06, se puso muchoénfasis en el trabajo de campo y en lanecesidad de relacionarse con losequipamientos para que pensasen unproyecto contextualizado y que implicase laparticipación de las personas usuarias de losequipaminetos.

Entre los objetivos de Trans_Art_06, tantodesde la vertiente de laboratorio artísticocomo desde la gestión de los proyectos, nosha interesado provocar un ciertodesplazamiento en las atribuciones de losroles de los diferentes profesionalesimplicados. Los artistas, por ejemplo,recibieron un encargo muy delimitado y conunas condiciones de trabajo muy acotadas.Se debía realizar un proyecto artístico en unode los equipamientos, se tenía que implicar alos usuarios y había que desarrollar elproceso de trabajo colaborativo dentro delplazo temporal establecido, entre septiembre

6

y octubre del 2006. Este proceso se realizó encontacto con la dirección y/o responsables delos equipamientos, con los que los artistastuvieron que negociar el proyecto en funciónde la viabilidad de lo que proponían. Además,se pedía su participación en una serie deactividades destinadas a hacer visible elproceso y comunicarlo al conjunto de la IllaFort Pienc. En definitiva, se les planteó aquíque actuasen como agentes mediadores parafavorecer la difusión del proyecto y surecepción, ya que todos los proyectosimplicaban trabajar la relación con laspersonas y las comunidades del contextosocial.

Cronología

A partir del mes de marzo del 2006 sepusieron en marcha diferentes estrategiaspara dar visibilidad al proyecto y comunicarsu existencia a las personas usuarias de losequipamientos y vecindad. En primero lugar,se dispuso un punto informativo en elvestíbulo del centro cívico y de la bibliotecacon documentación sobre el proyecto deTrans_Art, así como todos los dossieres de losproyectos artísticos, incluidas las primeraspropuestas y los currículos de los artistas.Algunos días a la semana en este puntoinformativo estaba situada, también, laoficina del proyecto, éste fue también el lugarescogido para proyectar un audiovisual conimágenes de las reuniones de trabajo que seiban haciendo. Otra forma de hacerlo visiblefue activar la página web de Trans_Art_06. El19 de septiembre se realizó un acto festivopara dar visibilidad al inicio de los procesos detrabajo de los artistas y a vez que cumplíaotra función; comunicar al barrio y a todos losusuarios la existencia de un proyecto en elcual participaban todos los equipamientos dela Illa Fort Pienc y el Espai Jove de l’Eixample.Mientras tanto, en el espacio expositivo delcentro cívico, se inauguraba la exposiciónTaller Abierto.Taller Abierto se planteó como un espacio detrabajo y de relación. Se trataba de darvisibilidad a la noción de proceso. Laexistencia de este espacio actuaba comoindicador y signo de las acciones que seestaban desarrollando en otros lugares. Sehabilitaron unas mesas de trabajo para cadaproyecto y una zona común de reuniones yencuentro donde también estaba el espaciode documentación y la oficina del proyecto.Se quiso, en definitiva, generar una zonadonde fuese posible una interacción entre elpúblico y los procesos artísticos a través delmaterial que estaban produciendo, los propios

artistas o los comisarios.Durante el tiempo que estuvo montado elTaller Abierto, todos los miércoles, al espaciode exposición, se hicieron charlas en las quese abordaron algunas de las problemáticasplanteadas por la propia estructura de trabajode Trans_Art y otras temáticas vinculadas alos procesos que se estaban desarrollando.

En septiembre se distribuyó el primer boletínde Trans_Art_06, que se repartió por loscomercios del barrio, espacios sociales ypersonas usuarias de todos losequipamientos. A mediados de noviembre sepublicó el segundo boletín y, con la clausuradel Taller Abierto, se trasladó el espacio dedocumentación al vestíbulo, acompañado deun display donde se explicaba el proyecto ytambién se podía consultar informacióncomplementaria relacionada con los artistas,sus proyectos o la Illa Fort Pienc.

El 12 de enero se inauguró la exposición en lasala de exposiciones del Centro Cívico FortPienc. En el encargo inicial se habíaespecificado a los artistas que los procesos detrabajo tenían que articular estrategias devisibilidad que pudiesen recogerse en formatoexpositivo.

Frente a posiciones críticas que señalan ciertacontradicción entre una apuesta por losprocesos de trabajo y la exigencia de unresultado final, nosotros consideramos queesta última opción era necesaria para ofrecerun retorno y un reconocimiento a laspersonas que habían participado en losdiferentes proyectos. Presentar juntos todoslos procesos permitía construir una visión deconjunto de la complejidad social de la IllaFort Pienc y el Espai Jove de l’Eexample, asícomo ofrecer la oportunidad para comprenderla cantidad de sinergias que se habíangenerado. Trans_Art_06.Seis ProyectosExpuestos se planteó como una exposición enla cual mostrar los procesos de trabajo y susresultados, y, al mismo tiempo, construir uncontexto de lectura para proporcionardiversos niveles de profundidad ycomprensión del proyecto.Se trataba de pensar en la existencia depúblicos con ritmos y motivaciones diferentes.Una parte importante de la exposición planteódiferentes estrategias para hacer visible laexistencia de todo el proceso de trabajo: seproyectó un documental de 20 minutos sobreTrans_Art_06 y se pudo consultar un archivode entrevistas en profundidad a personas quehabían participado en el proyecto.

