TOTS PLEGATS Revista de l’escola

Municipal Ignasi Iglésias Barcelona

CONTINGUT:

Editorial 1

Hem parlat de S. Jordi 2

Classe de P4 3

Classe de 1r 4

Classe 2n A 5

Classe 2n B 6

Classe 3r 7

Classe 4t 8

Classe 5è 9

Classe 6è 11

L’Hort Escolar 12

Una tarda de danses 12

Classe P5 3

Editorial

maig de 2015

Revista nº 63

Dia a dia, classe a classe, encara que ens sembli que no pot ser, estem arribant a fi de curs. Aquesta revista és, una mica, la collita de l'any: hi ha els textos premiats per Sant Jordi; però cal recordar també tots aquells que no hi poden ser però que han suposat un esforç molt notable de tots i de cadascun dels nens i nenes de l'es-cola. Quan arribin a casa, doncs, llegiu-los també amb molta atenció, perquè s'ho valen! Els més petits de l’escola ens han recitat unes poesies molt boniques, a casa també les podeu recordar! A vosaltres, nens i nenes de 6è, que heu estat tots aquests anys junts compartint coneixements, experiències, esforços, rialles, jocs, moments divertits i tendres, i aprenent els uns dels altres, a respectar-vos i a gaudir de les vostres diferents maneres de ser, aquest és el darrer Sant Jordi a l’escola. Esperem que continueu gaudint llegint, escrivint en els propers anys, que segur que seran molt intensos.

A la Classe de P3 hem parlat de Sant Jordi i ...

TOTS PLEGATS

UN DIA A LA ROTLLANA VAM PARLAT DEL DIA DE SANT JOR-DI I DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI. VAM DESCOBRIRT QUE EL 23 D’ABRIL ERA EL DIA DEL LLIBRE I LA ROSA I PER AIXÒ VOLIEM REGALAR UNA ROSA I UN LLIBRE. PERÒ COM HO PODEM FER?

PODRÍEM FER UNA ROSA. PODRÍEM FER UN LLIBRE.

I COM FÈIEM UN LLIBRE? • AMB EL PAPER BONIC. • HA DE TENIR UNA FÀBRICA DE LLIBRES. • UN SENYOR QUE EL FA. • I DIBUIXOS. • I LLETRES.

UNA VEGADA PENSAT COM ERA UN CONTE, VAM DECIDIR CREAR-NE UN DE NOSTRE. PERQUÈ SOM ARTISTES! VAM PENSAR UN PERSONATGE, PERÒ TOTS VOLÍEM SER ELS PROTAGONISTES. AIXÍ QUE VAM DECIDIR QUE FOS UN QUE ENS ESTIMEM MOLT, LA NOSTRA MASCOTA. L’ABELLA MIREIA. I ENS VAM INVENTAR UNA AVENTURA AMB ELLA. DESPRÉS TOCAVA DECIDIR EL TÍTOL.

• LES ABELLES. • L’ABELLA MIREIA.

LA FÀBRICA DE LLIBRES.

LA FÀBRICA DE LLIBRES ÉS ON ES FAN ELS CONTES.

ON HAN FET EL NOSTRE CONTE? A L’ESCOLA, A LA CLASSE, A L’IGNASI IGLÈSIAS. DESPRÉS DE PENSAR EL NOSTRE CONTE ENS VAM POSAR MANS A LA FEINA. VAM CREAR EL PAPER BONIC, ELS DIBUIXOS I LES NOS-TRES SIGNATURES. I AIXÍ VAM FER UN CONTE ENTRE TOTS.

LES ABELLES I L’ABELLA MIREIA HI HAVIA UNA VEGADA UNA ABELLA QUE ES DEIA MIREIA. TENIA DUES PO-TES I DOS BRAÇOS, UNA FLOR AL COLL, DUES ANTENES I UNA BOCA CONTEN-TA. ERA UNA ABELLA DIFERENT PER-QUÈ NO TENIA ALES NI FIBLÓ I TENIA RATLLES GROGUES I NEGRES.

