TREM

PER

A M

ATO

SSER

A

Rev

ista

de la

Co

lla C

aste

llera

MAT

OSS

ERS

de M

olin

s de

Rei

Fem 10 anys!

Número 11 Febrer 2012

Diss

eny

Logo

tip 1

0è A

nive

rsar

i: M

ercè

And

ucas

EDITORIAL. ESTEM DE FESTA!

Hem arribat a la desena temporada. Ja són 10 anys de Colla, 10 anys de castells a Molins de Rei fets amb la constància, perseverança i esforç de molts molinencs i molinenques, però també, i té un valor especial, l’esforç de molta gent de moltes altres poblacions, veïnes i no tan properes, precisament perquè implica desplaçar-se, que ha anat passant dimecres i divendres pels assaigs de la Colla.

Han estat 10 anys de superació de reptes, de fer dues passes endavant i una passa endarrere, d’avançar i d’enlairar-nos a poc a poc, pas a pas, pis a pis...

El millor de tot és pensar que els reptes mai s’acaben, que arribem en aquest desè aniversari tancant una gran temporada, la temporada dels 8 castells de 7, la temporada en que hem assolit la fita de ser colla de 7, però el que tenim per endavant és potser més engrescador que el que hem deixat enrere.

Algú pot pensar que ja està tot fet, que “no cal que jo hi vagi, si ja se’n surten...”, i això ho pot pensar alguna de les moltes persones que al llarg d’aquests 10 anys han passat per la Colla i, naturalment, aquells que mai n’han format part, però tan equivocat ho està l’un com l’altre. Als castells sempre calen mans, als castells no sobra mai ningú i si som més, en farem més i millors.

Podem fer castells sense tu, però amb tu, tot serà molt més senzill!

Han fet possible aquest número de La “TREMPERA MATOSSERA”:

José Luis Anadón, Marta Esteve, M a r t a C a m p d e r r ó s , D a v i d Fernández Ochoa, Manel Ferrer, Magda Janés, Marta Magriñá, Marta Martín, Josep Miquel Moneny, Enric Muraday, Antonio Palomo, Salvador Prat, Meritxell Puig, Núria Raventós, Albert Rovira, Àlexandre Rovira, Guillermo Soler, Joan Tort “Talus”, Guillem Vilaseca, Joan Vilaseca i Figueres i tots els MATOSSERS i MATOSSERES que ho són o ho han estat al llarg d’aquests 10 anys de colla.

Coordinació i muntatge: David Fernández Ochoa, Enric Muraday i Salvador Prat i Rios

En conveni amb:

Un especial agraïment per a les persones del Consorci

PARAULA DE CAP DE COLLA

Bé, comença una nova temporada, més il·lusionant que les nou anteriors, ja que aquesta suposa el nostre desè aniversari.

Em vénen al cap noms que han passat per la Junta Tècnica i que han fet possible que cadascun d'aquests deu anys ens haguem anat superant, perfeccionant, assentant com a colla castellera, en aquests moments, de gamma de set:

Jaume Sanou, Paco Clanchet, Núria Raventós, Oriol Català, Carles Rivero, Anna Tresserra, Marina Raventós, Mery Camarero, Albert Rovira, Meritxell Puig, Marta Esteve, Tere Reñé, Júlia Lara, Marta Martín...

I altres que sense pertànyer a la Tècnica ens han ajudat amb la seva visió i experiència castellera: Antonio (el nostre estimat baix), Jordi Rodón, Jarque, Salva Prat, José Luis Anadón, Josep Anducas, Talus, Sara...

Segur que me’n deixo molts, però, bé, jo tampoc porto tants anys i sóc una petita part de la història d'aquesta colla, MATOSSERS. Qui ho diria fa deu anys que arribaríem aquí i d'aquesta manera?

Esperem que els més joves comencin a prendre el relleu per al futur i que en el nostre vintè aniversari es puguin afegir noms de MATOSSERS a la Tècnica dels que van començar des de petits i que són els que, amb les seves famílies i amics, donaran continuïtat a la Colla per molts anys més, ja que estic convençut que les colles castelleres perduren al llarg dels anys gràcies a segones, terceres... generacions familiars.

Després d'un any de descans i de veure la Colla des d'una altra perspectiva, he après molt i aquí estic de nou, a la Tècnica, per veure si podem pujar un graó més i aconseguir algun nou repte que ens puguem

plantejar per a aquesta il·lusionant temporada, o almenys consolidar el que ja hem aconseguit, cosa que no serà gens fàcil. Espero el millor de vosaltres per aconseguir-ho i rememorar algun matí casteller que encara perdura en el record de molts.

Tindrem dies difícils, sobretot en les actuacions i assajos previs de Festa Major, Diada i Aniversari. Espero que puguem comptar amb moltes camises i aprofito aquest article per fer una crida a molts dels menys assidus i a d’altres que us heu quedat pel camí durant aquests deu anys –però que segur que encara llegiu la TREMPERA–, perquè, almenys aquests dies claus per a la Colla, us deixeu veure per la plaça i/o assaigs i passem unes bones jornades castelleres.

VISCA MATOSSERS! FELICITATS, COLLA, PEL TEU DESÈ ANIVERSARI! Antonio Palomo, cap de colla

Colla Castellera MATOSSERS de Molins de Rei / Passeig Pi i Margall, 52, baixos / 08750 Molins de

Rei / 669840867 / www.matossers.cat / castellers_molins@hotmail.com

Temporada 2004 Actuació d’aniversari

LA TEVA, LA NOSTRA, LA COLLA DE TOTS

En els assajos de les colles castelleres no es tanquen mai les portes. Les proves s’aixequen una rere l’altra, voltades, amb canalla que riu nerviosa o confiada abans d’enfilar-se, amb comentaris de la gent del tronc i la pinya, i xivarri de canalla quan es descarrega el tronc. Hi ha persones que seuen als bancs, xerrant entre prova i prova, i, de tant en tant, nouvinguts que miren encuriosits l’assaig amb cara de no acabar d’entendre del tot què està passant. Aleshores, s’apropa algú de la colla i els explica la prova i els convida a voltar-la o a entrar a la pinya. El nouvingut potser refusa la invitació; si porta nens, és habitual que s’amaguin entre les cames dels seus pares, atabalats de veure tanta gent i sense acabar d’aventurar-se a entrar en aquell món d’avis, homes, dones i nens que s’enfilen ordenadament o juguen en estones perdudes.

Ser casteller és una opció personal, perquè és una activitat en la qual cadascú anirà superant els seus límits en dependència amb la resta dels membres de la colla. Podríem dir que és un acte d’entrega, un acte que cal escollir lliurement, però que et vincula amb la resta d’una manera molt especial, única. El vent que corregeix un rengle, la crossa que ajuda el baix que pateix un segon mal col·locat, la quarta que

dóna braç per corregir el company que entra massa el cos, l’enxaneta que posa la mà a la faixa per ajudar l’acotxador a pujar sobre els dosos i després farà les tres passes per coronar el castell, l’agulla que ha d’ajudar-se també amb la força del cap perquè el segon es plega de genolls. Mil moviments ordenats que es fan gairebé en silenci, només quan el castell els demana i pels quals has d’estar preparat, coneixedor de com actuen les persones amb què treballes i lluites assaig a assaig per millorar la construcció, que és de tots, la construcció dins la qual tots hi tenim un lloc, dirigint-lo des de fora o donant suport a totes les condicions necessàries per poder gaudir de la festa.

A MATOSSERS hem vist arribar persones que en un començament preferien mirar-se els castells de lluny, estranyades d’aquesta gent que se saluda donant-se cops a la faixa amb el palmell de la mà, que s’abraça fàcilment, que riu de bromes molt simples mentre s’enfaixen les unes a les altres o esperen que es munti la pinya, que gairebé no alteren la conversa quan un nen els puja dret a l’esquena. Hem vist com aquestes persones dia a dia han tingut una participació molt activa en els assajos i fins i tot acceptaven responsabilitats amb l’equip tècnic o la Junta Administrativa. El nivell i les formes d’implicació amb la colla és molt divers, tan diferent

com posicions té un castell o diverses, i a vegades inversemblants, són les activitats que cal realitzar fora del castell perquè aquest es pugui aixecar a qualsevol plaça del país o de fora de Catalunya: des de les més evidents, com són les gralles i els tabals, que formen part insoluble de les construccions i aporten una ajuda insubstituïble per entendre-les, fins als castellers que es cuiden de la complexa logística associada a les actuacions i a l’activitat castellera.

Els castellers, com la canalla, més tard o més d’hora canvien de posició. Un cap de colla serà un lateral, un contrafort, un baix o un segon quan deixi la seva responsabilitat al capdavant de l’equip tècnic. De la mateixa manera, qualsevol castellera o casteller pot rellevar el cap o la cap de colla sortint. Només caldrà assumir la responsabilitat amb un equip que l’acompanyi i ser escollit o escollida per la majoria de membres de la colla quan es requereixi el canvi de Junta Tècnica. Aquesta delegació és un dels elements de cohesió més rellevants d’una colla. La Tècnica interpreta els castells i disposa els castellers per dur-los més enllà. És una gran responsabilitat que necessita de la confiança i entrega de tots els membres de la colla per reeixir. Canvi a canvi, assaig a assaig, amb l’entrega de tothom, creix la intel·ligència de la colla. Aviat seran 10 les temporades de MATOSSERS a les places i els que van ser-hi des del començament o gairebé podran gaudir d’aquest coneixement i exercir-lo, anant a la posició que

els sigui donada al castell o mirant d’atendre les necessitats de la colla que expressi la Junta Administrativa, perquè ho sabem: guanyem quan estem junts i això esvaeix els nostres temors davant dels reptes, perquè hi som tots.