Con las entrevistas realizadas a los artistas y

7

a los responsables de los equipamientos sebuscó recoger las diferentes percepciones entorno al qué había sido el proceso de trabajode Trans_Art_06. A la vez, fueron unaherramienta que permitió la construcción deuna lectura compleja, en la cual coexistiesendiferentes puntos de vista y valoraciones. Elobjetivo fue preservar, de alguna manera, lacondición plural y, a veces, contradictoria, deeste proyecto.

Conclusiones

Postproducción

Hablamos de postproducción por uno doblemotivo. En primer lugar, en referencia a unacierta temporalidad propia de los procesos depost-posproducción, a todo aquello quesucede una vez se ha desmontado laexposición. En el momento de la post-posproducción las energías y los ritmospierden la intensidad y velocidad,características de los últimos momentos deproducción para dar paso a una ciertarelajación.En este espacio de tiempo, hemosiniciado un proceso de valoración a partir deencuestas y sesiones de trabajo con losartistas, los responsables de losequipamientos y los técnicos del Distrito del’Eixample. Un tiempo en el cual la idea inicialde laboratorio se hace presente en lavoluntad de evaluar procesos, metodologías ysu aplicación. En segundo lugar, hablamos depost-posproducción Haciendonos eco delsignificado más técnico de la palabra, aquélque indica el proceso de recuperar material yaproducido y manipularlo, montarlo y hacerlocircular de nuevo. Podemos sentirnosidentificados con esta operación por dosrazones, una de ellas es nuestra intención derecuperar algunos elementos que se hanquedado en los márgenes del proceso, entreotros todo aquello que tal vez identificaríamoscomo errores, o aquellas acciones inacabadasy que tienden a hacerse invisibles. La otrarazón es que mucho del material recogidodurante las sesiones de debate y evaluacióncon los artistas y responsables del distrito yde los equipamientos se ha convertido en lamateria prima de algunos de los contenidosque nosotros ahora editamos, es decir,estamos post-produciendo para presentarlosen estas páginas. Un texto que incluye unconjunto de opiniones expresadas endiferentes momentos del proceso y queintenta trabajar con unos intangibles difícilesde poner al alcance del que no ha participadoen el proyecto.

Sobre experimentación,error, evaluación y autocrítica

La forma en la que se puede hacer visible lacarga experimental del proyecto es una de lasreflexiones que se plantean a la hora de hacerel balance final. ¿Cómo hacer la evaluación?¿Qué autocrítica es preciso hacer?, ¿qué sedebe valorar?, y, más aún, ¿es necesariocompartirla a través de estas páginas?.¿Cómo definir el acierto?, ¿y el error?. ¿Quiénhabría de hacer las valoraciones y cuálesserían las que tendrían validez?. ¿Tendríanque ser valoraciones de orden estético?. ¿Obien habrían de centrarse en aspectos demetodología y procesos?. Tal vez la primeradificultad sería seguir el propio deseo deconstruir una imagen clara y precisa sobrequé ha sido Trans_Art, considerando que quétenemos delante es una situación compleja,fruto de una interacción dinámica entrediversas instituciones y agentes. Un cruce depercepciones y expectativas, algunascomunes, pero muchas muy diversas eincluso contradictorias, que dificulta lapresentación de una aproximación narrativaunívoca.Para poner en situación al lector, es precisoseñalar que Trans_Art fue un éxito en tantoporque pudo ser, porque se pudo realizar.Puede parecer obvio, pero es preciso recordarque éste proyecto es una iniciativaindependiente de una asociación y que, apartir de la investigación, de la financiación ycolaboración, se ha podido dar forma a unproyecto de un año de duración con dosexposiciones, tres boletines, una página weby seis proyectos artísticos producidos. Quetodas las personas directamente implicadas,no sólo artistas, sino también las personasresponsables de los equipamientos y sustrabajadores que se han involucrado enmayor o menor medida durante todo esteperiodo de tiempo y que se han sentidoimplicados en un espacio común de trabajo.Muy importante también es dejar constanciade todos los aprendizajes realizados a lo largode este proceso de trabajo. Algunos de éstosaprendizajes están relacionados con lamanera como se ha construido el espacio detrabajo común entre Trans_Art, el distrito ylos equipamientos de la illa Font Pienc. Alinicio, la propuesta se presentó poniendo elénfasis en una actitud de entusiasmo y fe enel proyecto (un gesto mucho propio de lapráctica artística), subrayando unas virtudesvinculadas a la participación y a la posibilidadde generar un espacio común de trabajo ycon una visión del qué tenía que ser bastantedefinida. Si bien es cierto que esta estrategiaayudó a que los equipamientos y las

