Tractament Càncer_Recomanacions Generals Sobre l'Alimentació

7/25/2019 Tractament Cncer_Recomanacions Generals Sobre l'Alimentaci

1/27

MENJAR DURANT EL TRACTAMENT DEL CNCER

RECOMANACIONS GENERALSsobre lalimentaci

durant el tractamentdel cncer

1


2/27

Recomanacions generals sobre lalimentaci durant el tractament del cncer2

ndex

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

1. Com hauria de ser lalimentaci de les persones amb cncer? . . . . . . . . 4

2.Qu vol dir una dieta saludable i equilibradaper a una persona amb cncer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1. Repartir lalimentaci en quatre o cinc menjades al dia . . . . . . . . . . . . 5

2. Menjar cinc racions de fruita i verdura al dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

3. Assegurar laportaci de protenes diria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

4. Assegurar lenergia necessria que el cos necessita. . . . . . . . . . . . . . . . 8

5. Consumir lactis diriament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

6. Mantenir una hidrataci correcta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

7. Fer servir oli doliva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

8. Prioritzar les preparacions senzilles i les coccions amb poc greix . . . . 10

9. Limitar el consum dalcohol i reduir el consum daliments rics

en sucres afegits, greixos saturats o sal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

10. Menjar en companyia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

3. Com dur-la a la prctica en el dia a dia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3.1. Fer un esmorzar saludable i nutritiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3.2. Fer servir el berenar per completar el dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

3.3. Preparar dinars i sopars equilibrats i complets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

4. Pautes bsiques per gestionar lalimentaci durant el tractament . . . . . 18

5.Quins sn els possibles efectes del cncer i el tractamentdaquest a lhora de menjar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

5.1. Efectes dels diferents tractament sobre el consum daliments . . . . . . 20

5.2. Recomanacions generals en laparicidefectes secundarisque puguin limitar o disminuir la ingesta daliments . . . . . . . . . . . . . 22

5.3. Recomanacions diettiques per controlar els efectes secundarisms comuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23


3/27


Introducci

Ser diagnosticat dun cncer i iniciar-ne el tractament planificat per lespecialistapot fer que oblidem altres aspectes quotidians que tamb sn una part impres-cindible de qualsevol tractament contra la malaltia, com ara les relacions socials,la famlia, lactivitat fsica i lalimentaci.

Lalimentaci i lactivitat fsica sn un component bsic en qualsevol tractamentde cncer. Menjar b i moures de manera regular s ms important que mai du-rant el tractament oncolgic, ats que s essencial gaudir dun bon estat nutrici-onal i fsic per afrontar els diferents tractaments.

Actualment, quan una persona s diagnosticada dun cncer t a labast moltssi-

ma informaci relacionada amb el que hauria de menjar: pgines web, blogs, lli-bres, articles en revistes Per aquesta no sempre s correcta ni est contrastadacientficament. Daltra banda, quan una persona s diagnosticada dun tumortamb sol rebre consells damics i familiars que ja nhan superat un o en sabendalgun cas proper. Altra vegada, aquesta informaci, tot i que benintencionada,

no sempre s adequada, ja que cada persona i tractament sn diferents. Per tant,s important que els consells i les recomanacions sobre lalimentaci procedei-xin de fonts fiables o del mateix equip que porta el pacient durant el tractamentoncolgic, que en coneixer perfectament el cas.

Aix doncs, lobjectiu daquesta guia, que s la primera publicaci de la collecciMenjar durant el tractament del cncer, s ajudar les persones amb cncera mantenir un estat nutricional ptim, i explicar les bases de lalimentaci que

caldria seguir un cop es diagnostica la malaltia. La guia tamb pretn donar con-sells diettics ms concrets en les diferents fases del tractament i explicar comfer front a alguns dels efectes secundaris que poden afectar el sistema digestiu i,

per tant, la gana i la tolerncia a la dieta.Tot i aix, el contingut daquesta publicaci no pot substituir les re-comanacions del metge, el personal dinfermeria o el dietista-nutri-cionista del centre de referncia del pacient. Hi ha molts tipus decncer i de persones, per la qual cosa aquestes recomanacions, toti que generals i tils per a la majoria de processos oncolgics, hau-rien de ser supervisades sempre per un equip de referncia, quesabr realment quines necessitats nutricionals i mdiques t elmalalt. Abans diniciar qualsevol mena de dieta o rgim alimentari,

dexcloure alguns aliments o ingerir qualsevol producte o suplement

alimentari, cal consultar sempre un especialista.

Lalimentaci

i lactivitat fsica snun component

bsic en qualsevol

tractament de

cncer.


4/27


. Com hauria de ser lalimentacide les persones amb cncer?

La majoria de tractaments de cncer sn llargs i combinen diferents terpies, quepoden provocar diversos efectes secundaris en el pacient. Tot i aix, les recoma-nacions alimentries de base sn les mateixes per a tots els tipus de processosoncolgics i les fases del tractament, tot i que, en alguns casos, caldr adaptar-les

a mesura que vagin apareixent els diferents smptomes o efectes secundaris deltractament.

Lalimentaci que caldria seguir, independentment del tipus, la localitzaci o lafase del tractament (si no hi ha cap recomanaci concreta per a un cas particu-lar), s una alimentaci sana i equilibrada, que contingui aliments de tots elsgrups en la quantitat i la freqncia adequades. Una dieta suficient iequilibrada durant el tractament ajudar a:

Obtenir els nutrients necessaris per al bon funcionament de tot

lorganisme i, per tant, a mantenir un bon estat nutricional. Mantenir un pes adequat.

Mantenir lorganisme ben hidratat.

Tolerar ms b el tractament i els efectes secundaris queprovoca.

Combatre millor possibles infeccions.

Mantenir la qualitat de vida del pacient al llarg del tractament.

Lalimentaci

que caldria seguir, [ ]s una alimentaci sana

i equilibrada, que contingui

aliments de tots elsgrups en la quantitat

i la freqncia

adequades.


5/27


. Qu vol dir una dieta saludablei equilibrada per a una personaamb cncer?

Les persones hem dingerir aliments per cobrir les necessitats nutricionals de

lorganisme per a un funcionament i rendiment ptims. Un sol producte no potaportar tots els nutrients que necessita lorganisme, per la qual cosa s impres-cindible consumir aliments de tots els grups en una quantitat i una freqnciadeterminades per aconseguir portar una dieta saludable i equilibrada.

Si el pacient t una altra malaltia, allrgia o intolerncia alimentria, s conve-nient que ho consulti amb lespecialista per adaptar les recomanacions segentsa cada situaci.

Els deu punts clauque les persones amb cncer haurien de tenir en comp-te per assegurar una alimentaci suficient, equilibrada i segura sn:

REPARTIR LALIMENTACI EN QUATREO CINC MENJADES AL DIA

A part de lesmorzar, el dinar i el sopar caldria menjar amig mat i berenar cada dia per introduir ms varietat dali-

ments a la dieta. s important no saltar-se cap dels pats. Sino es t gaire gana, es pot incrementar el nombre de menja-des fins a set o vuit al dia, repartint, per exemple, el contingutdel dinar i el sopar en dues menjades cadascun.

