tiu L’aigua, Resum execu - UNESDOC Databaseunesdoc.unesco.org/images/0014/001444/144409cat.pdf ·...

http://www.unesco.org/water/wwap

L’aigua,una responsabilitat compartida

Segon informe mundial de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics

Resu

m e

xecu

tiu

UN-WATER/WWAP/2006/3


1

Cada vegada són més les iniciatives que, tant a nivell global com a nivell local, promouen una gestióeficient i responsable de l’aigua. Localment, els esdeveniments dels darrers anys, especialment elsconflictes relacionats amb l’aigua, els períodes de sequera i d’inundacions, l’escassetat d’aigua i laprojecció de grans infrastructures associades al transport de l’aigua, han sensibilitzat la població versla importància d’aquest recurs vital, imprescindible però limitat.

A escala global, les implicacions d’una gestió sostenible i eficient del cicle de l’aigua van més enllà is’enllacen amb la necessitat de reduir la pobresa, la fam i la malnutrició i augmentar la qualitat de vidade la població del planeta que encara avui en dia no disposa d’accés a l’aigua potable (1.100 milions depersones) ni a sistemes de sanejament (2.400 milions de persones).

El disseny d’una gestió integrada de l’aigua incorpora una gran complexitat de factors que permetenaportar els serveis essencials a la població del planeta que encara no en disposa i alhora garanteix unús sostenible de l’aigua per a les generacions futures.

L’any 2000, la Cimera de les Nacions Unides va adoptar el que es coneix com a objectius dedesenvolupament del mil·lenni, 8 objectius clau per a la humanitat, que s’han d’assolir abans del 2015i que pretenen contribuir a un desenvolupament més equitatiu i sostenible. En concret, l’objectiunúmero 7 desenvolupa fites relacionades amb la protecció del medi ambient, com per exemple “reduira la meitat d’aquí el 2015 el percentatge de persones sense accés a l’aigua potable”.

A més, actualment ens trobem a l’inici de la Dècada Internacional per a l’Acció «Aigua, font de vida»

(2005-2015), que té entre les seves prioritats l’accés a l’aigua potable, el sanejament i la higiene idesenvolupar estratègies per lluitar contra l’escassetat de l’aigua i els riscs de desastres naturals.

Una de les aportacions, a nivell conceptual, més significatives de les Nacions Unides en aquest context,és l’edició de l’Informe de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics en el Món,elaborat pel Programa Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics de les Nacions Unides. La primeraedició es va realitzar l’any 2003 i recentment s’ha presentat el segon informe.

La traducció al català d’aquest resum executiu del segon Informe de les Nacions Unides sobre elDesenvolupament dels Recursos Hídrics en el Món no ha estat casual. La societat catalana,especialment els darrers anys, està esdevenint conscient de la problemàtica relacionada amb l’aigua, jasigui per manca de disponibilitat d’aigua en èpoques de sequera com per la necessitat d’un estalvi i unagestió més eficient de l’aigua en tots els àmbits: domèstic, industrial i agrícola.

Unescocat i la Fundació Agbar volem aportar aquest element de reflexió i d’informació a la societat pertal de contribuir a millorar la gestió dels recursos hídrics en el món.

Agustí Colomines i Companys Luís Ángel Gutiérrez FernándezDIRECTOR D’UNESCOCAT DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACIÓ AGBAR



Per a alguns, la crisi de l’aigua és haver de caminar llargues distàncies cada dia per portar prou

aigua per beure, neta o bruta, tot just per anar fent. Per a d’altres, vol dir patir els efectes d’una

desnutrició que es podria evitar o de malalties causades per la sequera, les inundacions o un

sanejament inadequat. D’altres pateixen la crisi de l’aigua en forma de manca de diners, d’entitats

o de coneixement per solucionar els problemes locals del consum i la distribució de l’aigua.

Molts països encara no estan en camí d’assolir les fites

dels objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM)

—fet que amenaça la seva seguretat, el seu

desenvolupament i la seva sostenibilitat ambiental—

i milions de persones moren cada any de malalties que es

transmeten per l’aigua i que es poden tractar. Mentre la

contaminació de l’aigua i la destrucció dels ecosistemes

augmenten, presenciem les conseqüències que el canvi

climàtic, els desastres naturals, la pobresa, la guerra, la

globalització, el creixement demogràfic, la urbanització i

la malaltia —fenòmens que incideixen sobre el sector de

l’aigua— tenen sobre una gran part de la població del

món.

És prou sabut que la gestió sostenible i equitativa de

l’aigua s’ha d’exercir d’una manera integrada, que

l’avaluació del recurs és la base d’un procés decisori

racional i que les capacitats nacionals per realitzar

aquestes avaluacions han de rebre suport i s’han

d’ampliar dins dels àmbits locals a partir de la iniciativa

internacional. Per tant, és importantíssim divulgar arreu

del món el millor coneixement possible sobre l’estat dels

recursos d’aigua dolça del planeta.

L’informe triennal sobre el desenvolupament dels

recursos hídrics posa les bases per a un sistema de

supervisió mundial ininterrompuda i mostra el

funcionament del sistema de les Nacions Unides, a

partir de les perspectives i el coneixement pràctic

dels 24 organismes de l’ONU que constitueixen

ONU-Aigua, en col·laboració amb els governs

i altres entitats relacionades amb les

qüestions de l’aigua dolça.

L’aigua, una responsabilitat compartidaSegon informe mundial de les Nacions Unides sobre el desenvolupamentdels recursos hídrics (WWDR2)

L’aigua, una responsabilitat compartida (març del 2006)

és el principal resultat de la segona fase del Programa

Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics (PMARH),

fundat l’any 2000 com una resposta col·lectiva del

sistema de l’ONU per ajudar els països a assolir els seus

compromisos en els principals problemes relacionats amb

l’aigua. El Segon informe sobre el desenvolupament dels

recursos hídrics ofereix una avaluació completa i holística

de l’aigua del planeta i incorpora les qüestions de la

governança de l’aigua, l’accés al coneixement i els reptes

específics de la gestió de l’aigua a la teoria i la pràctica

actuals del desenvolupament, en totes les grans

interseccions de l’aigua, el benestar i el

desenvolupament.

Tenint en compte les necessitats dels usuaris, l’informe

del 2006 té una clara orientació pràctica, presenta les

millors pràctiques i exhaustives anàlisis teòriques per

ajudar a estimular idees i accions per a una millor

administració en el sector de l’aigua. L’ús de centenars de

mapes, taules, figures, exemples, indicadors i estudis de

cas posa de manifest que només la nostra cooperació

mundial ajudarà a garantir una gestió integrada,

equitativa i sostenible del recurs més valuós del món:

l’aigua.



ÍndexPrefaci. . . . . . . 3

SECCIÓ 1 - CONTEXTOS VARIABLES

Capítol 1: Viure en un món que canvia . . . . . . . 5

Capítol 2: Els reptes de la governança (PNUD, amb FIDA) . . . . . . . 9

Capítol 3: L'aigua i els assentaments humans en un món en procés d’urbanització(ONU-HABITAT) . . . . . . . 12

SECCIÓ 2 - SISTEMES NATURALS VARIABLESCapítol 4: L'estat del recurs (UNESCO i OMM, amb AIEA) . . . . . . . 14

Capítol 5: Els ecosistemes costers i d’aiguadolça (PNUMA) . . . . . . . 17

SECCIÓ 3 - ELS REPTESDEL BENESTAR HUMÀI EL DESENVOLUPAMENT

Capítol 6: Protegir i promoure la salut humana(OMS i UNICEF) . . . . . . . 19

Capítol 7: L’aigua per a l’alimentació,l’agricultura i els mitjans de subsitència rurals(FAO i FIDA) . . . . . . . 23

Capítol 8: L’aigua i la indústria (ONUDI). . . . . . . 26

Capítol 9: L'aigua i l’energia (ONUDI). . . . . . . 29

SECCIÓ 4 - LES RESPOSTESDE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ

Capítol 10: Gestionar els riscos: garantir els guanys del desenvolupament(OMM, EIRD i UNU) . . . . . . . 32

Capítol 11: Compartir l’aigua (UNESCO) . . . . . . . 35

Capítol 12: El valor i el preu de l’aigua(ONU-DAES) . . . . . . . 37

Capítol 13: Aprofundir el coneixement ireforçar la capacitat (UNESCO) . . . . . . . 40

SECCIÓ 5 - COMPARTIRLES RESPONSABILITATS

Capítol 14: Estudis de cas: cap a un modelintegrat . . . . . . . 43

Capítol 15: Conclusions i mesures recomanades . . . . . . . 45

Crèdits de les fotos . . . . . . . 48Formulari de comanda . . . . . . . 49Enquesta . . . . . . . 50

Des de la publicació del Primer informe mundial sobre eldesenvolupament dels recursos hídrics (2003), ara fa tres anys, el món haestat testimoni de grans canvis. S’han produït molts desastres relacionatsamb l’aigua: el tsunami de l’oceà Índic del 2004, els huracans del 2004 i el 2005 al Carib, al Pacífic occidental i als Estats Units d’Amèrica, lesinundacions del 2005 a l’Europa central i oriental i a moltes regions més,i les greus sequeres del Níger, Mali, Espanya i Portugal. Tots aquestsfenòmens ens recorden el poder destructiu de l’aigua i el sofriment quela manca d’aigua provoca a tantes regions del món.

Aquests episodis extrems només són els casos més destacats dels canvisfonamentals que afecten els recursos hídrics arreu del món. En moltscasos, aquesta evolució està molt probablement relacionada amb elscanvis lents, però persistents, dels climes mundials, un fenomen que esveu corroborat cada cop per més proves: la combinació d’una reducció dela precipitació i de l’augment de l’evaporació a moltes regions estàreduint les quantitats d’aigua dels rius, els llacs i els mantells freàtics.Paral·lelament, l’augment de la contaminació danya els ecosistemes i lasalut, la vida i l’estil de vida d’aquelles persones que no tenen accés auna aigua potable adequada i a instal·lacions de sanejament bàsic.

Els grans canvis demogràfics també afecten greument la qualitat i laquantitat d’aigua dolça disponible a tot el planeta. Mentre els països mésdesenvolupats gaudeixen de poblacions relativament estables, les regionsmenys desenvolupades del món solen presentar un creixement ràpid i canvis de poblacions, sobretot als pobles i a les petites i grans ciutats. A moltes de les àrees urbanes que creixen ràpidament s’està demostrantla impossibilitat de construir la infraestructura necessària persubministrar aigua i proporcionar serveis de sanejament a la població.Això té conseqüències negatives per a la salut, la baixa qualitat de vida i,en molts casos, provoca malestar social. A les demandes urbanes d’aiguas’hi ha d’afegir les cada cop més grans demandes d’aigua per a laproducció d’aliments, la creació d’energia i els usos de la indústria.

Els grans canvis en la distribució geogràfica de les poblacions esprodueixen en diferents contextos i moltes vegades agreugen elsproblemes de l’aigua i les tensions socials. A Darfur, per exemple, hi hadesplaçats interns i refugiats transfronterers. Els immigrants legals i il·legals fan augmentar les poblacions a certes parts dels Estats Units i l’Europa occidental, i a d’altres regions. A moltes destinacions devacances, el turisme exerceix sovint una gran pressió sobre elsubministrament d’aigua d’aquestes regions. Tant si és conseqüència d’unmalestar continuat com d’un estat de guerra, d’activitats terroristes o dela inestabilitat econòmica, els moviments de població tenen un impacteconsiderable sobre la disponibilitat d’aigua arreu del món.

PREFACI

L’aigua,una responsabilitat compartida

Segon informe mundial de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics

3


4

R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A

PR

EF

AC

I

És enfront d’aquests canvis en la situació mundial —alguns de ràpids i molt evidents, altres d’insidiosos peròpersistents— que s’ha d’avaluar la governança dels recursos hídrics. Aquest segon informe, L’aigua, unaresponsabilitat compartida, contraposa les qüestions relatives a l’aigua amb l’evolució de les circumstànciesgenerals i posa l’accent en les qüestions relatives a la governança.

Per als governs és extremament difícil fer front eficaçment als nombrosos problemes interrelacionats que tenena veure amb l’aigua. No tan sols és difícil per als ministeris dels governs nacionals col·laborar eficaçment, sinóque els problemes es veuen agreujats quan moltes de les decisions administratives s’han d’adoptar en àmbitssubnacionals i comunitaris, ja que la relació i la cooperació entre els diferents nivells de govern sol ser, en el millor dels casos, molt feble. Els reptes per als òrgans de govern de vincular les ONG i el sector privat perresoldre les qüestions de l’aigua encara compliquen més l’administració i el procés decisori. La tasca degestionar l’aigua és encara més complexa quan els rius travessen països diferents. L’establiment de relacions de cooperació entre els trams alts i els trams baixos dels rius és cada cop més important, ja que la meitat de la població del món viu en conques o sobre aqüífers que travessen les fronteres internacionals.

Un dels objectius importants del Programa Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics —fundat l’any 2000 a petició dels governs representats en la Comissió sobre Desenvolupament Sostenible— és, per tant, ajudar elsgoverns a crear i implantar plans nacionals de gestió de l’aigua. Per això, s’han fets molts estudis de casos realsque s’han inclòs en l’informe. En el primer informe, es van incloure set casos en què hi havia implicats 12països per il·lustrar la varietat de circumstàncies en diferents regions del món. Des d’aleshores, el nombred’estudis de casos ha arribat a 6 i a 41 països implicats. En un sol volum és impossible parlar amb tot detall detots els casos. Per això hem decidit resumir els estudis de casos en l’informe i publicar els detalls de cada estudial nostre lloc web. Aquesta estratègia també ens permet fer totes les actualitzacions necessàries a mesura que disposem de noves dades i informacions.

A mesura que avancem en la Dècada Internacional per a l’Acció, «L’aigua, font de vida» (2005-2015) elsinformes mundials sobre el desenvolupament dels recursos hídrics aportaran una sèrie d’avaluacions perfacilitar la supervisió del canvi en el sector de l’aigua, tant en l’àmbit mundial com en els cada cop mésnombrosos estudis de casos de països i conques. El propòsit de la Dècada és centrar-se en la implantació deprogrames i projectes relacionats amb l’aigua, i esforçar-se alhora per garantir la cooperació en tots els àmbits,inclosa la participació i la implicació de les dones, per assolir els objectius relacionats amb l’aigua i acordatsinternacionalment (Agenda 21, la Declaració del Mil·lenni de l’ONU i el Pla d’Aplicació de Johannesburg, aixícom les sessions 12a i 13a de la Comissió sobre Desenvolupament Sostenible). Entre les prioritats fixades perONU-Aigua per a la Dècada figuren l’escassetat d’aigua, l’accés a l’aigua potable, el sanejament i la higiene, i la reducció del risc de desastres, sobretot a l’Àfrica.

Els informes triennals sobre el desenvolupament dels recursos hídrics aportaran un contingut fonamental per a l’agenda de la Dècada (es preveu que les subsegüents edicions de l’informe apareguin el 2009, el 2012 i el 2015) i posaran les bases per a un sistema mundial de supervisió constant, que reunirà les competències i l’experiència dels 24 organismes de l’ONU que constitueixen ONU-Aigua, en associació amb els governs i altres entitats relacionats amb els problemes de l’aigua dolça.

Esperem que tant l’informe com les edicions posteriors us resultin informatius i estimulants.


Els reptes clau de la gestió contemporània de l’aiguanomés es poden entendre dins del context més aamplidels sistemes socioeconòmics mundials. Els canvis

demogràfics i els moviments de població; els canvis geopolítics,

amb noves fronteres i aliances; el ràpid desenvolupament de

les tecnologies de la informació i la comunicació, i els impactes

del canvi climàtic i les condicions meteorològiques extremes,

tots aquests factors fan del món un indret més difícil per als

responsables polítics. La pobresa, la guerra i les malalties

evitables encara afecten bona part de la població del món,

sovint als països en via de desenvolupament i en àrees urbanes

cada cop més densament poblades. Tots aquests són elements

de contextos amplis, i sovint variables, en els quals hem

d’emmarcar els nostres debats sobre la gestió dels recursos

hídrics.