8

instituciones colaboradoras se sumasen,también definió una situación inicial que,durante el proceso posterior de evaluación, seva a considerar poco adecuada para este tipode proyectos tan largos y que demandantanta implicación. Procesos como Trans_Artrequieren un punto de partida más horizontal,donde la propuesta del proyecto se construyaa partir de la puesta en común de losobjetivos propios de cada equipamiento y, apartir de este primer ejercicio detransparencia, incluso asumir que alguno deellos participe de una manera diferente y másadecuada a su tipología como servicio público,o que incluso pueda no participar. Esteplanteamiento más horizontal comportatambién consensuar unos ítems para evaluarresultados y metodologías; una evaluaciónque, desde el inicio y de manera continuada,tendría que llevar a cabo un agente externo,con una función de observador, la tarea delque se debería contemplar el presupuestocomo un gasto más. Este tipo de proyectostambién se habrían de planificar de maneraque todo el proceso de experimentación yexploración de formas de trabajardesemboque en unas prácticas que tengansentido para cada uno de los equipamientosuna vez finalizado Trans_Art_06. Porque elgrado de apropiación y reutilización de losplanteamientos y metodologías de trabajopuestas en práctica a partir del proyectoartístico puede ser entendido como unindicador del grado de implementación de lapropuesta en el contexto y en parte de suéxito. Ahora bien, este acercamiento a lasnecesidades del contexto comporta el peligrodeplantear la gestión de un proyecto artísticode manera que empuje la práctica artística acumplir sobre todo una función vinculada a laproducción de actividades socio-socioculturales, el objetivo de las cualesparecería limitarse a complementar laprogramación de los equipamientos con losque colabora. La actividad artística dejaría delado entonces, su potencial como procesopara dar visibilidad y representación aaspectos del territorio, sede del tejido socialque, de lo contrario, se mantienenhabitualmente en un segundo plano, ocultos o8casi invisibles. O sea, significaría omitir sucapacidad de aproximación y de interrelacióncrítica con el contexto.En este sentido, en el marco de Trans_Art_06,no todos los artistas participantes pero sialgunos de ellos han expresado supreocupación por la posibleinstrumentalización del su trabajo y laincomodidad que les planteaban loscondicionamientos, desde su punto de vistaexcesivos, como el hecho de tener que

trabajar de acuerdo con los interesescompartidos del equipamiento dondedesarrollaban su proyecto. Otra necesidadapuntada sería la de incorporar un agentemediador que condujese, según cadaproyecto, la relación entre el artista y laspersonas usuarias de los equipamientos,sobre todo en aquellos contextos en loscuales la tipología del equipamiento no facilitala construcción de comunidades bienarticuladas con las cuales trabajar. Ladiversidad de equipamientos y de propuestasartísticas ha comportado una multiplicaciónde perspectivas sobre la misma cuestión,Posanti ha puesto en evidencia que lasfórmulas no existen y que las sinergias detrabajo se construyen desde las sintoníaspersonales. Se ha hecho visible que, entérminos generales, desde la práctica artísticano se incorporan objetivos propios de lapolítica cultural ni desde la gestión cultural setiene en cuenta el potencial crítico de lapráctica artística y su capacidad deexploración de los imaginarios colectivoscomo un aspecto a incorporar a sus objetivosy proyectos. Sin duda, una cuestión sobre lacual deberá profundizarse en la futura ediciónde Trans_Art_08.

proyectosCartografia oberta Fort Pienc

Pau Faus / Biblioteca Fort Pienc

www.illafortpienc.net

Pau Faus desarrolla, de forma paralela asu trabajo como arquitecto, proyectosque plantean una aproximación crítica acuestiones de urbanismo y arquitectura.Faus explora los espacios desde unaperspectiva que pone el énfasis enaquellas apropiaciones de los lugaresque permite redefinir suscaracterísticas. La dialéctica generadaentre la planificación y su uso permitecrear un discurso crítico que hace visiblela autogestión y la autorrepresentaciónen los espacios por parte de usuarios,que proponen estrategias para que estosea posible.

9

A Paus Faus se le propuso que participase enTrans_Art_06 con un proyecto que tuviera encuenta la arquitectura del conjunto de la islapartiendo del marco específico deintervención, que era el equipamiento de laBiblioteca Fort Pienc y teniendo en cuentasu especialización en arquitecturacontemporánea. El artista planteó construiruna representación arquitectónica de la isla através de la cotidianidad de sus usuarios y asíaveriguar cómo se apropia la gente delespacio público y qué usos le da. El objetivoera poner los medios para construir otraimagen de la isla, a escala mucho máshumana, poder vincular las formasarquitectónicas a los usos, las vivencias y losrastros de las personas que las habitan otransitan. La idea era que esta otra visiónsirviese de contrapeso a las formasdominantes de representar la arquitectura enla mayoría de las publicaciones, dónde elespacio adquiere un carácter anónimo yestático.

Cartografía Oberta presentaba unapeculiaridad respecto a las otras propuestasartísticas que conviene destacar. El proyectode Pau Faus era el único de todos losproyectos de Trans_Art_06 que vinculabatodos los equipamientos y, por tanto, el únicoque proporcionaba a, a todos losresponsables y usuarios, una visión global delLaboratorio de Prácticas Artísticas como unproyecto de proyectos.

Se calcula que la Biblioteca Fort Pienc, atraeentre 1.000 y 1.200 visitas por día, y ofreceun servicio de préstamo caracterizado por seruno de los pocos de la ciudad de Barcelonaque incluye bibliografia importante sobrearquitectura. Los visitantes de la bibliotecano constituyen una comunidad estable ycohesionada, más bien se trata de personasusuarias que se dirigen al equipamiento conun objetivo muy concreto, para estudiar, leer,pedir un libro en préstamo o hacer algunaconsulta on-line.

Frente a esta realidad, y para que el proyectoavanzase, Pau Faus fue ampliando los canalesy las estrategias para conseguir laparticipación de la gente. Para recopilar lashistorias, los usos y las anécdotas de losusuarios en relación con la arquitectura de laisla y sus espacios públicos, el proyectopropuso un espacio de archivo y consulta enformato web, www.illafortpienc.net. Estearchivo se puso en funcionamiento a

principios de septiembre, momento en el cualtambién se instaló un punto de acceso a lapágina web junto a un panel informativo en lazona de ordenadores de la biblioteca.