Tamb s imprescindible mantenir, en la mesura que es pugui,uns hbits i uns horaris regulars. Aix ajudar tant a controlar lagana com a regular el trnsit intestinal.

MENJAR CINC RACIONS DE FRUITA I VERDURA AL DIA

Les fruites i les verdures sn la font principal de vitamines, minerals, fibra iantioxidants de lalimentaci, per la qual cosa s imprescindible assegurar-neel consum suficient. s fonamental consumir dues o tres racions de fruita aldia, principalment sencera, i incloure verdura, sigui crua o cuita, en el dinar i

el sopar.

s fonamental

consumir dues o tresracions de fruita al dia,

principalment sencera,

i incloure verdura,

sigui crua o cuita, enel dinar i el sopar.


6/27


s important prioritzar els productes frescos i de proximitat. Daquesta manera,sassegura el consum de productes de temporada, s a dir, que es troben en el

punt ptim de maduraci, aroma i gust. [Veure calendari de temporada de fruites iverdures]

Fruites: Mandarina, taronja,llimona, aranja, poma i pltan

Verdures: Bledes, escarxofes, api,brquil, carbassa, col, coliflor,endvia, escarola, espinacs,enciam i pastanaga

Fruites: Mandarina, taronja,llimona, aranja i pltan

Verdures: Bledes, escarxofes, api,brquil, carbassa, col, coliflor,endvia, escarola, espinacs,enciam i pastanaga

Fruites: Mandarina, taronja,llimona, aranja, pltan imaduixes

Verdures: Bledes, escarxofes, api,brquil, carbassa, col, coliflor,endvia, escarola, espinacs,enciam, pastanagai esprrecs

GENER FEBRER MAR

Fruites: Taronja, llimona,maduixes, pltan i nespres

Verdures: Bledes, escarxofes,carbassa, escarola, espinacs,enciam, pastanaga i esprrecs

ABRIL

Fruites: Taronja, llimona,maduixes, pltan, nespres,cireres, albercocs i prssec

Verdures: Bledes, escarola,espinacs, enciam, pastanaga,esprrecs, tomquetsi cogombre

MAIG

Fruites: Maduixes, nespres,cireres, pltan, albercocs, prssec,gerds, mel, bacores i alvocat

Verdures: Enciam, pastanaga,esprrecs, tomquets, cogombre,albergnia, carabass,pebrot i mongetatendra

JUNY

Fruites: Maduixes, cireres,albercocs, pltan, prssec, gerds,mel, bacores, alvocat, pera iprunes

Verdures: Enciam, pastanaga,tomquets, cogombre,albergnia, carabass,pebrot i mongetatendra

JULIOL

Fruites: Poma, pltan, prssec,albercoc, gerds, mres, mel,sndria, alvocat, pera i prunes

Verdures: Enciam, pastanaga,tomquets, cogombre, albergnia,carabass, carbassa, pebroti mongeta tendra

AGOST

Fruites: Poma, pltan, prssec,ram, mel, sndria, pera i prunes

Verdures: Bledes, enciam,pastanaga, tomquets, cogombre,albergnia, carabass, carbassa,pebrot i mongeta tendra

SETEMBRE

Fruites: Poma, pltan, prssec,ram, mel, sndria, pera, codony,mandarines, magrana, caqui ifigues

Verdures: Bledes, enciam,pastanaga, tomquets, cogombre,albergnia, carabass,carbassa, pebrot,mongeta tendra,col i nap

OCTUBRE

Fruites: Poma, pltan, ram,pera, codony, mandarines,taronja, llimona, magrana, caquii figues.

Verdures: Bledes, enciam,pastanaga, tomquets,carabass, carbassa,espinacs, col, brquil,api, escarxofa i nap.

NOVEMBRE

Fruites: Poma, pltan, ram,mandarines, taronja, aranja,llimona, magrana i caqui.

Verdures: Bledes, enciam,pastanaga, tomquets,carabass, carbassa, espinacs,col, brquil, coliflor,api, escarxofa i nap

DESEMBRE

Calendari de temporada de fruites i verdures


7/27


De tant en tant tamb es pot aprofitar la varietat de textures, colors, aromes i

gustos de les fruites tropicals com el mango, la papaia, la pinya o el coco entredaltres perqu poden ajudar a incrementar el consum de fruita si aquest ha dis-minut.

ASSEGURAR LAPORTACI DE PROTENES DIRIA

El consum de protenes s essencial per a la poblaci en general, per especial-ment per a les persones amb cncer. Aquestes persones generalment necessitenconsumir-ne ms quantitat, ja que de les protenes depn la reparaci i la re-generaci adequades dels teixits i el bon manteniment del sistema immunitari.Un dficit de protenes pot endarrerir la recuperaci i augmentar el risc dinfec-cions.

Aix doncs, s bsic incorporar com a mnim dues racions al dia daliments ricsen protenes dalt valor biolgic, s a dir, una raci a cada pat principal (dinar i

sopar). Quins sn aquests aliments? Els ous, el peix(blanc i blau), el marisc(fresci/o en conserva) i la carn(principalment blanca, com el conill i el pollastre; lesparts ms magres de la carn vermella, com el bistec o el filet de vedella; el magrei el llom de porc, i la cuixa o les parts ms magres del xai). A lhora de triar caldonar prioritat als trossos i les parts de la carn senceres davant dels derivats, comles salsitxes o les hamburgueses, ja que solen contenir ms greix.

A banda que cal assegurar el consum daquests aliments als pats principals, sigualment important incorporar altres aliments proteics al llarg del dia, com araa lhora desmorzar, a mig mat i/o a lhora de berenar. En sn un exemple elsiogurts i els formatges, la fruita seca, el pernil cuit o el pit de gall dindi (o altres

embotits magres) i els llegums.

En el dinar i el sopar saconsella incorporar una porci daliments rics en pro-tena dalt valor biolgic tals com:

Peix blanc:rap, llu, bacall Peix blau:sardines, salm, verat Marisc: calamar, pop, spia, musclos, gambes Peix en conserva: tonyina, sardines, escopinyes Carn blanca: conill, pollastre, gall dindi i parts magres de porc Carn vermella magra: parts magres de vedella i xai.

Ous (especialment la clara): gallina, guatlla

La resta del dia (esmorzar, mig mat, berenar, aperitius o per completar dinarso sopars) saconsella incorporar aliments dels segents grups:

Embotits:pernil cuit, curat o pit de gall dindi. Formatges:curats, semicurats, tendres, frescos, cremes per untar. Iogurts: naturals, amb trossos de fruita Fruita seca: avellanes, ametlles, anacards, nous Llegums secs i torrats per picar: cigrons o faves. Llegums cuits: llenties, cigrons, psols, mongetes (vermelles, negres, blan-

ques).