És dins d’aquest escenari que els responsables mundials de

l’aigua han d’administrar un recurs que cada cop és més escàs i

variable. Per tal d’aprofitar al màxim les oportunitats de

desenvolupament d’una manera sostenible, això s’ha de fer dins

del context socioeconòmic de la conca corresponent. Les

pressions que afronten en aquesta tasca són moltes i variades.

Cada cop es considera més necessari un model de Gestió

Integrada dels Recursos Hídrics (GIRH) per tal de tenir en

compte tots aquests factors i aquestes qüestions

simultàniament a fi de garantir una gestió equitativa i

sostenible de l’aigua dolça. Aquest model integrat de la gestió

de l’aigua és un principi bàsic de l’informe i avala la perspectiva

adoptada en tots els capítols i en totes les àrees.

Els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM)plantegen importants fites mundials. L’establiment de fites

és essencial per centrar l’atenció i incentivar la participació en

qüestions clau del desenvolupament. Davant de la necessitat

d’accelerar la reducció de la pobresa i el desenvolupament

socioeconòmic, la Cimera del Mil·lenni del 2000 de l’Assemblea

General de les Nacions Unides va fixar vuit ODM amb fites

específiques i quantificables que s’han d’assolir abans del 2015

partint de nivells del 1990. Durant la Cimera Mundial sobre

Desenvolupament Sostenible del 2002, celebrada a

Johannesburg, es van establir

objectius addicionals relacionats

amb el sanejament i la

incorporació de la GIRH en els

plans nacionals.

El sistema de l’ONU ha assumitel lideratge per mirar de trobarvies per compartir els recursosdel planeta d’una manera mésequitativa, i oferir al mateixtemps més protecció enfrontdels perills natturals. Ja s’han

adoptat mesures per eradicar la

pobresa extrema, que afecta el 40

% de la població mundial. L’aigua ha d’exercir un paper decisiu

en aquesta empresa. Aquest informe analitza aquestes

qüestions, així com les evolucions i les reflexions actuals pel

que fa a la utilització d’eines de supervisió més precises i

adaptades al sector de l’aigua.

L’establiment de fites permet fixar objectius concrets i

quantificables alhora que se centra l’atenció en les qüestions

d’actualitat i es proporcionen incentius per adoptar mesures i

mobilitzar els recursos necessaris per assolir els objectius fixats.

Amb tot, no tan sols fan falta fites en un àmbit global, sinó

també nacional, subnacional i comunitari, on s’han d’adoptar

mesures concretes. Per això és indispensable una supervisió

periòdica i fiable. La creació d’aquest sistema de supervisió dels

objectius i les fites relacionades amb l’aigua també és un

element central d’aquest informe.

Per tal de supervisar el progrés assolit cap a aquestsobjectius del desenvolupament, necessitem fittes.Aquestes adopten la forma d’indicadors, que són estadístiques

ben definides que es poden interpretar més enllà de les xifres

C A P Í TO L 1 | V I U R E E N U N M Ó N Q U E C A N V I A

Hi ha prou aigua per a tothom. El problema que hem d’afrontar avui és sobretot un problema de governança: com compartir aquesta aigua i garantir al mateix temps la sostenibilitat delsecosistemes naturals. A dia d’avui, encara no hem assolit aquest equilibri.

5

A daltUn pou típic a Bahai, al nord-est del Txad, que també escompartia amb els refugiatsque arribaven del Sudan a principis del 2004.

1CAPÍTOL 1Viure en un món

que canvia


6


L’AIGUA I ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI

OBJECTIU 1. ERADICAR LA POBRESAEXTREMA I LA FAM

1

L’aigua és un factor de producció a gairebé totes

les empreses, ja siguin del sector agrícola,

industrial o serveis. La millora de la nutrició i la

seguretat alimentària redueix la susceptibilitat a

les malalties, com la sida i la malària, entre

altres. L’accés a l’electricitat és clau per millorar

la qualitat de vida en l’era moderna. La

competència entre els diversos sectors s’ha

d’equilibrar per mitjà de polítiques que

reconeguin la capacitat i la responsabilitat de

tots els sectors per tractar els problemes de la

pobresa i la fam.

Fites:■ Reduir a la meitat, entre el 1990 i el 2015,

la proporció de persones amb una rendainferior a un dòlar al dia

■ Reduir a la meitat, entre el 1990 i el 2015, la proporció de persones que pateixen fam

Indicadors de l’informe relacionats amb l’aigua:■ Percentatge de persones desnodrides■ Percentatge de persones pobres que viuen a

les àrees rurals■ Importància relativa de l’agricultura■ Regadiu com a percentatge de la terra

cultivada■ Importància relativa de les extraccions

d’aigua de l’agricultura en el balanç hídric■ Extensió de la terra salinitzada pel regatge■ Importància de les aigües subterrànies en el

regatge■ Suplement d’energia dietètic

vegeu el capítol 7, «L’aigua per al’alimentació, l’agricultura i els mitjans de

subsistència rurals»

■ Tendències en el consum industrial d’aigua■ Consum d’aigua per sector■ Emissions de contaminació orgànica per

sector industrial■ Productivitat industrial de l’aigua■ Tendències en la certificació ISO 14001,

1997-2002■ Accés a l’electricitat i el consum domèstic■ Producció d’electricitat per combustible,

1971-2001

■ Capacitat de producció d’energiahidroelèctrica, 2002

■ Subministrament total d’energia primàriaper combustible

■ Intensitat de carboni de la producciód’electricitat, 2002

■ Volum de l’aigua dessalinitzada produïda

vegeu el capítol 8, «L’aigua i la indústria»vegeu el capítol 9, «L’aigua i l’energia»

OBJECTIU 2. UNIVERSALITZARL’EDUCACIÓ PRIMÀRIALa promoció d’un entorn escolar pròsper és un

element essencial per garantir l’accés universal a

l’educació i reforçar l’escolarització, l’assistència, la

retenció i el rendiment escolar; el nivell dels

professors millora. En aquest sentit, és essencial

l’accés a serveis adequats d’aigua potable i

sanejament.

Fita:■ Garantir que, per al 2015, els infants de tot

el món, nens i nenes per igual, puguinacabar un cicle complet d’educació primària

Indicador de l’informe relacionat ambl’aigua:■ Índex de coneixement

vegeu el capítol 13, «Aprofundir elconeixement i reforçar la capacitat»

OBJECTIU 3. PROMOURE LA IGUALTAT DEGÈNERE I L’AUTONOMIA DE LA DONAL’educació de les dones i les noies els permetrà

explotar el seu potencial i participar plenament

en l’esforç del desenvolupament.

Fita:■ Eliminar les desigualtats de gènere en

l’educació primària i secundària,preferiblement per al 2015, i en tots elsnivells educatius abans del final del 2015

Indicador de l’informe relacionat ambl’aigua:■ Accés a la informació, participació i justícia

en les decisions relacionades amb l’aigua

vegeu el capítol 12, «El valor i el preu de l’aigua»

OBJECTIU 4. REDUIR LA MORTALITATINFANTILLes millores en l’accés a l’aigua potable i un

sanejament adequat ajudaran a prevenir la

diarrea i posaran el fonament del control de la

transmissió dels cucs pel sòl i de

l’esquistosomosi, entre altres patògens.

Fita:■ Reduir en dues terceres parts, entre el 1990

i el 2015, la mortalitat dels menors de cincanys

Indicadors de l’informe relacionats ambl’aigua:■ Mortalitat dels infants menors de cinc anys■ Prevalença dels infants menors de cinc anys

amb un pes inferior al normal■ Prevalença de l’atròfia entre els infants

menors de cinc anys

vegeu el capítol 6, «Protegir i promoure la salut humana»

OBJECTIU 5. MILLORAR LA SALUTMATERNALa millora de la salut i la nutrició redueix la

susceptibilitat a l’anèmia i altres malalties que

afecten la mortalitat materna. Una quantitat

suficient d’aigua neta destinada a la higiene

abans i després del part redueix el nombre

d’infeccions mortals.

Fita:■ Reduir en tres quartes parts, entre el 1990 i

el 2015, la ràtio de mortalitat materna

Indicador de l’informe relacionat ambl’aigua:■ AVAD (anys de vida ajustats per

discapacitat)

vegeu el capítol 6, «Protegir i promoure lasalut humana»

OBJECTIU 6. COMBATRE LA SIDA, LA MALÀRIA I ALTRES MALALTIES

1 Tot i que la indústria i l’energia no es tracten directament en els objectius de desenvolupament del mil·lenni, sí que exerceixen una funció important a l’hora de proporcionar ocupació,renda i un nivell de vida millor.


7

C A P Í TO L 1 | V I U R E E N U N M Ó N Q U E C A N V I A

SE

CC

IÓ 1

2 Només s’indiquen les fites més pertinents d’aquest objectiu.

Els serveis de subministrament d’aigua i

sanejament apropiats redueixen la susceptibilitat

a la sida i altres malalties principals i també la

seva gravetat.

Fites:■ Haver aturat i començat a reduir, de cara a

l’any 2015, la propagació de la sida■ Haver aturat i començat a reduir, de cara a

l’any 2015, la incidència de la malària ialtres malalties principals

Indicador de l’informe relacionat ambl’aigua:■ AVAD (anys de vida ajustats per

discapacitat)


OBJECTIU 7. GARANTIR LASOSTENIBILITAT AMBIENTALLa salubritat dels ecosistemes és essencial per a

la conservació de la biodiversitat i el benestar

humà. La nostra seguretat alimentària i tota una

sèrie de béns i serveis ambientals depenen dels

ecosistemes d’aigua dolça.

Fita:■ Incorporar els principis del desenvolupament

sostenible en les polítiques i els programesnacionals i invertir la pèrdua de recursosambientals

Indicadors de l’informe relacionats ambl’aigua:■ Índex d’estrès hídric■ Desenvolupament de les aigües subterrànies■ Precipitació anual■ Volum dels recursos d’aigua renovables

anuals totals■ Recursos d’aigua renovables anuals totals

per capita■ Aigua superficial com a % dels recursos

d’aigua renovables anuals totals■ Aigües subterrànies com a % dels recursos

d’aigua renovables anuals totals■ Encavalcament com a % dels recursos

d’aigua renovables anuals totals■ Entrada com a % dels recursos d’aigua

renovables anuals totals

■ Sortida com a % dels recursos d’aiguarenovables anuals totals

■ Consum total com a % dels recursos d’aiguarenovables anuals totals

vegeu el capítol 4, «L’estat del recurs»

■ Fragmentació i regulació del cabal dels rius■ Nitrogen dissolt (NO3 + NO2)■ Tendències en la protecció dels hàbitats

d’aigua dolça■ Tendències en les espècies d’aigua dolça■ Demanda bioquímica d’oxigen (DBO)

vegeu el capítol 5, «Els ecosistemes costersi d’aigua dolça»

Fites:■ Reduir a la meitat, de cara a l’any 2015, la

proporció de persones sense accés sosteniblea un servei bàsic d’aigua potable isanejament

■ Haver aconseguit, de cara al 2020, unamillora significativa en la qualitat de vidad’almenys 100 milions d’habitants de barrismarginals

Indicadors de l’informe relacionats ambl’aigua:■ Índex de governança de l’aigua i el

sanejament urbans■ Índex de rendiment dels serveis públics de

l’aigua

vegeu el capítol 3, «L’aigua i elsassentaments humans en un món en

procés d’urbanització»

■ Accés a l’aigua potable■ Accés a un sanejament bàsic


OBJECTIU 8. CREAR UNA ASSOCIACIÓGLOBAL PER AL DESENVOLUPAMENT

2

L’aigua engloba una sèrie de valors que s’han de

reconèixer a l’hora de seleccionar les estratègies

de governança. Les tècniques d’avaluació són

una de les eines principals del procés decisori a

l’hora de distribuir l’aigua. Aquestes tècniques

afavoreixen un desenvolupament social,

ambiental i econòmic sostenible, així com la

transparència i la responsabilitat en la

governança. Els programes i les associacions de

desenvolupament haurien de reconèixer el rol

fonamental que l’aigua potable i el sanejament

bàsic exerceixen en el desenvolupament

econòmic i social.

Fites:■ Crear un sistema econòmic i comercial

obert, reglat, previsible i no discriminatori,que inclogui un compromís amb la bonagovernança, el desenvolupament i lareducció de la pobresa, en l’àmbit nacional iinternacional

■ Afrontar les necessitats especials dels païsossense sortida al mar i els petits estatsinsulars en via de desenvolupament

Indicadors de l’informe relacionats ambl’aigua:■ Proporció del sector de l’aigua en la despesa

pública total■ Ràtio del nivell real i el nivell ideal d’inversió

pública en subministrament d’aigua■ Taxa de recuperació del cost■ Preus de l’aigua com a percentatge de la

renda familiar

vegeu el capítol 12, «El valor i el preu de l’aigua»

■ Indicador d’interdependència hídrica■ Indicador de cooperació■ Indicador de vulnerabilitat■ Indicador de fragilitat■ Indicador de desenvolupament

vegeu el capítol 11, «Compartir l’aigua»

■ Índex de risc de desastres■ Índex d’avaluació de riscos i polítiques■ Índex de vulnerabilitat climàtica

vegeu el capítol 10, «Gestionar els riscos»

■ Progrés cap a l’aplicació de la GIRH

vegeu el capítol 2, «Els reptes de lagovernança»

L’AIGUA I ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI


8


SE

CC

IÓ 1

que les constitueixen per tal d’aportar una indicació de la

situació i l’orientació del sistema o el procés que es mesura.

Aquests indicadors han de complir criteris científics clars i

s’han de seleccionar per mitjà d’un procés que s’ha de

planificar i implantar amb molta cura, amb la participació de

les parts interessades, per tal que el seu desenvolupament sigui

un procés llarg i planificat. Aquests indicadors són eines molt

valuoses per als responsables polítics, que necessiten

informació per poder prendre decisions informades sobre la

distribució dels recursos escassos.

La creació d’indicadors per a aquest informe se centra en la

utilització i l’adaptació del coneixement, els conjunts de dades i

els indicadors existents per crear indicadors sòlids i fiables que

siguin fàcils d’utilitzar i d’entendre a fi de promoure una millor

gestió dels recursos hídrics. Aquest procés es fa a partir d’una

avaluació clara de l’estat dels recursos hídrics, la determinació

de la urgència de les qüestions crítiques relacionades amb els

recursos hídrics i la supervisió del progrés assolit cap al

compliment dels objectius de la política hídrica.

L’aigua és un recurs variable i això fa que sigui difícilmesurar-lo en l’espai i en el temps. Coordinar i

harmonitzar la recollida de dades tant a escala espacial com

temporal és, doncs, un factor molt important. Com que les

necessitats d’informació poden variar en funció de l’àmbit de

recollida (local, regional o mundial), és possible que els

indicadors creats per a una escala espacial no es puguin aplicar

a cap altra. Els 6 estudis de casos del PMARH serveixen com a

base per analitzar el canvi en el sector hídric, ja que posen de

manifest una sèrie d’hipòtesis en diferents regions

geogràfiques on les condicions de l’estrès relacionat amb

l’aigua i les circumstàncies socioeconòmiques són diferents.

Les escales temporals també plantegen reptes; per exemple, la

disponibilitat de l’aigua depèn molt de l’estació. Per això, un

valor anual mitjà de la disponibilitat de l’aigua podria amagar

una greu manca d’aigua en períodes secs i un excés d’aigua

durant l’estació humida.

L’aigua és un component essencial de la seguretat imoltes qüestions clau del desenvolupament teneniinfluència sobre els recursos hídrics i l’entorn natural. En

totes aquestes qüestions, la situació mai no és estàtica, sovint

canvia d’una manera difícil de predir. No obstant això, el punt

principal és l’abast fins al qual tots aquests problemes del

desenvolupament afecten els pobres i els desfavorits. Integrar

el màxim nombre possible de variables dins del marc de la

gestió de l’aigua a fi de reduir la vulnerabilitat i augmentar la

resiliència i la capacitat de recursos dels individus, les

comunitats i els governs, sobretot als països de renda baixa, és

un repte per a l’aplicació de la GIRH.

