#01Clicktootacte - oïde - olfacte

Un projecte dissenyat i realitzat per:

Amb la col.laboració de:

info@trescucarachas.orgwww.trescucarachas.org

No es permet la reproducció d’aquesta publicació ja sigui total o parcial

Clicktootacte - oïda - olfacte #01

Pròleg

Una iniciativa solidària útil i convincent:

Veure la realitat a través dels ulls de persones amb problemes de visió

Vull començar de forma clàssica aquest text però ho faig de tot cor. És un immens honor i un privi-

legi el que em confereixen els meus amics de les trescucarachas de fer aquest pròleg. Porto més

de 20 anys dedicat a l’assistència de pacients amb problemes de visió intentant, a més, aportar el

meu granet de sorra des de la vessant de la recerca, promovent assaigs clínics i ara una fundació,

la “Barcelona Macula Foundation: Research for Vision” per poder avançar en trobar les possibles

solucions en algunes patologies vinculades a la màcula i la retina.

En aquest període, ja considerablement llarg, he vist a molts pacients i sé l’important que és

per a ells i elles fer petites passes per mantenir o millorar la seva visió i per conseqüent la seva

qualitat de vida. El projecte d’aquest curs de fotografia és una gran mostra de com amb un petit

gest, el d’ensenyar a aprendre a fer fotografia i promoure’n una exposició de les millors, podem

ajudar a fer que els nostres pacients tornin a somriure, tornin a sentir-se partícips d’un projecte.

El missatge de fons està molt ben trobat si tenim en compte que el projecte busca tenir la visió

de la realitat quotidiana a través dels ulls de persones amb problemes de visió. Aquestes són les

iniciatives que realment són útils i convincents per fer que tothom, independentment de si té una

disminució física o psíquica o no, tingui les mateixes oportunitats de desenvolupament personal

i professional.

Però el projecte és engrescador per dues raons més. La d’apropar l’art com a eina quasi terapèu-

tica a la realitat del patiment i la malaltia i la de vincular dues regions -Catalunya i la Ligúria- i

dues ciutats, Barcelona i Gènova, tan properes cultural, gastronòmica i geogràficament i alhora

tan allunyades. Crec que són raons de pes suficients per a motivar-me a participar-hi.

Moltes felicitats i desitjo de veritat que la iniciativa tingui continuïtat en el temps i perquè no…

tinguem la ocasió de veure la mostra a Barcelona.

Dr. Jordi Monés

Director

Barcelona Macula Foundation: Research for Vision

Institut de la Màcula i la Retina-Centre Mèdic Teknon

Trescucarachas neix amb el desig de fer projectes innovadors relacionats amb la cultura, la fotografia i el coneixement. Som concients que de vegades és difícil dur-los a terme, però això no és més que una motivació més per fer-los realitat.

La nostra experiència vital com a associació ens ha portat a especialitzar-nos en tot allò que està relacionat amb imatge i discapacitat visual.

El nostre propi nom ho diu, com fan els escarbats la nostra filosofia és la d’adaptar-nos a tots aquells ambients i situa-cions possibles amb la finalitat de poder dur a terme tots aquells projectes que ens semblen interessants.

el projecte: curs de fotografia per persones amb baixa visió

El nostre primer projecte va ser dissenyar un curs de fotografia fet a mida als expedicionaris de Pol Sud sense límits, un d’ells amb un 5% de visió. Fent recerca sobre la relació entre fotografia i discapacitat visual hem observat que no és solament una vessant artística, sinò que es mostra com una eina que gràcies a poder aproximar la imatge i les possibilitats que ofereixen els controls de les pantalles, en al-guns casos, els permet veure el que no poden veure in situ.

Aquesta primera experiència ens va portar a profunditzar en aquest camp i a crear un curs específic per a persones amb baixa visió, el primer del que tenim coneixement a Europa.

Aquest curs ha estat realitzat per primer cop a l’Associació Discapacitat Visual Catalunya a Barcelona, experiència que posteriorment hem pogut repetir a Gènova gràcies a la Unione Italiana Ciechi.

Durant el curs de fotografia s’ha fet especial èmfasi en explicar des dels aspectes tècnics i teòrics de la fotografia clàssica fins a tendèn-cies de reporterisme més actual per a fomentar el coneixement dels diferents autors i tipus de composicions de les imatges. Aquests co-neixements teòrics s’han pogut posar en pràctica durant les sortides fotogràfiques amb el comentari posterior de les imatges seleccion-ades dels alumnes.

S’ha mostrat als alumnes les diferents possibilitats per a millorar la fotografia i en alguns casos s’han cercat tècniques per a automatit-zar el moment de la presa, superant així els problemes que anaven sorgint. S’ha tingut especial cura per potenciar el seu estil fotogràfic.

En aquesta revista hem sel·leccionat una sèrie de fotografies fetes pels alumnes del curs, tres alumnes catalans i tres de genovesos, amb diferents tipus i graus de discapacitat visual. Les seves imatges, que tenen referents molt diversos, reflexen una varietat d’inquietuds i sensibilitats que es tradueixen en un estil personal.

Albert Cervelló

AntonioBolaño

MarinaHerranz

CorradoSiri

BeatriceDaziale

PaoloCapilli

Albert Cervelló

Marina Herranz

Antonio Bolaño

“Ja havia fet algun curs abans, però en aquest he après molt. He après a enquadrar bé. M’encanta fer proves, buscar llums, tot el que em crida l’atenció.El fotògraf es un gran oportunista, capta el moment, capta aquell instant que un instant després ja ha desaparegut.Tot i que m’encanta el paissatge urbà, el meu somni és poder fotografiar un desert.”

