Torrent 85

28

description

revista escolar del CP Rafal Vell, Palma de Mallorca

Transcript of Torrent 85

Page 1: Torrent 85
Page 2: Torrent 85
Page 3: Torrent 85
Page 4: Torrent 85

ENTRAU A LA NOSTRA SALA DE PSICO!

Quan demanam als nostres infants d'educació infantil que ens expliquin quines són les coses que els hi agrada fer a l'escola, acostumen a fer una relació extensa, perquè són moltes i molt diverses les activitats que aquí els hi proposam. Però n'hi ha una que sempre apareix i a la que solen donar invariablement una valoració màxima. Aquesta activitat “estrella” és la psicomotricitat, més coneguda entre ells com a “psico”.

I què és el que fan els nostres nins i nines a “psico”? Si els hi demanau probablement en sentir les seves respostes us quedeu amb la idea que el que fan és jugar, i és cert...però, també juguen al pati, i als racons de classe... que té d'especial el joc que transcorre dins la sala de psicomotricitat? Això és el que intentarem desvetllar-vos aquí.

Quan entram a la sala de psicomotricitat entram a un espai que està pensat i disposat per a que l’infant pugui mostrar-se amb el seu propi moviment i emocions, dins d'una seguretat física i afectiva, sentint-se reconegut i acceptat per la mirada de l'adult (mestre i psicomotricista). És l'espai on la imaginació i el desig del nin i la nina poden prendre realitat, un espai privilegiat on pot tenir una relació privilegiada amb l'adult.

Page 5: Torrent 85

A aquesta edat el moviment, les emocions i el pensament funcionen com un tot, de manera que, el plaer que l'infant troba en el joc de moviment li proporciona també un benestar emocional i tot plegat estructura la xarxa de connexions del seu pensament.

Els mestres- psicomotricistes observam el joc espontani dels infants, els seus moviments, gestos, l'ús que fa dels objectes, de l'espai, la relació amb altres nins i amb els adults i això ens proporciona informació que ens permetrà donar una resposta adaptada, amb l'objectiu que l'infant s'obri a la relació, comunicació, la representació i el pensament operatori.

Els objectius de la pràctica psicomotriu definits per

Aucouturier (1993) són la comunicació, la creació i la descentració o capacitat de distanciar-se de les emocions. Aquests objectius són els que pretenem assolir quan feim “psico”.

Com ho feim? Aquest joc espontani de l'infant està propiciat per un espai i uns materials pensats per aconseguir aquests objectius. Així tenim uns materials durs (espatlleres, bancs, plinton) i uns materials blans (coixins de diferents formes i tamanys) que possibiliten el joc sensorial i motòric, de moviment. Distints espais i

Page 6: Torrent 85

materials que, en paraules de Pilar Arnaiz, “ajuden als nins a realitzar el seu propi itinerari maduratiu i són afavoridors dels diferents aspectes de l'expressivitat motriu, en funció de les distintes etapes evolutives.

La sessió de psicomotricitat sol dividir-se en dos moments, emmarcats pels rituals d'entrada i de sortida.

- RITUAL D’ENTRADA: Ens seiem sempre al mateix espai de manera que els infants puguin veure tota la sala. Els infants van generant un gran desig per començar i s'explica el que es pot fer i les novetats del dia. Feim una mica d'escalfament i ens preparam per iniciar la sessió, tots drets, alineats en front de la torre.

- JOC MOTRIU: S'inicia quan la psicomotricista dóna el senyal i els nins i nines corren cap a tomar la torre de coixins. És un moment d'explossió, d'alegria, els hi dóna un gran plaer, lligat a vivències emocionals anteriors.

Page 7: Torrent 85

Els infants inicien el joc espontani: balanceig, girs, caigudes, bots, córrer, relliscar, jocs d'oposició, pegar als coixins, tomar una torre (construir-destruir, tornar a construir). També apareix el joc simbòlic en el que els diversos materials (teles, cèrcols, coixins) són investits per l'infant per donar resposta al seu desig, de manera que es transformen en vestis de princesa, capes, cases, coets, cotxes...), afavorint la relació entre ells i els adults.