Les mesures destinades a reduir la pobresa, distribuir els

recursos equitativament i gestionar el risc, preservant alhora

els ecosistemes naturals, són un repte i una responsabilitat de

tots els àmbits de la societat. L’ONU, i la comunitat

internacional en general, té la responsabilitat d’adoptar

mesures, però aquesta responsabilitat s’ha de compartir amb

els governs nacionals i amb les comunitats subnacionals

i locals. Al final, cadascun de nosaltres tenim una

responsabilitat individual i hem d’actuar i aconseguir resultats,

no tan sols pel bé de la societat mundial, sinó també per a les

generacions futures.

A daltBarri de barraques de Kibera,Nairobi, Kenya.

DretaJoves rentant-se al riu, Índia.


Decisions com aquestes sobre la governança de l’aigua es

prenen a cada minut arreu del món. Els escenaris varien, com

les persones i els grups implicats: famílies urbanes i rurals,

barris, petites empreses i sales de juntes, oficines de governs

locals, estatals i nacionals, i l’escena internacional. En les

situacions de la vida real, la diferència entre disposar o no

d’accés diari a un subministrament just d’aigua és una qüestió

de supervivència. Com i qui governa l’aigua afecta els cursos

dels rius, els nivells freàtics i els nivells de contaminació. També

determina la proporció d’aigua entre els

usuaris de l’aigua dels trams alts i dels trams

baixos dels rius. La capacitat dels països de

proporcionar subministrament i sanejament

d’aigua per a tots i d’implantar estratègies de

reducció de la pobresa i plans de gestió

integrada dels recursos hídrics (GIRH) per

satisfer les noves demandes d’aigua i gestionar

els conflictes i els riscos depèn en gran mesura

de la seva habilitat per constituir sistemes de

governança sòlids i eficaços.

El concepte de governança ha evolucionati ha anat guanyant terreny durant l’últimadècada. En l’escena política internacional, la

qüestió de la governança es va descartar en el

diàleg Nord-Sud sobre el desenvolupament.

Avui, cada cop es té més en compte com una qüestió essencial

que s’ha de tractar en tots els àmbits. La formulació dels reptes

relacionats amb l’aigua en termes de governança ha permès

ampliar l’agenda de l’aigua. Com més va més s’accepta la

investigació de la corrupció, la supervisió dels processos de

democratització i dels desequilibris de poder entre els països

rics i els pobres i la població rica i la pobra. De fet, la

governança i la política es consideren cada cop més una part

del problema i, per tant, una part essencial de tota solució a les

crisis de l’aigua.

Durant els últims deu anys, els problemes de l’aigua han

ocupat un lloc preeminent en l’agenda política internacional.

Amb els objectius temporals per millorar la situació relacionada

amb l’aigua de milions de persones, adoptats dins dels recents

acords que es van assolir en la Cimera del Mil·lenni i en la

Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (CMDS) del

2002, s’han generat noves esperances i expectatives.

Paradoxalment, el finançament real del sector de l’aigua als

països en via de desenvolupament actualment s’està estancant.

Amb tot, podem veure signes positius en alguns països, com

ara Sud-àfrica, que han multiplicat els seus compromisos per

tal de complir els objectius nacionals i internacionals en

matèria d’aigua i desenvolupament.

L’estrès hídric se sol produir quan es limiten els dretsi les llibertats individuals. Si comparéssim per països la

disponibilitat d’aigua per capita i la governança democràtica,

veuríem que molts països s’enfronten a un repte doble:

l’escassetat d’aigua o l’estrès hídric i la limitació dels drets

polítics i les llibertats civils. Aquest és precisament el cas de

l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica. La reforma del sector de l’aigua,

per tant, no es pot separar de la reforma de la governança.

És molt poc probable que una participació més efectiva, la

transparència, la descentralització i la GIRH es puguin

consolidar en els sectors de l’aigua si el sistema global de

governança no ho permet. Dins del marc d’ampliació de

l’agenda de l’aigua, sembla cada cop més necessari harmonitzar

i coordinar els objectius i els principis internacionals relacionats

amb l’aigua amb altres règims internacionals, com ara les

aliances comercials mundials o regionals. Fins que les qüestions

C A P Í TO L 2 | E L S R E P T E S D E L A G O V E R N A N Ç A

9

2CAPÍTOL 2Els reptes de

la governança

PNUD(Programa

de les Nacions Unides per al

Desenvolupament)

amb

FIDA(Fons Internacional

de Desenvolupament Agrícola)

LLes decisions sobre la gestió de l’aigua són una prioritat màxima. Qui té dret a l’aigua i als seus beneficis?Qui adopta les decisions sobre la distribució de l’aigua i qui rep subministrament d’aiguua?A partir d’on, quan i com?

A daltEstació de perforacióhidràulica en un poble a propde Doropo, Costa d’Ivori.

DretaCanonades d’aigua als aforesde Gangtok, Sikkim, Índia.


10


relacionades amb l’aigua no s’integrin dins dels mecanismes

nacionals i internacionals de l’intercanvi comercial, l’estabilitat i

una governança més equitativa, les possibilitats d’assolir les

fites internacionals de l’aigua continuaran sent molt minses. Per

això, cal col·laborar amb els nous interlocutors externs al

domini de l’aigua per tal de crear xarxes de desenvolupament

de l’aigua més diversificades.

El desenvolupament està cada cop més arrelat ensistemes en què els governs, les empreses privades ii lasocietat civil col·laboren en projectes comuns. En les

últimes dècades, s’ha posat l’accent sobretot en l’increment del

rol del sector privat en la gestió de l’aigua. Amb tot, la

privatització completa dels serveis de l’aigua als països en via

de desenvolupament no ha pogut satisfer les expectatives de

millora i ampliació dels serveis de subministrament i

sanejament de l’aigua. Per això, cal intensificar el diàleg sobre

l’aigua entre els governs, la societat civil i el sector privat. Una

millor governança, combinada amb un model de gestió

integrada, més transparència, participació i diàleg en un clima

de confiança, podria afavorir les negociacions i reduir les

tensions dins del sector de l’aigua. Potser és una ingenuïtat

pensar que totes les disputes i les diferències es poden

resoldre, però una societat que vol posar remei als problemes

de l’aigua s’ha d’esforçar molt per instaurar institucions i

processos que puguin fer d’intermediaris en aquestes disputes

d’una manera eficaç (per mitjà del sistema judicial, els

mecanismes informals de resolució de conflictes i les

eleccions), o almenys reduir-ne les repercussions (per exemple,

compensant els grups vulnerables).

La reforma nacional de l’aigua està progressant, però devegades a un ritme molt lent. Per bé que s’ha progressat en

algunes àrees, com ara el reconeixement dels drets de l’aigua,

altres reformes necessàries —com ara la descentralització—

triguen molt. Les últimes mesures adoptades pels governs de

països de renda baixa destinades a delegar la responsabilitat no

han obtingut els resultats esperats. Els governs no

transfereixen les competències i els recursos necessaris i, en

alguns casos, fins i tot han retirat la responsabilitat que ja

havien delegat. Amb tot, la dificultat de posar en pràctica

reformes específiques com aquesta es deu sovint a problemes

d’organització de més envergadura dins del mateix sector.

En molts països en via de desenvolupament, el sector de l’aigua

i les seves institucions presenten problemes de fragmentació,

marginació i capacitat d’acció molt feble. Per desgràcia, la

marginació dels departaments i els ministeris de l’aigua dins

dels afers polítics globals és moneda corrent. Són molts els

països que no van complir l’objectiu de la CMDS del 2005

d’elaborar plans de GIRH. Al final, aquests plans, com els

objectius internacionals relacionats amb l’aigua que s’esforcen

per assolir, no tindran gaire valor si no es recolzen sobre la

legislació i una aplicació adequada.

Moltes reformes governamentals fracassen perquè maino s’arriben a aplicar. Com es poden millorar les perspectives

d’una aplicació eficaç? S’ha pogut observar que un programa

de reforma té moltes més possibilitats de reeixir si la seva

concepció comporta una certa racionalitat econòmica, i la seva

aplicació, sensibilitat política, i es presta una atenció constant a

les interaccions politicoeconòmiques i als factors

SE

CC

IÓ 1

Estat de preparació dels països per complir l’objectiu de Johannesburg sobre planificació en matèria de GIRHper al 2005

Regió Nombre de països estudiats Bon progrés Alguns pasos Fase inicial

ÀfricaÀfrica central 7 3 4Àfrica oriental 5 1 2 2Nord d’Àfrica/Mediterrani 5 1 3 1Sud d’Àfrica 12 2 5 5Àfrica occidental 16 2 4 10Total 45 6 17 22

Àsia i el PacíficÀsia central 8 2 4 2Xina 1 1Sud d’Àsia 6 4 2Sud-est d’Àsia 8 4 4Pacífic 18 2 8 8Total 41 5 20 16

Amèrica Llatina i el CaribCarib 6 6Amèrica central 7 2 3 2Amèrica del Sud 9 1 5 3Total 22 3 14 5Total 108 14 51 43

Font: GWP, 2003.


C A P Í TO L 2 | E L S R E P T E S D E L A G O V E R N A N Ç A

socioinstitucionals. Els països han d’intensificar les seves

actuacions i el seu compromís polític cap a l’aplicació dels

programes, els plans i la legislació actuals en matèria d’aigua.

Això contribuiria sens dubte a assolir els objectius

internacionals relacionats amb l’aigua.

Per lluitar contra la corrupció arreu del món, calredoblar els esforços i multiplicar les actuacionns en totsels àmbits. Cada any, la corrupció costa al sector de l’aigua

milions de dòlars. La corrupció desvia els escassos recursos

monetaris i redueix les perspectives d’un país de proporcionar

aigua i sanejament per a tothom. Per bé que de corrupció n’hi

ha a tots els països, en alguns es produeix d’una manera més

sistemàtica. Sovint es considera una pràctica corrent entre els

organismes públics i els ciutadans i el sector privat, com també

dins del mateix sector públic. Amb tot, la lluita contra la

corrupció guanya terreny. Moltes organitzacions bilaterals i

multilaterals, governs, organitzacions de la societat civil i

empreses privades estan elaborant actualment pautes i codis

de conducta interns i externs per tal de finançar els programes

de recerca i desenvolupament per afavorir la lluita contra la

corrupció i millorar la governança. No obstant això, per tal que

aquest moviment acabi de posar fi a la corrupció, haurà de

tenir en compte els punts següents:

■ la reforma del sector públic;

■ l’augment dels salaris dels funcionaris;

■ l’aplicació estricta de les regles i els reglaments existents;

■ la millora de la responsabilitat financera i la transparència;

■ la cooperació i la coordinació multilateral per fer un

seguiment dels moviments financers i supervisar

els contractes internacionals.

Els sistemes de governança estan molt lligats alsprocessos i el poder polítics. Per millorar la governança cal

la participació del poder polític i saber maniobrar en contextos

molt polititzats. La millora de la governança de l’aigua és un

repte que necessàriament comporta esforços de reforma que

no es limitin al sector de l’aigua. Les parts implicades en tots

els àmbits poden ajudar a la reforma treballant per a

l’elaboració de polítiques integrades i l’obtenció de resultats

que animin la participació i la descentralització de grups

d’interessos múltiples. A més, per aportar una contribució

estratègica al procés decisori i altres processos d’aquest tipus

caldrà que les parts implicades se sàpiguen moure a una escala

molt més gran en diferents contextos socials i polítics. Això vol

dir comprendre el joc polític i les seves regles.

No hi ha un sol camí per millorar la governança; cadasocietat ha de trobar el seu. És important crear les

institucions i els sistemes de governança que puguin donar

resposta d’una manera eficaç a les situacions caracteritzades

per la variabilitat, el risc, les incerteses i el canvi. La planificació

tradicional en relació amb l’aigua continua rígida i encara s’han

de desenvolupar marcs i institucions de governança que s’hi

puguin adaptar. S’ha de prestar més atenció a les institucions i

als enfocaments que puguin governar o guiar el procés

complex i imprevisible de la governança de l’aigua, essencial

per a la gestió a llarg termini en els àmbits regional i local, com

també en l’àmbit de les conques i els aqüífers. Això ens indica

que les solucions més adequades serien aquelles que posen

l’accent en la importància d’elaborar processos i estructures

que es puguin aplicar per resoldre problemes dins de les

situacions de restriccions econòmiques, entre altres, i en

contextos de canvi.

11

A daltUna dona modera el debat del grup Bubel Village Reflect,a Orissa, Índia. El grupanalitza els problemes locals de desenvolupament i decideix les accionscol·lectives que hand’emprendre.


12


3CAPÍTOL 3L’aigua i els assentamentshumans en un món en procésd’urbanització

ONU-HABITAT(Programa de les Nacions Unides per als AssentamentsHumans

S’ha constatat una tendència important arreu del móncap al creixement de la urbanització. A la majoria dels

països africans i asiàtics, la població emigra del camp per anar

a viure als assentaments urbans. A les perifèries de moltes de

les megalòpolis del món

hi ha una població que

no para de créixer. Un

altre fenomen, no tan

conegut però no per això

menys important, és el

creixement de moltíssims

pobles i ciutats petites, la

majoria dels quals

comencen a notar les

pressions de l’expansió

ràpida. Al món en via de

desenvolupament, amb

una població total que no

para de créixer, es preveu

que la xifra de la població rural global pràcticament no variarà,

mentre que les poblacions urbanes creixeran ràpidament. Amb

tot, hi seguiran havent diferències: l’Amèrica Llatina està molt

més urbanitzada que l’Àfrica o l’Àsia, per bé que a l’Àsia hi ha

algunes de les ciutats més grans del món. En canvi, en alguns

dels països més desenvolupats on la gran majoria de la

població viu a les ciutats, hi ha signes d’una migració inversa:

la població abandona les ciutats per tenir un nivell de vida més

alt als pobles més petits de la rodalia.

Les localitats costeres baixes cada cop estan mésdensament poblades. No tan sols moltes de les ciutats i

megalòpolis del món estan situades al litoral, sinó que les

densitats rurals a prop de la costa també augmenten. Moltes

d’aquestes localitats es troben per sota del nivell del mar o

molt a prop. Per això, la probabilitat d’inundacions augmenta

a mesura que puja el nivell del mar i s’incrementa la intensitat

i la freqüència de les tempestes. La vulnerabilitat de les

poblacions en aquestes regions planteja noves dificultats a les

autoritats civils.

Els reptes que planteja l’expansió de moltes ciutatsi megaciutats es compliquen per la inadequacióó de bonapart de la terra destinada a l’assentament humà. Aquest

és precisament el cas del món en via de desenvolupament. Els

territoris més adients per a l’assentament humà ja es troben

ocupats, mentre que els territoris restants, generalment

ocupats pels nous immigrants pobres, es troben sovint al fons

de les valls, on hi solen haver inundacions, o als vessants de les

muntanyes properes, que són llocs propensos a les

esllavissades. També hi ha altres regions on la implantació dels

serveis bàsics, com ara l’aigua potable i el sanejament, és més

difícil i cara. El problema es veu agreujat per la taxa

d’increment de la població, que supera amb escreix les

capacitats d’absorció de les comunitats. Les infraestructures

necessàries per donar servei a l’entrada de nous habitants no

es poden construir d’un dia per l’altre.

Els assentaments humans són els principals factors decontaminació dels recursos hídrics, per això éésindispensable una bona gestió de l’aigua i les aigüesresiduals per limitar la contaminació i reduuir els riscosper a la salut. L’expansió de les àrees urbanes i les fronteres

agrícoles sol afavorir la propagació de malalties. És poc

probable que aquest fenomen s’aturi, ja que la població

mundial no para d’augmentar, com també la pressió per

desenvolupar l’agricultura, fer carreteres i crear sistemes de

transport en àrees que abans no estaven habitades. A més, com

que les indústries se solen concentrar a les ciutats o a les

rodalies i la producció agrícola es concentra sobretot a les

àrees del voltant que es poden utilitzar, s’han de desenvolupar

Els reptes de la gestió dels recursos hídrics varien molt en funció del tipus d’assentament humà.L’’espectre dels tipus d’assentament va dels habitatges aïllats en zones rurals de molt baixa densitata les ciutats molt més denses i poblades i les megalòpolis, passant per les viles i els petits poblles.La meitat de la població mundial i la major part de la producció econòmica es concentra a les ààreesurbanes. Avui, les grans ciutats presenten un repte particular: arreu del món hi ha 400 ciutatss ambmés d’un milió d’habitants.