Segurament, les colles hem recollit el testimoni d’un passat cooperatiu vinculat a l’emprenedoria i al creixement col·lectiu del nostre país. Un cooperativisme obert a tothom, els fruits del qual són un somni: construccions humanes, en les quals dones, homes i nens de condició molt diversa hi posen el propi cos, les mans i el talent, el millor d’ells mateixos, per sentir-les créixer cada temporada una mica més.

Així vàrem acollir la disposició d’un espai especialment condicionat per a l’activitat castellera a la remodelada Federació Obrera; amb agraïment, però entenent la sintonia entre els castells i un edifici aixecat amb l’esforç de treballadors de Molins de Rei. Un espai que voldrem obert a tothom que estimi els castells, o que només cerqui satisfer la seva curiositat, perquè així hem entrat tots al món dels castells, amb curiositat.

Són 10 anys amb moltes camises marró argila repartides per Molins de Rei i d’altres poblacions, més de 400. Més de quatre-centes persones, cadascuna de les quals ha deixat el seu pòsit de coneixement a la colla cada vegada que s’ha enfaixat, cada vegada que ha abaixat el cap a la pinya, que ha muntat o atès una paradeta amb motius de la colla, que ha acollit un curiós o ha deixat alegrement que un nen li pugés a l’esquena enmig d’una conversa. 350 persones que veiem o recordem als assajos, que retrobem a les places, que sempre seran amb nosaltres.

David Fernández Ochoa, president M

ato

sser

s 66

9840

867

2011, L’ANY DELS VUIT SETS

MATOSSERS ha tancat una temporada 2011 plena d’emocions. Una temporada en la qual la nova Junta Tècnica havia de confirmar els bons resultats de l’any 2010, assolir la consolidació dels castells de set pisos i enfrontar la gamma de set i mig. Per fer-ho, era necessari seguir incorporant nous castellers al tronc i alleugerir-los i, sobretot, millorar el treball de la pinya per assolir castells de formació i execució més exigent. Aquesta darrera exigència d’intensificar la feina de les persones de la soca del castell és el que l’equip tècnic va batejar com l’any de la pinya, i que va acabar sent determinant en l’esdevenir de la temporada.

La primera cita del calendari eren les decennals de la Candela de Valls, una trobada de totes les colles castelleres plena de significació. Era la primera vegada que MATOSSERS, batejada l’any 2002, podia assistir a aquesta gran cita del món casteller organitzada per les colles Joves i Vella Xiquets de Valls, on les colles havien de portar un pilar i una construcció a plaça. Els de la camisa marró argila vàrem descarregar un pilar de quatre, molt emotiu per a la històrica plaça on s’aixecava, i un tres de sis amb terços a pinya que marcava una tendència per a tota la temporada: castells de sis lleugers que testaven uns castells de set reduïts de pes que havien d’anar guanyant fermesa progressivament.

Aprofitant la inèrcia de la matinera actuació de Valls, celebrada en un inusual 30 de gener per a la tradició del calendari MATOSSER, la Colla va decidir tornar a actuar durant la Fira de la Candelera de Molins de Rei després de molts anys de no fer-ho. Aquí, la Colla va descarregar un tres de sis i un tres de sis amb una agulla inèdita, amb un quart fent de segon i una enxaneta fent de dos i acollint, amb tota solvència, l’entrada de l’acotxador; així estrenàvem a plaça la baixada de l’enxaneta com a dos de l’agulla que coronava castells de 7 la temporada 2010. Una fita molt important per a l’equip tècnic que obria un ventall de possibilitats per als castells que es preparaven.

Els següents assajos es va continuar amb la feina d’alleugerir troncs, que es formaven amb canalla que baixava del pom, amb castellers que canviaven de pis o que s’incorporaven de nou als troncs. Per a l’actuació de la Festa de Primavera a Cornellà, el 9 d’abril, es va estrenar una nova torre de 6, que

constituïa per baix la nova estructura de torre de 7 que es començava a treballar. Es va repetir un tres amb l’agulla molt lleuger i un 4d6 que donava rodatge a noves posicions o incorporacions al tronc.

La 17a. Trobada de Colles del Baix Llobregat, celebrada a Molins de Rei i organitzada per MATOSSERS, va veure el castell de set marró argila més matiner de la història de la colla. Aquest castell va suposar l’estrena d’una quarta en construccions de set pisos i una constant de la temporada: sempre que hi fossin tots els MATOSSERS s’aixecarien castells de 7, ja que un dels objectius de la temporada era consolidar aquest nivell de construccions. En aquesta actuació es va estrenar un pilar de cinc amb un terç i una dos novell en aquesta construcció. Es tornà a aixecar la torre de 6 per consolidar la feina que es feia als assajos per pujar-la un pis més. Una torre que es descarregaria també en les següents actuacions de Sabadell i en el 9è aniversari de MATOSSERS.

Als assajos de juny i juliol es va començar a treballar l’agulla del 4d7, s’intensificaren les feines per al pilar de nous terços i es muntà la soca del castell amb el pilar sostingut amb quatre mans. També es treballava el pom de cinc més jove i lleuger de la història de la Colla, en el qual s’incorporava nova canalla i dosos que no havien treballat mai aquest castell.

Acabant l’estiu, la colla es retrobava a Castellbisbal, una actuació consolidada en el calendari MATOSSER que marca l’inici del tram més exigent de la temporada i acostuma a reunir moltes camises marró argila. Repetint la tònica marcada per l’equip tècnic, amb les peces i la pinya necessària a plaça, MATOSSERS va descarregar el 3 i el 4 de set, primera actuació amb dos castells de set pisos a plaça, i la tercera vegada que la Colla ho aconseguia en la seva història, amb un nou segon estrenat en castells de set i el segon 5 de 6 de la temporada. Les actuacions següents comptaren amb una presència irregular de camises a plaça que va impedir de tornar a aixecar castells de 7. En els assajos tampoc no era possible d’aprofundir en el treball de la pinya, tot i que se sabia que seria imprescindible per abordar castells a partir del quatre de set amb el pilar. Això no obstant, continuava el treball dels troncs i els pilars, s’estrenava canalla a plaça i se cercaven recanvis per a la posició del dos obert, mentre es començava a pensar en la temporada 2012. En un final d’estiu ple d’actuacions i en la quarta participació en la celebració de la Diada Nacional a la presó de dones de Wad-Ras, aquest centre penitenciari es va convertir en plaça castellera en descarregar-se un tres de sis amb una participació generosa i alegre de les internes.

El primer cap de setmana d’octubre, per a la diada castellera de Sant Miquel, patró de la vila, MATOSSERS va tornar a aixecar dos castells de 7 a plaça, l’onzè i el dotzè, que convertiren la Colla oficialment en colla de set. Encara quedava feina de tronc i pinya per a l’esperat 4 amb l’agulla i la primera tripleta de set de la colla.

L’esperat intent de quatre de set amb l’agulla es va fer esperar fins a l’actuació de la 9a. Diada dels MATOSSERS de Molins de Rei. Després del tres i el quatre de set sota un cel que amenaçava pluja, es va començar a muntar el quatre amb l’agulla. Amb una execució nerviosa, agreujada per la falta d’assaig, el castell s’aixecava malament de mides i es va desmuntar per fer-li a plaça les correccions que no es varen poder treballar al pati de Ca n'Ametller. La pluja va impedir el segon intent de 4d7amb agulla MATOSSER, que caldrà treballar de valent la temporada 2012.

En la darrera actuació del 2011 va descarregar el tercer tres de set de l’any i, una vegada més, la pluja va impedir de tancar la quarta actuació amb dos castells de set a plaça. Sota el sostre del local dels castellers de Badalona es tancava una llarga temporada, plena d’actuacions i de reptes, que deixarà molts bons records i una feina ben feta de la qual caldrà esperar els millors fruits en l’any olímpic que ens espera.

Albert Rovira

ELS PRIMERS 10 ANYS

Quan hi penso no m’ho crec! Ja en fa 10 anys! Miro fotografies per recordar els bons moments i els no tan bons. En la meva història, tot va començar en unes jornades de l’Esplai l’Agrupa, diumenge al migdia. Quan ens disposàvem a acabar la reunió, en Jaume Sanou va explicar-nos el projecte que ell i el Carles Guirado s’estaven plantejant: fundar una colla castellera.

Pocs dies després semblava que aquella idea anava prenent forma. Com que tant en Jaume com en Litus estaven a d’altres entitats, es va anar escampant la proposta i ja deien que entre l’Esplai i els Diables de l’Agrupa havia sortit gent força interessada. El pas següent va ser anar posant cartells pel poble: “Vols fer-te casteller?”, deia l’anunci, i deixava un telèfon per informar-se’n. Eren unes altres èpoques, Internet no era madur i gairebé ningú no tenia adreces de correu electrònic.

