Impresionisme, postimpresionisme i simbolisme.

Impresionisme

L'impresionisme va aparixer durant l'ltim ter del segle XIX. Va ser un moviment essencialment pictric, que va tenir com a voluntat principal la representaci dels efectes cambiants de la llum sobre la superficie dels objectes.Frana va ser el bressol daquest estil, els representants del qual van ser douard Manet, Claude Monet, Pierre-Auguste Renoir i Alfred Sisley.

douard Manet

douard Manet (23 de gener de 1832 - 30 d'abril de 1883) fou un clebre pintor francs, un dels iniciadors de l'Impressionisme. Nascut en el si d'una famlia tradicional, Manet va deixar aviat la carrera naval per dedicar-se a la pintura. La seva carrera artstica va comenar cap a 1850 en l'estudi de Thomas Couture, on va estar durant gaireb sis anys.

The Luncheon on the Grass

Postimpresionisme

A mitjan dcada del 1880 una srie d'artistes van mostrar un allunyament dels plantejaments impresionistes i van explorar altres vies, com ara la geometria, el color, la lnea i l'expresivitat.Totes aquestes propostes pictriques individuals es van agrupar sota el nom de Postimpresionisme.Entre els pintors postimpresionistes ms destacatscal assenyalar Edgard Degas, Georges Seurat, Paul Czanne, Vicent van Gogh, Henri Toulouse-Lautrec i Paul Gauguin.

Vincent van Gogh

Vincent Willem Van Gogh (Zundert, 30 de mar del 1853 Auvers-sur-Oise, 29 de juliol del 1890) fou un pintor postimpressionista neerlands,[1] autor d'uns 900 quadres (27 d'aquests autoretrats) i uns 1.600 dibuixos. El 1880, s'estableix a Brusselles, i fa amistat amb el pintor holands Anthon von Rappard. S'inscriu a l'Acadmia de Belles Arts, on estudia dibuix i perspectiva. En aquesta poca, fa tot d'esbossos i dibuixos basats en les pintures de Millet, representant personatges de pagesos i miners, presos de models de la vida quotidiana i pintats en un pla molt realista i amb una tonalitat molt fosca

La habitaci de van Gogh en Arls

Simbolisme

En parallel al Postimprsinisme, va sorgir el Simbolisme, un moviment caracteritzat per la representaci de temes bblics i mitolgics, impregnats d'elements que evocaven el mn dels somnis. La dona va ser un persnatge recurrent com a sser tant angelical com maligne.Els mxims representats en sn els francesos Pierre Puvis de Chavannes i Henri Rosseau.

Henri Rosseau

Henri Julien Flix Rousseau anomenat el Duaner Rousseau va nixer el 21 de maig de 1844 a Laval i va morir el 2 de setembre de 1910 a Pars. Va ser un pintor francs fams per les seves pintures d'estil simbolista. En la seva pintura, s'esfora per fer coincidir el que veu amb el que sap, i reproduir-ho. Als seus quadres hi ha molts elements extics, tot i que Henri Rousseu no va viatjar mai a pasos llunyans. Tot s imaginat i reconstrut a partir dels jardins de Pars, en especial del Jardin des Plantes, de fotografies i d'illustracions de revistes. Autodidacta, va treballar al marge dels corrents establerts i va obtenir l'admiraci dels millors artistes d'avantguarda. Va influir notablement en la pintura simbolista.

El Aduanero

Treball fet per:

Jess Fajardo Cosin

Jose Francisco Snchez Vivancos