Aliments rics en protenes per consumir diriament


8/27


ASSEGURAR LENERGIA NECESSRIA QUE EL COS NECESSITA

A partir daliments rics en carbohidrats com els cereals i els grans(blat, blat demoro, civada, arrs, quinoa, mill) i els seus derivats (pasta, pa, farines), elstubercles(patata, moniato, iuca) i els llegums. Aquest grup daliments conegutcom a farinacis hauria de ser present en tots els pats del dia o en la majoria.Llevat que shagi contraindicat, seria convenient prioritzar les versions integralsdels grans i els cereals, ja que sn ms riques en vitamines i minerals, i a ms as-

seguren una quantitat de fibra ms elevada. Per lelevat valor nutritiu que tenen,es recomana, com a mnim, ingerir llegums dues o tres vegades per setmana:cigrons, llenties, psols, mongetes (blanques, vermelles, negres), faves, etc.

CONSUMIR LACTIS DIRIAMENT

La llet, el iogurt i els formatges aporten minerals, vitamines i protenes essencialsper al cos, per la qual cosa s recomanable incorporar-los a la dieta un mnim dedues vegades al dia. Les agncies de salut recomanen a la poblaci general triar

les versions semidesnatades o desnatades, per en el cas de les persones que

reben tractament per un cncer, es recomana consultar al seu especialista quinas la versi ms recomanada per a la seva situaci i necessitats (lactis sencers,semidesnatats o desnatats).

En els casos dintolerncia a la lactosa es recomana consumir-ne igualment triantles versions aptes per a aquesta situaci. Hi ha moltes persones que no toleren lallet, per poden consumir sense problema lactis fermentats com els iogurts o elsformatges curats. A ms, s bo recordar que la majoria de iogurts sn alimentsque ajuden a mantenir la flora intestinal i el sistema digestiu en bon estat.

Els pacientsvegetarians estrictes cal que planifiquin b lalimentaci per evitar possiblesdeficincies de nutrients com les protenes, de minerals com el ferro i el zinc i les vitamines D

i B12, tots imprescindibles durant el tractament del cncer. s molt important demanar assesso-rament a un dietista-nutricionista per confirmar que tots els requeriments nutricionals quedenben coberts.

!

Tot i que sn saludables i aporten nutrients beneficiosos al nostre organisme, les begudesvegetalsno poden considerar-se substituts de la llet ni dels derivats lactis. En el cas que noes consumeixin lactis caldria assegurar que sestan cobrint, a partir daltres fonts, nutrients comles protenes, el calci o la vitamina D.!

MANTENIR UNA HIDRATACI CORRECTA

Beure s imprescindible i, especialment, per a les persones que reben tractamentcontra el cncer. Cal mantenir les cllules del cos ben hidratades perqu suportin

millor els tractaments de quimioterpia i radioterpia. Per aix, s recomanableassegurar la ingesta duns 2 litres daigua (8 gots) diriament.


9/27


La millor opci sempre s laigua, per tamb hi ha altres lquids per hidratar-se,des de laigua amb gas fins als tes i les infusions, passant pels brous i tamb detant en tant els sucs espremuts de fruita i liquats naturals de fruites i/o vegetals[veure la segent taula]. Pel contingut en sucre que tenen, caldria limitar el consumde refrescos, sucs comercials i altres begudes ensucrades.

Aigesaromatitzades oafruitades

En alguns casos aromatitzar una mica laigua pot ajudar a incrementar el seu con-sum. Per preparar-les podeu tallar a trossos una taronja, una llima o una llimonai afegiu-la en un litre daigua. Remeneu-ho una mica. Tamb hi podeu afegir unesfulles de menta o un tros de gingebre, per exemple.Si es vol potenciar ms el gust de fruita, la millor opci s preparant un got de sucde fruita (espremut o liquat) i diluir-lo amb tres gots daigua. Afegiu-hi unes gotetesde llimona al final.

Sucs espremuts Les fruites aptes per ser espremudes sn principalment la taronja, mandarina,aranja i magrana.

Sucs liquats defruita

Els liquats sn una molt bona opci. Es poden preparar de gaireb qualsevol fruita,aix com barreges de fruites o amb herbes fresques. Algunes idees: Poma i pera i un rajol de llimona Pinya i pera Kiwi i prssec Poma, mel i ram Pera i menta Maduixes, sndria i pera

Sucs liquats de

fruita i verdura

Els liquats de fruites i verdures tamb sn una opci molt gustosa i nutritiva:

Taronja i pastanaga Pinya, poma i pastanaga Pera, cogombre, pastanaga i gingebre fresc Poma i api

Brous vegetals Les opcions vegetals sn moltes i variades, i es poden preparar a partir de diferentsverdures i hortalisses o fer combinacions amb espcies, herbes fresques, etc.Un exemple: poseu a bullir un litre daigua amb un quart de col, un porro, unesbranques dapi i un tros de gingebre durant 30-45 minuts a foc lent. Coleu-ho ireserveu-ho.Una altra proposta: bulliu una ceba, un bulb de fonoll i una pastanaga en un litredaigua durant 45 minuts. Coleu-ho i reserveu-ho.

Infusions El mercat ofereix una gran oferta i varietat dinfusions, per tamb es poden prepa-rar a casa fcilment a partir dherbes aromtiques (menta, farigola), espcies (ca-nyella, llavors de fonoll, ans, cardamom), pela de ctrics, gingebre, o barrejar-nede diferents. Per preparar-les, escalfeu aigua fins al punt debullici. A continuaci,introduu-hi lingredient que vulgueu infusionar, tapeu-ho, aparteu-ho del foc i dei-xeu-ho reposar un mnim de 10 minuts abans de colar-ho. Es poden beure fredes ocalentes segons el que us vingui ms de gust.La quantitat dingredient dependr de la intensitat de gust que vulgueu. En gene-ral, nhi ha prou amb una cullerada de postres per got daigua.

Opcions de begudes que poden ajudar a assegurar una ingesta de lquids suficient


10/27


FER SERVIR OLI DOLIVA

Fer servir oli doliva com a greix de preferncia, tant per cuinar com per amanir,preferentment verge extra.

PRIORITZAR LES PREPARACIONS SENZILLESI LES COCCIONS AMB POC GREIX

Tot i que sn aptes tots els tipus de coccions i preparacions si es posen b, les coc-cions ms suaus i que requereixen menys greix com el bullit, el vapor, la planxa,el forn o el microones habitualment es digereixen ms b.

LIMITAR EL CONSUM DALCOHOL I REDUIREL CONSUM DALIMENTS RICS EN SUCRES AFEGITS,

GREIXOS SATURATS O SALAliments com la pastisseria, la brioixeria industrial, els snacks tipus xips, els pre-cuinats o fregits de baixa qualitat, les llaminadures o els refrescos ensucrats apor-ten ms greix, sal i/o sucre i menys nutrients essencials dels que el cos necessita.Per aix, s preferible ingerir-ne ocasionalment. Si sen consumeixen habitual-

ment, es deixen de banda els aliments que sn realment necessaris. Aix mateix,la majoria aporten tamb moltes calories, per la qual cosa el consum regular potprovocar un augment de pes no desitjat. Com a la resta de la poblaci, igualmentes recomana limitar el consum dalcohol.