La web de Cartografia Oberta es interactiva,En ella se puede encontrar el plano de la isla,así como los planos de los diferentesequipamientos. El usuario que entra puedepasearse virtualmente por toda la isla, leerlas historias que allí han dejado otrosvisitantes y escribir una relato personal quehaya tenido como escenario alguno de estosespacios. Las historias están clasificadas portemáticas siguiendo una simbología inspiradaen la de las flores, la rosa es el icono de lashistorias de amor; el cactus identifica aquellasque tratan sobre el conflicto, el hibisco, lasinspiradas por la amistad; la violeta, lashistorias sobre la tristeza; el girasol, las quehablan de la locura; el geranio, aquellas queexplican alguna cosa cotidiana; y la planta dela trompeta es el distintivo de las historiasinclasificables.

Para reunir relatos, el artista utilizó puso enmarcha una segunda estrategia: construir unbuzón móvil, en el cuál se podían depositarunas fichas, la función de las cuales eraanimar a los viandantes del barrio a hacer suaportación. Este buzón fue viajando deequipamiento en equipamiento, haciendo unaparada de aproximadamente una semana encada uno de los lugares. Aún así laparticipación no permitía reunir suficienteshistorias, y el artista se planteó un cambio deestrategia para establecer un contacto directocon las personas. Decidió abordarpersonalmente a la gente por la vía pública,grabadora en mano, y pedirles que leexplicasen alguna anécdota vinculada alespacio público cotidiano. Los relatos, tantolos registrados en la calle como los escritos enlas fichas y depositados en le buzónitinerante, eran transcritos posteriormente ala página web.

En la exposición, Pau Faus puso a disposicióndel público visitante un punto de acceso a laweb y también un CD dónde se podíanescuchar las historias grabadas en la calle, asícomo una imagen collage a partir defotografías de la Illa Fort Pienc y otroselementos añadidos.

10

Escriure un llibre, comunicarespais de llibertat

Sitesize / Centre Cívic Ateneu FortPienc

www.sitesize.net

Sitesize es un colectivo integrado porElvira Pujol y Joan Vila-Puig. Susproyectos toman como punto de partidala cultura visual, la representación delterritorio y el desarrollo comunitariopara proponer unas prácticas quequieren conformar, identificar ytransformar los lugares y sus dinámicassociales.

El Centro Cívico Ateneu Fort Pienc es elequipamiento de la isla donde Sitesizedesarrolló su proyecto. Un centro deproximidad y de relación social al servicio delbarrio, con una programación variada en lacual se incluyen, entre otras, muestras dearte contemporáneo, cursos, cesión deespacios, difusión y actividades culturales.Cuenta también, con un espacio de gentemayor, talleres, una ludoteca, un gimnasio,un auditorio y una sala de exposiciones. Eneste mismo lugar había existido el AteneuFort Pienc, convertido en centro cívco a partirde la reforma y la ampliación que supuso laconstrucción del complejo arquitectónico de laIlla Fort Pienc.

El proyecto que planteó Sitesize, Escriure unllibre, comunicar espais de llibertat, partede las relaciones que establecen lasdiferentes comunidades de personas usuarias,el edificio y las actividades del centro, parautilizarlas como fuente creativa y conseguirexteriorizar las dinámicas, loscomportamientos y las relaciones comunesque a menudo quedan ocultas, pero que sonlas que nos muestran los usos culturales y laspotencialidad del equipamiento.Paralelamente se inicia la investigación decontenidos relacionados con la cultura y elpapel de los centros sociales, ateneos,... en latradición política y cultural barcelonesa. Lapropuesta se concretó en forma de unaintervención de escritura/narración colectivaelaborada por las mismas comunidades deusuarios del centro y realizada sobre loscristales interiores y exteriores del edificio,entendiendo éstos como un elementovertebrador de la comunicación entre losespacios y sus ocupantes.

El centro acoge tres comunidades más o

menos estables de personas usuarias, losabuelos del espacio de ancianos, los niños dela ludoteca y los asistentes a los talleres.Estos últimos van al centro para haceractividades puntuales durante un espacio detiempo determinado, sin establecer ningúntipo de red estable de relaciones dentro delcentro, con unas dinámicas individualizadas,totalmente vinculadas a los ritmos de lostalleres y muy difíciles de romper. Un hechoque se visibilizó en el desarrolló del proyectoprovocando dificultades precisamente entanto que Sitesize planteó entre sus objetivosponer en relación los diferentes espacios delcentro y sus usuarios.

La construcción y elaboración del material quehabía de dar forma a las narraciones visualesse va a realizar a partir de encuentros,charlas y actividades con estas comunidades.Se establecieron tres grupos de trabajodefinidos después de las reuniones yconversaciones mantenidas con la directoradel centro cívico, los propios usuarios y susresponsables (los educadores de la ludoteca ylos profesores de los talleres).Los 34 niños de la ludoteca (entre 4 y 7 años)fueron invitados a hacer un tour por el centrocívico con la intención de despertar su interésentrono a las actividades que se hacen y laspersonas que utilizan los otros espacios; elgimnasio, el espacio expositivo, la biblioteca,la administración, el espacio para losancianos,... Acabada la visita se les propousoun ejercicio de representación consistente endibujar aquello que más les había llamado laatención. Con el grupo de jóvenes de entre 7y 12 años también se hizo un itinerario porlas instalaciones, pero en este caso, fuéfotográfico. Para la mayoría de ellos supuso eldescubrimiento de espacios que niimaginaban que existían. Los niños fueronconociendo diversos rincones del edificio através de sus fotos que luego servirían comobase para incorporar comentarios sobre losespacios como lugar de encuentro y relación.