A daltBarri de barraques a Jakarta,a la vora del riu, Indonèsia.


13

C A P Í TO L 3 | L ' A I G U A I E L S A S S E N T A M E N T S H U M A N S E N U N M Ó N E N P R O C É S D ’ U R B A N I T Z A C I Ó

mesures per posar fre a la contaminació i introduir i mantenir

mecanismes eficients i segurs de subministrament d’aigua

potable i tractament d’aigües residuals. Això és bàsic per

garantir la salut de les poblacions i, en particular, dels habitants

de les grans poblacions urbanes. Si no se superen aquests

reptes, els efectes sobre l’expansió de les ciutats seran

desastrosos.

La gestió dels recursos hídrics sempre haurà de tenir encompte l’equilibri entre les necessitats deels diferentsusuaris de l’aigua. Això val tant per a les grans poblacions

urbanes com per a les comunitats rurals més petites. Les

necessitats d’aigua de la producció agrícola, l’energia i els

sectors industrials solen estar enfrontades. Així doncs, per bé

que l’accés a l’aigua neta per al consum i la higiene, el

sanejament i el tractament de les aigües residuals són una

necessitat primordial, també s’han de tenir en compte altres

necessitats.

Els assentaments humans ofereixen un marc d’actuacióideal. Els esforços per assolir els objectius de desenvolupament

del mil·lenni (ODM) pel que fa a l’aigua i el sanejament

s’hauran de concretar a les ciutats i els pobles. És aquí on es

concentra bona part de la producció industrial i les activitats

econòmiques i on es prenen les decisions més importants pel

que fa a la governança. El fort creixement físic i financer de les

ciutats en comparació amb els assentaments rurals més

dispersos fa que els reptes relacionats amb l’aigua tinguin un

caràcter cada cop més urbà. Els governs municipals exerceixen

una funció crucial en la gestió de l’aigua, ja que garanteixen

el subministrament d’aigua, el sanejament i l’eliminació de les

aigües residuals. La manera d’integrar les tasques relacionades

amb la governança de l’aigua dins d’uns marcs de política

ambiental i econòmica més amplis té una importància decisiva.

És en aquest àmbit que les iniciatives

normatives prenen cos i han de rebre

suport polític i administratiu, ja que

s’han de resoldre els conflictes i s’ha

d’assolir un consens entre les parts i

els interessos enfrontats. Les

actuacions s’han de coordinar i

gestionar en aquests àmbits per tal de

millorar significativament la vida

d’almenys 100 milions de persones que l’any 2020 viuran en

barris marginals.

SE

CC

IÓ 1

A daltBidons d’aigua a Santiago,Cap Verd.

Barri de barraques a Curitiba,Brasil.Font: Elaborat a partir d’estadístiques de l’ONU, 2004.

Distribució comparada de la població urbana mundial, 1950-2000

% d

e la

pob

laci

ó ur

bana

mun

dial

Àfrica Àsia Europa Amèrica Llatina Amèrica Oceaniai el Carib del Nord


14


4CAPÍTOL 4L’estat delrecurs

UNESCO(Organització de les Nacions Unides per a l’Educació,la Ciènciai la Cultura)

i

OMM(OrganitzacióMeteorològicaMundial)

amb

AIEA(Agència Internacional de l’Energia Atòmica)

Durant l’última dècada s’ha anat prenent consciència sobre la

necessitat de desenvolupar pràctiques sostenibles per tal de

protegir, gestionar i utilitzar amb eficàcia els recursos hídrics.

Les unitats naturals, com ara les conques hidrogràfiques i els

aqüífers, cada cop estan més reconegudes en els programes

nacionals i regionals. Amb tot, la concurrència de les diferents

pressions econòmiques, ambientals i socials sol donar lloc a un

augment del consum d’aigua, la competència entre els usuaris

i la contaminació dels ecosistemes, així com a pràctiques de

subministrament d’aigua molt ineficaces. Això s’explica pel fet

que el procés decisori, en gairebé tots els nivells, continua sota

el dictat de consideracions econòmiques i polítiques a curt

termini i no adopta la visió a llarg termini necessària per

implantar les pràctiques del desenvolupament sostenible. Per

tal que els nostres recursos hídrics continuïn oferint serveis

valuosos i beneficiosos, hem d’adoptar un compromís i una

sensibilització superiors per a la creació i el manteniment de

plantejaments i solucions a llarg termini.

Com que les funcions i les interaccions dels componentsdel cicle hidrològic no se solen valorar pleenament, ésdifícil establir estratègies adequades de protecció iprevenció. El clima, sobretot la precipitació i la temperatura,

és la variable principal que actua sobre els recursos hídrics, i

interactua amb les masses de terra, els oceans i la topografia.

Tanmateix, s’han de tenir en compte tots els components del

cicle hidrològic —precipitació, infiltració, escolament,

evaporació i transpiració— a l’hora d’elaborar plans de gestió de

l’aigua. És important que la funció que exerceix cadascun

s’entengui millor, per exemple com la pluja i la neu

subministren directament als ecosistemes terrestres i la

humitat del sòl una font d’aigua per al desenvolupament

agrícola i els ecosistemes terrestres, o quina incidència té la

fusió del gel sobre la disponibilitat de l’aigua a molts països.

Falten més dades sobre les aigües subterrànies i elsaqüífers, sobretot dels països en via dedesenvvolupament, on la manca de recursos hídricsadequats és més greu. Les aigües subterrànies poden ser de

gran valor, sobretot a les regions àrides, on l’aigua de superfície

sol ser escassa. Tot i que els aqüífers es poden explotar per

complementar els recursos de superfície insuficients, es corren

alts riscos si els aqüífers no es reabasten per l’acció natural o

humana. Només és qüestió de temps que s’esgotin aquests

recursos o siguin econòmicament inaccessibles. L’explotació

actual —un 50 % superior a la recàrrega— és molt elevada a

molts països de l’Orient Mitjà, el sud i el nord de l’Àfrica, l’Àsia,

certs països d’Europa i Cuba. Supervisar i comparar la

utilització d’aigües subterrànies i els volums de recàrrega en

àmbits nacionals i subnacionals és, per tant, vital, sobretot per

als aqüífers. D’aquesta manera es poden identificar les àrees on

s’han d’aplicar mesures correctives per mantenir la

sostenibilitat del desenvolupament de les aigües subterrànies.

Els recursos hídrics del planeta han de respondre a moltes demandes: el consum, la higiene,la prodducció d’aliments, energia i béns industrials, i el manteniment dels ecosistemes naturals.Els recurrsos hídrics del planeta, però, són limitats i la seva distribució és desigual. Això complica lagesttió de l’aigua, sobretot per a les autoritats competents, que han de fer front al repte de gestionari desenvolupar els recursos hídrics d’una manera sostenible davant de les pressions del creixementeeconòmic, els grans augments de població i el canvi climàtic.

A daltL’aigua de pluja es recull enaquest contenidor i es filtraper obtenir aigua potable a Komati, Suazilàndia.


Tot i que ja hi ha en marxa diverses iniciatives a gran escala per

millorar la supervisió i les xarxes, com a Europa i l’Índia, la

major part de les activitats d’avaluació, supervisió i gestió de

dades de les aigües subterrànies són pràcticament inexistents o

bé ineficaces a molts països en via de desenvolupament

i pateixen retallades pressupostàries a molts països

desenvolupats. Tal és el cas, sobretot, de l’Àsia i l’Àfrica, on els

programes de supervisió dels recursos hídrics han patit una

dràstica retallada. Cal ampliar la inversió financera per tal de

millorar el coneixement dels recursos d’aigües subterrànies

i dels sistemes d’aqüífers. Mentrestant, les regions que depenen

de les aigües subterrànies han de posar en pràctica programes

més complets de supervisió dels nivells i la qualitat de l’aigua.

A moltes regions del món, la influència humana té cadacop més importància que els factors naturals.. Els règims

fluvials es veuen molt afectats a moltes regions per la

construcció de preses i desviaments. Aquestes construccions

poden ser molt grans, com la Presa de les Tres Gorges a la Xina,

o petites, com la multitud de preses petites dels sistemes de

terrasses que hi ha als vessants de les muntanyes, molt comuns

al sud-est asiàtic, que, tot i ser petites, tenen un gran efecte

cumulatiu sobre els rius. Les preses actuen com a trampes molt

eficaces per als sediments. De fet, són tan eficaces que cada

presa té un període de «vida» determinat, després del qual el

llac queda completament ple i la presa deixa de ser eficaç.

La transformació del paisatge, o la supressió, la destrucció o la

degradació dels ecosistemes naturals, són el factor que exerceix

l’impacte més gran sobre la sostenibilitat dels recursos d’aigua

natural. La desforestació, la urbanització i l’increment de la

superfície destinada a l’agricultura afecten significativament la

qualitat i la quantitat dels fluxos d’aigua. A més, les

transformacions del paisatge compliquen la nostra capacitat de

predir els impactes sobre els recursos hídrics. Això fa que sigui

molt més difícil predir els efectes futurs del canvi climàtic.

La baixa qualitat de l’aigua i els subministramentsinsostenibles limiten el desenvolupament nacionaali poden tenir efectes negatius per a la salut i les

condicions de vida. Avui, podem reconèixer raonablement els

impactes que la contaminació i l’excés d’extraccions d’aigua de

superfície i aigües subterrànies tenen sobre la qualitat i la

quantitat de l’aigua. S’han de

finançar programes específics

per reduir aquests impactes

als països en via de

desenvolupament. D’altra

banda, als països i a les

conques hidrogràfiques, la

sensibilització sobre la

necessitat de disposar de

bones dades sobre la qualitat

de l’aigua guanya terreny.

Això és essencial per avaluar

els impactes i concebre

estratègies d’utilització i

reutilització de l’aigua per

satisfer les demandes de qualitat i quantitat.

Per fer front a una demanda que no para d’augmentar

15

C A P Í TO L 4 | L ’ E S T A T D E L R E C U R S

SE

CC

IÓ 2

A daltUn autobús travessa unaltiplà negat als Andes,Bolívia.

Font: IGRAC, 2004.

Taxa d’extracció d’aigües subterrànies com a percentatge de la recàrrega mitjana

Extracció d’aigües subterràniescom a percentatge de larecàrrega anual mitjana

Dades no disponibles

Contingut d’oxigen-18 dels cursos d’aigua al llarg del braç principal dels grans rius

Font: Aggarwal i Kulkarni, 2003.

Distància riu amunt (km)

Afluents de la capçalera de l’Amazones

Grans llacs

Aportació de les crescudes

AportaciódelsafluentsDarling

Mackenzie

Amazones

Danubi

Río Grande

Retorn de les aigüesresiduals

Evaporació delsembassaments

Aportaciódelsafluents


cal aportar solucions a problemes concrets. Com es pot

compensar la variabilitat natural del cicle hidrològic per tal que

el recurs estigui sempre disponible? Com es pot superar la

disponibilitat reduïda de la quantitat o la qualitat de l’aigua

que es deriva dels impactes humans i del desenvolupament?

Les estratègies de prevenció i

les noves tecnologies, que

augmenten els recursos

hídrics naturals, redueixen la

demanda i milloren l’eficàcia,

formen part de la resposta a

l’amenaça creixent sobre els

nostres recursos hídrics

disponibles. En el passat, les

solucions han inclòs

l’emmagatzematge de

l’escolament en

embassaments, el desviament

de rius des de les regions

amb abundància d’aigua a les

regions on l’aigua és escassa,

i l’extracció dels recursos dels

aqüífers, mètodes que han proporcionat aigua abundant en el

lloc i en el moment que feia falta. És probable que aquests

mètodes continuïn formant part de la majoria d’estratègies de

desenvolupament dels recursos hídrics. Per tal de satisfer les

demandes actuals i futures d’aigua, s’haurà de prestar més

atenció a models d’usos innovadors dels subministraments

naturals i les noves tecnologies. Els recursos hídrics no

convencionals, com ara la reutilització i la dessalinització de

l’aigua, cada cop s’utilitzen més i les noves tecnologies, com

ara la recàrrega artificial, també són cada cop més comunes. La

captació de l’aigua de pluja és un altre mètode utilitzat per

augmentar la disponibilitat de les fonts naturals d’aigua.

La reducció de la demanda d’aigua i els sistemes permillorar l’eficàcia han de ser una part integraal de lagestió moderna dels recursos hídrics. La majoria de climes

àrids pateixen escassetat d’aigua i per això han donat lloc a

tradicions molt antigues de conservació de l’aigua. Aquestes

tradicions es mantenen o es complementen amb pràctiques de

gestió de la demanda que afavoreixen l’eficiència, conegudes

com a gestió de la demanda d’aigua (GDA). No obstant això, els

climes tropicals i freds amb abundant precipitació estan

acostumats als projectes de subministrament d’aigua i

tendeixen a adoptar pràctiques de gestió particularment

adaptades a les seves condicions específiques. Amb tot, els

beneficis econòmics d’ampliar el període de vida de les plantes

de subministrament i tractament d’aigua i l’eficiència dels

sistemes de depuració poden ser considerables. Pel que fa al

medi ambient, la conservació permet el desviament de l’aigua

no utilitzada per mantenir els ecosistemes i també redueix els

nivells de contaminació en llacs, rius i aigües subterrànies. Tot i

que s’ha de promoure la GDA, cal modificar els models de

conducta de les institucions, els serveis públics i els individus,

un canvi per al qual caldrà educació, sensibilització i

compromís polític perquè la seva aplicació sigui eficaç.

Les avaluacions dels recursos hídrics aporten alscientífics, enginyers i gestors, i també als respoonsablesde les polítiques i la planificació, les bases a partir de lesquals es poden prendre decisiions. El procés de supervisió

(mesura, col·lecció i anàlisi) de la quantitat i la qualitat dels

recursos hídrics és la base per a la formulació de polítiques i

lleis destinades a mantenir la sostenibilitat dels recursos

hídrics. Les avaluacions dels recursos hídrics produeixen, per

tant, beneficis econòmics, socials i ambientals a totes les

conques i els aqüífers, tant dins dels països com a les regions

on hi ha recursos hídrics compartits per diferents països.

16


SE

CC

IÓ 2

A daltXangai, Xina

DretaRestes de menjar llençades alriu Mekong un cop acabadesles activitats del mercat diari,Vietnam.


C A P Í TO L 5 | E L S E C O S I S T E M E S C O S T E R S I D ’ A I G U A D O L Ç A

La implantació de programes de gestió integrada dels recursos

hídrics (GIRH) a escala regional i local, l’augment de l’aplicació

de models relatius als ecosistemes centrats en les conques

hidrogràfiques, el desmantellament de diverses preses

polèmiques a l’Amèrica del Nord, així com l’existència de molts

projectes de recuperació de rius i zones humides, indiquen que

aquests compromisos es prenen molt seriosament, per bé que

no a tot el món.

La salubritat dels ecosistemes d’aigua dolça és essencialper al manteniment de la biodiversitat i eel benestarhumà. La nostra seguretat alimentària, com també una àmplia

gamma de béns i serveis ambientals, depenen dels ecosistemes

d’aigua dolça. La biodiversitat d’aquests ecosistemes és molt

rica, hi ha moltes espècies endèmiques, però també és molt

sensible a la degradació ambiental i a la sobreexplotació.

Aquests ecosistemes, sovint anomenats aigües continentals,

consten de tota una sèrie d’hàbitats molt productius que

contenen una proporció significativa d’aigua dolça. Inclouen els

llacs i els rius, les zones humides i les planes d’inundació, petits

corrents, estancs, fonts i aqüífers. El terme «zona humida»

descriu un grup particular d’hàbitats aquàtics que representen

una varietat d’ecosistemes vegetals superficials —com ara les

torberes, els aiguamolls, els pantans, les planes d’inundació i les

albuferes— que sovint fan de barreres davant d’episodis

meteorològics extrems, com els huracans. La degradació

d’aquestes zones humides posa en perill les àrees costeres.