MENJAR EN COMPANYIA

Seria desitjable fer un dels pats del dia, com a mnim, amb famlia/amics alvoltant duna taula i, en la mesura que es pugui, menjar els mateixos productesi plats. Cal evitar fer dietes o consumir aliments diferents de la resta del grup,perqu aix ajudar a normalitzar i relaxar lhora de lpat, i disminuir lestrs ila sensaci de sentir-se malalt.

Seguir aquests deu punts assenta la base duna alimentaci equilibrada. Si shisuma una activitat fsica regular (adaptada a les possibilitats de cada un o delmoment en que es trobi)el resultat ser el manteniment dun estat nutricional ifsic el ms ptim possible imprescindible per tal dafrontar els diferents tracta-ments i fases de la malaltia.


11/27


. Com dur-la a la prcticaen el dia a dia?

El seguiment de les recomanacions anteriors no implica oblidar-se totalment de

la manera de menjar habitual ni eliminar els aliments o les elaboracions preferi-des de cadasc. Lobjectiu daquestes recomanacions s que cadasc les incorporien el dia a dia de la manera que ms li convingui, adaptant-les a les rutines, ho-raris, preferncies, maneres de menjar o lestat dnim.

Tanmateix, cal recordar que lorganisme necessita rebre energia freqentment iaconseguir tots els nutrients necessaris per fer front a la malaltia, i la millor ma-nera daconseguir-ho s seguir, en la mesura que es pugui, les pautes anteriors.A continuaci expliquem, duna manera molt senzilla, com es poden dur a laprctica en el dia a dia.

.. FER UN ESMORZAR SALUDABLE I NUTRITIU

El primer que caldria fer diriament desprs daixecar-se del llit s beure aigua.Un bon got daigua (millor a temperatura ambient que freda) ajuda ahidratar el cos, a despertar i preparar laparell digestiu i a prevenir

el restrenyiment.

Sovint durant el mat es t ms gana. Caldria aprofitar

aquest moment per ingerir aliments beneficiosos pera lorganisme i no aliments de baix valor nutricional omenys saludables.

Tot i que es pot repartir lesmorzar en dues menjades(mat i mig mat), el millor recordatori de com ha de serun bon esmorzar s construir un quadrat imaginariper recordar que cal incorporar un grup daliments di-ferent en cada vrtex, per aconseguir que en lesmorzarsincloguin sempre els quatre grups segents.[veure illus-traci de la pgina segent]

Aquests quatre grups daliments tamb es poden acompanyaren menys quantitat i freqncia de melmelada, cacau en pols,

mel, caf, xocolata, crema de xocolata, segons les preferncies de cadasc.

El primer que caldria

fer diriament desprs

daixecar-se del llit s beureaigua. Un bon got daigua

[] ajuda a hidratar el cos, a

despertar i preparar laparell

digestiu i a prevenir elrestrenyiment.


12/27


Si al mat sest desganat, una bona opci seria preparar un got dun batut

complet, que inclogui els quatre grups recomanats. A continuaci es mos-tren algunes propostes a base de lactis, fruita, cereals i fruita seca. Perno sn les niques, cadasc pot adaptar-los als seus gustos i prefern-cies fent servir altres fruites o afegint-hi altres ingredients. Limportants mantenir unes proporcions dingredients similars a les que es pro-

posen per assegurar que continuen sent complets i nutritius, perqucada batut aporti unes 300 kcal, uns 9-10 grams de protenes i prop de4 grams de fibra.

.Paocereals

Importantspertenirlenergianecessriape

r

afrontarfsicament,emocionalmentiintel

lec-

tualmenttoteslesactivitatsfinsalhorade

di-

nar. Elsalimentsprioritarisdaquestgrupse

rien

elpa,elsseusderivatsivariants(pablancd

e

barra,integral, dellavors

,multicereals,rstic,

torrades,biscotes,bastonets),aixcomelsce-

realsdesmorzarbaixosensucre,ricsenfib

rao

tipusmusli,semprequenoescontraindiqu

inels

alimentsintegralsoricsenfibra.

. Fruitafresca

Sencera, enmacedniaoenbatut, tambhadeserpresentcadamat. Unabonaopcis menjarunapeadefruitaamigmat.

.Lactis

Importantspelcalci,lesvitaminesilesprotenesqueaporten.Hosnlalletielsderivats,comelsiogurtsitoteslesvarietatsdeformatges(mat,formatgefresc,formatgesemicurat,formatgeencrema,format

gets).Caltenirencomptequehihalesversionssenselactosaperalsintolerantsalsucredelallet.

.Alimentsproteics

Elsexpertsennutriciicncerhanobserva

tla

necessitatdaugmentarlaportaciproteica

en

lesmorzarduranteltractamentoncolgic.

Per

aix, esrecomanaincloure15-30gramsdali-

mentsproteicscomamnimtresvegadesp

er

setmana.Elpernilcuit,elpernilcurat,elpi

tde

galldindi,latonyina,lessardinesenllauna

o

lafruitasecasnalgunesopcionspertenir

en

compte.

Grups daliments que hauria dincloure lesmorzar

* Composici mitjana dels batuts: energia, , kcal; protenes, , g; hidrats de carboni, , g; lpids, g; fibra, , g.

Exemples de batuts complerts

1 iogurt natural,

el suc d1 taronja (sense colar),

un grapat davellanes (10 unitats),

un grapat de cereals sense sucre (20-25 g)

1 got de llet (200 ml),

pltan,3-4 nous,

un grapat de musli (25 g),

un rajol de suc de llimona

1 iogurt natural,

1 pera,

6-8 ametlles,

3 galetes maria (tamb poden ser riques en fibra en

el cas que es recomani incrementar-ne),


1 got de llet,

1 poma,

5-6 avellanes,

1 llesca de pa (blanc, integral, multicereals),



13/27


A mig mat s un bon moment per completar lesmorzar i incloure algun dels

grups recomanats que no shagin ingerit a primera hora. Tamb s un bon mo-ment per recordar-se de beure aigua o altres begudes com ara te o infusions.

.. FER SERVIR EL BERENAR PER COMPLETAR EL DIA

La composici de lesmorzar es pot aplicar igualment a lhora del berenar, ja ques recomanable ingerir aliments dels mateixos grups. Aix mateix, caldria aprofitaraquest perode per menjar els aliments que, tot i que sn imprescindibles, no sha-gin pogut incorporar durant la resta del dia. Aix doncs, ens referim a la fruita, elslactis, la fruita seca, la fruita dessecada (panses, prunes) o fins i tot les hortalisses.

Aliments

Fruita, fruita seca, fruita

dessecada, pa, torrades,

bastonets, llet, iogurt na-tural, formatges, flam dou,

crispetes de blat de moro,

pernil cuit, pernil de gall

dindi, tonyina, galetes, flocs

de civada, musli pastana-

ga, alvocat

VERDURES IHORTALISSES

Crues: amanides,

sopes fredes...

i cuites:bullides, vapor,

forn, planxa,

saltejades.