Las personas participantes del espacio degente mayor trabajó sobre el uso social delequipamiento del centro cívico, un ejerciciopara reflejar la cotidianidad vivida en elcentro desde su mirada. Paralelamente seintentó estimular en los grupos de trabajo eldebate alrededor de cuestiones relacionadascon la cultura cívica y el rol desempeñado porlos ateneos y centros sociales en la labor dela cohesión sociocultural y ponerlo en relacióna con sus motivaciones para venir a esteespacio del centro cívico.

Por su parte, los profesores de dibujo y

11

pintura van a proponer a los asistentes a sustalleres un proceso de representación deledificio en forma de dibujos sobre acetatotransparente, en los cuales se reflexionabasobre la relación de las personas con losespacios y las actividades que allí se llevabana término.

Algunos de estos textos, imágenes, aforismosy frases surgidas de las sesiones de trabajocon las personas usuarias del centro cívicoacabaron transformados en una escrituracolectiva transcrita sobre vidrieras interiores yexteriores del edificio (concebidas,metafóricamente, como las hojas en blancode un libro monumental), para que sepudiesen leer por las personas que circulabanpor el equipamiento. Durante todo el proceso,en el vestíbulo del centro cívico se podíaencontrar un plano donde se iban señalizandolas localizaciones de todas las intervencionesrealizadas sobre los vidrios del recinto.

En la exposición final se colocó undispensador automatizado que al precio de 10céntimos ofrecía un mapa-póster en el cual serecogían imágenes de las acciones y seseñalaba la ubicación de todas las escriturasvisuales que se habían realizado. En la paredse podían consultar parte de los correoselectrónicos intercambiados durante elproceso de gestión y desarrollo del proyecto,así como el manifiesto del AteneuEnciclopèdic Popular, que también habíacolaborar en el proyecto. Una entidadformada por una agrupación de ciudadanosfundada en el año 1902 con le objectivo depromover la defensa de una cultura popular,libre, cívica y emancipadora.

Desmemòria

Laboratorium / Residencia detercerca edad Fort Pienc

Laboratorium es un colectivo formadopor Laura Ginès y Pere Ginard que basasu trabajo en el dibujo y la ilustraciónaplicados tanto a instalaciones, libros yformatos cercanos a la animación, comoal documental creativo.

El proyecto Desmemòria se planteó como unproceso de investigación y colaboración conlas personas usuarias y trabajadores de laresidencia y centro de día Fort Pienc.

El objetivo de estos equipamientos es acogery proporcionar una mejor calidad de vida alas personas usuarias, ancianos la mayoría de

los cuales manifiestan alguna discapacidad,física o psíquica, y ofrecerles actividadeslúdicas y psicoterapéuticas. Al centro de díaacuden unos 30 ancianos y en la residenciaviven 137 más que, propiamente, son losúnicos habitantes reales de todo el complejode la Illa Fort Pienc. Gran parte de losresidentes no son autónomos y de hecho sedistribuyen entre las cinco plantas de laresidencia en función de su grado deautonomía. En el primer piso viven los quesufren las deficiencias mas graves y, en elquinto, los más autónomos. Forman uncolectivo con características muy marcadas,con unos ritmos y dinámicas cotidianasparticulares, que determinaron en granmedida las formas de trabajo del colectivoLaboratorium.Desmemòria se planteó aproximarse aalgunas de las situaciones que determinan lavida diaria de los ancianos de la residencia. Apartir de las narraciones en primera personade los residentes que allí viven y el uso demateriales diversos, el proyecto planteabauna reflexión sobre la memoria y la vejez. Laidea era descubrir a través de las personas,de sus recuerdos íntimos, de sus deseos yesperanzas, sus espacios y recorridoscotidianos dentro del centro, de la isla o delbarrio. También tenía por objetivo articularcierta visibilidad entorno a estos espacios ysus usuarios para favorecer su proyección enel contexto general de la isla, más allá de lasparedes de la Residencia.

La finalidad del proyecto era realizar undocumental creativo compuesto de diferentesmateriales producto de las sesiones detrabajo con los residentes: imágenesfilmadas, conversaciones, sonidos, dibujoshechos por los ancianos y fotogramasmanipulados. En el proceso de montaje finalse iban a sumar las animaciones realizadaspor los artistas. En la metodología de trabajose tuvieron muy en cuenta los criterios yconsejos de los gericultores, asistentessociales y fisioterapeutas del centro, tantopara integrar el proyecto Trans_Art_06 en losequipamientos (sin provocar interferencias enel día a día de las personas usuarias), comopara plantear dinámicas y propuestas viables.

El proyecto artístico se acabó convirtiendo enuna más de las actividades de la residencia yel centro de día. Laboratorium asistía a lassesiones de manualidades de los martes yviernes, para trabajar con ellos las imágenesdel documental. Aquí las manipulaban enpapel. Eran extractos de escenas previamentegrabadas con las que iban a crear lasanimaciones. Los artistas también asistieron

12

a las sesiones de conversación con elpsicólogo del centro, a las actividades lúdicas,como las organizadas con motivo de la fiestade Sant Jordi o de la Diada de l’Onze deSetembre, a las sesiones de fisioterapia...Algunos de estos momentos son registrados yse aprovechan para plantear a los ancianosdiferentes temas de reflexión y conversaciónque se plantean por ejemplo en torno aejercicios en el que se les propone trazar superfil personal, describir su habitación,explicar su recuerdos o bien narrar susitinerarios cotidianos. La colaboración con losequipos profesionales, tanto de la residenciacomo del centro de día, fue determinarte paranecesaria para que Laboratorium aprendiesea trabajar en este contexto. Los artistasnecesitaron un tiempo de adaptación paraaprender a relacionarse con los ancianos ysus condicionantes: ritmos muy lentos,psicomotricidad limitada, problemas de hablao audición, de retención, de demencia senil...El proyecto también contemplabaaportaciones hechas en colaboración con losfamiliares de los residentes a quienes,además de la autorización para el uso de lasimágenes registradas, se le pedía unaparticipación activa en la recogida delmaterial audiovisual. Muy pocas familiasparticiparon y eso significó atemperar algunasde las expectativas iniciales.

