TOTS Exàmens selectiu

48
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2011 CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2011 VALENCIÀ: Llengua i literatura II VALENCIANO: Lengua y literatura II 1 BAREM DE L’EXAMEN: Comprensió del text: 3 punts; Anàlisi lingüística del text: 3 punts; Expressió i reflexió crítica: 4 punts. Tria una d’aquestes dues opcions Opció A Llig aquest text i respon les preguntes següents. 1 5 10 15 20 25 30 Érem en ple hivern, i jo tenia els meus peus que no sabia de qui eren: enfredorits, gelats materialment, penjant de l’alta banqueta on seia davant una de tantes taules de la secció de tallat disposades en quatre rengleres paral·leles, a propòsit per a tallar-hi cuiro adobat i fi per a fer sabates. També em feien mal els dits tot agafant maldestrament la petita i esmolada ganiveta sense mànec i els senzills patrons de cartó duríssim que em corresponien com a aprenent d’un bon ofici en la divisió del treball: el de tallador. Aquell seguit d’enormes sales i compartiments plens de gent atrafegada (homes i dones i xics i xiques), de màquines estranyes i sorolloses, de confusió d’ordres en veu alta, de crits i finals de cançons de les operàries, agrupades en seccions especials, em semblava un atordidor empresonament, i jo cercava la vista que s’albirava pels grans finestrals, de tant en tant, com una aconhortadora evasió, i veia de cara a l’est un paisatge nou, desconegut, fet de llunyanies àrides, de pujols sense gràcia i d’una claredat de cel límpid i eixut. M’havien manat de fer tiretes de xarol d’uns quinze centímetres de llargària per un i mig d’ample i, cada mitja hora o a vegades menys, venia un operari de primera o de segona, però indefectiblement orgullós de la seua perícia, a veure el meu treball i aconsellar-me, si no és que em criticava obertament. Després, cada volta que arribava a les cinquanta tiretes, em calia agafar-les, travessar la sala i entrar en un petit magatzem i donar el producte del meu treball inexpert a un vell encarregat, un home amb ulleres de cristalls gruixuts, bigot aspre i rogenc i mirada hostil, el qual governava la secció i administrava aquell atapeïment de rotllos de cuiro de vedella, de jònec, de bou o de cabra, policroms i valuosos, que tenia al darrere del seu taulell en una prestatgeria, i aquells munts de patrons complicadíssims que penjaven ordenadament, tots numerats, per les quatre parets. Sentiments molt encontrats rebullien en el meu pit tendre: en primer lloc, un d’intensa desolació pel canvi de vida tan radical que significava la meua adscripció a aquell treball en sèrie i la pèrdua de moltes de les llibertats i il·lusions de què havia gaudit fins aleshores. Havia desitjat una col·locació en oficines, però els meus nuls coneixements de comptabilitat, malgrat els meus estudis, no em facultaven per a fer d’auxiliar comptable. [...] En segon lloc, experimentava alhora una fonda sensació abans desconeguda. La de posseir una gran força d’esperit enfront de la vida; i una insinuant tranquil·litat s’emparava de mi tot pensant que el sacrifici significava la meua petita però eficaç aportació a la resolució del greu problema que ens havia turmentat durant molts anys. Ajudava, per fi!, a assegurar el pa de cada dia de la família, a garantir la possessió d’un domicili decent: a sobreviure, en un sol mot. Enric VALOR, Cicle de Cassana. Temps de batuda, València: Ed. Tàndem Edicions, 1991, p. 38-39. (maldestrament: de manera poc destra, sense habilitat; albirar: veure de lluny; aconhortadora: consoladora, que dóna consol)

Transcript of TOTS Exàmens selectiu

Page 1: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2011 CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2011

VALENCIÀ: Llengua i literatura II VALENCIANO: Lengua y literatura II

1

BAREM DE L’EXAMEN: Comprensió del text: 3 punts; Anàlisi lingüística del text: 3 punts; Expressió i reflexió crítica: 4 punts.

Tria una d’aquestes dues opcions

Opció A

Llig aquest text i respon les preguntes següents. 1

5

10

15

20

25

30

Érem en ple hivern, i jo tenia els meus peus que no sabia de qui eren: enfredorits, gelats materialment, penjant de l’alta banqueta on seia davant una de tantes taules de la secció de tallat disposades en quatre rengleres paral·leles, a propòsit per a tallar-hi cuiro adobat i fi per a fer sabates. També em feien mal els dits tot agafant maldestrament la petita i esmolada ganiveta sense mànec i els senzills patrons de cartó duríssim que em corresponien com a aprenent d’un bon ofici en la divisió del treball: el de tallador.

Aquell seguit d’enormes sales i compartiments plens de gent atrafegada (homes i dones i xics i xiques), de màquines estranyes i sorolloses, de confusió d’ordres en veu alta, de crits i finals de cançons de les operàries, agrupades en seccions especials, em semblava un atordidor empresonament, i jo cercava la vista que s’albirava pels grans finestrals, de tant en tant, com una aconhortadora evasió, i veia de cara a l’est un paisatge nou, desconegut, fet de llunyanies àrides, de pujols sense gràcia i d’una claredat de cel límpid i eixut.

M’havien manat de fer tiretes de xarol d’uns quinze centímetres de llargària per un i mig d’ample i, cada mitja hora o a vegades menys, venia un operari de primera o de segona, però indefectiblement orgullós de la seua perícia, a veure el meu treball i aconsellar-me, si no és que em criticava obertament. Després, cada volta que arribava a les cinquanta tiretes, em calia agafar-les, travessar la sala i entrar en un petit magatzem i donar el producte del meu treball inexpert a un vell encarregat, un home amb ulleres de cristalls gruixuts, bigot aspre i rogenc i mirada hostil, el qual governava la secció i administrava aquell atapeïment de rotllos de cuiro de vedella, de jònec, de bou o de cabra, policroms i valuosos, que tenia al darrere del seu taulell en una prestatgeria, i aquells munts de patrons complicadíssims que penjaven ordenadament, tots numerats, per les quatre parets.

Sentiments molt encontrats rebullien en el meu pit tendre: en primer lloc, un d’intensa desolació pel canvi de vida tan radical que significava la meua adscripció a aquell treball en sèrie i la pèrdua de moltes de les llibertats i il·lusions de què havia gaudit fins aleshores. Havia desitjat una col·locació en oficines, però els meus nuls coneixements de comptabilitat, malgrat els meus estudis, no em facultaven per a fer d’auxiliar comptable. [...] En segon lloc, experimentava alhora una fonda sensació abans desconeguda. La de posseir una gran força d’esperit enfront de la vida; i una insinuant tranquil·litat s’emparava de mi tot pensant que el sacrifici significava la meua petita però eficaç aportació a la resolució del greu problema que ens havia turmentat durant molts anys. Ajudava, per fi!, a assegurar el pa de cada dia de la família, a garantir la possessió d’un domicili decent: a sobreviure, en un sol mot.

Enric VALOR, Cicle de Cassana. Temps de batuda, València: Ed. Tàndem Edicions, 1991, p. 38-39.

(maldestrament: de manera poc destra, sense habilitat; albirar: veure de lluny; aconhortadora: consoladora, que dóna consol)

Page 2: TOTS Exàmens selectiu

2

1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt] c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text [0’5 punts] d) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: -0,25] 1. hivern (línia 1): oberta o tancada? 2. disposades en (l. 3): sorda o sonora? 3. plens de (l. 7): sorda o sonora? 4. aleshores (l. 24): oberta o tancada?

b) Torna a escriure el primer paràgraf del text ajustant els temps verbals a aquest inici de text: “Som

en ple hivern...”. Subratlla els canvis que faces. [1 punt] c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o dóna’n un sinònim.

[1 punt] 1. cercava (línia 10) 2. de tant en tant (l. 10) 3. gruixuts (l. 18) 4. perícia (l. 15)

3. Expressió i reflexió crítica a) Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. (Extensió: unes 150

paraules) [2 punts] b) Escriu un text de característiques semblants al que hem llegit ací, sobretot quant al registre, la

tipologia, els recursos expressius i la veu del discurs. Ha de dur com a títol: “El primer dia a la faena...”. Hi pots aprofitar experiències pròpies o de persones conegudes, altres textos que hages llegit, pel·lícules o la teua pròpia imaginació. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

Page 3: TOTS Exàmens selectiu

3

Opció B

Llig aquest text i respon les preguntes següents.

1

5

10

15

20

25

No hi ha dubte que assistim a un interès mundial creixent per la diversitat lingüística. Una de les primeres raons d’aquest interès és, precisament, la justificada preocupació per les conseqüències que sobre la diversitat lingüística pot tenir el model de mundialització que s’està implantant.