LES ABELLES VOLEN I L’ABELLA MIREIA ESTAVA TRISTA PERQUÈ NO PODIA VOLAR PER ARRIBAR A LA SEVA FEINA, NI A CASA SEVA. LA CLASSE DE LES ABELLES VAM DECIDIR PORTAR-LA A LA SEVA CASETA QUE ERA EL RUSC, A LA MEL, AMB LA SEVA GERMANA QUE VOLAVA, A CASA DELS SEUS AVIS. VAM AGAFAR UN TREN PER PORTAR L’ABELLA MIREIA A LA MUNTANYA I DE TANT CAMINAR SE LI VAN GASTAR LES PILES PERÒ S’HO VAN PASSAR MOLT BÉ. L’ABELLA MIREIA ESTAVA MOLT CANSADA I MOLT CONTENTA I S’ESTIMAVA MOLT A LA CLASSE DE LES ABELLES. CONTE CONTAT, CONTE ACABAT!

Pàgina 2

Sant Jordi a P4

REVISTA Nº 63 Pàgina 3

La Classe de P5 va al zoo!

Aquest any els nens i nenes de P4 hem gaudit preparant la diada de Sant Jordi.

Hem construït i pintat un drac amb volum (material reciclat), hem dibuixat el nostre propi drac i hem treba-llat les paraules de la llegenda.

Vam gaudir de la festa intercanviant llibres i contes amb els nostres companys i també vam pujar a l’escenari per recitar el poema.

Com ja sabeu la classe de P5 vam anar al zoo de Barcelona. Aquest trimestre per l’article de la revista hem pensat que nosaltres escriuríem i us explicaríem la nos-tra experiència al zoo.

Primer vam decidir què us volíem dir i després ens van sortir aquestes frases.

Fixeu-vos com estem aprenent a escriure amb lletra lligada. Ja som ben grans!!

TOTS PLEGATS

Pàgina 4

EL SOL Sol, solet, brilles més que una flor. Als cargols els agrades molt. Tu sol, ets molt bonic. Sol, solet m'agrades molt.

Martina Santos

EL DOFÍ Rodolí, rodolí, mira com canta el dofí. Amb les aletes i les dents, mira com corre i juga, ell.

Leo Guaita

LA PAPALLONA

La papallona és molt mona, vola amb tot el polen de les flors. Li agrada molt volar, i volant, volant sense parar, fins el cel i més enllà.

Iratxe Felices

La Classe de 1r B

2n 3r

El gos Tinc un gos juganer i jo l’estimo molt. Ell també m’estima, el trec a passejar i li poso menjar.

Rubén Ferrero

El meu conill La meva mare m’ha regalat un conill que és molt bonic. El meu conill corre per la sorra i s’embruta la panxa. Alex Ding

El meu gosset Tinc un gosset molt peludet que el trec a passejar i li dono de menjar li dono os i arròs. És negre alegre. Marta Baringo

La Classe de 1r A

2n

3r

1r

1r

REVISTA Nº 63 Pàgina 5

CANTANT,CANTANT!

Hi havia una vegada una nena que es deia Naia que de gran volia ser cantant perquè tenia una guitarra i un micròfon. Cantant, cantant... es va trobar una nena que estava sola pel carrer. Era pobra i els seus pares l’havien abandonat. La Naia li va dir – Com et dius? I la nena va contestar – Em dic Paula i tinc 8 anys. I tu?

-Jo també tinc 8 anys. Vols que et deixi dormir a casa meva? -Sí, si us plau.

Un cop a casa, la Naia li va preguntar a la Paula què volia ser de gran. La Paula va dir que volia ser cantant.

-Jo també vull ser cantant!. -Vols que t’ensenyi a tocar la guitarra?

La Paula va dir que sí. I ara de grans, la Paula i la Naia formen un grup de rock boníssim i molt,molt famós. Naia González

EL PARC

Hi havia una vegada un nen que estava molt trist. Havien derruït el seu parc. I a sobre, posaran un centre comercial!- deia tot trist i enfadat. Ho va explicar als seus amics. No pot ser!!- deien tots espantats.

El nen ho va dir als pares, però no els hi va importar. Tres dies després...PAM! Una alarma va sonar!

Anem!- va dir . I ja estava construït. El Centre comercial!- deia molt trist el nen.

Però tres dies més tard, els obrers havien convertit una casa abandonada en un parc molt millor! Tots contents van inaugurar el nou parc.