ALIMENTSFARINACIS

Patates, cereals

i derivats: arrs,

blat, blat de moro,quinoa, pasta

smola, pa,

llegums

ALIMENTSPROTEICS

Peix blanc i blau,

marisc: spia, ca-

lamar, musclos,carn principal-

ment magra: co-

nill, pollastre, gall

dindi, ous

POSTRES

Principalment

fruita fresca de

temporada, i

alternant ambfruita cuita,

fruita dessecada,

iogurt natural,

fruita seca...

Exemples de combinaci

Macednia amb fruita dessecada

Iogurt natural amb flocs de civadao musli

Iogurt natural amb fruita seca

Torradetes de pa amb oli i

formatge

Torrada amb crema de formatge

Entrep petit de tonyina i alvocat

Entrep petit de pit de gall dindi Caf amb llet i galetes o una pasta

Batut de iogurt, fruita i fruita seca

Suc de fruita i un grapat de fruita

seca

Liquat de taronja i pastanaga.

Exemples daliments o preparacions que es poden ingerir per berenar

.. PREPARAR DINARS I SOPARS EQUILIBRATS I COMPLETS

La quantitat de menjar recomanada en el dinar i el sopar dependr de les ca-racterstiques de cadasc: edat, pes, activitat fsica o gana. Tot i aix, sigui quinasigui la quantitat necessria, s molt important que els dos pats sempre esti-guin compostos, com a mnim, dalgun aliment de cadascun dels grups segents:

+ + + +

Grups daliments que haurien destar presents en els dinars i els sopars


14/27


Farinacis. El blat, larrs i altres cereals o grans com la quinoa, la civada i totsels derivats (pa, pasta), juntament amb les patates i els llegums, componenaquest grup daliments, i haurien de ser sempre presents en el dinar i el sopar.Saconsella variar i seleccionar regularment, en el cas que no estigui contrain-dicat, la versi integral dels cereals i derivats.

Verdures. Crues en forma damanides, sopes fredes o gaspatxos o cuinadesbullides, al vapor, saltejades, al forn, en crema, pur o en truita tamb hande ser sempre presents en els dos pats.

Proteics. Els ous, la carn, el peix i el marisc tamb sn necessaris en dinars isopars, ja que sn la font principal de protenes dalt valor biolgic.

Una altra opci vlida per consumir protenes completes (dalt valor biolgic)sense menjar aliments dorigen animal s la combinaci de llegums amb ce-reals, fruita seca i/o llavors. Aquesta opci pot aportar protenes completes,sempre que les combinacions siguin les adequades. A continuaci sesmentenalguns exemples de plats que compleixen aquests requisits. Una dada per tenir

en compte s que, a causa de lelevat contingut en fibra que tenen, poden serde difcil digesti per a algunes persones. Cal recordar que en el cas de seguiruna alimentaci vegetariana estricta s necessari assegurar amb un especialis-ta que es cobreixen totes les necessitats de protenes, calci, ferro, vitamines Di B12.

Llenties guisades amb arrs

Amanida de pasta amb blat de moro, psols i vegetals al gust (tom-

quet, pastanaga)

Amanida de llenties, arrs, blat de moro i pipes (gira-sol,carbassa)

Escudella vegetariana: Brou amb fideus, arrs imongetes i cigrons

Cuscs vegetal (amb verdures, cigrons, fruitaseca i panses)

Sandvitx de pa de multicereals amb llavors, far-cit de pur de cigrons, enciam i tomquet

Tortillas mexicanes de blat de moro amb pastade mongetes vermelles i alvocat

Guisat de quinoa amb mongetes blanques i ver-

dures

En la nostra cultura, el consum de postres desprs de lpats molt habitual. Cal recordar que les postres ideals sn la fruita

i, ocasionalment, els iogurts, els formatges o altres postres lcties.

Per assegurar que sinclouen tots els grups daliments al migdia i a la nit, es po-den seleccionar alguns dels patrons segents: garantiran el consum de caloriesi protenes suficient, i la resta de nutrients indispensables per mantenir un estat

nutricional ptim.

Amanida de cuscsamb cigrons, llenties i alvocat


15/27


Patr 1. La opci ms estndard

s la millor combinaci per a la majoria de persones

adultes que estan en tractament de cncer, que te-nen un pes correcte i fan activitat fsica moderada.Amb aquest patr assegurem lenergia i les prote-

nes necessries i fomentem el consum de verdures,imprescindibles pel contingut en vitamines, mine-rals, fibra i aigua, primordial per al bon funciona-ment de tot lorganisme i bsic per evitar el restre-nyiment.

Alguns exemples daquest patr serien:

Un plat damanida de temporada + un plat de s-pia amb psols

Un plat de minestra de verdura + un plat de pit depollastre a la planxa amb patata al forn de guar-

nici

Patr 2. Una opci ms lleugera

s la millor opci per a les persones que fan poca

activitat fsica i que han de controlar ms lenergiaque consumeixen per no engreixar-se, per assegu-rant-se una ingesta nutricionalment completa. Enaquest cas es recomana que la mida del segon platsigui ms petita, com un plat de postres. Aix s, en-

cara que sigui una opci ms lleugera, mai no shade reduir la porci proteica que ha de ser presentdiriament en el dinar i el sopar en quantitat sufi-cient. S que sha de procurar fer coccions senzilles,baixes en greixos, i limitar les salses i les cremesdalt contingut calric.

Patr 3. Plat nic complet

Aquesta proposta combina tots els grups dalimentsal mateix plat. s una bona opci per als dies en qu

tenim poca gana, perqu en un nic plat sincor-poren els tres grups bsics recomanats. Tal com esmostra en els exemples segents, aquest plat nices pot preparar com un plat combinatamb tres ele-ments ben diferenciats, o com un plat complet, enqu els tres grups daliments es barregen en unamateixa preparaci.

Patr

Patr

Patr


16/27


. Pa amb tomquet + amanida + truita

a la francesa

. Llu a la planxa + patata i brquil al vapor. Arrs blanc + pollastre a la planxa

+ carbass a la planxa

. Cuscs de verdures i pollastre

. Amanida de llenties i tonyina. Espaguetis saltejats amb carbass i salm

. Pur de verdures i patata amb ou picat. Espinacs amb cigrons i bacall

Si es t molt poca gana, la quantitat de verdures haur de ser ms petita per assegurar-secom a mnim la ingesta dels aliments ms calrics i amb ms densitat nutricional, com els

farinacis, els llegums, els ous, la carn i/o el peix. Igualment es recomana no beure durant elspats per no augmentar la sensaci de sacietat. Si es t set, es pot optar per beure lquids ms

nutritius, com el suc natural de fruita.Ms endavant aportem consells concrets per quan la prdua de gana s duradora.

!


17/27


Patr

Patr 4. Lopci ms energtica

s una bona manera dassegurar tota lenergia i els

nutrients necessaris a lhora de lpat principal, es-pecialment en situacions en qu es requereixi msenergia. s el cas de persones adultes amb un pes

correcte, per amb una vida bastant activa, que fanactivitat fsica de manera molt regular i amb in-tensitat elevada, o el cas de persones que hauriendaugmentar el pes.