En efecte, de les sis mil llengües que aproximadament es parlen avui al món, només unes dues-centes compten amb més d’un milió de parlants. Es calcula que la meitat de les llengües del món tenen menys de 10.000 parlants i la quarta part no arriben als 1.000. La diversitat lingüística depèn, doncs, en gran part, d’una constel·lació de petites comunitats tradicionals sotmeses a uns canvis vertiginosos en la seva relació amb l’entorn i en les seves formes de vida, uns canvis que rarament tenen possibilitat de dirigir o d’orientar. El començament del tercer mil·lenni pot ser l’inici de la destrucció massiva de la diversitat lingüística i cultural de la humanitat. D’aquesta preocupació va néixer el projecte de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, proclamada a Barcelona el 1996, i, fa poc, ha nascut la Declaració de la UNESCO sobre Diversitat Cultural, aprovada el 2 de novembre de 2001.

Al continent europeu, la situació lingüística és molt més equilibrada, però està lluny de ser igualitària. Com ens recorda [...] Ignasi Badia i Capdevila, també hi ha llengües europees que es troben a les portes de l’extinció, i no arriben al quaranta per cent del total les que desenvolupen una plenitud de funcions sociolingüístiques.

És cert que les institucions europees s’han caracteritzat per una posició relativament favorable a la diversitat lingüística. El multilingüisme integral de la Unió Europea –amb onze llengües oficials i de treball– o la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa en són exemples rellevants.

Tanmateix, els desequilibris i les desigualtats lingüístiques abunden també a Europa i representen per a tots nosaltres un repte immediat. Cal aconseguir que l’ampliació i la reforma institucional que ha emprès la Unió Europea converteixin en una política activa i eficaç la declaració que fa la Carta de Drets Fonamentals de la mateixa UE [Unió Europea] en el seu article 22: «La Unió respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística».

Isidor MARÍ i Miquel STRUBELL, «Pròleg», dins Ignasi BADIA I CAPDEVILA, Diccionari de les

llengües d’Europa, Barcelona: “Diccionaris temàtics”, Enciclopèdia, 2002, p. 11-12.

Page 4: TOTS Exàmens selectiu

4

1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt] c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts] d) Identifica el registre del text i justifica la resposta amb exemples [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: -0,25] 1. que assistim (línia 1): s’elideix o no s’elideix? 2. raons (l. 2): oberta o tancada? 3. només unes (l. 4): sonora o sorda? 4. compten (l. 5): oberta o tancada?

b) Substitueix l’element subratllat a cada fragment pel pronom feble adequat. [1 punt]

1. No hi ha dubte que assistim a un interès mundial creixent per la diversitat lingüística (línia 1)

2. [...] de les sis mil llengües que aproximadament es parlen avui al món, només unes dues-centes compten amb més d’un milió de parlants (l. 4-5)

3. La diversitat lingüística depèn, doncs, en gran part, d’una constel·lació de petites comunitats tradicionals (l. 6-7)

4. Al continent europeu, la situació lingüística és molt més equilibrada (l. 14) c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o dóna’n un sinònim.

[1 punt] 1. doncs (línia 7) 2. vertiginosos (l. 8) 3. es troben a les portes de (l. 15-16) 4. tanmateix (l. 22)

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts] a) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. (Extensió: unes 150 paraules)

[2 punts] b) Escriu un text de característiques semblants al que hem llegit ací, sobretot quant al registre, a la

tipologia i als recursos expressius. Ha de dur com a títol: “Com podem preservar la diversitat lingüística i cultural?”. Cal que tingues en compte tot el que ja saps sobre aquesta qüestió i el contingut d’aquest mateix text. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

Page 5: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2010 CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2010

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA II

1

BAREM DE L’EXAMEN: Comprensió del text: 3 punts; Anàlisi lingüística del text: 3 punts; Expressió i reflexió crítica: 4 punts.

Tria una de les dues opcions

OPCIÓ A

Llig aquest text i respon les qüestions següents.

1

5

10

15

20

Tot esperit

Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d’octubre em van venir a veure dos inspectors joves, un xicot i una noia.

Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil.

Jo estava serè («vaporós», em digueren ells) i encara em sentia esverat. —¿I què passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto? «No res. Són imaginacions vostres», em replicaren. —Bé, sí... Però i ells, els meus parents? «Se us imaginen a vós», van respondre’m. Se’ls veia molt segurs i no paraven de repetir-me

que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant m’ho digueren que a l’últim em va venir suor freda. La noia inspectora em volgué tranquil·litzar una vegada més i em donà uns quants cops amistosos a l’esquena; va sonar com si algú piqués un núvol amb els artells (el que pot l’aprensió!).

—Podeu donar gràcies de no ser un vampir —em digué—. Això sí que és un desfici constant i un perill per a la família. Veiem cada quadre! Vós, almenys, no feu mal a ningú.

—I com m’he de comportar? —Com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d’ara ja no és com la

d’abans. Els vaig acompanyar fins a la porta, i pel camí els remerciava per la conformitat que provaven

de dur-me. Però de retorn al menjador, vaig comprovar (ficant-me la mà a la pitrera) que entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit.

Pere Calders, Invasió subtil i altres contes, Barcelona, Edicions 62, 1978, p. 59.

Page 6: TOTS Exàmens selectiu

2

1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Relaciona els recursos tipogràfics i les veus del discurs. [0’5 punts]

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt] 1. vaig rebre (línia 1): sorda o sonora? 2. descobert (l. 4): oberta o tancada? 3. retorn (l. 21): oberta o tancada? 4. cos (l. 22): oberta o tancada?

b) Indica a quin element del text fan referència els pronoms febles subratllats i quina funció sintàctica realitzen. [1 punt] 1. Se us imaginen a vós (línia 10) 2. Se’ls veia molt segurs (l. 10) 3. Tant m’ho digueren que a l’últim em va venir suor freda (l. 11) 4. entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit (l. 21)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. [1 punt] 1. xicot (línia 2) 2. serè (l. 6) 3. dona (l. 7) 4. desfici (l. 15)

3. Expressió i reflexió crítica

a) Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

b) El recurs a la creació de personatges fantasmals no és estrany en el món literari. ¿En coneixes algun altre cas dins de la literatura o en el cinema? Comenta’l. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

Page 7: TOTS Exàmens selectiu

3

OPCIÓ B

Llig aquest text i respon les qüestions següents.

1

5

10

15

20

25

30

Límits de l’adolescència

Certament, n’hi ha que prefereixen parlar d’“adolescència”. I potser tinguen la seua part de raó. Als nostres dies, les fronteres d’edat estan experimentant unes curioses rectificacions, l’abast de les quals encara no sabem mesurar. La cosa, en principi, ha de ser anotada en l’haver de la ciència mèdica i els seus auxiliars: la “vida” de la gent ha augmentat de manera notòria, sobretot en durada i aguant. Així s’esdevé, almenys, en aquells països on l’assistència facultativa, l’ús de medicaments, la higiene pública i les cauteles dietètiques aconsegueixen una difusió afectuosa. No val la pena recórrer a la dada estadística: el fet salta a la vista. En termes generals, la ciutadania actual tarda més a morir-se: més que abans, vull dir. I em referesc a allò que sol anomenar-se “mort natural”. D’un altre cantó les persones “madures” conserven més temps les seues energies. No solament observem en els censos de població una abundància d’ancians, sinó que molts d’ells es mantenen “en plena forma”. Segons sembla, ara, els anys compten d’una altra manera. Les etiquetes clàssiques per a graduar la cronologia individual sofreixen un lleuger desplaçament. El començ de la vellesa, per exemple, se situa després dels setanta, potser en els vuitanta. El de la joventut avança un quinquenni, o més. El marge de l’“adolescència”, doncs, s’eixampla...

El problema, naturalment, es planteja davant l’espectacular i vastíssim embull que els nois d’avui es porten entre mans. D’ordinari, la paraula que designa, engloba i fins i tot defineix el fenomen és “joventut”. Papers i altaveus la repeteixen fins al cansament. ¿Inexacta? No, sense dubte. Però tampoc no és massa clara. Ja d’entrada, la ratxa de revoltes i d’arrogàncies abraça sectors “menys que joves”: gairebé infantils. Ni tan sols la pubertat resulta ser un límit fix. I això és el que sense voler ofendre ningú, anomenem “adolescència”. La veritat és que el vocable “joventut”, ambigu, permet manipulacions una mica capcioses. Sempre som joves respecte a algú: “més” joves que algú. [...]

Potser siga per aquí que convinga afinar l’anàlisi. Nosaltres, els qui ja hem fet els quaranta —«de cuarenta para arriba...»— , induïts per l’eufòria sanitàrio-consumista, ens afirmem com a “joves”: si més no, com a passablement joves. [...]. Per consegüent, els qui vénen darrere, i, sense anar més lluny, els nostres mateixos fills, bé podrien resignar-se al nom d’“adolescents”. És una solució, per descomptat. I no gens convencional, de més a més. Els qui postulen aquesta termino-logia no van desencaminats. Al cap i a la fi, el concepte d’“adolescència” que es proposa no és d’ordre biològic.