Visca, Visca!- deien tots. Vam aprendre que una cosa que t’agrada es pot trencar i sortir-ne una de millor. I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Alfonso Castro

PLORAR Hi havia una vegada un monstre que sempre estava alegre i mai plorava. Una vegada que anava tot sol passejant, es va trobar a un amic seu plorant. Li va preguntar per què plorava i era perquè havia caigut i s’havia fet mal. Li va dir que no plorés perquè ell no plorava mai i el seu amic va deixar de plorar. Els dos estaven feliços i van anar al parc. Quan van arribar, el monstre que sempre estava alegre, de sobte es va posar a plorar. El seu braç li feia molt mal. Ara el monstre que sempre estava alegre, ja sap que a vegades ell també pot plorar. Martina Nevado

La Classe de 2n A

2n

3r

1r

TOTS PLEGATS

El tren de les bogeries Jo em dic sara. Com sempre vaig a l’ escola i l’ autobús arriba tard. Vaig agafar el tren vaig pujar-hi però estava buit. Se’m va ocorre que m’agradaria anar a Paris i el tren

va anar més i més ràpid, jo m’estava marejant. Vaig sortir del tren corrents, però no estava a l’ escola, estava a Paris . Aleshores vaig pensar què hi feia allà i vaig deci-dir que hi podia passar el dia. Quan anava a menjar-me un croissant va trucar la meva mare preguntant on estava, vaig penjar, vaig agafar el tren i vaig dir: - Vull anar a ca-sa. -Has de dir-ho tres vegades- va dir el tren. Vaig repetir-ho tres vegades i vaig arribar a casa. La meva mare em va castigar, però com que havia fet els deures de la setmana, me’l va treure. Al dia següent vaig anar a buscar el tren, però no hi era. Hi vaig pensar: - Per què el tren ja no hi és? Vaig recordar que ho havia de dir tres vegades i així va aparèixer el tren. - A l’escola- Vaig dir. El tren es va negar. Aleshores vaig pensar, avui puc anar a New York.

El tren va començar a anar més i més ràpid i vaig aparèixer a New York. Havia de tornar a casa a l’hora exacte. La mestra va trucar a la mare i li va preguntar perquè havia faltat dos dies a l’escola. Quan la Sara va tornar del viatge li va dir a la seva mare que l’acompanyés al tren, van pujar i va dir Turquia tres vegades. Van anar i tornar molt ràpid, es van fer una abraçada i la mare li va dir: - Sempre t’estimaré.

Irene Ferro

Els animals perduts

Hi havia una vegada uns animals que estaven passejant i es van preguntar: “per quin camí anem?”. “Per l’esquerra”, va dir Lechuguita, i van anar cap allà. Al cap d’una estona van dir “cap a on tirem?” “No ho sé, ens hem perdut! Ara què fem?” “Seguim caminant”, i van seguir caminant i caminant i de sobte es van trobar un mico i li van preguntar “saps on som?” “Sí, sou a la selva, i us aviso que aneu amb compte, hi ha animals que són una mica dolentots” i van continuar caminant i caminant i de sobte es van trobar un cocodril que va dir: “Si em doneu una galeta us deixaré passar”, i li van donar gale-tes i van continuar caminant i caminant fins que van arribar a casa.

Natalia Nevado

La nena ploramiques

Hi havia una vegada una nena que plorava per tot. Amb els pallassos, quan li feien pessigolles, quan algú es feia mal... Les llàgrimes li arribaven als peus i feien molts bassals d’aigua. De vegades feia piscines amb el plor. Un dia la seva mare li va dir que rigués perquè riure és millor que plorar, i la nena va fer cas i va riure per sempre més.

Emma Rey

La Classe de 2n B

2n

3r

El món al revés Un dia, que era tot al re-vés, era molt divertit. Era el dia de la fruita i enlloc d’agafar una maduixa vaig agafar un gat, però d’on l’he agafat? Doncs l’he agafat d’un pati! Un dia vaig anar al cole i havia de fer una redacció amb el llapis i el vaig utilitzar al revés i vaig suspendre el treball però la “profe” estava caminant pel sostre i la reina enlloc de posar-se la seva corona, es va posar un rellotge al cap i enlloc de tenir un gat tenia un gos. I amb aquest gos i amb aquest gat, el conte s’ha acabat. Marina Moré

La Classe de 3r

1r

Pàgina 6

1r

REVISTA Nº 63

La pedra preciosa Fa molts anys hi havia una nena que es deia Anna. L’ Anna tenia uns amics que es deien Pere i Maria que vivien en una ciutat. A l ’Anna li encantaven les aventures. Un dia va escoltar que hi havia una llegenda sobre una pedra preciosa amagada en el bosc i va dir als seus amics : -Pere, Maria, veniu? Anem a buscar la pedra preciosa! Llavors van anar cap al bosc a buscar la pedra preciosa. La Maria i en Pere tenien una miqueta de por. Tot de cop, es van trobar un esquelet. La Maria i en Pere van cridar molt fort, de la por que tenien. Van trobar un mapa i l’Anna va dir: Ehh! Un mapa! Va agafar-lo i el va obrir. Hi posava: Senyor buscador de tresors si vols trobar la pedra preciosa hauràs de fer una prova, hauràs de guanyar una baralla amb el millor jugador de baralles. Acceptes?