A moltes àrees, els ecosistemes d’aigua dolça i lesespècies que hi viuen es deterioren ràpidament. Sovintmés ràpid que els ecosistemes terrestres o marins.Aquest fenomen té una repercussió immediata sobre els

mitjans de vida d’algunes de les comunitats humanes més

vulnerables del món. Entre aquests efectes trobem la reducció

dels nivells de proteïnes alimentàries, de la quantitat d’aigua

neta i dels ingressos potencials, l’afebliment de les estratègies

per a la reducció de la pobresa i l’aparició de taxes d’extinció

sense precedents en la història de la humanitat. Les dades

disponibles, com ara l’índex de planeta viu (IPV), solen

corroborar la hipòtesi que les espècies d’aigua dolça estan més

amenaçades per les activitats humanes que les espècies que

habiten altres habitats. De mitjana, les poblacions van caure un

47 % entre el 1970 i el 2000. Això representa un descens molt

més pronunciat que el mesurat per als ecosistemes terrestres o

marins. La caiguda més greu s’ha produït al sud-est asiàtic.

Les mesures relatives a la condició de la biodiversitat i la

contaminació de l’aigua dolça —com ara la demanda

Per tal d’assolir els objectius de desenvolupament del mil·lenni relatius, entre altres, a l’aigua ddolça,la biodiversitat i el canvi climàtic, les respostes de gestió han de tenir en compte els inteeressos delsecosistemes. En la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (CMDS) del 2002, a paart dereduir a la meitat la proporció de persones sense accés a l’aigua potable i neta i a un serveei desanejament per a l’any 2015, els països es van comprometre a assolir una reducció significativaa en lataxa de pèrdua de biodiversitat en els ecosistemes aquàtics per a l’any 2010. Conciliar aquesstes duesfites és un repte molt gran.

17

5CAPÍTOL 5Els ecosistemes costers

i d’aigua dolça

PNUMA(Programa de

les Nacions Unidesper al Medi

Ambient)

A daltRegressió de la glaceraVatnajokull, Islàndia, degudaa l’escalfament global.


18


bioquímica d’oxigen (DBO) i les concentracions de nitrats en

l’aigua— indiquen una degradació constant de molts

ecosistemes d’aigua dolça. El primer estudi mundial sobre

l’estat dels rius ha demostrat un augment de la fragmentació

de les conques hidrogràfiques com a conseqüència de la

construcció d’embassaments i altres obstacles. Les cascades, els

ràpids, la vegetació ripícola i les zones humides poden

desaparèixer quan els rius es veuen alterats per la construcció

d’embassaments. Entre les grans amenaces locals i regionals

dels ecosistemes d’aigua dolça trobem l’alteració dels hàbitats,

la modificació de la utilització del sòl, sobretot la desforestació

i la intensificació de l’agricultura, la fragmentació dels rius i la

regulació del cabal, la contaminació de l’aigua, les espècies

invasores i el canvi climàtic. Si no posem remei a aquests

problemes patirem les conseqüències socials i econòmiques

immediates i, a llarg termini, efectes potencialment irreversibles

sobre la biodiversitat.

La gestió de l’aigua dolça està en crisi. La biodiversitat i la

conservació de les espècies, els hàbitats i les funcions dels

ecosistemes ha de ser una part integral de qualsevol programa

sensat de gestió dels recursos hídrics. Calen amb urgència

mètodes pràctics per a l’ús sostenible dels ecosistemes

aquàtics. En aquest sentit hi ha una gran iniciativa, el Pla

d’Aplicació de la CMDS, per mitjà del qual els governs

participants van acordar d’elaborar plans de GIRH i d’eficiència

hídrica per al 2005.

És molt urgent implantar mètodes de GIRH. Per bé que

àmpliament acceptats, els mètodes de GIRH s’han d’adaptar a

les circumstàncies i les necessitats locals. Amb aquesta finalitat

s’ha d’elaborar una sèrie d’eines i metodologies, en alguns

casos adaptant aquelles utilitzades en diferents hàbitats i

situacions. Alguns governs i organitzacions internacionals que

s’ocupen de la conservació i el desenvolupament utilitzen el

mètode de la gestió integrada de les conques fluvials (GICF).

Aquest concepte s’assembla al de la GIRH i considera la

conca/l’aqüífer del riu o llac com una unitat de gestió

ecològica. La GICF es pot aplicar, per tant, a tota una sèrie

d’escales en funció de la magnitud de la conca hidrogràfica.

Aquesta pot anar des de petites zones de captació d’uns quants

quilòmetres quadrats fins a grans conques nacionals, com

també conques transfrontereres on els problemes de distribució

i contaminació no respecten fronteres.

Al mateix temps, les col·laboracions entre governs, comunitats,

organitzacions no governamentals, interessos industrials i

grups de recerca han de passar dels compromisos generals a

les actuacions específiques i els acords de treball flexibles i

duradors. Les estructures institucionals de gestió eficaces han

de permetre la participació pública, la modificació de les

prioritats de les conques i la incorporació de les noves

tecnologies d’informació i supervisió. L’adaptabilitat de les

estructures de gestió també s’ha d’ampliar als països riberencs

no signataris (és a dir, aquells que es troben dins del mateix

sistema hidrològic) i incorporar disposicions que tinguin en

compte les seves necessitats, els seus drets i la seva possible

adhesió. En el passat, entre els intents per solucionar els

problemes de col·laboració trobem l’elaboració d’acords sobre

l’aigua dolça i els mars regionals en àmbits locals, regionals o

SE

CC

IÓ 2

A daltLes fortes pluges que cauen a la província de Misioness’abaten contra el sòl i s’enduen grans quantitats de terra ferruginosa cap al riuUruguai (Argentina), que estorna d’un color ocre fosc.

Fragmentació i regulació del cabal dels grans sistemes fluvials

Copyright 2004 Umsà University i World Resources Institute

No afectatsModeradament afectatsFortament afectats


relatius a conques determinades (com el del Mekong, el mar

Negre i el Danubi, el Mediterrani i el llac Txad). Tot i que

aquestes iniciatives han aconseguit bons resultats, moltes

vegades no disposen de les eines normatives necessàries per

promoure la GIRH a llarg termini.

És molt urgent millorar la qualitat de les dades. Aquesta

millora és indispensable per avaluar el progrés assolit cap a les

fites del 2010 de reduir les taxes de pèrdua de diversitat fixades

per la CMDS i la Convenció sobre la Diversitat Biològica. Tot i

que hi ha dades sobre biodiversitat i qualitat de l’aigua per a

alguns grups d’espècies, hàbitats i regions, encara hi ha grans

buits d’informació sobre moltes espècies, i disposem de molt

poca informació sobre l’extensió i la qualitat dels ecosistemes

aquàtics. Al final, la qualitat de les dades determina la qualitat

dels indicadors dels ecosistemes.

19

C A P Í TO L 5 | E L S E C O S I S T E M E S C O S T E R S I D ’ A I G U A D O L Ç A

SE

CC

IÓ 2

EsquerraUn projecte d’irrigació aldesert gairebé ha assecat elmar d’Aral. Actualment laconcentració de sal és massaalta per als peixos i lanavegació és impossible.

Glacera Franz Joseph, a TeWahipounamu, Nova Zelanda.

Font: Loh et alii, 2004.

Índex de planeta viu, 1970-2000

Espècies d’aigua dolça

AustralasiàticAfrotropicalIndomalaiNeàrticNeotropicalPaleàrticÍndex d’aigua dolçaN

Nom

bre

d’es

pèci

es e

n l’í

ndex


La salut humana transcendeix els principals sectorsdel desenvolupament i la gestió dels recursos hhídrics. Un

conjunt de diferents condicions i paràmetres relacionats amb

l’aigua determina l’estat de salut de les comunitats. En l’àmbit

domèstic, tant en zones urbanes com rurals, l’atenció se centra

en la manca d’accés a un subministrament suficient d’aigua

potable, un sanejament adequat i la promoció de pràctiques en

matèria d’higiene. Tots aquests

serveis són importants a l’hora

d’aturar la transmissió de les

malalties diarreïques i altres

afeccions gastrointestinals. Quan

fa falta aigua per a l’alimentació

i l’energia, no s’ha de menystenir

l’impacte de la construcció

d’embassaments per obtenir

energia hidroelèctrica i

desenvolupar sistemes de

regadiu, ni els

subsegüents riscos de

malalties, com la malària,

l’esquistosomosi, la

filariosi i l’encefalitis

japonesa. La salut també

pot ser un factor clau

per afavorir la

participació de les comunitats en la conservació de la natura i

la gestió ambiental, en particular de les comunitats que

depenen dels ecosistemes per viure o gestionar els riscos que

representen per a la salut les malalties relacionades amb

l’aigua. L’estat de salut de la comunitat és, per tant, l’indicador

ideal de l’èxit o el fracàs del desenvolupament i la gestió

integrada dels recursos hídrics.

Les malalties infeccioses, sobretot la diarrea i la malària,encara representen el gruix mundial de les malaltiesrelacionades amb l’aigua. La càrrega de malalties

relacionades amb l’aigua és un bon indicador de l’estat de

l’accés a l’aigua i el sanejament. Les malalties associades a

aquest accés inexistent es mesuren principalment pels anys de

vida ajustats per discapacitat (AVAD). Les dades s’organitzen

per edat i inclouen informació sobre el sexe i la regió

geogràfica pel que fa a la diarrea, la malària, l’esquistosomosi,

la filariosi limfàtica, l’oncocercosi, el dengue, l’encefalitis

japonesa, el tracoma, les infeccions intestinals causades per

nematodes, la malnutrició proteica i l’ofegament. El 2002, les

malalties diarreïques i la malària van representar 1,8 i 1,3

milions de defuncions, respectivament, gairebé totes d’infants

de menys de cinc anys. La diarrea continua sent la causa

principal de defunció dels infants per malalties relacionades

amb l’aigua. Als països en via de desenvolupament, representa

el 21 % de les defuncions d’infants de menys de cinc anys. Tot i

que la mortalitat de la diarrea s’està reduint, la proporció de

defuncions a causa de diarrees persistents i de la disenteria

està augmentant. La malària infecta prop de 400 milions de

persones cada any. Aquesta malaltia representa una part

creixent de la càrrega mundial de malalties i és un dels

problemes de salut mundial que reclama una atenció més

urgent.

A l’Àfrica i l’Àsia, les malalties relacionades amb l’aiguaencara són una amenaça considerable per a la salut.L’Àfrica subsahariana i el sud d’Àsia són les regions més

afectades: es calcula que cada infant de menys de cinc anys

d’un país en via de desenvolupament pateix una mitjana de

tres episodis de diarrea l’any. Mentre que la càrrega de la

diarrea es distribueix per l’Àfrica i el sud d’Àsia, la malària

afecta sobretot els infants de menys de cinc anys de l’Àfrica. La

malària és responsable d’un 30 % de les consultes externes als

països africans on la malaltia és endèmica. A moltes d’aquestes

mateixes regions, la població s’enfronta a una transmissió

intensa de la malària durant tot l’any. Aquest fet fa pujar molt

el nombre de casos, sobretot d’infants i de dones

embarassades. Des de final de la dècada de 1990, el còlera

20


6CAPÍTOL 6Protegiri promourela salut humana

OMS(OrganitzacióMundial de la Salut)

i

UNICEF(Fons Internacional de les Nacions Unides per a l’Ajuda Urgent als Infants))

L’estat de la salut humana no es pot separar d’una sèrie de condicions: la potabilitat de l’aigua,l’’adequació dels sistemes de sanejament, la reducció de les malalties relacionades amb l’aigua i lasalubritat dels ecosistemes d’aigua dolça. Per progressar cap als objectius de desenvolupament delmil·lenni (ODM) relatius a la salut humana fan falta millores urgents en la manera de gestionar lautillització de l’aigua i el sanejament.

A daltLes mans d’aquesta donamostren les marques del’enverinament per arsènic,que es troba a l’aigua perbeure, Bangla Desh.


també ha representat un gran problema a l’Àfrica, on cada any

es registren oficialment entre 100.000 i 200.000 casos.

Les nombroses malalties relacionades amb l’aigua espodrien controlar gràcies a un accés universal aa l’aiguapotable i a pràctiques adequades en matèria desanejament, higiene i gestió de l’aigua. La millora del

subministrament d’aigua i el sanejament previndria la diarrea i

ajudaria a reduir els casos de cucs intestinals i l’esquistosomosi.

També s’ha demostrat que cada any es podrien evitar 1,7

milions de defuncions si hi hagués accés a l’aigua potable, el

sanejament i la higiene. La mesura més eficaç és rentar-se les

mans amb sabó, una mesura que pot reduir a la meitat els

casos de diarrea. Moltes malalties infeccioses de la pell i els ulls

també estan relacionades amb una higiene deficient i

subministraments d’aigua inadequats. La transmissió de cucs

intestinals pel sòl també es veu afavorida per la pobresa, les

condicions de sanejament inadequades i la manca d’atenció

sanitària.

És evident que el desenvolupament dels recursos hídricsté conseqüències sobre la incidència de la mmalària ialtres malalties de transmissió vectorial. El control de la

malària es veu obstaculitzat per una sèrie de limitacions, com

ara l’augment de la resistència dels mosquits i els paràsits de la

malària als insecticides i els medicaments barats, el clima i el

canvi climàtic, els moviments de població i el canvi de

comportaments. És ben sabut que els projectes de

desenvolupament dels recursos hídrics, sobretot dels sistemes

de regadiu, també poden crear condicions ecològiques

favorables a la propagació de la malària. Amb tot, la relació

entre la malària i el desenvolupament dels recursos hídrics

depèn d’una situació molt concreta. Depèn del clima, del

comportament de les persones i de l’ecologia, la biologia i

l’eficiència dels vectors. La reproducció dels mosquits se sol

associar a un disseny o un manteniment defectuós del sistema

de regadiu o a pràctiques de gestió de l’aigua inadequades.

Actualment, els mètodes de gestió

ambiental no tenen un paper més

important en el control de la malària

perquè no se n’ha demostrat

científicament l’eficàcia i perquè la

viabilitat de la seva implantació no és

segura. Les últimes iniciatives

internacionals de recerca s’han centrat

en les possibilitats de reduir la malària

dins del marc d’un apropament a la salut

humana a partir dels ecosistemes.

21

C A P Í TO L 6 | P R O T E G I R I P R O M O U R E L A S A L U T H U M A N A

SE

CC

IÓ 3

A sotaUna dona recull aigua nopotable, Indonèsia.

Font: OMS, 2004.

Font: OMS, 2004.

Cobertura de fonts d’aigua potable millorades, 2002

Cobertura de serveis de sanejament millorats, 2002

Menys del 50%50-75%76-90%91-100%Dades insuficients

Percentatge de població que utilitza fonts d’aigua potable millorades

Menys del 50 %50-75%76-90%91-100%Dades no disponibles

Percentatge de població que utilitzaserveis de sanejament millorats


22


La contaminació química de les aigües superficials,principalment per l’escolament industrial i agríccola,també constitueix un gran perill per a alguns països envia de desenvolupament. A Bangla Desh, durant els últims

20 anys s’han instal·lat més de quatre milions de pous entubats

per subministrar aigua potable al 95 % de la població. No

obstant això, fa poc s’han descobert elevades concentracions

d’arsènic a l’aigua d’aquests pous. La magnitud del problema i

la repercussió total de l’enverinament per arsènic no s’advertirà

fins a una etapa posterior, ja que els efectes sobre la salut (per

exemple, tumors malignes o lesions dermatològiques) no tenen

lloc fins a molt temps després de l’exposició. A més, com que

algunes substàncies químiques, com ara l’arsènic i el fluorur,

estan presents a les aigües subterrànies per causes naturals,

moltes vegades és difícil atribuir amb precisió els problemes de

salut a factors específics de l’entorn. Aquesta situació (que

també es produeix a parts de la Xina,

l’Índia i l’est d’Àfrica) exigeix posar en

pràctica programes assequibles i

sostenibles de subministrament d’aigua

destinats a reduir al màxim els riscos que

representen per a la salut els agents

patògens, l’arsènic i altres substàncies

químiques naturals i artificials que

possiblement estan presents en el medi

ambient.