Joan Fuster, dins Babels i Babilònies (1972), extret de Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians, Alzira: Edicions Bromera, 1993, p. 140-142.

Page 8: TOTS Exàmens selectiu

4

1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica i justifica les marques de modalització que hi ha al text. [0’5 punts]

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt] 1. Certament (línia 1): oberta o tancada? 2. fronteres (l. 2): oberta o tancada? 3. joves (l. 20): oberta o tancada? 4. anàlisi (l. 24): sorda o sonora?

b) Al text hi apareixen una sèrie de connectors que permeten unir unitats sintàctiques superiors a l’oració, indica el significat que aporta cada un dels casos següents. [1 punt] 1. en principi (línia 3) 2. D’un altre cantó (l. 9) 3. Per consegüent (l. 26) 4. Al cap i a la fi (l. 29)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indica’n un sinònim. [1 punt] 1. s’esdevé (línia 5) 2. salta a la vista (l. 7) 3. s’eixampla (l. 15) 4. embull (l. 16)

3. Expressió i reflexió crítica

a) Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

b) Aparentar ser jove és un tema recurrent en la societat actual. Com es manifesta en el teu entorn? (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

Page 9: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: JUNY 2011 CONVOCATORIA: JUNIO 2011

Valencià: llengua i literatura II Valenciano: lengua y literatura II

1

BAREM DE L’EXAMEN: Comprensió del text: 3 punts; Anàlisi lingüística del text: 3 punts; Expressió i reflexió crítica: 4 punts.

Tria una d’aquestes dues opcions

Opció A

Llig aquest text i respon les preguntes següents.

1

5

10

15

20

25

La Maria es rentava deu vegades al dia. Pensava que els seu home ja no la besava perquè feia mala olor. Ho havia llegit en una revista: després dels trenta, els petons de les dones fan pudor. Creia que tenia el cos ple de verdet, com si fos una cambra resclosida, on no entrava mai un raig de llum. Potser la mala olor començà el dia en què el metge li va dir que no podia tenir fills. Pensava que la sang que se li escolava tots els mesos era com la brossa, que no servia per a res, com la mala olor. Per aquesta raó, també pensava, a casa no hi havia ni diners ni amor.

Però un dia tot canvià. Va arribar el seu home i li féu un petó al clatell. I, a la Maria, li va desaparèixer el gust embafador de la xocolata. La besà al clatell com abans i ella sentí una altra vegada un corrent a l’espinada. Se li enravenà el cos, se li endurí la pell. El corrent era suau i enervant alhora. El seu home li va dir «mira, avui dia fins els pobres podem viatjar. Abans de morir, vull veure la terra de les girafes». Li ensenyà un fullet de colors virolats. La Maria hi va veure dos camells que semblava que deien que sí, els ulls com a agulles de cap i el morro carregat de paciència. «Fan capcinades», va pensar. I una altra vegada el corrent a l’espinada, la pell tibant. Després hi va veure els arenys del desert, d’un groc que murmura, mercats que desperten pors i desvetllen secrets, elefants que travessen rius amb lentitud de segles i mesquites daurades, lluents com la vaixella d’una tsarina.

L’home de la Maria posà un dit de llet en un punt: «Anirem aquí, a la reserva de Samburu, més enllà del Mont Kenya, a tocar de les terres prohibides. Vull veure les girafes reticulades».

Tot va ser ràpid com un pensament. L’home de la Maria demanà un crèdit, ella empenyorà les joies de l’àvia. Ja no sentia res quan ell es girava d’esquena a la nit. El seu cos no feia mala olor i les cèl·lules de la tristesa s’apagaren dins el cervell. Pujava les escales com una núvia i somreia a la caixera del supermercat. La Maria es veié com una dona amb esperança. Mai no havia pensat en les girafes reticulades, fins i tot n’ignorava l’existència. Però ara tenia els somnis de la Marta: somniava en el dia en què deixarien les maletes al rebedor, en el dia en què arribarien carregats d’imatges i de paraules, en les tardes de diumenge, en les copes altes de xampany, d’aquestes que fan clinc.

Montserrat Roig, El cant de la joventut, Barcelona, Quinze Grans Èxits AIE, 1993, pàg. 25-26

Page 10: TOTS Exàmens selectiu

2

1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt] c) Indica els recursos expressius de caràcter literari presents al text. [0’5 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: –0,25]

1. besava (línia 1): sorda o sonora? 2. olor (l. 2): oberta o tancada? 3. tots els (l. 5): sorda o sonora? 4. brossa (l. 5): oberta o tancada?

b) Indica a quins elements fan referència els pronoms febles subratllats i quina funció sintàctica

realitzen. [1 punt] 1. Ho havia llegit en una revista (línia 2) 2. La besà al clatell com abans (l. 8) 3. Després hi va veure els arenys del desert (l. 14) 4. fins i tot n’ignorava l’existència (l. 23)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. [1 punt]

1. embafador (línia 8) 2. empenyorà (l. 19) 3. pujava (l. 21) 4. ignorava (l. 23)

3. Expressió i reflexió crítica

a) Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts] b) La planificació d’un viatge crea il·lusions. Elabora un text en què l’excusa de fer un viatge et fa

canviar l’estat d’ànim o eixir de la monotonia diària. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

Page 11: TOTS Exàmens selectiu

3

Opció B

Llig aquest text i respon les preguntes següents.

1

5

10

15

20

25

30

21 de setembre

Avui, sortint de classe, passo d’anar amb la colla al Quina-son-tan-dolça; tinc la intenció de tancar-me a la meva habitació a escriure el diari. Me’n vaig corrents cap a casa de la mare (aquest any, en Marc i jo vivim amb ella per primer cop d’ençà que els pares es van separar, i, així que entro, la sento parlar amb l’Octàvia. L’Octàvia és germana del pare, és escriptora i viu a París. El pare ara té una nova parella, però, com que a casa meva som molt civilitzats (ha, ha, ha), les dues excunyades han conservat l’amistat...

Faig senyals a la mare perquè m’hi deixi posar. Em passa el telèfon mentre em recorda que és una trucada internacional, que val una pasta, que paga l’Octàvia, que no m’enrotlli. Explico a l’Octàvia de què va el nou diari que estic escrivint. Segur que ella té informació a dojo.

Violència de gènere? És una gran idea. Oi, que sí! A més, el faré servir com a treball de recerca per a aquest curs i n’exposaré els

resultats a classe. Potser encara ens ajudarà a establir relacions sentimentals en pla d’igualtat... Tens raó. Però, saps?, precisament pensant en la gent jove, et proposo que ho ampliïs a una

altra mena de violència que també us afecta o us pot afectar: la violència escolar. Ostres, Octàvia! Vols dir...? Què hi tenen a veure els maltractaments cap a les dones amb

aquesta altra violència? Jo crec que el mecanisme és molt semblant. [...]. La violència escolar comença. El bullying la tallo. Sí, aquesta és la paraula anglesa. En català no sé pas com en podríem dir... Bully, què és? Un gallet, un perdonavides, un pinxo, un que fa bravates... O sigui que bullying seria més o menys fer el pinxo... “pinxisme” o bravatisme. Mmm. Sí. Bé, continuem: el pinxisme o bravatisme és la intimidació cap a un company de

l’escola. La intimidació? Intimidar vol dir provocar por en una persona. En aquest cas, s’intimida l’altre per tenir-lo

dominat. O sigui –i ara veuràs per què et proposo que incorporis el pinxisme o bravatisme al teu diari blau–, és una forma d’establir les relacions entre algú, que es creu superior, i un altre, al qual considera inferior. Sempre des del seu punt de vista, esclar. És a dir, l’un domina, i l’altre, entre altres raons per por, se sotmet.

Transparent! Vull dir que és clar que el mecanisme és el mateix que en la violència de gènere. Potser totes les violències tenen el mateix origen...

Gemma Lienas, El diari blau de la Carlota, Barcelona, Empúries, 2007, pàg. 31-32.