-Si, accepto.- Va dir l’ Anna. -No!!- Va dir la Maria. -És molt perillós. – Va dir en Pere. -Tranquils no passarà res.- Va contestar l’ Anna.

Tot de cop va aparèixer el millor lluitador del món. L’ Anna va lluitar contra ell, i va guanyar. Va tenir molta sort, quasi perd. Aleshores va aparèixer una pedra preciosa, la van agafar i van marxar cap a casa seva. Pel camí van veure un Arc de Sant Martí, van demanar un desig i va aparèixer aquell desig. Els habitants de la ciutat es van quedar en blanc.

I així s’acaba la nostra petita història.

Oriol Padín

2n

EL LLADRE Hi havia una vagada un pare, una mare, un avi, una àvia, un fill i una filla que van anar a dinar al parc. Quan tothom va acabar de dinar el pare, la mare, l’àvia, el fill i la filla van anar a jugar amb la pilota. L’ avi va seure darrere d’un arbre i es va posar a dormir. Desprès de jugar van revisar que tot estigués recollit. De sobte la mare va dir:

-On és el meu “bolso”? -No hi és- va dir el pare -Un lladre!!!-va dir el fill -El pare va preguntar - algú ha vist al lladre ? -I l’avi va dir- Sí l’he vist. -Tothom va dir- ohhh!! -Com era el lladre? Alt o baixet?- va preguntar el pare. -Era baixet- Va dir l’avi. -Tenia el cabell llis o arrissat? -Llis.- va contestar l’avi. I el lladre està davant de nosaltres. -Bup, bup – va fer el gos. -I tots van dir- El gos? -Si- va contestar.

El gos va anar corrent al lloc on havia enterrat el “bolso” i va excavar fins que el va trobar. Van tornar a revisar-ho tot per segona vegada i van marxar cap a casa contents. I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte s’ha acabat.

Laia Castillo

Pàgina 7

3r

TOTS PLEGATS

La Classe de 5è

EL DICCIONARI El diccionari té moltes lletres i paraules molt distretes. Dins d’ell hi trobem molta informació, ja n’estic agafant afició. Per fer els deures el faig servir, i per aprendre a llegir. Del diccionari et pots refiar, mai no s’equivocarà. Marc Delgado

EL MEU PEIXET Tinc un peixet molt petitet que neda a la peixera que és dalt la calaixera. Ell és un peix tan bonic que s’ha convertit en el meu amic. Quan sóc a l’escola, juga amb la seva caragola. Quan torno de l’escola, està fet una bola. Juan Baringo

LA PRIMAVERA

A la primavera, el món s’altera. Surten flors de molts colors; rosa, blanc o vermellós, úniques pels seus colors. A la primavera, surten les fulles de la morera. Els ocells canten i l’amor s’escampa. A la primavera, sortim més al carrer, gaudim del sol i s’acaba el fred. Has de viure la primavera, a la meva manera. Esperarem l’estiu junts, que celebrarem amb la foguera.

Alicia Martínez

La Classe de 4t

3r

2n

1r

La lluna vol canviar de casa! Aquell vespre de primavera, quan el cel ja començava a tenyir-se dels colors rosa, taronja i blau fosc, a ca-sa de la Mar hi havia un ambient fes-tiu perquè era l’aniversari de la seva mare. Hi havia un taula plena de regals i una altra amb un bonic pastís de xocolata i crema amb una fotografia a sobre, feta de fondant, de l’estàtua de la llibertat. Quan la gent va marxar, després d’haver obert tots els regals i haver menjat el pastís, ja era de nit. El pare i la mare van començar a recollir, però la Mar es moria de ganes de provar un dels regals de la seva mare: El telescopi. El va agafar, va córrer cap al jardí i el va mun-

tar seguint les instruccions pas a pas. Quan el va tenir, va mirar cap al cel i va veure una lluna minvant, pre-ciosa però trista. La Lluna estava parlant amb els estels. - Em sento sola. - Per què? No et fem suficient companyia? - Sí! Aquest no és el problema. - I doncs? Quin és? - No tinc cap altra lluna amb qui jugar o divertir-me. - T' entenem, nosaltres som moltes i no et fem molt de cas. Però, has pensat en mudar-te?