A mitjan novembre de 2001 vam rebre la notícia: hi havia una trobada per començar a plantejar la colla més concretament. Hi vaig anar sense saber quina era la magnitud de la proposta, però aviat em vaig adonar que la colla començava a rodar en aquella reunió, ja que una trentena de persones van acostar-s’hi per saber-ne més i involucrar-s’hi. A l’acabar la reunió ja teníem una Junta Tècnica que aniria voltant pels assajos d’altres colles per aprendre a fer castells i ensenyar-ne a la resta, i també sortírem amb una data, l’11 de gener de 2002, per fer el primer assaig.

La nau de ca n’Iborra es va quedar petita el primer dia. Molta gent venia a provar, com un servidor. Què seria això dels castells? Era divertit? Com un esport? O una tradició? Potser encara no ho sabria explicar. El que sí que sé és que després d’aquell assaig se’m van esvair els dubtes i vaig decidir quedar-me a la colla.

Els primers mesos tot eren novetats: decidíem el color de la camisa, l’escut de la colla, buscàvem finançament a través de vendre refrescs i cerveses als assajos i assajàvem cada setmana sense descans. La nau va començar a ser casa nostra els dimecres i divendres, però no sempre ens anava tan bé estar sota cobert. Recordo que per al primer pilar de 4 sencer vam haver de sortir a l’exterior perquè dins no hi cabíem. Després d’aquest primer pilar en van venir molts més.

La colla bullia d’activitat. No era estrany sentir converses com aquestes: - Hem de pensar en el bateig. - Però per batejar-nos necessitem fer castells de sis. - A l’octubre segur que ja els podrem fer. - Ei, Castellers de Rubí ens han demanat que els acompanyem a una actuació el dia 21 d’abril i els comerciants del Mercat que fem alguna cosa el dia de St. Jordi. - Ens presentem al poble per Sant Jordi?...

Així va ser com després d’un pilar de 3 per la Fira de la Candelera amb la companyia dels Castellers de la Vila de Gràcia i de molts assajos, el dia de St. Jordi de 2002 fèiem el primer castell a Molins, un pilar de 4 a la inauguració del Mercat Provisional i després, al costat de les parades de roses i llibres descarregàvem el 3, el 4 de 5 i la torre de 5, que no són considerats castells, però que a nosaltres ens feien tanta il·lusió com si ho fossin, i vam poder comprovar que als vilatans de Molins també, ja que la plaça de la Creu es va omplir de gom a gom per veure’ns.

Després ja va venir tot el que sabeu: els primers castells de sis pisos van arribar per Sant Joan, el 3 i el 4 concretament; per la Festa Major estrenàvem el 4 de 6 amb l’agulla i per la Diada, vam estrenar un esperat 5 de 6.

La primera empenta va durar també l’any 2003. Després de fer la primera torre de sis, el primer castell aixecat per sota a la Festa Major, tocava fer el primer castell de set per la Diada i encara que el dia va ser plujós i vam haver d’anar al “poli” a fer l’actuació indoor, vam poder descarregar el primer 4 de 7.

Però totes les colles tenen alts i baixos. Nosaltres vam desinflar el soufflé a partir del tercer any. Els castells de set van escassejar durant un parell d’anys, fins que van anar arribant castellers nous que ens van permetre tornar a intentar el primer 3 de 7 per la Diada de 2005. En aquest cas només el vam carregar, però vam sentar les bases per aconseguir, l’any següent, el 3 i el 4 de set en una mateixa actuació: fou a Mataró, una diada que encara em posa la pell de gallina.

Semblava impossible tornar a baixar el nivell, però no vam saber proporcionar-nos nous objectius, o potser ens vam conformar amb el record de Mataró, no ho sé, però els següents anys de la colla va tornar a haver-hi una davallada important de gent i, consegüentment, de nivell casteller.

Però com he dit abans, tot pot tornar a pujar i així ho vam fer, a poc a poc i pas a pas, amb molt de treball als assajos i als “despatxos”, de manera que vam aconseguir tornar a animar força gent a fer castells i tornar al nivell de castells de set que no hauríem d’haver abandonat mai. L’any 2007, per Festa Major, descarregàvem un 4 de 7 i vam gaudir d’un dia de “competició” per primera vegada, ja que vam anar al Concurs de Castells de Torredembarra. El 2008 va tornar a ser un any de transició. No va ser fins a l’actuació de Manresa l’any 2009 quan tornàrem a construir un castell de set. Va ser a la darrera actuació de la temporada, però la cosa no es va acabar aquí, perquè l’any següent en fèiem més tant a casa, a Molins de Rei, com a fora. Tot un repte tornat a superar.

I finalment, la temporada passada, la gran temporada que va fer que poguéssim assolir el nivell de colla de 7 ja que vam arribar a completar els dotze castells de set pisos en 3 anys, començant

per Manresa i acabant amb els dos castells de Festa Major. I encara vam fer una mica de coixí en descarregar encara tres castells de 7 més en el que quedava de temporada.

I així arribem a l’any 2012, l’any dels 10 anys. Per la colla han passat més de 400 persones i totes elles, MATOSSERS i MATOSSERES, estan convidades a seguir-nos en aquest desè aniversari, a venir a les actuacions i a les activitats, a fer pinya com mai i com sempre, i a trobar-se amb tot de gent que no coneixen, perquè han estat MATOSSERS o MATOSSERES abans o després, però que tenen el mateix

sentiment. I esperem que vinguin a trobar-se amb molta més gent, amb tots aquells i aquelles que potser encara ara no saben que un dia seran MATOSSERS.

Per celebrar els nostres 10 anys farem activitats diverses: algunes, per a la gent de la colla, com la sortida i botifarrada del mes de març; d’altres, per a tothom que vulgui participar-hi, com la cercavila de pilars del passat 21 de gener . També

n’organitzarem alguna més adreçada al món casteller, com l’organització de l’Assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. De tot això i de molt més us en podreu assabentar als mitjans habituals de la colla.

I és clar, actuarem, tornarem a recórrer les comarques per anar a diades, festes majors, aniversaris... i seguirem escrivint aquesta història que tot just fa deu anys que ha començat.

FELICITATS, COLLA! Salva Prat

CALENDARI CASTELLER 2012

Aquí teniu un avanç del calendari casteller per al 2012 per tal que us comenceu a reservar les dates. Ens encantarà comptar amb tots aquells i aquelles que vulgueu participar a l’activitat i donar-nos un cop de mà tant a les actuacions a casa com en els desplaçaments. Si ens voleu acompanyar, només heu de contactar amb nosaltres i us donarem tots els detalls que necessiteu. Heu de tenir en compte, però, que un calendari és una cosa “viva” que es va adaptant i modificant a mesura que la temporada avança, és a dir, que hi poden haver alteracions i canvis respecte del que al final acabi sent. Podeu anar consultant els canvis al nostre web www.matossers.cat. Sigueu comprensius i comprensives.

DIA I HORA LLOC COLLES PARTICIPANTS

Diumenge 22 d'abril EL PAPIOL MATOSSERS i Castellers de Terrassa

Diumenge 13 de maig ESPARREGUERA Castellers d'Esparreguera i MATOSSERS

Dissabte 2 de juny / 18 h CORNELLÀ DE LLOBREGAT TROBADA COLLES DEL BAIX

Castellers de Cornellà, Castellers de Castelldefels, Castellers d’Esplugues, Castellers de Sant Feliu, Colla Jove de

l’Hospitalet i MATOSSERS

Diumenge 17 de juny / 12 h MOLINS DE REI

ANIVERSARI DE LA COLLA Plaça de l'Església

MATOSSERS, Castellers de la Vila de Gràcia i Sagals d'Osona

Dissabte 30 de juny BARCELONA / Plaça de la

Catedral Castellers de la Sagrada Família i

MATOSSERS

Diumenge 19 d'agost / 19 h CASTELLBISBAL / Plaça de

l'Església MATOSSERS i Xicots de Vilafranca

Diumenge 16 de setembre BARCELONA / Poble Nou Colla Jove de Barcelona i MATOSSERS

Diumenge 30 de setembre / 12:30 h

MOLINS DE REI Festa Major

Plaça de l'Església

MATOSSERS, Castellers de Badalona i Castellers de la Sagrada Família

Divendres 12 d'octubre / 12 h SANT FELIU DE LLOBREGAT /

Plaça de l’Ajuntament Castellers de Sant Feliu, Castellers

d'Esplugues i MATOSSERS

Dissabte 27 d'octubre / 19 h MOLINS DE REI

VIGÍLIA DE DIADA Plaça de l'Ajuntament

MATOSSERS i Muixeranga de València

Diumenge 28 d'octubre / 12 h

MOLINS DE REI DIADA DE LA COLLA Plaça de l'Ajuntament

MATOSSERS, Colla Jove de Barcelona i una 3a. colla

Diumenge 4 de novembre FIGUERES Castellers de Figueres, Castellers de

Rubí i MATOSSERS

SALVA PRAT, 10 ANYS FENT COLLA

Em trobo amb el Salva (com coneixem tots a la colla el Salvador Prat) a casa seva treballant colze a colze amb el David, el nostre president, per finalitzar la Trempera que ara teniu a les mans. La conversa que tenen ells dos ara mateix certifica que “parir” la Trempera no és gens fàcil: “Quin marge deixem perquè la impremta no tingui cap problema? Hem de col·locar mes fotos? Hem rebut els articles que faltaven?...” I és que el temps juga en contra nostre.