18/27


. Pautes bsiques per gestionarlalimentaci durant el tractament

El cansament, el malestar i la manca de gana sn alguns dels efectes secundarisde la malaltia i el tractament, que poden dificultar ladequaci duna alimentacisuficient i saludable. A continuaci sexposen algunes pautes que poden ajudar aresoldre de manera senzilla, eficient i segura lalimentaci diria.

Planificar lalimentacide manera setmanal pot ajudar a garantirque shi inclouen la quantitat i la freqncia de tots els grupsdaliments recomanats. I, tot i que no sempre es podran seguira causa dels possibles efectes secundaris del tractament, engeneral s una bona eina per ajudar a fer pats ms variatsi equilibrats, en la mesura que es pugui, i disposar de msdiversitat daliments per preparar pats que sadaptin alspossibles trastorns digestius que puguin aparixer els diesposteriors a la quimioterpia o altres tractaments.

Anar a comprar els dies en qu el pacient se sentims b i,sobretot, portar la llista feta per assegurar-se que sadquirei-xen tots els aliments necessaris per cobrir la planificaci.

El cansament,

el malestar i la manca

de gana sn alguns dels

efectes secundaris de la

malaltia i el tractament, que

poden dificultar ladequaci

duna alimentaci suficienti saludable.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

Planificar l'alimentaci

Cremade patata

i carbassa

Llu a laplanxa

Pera

Sessi Q

Assegurar-se de tenir sempre a casa aliments nutritiusper no deixar de men-jar per falta de ganes de sortir a comprar. Seria aconsellable tenir a casa ali-

ments que necessitin poca preparaci o estiguin a punt per consumir: pots dellegums cuits, conserves de peix i marisc (tonyina, sardines, escopinyes), ous,


19/27


patates o pur de patates en flocs, cuscs precuit, fruita, fruita seca,

conserves de tomquet o aliments congelats (pa, peix, pollas-tre, minestra, psols), entre daltres.

El dia en qu el pacient se senti b, amb forces i ganesde cuinar, pot aprofitar per preparar ms quantitat

de menjar i guardar-ne a la nevera (un parell dedies) o congelar-ne en porcions individuals. Aix,els dies en qu no es tenen ganes de cuinar nomscaldr descongelar i/o escalfar les preparacions.s important anotar la data delaboraci als reci-pients.

Tamb es pot aprofitar per manipular ingredients ideixar-los a punt per menjar. El mel, la sndria o lapinya es poden tallar a daus i guardar-los a la nevera

en un recipient tapat, aix noms caldr obrir el pot i

consumir-ne el contingut directament. Demanar ajuda, si cal,en cas que no es pugui cuinar o anar a

comprar a causa de laparici defectes secundaris del tractament.

Seguir unes bones prctiques higiniques a lhora de preparar el menjar .Alguns tractaments poden reduir el nombre de defenses, per la qual cosa hi haun risc ms alt de contreure infeccions a travs dels aliments. Aquestes pautesimpliquen rentar-se sempre les mans abans de posar-se a cuinar, tenir la cuinai els estris nets, coure suficientment els aliments, sobretot la carn, pollastre,conservar b els aliments i revisar les dates de caducitat, entre daltres.


20/27


. Quins sn els possiblesefectes del cncer i el tractamentdaquest a lhora de menjar?

Lefecte que cada tumor pugui causar sobre lorganisme, juntament amb els efec-

tes del tractament, pot fer difcil gaudir duna bona alimentaci, ja que pot afec-tar tant la capacitat de menjar, dincorporar algun grup daliments com la capaci-tat dabsorbir determinats nutrients. Aix pot causar desnutrici, que alhora potprovocar debilitat, cansament i incapacitat de fer front a un tractament oncolgicptim.

El tipus de cncer i la localitzaci, juntament amb el tipus, la dosi i la durada deltractament sn factors determinants en laparici o no defectes secundaris o enla gravetat daquests.

Els tractaments principals contra el cncer que poden afectar lestat nutricionalsn la cirurgiaespecialment la que afecta qualsevol part o rgan del sistemadigestiu, la quimioterpia, la radioterpia i el trasplantament de progenitorshematopotics.

Per aix, a banda dassenyalar els efectes secundaris ms comuns que afectenlalimentaci i apuntar unes recomanacions bsiques per fer-hi front en aques-

ta primera publicaci, la collecci tamb disposa pautes diettiques i culinriesespecfiques per a diferents localitzacions del tumor. Aix doncs, si ens trobem entractament dun tumor de mama, un tumor de la zona de cap i/o coll, un tumorde pulm, un tumor colorectal, esofagogstric o ginecolgic (ovari, endometri,etc.), o sen preveu el tractament mitjanant un trasplantament de progenitorshematopotics, recomanem descarregar i consultar directament la publicaci

destinada especficament a cada tipologia de tumor.

.. EFECTES DELS DIFERENTS TRACTAMENTSOBRE EL CONSUM DALIMENTS

El mateix cncer

El cncer per si sol comporta una srie de situacions que poden comprometrelestat nutricional de lindividu, principalment per la prdua de la gana, pro-vocada per la mateixa malaltia, el dolor que pugui ocasionar, la depressi o

lansietat.
http://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45570&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45214&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=44971&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=46695&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=454699&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=430479&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=430405&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=430405&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=430479&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=454699&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=46695&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=44971&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45214&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45570&version=Patient&language=Spanish


21/27


La cirurgia

Alguns pacients amb cnceres tracten amb cirurgia iaquesta augmenta les ne-

cessitats nutricionals de cada individu, ja que lorganisme requereix una quan-titat extra denergia i protenes per cicatritzar les ferides, lluitar contra les in-feccions i afrontar la fase de recuperaci posterior. Si el pacient est desnodrit

abans de la cirurgia, pot tenir problemes durant la recuperaci (una cicatritzaciprecria o infeccions, per exemple).

La cirurgia a la zona del cap, el coll, lesfag, lestmac, el pncrees o lintest potcomprometre fora lestat nutricional, per la qual cosa recomanem que es con-sulti la publicaci destinada a cadascun daquests tumors.

Desprs de la majoria de cirurgies s com que els pacients sentin dolor, estiguincansats o perdin la gana. Durant un temps curt, alguns no podran ingerir el quemenjaven habitualment com a resultat daquests smptomes. El centre on selshagi aplicat la cirurgia es far crrec de lalimentaci durant lhospitalitzaci,per una vegada tinguin lalta i tornin a casa els pacients shan dassegurar de

consultar a lespecialista lalimentaci a partir daquell moment. Si no hi ha capcontraindicaci alimentria, es recomana seguir una dieta equilibrada, com laque sha exposat anteriorment.

La quimioterpia i els tractaments dirigits

La quimioterpias un tractament sistmic que afecta les cllulesque creixenrpidament, com ara les cllules canceroses, per que tamb pot afectar algunescllules sanes, com les de la boca o de les vies digestives. Per aix, la quimio-terpia pot causar problemes per alimentar-se i digerir. Els efectes secundaris

ms comuns que poden comprometre directament lalimentaci durant aquesttractament sn la prdua de gana (anorxia), les nusees,els vmits, la diarrea,lastnia (cansament) o el canvi de gustos, smptomes que poden aparixer al capde poques hores dhaver iniciat el tractament, per que solen persistir pocs dies.