- Com mudar-me? I què és això? Pàgina 8

1r

REVISTA Nº 63

- És canviar-te de casa. - Vosaltres creieu que m’he de canviar de casa? Esteu completament segures? - No, això ho has de decidir tu. - Potser teniu raó. Podria anar a viure amb Urà que només té una lluna i així podríem fer-nos companyia... La Mar, que havia escoltat la conversa entre els estels i la Lluna, va comprendre que havia d’intentar convèn-cer la Lluna que es quedés, que si no les nits no tindrien sentit, serien molt tristes i fosques. De seguida que va pensar en la possibilitat que la Lluna se n’anés a viure a un altre planeta se li va escapar una llàgrima de tristesa. De sobte va veure un estel fugaç i va desitjar amb totes les seves forces poder parlar amb la Lluna. En aquell moment l’estel va canviar de direcció i va anar de nou cap al cel. Uns minuts després va succeir una cosa increïble: la Lluna va aparèixer davant seu. - Hola Mar. Em volies dir alguna cosa? - Sí, Lluna. Per què vols anar a viure a un altre planeta? No estàs contenta aquí? No te n’adones que si mar-xes no hi haurà marees, la nit serà molt trista i que allà on vagis no seràs la protagonista de la nit? Saps que ets la inspiració dels poetes? Si us plau, queda’t amb nosaltres, queda’t amb mi! - Però és que aquí em sento molt sola. Me n’he d’anar... - Això no és veritat! No te n’has d’anar! T’has de quedar! Ja m’encarregaré jo de que mai més et sentis sola! I la Mar es va posar a plorar, pensant que no trobaria la forma d’aconseguir-ho. - No ploris Mar. Confio en tu. Però amb una condició. - Quina? Faria el que fos! - Que m’has de deixar venir a veure’t de tant en tant. - Sí! Que bé! Quina il·lusió em fa! - Molt bé. Doncs tracte fet. Ara me’n vaig a donar la notícia als estels. - Bona nit Lluna. - Bona nit Mar Arián Márquez

ELS DOS BONS AMICS

Hi havia una vegada fa molts i molts anys un pardal molt espavilat anomenat Pardal Esclall, que sempre estava amb el seu millor amic el cuc Poruc. El cuc Poruc era el millor amic del pardal Es-clall, però la gent es quedava al·lucinada que, el que normalment sol ser el menjar, fos el millor amic del seu depredador; a més eren totalment diferents, perquè un era poruc i l’altre molt valent, un semblava un infant i l’altre era molt madur...malgrat totes les seves diferències ells dos eren carn i ungla.

Un dia estaven passejant pel bosc i de sobte tots dos sentiren un fort soroll, es van espantar molt so-bretot el cuc poruc. En un obrir i tancar d’ulls, van veure passar alguna cosa molt ràpida, un deia que era una llebre, l’altre que era un guepard, però com que ni l’un ni l’altre es posaven d’acord, van decidir esbrinar-ho. Tal dit tal fet, però tots dos estaven una mica cohibits, començava a fer-se de nit, cada cop s’escoltaven més sorolls...

Quan ja portaven una bona estona intentant esbrinar-ho el cuc Poruc va començar a fer preguntes: -Estarem molta estona aquí? -Hi estarem la necessària – va dir el pardal Esclall decidit. -Què deu ser el que estem buscant? -Què és aquest soroll? - I aquest altre? -Prou ja de tantes preguntes!!!!!!- va respondre el pardal desesperat.

Un cop va haver convençut al cuc Poruc de seguir el camí buscant el seu objectiu, van tornar a veure alguna cosa rapidíssima. Després d’una nit esgotadora, van caure adormits a l’alba. Semblaven dos angelets caiguts en un somni pro-fund. A les nou del matí es despertaren com nous. Van veure com alguna cosa travessava un arbre i deixava un forat. Al cap de cinc minuts caminant de nou, el cuc Poruc va veure un cartell on deia: prohibit passar, setmana de caça! El cuc Poruc va dir: -Mira, mira! -Ara ho entenc tot, aquí tenim la resposta! No era ni una llebre ni un guepard, eren bales de les escopetes dels caçadors! El pardal Esclall va començar a tenir por perquè un dels principals objectius dels caçadors eren els ocells! Us podríeu imaginar al cuc Poruc sense el pardal Esclall?