“A vegades t’etiqueten. La gent normal m’ha fet agafarmanies, inclús m’ha fet veure el problema més gran.M’encanta l’art i gràcies a la fotografia puc portar a casaimatges per després repassar-les detingudament a l’ordinador i apreciar detalls que en directe no puc distingir.Al principi em feia una mica de por la càmera, i gràcies al curs m’he demostrat a mi mateixa que es poden trencar les barreres que m’imposen els ulls.”

“Imagina’t poder fer el mateix que fa una persona que veu un 90% més que tu.Abans posava molta imaginació per fer fotografies i ara disfruto perque tinc més coneixements de les tècniques. Desconeixia la meva pròpia màquina, només feia amb ella el més elemental, en canvi ara puc aprofitar més recursos.”

Corrado Siri

Beatrice Daziale

Paolo Capilli

“Sempre m’ha atret la fotografia... tenint un problema d’aquest tipus es difícil seguir un curs nor-mal, sent aquesta una oportunitat única i increible... els qui tenim baixa visió hem de fer el possible per valoritzar, conèixer i acceptar la pròpia potenciali-tat i això és una manera d’estar atent a la realitat que t’envolta i aprendre a utilitzar sempre millor la nostra vista.”

“La fotografia t’ajuda a observar...te n’adones de com la tecnologia pot ser una eina per complementar les nostres mancances.”

“Des de que va venir la malaltia vaig haver d’abandonar la fotografia... quan hi va haver aquesta possibilitat (de fer el curs) em va tornar el desig de fotografiar.”

Toni Valls:

És molt observador, i li encanta aprendre coses noves que potser solament a ell li semblen interessants perquè te la capacitat d’interrelacionar coses que poden semblar allunyades. De vegades, quan sembla que hi és pot no ser-hi, ja que de tant en tant és simultàniament a altres llocs. Fa viatges al temps de milions d’anys amb tota naturalitat com a herència de la seva recent professió de paleontòleg. Parla per tots tres, potser per les seves habilitats socials té facilitat per conduir projectes i entramar teixits professionals. Un color: el groc ataronjat.

Ferran Folgado:

És prudent i pot trigar temps en treure el pallasso que porta dins. Te la fa-cultat de poder comunicar-se comodament a altres països per exòtics que siguin donat que és capaç de ballar dances tradicionals tocant qualsevol instrument. A part d’això també fa disseny gràfic per marques de holdings internacionals. Un color: el magenta.

Francesca Biacchessi:

És vivaç, emprenedora i constant, es pot quedar encantada mirant qual-sevol bestiola per lletja que sigui. Un cop llicenciada en belles arts, com a bona genovesa va decidir embar-car-se mar enllà, fent una parada de 5 anys a Barcelona on va aprendre a fer unes pizzes excel·lents de massa argentina. A part de tenir una especial sensibilitat com a fotògrafa, amb la seva cons-tància, fa que els projectes bojos de tots tres es puguin dur a terme.Un color: verd.

Tots tres formen un equip creatiu, compacte i amb empenta, creuen que tot és possible sempre que l’entorn ho permeti i a més, tenen en comú que els encanta el pesto.

Agraïm...

a tots els participants del curs: Albert, Marina, Antonio, Corrado, Beatrice i Paolo per participar

al projecte de trescucarachas.

Manel Martí i l’equip de l’Associació Discapacitat Visual de Catalunya B1B2B3 per acollir a les

seves instal·lacions el nostre primer curs de fotografia per a persones amb baixa visió.

Sr. Eugenio Saltarel de l’UIC (Unione Italiana Ciechi) per fer seu el projecte i permetre’ns por-

tar la fotografia Mediterrani enllà.

Stefania Strizoli per la professionalitat mostrada en la realització com a formadora del nostre

curs i ajudant-nos en la selecció de les imatges.

Dr. Jordi Monés per l’interès mostrat en el nostre projecte, els seus consells, i els seus esforços

per que la ciència pugui millorar la qualitat de vida de les persones amb afeccions retina.

Sr. Pietro Bellantone per la seva aportació a la cultura fomentant el contacte entre pobles i

l’interès mostrat en donar a conèixer un projecte com el nostre.

Marc de Semir per la seva amabilitat i el recolzament mostrat.

Eric Villalón i Zerolímits per mostrar-nos que existeixen limitacions però no barreres, deixant-

nos participar del seu projecte, formant part del nostre primer curs fet a mida i ajudant-nos a

mostrar la universalitat de la fotografia.

Cruyff Institute i Xavi Crespo per cedir-nos les seves instal.lacions per fer el nostre primer curs

a l’Eric.

rei per compartir les nostres inquietuds i ajudar-nos a tirar endavant malgrat la deslocalització.

Mario per ajudar-nos a veure el camí quan la brúixola no troba el Nord.

Oriol Carreras, Ana Domingo, l’Almudena i tots aquells professionals del periodisme que

d’una o d’altra manera ens han permès explicar la nostra experiència.

L’Enric i Elisa per fer que punts que semblen allunyats es mostrin propers.

David i Erica per la correcció del texte i aportar-nos una visió externa.

A tots aquells que han estat molts i d’una o altre manera han fet seu el nostre projecte.

Clicktootacte - oïda - olfacte #01