- MOMENT DE REPRESENTACIÓ: EXPRESSIVITAT PLÀSTICA I LLENGUATGE. Es produeix a una part de la sala d'on hem tret els materials de joc. “Aquest espai suposa deixar de banda el moviment, per tal d'afavorir la representació mitjançant el dibuix, el modelatge, la construcció amb fustes i el llenguatge.”

Page 8: Torrent 85

- Solem parlar del que hem viscut, d'allò que hem aconseguit, de les nostres emocions, del que ens ha agradat o no. També pot ser un moment de fer un massatge per parelles i aconseguir la relaxació.

Page 9: Torrent 85

- RITUAL DE SORTIDA. Marca el final de la sessió i prepara a l'infant per sortir a altres activitats. Finalment sortim de la sala amb un petit joc que va variant a cada sessió, per exemple passant per damunt d'un coixí com volguem, caminant, botant...

LA SALA DE PSICOMOTRICITAT ÉS L'ESPAI ON LA IMAGINACIÓ I EL DESIG DELS INFANTS PODEN PRENDRE REALITAT

Page 10: Torrent 85
Page 11: Torrent 85
Page 12: Torrent 85
Page 13: Torrent 85
Page 14: Torrent 85
Page 15: Torrent 85
Page 16: Torrent 85
Page 17: Torrent 85
Page 18: Torrent 85
Page 19: Torrent 85
Page 20: Torrent 85
Page 21: Torrent 85
Page 22: Torrent 85

LES VERGES Els nins i nines de sisè hem investigat aquesta festa tan popular a Mallorca i també a l'escola.

ORIGEN DE LES VERGES

Segons la tradició, a la meitat del segle V d. C. al final de l'Imperi Romà. Úrsula filla d'un príncep britànic després d'anar a Roma en peregrinació juntament amb el seu acompanyament de donzelles i anant cap a Colònia, una ciutat d'Alemanya, varen trobar els huns, unes tribus anomenades bàrbares que estaven conquerint la ciutat i els soldats les varen martiritzar. Les santes donzelles es convertiren en patrones de les al·lotes joves i més bé de les fadrines.

QUINES COSES ES FAN PER LES VERGES

Aquesta festa es celebra la vigília, que vol dir el vespre abans, de Santa Úrsula dia 20 d'octubre. És la gran nit de les serenates. Els homes fadrins festegen les dones fadrines i amb les seves guitarres les canten cançons i compren clavells. Les al·lotes els conviden a bunyols i vi dolç.

Els bunyols més tradicionals són els elaborats amb patata i moniato però també es consumeixen farcits de nata, crema o trufa.

També es coneixen moltes rimes sobre les Verges com per exemple:

Avui són les Vergestots hi hem d'anar,

de bunyols en sucre hem de berenar.

Un altra glosa és:

Acompanyats o sols,que bons són els bunyols!

Si són bens ensucratste'ls menges a grapatsi si no ho són també, que sempre venen bé.Sucats en llet fan clarqualsevol esmorzar.

LES VERGES A L'ESCOLA

A la nostra escola és tradició que els de sisè duguin alguns pares, mares, padrins i padrines a fer bunyols. Fins i tot, venen alguns pares i mares d'exalumnes i d'altres cursos.

Els de sisè ajuden a col·locar les taules per repartir els bunyols als nins i nines de tota l'escola. Per cursos, des del més petits d'Infantil fins als més grans de Primària passen per classes a veure com fan els bunyols al porxo i els tasten, perquè els preparam una palangana a cada classe. Després amb els bunyols que sobren els venen per pes durant el temps de pati per recaptar doblers pel viatge de sisè.

Page 23: Torrent 85

RECEPTES DELS BUNYOLS QUE HEM FET

Primera recepta• Un ou.• 25 grams de llevat de pa.• 50 grams de “Copos” de puré de patata.• 350 grams de farina.• Mig litre de llet natural.• Un polsinet de sal.

Segona recepta

• Dos ous• 250 gr de farina• 500 gr de patata i moneato bollits• 20 gr de llevat de pa dissolt en una tasseta amb aigua tèbia

La pasta tant d’una com de l’altra s’ha de deixar tovar

BON PROFIT!

Page 24: Torrent 85
Page 25: Torrent 85
Page 26: Torrent 85
Page 27: Torrent 85
Page 28: Torrent 85