Desde el equipamiento se valoró mucho quelas dinámicas de trabajo no supusiesenninguna molestia para los residentes o elequipo, sino al contrario, que fuesenactividades conducidas por unoscolaboradores externos, que producían muchacuriosidad y estimulaban la participación. Enel marco de las valoraciones hechas sobre elproyecto se destacó que significó unrevulsivo para la autoestima de losresidentes, los cuales recibieron el proyectode Trans_Art como una demostración delinterés que les va a llegar desde el exterior.

Durante las visitas i sesiones realizadas porLaboratorium los ancianos se sintieron losprotagonistas de una película sobre su vida;esta era la manera como muchos explicabanel proyecto... Hasta el punto que muchos secambiaban de ropa o iban a la peluquería dela residencia el día antes de las sesiones paraestar bien guapos. En la exposición seproyectó el documental, y se podía ver unmaking off y algunos de los dibujos realizadospor las personas mayores.

Tot just habitant

Experimentem amb l’Art / CEIP +Guardería Fort Pienc

www.experimentem.org

Experimentem amb l’Art es unaasociación que trabaja en proyectos quevinculan la creación contemporánea y laeducación. Su objetivo es fomentarprocesos educativos y de mediacióncultural que impulsen y estimulen lacreatividad de las personas, al mismotiempo que se potencia una miradacrítica hacia la contemporaneidad.

El proyecto de Experimentem se va adesarrollar en el contexto de la Guardería y elCEIP (infantil y primaria) Fort Pienc a partirde una propuesta pensada para llevarse acabo con la participación de alumnos ymaestros de los dos equipamientos. Tot justhabitant tomaba como punto de partida losvínculos entre el espacio arquitectónico y laacción de habitarlo. El proyecto quiere hacervisible a los niños una serie de relacionesconceptuales, como ahora la diferencia entre‘estar’ en un espacio o ‘habitarlo’. Tambiéntrabajaba la noción de casa como espacioparadigmático del habitar en relación con laescuela, un lugar dónde los niños tambiénpasan una parte muy importante de su vida.El objetivo era que pudiesen pensar estasideas, visualizarlas y trabajarlas en lasdinámicas de clase y también en casa, con laparticipación de padres, madres y familiares.

Experimentem planteaba el proyecto teniendoen cuenta una doble situación: por un lado,las circunstancias del CEIP, un equipamientoque se instaló en el complejo arquitectónico elmismo septiembre de 2006, fecha en que laescuela abandonó los barraconesprovisionales del Pont de Marina. Es por lotanto una escuela de nueva creación queestaba en proceso de ocupar, de habitar y deapropiarse de un espacio físico acabado deconstruir. Por otro lado, había que tener encuenta que en la guardería Trans_Art_06 vaa llegar durante el periodo de adaptaciónescolar de los más pequeños. Por esta razónque el proceso de trabajo colectivo empezóun poco más tarde en este equipamiento queen el resto de los proyectos. Los masmenudos de la guardería también estabanhaciendo, pues, un proceso muy enconsonancia con los objetivos del proyectoartístico: estaban haciendo suyo un espacionuevo para ellos, apropiándoselo,

13

integrándolo como un lugar de referencia ensu vida.El grado y tipo de interrelación del proyectocon las dos escuelas se vio favorecido por suscondición de contexto muy estructurado,tanto en relación a los horarios como por loque respecta a las actividades con unosobjetivos muy marcados y bien definidos. Eluso social del espacio es muy intensivocomparado, por ejemplo, con el de otrosequipamientos como el mercado o labiblioteca, y eso va a estimular dinámicas detrabajo participativas. Estas características yel hecho de que Experimentem sea uncolectivo muy habituado a trabajar en elámbito educativo va a facilitar la colaboraciónentre los niños, los maestros y las familias.

En el CEIP, por ejemplo, todos los maestrosvan a estar presentes en las reuniones detrabajo con los artistas, a pesar de que notodos los cursos participaban. Igualmenteactiva va a ser la colaboración de los padres ylas madres, precisamente porque mantienenuna actitud también muy comprometidadentro del ámbito educativo: casa y escuela,en este centro escolar están íntimamenterelacionados. Conjuntamente con el equipo demaestros se va a decidir trabajar el proyectocon los niños mayores de la guardería (de dosaños). En el CEIP van a participar los deprimero y segundo de primaria.

La dinámica de trabajo va a surgir de unproceso de adaptación a la filosofía y elfuncionamiento de ambos equipamientos,después de conversaciones con los equipos dedirección directivos y maestros. Un educadorde Experimentem va a conducir todas lassesiones, tres con cada grupo, de 30 minutoscon los niños y las niñas de la guardería y deunas dos horas con los del CEIP. En la primerasesión, el primer paso fue el reconocimientodel espacio.