La radioterpia

La radioterpias un tractament localitzat que incideix directament en les c-llules canceroses, per que tamb pot destruir cllules sanes properes a lreairradiada. La quantitat del dany dependr de la part del cos que es tracta, la dositotal de radiacii la manera en qu sadministra.

La radioterpia dirigida a la zona de laparell digestiupot causar ms proble-mes a lhora dalimentar-se. La majoria dels efectes secundaris comencen poquessetmanes desprs de comenar la radioterpia i alguns poden continuar durantmesos desprs que sacabi el tractament. La radioterpia tamb pot causar can-

sament, que, alhora, pot provocar una disminuci de la gana.

Aix doncs, com es pot observar, tant la cirurgia com la radioterpia i la quimio-terpia poden provocar situacions en qu es pot veure compromesa lalimentacii, per tant, lestat nutricional del pacient. Tot i aix, no tots aquests smptomes esdonen en tots els tipus de cncer o tractaments. A ms, seria bo tenir en compte

que cada individu s diferent i que la tolerncia a les terpies tamb s variable.Per tant, no hi ha unes recomanacions generals que serveixin per a tots els casos.
http://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45333&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=441269&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45364&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45364&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=659993&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45022&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45214&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=46476&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=46447&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=463707&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=46580&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=390302&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=44971&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=44664&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45072&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=46446&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=46446&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45072&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=44664&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=44971&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=390302&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=46580&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=463707&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=46447&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=46476&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45214&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45022&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=659993&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45364&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45364&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=441269&version=Patient&language=Spanishhttp://www.cancer.gov/Common/PopUps/popDefinition.aspx?id=45333&version=Patient&language=Spanish


22/27


Cada pacient hauria danar ajustant lalimentaci fent servir les recomanacions

que li funcionin de les que shan comentat en aquest document.

.. RECOMANACIONS GENERALS EN LAPARICIDEFECTES SECUNDARIS QUE PUGUIN LIMITARO DISMINUIR LA INGESTA DALIMENTS

Els estudis cientfics publicats mostren que un bon estat nutricional millora latolerncia al tractament oncolgic, per la qual cosa la recomanaci principaldurant el tractament de cncer s menjar, acci imprescindible per mantenirlenergia i suportar els efectes secundaris del tractament. Habitualment menjarsuficient no sol ser un problema, en canvi, durant el tractament del cncer potarribar a ser un repte.

Malgrat els possibles efectes secundaris que shan descrit, no tots apareixeran

al llarg del tractament, perqu cada individu i cada resposta al tractament sn

diferents. Si apareixen, cal mantenir-se positiu i tenir pacincia, pensar que lasituaci s temporal i que la majoria defectes desapareixeran una vegada sacabiel tractament.

Tot i que a continuaci oferim petites pautesque poden ajudar a consumir prouenergia i les protenes necessries quan aparegui algun smptoma que en limitila ingesta, s imprescindible que el malalt ho comuniqui al metge o especialistaperqu pugui proporcionar-li consells ms concrets i eviti passar massa dies ambuna ingesta mnima.

Menjar a les hores en qu vingui de gust, la quantitat que es vulgui i tantesvegades com es necessiti. Si cal, en lloc de fer els quatre o cinc pats principals,

podem fer diverses menjades al dia en petits volums, per intentarque siguinmolt nutritives.

Menjar el que vingui de gust en cada moment. Aquestes situacions sn pun-tuals, limportant s menjar.

Aprofitar el moment del dia ambms gana. Moltes persones consideren que elmat s el moment en qu tenen ms gana. Si s aix, s important aprofitar-hoper incloure-hi els aliments ms energtics i nutritius.

Fixar-se petites fites al llarg del dia. Encara que no es tingui gana, seria conve-nient pensar en la necessitat dingerir aliments. No s tan important la quan-

titat que es menja en una sola presa, sin la quantitat que saconsegueix acu-mular al llarg del dia. Per aix, cal plantejar petites fites que es puguin complir:menjar mig iogurt, una galeta o tres ametlles. El que cal s que sacumulinpetites quantitats daliments dalta densitat nutricional al llarg del dia.

Provar de menjar en un ambient tranquil i relaxat. Lexcs de soroll o les situa-cions estressants poden disminuir encara ms les ganes de menjar.

Tenir cura, sempre que es pugui, de la presentaci dels plats, amb varietat decolors, textures, olors. s important que la primera impressi que es tinguidel plat sigui bona, apetitosa, per ajudar aix a estimular la gana.

No descuidar la hidrataci. Beure molts lquids al llarg del dia: aigua, aiguaamb gas, infusions. Si no es t gaire gana, intentar beure sempre fora dels


23/27


pats i aprofitar els moments de set per prendre lquids ms nutritius, com sucs

de fruita o liquats de fruita i verdura. Cal recordar que s important limitar elconsum de begudes alcohliques.

Intentar incloure algun aliment proteicen bona part de les menjades o patsdel dia, perqu ajuden a mantenir-se fort i a reparar el dany que el tractament

pot causar als teixits del cos. Parlem dous, iogurts, formatges, fruita seca, carn,peix o marisc. En el cas que no vinguin de gust, seria aconsellable afegir claradou cuita a les preparacions que ho permetin: purs, cremes, sopes, pastes,amanides o entrepans, entre daltres.

Si no hi ha problemes de sequedat o nafres a la boca, aprofitar per menjar frui-ta seca(nous, avellanes, ametlles i anacards, entre daltres),cacauetso fruitadessecada(orellanes, prunes, panses i coco, entre daltres). Sn aliments moltnutritius i concentren una gran quantitat denergia i nutrients essencials enpetites dosis.

Tenir sempre a la vista aliments fcils de menjar, per anar picant cada vegada

que els vegem. Ram, pltan, mandarines, cireres, maduixes, un bol de crispeteso una bossa de bastonets de pa (blancs, integrals o amb llavors), unes galetes,fruita seca Si els deixem en el nostre camp visual pot ser que en consumimamb ms freqncia.

.. RECOMANACIONS DIETTIQUES PER CONTROLAR ELSEFECTES SECUNDARIS MS COMUNS

A continuaci proposem algunes recomanacions i consells diettics bsics quepoden ajudar a menjar quan apareixen alguns dels smptomes esmentats ante-

riorment.

Prdua de la gana (anorxia)

1. Aprofitar el moment del dia amb ms gana per ingerir els aliments amb mscontingut en energia i protenes.

2. Incloure aliments de diferents textures i color en un mateix plat pot ajudar afer-lo ms atractiu i apetits.

3. Caminar uns minuts abans dels pats, si la persona se sent amb nims, potajudar a estimular la gana.

4. Si es tenen despertars durant la nit, es pot aprofitar per beure lquids nutritius(llet, sucs, batuts o iogurt lquid).

5. Enriquir els plats amb la finalitat daportar el mxim de nutrients. Afegir a:

a. Sopes i purs: formatge ratllat, llet en pols, ou dur, llegums, pernil, gall dindi,pollastre o peix a trossos

b. Amanides, pastes, arrossos, verdures i altres plats que ho permetin: format-ge, maionesa, tonyina, clara dou cuita, fruita seca, trossets de pernil

c. Llet: llet en pols, cacau en pols o mel.

d. Iogurts: fruita, fruita seca, fruita dessecada o fruita en almvar a trossets,mel, cereals desmorzar, llet en pols

6. Beure fora dels pats principals per evitar la sensaci de sacietat.


24/27


7. Si les olors provoquen ms rebuig del menjar, s aconsellable fer servir ali-

ments poc aromtics i servir el menjar a temperatura ambient.