I, precisament, últimament el Salva no va gaire sobrat d’aquest tresor tan preuat. Com veureu tot seguit, el Salva és un animal social que troba el seu hàbitat natural al bell mig de les entitats populars, les quals han (i hem) d’estar agraïdes per la seva implicació sempre incondicional.

Fa 10 anys, el Salva va ser un dels que es van implicar en la idea de la creació d’una colla castellera a Molins de Rei, de la qual va arribar a ser president i en la qual encara col·labora molt activament. Vull saber com va sorgir aquesta idea i, a través de la seva experiència a la colla, intentar intuir què ens espera a tots els MATOSSERS els propers anys.

Com neix la idea de formar una colla castellera a Molins?

Dos amic meus, el Jaume Sanou i el Carles Guirado (Litus), van iniciar el projecte després d’assistir a una actuació castellera i tenir l’oportunitat de parlar amb el Melilla (antic cap de colla de Castellers de Vilafranca) en una xerrada que va fer al CEM. El Jaume va començar a buscar gent i, com que ell i jo formàvem part de l’Esplai, em va convèncer per tirar endavant la idea. Al principi, jo no estava gaire

interessat en el món casteller, per no dir gen (riures), però per ajudar el Jaume, que estava molt il·lusionat amb la idea, em vaig engrescar. I al final em va agradar tant que 10 anys després encara continuo aquí.

En un poble com Molins, on hi ha tantes entitats i associacions, hi havia espai per a una colla castellera?

És cert que hi ha moltes entitats a la vila, però no tantes de cultura popular, de manera que sí que hi havia un espai per als MATOSSERS de Molins de Rei.

Que un poble com Molins de Rei tingui un teixit i un ADN tan associatiu va ajudar en el moment de buscar gent per formar la colla?

Va ser molt fàcil trobar gent, però molt difícil de mantenir-los. Va ser fàcil perquè tothom estava ficat en altres entitats, però es volien apuntar a tot i entraven a tot arreu, sobretot la gent que en aquell moment teníem 17-18 anys, però al final, com es lògic, la gent va haver de prioritzar aquelles entitats en les quals volia seguir implicada, i això nosaltres ho vàrem notar molt després del nostre bateig.

I què ha fet que tu t’hagis mantingut aquests 10 anys?

Sobretot la gent. La gent i l’entitat. Possiblement no tinc un sentiment tan casteller de fer castells, però sí com a entitat. Ser MATOSSER, pertànyer a un grup, tenir uns colors... Si féssim una altra cosa que no fossin castells, està clar que potser no hi seria, però el sentiment de colla el valoro molt. (I això queda palès en el que el Salva va arribar a ser president dels MATOSSERS i no cap de colla.) Sóc més malalt associatiu que malalt casteller. M’encanta la festa, arribar als assajos i poder parlar amb la gent, els sopars de la colla... però és clar, sense perdre de vista els objectius castellers que tots tenim.

En aquest moment entra el David. La Trempera necessita ser acabada i la maquetació de la revista és, ara mateix, la prioritat. Acaben de definir un parell de detalls i tornem a l’entrevista.

Tu que has format part de diverses entitats, l’activitat d’una colla castellera és més intensa que la de la resta?

No tant. A totes les entitats hi ha molta activitat, en forma de reunions, organització, etc. i sempre tens la sensació de no parar mai. (Aquí el Salva parla en primera persona, cosa que demostra que a totes les entitats de què ha format part sempre ha estat un element molt actiu.)

El que sí que diferencia MATOSSERS d’altres entitats és que aquí, totes les franges d’edat hi estan representades i tenen molta participació, des de la canalla fins a la gent més gran. Tots en són protagonistes i tots hi estan presents en tot moment.

Deu anys donen per a molt. Digue’m un moment bo i un altre de no tan bo.

En positiu, hi ha un punt que encara es repeteix, i és aquell moment en què estàs dins d’un castell, tant se val la posició, i notes les pessigolles a la panxa perquè necessites que es faci aquell castell, perquè és l’objectiu de la temporada o perquè és el primer cop que el fas. Encara que et digui que séc més del vessant social de la colla, he de reconèixer que aquest aspecte el visc molt.

En la part no tan bona, la nostra segona Diada (2004). Va ser un any en el qual vàrem treballar moltíssim per poder portar una colla gran (Minyons) a la Diada i teníem molta il·lusió que tot sortís bé. Però un cop ja érem a plaça, tot es va començar a tòrcer. Ens va caure el pilar caminat, vàrem haver de desmuntar un 4d7... En fi, la sensació va ser d’haver treballat molt dur durant tot un any per a un dia molt especial que finalment no va donar els fruits que volíem.

I ara, què esperes per als propers anys?

Fer i portar el 5d7 per tot Catalunya. (Ho diu de forma contundent. Ho té molt clar.) Fer el 5d7 fora de Molins significa que tenim prou gent per poder arribar a assolir altres fites, com el 4d8 o el 3d8. Això és el que vull, tenir molta gent.

Pel que estàs dient, entenc que al vintè aniversari de la colla encara seràs per aquí, no?

(Riures) Sí, segurament. Amb més o menys implicació, però hi seré.

Jo, personalment, no ho dubto. Enric Muraday

ELS MATOSSERS, EXEMPLE DEL “MOVIMENT DE FONS“ DEL MÓN CASTELLER

Sovint, massa sovint, els aficionats al món casteller estem pendents només de les grans fites, dels castells inèdits i dels grans rècords. Això fa que ens perdem unes altres petites històries, unes altres fites més íntimes però que també estan carregades de valor. I, sobretot, a vegades els arbres no ens deixen veure el bosc: és a dir, que, concentrats en castells i colles concrets, ens perdem la fotografia més general. Segurament tots estarem d’acord que el 2011 ha estat un gran any casteller. Hem vist pràcticament tota la gamma possible, tenim una nova colla de gamma extra, etc. Però el més destacable ha estat, potser, el moviment de fons: un creixement generalitzat, sostingut, que fa que per a la majoria de colles, aquest 2011 hagi estat millor que el 2010, quan aquest ja va ser millor que el 2009.

No cal que us digui que vosaltres n’heu estat un bon exemple, d’aquest moviment de fons. Després d’uns anys en què els castells de set pisos només s’assolien ocasionalment, el 2010 els MATOSSERS en vau descarregar sis. I aquest 2011, consolidació: vuit de descarregats. Aquesta progressió s’ha concretat en l’ingrés oficial dins la categoria de Colla de Set, segons els estatuts de la mateixa Coordinadora, un fet que va servir justament de motiu per a una molt enginyosa campanya de motivació amb vista a la Festa Major de Molins.

Val a dir que, a l’hora de la veritat, esdevenir Colla de Set segons el barem de la Coordinadora no té gaire transcendència: afecta els vots en l’assemblea i poca cosa més. Però, en canvi, sí que és interessant veure com evoluciona aquesta distribució de colles per nivell per detectar els moviments de fons que dèiem. Així, aquest any hi ha cinc colles que pugen de categoria: una nova colla de nou, dues colles de vuit i dues de set (una d’elles, els MATOSSERS). Cap colla, en canvi, ha perdut nivell. Anem bé, doncs.

Cal tenir en compte que el barem que fem servir des de la Coordinadora és, diguem-ne, “conservador”, en el sentit que, com que té en compte els castells descarregats al llarg de les darreres tres temporades, els canvis de nivell (tant si són positius com negatius) triguen més a notar-se que si ho féssim any per any (llavors només caldria haver completat quatre castells de set per aconseguir aquesta categoria, per exemple). En contrapartida, aquest barem “conservador” també és més fiable pel que fa als moviments de llarg recorregut, ja que difumina els elements excepcionals (aquella única temporada excel·lent d’una colla o una d’excessivament dolenta).

Per això és interessant no solament comparar aquest 2011 amb el 2010, sinó anar més enrere, tal com fem en el quadre adjunt, que analitza l’evolució dels darrers cinc anys. A simple vista ja ens indica que hi ha un creixement potser no espectacular, però sí continuat. D’entrada, el 2007, la suma de colles de nou, vuit i set era de 33; cinc anys més tard en són 42: un increment notable. Per nivells, les categories que protagonitzen aquest creixement són les colles de nou i les de set. Però, atenció!: les colles de nou creixen bàsicament a expenses de les de vuit, ja que pràcticament tenim les mateixes colles de vuit-nou ara (15) que fa cinc anys (14). Allà on s’ha produït el veritable creixement, doncs, és al grup de les colles de set, que ha anat augmentant any rere any. Fins i tot el 2011 tenim noves colles de set, encara que no es vegi a primer cop d’ull: hi ha la mateixa quantitat de colles de set que l’any anterior, però cal tenir en compte que en “perdem” dues que han pujat a colla de vuit.