En esta primera parte, cada alumno hacía unaexploración personal del aula o de losespacios de la escuela. Con los alumnos delCEIP se va a hacer un trabajo más conceptualsobre la idea de la isla, de casa y del binomiointerior/exterior, partiendo del espacio de laescuela y de su representación. En el caso delos más grandes, la misión durante estaprimera parte consistía en fotografiar aquelloque más les había gustado de su escuela.Ayudándose de símbolos y dibujos, los niñosy niñas hicieron un ejercicio de reapropiaciónde los espacios arquitectónicos imaginadootros usos posibles para esos espaciosdiferentes a los que ahora tenían. Con losniños más pequeños de la guardería se

trabajó el espacio del aula y surepresentación sobre un plano adaptado a suscapacidades. El medio utilizado en amboscasos fueron unas cámaras polaroid, con todalo que significa para los niños, sobretodo paralos más pequeños de la Guarderia., la magiade las fotos instantáneas.

En la segunda sesión se van a construir unasmochilas en forma de cubos blancosdiseñados por Experimentem y quesimbolizaban el concepto de una arquitecturavacía, impoluta, todavía por habitar. Dentrode cada cubo-mochila se incluía una cámaraPolaroid y, cada día, dos alumnos se llevabanlas mochilas a casa. Con la ayuda de lasmadres y los padres, los más pequeños teníaque hacer una foto del objeto que más legustara de todos los que había en su casa.Cada mañana, en el aula de la guardería, sededicaba un tiempo a comentar las fotos quelos niños devolvían con las mochilas. Con losalumnos del CEIP se introdujo una pequeñavariación en el proceso y se les pidió quefotografiase alguna cosa de su casa quetuviese relación con el objeto que habíanfotografiado en la escuela. En la tercerasesión, la de cierre, se vinculaban las fotoscon los espacios del aula, en el caso de losniños más pequeños, y con los espacios de laescuela en el caso de los más grandes.

En la exposición se va a presentar unacompilación de todo el proceso de trabajo,con el material gráfico recopilado y elaboradopor los niños y niñas, incluyendo planos,dibujos, fotografías... Todo el material estabadispuesto a su altura y de la manera másconveniente posible para que pudiese sermanipulado por los niños y niñas con elobjetivo de hacer explícita su condición deautores y protagonistas del proyecto.

La Aldea

Txuma Sánchez / MercadoMunicipal

www.nectar.net

Txuma Sánchez hace un trabajointerdisciplinar donde convergen el usode la fotografía, el vídeo, la instalación,la edición de libros de autor, etc. Susproyectos se van a desarrollar en elmercado municipal de Fort Pienc.

El mercado municipal de Fort Pienc es unequipamiento que se añadió al complejo

14

arquitectónico con la intención de imbricar elconjunto arquitectónico con el tejidocomercial del barrio y contribuir a crear unanueva identidad social. Está formado por unastrece paradas con productos de alimentaciónfrescos y de calidad, un horno de pan, unacafetería y una gran superficie comercial.

La Aldea fue un proyecto fotográfico nacidode un proceso de investigación que tomabacomo punto de partida las relacionescomerciales. Se trataba de reflexionar sobrecomo se desarrollaban los procesos deconstrucción de identidad en el barrio y surelación con el tejido que configura laeconomía local. En este sentido, el proyectose hacía eco de una coyuntura definida por unproceso de cambio, que ha comportado laaparición de nuevos negocios y laconsolidación de una red de comerciosregentada por personas recien llegadas albarrio. La investigacion tambien va a incluirun ahondamiento en la historia del barrio y laexploración de las fórmulas comerciales quehan hecho evolucionar su perfil económico.

Este proyecto va a tener dentro del conjuntode Trans_Art_06 su peculiaridad, porquequería establecer un vínculo entre uno de losequipamientos de la isla Fort Pienc (elmercado) y el resto del barrio (susestablecimientos comerciales). El artistaquería incidir en este aspecto porque,precisamente, Fort Pienc es un barrio conproblemas de identidad, que no termina porde consolidar una personalidad definida. Elconjunto arquitectónico de la Illa Fort Pienc,con su concentración de equipamientos yservicios públicos, fue concebido en partepara provocar sinergia social y sensación depertenencia al territorio.

El primer paso del proceso de trabajo fueidentificar el perfil de las personas vinculadasal mercado con las cuales establecer canalesde colaboración. En cuanto a los compradoresy el mercado de Fort Pienc los vecinos y lasvecinas del barrio no forman ningunacomunidad estable. En relación a losvendedores de las paradas, el artistamanejaba una imagen idílica del mercado enla cual existía una unión cohesionada detenderos, pero se va a encontrar con unarealidad bien diferente. Los horarios que seprolongan desde primera hora de la mañanahasta la última de la tarde van a hacerinviable el planteamiento previsto dado elpoco espacio de tiempo restante paracualquier tipo de colaboración que requiriesemucha dedicación.

Esta estructura de funcionamiento tanmarcada va a condicionar las formas detrabajo de Txuma Sánchez. Para integrarse dealguna manera en esta estructura, laestrategia empleada fue dedicar muchotiempo a hacer contacto con la gente y contarcon unos cuantos interlocutores de excepción,que le pudiesen introducir dentro de la red derelaciones vinculadas al mercado. Uno deestos mediadores va a ser el director delmercado, así como el presidente de laasociación de paradas o los miembros de laasociación de vecinos. Estos últimos van apermitir su archivo de imágenes, unapequeña memoria histórica del barrio alproyecto artístico Los paseos hechos encompañía del Sr. Antoni Díaz, un vecino delbarrio, van a constituir para Txuma Sánchezla mejor introducción histórica a la tradiciónhistórica comercial del barrio. El Sr. Antoni fuela clave para abrir las puertas de las tiendasque más terminarían por implicarse en elproyecto como la frutería Dador o lalavandería Lava Súper.