Page 12: TOTS Exàmens selectiu

4

1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt] c) Explica el registre lingüístic del text aportant-ne exemples. [0’5 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: –0,25] 1. faig senyals (l. 8): sorda o sonora? 2. recorda (línia 8): oberta o tancada? 3. dojo (l. 10): sorda o sonora? 4. afecta (l. 15): oberta o tancada?

b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració composta que

representen i la funció sintàctica que realitzen. [1 punt] 1. en Marc i jo vivim amb ella per primer cop d’ençà que els pares es van separar (línies 2-3) 2. com que a casa meva som molt civilitzats (ha, ha, ha), les dues excunyades han conservat

l’amistat (l. 6-7) 3. Em passa el telèfon mentre em recorda que és una trucada internacional, que val una pasta,

que paga l’Octàvia, que no m’enrotlli (l. 8-9) 4. i ara veuràs per què et proposo que incorporis el pinxisme (l. 28)

c) Explica el significat que adquireixen aquestes expressions al text o escriu una expressió

equivalent. [1 punt] 1. val una pasta (línia 9) 2. que no m’enrotlli (l. 9) 3. a dojo (l. 10) 4. Ostres (l. 16)

3. Expressió i reflexió crítica a) Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

(Extensió: unes 150 paraules) [2 punts] b) ¿Coneixes alguna novel·la, alguna pel·lícula o alguna situació real en què la violència de gènere

siga la protagonista? Redacta un text sobre aquest tema. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

Page 13: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: JUNY 2010 CONVOCATORIA: JUNIO 2010

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA II

1

BAREM DE L’EXAMEN: Comprensió del text: 3 punts; Anàlisi lingüística del text: 3 punts; Expressió i reflexió crítica: 4 punts.

Tria una de les dues opcions

OPCIÓ A

Llig aquest text i respon les qüestions següents.

1

5

10

15

20

25

La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d’anar a ballar ni tenia ganes de sortir, perquè m’havia passat el dia despatxant dolços i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamo-nedes blanc, que la Julieta em va dir que era d’hule, amb la tanca com una petxina d’or.

Quan vam arribar a la plaça els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a l’inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas el mig, on totes s’ajuntaven. La cinta de goma dels enagos, que havia patit molt per passar-la amb una agulla de ganxo que no volia passar, cordada amb un botonet i una nanseta de fil, m’estrenyia, ja devia tenir un senyal vermell a la cintura, però així que el vent m’havia sortit per la boca la cinta tornava a fer-me el martiri. L’entarimat dels músics estava voltat d’esparreguera fent barana i l’esparreguera estava guarnida amb flors de paper lligades amb filferro primet. I els músics suats i amb mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una altra. El meu pare casat amb una altra i jo sense la meva mare que només vivia per tenir-me atencions. I el meu pare casat i jo joveneta i sola a la plaça del Diamant, esperant que rifessin cafeteres, i la Julieta cridant perquè la veu li passés per damunt de la música, ¡no seguis que et rebregaràs!, i davant dels ulls les bombetes vestides de flor i les cadenetes enganxades amb pasta d’aigua i farina i tothom content, i mentre badava una veu a l’orella va dir-me, ¿ballem?

Activitat de síntesi Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, Barcelona: Biblioteca Hermes, 1962 [2003], p. 43-44.

(Glossari: toia: ramell de flors; enagos: combinació, peça de vestir interior femenina consistent en una faldilla de roba blanca; rotllana: cèrcol.)

Page 14: TOTS Exàmens selectiu

2

1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica el registre al qual podem adscriure el text. Cal que fonamentes la resposta amb exemples extrets del text. [0’5 punts]

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt] 1. abans de rifar (línia 1): sonora o sorda? 2. taronja (l. 2): oberta o tancada? 3. dolços (l. 4): oberta o tancada? 4. una altra (l. 21): sona o s’elideix?

b) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indica’n un sinònim. [1 punt] 1. pinyols (línia 3) 2. estrènyer (l. 5) 3. tant li feia dormir com no dormir (l. 6) 4. glop (l. 8)

c) Torna a escriure les frases següents substituint els elements subratllats en cadascuna pel pronom feble adequat. [1 punt] 1. Jo no tenia ganes d’anar a ballar (línia 3) 2. Quan vam arribar a la plaça els músics ja tocaven (l. 11) 3. Hi havia flors amb una bombeta a dintre (l. 12) 4. tot el sostre era com un paraigua a l’inrevés (l. 13)

3. Expressió i reflexió crítica

a) La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

b) Escriu un text de característiques tipològiques similars al fragment de Mercè Rodoreda que has llegit més amunt. Pots prendre com a referència situacions personals, novel·les o contes que hages llegit, pel·lícules que hages vist, etc. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

Page 15: TOTS Exàmens selectiu

3

OPCIÓ B

Llig aquest text i respon les qüestions següents.

1

5

10

15

20

25

El noruec

[...]. El noruec és un cas únic i “clàssic” en sociolingüística per la seva excepcionalitat, però entre nosaltres és o era poc conegut: n’havien parlat Lluís V. Aracil, Lluís B. Polanco i Bernat Joan; i ara el llibre de Conill conté una excel·lent informació. Des del segle XVI fins a 1814 Noruega va estar unida a Dinamarca, i des d’aleshores fins a la independència (1905) ho va estar a Suècia. La llengua formal de les classes altes havia sigut des del segle XVI el danès, amb trets fonètics noruecs. Al segle XIX, a l’època de les reivindicacions nacionals, el gran poeta Herik Wergeland devia representar si fa no fa el que fou per a nosaltres Verdaguer. I aleshores va començar la situació singular que diem: les classes altes continuaven adherides al danès, cada cop més norueguitzat, que rebia el nom de bokmål (‘llengua del llibre’), però alhora la reivindicació del nynorsk (‘neonoruec’) adquiria una força imparable. Knud Knudsen va ser el primer codificador del bokmål i Ivar Aasen ho fou del nynorsk (després de recórrer el país de punta a punta durant tres anys). No fou pas una situació pacífica sinó que es polititzà immediatament i amenaçà de dividir el país violentament. Si el nynorsk feia recuperar l’esperit propi i unitari que, en definitiva, va conduir a la independència, també hi havia el perill d’enfrontament i divisió dels partidaris respectius de l’una o l’altra opció. Durant el segle XX diverses comissions, comitès i consells van intentar inútilment aconseguir un estàndard únic per evitar la ruptura. Els dos estàndards són significativament molt similars (i per tant mútuament comprensibles) però contenen poderosos factors psicològics, culturals i ideològics que els separen. Per exemple, el parenostre comença així en bokmål i en nynorsk: “Fader vår, du som er i himmelen! La ditt navn holdes hellig. La ditt rike komme”/ “... i himmelen! Lat namnet ditt helgast. Lat riket ditt koma”. Finalment l’any 2005 el Parlament va posar fi a la situació. El resultat ens pot semblar salomònic, però era fruit d’una realitat històrica i social complexa i d’un llarg període de temptejos, i a ells els funciona: s’accepta que el país funcioni amb dos estàndards oficials de llengua escrita exactament iguals legalment; les escoles i els municipis recorren a l’un o a l’altre o a tots dos al seu gust. Però les modalitats orals no estan sotmeses a tals estàndards; és més: aquestes modalitats són nombroses i es respecten a l’escola. Avui als municipis el nynorsk té un ús del 12% i el bokmål del 42%; i a les escoles el primer representa el 17%.

Joan Solà, diari AVUI, 31-01-2008

Page 16: TOTS Exàmens selectiu

4

1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Explica la funció que fan al text la cursiva i les cometes. [0’5 punts]

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt] 1. aleshores (línia 8): sorda o sonora? 2. esperit (l. 14): oberta o tancada? 3. la situació (l. 8, l. 22): sorda o sonora?

4. s’accepta (l. 24): oberta o tancada?

b) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indica’n un sinònim. [1 punt] 1. trets (línia 6) 2. si fa no fa (l. 7) 3. adherides (l. 9) 4. mútuament (l. 18)

c) Digues de quin tipus són les oracions subordinades que apareixen subratllades en les construccions següents. [1 punt] 1. I aleshores va començar la situació singular que diem (línia 8) 2. Durant el segle XX diverses comissions, comitès i consells van intentar inútilment aconseguir

un estàndard únic (l. 16) 3. diverses comissions, comitès i consells van intentar inútilment aconseguir un estàndard únic

per evitar la ruptura (l. 16) 4. s’accepta que el país funcioni amb dos estàndards oficials de llengua escrita (l. 24)

3. Expressió i reflexió crítica

a) Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

b) Quina és la situació del noruec que descriu el text? Què n’opines? Coneixes altres situacions semblants? Explica-ho. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

Page 17: TOTS Exàmens selectiu
Page 18: TOTS Exàmens selectiu
Page 19: TOTS Exàmens selectiu
Page 20: TOTS Exàmens selectiu
Page 21: TOTS Exàmens selectiu
Page 22: TOTS Exàmens selectiu
Page 23: TOTS Exàmens selectiu
Page 24: TOTS Exàmens selectiu
Page 25: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2008 CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2008

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari Crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

Comentari crític: Realitza un comentari crític del text adjunt.

Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:

1. Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments següents extrets del text: a. “Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu [...].” (línies 3-4) b. “La Xina va reaccionar amb prestància.” (línia 11) c. “[...] va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de

seguretat [...]” (línies 11-12)

2. Explica quin procés de formació de paraules ha originat els mots següents i, per a cada cas, escriu-ne un altre format pel mateix procés i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a. centímetres (línia 2) b. reaccionar (línia 11) c. cueja (línia 21)

3. Assenyala els connectors que apareixen en les oracions següents i indica de quin tipus són. A continuació, torna a escriure les oracions substituint cada un dels connectors per un altre de la mateixa classe. a. “[...], com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...]”

(línia 12) b. “Així que els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica.” (línies 13–14) c. “L’assumpte arriba quan encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes

congelades xineses.” (línies 21–22)

4. Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text les paraules següents: a. topar (línia 2) b. bestiar (línia 10) c. polseguera (línia 17)

Page 26: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2008 CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2008

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari Crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

1

5

10

15

20

25

30

A Pequín sense carmanyoles Adrián Foncillas

Un pollastre va desencadenar la crisi. L’USOC (sigles angleses del Comitè Olímpic dels Estats Units) va topar en un supermercat xinès amb mig pit de pollastre de 35 centímetres. “Suficient per a alimentar una família de vuit”, va aclarir un funcionari al New York Times. Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu qualsevol atleta que l’hagués tastat.

Amb aquest temor, els Estats Units van anunciar recentment que portarien el menjar de casa: més d’11 tones de proteïna sense greix per als seus 600 esportistes, arribades en vaixell dos mesos abans de la inauguració olímpica. El pla preveia contractar subministradors i cuiners propis, al marge de l’organització. La decisió arribava poc després que Austràlia donés informació precisa als seus esportistes sobre què podien i què no podien menjar. A més d’esteroides, alguns aliments a la Xina mostren restes d’insecticides i drogues per a l’engreix del bestiar.

La Xina va reaccionar amb prestància. Va sostenir que no hi havia res a témer i va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat i les begudes per compromisos amb els patrocinadors. Així que els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica. “Hem lluitat de valent perquè tots els atletes del món puguin menjar junts i gaudir. Si els Estats Units no volen fer-ho, serà una pena. Hi haurà menjar variat i segur per a tots”, va dir Kang Yi, directora del catering olímpic.

La polseguera va obligar l’USOC a desdir-se’n la setmana passada, mostrar la seva fe indestruc-tible en la seguretat alimentària olímpica i anunciar que els seus atletes menjarien la majoria de vegades a la Vila Olímpica. Persisteixen els plans d’embarcar aliments, però aquests majoritàriament per a personal sense dret a entrar a la Vila. Crisi tancada.

L’assumpte arriba quan encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses. Ha estat l’últim: la Xina pateix crisis alimentàries periòdiques, pròpies d’un país en vies de desenvolupament i encara esforçat a omplir el plat a 1.300 milions d’habitants. [...] Però les crisis se solen concentrar en les classes més baixes i desprotegides, per les mateixes raons que l’oli de colza a Espanya no va matar cap ric. És poc probable que la Xina es deixi arruïnar els seus Jocs Olímpics, assumits com una posada de llarg internacional, per un assumpte molt menys complex que la contaminació o les previsibles campanyes tibetanes, taiwaneses o de Falun Gong. La polèmica d’aquests dies ha revelat un control alimentari escrupolós i sense precedents, que hauria de ser suficient per a evitar disgustos als 10.000 atletes, als quals s’han de sumar els entrenadors i altres persones que menjaran a la vila.

El Periódico, 3 de març de 2008

Page 27: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2007 CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2007

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

ComunaComún

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

Comentari crític: Realitza un comentari crític del text adjunt.

Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:

1. Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text els mots següents: a. aboquem (línia 23) b. aturar (línia 23) c. redreçar (línia 24)

2. Explica quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i per a cada mot escriu-ne un altre format mitjançant el mateix procés que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:

a. racisme (línia 2) b. afrontar (línia 5) c. maltractaments (línia 13)

3. Digues a quina categoria gramatical pertanyen, a quin element del text fan referència i quina funció sintàctica realitzen els mots marcats en cursiva que et presentem a continuació:

a. “[...] la qual cosa implica que hi hagi menys alumnes per aula [...]” (línies 6-7) b. “És més fàcil que un noi o noia que rep maltractaments a l’escola en pugui parlar amb la família [...]” (línies 13-

14)c. “[...] defugint la responsabilitat de la resta d’agents que hi intervenen” (línia 22)

4. Assenyala els connectors que apareixen en les oracions següents, digues de quin tipus són i torna a escriure-les substituint-los per un altre del mateix tipus.

a. “Han augmentat els conflictes als instituts [...], però no ha augmentat gens el pressupost educatiu.” (línies 3-5) b. “[...] la societat en general fa pressió perquè es destinin més diners als centres públics [...]” (línies 7-9) c. “Les famílies dels agressors també tenen la seva responsabilitat. Quan els pares reben queixes de l’institut sobre

mal comportament, caldria [...]” (línies 18-19)

Page 28: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2007 CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2007

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

ComunaComún

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

1

5

10

15

20

24

Setge, escola i família Rosa Cañadell*

Cada vegada que hi ha un cas dramàtic d’assetjament escolar, tornem a parlar del paper de l’escola. El professorat està assumint els problemes que la societat no és capaç de resoldre: racisme, vio-lència, exclusió social, etc. I tot amb gran indiferència per part de tothom. Han augmentat els conflictes als instituts i també les famílies desestructurades, els joves violents, la pobresa, però no ha augmentat gens el pressupost educatiu. Per detectar i afrontar els problemes de l’alumnat és im-prescindible poder fer un seguiment personal de nois i noies, la qual cosa implica que hi hagi menys alumnes per aula, més hores de tutoria, més psicòlegs. Però ni l’Administració està complint ni la societat en general fa pressió perquè es destinin més diners als centres públics, que és on més es concentra la diversitat.

Hi ha també la família. ¿Com pot ser que els pares no s’assabentin a temps del gran malestar del seu fill o filla, i al mateix temps, culpin el professorat que ha d’atendre 60 o 120 alumnes a la setmana? ¿Quin tipus de relació tenen amb els seus fills perquè aquests no puguin compartir amb ells la seva desesperació? És més fàcil que un noi o noia que rep maltractaments a l’escola en pugui parlar amb la família que en l’àmbit de la mateixa escola, ja que allà hi ha els seus agressors i la confiança que pot tenir amb el professorat no s’ha de suposar que sigui més gran que la que té amb el seu pare o la seva mare. Això no significa pas que l’escola no hagi de posar tots els mitjans possibles per detectar i solucionar aquests conflictes.

Les famílies dels agressors també tenen la seva responsabilitat. Quan els pares reben queixes de l’institut sobre mal comportament, caldria que entenguessin que és un problema del “seu” adoles-cent. Tenir un fill o filla violent és un fet molt seriós.

Posar tot l’èmfasi en el funcionament de l’escola és un greu error i una manera de culpabilitzar tot el col·lectiu del professorat, defugint la responsabilitat de la resta d’agents que hi intervenen. Si no actuem conjuntament i hi aboquem tots els recursos adients, difícilment podrem aturar el sofri-ment de les víctimes ni redreçar el comportament dels agressors.

*Psicòloga i professora de secundària El Periódico, 13 de juny del 2005

Page 29: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE JUNY 2007 CONVOCATORIA DE JUNIO 2007

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

Comentari crític: Realitza un comentari crític del text adjunt.

Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:

1) Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text els mots següents: a) esmentats (línia 1) b) dràsticament (línia 2) c) nombre (línia 10) 2) Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els

fragments següents, extrets del text: a) “Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística.” (línia 2) b) “[...] la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre ràpidament.” (línies 9-10) c) “A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten

en gran mesura el futur de moltes llengües [...]” (línies 18-19)

3) Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i, per a cada mot, escriu-ne un altre format mitjançant el mateix procés que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a) històricament (línia 2) b) gairebé (línia 3)

c) poderosos (línia 6) 4) Digues de quin tipus són els connectors següents. A continuació, copia el fragment del text on apareixen i

substitueix-los per connectors sinònims. a) a més (línia 9) b) tot i que (línia 15) c) per tant (línia 20)

Page 30: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE JUNY 2007 CONVOCATORIA DE JUNIO 2007

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

1

5

10

15

20

Els factors polítics

Els factors polítics són els més esmentats com a causa de la pèrdua de llengües en moltes comunitats

arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una ban-

da, la colonització del «nou» món va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en

situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la

religió i, més tard, en els mitjans de comunicació–. L’ocupació europea dels nous territoris no tan

sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos –la dels ocupants– va passar a

ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües entre les que no tenien

poder.