És el que dèiem anteriorment del moviment de fons, que no sempre és tan perceptible. La bona notícia és que el món casteller creix, però que no ho fa solament per dalt de tot, sinó també per la zona mitjana.

Guillermo Soler, gerent de la CCCC

Colles de 7 Colles de 8 Colles de 9

Evolució nombre de colles per categoria CCCC

UN DIA ESPECIAL, UNA EXPERIÈNCIA DIFERENT: EL PILAR KINDER

En un primer moment vaig tenir sensacions diverses: sorpresa, il·lusió, agraïment, por, dubtes, oportunitat...

Sorpresa, perquè va ser una trucada i una notícia inesperada.

Il·lusió, perquè sempre m’han agradat els castells, i una germana i dos nebots són castellers de Mallorca.

Agraïment, perquè el fet que m’hagin escollit com a representant del Club en l’any que celebrem el 40è aniversari, és tot un orgull.

Por, de no saber o no poder fer-ho, de fer-ho malament. Ja n’he vist moltes vegades -els MATOSSERS, els castellers de Mallorca, la diada castellera

de Santa Tecla-, però mai m’havia acostat prou per saber les tècniques que utilitzen.

Dubtes, perquè tot i que sóc del món de l’esport, i exesportista, actualment la meva tasca professional i la Presidència del Club Natació Molins de Rei no em deixen gaire temps per fer esport.

Oportunitat, perquè sense ser de la colla MATOSSERA, em brinden l’oportunitat de poder enfilar-me a un castell.

El dia de l’assaig, vaig anar-hi amb molta prudència. No sabia què hauria de fer, ni com, ni qui em trobaria... Quin yuyu! Però la gent de castellers, els MATOSSERS, són gent molt maca, agradable, integradora... i vaig estar veient com assajaven, em varen tranquil·litzar i em varen ensenyar el que havia de fer.

Primer al terra, la posició dels braços i les mans per ajudar a pujar un vailet. Després, un dels nens del grup es va enfilar pel meu darrere com si fos quelcom natural i, finalment, em van enfilar a la pinya. Abans de començar em varen dir que no m’havia de preocupar, que ho faria bé i que em sentiria molt segura. Doncs sí, em vaig sentir molt segura i contenta.

Finalment va arribar el dia del pilar Kinder. Entre nervis i vergonya varen anar fent castells pel poble i m’anaven entregant la vestimenta de castellera, fins que vàrem arribar a la plaça de l’Ajuntament i em va arribar el torn. Bé, crec que va quedar prou bé.

I ara en demanar-me un escrit amb l’experiència d’aquell dia, he recordat totes les sensacions i no puc fer res més que donar-los les gràcies, als anteriors pilars Kinder que em varen escollir i a tota la Colla Castellera dels MATOSSERS de Molins de Rei, principalment al seu president, en David, que em varen donar l’oportunitat de fer quelcom que segurament moltes persones de les colles castelleres no tenen oportunitat de fer: enfilar-me en un castell i fer-me sentir com una castellera més del grup.

Moltes gràcies. Magda Janés, Presidenta del Club Natació Molins de Rei

JAVI DUEÑAS, UN MATOSSER GEGANTER

El primer cop que vaig veure el Javi Dueñas en un assaig (farà cosa d’uns 8 mesos, ja que el Javi és una de les últimes incorporacions al planter MATOSSER), el meu xip casteller va començar a funcionar per intentar ubicar la nova peça al trencaclosques que suposa un castell. I la veritat és que el Javi, tant se val

on el col·loquem, ja que és el perfil perfecte de casteller, que s’adapta a qualsevol posició per tal que el castell tiri amunt. Ell té molt clara la importància del factor implicació, ja que també és un valor fonamental en l’altra colla de què forma part: la Colla de Geganters i Grallers de Cervelló.

Com vas conèixer els MATOSSERS i per què vas decidir formar-ne part?

A través d’una sèrie de contactes que hi va haver entre els MATOSSERS i la meva colla de geganters vaig descobrir que existia una colla castellera ben a prop de Cervelló i vaig decidir anar a treure-hi el cap. Sempre havia vist els castells per la tele i mai havia tingut l’oportunitat de provar l’experiència. Va ser provar-ho, deixar-me trepitjar (literalment, ja que el primer dia, el Javi ja va saber en què consisteix fer columnes) i quedar totalment enganxat en aquesta activitat.

Véns d’una altra colla on el treball en equip és igual d’important...

Sí, encara que una de les coses que més m’agrada dels MATOSSERS és que, en el moment d’aixecar un castell, tothom val i tothom té un paper important, tant se valen les seves característiques físiques: una persona de gran força pot estar a la pinya fent de primeres mans, algú de més petit pot fer de tap o de crossa, un persona prima pot pujar al tronc…

A més, el punt de superació hi és present constantment. Quan creus que ho estàs donant tot, sempre has de donar un punt més per acabar de descarregar un castell. I és precisament aquest repte i aquest nivell de superació el que jo crec que fa que es cohesioni molt més el grup. Possiblement, en l’aspecte organitzatiu sí que hi ha més similituds: sempre hi ha un grup de gent, tant als Geganters com als MATOSSERS, que es preocupen perquè la resta de la colla s’ho passi bé i no s’hagi de preocupar de res més. I aquest esforç que fan, el valoro moltíssim.

Et resulta difícil combinar les activitats de les dues colles?

Fins ara no he tingut gaires problemes per compaginar les dues activitats. El calendari hi ha ajudat molt, ja que poques vegades han coincidit actuacions de Castellers i Geganters el mateix dia, i en els casos en què això ha passat, sempre he pogut parlar amb els dos caps de colla per tal de solucionar de la millor manera possible aquest problema.

I és que, com es lògic, i més sabent com s’implica el Javi, no li passa pel cap haver de deixar una de les dues colles. Totes dues li aporten alguna cosa i això és el que compta.

Què és el que més et va sorprendre un cop vas començar amb els MATOSSERS?

Clarament, la diversitat de gent que hi vaig trobar, sobretot pel que fa a l’edat. Canalla, joves i no tan joves compartim un mateix objectiu i tots en som partícips. També em va sorprendre molt la complexitat tècnica que hi ha a l’hora de planificar un castell i aixecar-lo a plaça. Des de fora sembla molt fàcil, però un cop ets a dins, realment t’adones de la dificultat que hi ha.

I la teva família, que també es gegantera, què n’opina?

De moment, els petits s’ho passen millor a les cercaviles dels Gegants, ja que, com que encara són molt petits, no poden pujar i tampoc no tenen la paciència d’aguantar tota una actuació plantats en una plaça (riures).

Has arribat l’any en què MATOSSERS s’ha consolidat oficialment com a colla de 7 i a més comença a celebrar el seu 10è aniversari. Què t’agradaria veure la nova temporada?

M’agradaria que la Colla arribés aquest any tan amunt com sigui possible. Fer castells de 7 i mig seria un objectiu que m’agradaria veure acomplert.

M’agradaria especialment sentir-me rodejat de molta gent en el moment de fer pinya. Això significaria que tindríem la gent necessària per arribar més amunt.

Reconec que no m’agrada la idea d’aixecar castells que sé que no es podran descarregar, per això li dono molta importància a la feina que es fa als assajos.

Enric Muraday

Mat

oss

ers

ww

w.m

ato

sser

s.ca

t

L’AIXEQUEM PER 1€

Normalment, un dels problemes que sol arrossegar qualsevol entitat sense ànim de lucre és el finançament. El gruix de l’ajuda financera acostuma a arribar des dels consistoris locals de cada població, però al no ser suficient, és freqüent demanar ajuda als mateixos integrants de l’entitat (en forma de donatius o quotes de soci) o buscar ingressos externs amb activitats que tant poden anar des de dinars populars a la venda d’alguna revista autopublicada o la recerca de patrocinadors, per citar-ne uns quants exemples.

El problema del finançament, com és lògic, s’agreuja en aquelles entitats on el volum de participants és alt, i les colles castelleres en són un bon exemple.

Sota el lema festiu de “Te l’aixequem per un euro”, els MATOSSERS de Molins de Rei hem volgut trobar una fórmula divertida i diferent per recaptar aquests fons extres tan necessaris. Des de ja fa uns anys, un dels reclams del nostre estand a la Fira de la Candelera, a part de la tradicional degustació de Caldo Aneto ben calent, és la venda de butlletes per rifar un pilar amb servei a domicili inclòs.

Un euro=un pilar és una oferta que pocs poden resistir i si no, que li preguntin al Carles Freire, l’últim afortunat amb un Pilar MATOSSER. “Un cop et toca, el primer que penses és “I ara què faig amb un pilar?” però, un cop et fas a la idea i t’engresques, comences a pensar en una data i un lloc on sàpigues que hi haurà gent per poder-lo compartir”, ens explica el Carles. I és una tònica habitual gaudir-lo en companyia, ja que, fins ara, el Pilar de la Fira ha viatjat a festes veïnals, celebracions i festes d’aniversari, i ha aportat un valor afegit a l’acte, el qual sempre es recorda i és tema de conversa.