S’han fet progressos pel que fa a la salubritat de l’aiguai la cobertura sanitària, però calen milllores més gransper complir les fites mundials per a l’aigua i elsanejament. Aquest és el cas sobretot de l’Àfrica

subsahariana. Arreu del món, entre el 1990 i el 2002, 1.100

milions de persones van obtenir accés a millors fonts d’aigua

(els conjunts de dades i informació sobre el subministrament

d’aigua i la cobertura sanitària són del Joint Monitoring

Programme, l’OMS i l’UNICEF). La cobertura sanitària mundial

va passar del 49 % el 1990 al 58 % el 2002. Tot i que avui el

món està globalment en camí d’assolir la fita de l’aigua potable

fixada en els ODM, la fita del sanejament —reduir a la meitat la

proporció de població sense servei de sanejament millorat— no

s’assolirà l’any 2015 si no es fa un esforç suplementari. La

cobertura sanitària als països en via de desenvolupament (49

%) és només la meitat de la del món desenvolupat

(98 %). Tot i haver-se assolit un gran progrés al sud

d’Àsia entre el 1990 i el 2002, poc més d’una tercera

part dels sud-asiàtics té actualment accés a serveis

de sanejament millorats. Més de la meitat dels que

no disposen de serveis de sanejament millorats —

gairebé 1.500 milions de persones— viuen a la Xina i

l’Índia. A l’Àfrica subsahariana, els informes sobre el

progrés assolit indiquen que l’any 2015 no s’assolirà

cap de les dues fites, ni la de l’aigua potable ni la del

sanejament. En aquesta regió, uns 2.600 milions de

persones —la meitat del món en via de

desenvolupament— continua vivint sense un servei

de sanejament millorat. Si la tendència de 1990-

2002 no varia, el món no assolirà la fita del

sanejament per més de 500 milions de persones.

A la llarga, moltes accions ecològiques a favor de lasalut han demostrat ser més rendibles que lesiintervencions mèdiques. Com a tal, les prioritats mundials

del control de malalties s’han de basar sens dubte no tan sols

en la càrrega mundial de malalties, sinó també en les

intervencions rendibles que es poden posar en pràctica. A partir

d’un estudi elaborat a Burkina Faso, el cost de la implantació

d’un programa a gran escala de promoció de la higiene es va

calcular en 26,9 dòlars EUA per cada cas evitat de diarrea. La

rendibilitat d’un programa de revisions de latrines a Kabul

(Afganistan) oscil·la entre 1.800 i 4.100 dòlars EUA per

defunció deguda a un cas de diarrea que es pot evitar, en

funció de l’edat i les característiques del pagador. Els estudis

demostren que l’accés universal a l’aigua corrent i el

clavegueram pot reduir la càrrega de les malalties relacionades

amb l’aigua a gairebé zero a un cost estimat de 850-7.800

dòlars EUA per anys de vida ajustats per discapacitat, però

aquest import és molt superior a les rendes dels països en via

de desenvolupament. Amb tot, les tecnologies de baix cost

(canonades d’impulsió i latrines, en comparació amb l’aigua

corrent i les connexions de clavegueram dels domicilis

particulars) probablement millorarien la rendibilitat fins a 280-

2.600 dòlars EUA per anys de vida ajustats per discapacitat, si

s’hi afegís la desinfecció al punt d’utilització.

SE

CC

IÓ 3

A daltLavabos a Dar es Salaam,Tanzània.

Font: OMS/UNICEF, 2004.

Població prevista sense accés a serveis de sanejament millorats

Tendència actualEn camí d’assolir l’ODM

Pobl

ació

(en

mili

ards

)


C A P Í TO L 7 | L ’ A I G U A P E R A L ’ A L I M E N T A C I Ó , L ’ A G R I C U L T U R A I E L S M I T J A N S D E S U B S I S T È N C I A R U R A L S

Als països en via de desenvolupament, aquest resultat va ser la

conseqüència d’un esforç basat en la premissa conceptual de la

«revolució verda»: l’explotació de varietats d’alt rendiment,

acompanyada d’una nutrició vegetal adequada, aigua i

protecció contra les plagues. La productivitat de la terra

agrícola s’ha doblat, igual que la productivitat de l’aigua

utilitzada en l’agricultura. Com a conseqüència, els preus dels

aliments han anat baixant, fet que ha comportat una reducció

progressiva de la proporció de l’agricultura en l’economia

mundial.

La demanda d’aliments no és negociable. Mentre la taxa

mundial de creixement demogràfic es redueix, el nombre de

persones que s’afegeixen cada any a la població mundial —uns

75 milions— encara és molt alt. Si la població creix, els

recursos disponibles per capita també es redueixen, per això cal

augmentar la productivitat. Per satisfer l’augment estimat de la

demanda d’aliments entre el 2000 i el 2030, es preveu que la

producció dels cultius als països en via de desenvolupament

augmenti en un 67 %. Al mateix temps, un augment continuat

de la productivitat faria possible mantenir l’augment previst del

consum d’aigua per a l’agricultura en un 14 %.

Cal una mitjana de 3.000 litres d’aigua per persona perproduir la nostra ració diària d’aliments. L’aigua absorbida

per les plantes s’utilitza per captar els nutrients del sòl i

després aquesta aigua s’allibera a l’aire per mitjà de la

transpiració. La major part de l’aigua utilitzada pels cultius

s’extreu de la humitat del sòl per l’efecte de la pluja. La

irrigació aporta únicament el 10 % de l’aigua agrícola, però té

una funció principalment estratègica: complementa l’aigua de

pluja quan la humitat del sòl és insuficient per satisfer d’una

manera fiable les necessitats dels cultius. És especialment

important a les àrees vulnerables a una excessiva variabilitat

climàtica o quan el cultiu múltiple requereix un

subministrament d’aigua fora de l’estació plujosa. Gràcies al

subministrament d’aigua, el regadiu garanteix la producció dels

cultius i anima els agricultors a invertir en una agricultura més

productiva. No obstant això, tot i que només representa una

part marginal de l’aigua utilitzada en l’agricultura, el regadiu

és, per un gran marge, el consumidor més gran dels recursos

d’aigua dolça del planeta.

Els plans de regadiu a gran escala subvencionats perl’Estat, que van ajudar molt a augmentar la prooduccióagrícola, ara s’han d’adaptar. Aquests plans van millorar els

mitjans de subsistència dels agricultors, alhora que produïen

aliments a un preu més baix, fet que beneficiava tant les

poblacions urbanes com les rurals. No obstant això, les ràpides

transformacions del context econòmic s’han vist

acompanyades en els últims anys de rendiments relativament

decebedors. Aquests plans són avui l’eix d’un llarg debat sobre

qüestions tècniques, econòmiques i, en definitiva, socials. Molts

dels sistemes estan massa reglamentats i no disposen de

l’equipament tècnic necessari per donar resposta als reptes que

planteja l’augment de l’escassetat d’aigua, la necessitat de

diversificació agrícola i la pressió exercida per la ràpida

globalització. La modernització de l’agricultura de regadiu és

L’agricultura mundial ha sabut donar resposta als reptes plantejats en la segona meitat del segle XX.La producció d’aliments per capita va augmentar en un 25 % mentre que la població mundial es vadobblar. Aquesta resposta va millorar la nutrició mundial i va anar reduint progressivament el nombrede persones desnodrides.

23

7CAPÍTOL 7L’aigua per a l’alimentació,

l’agricultura, i els mitjansde subsistència rurals

FAO(Organització per a

l’Agricultura i l’Alimentació)

i

FIDA(Fons Internacional

de Desenvolupament Agrícola)

A daltHomes pescant carpes en un viver, Índia.


24


essencial, doncs, per garantir una millora de la productivitat de

l’aigua que és molt necessària. Les entitats responsables del

regadiu han de donar resposta a les necessitats dels agricultors

per garantir un subministrament d’aigua flexible i fiable, un

augment de la transparència en la gestió i un equilibri entre

l’eficàcia i la igualtat en l’accés a l’aigua. Això no tan sols

requerirà un canvi d’actitud, sinó també una inversió ben

pensada per a la modernització de la infraestructura, la

reestructuració institucional i la millora de les capacitats

tècniques dels agricultors i els gestors de l’aigua.

L’agricultura cada cop està més controlada, ja que els recursos

hídrics es redueixen i la compettència entre sectors s’intensifica.

La limitació de l’objectiu del desenvolupament a l’augment de

la producció agrícola ha donat lloc a la degradació

d’ecosistemes que abans eren resistents. La quantitat d’aigua

SE

CC

IÓ 3

Font: FAO, 2003.

Estimació i previsió del nombre de persones desnodrides per regió, 1991-2030

Pers

ones

des

nodr

ides

(mili

ons)

Pròxim Orient Àfrica subsahariana Sud asiàtic Est asiàtic Amèrica Llatina i nord d’Àfrica i el Carib

Distribució de les zones amb irrigació, 2000

Projecció cartogràfica: Mollweide

Nota: la irrigació es concentra a les zones àrides i semiàrides,on representa una part considerable de les terres de cultiu, i a les zones tropicals humides del sud-est asiàtic, on va ferpossible passar d’una a dues i fins i tot a tres collites d’arròs.

Font: Siebert et alii, 2005; FAO/Aquastat, 2005.

Zona amb irrigació en percentatge de superfície

Zona amb irrigació com a percentatge de la terra cultivada (2002)

LlegendaSense dades


disponible per a l’agricultura es va limitant progressivament per

la terra degradada i els sistemes hidrològics, la competència

d’altres sectors econòmics i la necessitat de conservar la

integritat dels ecosistemes aquàtics. L’agricultura es veu

forçada a reduir el nivell dels seus impactes negatius, sobretot

els associats a l’ús de fertilitzants i pesticides, així com a l’ús

excessiu de l’aigua. A mesura que augmenta la competència,

les necessitats de regadiu s’han d’analitzar detingudament per

determinar en quina mesura la seva aplicació pot beneficiar la

societat de la manera més efectiva. L’accés als recursos

naturals s’ha de negociar amb altres usuaris d’una manera

transparent per tal d’aconseguir utilitzacions òptimes quan

augmenta l’escassetat.

Avui són ben conegudes les repercussions positives dela gestió de l’aigua per a l’agricultura, i noo es redueixena l’aspecte econòmic de la producció dels cultius.Aquesta multifuncionalitat de l’agricultura és prou coneguda i

avui es promou a molts països. S’ha d’animar i orientar els

agricultors, a partir de mesures i incentius adequats, a

conservar els ecosistemes naturals i la seva biodiversitat i a

reduir al màxim l’impacte negatiu de l’agricultura. Aquest

objectiu només s’assolirà si es posen en pràctica les polítiques

adequades.

Històricament, els governs han descuidat el desenvolupament

agrícola en favor de les activitats industrials i urbanes. Les

polítiques nacionals i els factors econòmics internacionals

solen tenir conseqüències devastadores sobre la població rural

dels països en via de desenvolupament, fet que els impedeix de

participar activament en l’economia del seu país. No obstant

això, avui està més acceptat que l’agricultura és el principal

motor del creixement a la majoria d’economies en

desenvolupament. Mentre el planeta s’acosta progressivament

a la seguretat alimentària, el 13 % de la població (850 milions

de persones, la majoria de les quals viu en àrees rurals) no té

accés a una quantitat suficient d’aliments per tenir una vida

sana i productiva. En concret, un grup de 30 països, la majoria

africans, té dificultats tant per produir prou aliments per a la

seva població com per generar recursos suficients per importar

els béns necessaris que no estan disponibles dins de les seves

fronteres. Aquests països són molt dependents de l’agricultura.

El progrés en la millora de la seva capacitat de seguretat

alimentària depèn, més que cap altre factor, del

desenvolupament de la producció local d’aliments. En la

majoria de casos, necessiten un augment substancial d’inversió

a les àrees rurals, on la gestió de l’aigua exerceix una funció

bàsica a l’hora d’augmentar la productivitat de l’agricultura i

les activitats rurals relacionades.

El sector agrícola afronta actualment una sèrie de reptescomplexos.

■ La producció de més aliments i de millor qualitat ha de fer

servir menys aigua per unitat de producció.

■ La població rural ha de disposar dels recursos i les

oportunitats necessaris per dur una vida sana i productiva.

■ S’han d’aplicar tecnologies netes que garanteixin la

sostenibilitat ambiental.

■ L’agricultura ha de contribuir d’una manera productiva a

les economies locals i nacionals.

Al final, si no canviem la manera de fer en el sector de

l’alimentació i els mitjans de subsistència rurals, serà molt

difícil assolir els objectius de desenvolupament del mil·lenni

d’alliberar la humanitat de la pobresa extrema i la fam i de

garantir la sostenibilitat ambiental.

25

C A P Í TO L 7 | L ’ A I G U A P E R A L ’ A L I M E N T A C I Ó , L ’ A G R I C U L T U R A I E L S M I T J A N S D E S U B S I S T È N C I A R U R A L S

SE

CC

IÓ 3

EsquerraRegatge per aspersió en uncamp experimentald’espàrrecs, Brasil.

Al migBestiar bevent aigua a la voradel riu, Etiòpia.

A sotaDones collint cereals alRajasthan, Índia.


26


8CAPÍTOL 8L’aiguai la indústria

ONUDI(Organització deles Nacions Unidesper alDesenvolupamentIndustrial)

A l’est asiàtic i el Pacífic, una regió que presenta un creixement

molt ràpid, la indústria representa actualment el 48 % del PIB

total, una proporció que continua creixent. Als països pobres

altament endeutats, la proporció del PIB que representa la

indústria va passar ràpidament del 22 % al 26 % entre el 1998

i el 2002. Als països rics, en canvi, la proporció del PIB de la

producció de béns manufacturats es va reduint lentament.

Actualment representa el 29 % del PIB, mentre que el gruix de

l’economia se l’enduu el sector serveis.

La contaminació industrial i els residus posen en perillels recursos hídrics perquè danyen i destruueixen elsecosistemes del planeta. Aquest fenomen perjudica la

seguretat de l’aigua tant de persones com de les indústries que

consumeixen aigua. Els municipis creuen que la qualitat de

l’aigua que abasten es veu perjudicada pels residus industrials.

D’altra banda, la contaminació també té un impacte econòmic

directe sobre les pesqueries. Les indústries dels països

desenvolupats i en via de desenvolupament que requereixen

aigua neta veuen al seu torn que la seva seguretat d’aigua es

veu cada cop més afectada per les escassetats d’aigua i el

deteriorament de la qualitat de l’aigua.

Per limitar la contaminació industrial s’ha d’augmentarla bona governança ambiental. És possible dissociar el

desenvolupament industrial de la degradació ambiental, de

reduir dràsticament el consum d’energia i recursos naturals i, al

mateix temps, de tenir indústries netes i rendibles. És important

de posar en pràctica els acords legals i institucionals per tal

que aquest creixement es produeixi d’una manera sostenible.

Actualment hi ha en marxa moltes iniciatives de governança

com aquestes en els àmbits internacional i nacional, i també en

els sectors industrial i en empreses particulars. Els acords

internacionals clau i els acords multilaterals ambientals més

recents que afecten el consum industrial d’aigua i els efectes

de la contaminació són els següents:

■ La Convenció de Basilea sobre el Control de Moviments

Transfronterers de Residus Perillosos i de la seva

Eliminació. Aquesta Convenció estableix un mecanisme

internacional per tractar els problemes de la generació,

el moviment, la gestió i l’eliminació de residus.

■ La Convenció d’Estocolm sobre els Contaminants Orgànics

Persistents (COP). Aquesta Convenció regeix la producció,

la manipulació, el transport i l’ús de certes substàncies

químiques orgàniques molt tòxiques que romanen intactes

en l’entorn durant períodes llargs i acaben distribuïdes en

una àrea geogràfica molt àmplia.

■ La Directiva Marc de l’Aigua de la UE sobre Gestió

Integrada de Conques Hidrogràfiques per a Europa.