Pàgina 9

2n

TOTS PLEGATS

Avui vull fer una cançó

M’agradaria fer una petita cançó com un poema ple de música i d’emoció amb unes notes suaus i alegres al cor de tothom arribes.

Triaria la clau de sol i una escala de si be moll. Començaria amb un do, un re, un mi que vol dir: avui sóc feliç.

La meva petita cançó explicaria que la música, una nova amiga seria i si no trobo algunes paraules

les notes m’ajudarien.

Poc a poc, una partitura naixeria on totes les notes hi cabrien Lligadures i armadures també hi serien, i juntes de la mà sonarien.

Si poso un silenci al mig encara que no se senti entre corxeres es trobaria o entre un compàs s’amagaria.

Els meus amics segur que cantarien i la meva música ballarien. I jo, un fa, un sol o un la, els hi regalaria perquè la música és alegria.

I m’agradaria poder explicar tot el que la música et pot ensenyar. I si aprens a escoltar les notes podràs arribar a estimar.

I segurament amb un si acabaria però la meva petita cançó sempre s’escoltaria perquè d’amics i de notes en parlaria i la meva música ens emocionaria.

Carla Rubio

Aleshores va dir: -Sigui el que sigui he d’ ajudar-te! - Moltes gràcies amic! Tots dos van començar a rumiar i el cuc Poruc va dir: -Ja ho tinc, en el cartell posava que la caça només era una setmana! -I què vols dir amb això?- va preguntar amb intriga el pardal Esclall. - Doncs que costi el que costi, trigui el que trigui, faré un forat a terra i ens hi refugiarem tots dos junts- va dir convençut. - D’acord! Al dia següent, el cuc Poruc es va esforçar al màxim per fer un forat que fos suficientment gran i profund per salvar-se, va trigar tres hores però ho va aconseguir. Els dos amics es van abraçar i el pardal Esclall li va do-nar mil gràcies per haver-lo ajudat. Vam passar uns quants dies i s’acabà la setmana de caça, tots dos van tornar a viure com abans; però... havia canviat una cosa, a que no sabeu què? Bé, ho sabeu o no, jo us ho diré, allà va: ells es van unir encara més, perquè es van adonar que no es podrien fer les mateixes coses sense un bon amic i que entre ells es necessitaven per poder anar millor endavant. Alba Castillo

POEMA DE SANT JORDI Sóc un nen de 5è i us vull explicar el poema de Sant Jordi que m’acabo d’inventar. Hi havia una vegada un drac molt dolent que sempre que podia reia de la gent El drac era molt dolent i es volia menjar a la gent. En un castell hi vivia una princesa que era molt bufona i portava una corona.

Un dia va arribar un noi que era un heroi, es deia Jordi i és qui va lluitar contra el drac malvat. El noi i el drac van lluitar I en Jordi va guanyar. La princesa molt contenta estava i al cap d’uns dies es casava. I així és la llegenda que no se sap si fou veritat, n’hi ha prou que us hagi agradat. Víctor Carbó