Aquest any, el Carles va pensar que un bon lloc per compartir el seu premi era la plaça de l’Ajuntament el dia en què justament se celebrava la Caminada Popular del CEM, on ell i la seva dona participaven. Rodejats dels participants de la Caminada, els MATOSSERS de Molins de Rei li vàrem aixecar al Carles el pilar que havia guanyat. Després de l’experiència, el Carles no ho dubta: “A part de ser una iniciativa ben curiosa, recomano totalment a tota la gent que participi a la rifa”. I és que mai t’han donat tant per un euro: una colla castellera sencera al teu servei!!!

Enric Muraday

MÓN CASTELLER

La temporada 2011 ha estat un veritable plaer per a tots aquells a qui els agrada moure’s per les places castelleres de tot el país. A moltes places del territori s’han pogut veure grans castells que de ben segur no han deixat ningú indiferent.

Un any més, els Castellers de Vilafranca han demostrat que continuen fent els millors castells ja que han aconseguit molts èxits en forma de castells de gamma extra: han tornat a descarregar (dues vegades!) un castell de màxima dificultat com és la torre de vuit sense folre. A més a més, els verds també han alçat molts més castells de gamma extra: el cinc de nou amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles, el quatre de nou amb folre i agulla, la torre de nou amb folre i manilles, el tres de deu amb folre i manilles (que només van poder carregar), la torre de nou amb folre carregada... Una temporada d’aquelles que segur que no oblidaran.

Per una altra banda, els Minyons de Terrassa també han bastit dos castells de gamma extra: la torre de nou amb folre i manilles i el pilar de vuit amb folre i manilles, que només van poder carregar. A més, els terrassencs han provat diverses vegades el tres de deu amb folre i manilles, però tots els cops els ha quedat en intent.

Pel que fa a les colles de Valls, una de freda i una de calenta. La Colla Vella ha fet una gran temporada i ha pogut descarregar el cinc de nou amb folre. A més, els rosats han intentat dues vegades l’espectacular nou de vuit, que han descarregat en una ocasió i han carregat en una altra. En canvi, la Colla Joves ha tingut un any força complicat en el qual no ha pogut passar del tres i el quatre de nou amb folre.

Una de les grans sorpreses de la temporada han estat les dues colles

grans de Tarragona. La Jove de Tarragona ha fet el tres i el quatre de nou amb folre i a més, ha pogut carregar tot un castell de gamma extra com el cinc de nou amb folre. D’altra banda, els Xiquets de Tarragona també han descarregat el tres i el quatre de nou folrats. Una temporada d’èxit per a les dues colles tarragonines!

Els Capgrossos de Mataró han continuat amb els seus ja habituals castells de nou (el tres i el quatre de nou amb folre) i a més, han aconseguit carregar una altra vegada la torre de nou amb folre i manilles.

També cal destacar la feina que han seguit fent els Castellers de Sants, que han tornat a fer castells de nou i també el cinc de vuit; els Castellers de la Vila de Gràcia i els

Castellers de Sabadell, que han aconseguit carregar la torre de vuit amb folre, a més de seguir descarregant el tres i el quatre de vuit, i els Margeners de Guissona, que han descarregat el seu primer quatre de vuit.

Ja veieu que tot això és un no parar. Prepareu-vos pel que ens espera la propera temporada (amb un Concurs de Castells que ve ple de novetats!), que segur que serà tan o més espectacular que aquesta!

Us la perdreu? Núria Raventós

UNA DE FREDA

Salutacions!

Tens el Trempera a la mà? Si llegeixes això deu voler dir que sí.

Què? Fent vacances de castells, suposo. No és mala idea: carregues piles i mires de retornar-hi amb força, com espero que fa tothom.

Fa deu anys quatre arreplegats amb més coratge que cervell es varen embolicar a muntar una colla castellera a Molins, cosa que pot donar-te moltes satisfaccions... i també un munt de maldecaps. De fet, els maldecaps de cops es donen més per la gent que no pel castell en si mateix. I és que, com amb el futbol, tots n’acabem sabent de castells, tots tenim criteri i opinió. I és clar, tots ens acabem atrevint a dir-hi la nostra.

Un company de la colla ja va dir al seu dia quin era el seu criteri: “Si cal, passo l'escombra per la plaça; si la colla m'ho demana, ho faig”. Potser calen

mans per passar l'escombra, mans callades a la pinya, mans que ajudin sense esperar res especial de la diada, mans que mouen colles, perquè finalment és la colla qui fa castells. L’infant no flota, no puja si no té un tronc ferm, una pinya sòlida, i gent amb ganes de fer rutllar la colla.

Sempre es poden discutir les decisions preses, és clar, però, finalment, algú pren decisions, i com més difícil sigui decidir, més probable és que t'equivoquis.

Les estadístiques diuen que som colla de set. No ho discutiré pas, però si us sóc sincer, no m'he mirat mai els rànquings i no m'interessen gens. No veig res més que MATOSSERS fent castells i, rànquings a part, veig “el rotllo” que s'hi dóna. En això seguim sent novells. Ens queden força places per escombrar. Potser no és tan divertit, segur que no, però, ho sé per experiència, era la primera feina que feia l'aprenent quan entrava al taller: escombrar i com més net ho deixés, millor.

Potser caldria encarregar algunes escombres.

Pep Corcó

UNA DE CALENTA

Deu anys!!!

Què, Colla? Carregant les piles?

Doncs no us ho perdeu: si rebeu els correus electrònics, ja podeu veure que això no para ni a l'hivern! Sempre hi ha alguna cosa a fer. I és que sembla que la gent de l’Administrativa no es cansa de fer feina.

Voleu seguir fent sets? Vinga va, que ja veieu que això rutlla si hi posem tots el coll, i que força gent ja sabeu què és pujar a dalt. Cal estar a la pinya, però. No oblideu que l'error existeix i que cal ser-hi sempre si volem que això rutlli.

Feu una mica de memòria els que porteu faixa de fa anys. Els menuts que pujaven han crescut, són al tronc i fan feina de la bona, millor del que molts de nosaltres farem mai. I tenim nous menuts, que evidentment creixeran i ens acabaran portant la colla, i nosaltres a la pinya... No podria ser d'una altra manera.

Als que ens ha passat el temps de fer figueretes, hi som per a això: per acompanyar, per fer lloc al jovent, que siguin ells els protagonistes en detriment dels que comencem amb l'artrosi, els

mals d'esquena o els maldecaps del dia a dia. Portem deu anys fent castells i de ben segur que algunes coses s'haurien pogut fer millor, però s'han fet amb la feina de tots plegats i alguns sacrificis que potser algú hauria de reconèixer. Però hi som, seguim fent castells i podem fer-ne força més si entre tots ens hi posem.

Això és el que realment em fa venir trempera, veure que el jovent s'encoratja, s'hi fixa, hi posa de la seva part. Veure que els irreductibles de la pinya encara són a la pinya, com fa anys, i que fan de l'èxit de la canalla el seu èxit. Aquests no els veureu mai en la foto del castell, els haureu de fer una foto a part; segurament en el mateix Trempera que llegiu la trobareu. Les “mames” irreductibles no veuen els seus fills fent l'aleta, estan fent de contrafort, de crossa, de lateral... són a la pinya i hi tornaran a ser encara que els seus fills no pugin.

Si busqueu castellers de debò, els trobareu allà. Els que reconeixeu a la foto ho fan de conya, no ho dubteu, però el casteller de debò és el que es menja els quatre castells a plaça fent de primeres mans, o d'agulla, o la crossa irreductible que tots els que són a pinya saben que hi és.

Tornem-hi?

Marc Matosser

EL FUTUR DE MATOSSERS

Els MATOSSERS de Molins de Rei celebrem aquest 2012 el desè aniversari de la creació de la Colla Castellera. Durant aquests anys hem anat assolint grans reptes: fer el primer castell de sis a plaça per aconseguir l’estatus de colla, trobar un local d’assaig idoni per a la pràctica castellera, participar de les grans festes de Molins de Rei i fer el primer castell de set. Aquests reptes cada vegada s’han tornat més ambiciosos i sense la participació dels castellers que formen part de la Colla no els podrem aconseguir. Però entre tots els castellers i castelleres que participen en la descarregada d’un castell, cal dedicar especial atenció a la tasca feta per la canalla.

La canalla, tots els nens i nenes que formen part del pom de dalt que corona qualsevol castell, són imprescindibles. Sense ells el fet de fer castells seria impossible. La canalla és la que puja dalt de tot el castell i aguanta fins que es fa l’aleta; és la que segueix avançant encara que tremoli el tronc, és la que ho celebra amb la pinya quan el castell es dóna per descarregat.

Durant aquestes 10 temporades molts nens i nenes han passat per la canalla dels MATOSSERS de Molins de Rei. Per a ells la temporada sempre s’inicia abans que per a la resta de MATOSSERS i MATOSSERES. Els divendres a la nit de qualsevol mes de febrer, puntuals com un rellotge suís, van apareixent al local d’assaig per retrobar-se amb els amics i els castells. Uns quants jocs, unes quantes columnes, uns quant poms i algun castell si en som prou. El pas del temps és inevitable i qui una temporada era acotxador, la següent pot ser enxaneta, o un dos, o fins i tot passar ja al pis de quarts. La feina d’aprenentatge és constant i sempre són allà per quan el cap de colla crida “canalla amunt”.