8. Fer servir plats grans tamb pot ser una bona estratgia per tenir la sensacique hi ha menys menjar davant i facilitar-ne la ingesta.

Nusees i vmits

1. Fer menjades freqents i de poc volum. Menjar a poc a poc.

2. Mantenir lambient fresc, ventilat i sense olors.

3. Consumir aliments suaus i de baix contingut en greix com carns blanques,embotits magres, peix blanc, i evitar els aliments fregits o molt condimentats.

4. Els aliments a temperatura freda o tbia, com els sorbets de fruita, els gelats,el suc de fruita, les amanides de pasta, darrs o patata se solen tolerar ms b.

5. Els aliments secs, com ara els entrepans, les torrades, els bastonets de pa, les

galetes tamb solen posar-se ms b. 6. Prendre els lquids o les begudes entre pats.

7. Prendre begudes carbonatades, que, a petits xarrups, milloren la sensaci denusees (begudes de cola, gasosa, aigua amb gas).

8. Desprs dels pats, descansar en posici incorporada i no ficar-se al llit imme-diatament.

Diarrea

1. Beure lquids en abundncia (1,5 - 2 litres diaris) a partir principalment dai-gua, aigua amb una mica de suc de llimona, infusions suaus, brous suaus(darrs i pastanaga, brous desgreixats), per sempre en petits volums perfreqents al llarg de tot el dia.

2. Prendre tamb begudes per a esportistes, perqu ajuden a recuperar laigua iels minerals perduts a causa de les diarrees.

3. Prendre els lquids i els aliments a temperatura ambient. Els aliments moltcalents o molt freds poden agreujar la diarrea.

4. Fer menjades freqents i de petit volum.

5. Cuinar de manera senzilla i amb poc greix: prioritzar la cocci al vapor, al forn,a la planxa, a la papillota i els aliments bullits.

6. Limitar les fonts de greix de la dieta: mantega, margarina, llard de porc, maio-nesa, nata, crema de llet i productes de pastisseria,entre daltres.

7. Evitar el caf, la xocolata, lalcohol i els condiments irritants, com per exempleel pebre.

8. Evitar els aliments integrals, les fruites crues, les verdures, els llegums i lafruita seca.

9. Menjar la fruita sense pela, cuita, en compota, en almvar o en sucs colats. Les

ms indicades sn la poma ratllada, cuita o en compota; el pltan madur; lapera madura, cuita o en compota; el prssec en almvar; el codony, i la llimona.


25/27


10. Evitar la llet o els productes que en continguin (flams, crema, gelats, pur de

patates en flocs).

11. Veure si es toleren els iogurts descremats. Si no es toleren, provar les versionssense lactosa.

Restrenyiment

1. Beure molts lquids (aigua, infusions i brous, entre daltres); un mnim d1,5 - 2litres al dia.

2. Ingerir aliments amb un alt contingut en fibra: pa i cereals integrals, verdures,llegums, fruites i fruita seca,entre daltres.

3. Consumir les hortalisses preferiblement crues i la fruita fresca amb pela. Triarel kiwi i les prunes com a fruita habitual.

4. Evitar els aliments astringents: codony, pltan, te, vi negre, canyella, arrs

blanc, pa torrat, poma cuita o compota. 5. Alguns remeis casolans poden ser tils: beure en dej un got daigua tbia o b

una cullerada doli doliva, un suc de taronja (sense colar) o un kiwi.

Sequedat de boca (xerostomia)

1. Mantenir una bona higiene bucal, esbandir-se sovint la boca amb lquid abun-dant i elixir bucal.

2. Beure lquids freqentment: aigua, infusions, te, llimonada, sucs o begudescarbonatades, entre daltres. Tenir sempre a m una ampolla petita daigua

per humitejar la boca. 3. Fondre a la boca glaons o gelatines elaborats amb suc de fruita cida o amb

infusions de menta o farigola.

4. Evitar els aliments secs i fibrosos (pa, torrades, fruita seca, galetes, carns fibro-ses a la planxa, formatges molt secs) i els enganxosos (caramels tous, pa demotlle).

5. Ingerir aliments de textura tova (arrs, formatges tendres, verdures cuites,peix, truites i fruites madures, entre daltres).

6. Prioritzar preparacions humides amb brous o salses per facilitar-ne la ingesta:

sopes, purs, cremes, pdings, flams, arrs calds, guisats suaus, carns i peixosamb salsa, etc.

7. Limitar els aliments ensucrats, ja que en casos de sequedat de boca augmentael risc daparici de cries.

Inflamaci de la mucosa de la boca (mucositis oral)

1. Beure lquids freqentment: aigua, infusions, brou, polos i gelatines, entredaltres.

2. Evitar les begudes amb gas, les begudes molt cides i les begudes alcohli-

ques.


26/27


3. Menjar aliments suaus que siguin de textura tova i/o caldosa: sopes, purs,

cremes, flams, pdings, batuts, mousses, truites, guisats suausI afegir salsesa la carn i el peix per tal dentendrir-los.

4. Menjar aliments a temperatura tbia o freda, perqu es toleren millor que elscalents.

5. En alguns casos, menjar aliments triturats pot ajudar a ingerir amb ms faci-litat.

6. Evitar els aliments cids com el tomquet, el pebrot, la llimona, el kiwi, lamaduixa o la taronja.

7. Evitar els aliments secs i fibrosos (xips, fruita seca, galetes, pa torrat i algunescarns fibroses a la planxa).

8. Mantenir una bona higiene bucal: fer servir un raspall de dents suau i esban-dir-se la boca sovint amb lquid abundant (infusions de farigola, aigua ambbicarbonat o elixir bucal sense alcohol).

9. Abans dels pats, aguantar uns minuts a la boca aigua molt freda o gel picat afi de disminuir el dolor i facilitar la ingesta.


27/27

Aquesta guia forma part de la collecciMENJAR DURANT EL TRACTAMENT DEL CNCER,

un projecte social impulsat per la Fundaci Catalunya-La Pedrera,i desenvolupat per la Fundaci Alcia

i l'Institut Catal dOncologia

Data d'edici:abril de 2015

Continguts elaborats per la Fundaci Alciai l'Institut Catal dOncologia

s necessari obtenir l'autoritzaci dels seus autorsper reproduir els continguts

Dissey i maquetaci: Grafime (www.grafime.cat)

Tractament Càncer_Recomanacions Generals Sobre l'Alimentació

Documents

Transcript of Tractament Càncer_Recomanacions Generals Sobre l'Alimentació