Aquesta Directiva coordina els objectius de la normativa

europea de l’aigua per tal de protegir totes les aigües,

inclosa l’aigua superficial i les aigües subterrànies. Utilitza

un sistema de gestió de conques hidrogràfiques i

La indústria és un dels grans promotors del creixement econòmic, sobretot als països en via de desenvolupament. La Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible del 2002 que es va celebrar a Johannesburg va proposar un pla d’aplicació que estableix forts vincles entre els objectius relacionats del desenvolupament industrial, l’eradicació de la pobresa i la gestiósostenible dels recursos naturals. El creixement industrial és molt desitjable per als països queadopten polítiques per reduir la pobresa. Cal diversificar les economies, crear llocs de treball i afegir valor als productes i les matèries primeres que es produeixen.

A daltComplex industrial aGrangemouth, Escòcia.


27

C A P Í TO L 8 | L ’ A I G U A I L A I N D Ú S T R I A

incorpora la Directiva de Prevenció i Control Integrats de

la Contaminació (IPPC), que s’ocupa de les instal·lacions

industrials amb un elevat potencial de contaminació.

Els acords per posar fre a la contaminació industrial del’aigua s’han de traduir en normatives naciionals per talque siguin eficaços. Fan falta mesures reguladores i

econòmiques per a la gestió local, regional i nacional de l’aigua.

Això és essencial per millorar encara més la productivitat

industrial de l’aigua i reduir la contaminació industrial. Les

mesures poden adoptar la forma d’instruments normatius i

incentius econòmics. D’exemples n’hi ha força: tarifes

escalonades de l’aigua per a la indústria, subvencions per a les

indústries que implantin tecnologies ambientals innovadores i

suport financer i consultiu per a les indústries que financin

activitats de recerca.

Les iniciatives per controlar la contaminació industrialsorgeixen des de dins del sector. Moltes indústries també

estan millorant les seves estratègies en matèria d’utilització de

l’aigua, influïdes pel canvi d’actitud dels consumidors, la pressió

per millorar la governança empresarial i les mesures de

reducció de costos. S’ha produït un augment exponencial

durant l’última dècada pel que fa al nombre d’empreses

industrials arreu del món que volen la certificació ISO 14001,

la norma ambiental internacional. Les empreses que

s’adhereixen a la norma implanten sistemes de gestió

ambiental, duen a terme auditories ambientals i avaluen el seu

rendiment ambiental. Els seus productes compleixen les normes

d’etiquetatge ambiental, i els fluxos de residus es gestionen per

mitjà d’avaluacions del cicle de vida. Cada cop més, les

empreses reconeixen que aquestes mesures són una prova del

seu compromís amb el medi ambient i la rendibilitat, fet que

millora la seva imatge corporativa i la

seva competitivitat.

Pel que fa a la quantitat de l’aigua,és important tenir en compte laproductivitat de l’aigua utiliitzada.El valor afegit industrial (o les unitats de

producte fabricades) per unitat d’aigua

utilitzada varia moltíssim entre països i

entre sectors industrials, en funció del

valor del producte i el valor acordat a

l’aigua utilitzada en el procés. Amb tot,

és una eina de referència útil amb la

qual les empreses poden fer un

seguiment de les modificacions del

procés més eficaces que ajuden a

millorar la gestió ambiental. Existeixen diverses estratègies a

disposició dels industrials per millorar la productivitat de

l’aigua, entre les quals hi ha l’auditoria de l’aigua, l’adaptació

de la qualitat de l’aigua als requisits d’utilització, el reciclatge i

la reutilització de l’aigua in situ, i, quan sigui possible, la

utilització de l’aigua recuperada en lloc d’aigua dolça.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua, l’abocament zerod’aigües residuals ha de ser l’objectiu primorrdial de lesempreses i els municipis. L’abocament zero d’aigües

residuals comporta el reciclatge d’aigua i la recuperació de tots

els residus. També evita l’emissió de contaminants a l’entorn

aquàtic. Amb tot, si evitar els abocaments no és

econòmicament o tècnicament viable, hi ha moltes estratègies

alternatives que es poden adoptar a peu de fàbrica per reduir

l’impacte de la indústria sobre la qualitat de l’aigua, com ara:

SE

CC

IÓ 3

A daltAmpolles de plàstic llençadesal riu Pinheiros, São Paulo,Brasil.

Font: Banc Mundial, 2002.

Utilització de l’aigua en la indústria versus consum domèstic i agrícola

Usos de l’aigua entre sectors

Domèstic

Industrial

Agrícola

Món Renda Renda Renda Renda Renda Est d’Àsia Europa i Amèrica Orient Mitjà Sud Àfricabaixa mitjana mitjana- mitjana- baixa i el Pacífic Àsia Llatina i nord d’Àsia subsahariana

baixa alta i mitjana central i el Carib d’Àfrica


28


■ avaluacions que afavoreixen una producció més neta;

■ la transferència de tecnologies ecològicament racionals

(estratègia promoguda per l’ONUDI);

■ la separació de fluxos (per evitar la barreja de

contaminants);

■ la recuperació de matèries primeres i energia a partir dels

residus, i

■ la selecció de tecnologies òptimes per al tractament de les

aigües residuals.

Les mesures voluntàries i d’autoregulació permeten lesindústries de supervisar el seu rendiment i ddemostrar elseu compromís a favor del medi ambient. L’adopció de les

avaluacions d’impacte ambiental i els sistemes de gestió

ambiental són les dues vies principals per arribar-hi. Les

avaluacions d’impacte ambiental estudien l’impacte ambiental

dels nous projectes i l’ampliació significativa de projectes ja

existents, a partir de l’avaluació científica i la consulta amb les

autoritats públiques i ambientals. Un sistema de gestió

ambiental (com ara l’ISO 14001) permet a una empresa de

posar en pràctica la política ambiental prescrita determinant

responsabilitats, definint els seus objectius ambientals i els seus

procediments d’explotació, les seves necessitats de formació i

els sistemes de supervisió i comunicació que s’han d’utilitzar.

Per a les empreses, la certificació de la norma ambiental ISO

14001 aporta un marc reconegut internacionalment que els

serveix per demostrar el seu compromís amb el medi ambient i

la millora de la rendibilitat i la competitivitat. Entre altres

exemples de bones pràctiques ambientals que promouen l’ús

sostenible de l’aigua, trobem:

■ Les auditories ambientals. Aquestes auditories avaluen

l’eficàcia del sistema de gestió que s’aplica, la seva

conformitat amb el programa i la política ambiental de

l’organització, i el compliment de l’organització de les

exigències reglamentàries en matèria de medi ambient. Les

auditories ambientals solen incloure auditories sobre

l’aigua i l’energia.

■ La millor tecnologia disponible (MTD). Aquest instrument

de normalització és molt útil per a la reducció de les

emissions en molts sectors industrials.

Gairebé tots els processos de fabricació requereixen aigua en

major o menor mesura. Les demandes d’aigua de la indústria

són legítimes. Cal saber, però, com es reutilitza en el sistema

l’aigua utilitzada per la indústria i com s’han d’equilibrar les

demandes del sector de la indústria amb les demandes d’altres

sectors.

SE

CC

IÓ 3

A daltAigua tractada a una fàbricade cautxú, Malàisia. Font: EC, 2004.

Abocament directe o indirecte a l’aigua de carboni orgànic total (COT) en 13 estats membres de la Unió Europea, 2003

Carboni orgànic totalFàbriques de pasta de fusta o altres materialsfibrosos i de producció de paper i cartró (> 20 t/d) – 240.771.200 kg

Instal·lacions per a l’eliminació de residus no perillosos (> 50 t/d) i abocadors (> 10 t/d) – 123.851.400 kg

Productes químics orgànics elementals – 41.957.238,80 kg

Altres – 30.943,80 kg

Escorxadors (> 50 t/d), fàbriques de produccióde llet (> 200 t/d), altres matèries primeresanimals (> 75 t/d) o matèries primeres vegetals(> 300 t/d) – 18.628.850 kg


C A P Í TO L 9 | L ' A I G U A I L ’ E N E R G I A

El desenvolupament econòmic necessita, per ser sostenible, un

subministrament d’energia adequat i estable. L’aigua és un

recurs clau per generar energia, sobretot per mitjà de l’energia

hidroelèctrica, però també en la producció d’energia nuclear, la

tecnologia de transport del carbó en suspensió dins l’aigua i els

plans d’energia hidroelèctrica a petita escala, entre altres.

L’energia també és essencial per al subministrament d’aigua

dolça, per exemple per al bombeig de les aigües subterrànies, la

tecnologia de dessalinització i els sistemes de distribució. Si

reduíssim les pèrdues d’eficàcia en la producció d’energia

(durant la producció, la transmissió, la distribució i el consum

d’electricitat) reduiríem les necessitats d’electricitat i, per tant,

estalviaríem molta aigua. De la mateixa manera, si reduíssim

les pèrdues d’eficàcia i les fuites que es produeixen en els

sistemes de distribució de l’aigua (per a l’agricultura i els

municipis en particular, i també per a altres activitats

humanes), podríem augmentar l’eficàcia en el sector de

l’electricitat i estalviaríem una gran quantitat d’aigua en la

producció d’electricitat.

Es perden moltes oportunitats per promoure un majordesenvolupament socioeconòmic. Més de 2.000 milions de

persones que viuen als països en via de desenvolupament no

tenen accés a formes fiables d’energia. Només a l’Àfrica, es

calcula que 526 milions de persones no tenen accés a

l’electricitat. A molts països en via de desenvolupament, l’accés

a l’electricitat està molt per darrere de l’accés a xarxes de

subministrament d’aigua apropiades. La millora de l’accés a

l’electricitat, tot i no ser un dels objectius de desenvolupament

del mil·lenni (OMD), va ser un dels objectius adoptats en la

Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible del 2002.

L’energia hidroelèctrica encara pot ser més sostenible.L’energia hidroelèctrica aporta el 19 % de la producció global

d’energia elèctrica, per bé que la seva importància varia d’un

país a l’altre. Vint-i-quatre països produeixen més del 90 % de

la seva electricitat per mitjà de l’energia hidroelèctrica, mentre

que d’altres no en produeixen gens. Europa aprofita el 75 % del

seu potencial hidroelèctric, mentre que l’Àfrica només

n’aprofita un 7 %. Aquesta energia es considera la base del

futur desenvolupament del continent africà, ja que es podria

exportar i es podria crear una xarxa elèctrica continental.

L’energia hidroelèctrica aporta flexibilitat a les xarxes nacionals

gràcies a la seva capacitat de satisfer una demanda sobtada.

Les centrals hidroelèctriques d’aigua fluent —les grans i les

petites— són una font neta,

assequible i sostenible d’energia

renovable. Amb tot, els projectes

d’energia hidroelèctrica que

comporten la construcció de grans

embassaments pertanyen a una altra

categoria. Arreu del món hi continua

havent opinions molt diverses sobre

si s’han de classificar com a energia

renovable i si els països en via de

desenvolupament han de donar-hi

prioritat i invertir-hi.

La relació entre l’aigua i l’energia moltes vegades no es té en compte. L’experiència ha demostrat qquel’anàlisi simultània del consum d’aigua i energia en l’àmbit polític permet augmentar la productiivitati la sostenibilitat en l’ús de tots dos recursos. Amb tot, els forts vincles entre l’aigua i el consumd’energia elèctrica (anomenats nexes aigua/energia) actualment no es tenen plenament en coompte enel procés decisori, la gestió i l’explotació dels sistemes de producció d’aigua i electricitat.

29

9CAPÍTOL 9L'aigua

i l’energia

ONUDI(Organització

de les NacionsUnides per al

DesenvolupamentIndustrial)

A daltLa presa Ataturk (Turquia) és la més gran d’una sèrie de 22 preses i 19 centralshidroelèctriques construïdessobre els rius Eufrates i Tigris.

A sotaPlaca solar fotovoltaica perbombejar aigua, poble deKabekel, Gàmbia.


Per construir noves preses cal transparència,responsabilitat financera, participació de les partsinteressades i supervisió del procés contractual. Tots

aquests aspectes són essencials per promoure l’equitat social i

la bona governança. A molts indrets es construeixen grans

preses tant per emmagatzemar aigua, aportar aigua per al

regadiu i regular els cabals, com pels beneficis hidroelèctrics

que poden aportar. Per tal que les grans inversions en energia

hidroelèctrica siguin més sostenibles cal:

■ donar prioritat als projectes d’aigua fluent per a la nova

inversió;

■ tenir en compte les fonts d’energies alternatives a l’energia

hidroelèctrica, per exemple associant l’energia eòlica amb

l’energia hidroelèctrica;

■ afegir capacitat d’energia hidroelèctrica a la

infraestructura ja existent com els embassaments i les

preses, i

■ ampliar la vida i l’eficàcia dels programes d’energia

hidroelèctrica existents.

Les petites centrals hidroelèctriques poden aportar unaalternativa viable a les més grans. Les petites

hidroelèctriques s’adapten molt bé al subministrament

d’electrificació a les àrees rurals de poca població que no estan

connectades a la xarxa. Ara bé, els recursos hídrics han de ser

adequats i s’han de tenir en compte les variacions estacionals

de la producció energètica. Aquestes centrals petites no

generen la polèmica associada a les grans centrals

hidroelèctriques, ja que el seu impacte sobre l’entorn local és

limitat. La utilització de les centrals petites pot ajudar a reduir

la pobresa gràcies al desenvolupament socioeconòmic

sostenible, l’augment de les oportunitats laborals per a la

població local, la millora dels nivells de vida i la promoció d’un

desenvolupament que no perjudicaria el medi ambient. La

inversió d’empreses privades i individus en petites centrals

hidroelèctriques es pot fomentar per mitjà de programes

preferents, per exemple amb desgravacions, crèdits/préstecs

tous dels governs i la

promoció de la

fabricació autòctona

d’equipament per a les

petites centrals.

Els efectes d’un sistema de distribució d’aigua querequereixi molta energia poden ser desastrosos een àreesamb pocs recursos d’aigua i energia. La intensitat

energètica mesura la quantitat d’energia utilitzada per unitat

d’aigua subministrada. Algunes fonts de subministrament

d’aigua utilitzen més energia que altres. La dessalinització

tèrmica, per exemple, requereix més energia que el reciclatge

de les aigües residuals, mentre que el bombament d’aigua

consumeix gran quantitat de recursos energètics arreu del

món. La implantació de l’eficiència energètica a les indústries

de l’aigua i les aigües residuals redueix els costos d’explotació i

manteniment. També permet de reduir les emissions i els costos

de capital del nou subministrament. També millora la qualitat

de l’aigua, la cobertura del servei, la solvència i la capacitat

d’explotació dels serveis públics de l’aigua i tota una sèrie de

beneficis relacionats. Les reduccions del consum d’energia en

els sistemes de l’aigua i les aigües residuals es pot fomentar

delegant la gestió de l’energia i l’aigua a gran escala a les

entitats locals. No obstant això, la participació dels

responsables polítics en matèria d’aigua i aigües residuals és

indispensable per obtenir bons resultats, i el primer pas han de

ser les auditories d’aigua i energia dels serveis públics. A més,

la seva participació aporta el suport necessari per implantar les

mesures d’eficiència energètica i garanteix que les iniciatives

per reduir l’energia i les aigües residuals són sostenibles.

Les recents preocupacions ambientals demanen unamajor inversió en energies renovables. Les preocupacions

ambientals, sobretot les relatives al canvi climàtic, l’eliminació

dels residus nuclears i la seguretat del subministrament

d’energia, han instat els governs a introduir polítiques

destinades a accelerar l’ús de les energies renovables i la

producció combinada de calor i electricitat. La inversió mundial

total en energies renovables va passar dels 6.000 milions de

dòlars el 1995 a uns 22.000 milions de dòlars el 2003, i està

augmentant ràpidament. Amb tot, les economies d’escala

associades a la producció a gran escala d’electricitat en centrals

tèrmiques i hidroelèctriques, i l’existència de xarxes de

transmissió i distribució, continuen aportant un avantatge

significatiu en termes de cost sobre les alternatives renovables.

Ja s’han aplicat subvencions de tota mena a molts països per

tal de crear un sistema de subministrament d’energia directe,

que afavoreix les centrals tèrmiques i hidroelèctriques, la

capacitat de les quals no para de créixer. Aquesta tendència

s’ha de capgirar.