A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa, la idea d’«un estat, una llengua» es

va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys

poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les

llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.

Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llen-

gües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i

de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun d’aquests territoris va seguir camins diferents i els

resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la

població local per part dels colonitzadors.

A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que

afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat

per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació,

l’administració pública i els mitjans de comunicació.

(Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món.

Síntesi, UNESCO Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona,

pp. 97-99)

Page 31: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2006 CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2006

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

Comentari crític: Realitza un comentari crític del text adjunt.

Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:

1. Escriu un sinònim o defineix què volen dir les paraules o expressions següents extretes del text:

a. perdre la xaveta (línia 7) b. brillantina cerebral (línies 7-8) c. libido (línia 15)

2. Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i delimita’n els constituents morfològics.

Després, per a cada mot, tria un dels constituents que el formen i escriu un altre mot, mitjançant el mateix procés de formació, que continga el constituent que hages triat.

a. possibilitat (línia 3) b. encapçalar (línia 11) c. impertinència (línia 13)

3. a) Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment següent extret del text i substitueix-la per

un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional “[...] crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l’èxit femení” (línies 14-15)

b) Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment següent extret del text i substitueix el nexe que l’encapçala per un altre que tinga el mateix significat:

“Si ho han fet les universitat d’Edimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday

Times, se li ha de donar crèdit” (línies 1-2) c) Digues a quina categoria pertany l’expressió subratllada que apareix en el fragment següent extret del text i

substitueix-la per una altra que tinga el mateix valor: “És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l’home no la suporta” (línies 8-9)

4. Observa els possessius següents i substitueix-los per construccions o sintagmes que conserven la funció i el significat

que cada possessiu té en el text. Raona, per a cada cas, si el possessiu estableix una referència díctica o fòrica. a. “[...] més baixa la seva possibilitat matrimonial” (línies 3-4) b. “[...] que [...] perdin la xaveta pel seu èxit [...]” (línia 7) c. “el capítol d’un llibre meu” (línies 11-12)

Page 32: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

1

5

10

15

La intel·ligent no es casa Si ho han fet les universitat d’Edimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The

Sunday Times, se li ha de donar crèdit. Aquestes són les conclusions de l’estudi fet durant 40 anys: com més avança el nivell intel·lectual de la dona, més baixa la seva possibilitat matrimonial, fins al punt que les més llestes tenen un 40% menys d’opcions. Paral·lelament, per cada augment de 16 punts de coeficient, els homes augmenten un 35% de possibilitats de casar-se. No només això, les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants “escullen companyes que s’assemblin a les mares” i perdin la xaveta pel seu èxit i la seva brillantina cerebral. És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l’home no la suporta. Remata una altra anàlisi a l’Australian Twins Registry: “Les intel·ligents odien perdre el temps, i per això no el perden amb els tontos”. Amb la qual cosa, troben menys opcions. Un simple estudi que em recorda aquella expressió explícita que va encapçalar el capítol d’un llibre meu: “El poder femení arruga el penis”. L’ha arrugat durant dècades, fins al punt que la intel·ligència masculina era considerada un atractiu, i la femenina, una impertinència. ¿Inseguretat masculina? Sens dubte. No obstant això, i malgrat l’estudi, crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l’èxit femení i la seva libido no només no s’espanta, sinó que s’engrandeix. Avui hi ha homes que estimen dones brillants. Són els més interessants: saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles.

Pilar Rahola, El Periódico, 6 de febrer de 2005

Page 33: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL· LEGIS UNIVERSITARISPRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE JUNY 2006 CONVOCATORIA DE JUNIO 2006

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE):MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

TotesTodas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura IIVALENCIANO: Lengua y Literatura II

ComunaComún

90 minuts90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

Comentari crític: Realitza un comentari crític del text adjunt.

Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:

1) Identifica els connectors que apareixen al fragment següent i digues de quins tipus són:

“Sentim, doncs, el buit de la nostra frustració, però aquesta no és res comparada amb la que pateixen les víctimes del nostre sistema” (línies 18-19)

2) Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i delimita’n els constituents morfològics.Després, per a cada mot, tria un constituent dels que el formen i escriu un altre mot, mitjançant el mateix procés de formació, que continga el constituent que hages triat.

cirurgià (línia 9)televisió (línia 17) engreixat (línia 22)

3) Escriu un sinònim o explica el significat dels mots següents:llar (línia 8) forassenyat (línia 13)clergues (línia 16)

4) Identifica els recursos tipogràfics que apareixen al text i digues quina funció realitzen en general i quina funcióespecífica acompleixen al text.

Page 34: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL· LEGIS UNIVERSITARISPRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

1

5

10

15

20

De buit en buit

Amb l’experiència acumulada dels seus 97 anys, el doctor Broggi diu que el món va malament.Acaba de publicar el segon volum de les seves memòries i ha declarat: “No anem bé. Molta gentomple la buidor de la seva vida amb el consum, amb l’adquisició de béns per ostentació. El món no pot aguantar més”.

Amb un llenguatge més tècnic, l’últim informe de Justícia i Pau diu exactament el mateix: “Elconsum creix d’una manera desbocada; així ho mostren tots els indicadors: creix el nombre deconsumidors, creix el consum de matèries primeres, creix el consum de béns i serveis i creix elnivell de despesa per llar. El consum omple, en part, el buit que han deixat la religió, la família, la comunitat, les utopies”. Els autors d’aquest informe coincideixen literalment amb el mític cirurgià de les Brigades Internacionals: el consum creix per omplir un buit. El que passa és que elconsumisme provoca un altre buit, que és el de la butxaca a final de mes i el de l’endeutamentcrònic al llarg de la vida, i encara genera un buit més profund, que és el que descriu la novel· listaCarme Riera a La meitat de l’ànima: “La substitució del sentit sacre pel consumisme forassenyat no sembla que hagi modificat gran cosa la condició humana; no li ha atorgat més llibertat.Continuem sent criatures en dependència, no de Déu sinó dels déus producte del mercat, delsclergues que prediquen sense assossec ni treva que l’únic camí possible per a la salvació terrenal, la felicitat immediata, és la possessió d’uns determinats béns, anunciats quasi sempre a televisió”.

Sentim, doncs, el buit de la nostra frustració, però aquesta no és res comparada amb la quepateixen les víctimes del nostre sistema: els 850 milions d’habitants del planeta que sofreixen fam o desnutrició. Per això, el doctor Broggi diu que mai no havíem anat tan malament com ara; fets com la revolta que aquests dies s’estén pels suburbis d’Europa són el fruit amarg de la injustícia que hem instaurat i engreixat.

Narcís-Jordi Aragó, El Punt, 14 de novembre de 2005

Page 35: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2005 CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2005

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º. Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

Realitza un comentari crític del text que t’adjuntem i desenvolupa dues de les quatres qüestions següents: 1) Escriu un sinònim dels mots següents extrets del text:

a) piular (“piulis”, línia 8) b) adés (línia 19) c) irrisori (línia 18)

2) Comenta la modalitat de les oracions que apareixen el paràgraf següent (línies 4–7):

“Què estem fent amb la immigració? ¿Quines respostes tenim per a centenars de persones desesperades que es juguen la vida perquè a Europa els oferim feina i l'esperança d'una vida digna? ¿Quins estudis, quines polítiques, quin debat seriós estem mantenint?”

3) Digues quin mecanisme de formació de nous mots ha originat els mots següents i escriu la corresponent forma del plural

a) guàrdia civil (línia 2) b) esperança (línia 6) c) debat (línia 6)

4) A quin element del text remeten, a quina categoria pertanyen i quina funció sintàctica realitzen els mots següents?

a) “que” (en “el preu que han pagat aquells primers empresaris...” línies 17-18) b) “ho” (en “recordem-ho”, línies 16-17) c) “hi” (en “no s’hi poden fer trampes”, línia 17)

Page 36: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

LA MIRADA

Isabel-Clara Simó

5

10

15

20

25

Tinc gravades al cervell unes imatges que han aparegut a la premsa: els ulls desorbitats dels

immigrants clandestins que, a punt de ser embarcats en una llanxa de la Guàrdia Civil, van

tombar la pastera, i van morir ofegats. Set homes joves. L'atònita, esporuguida claror en els

ulls d'uns homes. ¿Què estem fent amb la immigració? ¿Quines respostes tenim per a

centenars de persones desesperades que es juguen la vida perquè a Europa els oferim feina i

l'esperança d'una vida digna? ¿Quins estudis, quines polítiques, quin debat seriós estem

mantenint? El cert és que l'única reacció una mica coherent és la del repugnant fantasma del

racisme. Tota la resta està enganxat amb agulles. I no piulis, perquè si no ets d'aquelles

persones frívoles que volen papers per a tothom, com repeteixen, com lloros, els qui estan

encarregats de pensar, de programar i de cercar solucions. Jugant-se la vida i menant una

lluita d'una valentia immensa, els obrers i els sindicats d'aquí van capgirar l'economia liberal

del segle XIX i van assolir conquestes que aleshores semblaven impossibles. Les vacances

pagades, la seguretat social, van costar moltes vides. ¿Heu llegit mai com era una vaga en el