En una primera fase de inmersión ydocumentación el artista va a establecercontacto con las paradas del mercado y lastiendas de los alrededores. A partir de unproceso un ritmo lento y progresivo hacíasucesivas visitas para entrar en confianza y,finalmente, tiraba fotos que ofrecía a susanfitriones en el siguiente encuentro. Todosestos contactos previos van a dar lugar a unnutrido material documental, que, en formade archivo, va a acompañar la instalación finalen el espacio expositivio. En cuánto a lametodología de trabajo, uno de los objetivosperseguidos va a ser el de crear situacionesde intercambio recíproco con las personasque van a colaborar con el proyecto. Con esteobjetivo parte del material fotográfico que seva a generar durante el proceso va a pasar aformar parte del archivo de imágenes de laasociación de vecinos. Una de estasimágenes, la foto de una antigua tienda delbarrio, va a servir para confeccionar unasservilletas para el bar del mercado, que van afuncionar como una instalación fuera de lasala expositiva.

En la exposición se va a montar unainstalación fotográfica con imágenesarticuladas entorno a unas citas textuales,que reflexionaban sobre el concepto deidentidad. Esta disposición mural creaba unared de significaciones que querían ser unreflejo de la complejidad desde dónde seconfiguran las identidades colectivas. Tambiénse pone a disposición del público un archivoque recogía los contactos y los encuentros

15

realizados a lo largo de todo el trabajo decampo.

Observatori Acústic

Riccardo Massari / Espai jove del’Eixample

www.spiritini.org

Ricardo Massari trabaja con la música yel sonido desde la vertiente decompositor y de performer o artistasonoro. Sus proyectos tienen vocaciónmultidisciplinar y establecen puentes ysinergias con el arte visual, la literatura,el teatro y la poesía.

El Espai Jove de l’Eixample es el equipamientoque acogió la propuesta de Riccardo Massari.Este es el único equipamiento participanteque se encuentra fuera de la Illa Fort Pienc.Se trata de una antigua casa reconvertida enun espacio público abierto a los jóvenes delbarrio. Ofrece salas de exposiciones y deencuentro, locales de ensayo y estudio degrabación de maquetas, espacio deconciertos, acceso a Internet y a trabajosmultimedia así como un punto de informaciónjuvenil. Un equipamiento que pone al alcancede los jóvenes recursos para que desarrollensus inquietudes creativas.

La iniciativa de invitar al Espai Jove del’Eixample respondía a una doble motivación.Por un lado existía el deseo de trabajar conalgún equipamiento del barrio para ponerlo enrelación con la Illa de Fort Pienc, por otrolado, existía la voluntad de trabajar conjóvenes, un colectivo con el cual AlternativaJove, entidad organizadora de Trans_ Art,está muy vinculada.

Las personas usuarias de este equipamientosuman unos 150 jóvenes, de entre 20 y 35años, que van a desarrollar aquí sus propiasiniciativas creativas. Este hecho debe serremarcado en tanto que va a determinar lafalta de tiempo disponible los jóvenes, enrelación con el proyecto de Trans_Art. Sedebe añadir que en este espacio se generandinámicas de trabajo informales con horariosimprevisibles, cosa que tampoco va a generarlas mejores condiciones para la creación degrupos de trabajo estables, que era uno delos objetivos de Riccardo Massari.

La propuesta del artista fue un observatorioacústico, que consistía en hacer el retrato

sonoro de la Illa Fort Pienc y del barrio apartir de la observación y la documentaciónsonora de sus espacios y de los usos socialesque allí se hacen. El proyecto buscaba unaaproximación a la dimensión cognitiva yemocional del sonido, que a menudo pasa aun segundo plano. Se trataba de crear unarepresentación de la realidad a partir de lossonidos y de su capacidad para construir lapercepción de los lugares.

En relación con la metodología de trabajo, laidea inicial de la artista era descubrir ydebatir con el grupo de trabajo cuál era latextura sonora específica de la isla y delbarrio, los sonidos identificativos de susespacios urbanos. Eso implicaba el registrodigital de la sonoridad de los diferentesespacios –si podía ser en diferentes franjashorarias- y también los desplazamientos entreunos espacios y los otros, así como un trabajomás sociológico con entrevistas a los vecinoscon el objetivo de de averiguar sus biografíassonoras comunes.

El equipo de responsables del Espai Jove seinvolucró activamente en el proyecto parafavorecer la formación del grupo de trabajoestable, con iniciativas tales como instalar unordenador del Observatori Acústic en el aulamultimedia o hacer sesiones informativas.Estas estrategias, sin embargo, no ayudarona conseguir la construcción de un grupo detrabajo, solamente algunas colaboracionesesporádicas. Una situación que va a obligar amodificar los planteamientos iniciales y aimprovisar sobre la marcha la dinámica detrabajo: el artista encuentra una colaboradorafija, Floriana Asperti, con la cuál lleva atérmino la investigación sonora del barrio deuna manera más intensa las sesiones detrabajo de campo y el montaje final.

Al final del proceso va a hacer la selección yedición del material registrado, que va aterminar condensado en dos CDs. Estos dosarchivos sonoros se van a poder escuchar enla exposición y, actualmente, estándisponibles a las webs del Espai Jove del’Eixample (www.espaijoveeixample.cat) y ala de Trans_Art_06(www.trans-artlaboratori.org) .

- -