Si un tret caracteritza els MATOSSERS de Molins de Rei és la gran quantitat de nens i nenes que formen part de la canalla de la Colla. Durant els darrers anys s’ha dut a terme una tasca molt

important des de l a j u n t a administrativa i tècnica de la colla per acostar els castells als nenes i nenes de les escoles i les entitats de Molins de Rei i dels municipis veïns. Gràcies a aquest fet, moltes famílies s’han integrat a la colla fent que cada vegada més canalla hi participi.

La canalla que fa 10 anys formava part del pom de dalt ha passat avui a formar part del tronc i de la pinya dels nostres castells, i la canalla que en forma part a dia d’avui és la que demà farà créixer encara més la colla, perquè fent castells es diverteixen i s’ho passen bé. Ells són el nostre present, però sobretot el nostre futur.

Meritxell Puig, cap de canalla

UNA ENTITAT DISCRETA I GENEROSA

Segurament molts i moltes de vosaltres us heu trobat amb ells en més d’una ocasió. Potser ha estat aquell matí que vàreu sortir a fer un tomb pel Terraplè i us vàreu topar amb grups de gent intercanviant, comprant o venent objectes que són motiu de col·leccions, que sovint semblen estranyes i inexplicables a ulls profans, però que sens dubte estan farcides de records, sentiments o valor... i allà hi són col·laborant. O sou dels que no podeu prescindir de la visita a l’espai de la Fira de la Candelera on any rere any (i aquest any arriba a l’edició número 44) hi són organitzant l’Exposició Filatèlica amb els seus segells, monedes, medalles...

Estem parlant d’una entitat que va ser constituïda el 1958, que ja ha passat la frontera del cinquantenari i que sempre ha estat present a la vila, ja ho hem dit, de forma discreta, però constant.

En aquest punt de l’article ja heu de saber de qui parlem, però si encara queda algú despistat, és evident que ens referim als amics de l’AGRUPACIÓ FILATÈLICA I NUMISMÀTICA DE MOLINS DE REI.

Cada any, quan van pensant en el seu espai de la Fira de la Candelera comencen una recerca. Amb motiu de l’Exposició Filatèlica, l’Agrupació encarrega l’edició d’un segell, un tampó, un sobre i una medalla commemoratius de la pròpia exposició. Podrien mirar-se el melic i dedicar tots aquests elements, ja que fan l’esforç organitzatiu i econòmic, a fer promoció de si mateixos o d’elements relacionats amb la seva activitat i això seria perfectament legítim i justificable. Però no, en un acte de gran generositat, com ja destaquem al títol d’aquest article, han decidit buscar motius de commemoració a la vila per complementar aquests elements als quals fèiem esment.

La sorpresa per a nosaltres va ser rebre la seva petició per tal que la nostra Colla, amb motiu del nostre 10è aniversari, fos l’element molinenc que protagonitzés aquest any el segell, el tampó, el sobre, la medalla i a més a més un espai preferent a la revista que també editen per la Fira de la Candelera.

Evidentment, no hem dubtat ni un segon, hem accedit i hem de dir que ens hem sentit molt afalagats i estem enormement agraïts als amics de l’Agrupació per haver pensat en nosaltres.

Així que ja ho sabeu, un any més aneu a veure l’exposició Filatèlica, aprofiteu per explicar als més petits que abans no hi havia ni correu electrònic, ni SMS i que per fer arribar les novetats d’un lloc a un altre s’havia de fer ús d’aquelles minúscules obres d’art que s’enganxaven als papers. Expliqueu-los que abans de l’euro hi havia altres monedes i que abans d’aquestes encara n’hi havia unes altres, i unes altres, i unes altres...

I no marxeu sense fer la vostra adquisició FILATÈLICOMATOSSERA!! David Fernández Ochoa

I SI...?

Moltes i moltes coses, importants o menys importants, reeixides o no, han començat amb un “i si…?”

I el que ara expliquem aquí va començar amb un “i si...?”.

Va ser a una sala de reunions a Ca n’Ametller, una delegació MATOSSERA havíem anat a reunir-nos amb el Servei Local de Català per tal de buscar vies de col·laboració entre la nostra entitat i el Servei. Vam parlar de fer tallers castellers amb els alumnes de català, en els quals aprofitaríem per introduir conceptes, vocabulari, expressions... útils per a ells (cal dir que vam fer els tallers i que van tenir molt d’èxit), i va ser aquí, en aquesta trobada, on la Marta Espona del Servei Local de Català va pronunciar el seu “i si...?”:

“I si la Colla, tota la Colla, es fes voluntària i fes de parella lingüística d’un dels estudiants que s’han apuntat a aquest programa?”

I així va arribar a nosaltres el Fernando, una català nascut a Guatemala, que des del seu interès per conèixer i comprendre aquest racó de món va començar a participar dels assaigs de la Colla. Sense ser-ne conscients, moltes vegades canviem el registre i canviem d’idioma. Recordo molt bé (segur que no tan bé com ell) aquell primer assaig i com la Margarida el va agafar del braç i anava presentant el Fernando al grup: “Mira Ferran, et presento el Fernando. És la

nostra parella lingüística, sobretot li hem de parlar sempre en català...”, “Montse, perdona un moment, mira, aquest és el Fernando, és la nostra parella lingüística, sobretot ...” i ell, amb paciència anava explicant un cop i un altre sobre la seva procedència, sobre el temps que fa que viu a Molins, sobre el que li agrada, sobre el que li sobta, sobre el que no li agrada, sobre el que enyora de la terra que el va veure néixer...

I de seguida li expliquem què és una faixa, i de seguida li’n col·loquem una, i de seguida se li enfila algú a sobre, i de seguida l’envoltem entre tots i li fem fer de baix en un pilar... en un temps rècord assoleix les hores de conversa que marca el programa del voluntariat per la llengua, però no importa; el Fernando ha trobat un grup humà heterogeni, ha trobat un espai de relació, moments de diversió, de connexió i també de desconnexió... EI Fernando ha descobert un lloc on compartir reptes col·lectiu i individuals, i ja no hi ha volgut renunciar.

I així, sense adonar-se’n, sense adonar-nos-en ja no tenim parella, ara tenim un fantàstic baix, un MATOSSER nascut a Guatemala i que ja es part de les nostres vides.

I si tu ho provessis?

David Fernández Ochoa

VEURE I ENTENDRE ELS CASTELLS A PLAÇA

Els castells tenen una tècnica complexa i molt depurada que fa que, tot sovint, siguin moltes les persones que no acabin d’entendre el llenguatge casteller. En aquest article procurarem explicar tota aquesta tècnica per entendre millor l’actuació de les colles castelleres i, sobretot, les actuacions de la nostra colla, els MATOSSERS.

Els castells es valoren tenint en compte dos paràmetres: a) el nombre de persones que conformen l’estructura de base de la construcció; b) el nombre de pisos d’alçada d’aquesta construcció. Aquestes dues dades donen el nom del castell: si té quatre persones de base i vuit pisos d’alçada és un quatre de vuit. Comptar castells no és tan fàcil, però amb aquestes petites explicacions esperem que s’entengui millor aquest gran espectacle.

Comencem per la base. Un castell es comença quan, amb la unió d’un grapat considerable de persones, es força una massa compacta, la pinya. La pinya té tres funcions primordials: a) subjectar els baixos –damunt els quals pugen els integrants del segon pis, els segons; b) sostenir i reforçar amb les mans els segons, i c) servir de coixí amortidor de possibles caigudes. La pinya té diversos elements específics, amb llocs de disposició i funcions concretes, i el nucli es coneix com a peu. Quan la pinya ja és formada hi pugen els segons. És aleshores quan, des de la plaça mateix, es pot veure quina serà l’estructura del castell: si damunt la pinya hi pugen dues persones, serà un de dos –o torre– de... dependent dels pisos; i així si hi pugen tres segons, un tres de ...; si quatre, un quatre de...; si cinc, un cinc de... Aquí, l’única excepció es troba si només hi puja una persona, un sol segon; llavors es dirà pilar de...

L’esquema del peu d’un castell de quatre persones de base (els elements més importants de la pinya) són:

Baixos: a sobre hi pugen els segons. Contraforts: homes o dones del darrere dels baixos. Agulles: s’acaren als baixos i aguanten amb els braços els genolls dels segons. Crosses: posen les seves espatlles sota les aixelles dels baixos. Daus: lliguen les crosses. Primeres mans: aguanten les cuixes dels segons. Mans laterals: aguanten les cuixes dels segons pels costats.

A partir d’aquí hi ha diversos cordons que fan compactar la pinya, hi mantenen una tensió de força i fan de coixí. Per veure i entendre els castells a plaça s’ha de saber comptar els pisos d’alçada dels castells, el més fàcil dels quals és el pilar. Només cal comptar les persones que hi ha quan el castell ja és carregat, és a dir, quan l’enxaneta, el nen o la nena que és damunt de tots, aixeca el braç –fa l’aleta. Cal comptar, també, com a pis que toca a terra el de baix, que és la pinya. Si un castell d’una persona d’estructura té sis pisos, comptant-los tots, es tracta d’un pilar de sis. En els castells de dues persones de base, cal comptar, a més de la pinya, tots els pisos de dos, fins que hi ha un nen o una nena acotxat a quatre grapes –l’acotxador o aixecador–, damunt del qual passarà l’enxaneta. Així, cinc pisos de dues persones –incloent-hi els baixos– i dos pisos d’un noi o d’una noia cadascun fan un dos de set.