Pàgina 10

3r

La Classe de 6è

1r

REVISTA Nº 63

En Bonifaci té por d'anar a l'institut En Bonifaci era un nen que tenia 12 anys i estava a punt d'acabar l'escola, i... ja sabem que passa quan es té aquesta edat , que havia d'anar a l' institut. L'escola on anava era una escola on el sol brillava de manera espaterrant, molt familiar, petita on tots els mestres eren molt ama-bles i tots els nens i nenes es coneixien. En Federic, el director, era un senyor molt amable que feia que l'escola fos divertida. Les mestres, cadascuna amb la seva manera de ser, també ajudaven molt als nens i sabien moltes coses. La Pepita, la mestra d’educació física, era molt divertida i xerraire, però... uii! si algú no feia cas...La mestra de sisè, la Joaneta, era una noia molt simpàtica i reia molt amb ella, portava uns cabells molt enrinxolats i després que la tingués dos anys es coneixien molt. De totes les altres mestres, i algun mestre que havia tingut de substitut no en podia dir res dolent. Ara ja enteneu una mica perquè el Bonifaci va ser tan feliç en aquella escola on el sol cada dia brillava de manera espaterrant. Un dia va arribar l'hora de la veritat, en Bonifaci s'havia de fer gran de cop i havia d'anar a l'institut, cosa que no volia perquè la gent li havia parlat fatal dels instituts, sempre deien coses com que els nens es pega-ven o que els professors eren horrorosos, amb unes cares que feien por només de veure, que fosc ho veia tot!... -què em passarà? -va pensar..,- els mestres m'escridassaran sempre? Els nens més grans em pega-ran? -Ell no sabia res, però el que sí tenia, era molta i molta por. Passat l'estiu va arribar l'hora d'anar a l’institut, -Ui quina foscor!..., Ui quina negror!, en Bonifaci molt nervi-ós es va fer la motxilla i se la va posar a l'esquena, tremolava de por... fins i tot el seu germà petit, en Qui-met bullia de nervis...-què li faran al meu germà? El seu pare i la seva mare el van animar i li van dir que quan arribés, les coses no serien tan dolentes, que la imaginació de vegades ens fa molt mal i que les co-ses cal conèixer-les i després parlar-ne. Quan va arribar a l'institut, després de caminar una estona, va veure que allí també brillava el sol de mane-ra espaterrant i al entrar-hi va veure els professors somrient, i... semblaven amables!, bé, algú no, però la vida es així, al món hi ha de tot. Els nois jugaven al pati i no li va semblar veure cap baralla important, pas-sats uns dies aquella negror que veia abans de començar es va anar il·luminant, els professors el tractaven molt bé i de la gent, què n'hem de dir de la gent.. que hi havia de tot, com a tot arreu. Les pors que el nen tenia al principi es van convertir en il·lusió i moltes ganes d’aprendre.

Biel Altés

L’amor L’amor és una paraula que no té definició, Hi pot haver, tristesa, alegria, romanticisme o por. Mai saps quan ha de venir, quan ha vingut no saps si cantar o patir. Tots hem tingut una persona a la que estimar Ja sigui la mare, el pare o algun amiguet especial. Amb aquella persona a la que estimes pots ser tu mateix, Perquè facis el que facis, ell mai no dirà res. Per amor tots fem bogeries, cantem en mig del carrer o diem mentides. Però recordeu: mai tireu allò que més voleu, Si aquella persona no et vol com ets, no estiguis amb ella, Et dic jo que no et mereix. Sheila Badias

Pàgina 11

3r

2n

Escola Municipal Ignasi Iglésias

Passeig Torras i Bages, 108 Tel 93 345 18 20 Fax 93 346 32 12

ceipignasiiglesias@xtec.cat www.bcn.es/ignasiiglesias

Textos: Alumnes i mestres de l’escola. Fotografies: Alumnes i mestres de l’escola Maquetació i distribució: Alumnes i mestres de l’escola.

REAL ITZACIÓ

L’hort escolar

23 d’abril una tarda de danses

L'hort escolar es planteja com una bona oportunitat per treballar d'una manera integradora. Aquesta experiència pràctica és un re-curs il·limitat i inesgotable per fer un treball transversal, de manera que es poden interrelacionar gairabé totes les matèries marcades pels objectius curriculars que han de treballar els alumnes al llarg de la seva estada a l'escola de primària .

Al mateix temps, l'hort escolar permet una aproximació al medi natural i a la producció dels aliments, integrant-los en la vida quoti-diana dels i les alumnes. Fet que porta a un treball molt interessant sobre el consum, els aliments que tenim a l'abast, l'harmonia amb el medi i la nostra dependència dels factors climatològics, i un gran etc. Amb ell serà fàcil treballar el coneixement dels elements del medi, les seves característiques, i les relacions i canvis que hi tenen lloc; el que fa possible que els alumnes aprenguin a relacionar-s'hi de manera respectuosa, l'administrin racionalment i el perturbin míni-mament respectant-ne l'equilibri agroecològic.

Els alumnes de l'escola treballem durant tot el curs a l'hort de l'esco-la i els arbres del pati. Veiem com creixien enciams, cebes, espi-nacs, bledes, bròquils, faves, pèsols, api... També podem olorar el romaní, la farigola, la camamilla… El cierrer, el nesprer...

Racó de ciè

ncia i

coneixeme

nt