XIX? ¿Heu tingut la sensibilitat o la preocupació per adonar-vos que cada pas va ser arrencat

amb sang humana? Doncs bé, aquestes conquestes són precisament la base de la societat del

benestar i no la generositat de cap empresari ni l'igualitarisme de cap governant. Recordem-

ho: la història és aquí i no s'hi poden fer trampes. El preu que han pagat aquells primers

empresaris va ser irrisori al costat del que va pagar la classe obrera, però tot i això

consideren, ara i adés, que és excessiu. I aleshores apareix la globalització de les empreses,

que s'instal·len allà on els productors no han assolit encara els avenços dels productors del

seu país d'origen. El segon pas és cridar la immigració: uns obrers que amb quatre rals estan

disposats al que sigui. I han vingut, i aleshores els polítics s'han posat les mans al cap i han

dit : "I ara què fem?". Les policies corresponents han mirat cap a una altra banda davant els

brots de racisme, que in pectore comparteixen els soi-disant governs democràtics.

El resultat d'aquesta història és un home que em mira a mi, des d'una pàgina del diari, a punt

d'ofegar-se. Una mirada davant la qual no tenim dret a romandre indiferents.

[Aparegut al diari Avui, l’11 de novembre de 2004]

Page 37: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE JUNY 2005 CONVOCATORIA DE JUNIO 2005

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º. Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

Realitza un comentari crític del text que t’adjuntem i desenvolupa dues de les quatres qüestions següents:

1. Defineix què volen dir les paraules següents presents al text: a. utopia (línia 1) b. arrel (línia 16) c. alienes (línia 9)

2. Explica quin procés de formació de nous mots ha originat els mots següents i per a cada mot escriu-ne un altre

format mitjançant el mateix procés que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:

a. desequilibri (línia 4) b. òbviament (línia 18) c. nouvingut (línia 21)

3. Digues quin tipus d’oració subordinada és la que apareix subratllada als extractes següents i substitueix-la per

un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, segons corresponga. La nova expressió no ha de recollir necessàriament el significat de l’element substituït però ha de ser adequada al context lingüístic.

a. “Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res” (línies 14-15)

b. “Però el més normal i previsible és que vulgui obrir les portes”(línia 17) c. “Potser sí, si es creen les associacions afectives que deriven d’un paquet global” (línia 23)

4. Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes subratllats en els fragments següents, extrets del text; després,

torna a escriure els fragments substituint aqueixos sintagmes pels pronoms febles corresponents: a. “[...] i la història (i la pràctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri [...]”

(línies 3-4) b. “Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa

pel cap no és d’imposar-hi res de res” (línies 14-15) c. “Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives” (línies 25-26)

Page 38: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

LA COHESIÓ LINGÜÍSTICA

Jesús Tusón

5

10

15

20

25

¿Cohesió en dues llengües? Si, en el regne de la utopia, les llengües que trobem en un

territori se situessin al mateix nivell funcional, potser sí; però sembla que no és aquesta la

qüestió que considerem, i la història (i la pràctica quotidiana) ens donen exemples

abundants de desequilibri quan dues llengües són presents en un mateix espai..., i una

d’aquestes és l’oficial d’un estat totpoderós i va camí de deixar l’altra, la històrica i encara

actual, en una situació de feblesa profunda.

És davant d’aquesta situació que cal fer efectiu el dret a la llengua pròpia del territori i

convertir-la en el factor bàsic (potser no l’únic) de cohesió social, sense interferències ni

imposicions alienes a la voluntat d’un poble (recordem-ho: sis mil llengües en poc més de

dos-cents estats). “Un estat, una llengua” és, doncs, una de les afirmacions més destructives

de la diversitat humana, una aberració que atempta contra la pluralitat, natural i històrica,

de la nostra espècie.

Queda per considerar una qüestió també de la màxima importància i actualitat en aquests

temps nostres. Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre

espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res. En el cas més desesperat,

perfectament comprensible i respectable, intentarà la supervivència sense perdre cap arrel.

Però el més normal i previsible és que vulgui obrir les portes (si el deixen) a noves

adquisicions, llengua inclosa. ¿Quina llengua? La que trobi al seu voltant, òbviament, i no

pas l’amagada. Adquirirà, doncs, la llengua que li permeti sobreviure, progressar i

relacionar-se amb l’entorn. I és aquí que es planteja una qüestió de la màxima gravetat: no

són els “nouvinguts” els responsables de la situació d’una llengua prohibida i silenciada.

¿Faran seva aquesta llengua que encara és a la teulada i que no sabem de quin cantó caurà?

Potser sí, si es creen les associacions afectives que deriven d’un paquet global: papers i

estabilitat; feina digna remunerada amb justícia; accés a l’habitatge, l’educació, la sanitat,

el lleure; acolliment sense discriminacions, afectuós si és possible. Una vida plenament

humana que afavoreixi les sintonies afectives: aquesta terra val la pena i em convé. I em

convé la llengua pròpia d’aquesta terra.

(Extret de Patrimoni natural, Barcelona: Empúries, 2004: pàg. 104-105)

Page 39: TOTS Exàmens selectiu
Page 40: TOTS Exàmens selectiu
Page 41: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2009 CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2009

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari Crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

Comentari crític: Realitza un comentari crític del text adjunt. Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:

1) Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text les paraules o les expressions següents:

a. t’has endut els teus mots a la tomba (línia 3) b. enraonar (línia 8) c. insòlit (línia 11)

2) En els fragments següents, extrets del text, hi ha tres oracions subordinades, destacades en cursiva. Digues de

quin tipus són i quina funció sintàctica fan: a. “vivíeu en una regió que ocupava 500 km de la costa d’Alaska” (línia 4) b. “Diuen que captaves la grandesa i la misèria de la situació” (línia 9) c. “El cas és que la ciència no ha rescatat el teu eyak” (línia 12)

3) Explica quin procés de formació de paraules ha originat els mots següents i, per a cada cas, escriu-ne un altre

de format pel mateix procés i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida. a. venerable (línia 3) b. transmetre (línia 7) c. grandesa (línia 9)

4) Torna a escriure els fragments següents extrets del text substituint els sintagmes destacats en cursiva pels

pronoms febles adequats. a. “Fumaves compulsivament i insisties a conservar la memòria a través dels lingüistes” (línia 9) b. “us van imposar l’anglès” (línia 7) c. “vivíeu en una regió que ocupava 500 km de la costa d’Alaska” (línia 4)

Page 42: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2009 CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2009

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari Crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

1

5

10

14

Dedlè. Última parlant d’eyak

En la llengua eyak, dedlè vol dir ‘parlar’. Ara la paraula és morta perquè tu, Marie Smith Jones, eres

l’única que podia usar-la, la darrera persona al món que parlava aquest idioma indígena americà. T’han

enterrat a la venerable edat de 89 anys, i t’has endut els teus mots a la tomba. Fa temps, milers de

persones us comunicàveu en eyak; vivíeu en una regió que ocupava 500 km de la costa d’Alaska i

teníeu els vostres propis costums, creences, virtuts i defectes. De jove, Marie, dedlejaves amb tots els

teus veïns.

Però us van imposar l’anglès, no vau transmetre l’idioma matern (tu tampoc als teus nou fills) i a

poc a poc et vas anar quedant sola. Els últims 15 anys no tenies ningú amb qui enraonar del temps o de

la vida en el teu accent antic. Diuen que captaves la grandesa i la misèria de la situació. Fumaves

compulsivament i insisties a conservar la memòria a través dels lingüistes. Això ha fet de l’eyak un cas

insòlit dels idiomes extingits, perquè tu has permès compilar-ne un diccionari prou complet.

De moment, tot plegat serà cosa de museu, i no tinc clar si això serà millor o pitjor que l’oblit. El

cas és que la ciència no ha rescatat el teu eyak, que ha passat a engruixir la nòmina de 20 o 30 idiomes

desapareguts a l’any. La lliçó és clara per a qui la vulgui aprendre; ni la gramàtica, ni la política, ni la

simpatia universal salvaran cap idioma. La clau del dilema és dedlejar o morir. I si pot ser, abans de

quedar-se sol.

Alfred Bosch, diari AVUI, 29 de març del 2009

Page 43: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARISPRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE CONVOCATORIA DE

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE):MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

TotesTodas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura IIVALENCIANO: Lengua y Literatura II

ComunaComún

90 minuts90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari Crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

Comentari crític: Realitza un comentari crític del text adjunt.

Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:

1) En els fragments següents extrets del text hi ha uns elements en cursiva. Indica si es tracta d’unaconjunció o d’un relatiu. En aquest segon cas, digues a quin element fa referència.a. “noies de 14 o 15 anys que, així que arriben a casa, [...], corren a connectar-se amb les amigues”

(línia 11)b. “corren a connectar-se amb les amigues de qui s’acaben d’acomiadar” (línia 12)c. “l’ordinador queda vetat a casa per a qui té el problema de dependència” (línia 23)

2) Explica quin procés de formació de paraules ha originat els mots següents i, per a cada cas, escriu-ne unaltre de format pel mateix procés i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) delmot de partida:a. publicitat (línia 3)b. videojocs (línia 7)c. desproporcional (línia 19)

3) Torna a escriure els fragments següents extrets del text substituint els sintagmes destacats en cursiva pelspronoms febles adequats.a. “El fenomen ha arribat a les consultes mèdiques” (línia 7)b. “molts afectats pateixen alteracions del son” (línia 15)c. “molts afectats [...] estan molt irritables quan no teclegen a l’ordinador” (línia 16)

4) Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text les paraules següents:a. llavors (línia 16)b. pudor (línia 20)c. vetat (línia 23)

JUNY 2009 JUNIO 2009

Page 44: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARISPRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE CONVOCATORIA DE

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE):MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

TotesTodas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura IIVALENCIANO: Lengua y Literatura II

ComunaComún

90 minuts90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari Crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

1

5

10

15

20

25

La dependència dels joves del ‘messenger’ inquieta els metges

Quedar fora de joc, en sentit literal i figurat, és una sensació insuportable per a la majoria dels

adolescents, i aquesta circumstància se l’han sabut apropiar bé els dissenyadors d’algunes tecnologies

de la informació i la comunicació (TIC), i de la seva publicitat. El mòbil, el messenger, les xarxes

socials d’Internet i els jocs d’ordinador han aconseguit atreure l’interès dels menors de 17 anys, i, com

passa amb les innovacions pensades per a individus influenciables, el seu ús excessiu ja és un focus

patològic. El 10% dels adolescents catalans diuen que ho passen “molt malament” si no tenen el

mòbil, i el 7% dedica més de tres hores diàries als videojocs. El fenomen ha arribat a les consultes

mèdiques, confirma el psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d’addiccions de l’Hospital

de Sant Joan de Déu d’Esplugues [...].

Entrar al messenger —canal d’intercanvi de missatges en temps real a través d’Internet— ha

creat dependència en un creixent sector de nois i, sobretot, noies de 14 o 15 anys que, així que arriben

a casa, abans de saludar els seus pares i prescindint de si tenen gana, corren a connectar-se amb les

amigues de qui s’acaben d’acomiadar. [...].

Aquesta connexió és una necessitat amb els símptomes d’una addicció i múltiples problemes

col·laterals: molts afectats pateixen alteracions del son, deixen de dutxar-se cada matí, suprimeixen els

esports que fins llavors els havien interessat —inclòs el futbol—, estan molt irritables quan no

teclegen a l’ordinador, suspenen el curs escolar i, encara que resulti paradoxal, cada vegada estan més

sols.

En qualsevol cas, [...], una relació a través d’Internet resulta desproporcional: “Permet jugar amb

la verdadera identitat, i això indueix a la desinhibició i a la pèrdua de pudor per expressar-se”, indica.

El pas entre l’ús raonable i la necessitat de fer servir les TIC és imperceptible a l’inici i difícil de

rectificar després. Matalí proposa l’abstinència com a inici de la solució. “Durant una o dues setmanes,

l’ordinador queda vetat a casa per a qui té el problema de dependència —explica—. Se l’anima a fer el

que abans era una vida normal: sortir amb els amics”. Després, se li permeten fer els treballs que ha de

redactar a l’ordinador, però l’aparell ja no estarà a l’habitació del noi o noia dependents. El més

adequat és instal·lar-lo al menjador o en un lloc d’estudi que comparteixin amb algun germà. La idea és

que no es connectin més en soledat.

Àngels Gallardo, El Periódico, 25 de març del 2009.

JUNIO 2009JUNY 2009

Page 45: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE JUNY 2008 CONVOCATORIA DE JUNIO 2008

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari Crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

Comentari crític: Realitza un comentari crític del text adjunt.

Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:

1. Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text les paraules següents:

a. doncs (línia 2)

b. sovint (línia 7)

c. imminent (línia 15)

2. Digues de quin tipus són els sintagmes o constituents que apareixen en cursiva als fragments següents i quina funció

sintàctica fan; són fragments extrets del text anterior.

a. “També s’aixequen constantment veus responsables que alerten sobre l’extinció possible de moltes espècies

vegetals i animals (pobres coales i pobres linxs ibèrics!)” (línies 8–10)

b. “[...] les veus més responsables tenen molt present que cal defensar la diversitat perquè la Terra és com és gràcies a

tot el que conté.” (línies 11–12)

c. “Hem dit més d’una vegada que al món encara hi ha unes sis mil llengües [...]” (línies 16–17)

3. Torna a escriure els fragments següents substituint els sintagmes destacats en cursiva pels pronoms febles adequats; són

fragments extrets del text anterior.

a. “Aquesta qüestió planteja dos problemes importants [...]” (línies 3–4)

b. “Aquesta qüestió planteja dos problemes importants: el de la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a

l’escola i el del paper de la llengua com a matèria i com a vehicle de l’ensenyament.” (línies 3–5)

c. “[...] els experts creuen que, en el segle que comença, els humans veuran com el cabal lingüístic es redueix a la

meitat, aproximadament.” (línies 17–18)

4. Explica quin procés de formació de paraules ha originat els mots següents i, per a cada cas, escriu-ne un altre format pel

mateix procés i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:a. específicament (línia 3)

b. ensenyament (línia 5)

c. natural (línia 7)

Page 46: TOTS Exàmens selectiu

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE JUNY 2008 CONVOCATORIA DE JUNIO 2008

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Totes Todas

IMPORTANT / IMPORTANTE

1r Exercici 1º Ejercicio

VALENCIÀ: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II

Comuna Común

90 minuts 90 minutos

Barem: / Baremo:

Comentari Crític: 7 punts

Qüestions: 3 punts

1

5

10

15

20

Val més dedicar les hores de català a l’estudi de l’anglès

Les hores de castellà també? I les de música, educació física, història i geografia? Fins i tot les de matemàtiques, ciències naturals i filosofia? Home –dirà algú–, no exagerem! I doncs, per què només i específicament les hores de català en benefici de l’anglès? Aquesta qüestió planteja dos problemes importants: el de la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a l’escola i el del paper de la llengua com a matèria i com a vehicle de l’ensenyament. Començarem per aquesta segona qüestió, a veure si podem deixar les coses una mica clares, des de punts de vista diferents.

Tot sovint, hi ha qui s’exclama contra la degradació del medi natural i, més en concret, parla del perill que suposa la reducció de la massa forestal del planeta. També s’aixequen constantment veus responsables que alerten sobre l’extinció possible de moltes espècies vegetals i animals (pobres coales i pobres linxs ibèrics!). Aquestes crides no són purament estètiques i proteccionistes de les espècies en perill d’extinció, les veus més responsables tenen molt present que cal defensar la diversitat perquè la Terra és com és gràcies a tot el que conté. I una pèrdua aparentment puntual podria provocar un daltabaix: una cadena imprevisible de canvis que poc o molt, alterarien el conjunt o, si més no, un ecosistema. [...]

El que és ben curiós, però, és que l’esperit conservacionista no s’estengui també cap a les llengües, moltes en perill d’extinció imminent com ha enunciat amb arguments i xifres (algunes esfereïdores) la professora Carme Junyent a Vida i mort de les llengües. Hem dit més d’una vegada que al món encara hi ha unes sis mil llengües, i els experts creuen que, en el segle que comença, els humans veuran com el cabal lingüístic es redueix a la meitat, aproximadament. Malament, doncs, si en l’horitzó del futur comença a dibuixar-s’hi un planeta que camini cap a la simplificació total: una espècie animal (girafes), una de vegetal (pomeres) i una de lingüística (anglès). Que vols un animal de companyia? Girafa. I de postres, què? Poma. Do you speak English? Un malson, és clar. Un malson que implicaria també la uniformització de voluntats, estils i idees: la desaparició de la diversitat ens abocaria a una humanitat de clònics; mal alimentats, a més.

Jesús TUSÓN, Una imatge no val més que mil paraules. Contra els tòpics,Barcelona, Editorial Empúries, 20012, p. 63-64.

Page 47: TOTS Exàmens selectiu
Page 48: TOTS Exàmens selectiu