El recompte dels castells de tres i de quatre persones d’estructura s’efectua seguint el mateix procediment: primer es compten els pisos de tres o quatre persones, sense oblidar la pinya. Quan s’arriba a dalt, hi ha una diferència: un pis format únicament per dos nois o noies –els dosos–, damunt el qual hi ha l’aixecador i l’enxaneta, respectivament.

El conjunt format pels dosos, aixecador i enxaneta rep el nom de pom de dalt i cal comptar-lo sempre com tres pisos. Així, un tres de vuit és format per cinc pisos de tres persones –incloent-hi els baixos– i el

pom de dalt.

Per familiaritzar-nos amb el llenguatge casteller posarem l’exemple de l’estructura bàsica d’un castell: un tres de vuit.

El primer pis, el de terra, s’anomena pinya; el segon pis, els segons; el tercer pis, els terços; el quart pis, els quarts; el cinquè pis, els quints, el sisè pis, els dosos; el setè pis, l’acotxador i el vuitè pis, l’enxaneta. A aquests tres últims pisos, com ja hem dit més amunt, se’ls diu pom de dalt.

El castell de cinc persones de base és una mica més complicat, però tampoc massa: la primera cosa a destacar és que no ens trobem davant una estructura formada per tots els components de cada pis agafats pels braços o les espatlles formant una rotllana, com és el cas dels dos, tres i quatre. El castell de cinc és, en definitiva i per entendre’ns, un castell de tres enganxat a un de dos. Cadascuna de les dues estructures, i aquesta és l’altra gran diferència, té el respectiu pom de dalt. Un sol enxaneta, però, ha de traspassar i fer l’aleta damunt dels dos aixecadors. El castell només es considera carregat quan fa l’aleta damunt el segon aixecador, el de la banda contrària per on ha pujat. La forma de comptar és idèntica a les anteriors: un cinc de vuit és format per cinc persones de base –baixos inclosos– i el pom

de dalt, doblat pel que fa a dosos i aixecador, però amb un sol enxaneta.

Dintre de la varietat d’aquestes construccions, n’hi ha algunes de peculiars, però força habituals:

-Castell amb pilar o agulla al mig. Es tracta d’un castell de quatre persones de base –menys habitualment, de tres– que du a l’interior un pilar que va quedant al descobert a mesura que es desmunta el castell. L’aixecador o enxaneta del quatre passa a l’interior i fa l’aleta en el pilar. Es considera carregat quan queda visible tot el pilar i damunt la pinya o folre ningú el subjecta. Els pilars sempre tenen dos pisos menys que el castell: així, un quatre de vuit amb l’agulla du un pilar de sis a l’interior.

-Castell aixecat per sota. És un castell que es basteix a l’inrevés, començant pel pom de dalt i enlairant-lo a força de braços. S’aixequen per sota pilars i castells de tres persones de base. En aquests darrers, l’enxaneta se situa al costat dels dosos i no se’n mou fins que el castell està plenament alçat, que és quan puja damunt l’aixecador i fa l’aleta. Aleshores el castell es descarrega normalment. Els pilars, en canvi, poden descarregar-se normalment o fer-ho un altre cop per sota.

-Castell amb folre. El folre és una pinya reduïda, amb els elements primordials del peu, que es col·loca damunt la pinya. S’utilitza en castells com el pilar de set, el dos de vuit i el tres i quatre de nou, per tal de subjectar els segons i reforçar els terços, els castellers que conformen el tercer pis.

-Castell amb folre i manilles. Les manilles són una tercera pinya, encara més reduïda que el folre, que va damunt d’aquest darrer. S’utilitza en castells encara més inestables, com el pilar de vuit i el dos de nou, per tal de poder subjectar els terços i reforçar els quarts, les persones del quart pis.

-Castell net. Es diu d’un castell que és net quan els baixos resten lliures i no estan subjectats, de manera visible, per cap element de la pinya. Un castell es fa net com a prova d’un castell d’un pis més o quan no es té el nombre suficient de persones per fer-ne un de més alt. Al segle XIX, també s’utilitzava l’expressió net per referir-se a castells que normalment duien folre i en aquell cas no: per exemple, un quatre de nou net era un quatre de nou sense folre.

La nostra intenció a explicar cada un dels elements i construccions és perquè quan estem a plaça puguem començar a distingir amb més claredat les diverses construccions que s’hi fan. Cal tenir en compte, també, que els castells es fan per ser carregats –és a dir, perquè l’enxaneta faci l’aleta– i ser descarregats, és a dir, desmuntats després completament. Si el castell només ha estat carregat perquè ha caigut després de l’aleta, ha fet llenya i la colla ja no el tornarà a intentar, perquè es considera que ja l’ha assolit. Però si no ha pogut carregar-lo, el més probable és que ho torni a provar.

Assajar, assajar, provar, provar... Aquesta és l’ànima i la força dels nostres MATOSSERS que en ser a plaça ens fan vibrar. I, si som optimistes, des que van començar han anat assolint fites que, nosaltres, observadors de les seves proeses, valorem molt. I com sempre, el crit d’Amunt! ha de ser la veu de tots a plaça.

I recordem que no hi ha castells sense gralles i tabal, i que és precisament la música de les gralles, el toc de castell, el que va avisant tots els castellers en quin punt és el castell, quan l’enxaneta fa l’aleta, quan es comença a descarregar... I per acabar, no oblidem tampoc que els castells s’han de veure, però que encara millor és viure’ls i una de les maneres més participatives és posar-se a la pinya d’un castell, en el darrer cordó. Allí és on es nota la vibració, on se senten tots els moviments... I així, en definitiva, serem un més del col·lectiu de gent que fa que sigui excepcionalment contemporani un fet tradicional difícil d’entendre en tota la seva magnitud si no es viu en pròpia pell. No endebades la cultura popular és, per damunt de tot, participativa.

Joan Vilaseca i Figueras

(La part tècnica d’aquest article ha estat possible gràcies a la consulta dels Quaderns de Cultura Popular, Barcelona, 2000.)

Nom i cognoms Alexandra Gimó Alexandre Rovira Gregoria Ochoa

Edat 7 anys 50 anys 70 anys

On vius? A Corbera de Dalt A Barcelona A Martorell

Professió Estudiant Educador social Jubilada

Quan vas entrar a la Colla?

El març del 2010 El 2006 Fa més o menys 5 anys

Per què? Perquè la meva mare em va preguntar si volia fer esport.

El meu germà em va entabanar, la Cèlia pujava...

Perquè és maco i és ideal per fer en família.

Un color Blau Blau marí Vermell

Una pel·lícula Caçadors de dracs 2001, una odissea de l'espai Allò que el vent s'endugué

Un menjar Costelles Tacos al pastor Cocido. M'agrada cuinar per als altres.

Un llibre La Minnie va a l'escola Frankenstein educador, de Merieu

Las santas rojas, de Josebe Martínez

Mar o muntanya? Muntanya Muntanya Les dues coses

Un número 35 99 9

Una estació de l’any Primavera Estiu Estiu

Unes vacances Anar al Marroc Mèxic On sigui

Una ciutat Barcelona Salzburg Barcelona

Una cançó “Fifteen” "Les copains d'abord", de Brassens

"Quince años tiene mi amor", del Duo Dinámico

Una olor Maduixa Cafè Roses

Una afició Pujar castells La música Llegir

Un esport Esquí Judo Caminar

Un animal Conill Linx Gos

Un desig per al futur No ho sé Independència Millors dirigents al món

Mitjà de transport Avió Bicicleta Tren

Fred o calor? Calor Calor Calor

Millor moment del dia Tarda El vespre Migdia

Cinema o teatre? Teatre Cinema Tots dos

Un paisatge Muntanya Tulum, des de la fortalesa mirant al mar

Camp de cereals

Un adjectiu per definir-te Alegre Perseverant Intolerant amb la mentida

Una beguda Aigua Cafè Aigua

Una virtut Xerraire Treballador Sóc condescendent.

Un defecte Seure malament a les cadires

Treballador Sóc exigent.

Una fruita Plàtan Pera Poma

Un tacte Suau El del cabdell de llana Suau

Mato-tests

Marta Magriñá Prats

VOLU

NTA

RIA

T PE

R L

A LL

ENG

UA

Vols formar part

d’una parella lingüística?

El Servei Local de Català posa en marxa la 13a edición del Voluntariat per la llengua.

Si tens una hora lliure a la setmana Si vols ajudar a parlar en català algú que està aprenent Si vols practicar el català

Adreça’t al Servei Local de Català i informa-te’n abans del 7 de febrer.

Servei Local de Català Ca n’Ametller C. de Jacint Verdaguer, 95 bis Tel.: 93 680 37 32 A/e: slcmolins@cpnl.cat

www.vxl.cat