Les estratègies nacionals peraugmentar la utilització de lesenergies renovables encara tenencamp per córrer. Els governs que s’han

adherit al Protocol de Kyoto estan

obligats a reduir les emissions de gas

hivernacle i promoure les inversions en

energies netes. Aquests objectius es

poden assolir a partir de l’aplicació

d’una sèrie de reformes de polítiques

nacionals que estimularien la utilització d’energies renovables.

Entre aquestes reformes destaquen l’atorgament de

30


SE

CC

IÓ 3

A daltCentral tèrmica de carbó aBergheim, Alemanya.

DretaKut Al Amara dam, Iraq.


31

C A P Í TO L 9 | L ' A I G U A I L ’ E N E R G I A

subvencions per al desenvolupament i el desplegament de

minixarxes d’energies renovables, la introducció de mesures per

promoure una producció energètica descentralitzada, la

concessió de recursos de capital per a les inversions en energia

rural a petita escala (inclòs el suport dels plans de microcrèdit)

i l’atorgament de subvencions estables com ara deduccions

fiscals a les inversions i amortització accelerada, entre altres

incentius econòmics.

Calen noves maneres de fomentar l’eficiència energèticafinal. Bona part de la futura demanda energètica mundial

s’haurà de satisfer amb millores d’eficiència. Tot i que els

fabricants d’equipament que consumeix energia han

aconseguit millorar components com ara les bombes, els

compressors, els ventiladors i les calderes, aquests components

només proporcionen un servei a l’usuari quan funcionen com a

part d’un sistema. Hi ha marge per millorar l’eficiència

energètica i reduir les emissions de gasos hivernacle a tot el

sector industrial a partir de millors dissenys i funcionaments

dels sistemes que proporcionen energia. L’eficiència energètica

es pot estimular amb mesures normatives, com ara:

■ la introducció de condicions que permetin integrar els

costos energètics del cicle de vida als procediments de

licitació de projectes d’inversió;

■ el foment de millores en el disseny i el funcionament dels

sistemes de bombament, per exemple per mitjà dels premis

a la innovació en matèria d’eficiència energètica;

■ l’exigència de normes i etiquetes d’eficiència energètica en

equipament i electrodomèstics, i

■ l’increment de l’aplicació de mesures que afavoreixin

l’eficiència energètica en el sector industrial gràcies a la

integració dels compromisos amb l’eficiència energètica en

el procés de certificació de la norma ISO (ISO 9001/14001),

la norma ambiental internacional.

SE

CC

IÓ 3

Font

:Ass

ocia

ció

Inte

rnac

iona

l de

l’Ene

rgia

, 200

4.

Font: Associació Internacional de l’Energia, 2005.

Producció mundial d’electricitat per font, 1971-2001

Carbó Petroli Gas Nuclear Hidrològica Combustibles renovables i residus Geotèrmica/solar/eòlica

Energia primària total per font, 2002

Petroli 35,8 %

Carbó 23,0 % Geotèrmica/solar/eòlica 0,5 %

Gas 20,9 %

Nuclear 6,8 %

Hidrològica 2,2 %

Combustiblesrenovables iresidus 10,8 %


Els desastres afecten els països en via dedesenvolupament d’una manera desproporcionada. Les

comunitats dels països en via de desenvolupament solen ser les

més perjudicades i les pèrdues per unitat de producte interior

brut (PIB) són cinc vegades més grans que les dels països més

desenvolupats. Aquestes pèrdues fan endarrerir el

desenvolupament econòmic i el creixement social, de vegades

durant dècades. Millorar la gestió del risc és essencial per

trencar el cercle viciós de la pobresa.

El Pla d’Aplicació de

Johannesburg i els objectius de

desenvolupament del mil·lenni

han destacat la interacció entre

la reducció del risc de desastres

i el desenvolupament

sostenible. Tots dos instruments

han demostrat que la fam i la

malaltia redueixen

significativament la capacitat

de la població per lluitar contra

els desastres naturals. També

posen de manifest el lligam

entre la pobresa i l’accés a zones més segures o a mitjans

adequats de transport en situacions d’urgència. Per això, els

esforços per reduir el risc de desastres han d’integrar un

component que permeti a les comunitats no tan sols

recuperar-se dels desastres, sinó també superar el llindar de

pobresa. No hi ha dubte que la gestió del risc és una qüestió de

política social, que també està relacionada amb els actuals

processos mundials relacionats amb el desenvolupament

sostenible.

L’avaluació de riscos comporta dos grans reptes: lesmesures i els mètodes científics i les qüestionns socials ipolítiques. Aquestes àrees es van identificar en un estudi

recent de l’OMM del 2004 sobre els mètodes i les pràctiques de

gestió de riscos. L’estudi es va basar en una investigació de 61

estudis de cas dels cinc continents. Les mesures i els mètodes

científics necessiten:

■ dades per elaborar mapes dels perills i avaluar els

impactes;

■ sistemes d’informació geogràfica fàcils d’utilitzar;

■ millorar la precisió de la previsió del temps i les

inundacions;

■ perfeccionar el coneixement dels efectes del canvi climàtic;

■ millorar els mètodes per avaluar la vulnerabilitat, i

■ desenvolupar estratègies ambientals i, amb la màxima

celeritat, dades i informació pertinent per millorar els

serveis de previsió i alerta ràpida.

Les qüestions socials i polítiques necessiten:

■ un mètode integrat de gestió de riscos amb una major

integració de les polítiques públiques relacionades amb els

riscos i una millor col·laboració dels responsables polítics,

els gestors del risc i els gestors de l’aigua;

■ el desenvolupament d’acords transfronterers;

■ la participació del públic en els programes de gestió de

riscos, i

■ la promoció de fòrums nacionals per a la prevenció de

desastres per tal d’ajudar a reforçar els marcs de la gestió

de riscos i els mecanismes de gestió i coordinació

institucional.

32


10CAPÍTOL 10Gestionar els riscos:garantir els guanysdel desenvolupament

OMM(OrganitzacióMeteorològicaMundial),

EIRD(EstratègiaInternacionalde Reduccióde Desastres)

i

UNU(Universitat deles NacionsUnides)

En l’última dècada, el 90 % dels desastres naturals han estat episodis relacionats amb l’aigua. Tsunnamis,inundacions, sequeres, contaminació i sobreelevacions meteorològiques són exemples dels perillls quepoden constituir un risc per a societats i comunitats. És probable que n’hi hagi més, d’aquestts episodis,donat el variable context ambiental. Aquesta mena de perills poden acabar sent desastres quan elsriscos no es gestionen amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat humana. Les inundacions i les sequeressón els desastres d’aigua dolça més mortífers i pertorben el desenvolupament socioecoonòmic, sobretotals països en via de desenvolupament. Els esforços per reduir els riscos de desastree s’han d’integrarsistemàticament a les polítiques, els plans i els programes per al desenvolupament sostenible i lareducció de la pobresa.

A daltRefugiats al camp de Korem,Etiòpia.


33

C A P Í TO L 10 | G E S T I O N A R E L S R I S C O S : G A R A N T I R E L S G U A N Y S D E L D E S E N V O L U P A M E N T

La qüestió de la gestió dels riscos es considera cada copmés en termes de prevenció. La gestió dels riscos ha anat

evolucionant progressivament i ha passat de les respostes

d’urgència a estratègies d’avaluació, prevenció i reducció dels

riscos. Un element decisiu és el desenvolupament de nous

sistemes multiriscos dins el marc de l’alerta ràpida, la previsió,

la preparació i la resposta. Aquests sistemes són el mètode

ideal per salvar vides i protegir la infraestructura, sobretot per

mitjà dels sistemes d’observació i telecomunicació existents. No

obstant això, per tal que la gestió integrada dels riscos sigui

eficaç calen uns lligams sòlids amb la comunitat de gestió dels

recursos hídrics. Cal afrontar les qüestions relacionades des de

les perspectives de tots els sectors afectats. Les noves

estratègies de prevenció de riscos s’han de considerar, per tant,

com una part integral del desenvolupament i la planificació

socioeconòmica més general.

Tot i que ha millorat el coneixement que es té delsriscos de desastres relacionats amb l’aigua, enccara fanfalta estratègies de gestió de riscos flexibles iadaptables. L’anàlisi de la gestió de riscos ha evolucionat

gràcies als avenços assolits en els camps de la modelització i la

previsió. Mentre que en el passat la gestió de riscos s’ha

centrat en el control tècnic dels perills, les avaluacions

incorporen cada cop més factors ambientals i socials, com ara

l’impacte de la variabilitat i el canvi climàtic en episodis

meteorològics extrems. Altres elements essencials de la gestió

de riscos són la sensibilització de la societat, la capacitat de les

comunitats per fer front als riscos, la col·laboració eficaç entre

les autoritats nacionals i locals i les qüestions relacionades amb

la percepció del risc. Les polítiques de gestió dels riscos de

desastres també han de preveure els models socials d’exposició

i vulnerabilitat a perills relacionats amb l’aigua. Però cal un

procés decisori més flexible que es pugui adaptar ràpidament a

entorns variables. Per adaptar les estratègies, convindria, per

exemple, concebre noves disposicions legals en cas de

modificació dels riscos, millorar l’accés a la informació i la seva

circulació, i desenvolupar un sistema d’indicadors més complet.

Calen indicadors per avaluar l’eficàcia de les pràctiquesactuals de la gestió de riscos i concebre estratègies perreduir els riscos de desastres. Els indicadors són essencials

per determinar i supervisar les tendències subjacents dels

desastres, els perills, la vulnerabilitat i el risc. Entre els factors

de risc hi ha la degradació ambiental, el creixement

demogràfic, l’augment del valor dels béns a les zones

exposades a inundacions i la percepció del risc. Com que la

creació d’indicadors és un camp relativament nou, encara hi ha

pocs indicadors de riscos relacionats amb l’aigua. També són

limitats pel que fa al model conceptual i la manca de dades. Els

indicadors quantificables són importants sobretot quan les

decisions impliquen un equilibri entre les diferents opcions de

desenvolupament, segons els graus de risc. Calen més recursos

i recerca per desenvolupar i demostrar l’eficàcia dels indicadors

de risc en la mateixa mesura que altres índexs relacionats amb

l’aigua.

La manca de dades sobre l’aigua i sobre els riscosrelacionats representa un gran obstacle a l’hora demillorar les estratègies de gestió del risc. Les dades sobre

l’aigua i sobre els riscos relacionats són essencials per concebre

enfocaments multirisc i indicadors de risc, utilitzar sistemes

d’alerta eficaços, desenvolupar programes de sensibilització i

permetre a les institucions d’adaptar-se als canvis ambientals i

socials. Disposar de dades i poder-hi accedir és, doncs,

essencial per a l’anàlisi dels riscos i l’avaluació de la

vulnerabilitat. Amb tot, la informació i els coneixements que es

tenen dels riscos són molt reduïts o bé inexistents, ja sigui

perquè les institucions no conserven els seus arxius, o per un

accés limitat a les dades o la informació. El coneixement i

l’experiència del risc es pot perdre per diverses raons: el

manteniment de les bases de dades no rep prou diners, les

administracions no comparteixen la informació i la transmissió

de la informació és inexistent en cas de sortida de personal.

Entre les dades pràctiques i teòriques que se solen perdre

figuren les descripcions generals de les conques hidrogràfiques,

la ubicació de les dades d’arxiu, el manteniment de les centrals,

la utilització de models

i les previsions de

comprovació de la

coherència. Per això,

una gestió deficient del

coneixement impedeix

l’elaboració de

polítiques sòlides de

supervisió del risc i

l’aplicació eficaç

d’estratègies de

prevenció o protecció.

S’han identificar sis objectius prioritaris per reduir el riscde desastres durant els pròxims deu aanys. En la revisió del

progrés assolit en la implantació de l’Estratègia de Yokohama

per a un Món Més Segur, l’ONU/EIRD (Nacions Unides /

Estratègia Internacional per a la Reducció de Desastres) van

determinar els objectius següents:

1. Garantir que la reducció del risc es consolidi com una

política nacional amb un fort component organitzatiu.

2. Determinar i supervisar els riscos.

3. Utilitzar la informació i l’educació per crear una cultura de

la prevenció.

SE

CC

IÓ 4

EsquerraDestrucció costera després deltsunami del 26 de desembredel 2004 a Indonèsia.

A sotaLa Piazzetta sota les aigües,Venècia, Itàlia.


34


4. Reduir els factors de risc subjacents.

5. Reforçar la preparació per als desastres i la planificació per

a casos d’urgència.

6. Sostenir el suport internacional per a les iniciatives de

reducció de desastres en els àmbits nacional i local. S’han

analitzat nombrosos dèficits i reptes en l’informe sobre la

Conferència Mundial sobre la Reducció de Desastres

celebrada a Kobe, Hyogo (Japó), el gener del 2005.

SE

CC

IÓ 4

Exposició física i vulnerabilitat relativa a les inundacions, 1980-2000

Exposició física i vulnerabilitat relativa a les sequeres, 1980-2000

Exposició física (persones per any)

Vulnerabilitat relativa (milions depersones exposades mortes per any)

Sense dades

Sense dades

Fonts de les dades:- Universitat Catòlica de Lovaina: EM-DAT: The OFDA/CRED International Disaster Database (víctimes)- US Geological Survey (Servei Geològic dels EUA): HYDRO1k Elevation Derivative Database (divisòries d’aigües afectades per inundacions)- CIESIN, IFPRI, WRI: Gridded Population of the World (GPW), versió 2 (població)Compilació i càlculs a càrrec de PNUMA/GRID-Ginebra

Exposició física (persones per any)

Vulnerabilitat relativa (milions depersones exposades mortes per any)

Fonts de les dades:- Universitat Catòlica de Lovaina: EM-DAT: The OFDA/CRED International Disaster Database (víctimes)- Institut Internacional de Recerca per a la Previsió Climàtica (abast de les sequeres) - CIESIN, IFPRI, WRI: Gridded Population of the World (GPW), versió 2 (població)Compilació i càlculs a càrrec de PNUMA/GRID-Ginebra

Font: PNUD, 2004.

Font: PNUD, 2004.


C A P Í TO L 11 | C O M P A R T I R L ’ A I G U A

L’accés a un subministrament adequat d’aigua dolça ésuna qüestió que aixeca força controvèrsia en leesrelacions interestatals en matèria de recursos hídrics.Amb tot, la col·laboració s’està imposant al conflicte. Els

conflictes esclaten, sobretot, entre usuaris que comparteixen el

mateix recurs, una situació sovint agreujada pels valors

tradicionals, els costums i les pràctiques, factors històrics i

capricis geogràfics. No obstant això, cada cop més, els tractats,

els acords i els principis del dret internacional sobre l’aigua

ajuden a trobar mecanismes per resoldre les disputes. Com que

els processos decisoris en matèria de gestió i governança de

l’aigua són cada cop més complicats, és indispensable

desenvolupar i guiar les estructures legislatives i institucionals

per garantir que l’aigua es comparteixi d’una manera equitativa

i eficaç.

El reforçament dels mecanismes institucionals i els marcs

jurídics per a la GIRH té una importància decisiva per facilitar

aquest procés i garantir que la càrrega dels costos de

transacció relacionats es reparteix equitativament. La GIRH s’ha

d’aplicar en contextos institucionals que n’afavoreixin el

desenvolupament. Això comporta estructures que creïn

capacitat, principis reguladors i mecanismes d’organització que

promoguin la cooperació i la gestió de conflictes. Els tractats,

les convencions, els acords i les conferències internacionals on

participen polítics, administradors, ONG i especialistes també

són molt importants per crear aquest entorn favorable.

Tot i que s’ha avançat considerablement, persisteixenproblemes bàsics:■ Com fer seure les parts al voltant d’una taula perquè

cooperin sobre qüestions relatives a la gestió comuna dels

recursos hídrics quan no existeix cap acord?

■ Com fer que els països apliquin els acords, els tractats o

altres mecanismes de coordinació que han signat?

■ Els diferents mecanismes d’aplicació que es poden utilitzar

per promoure el compliment dels acords.

Implicar els grups desfavorits o exclosos al principi del procés,

sobretot en l’àmbit local, pot evitar que els greuges arribin a

ser hostilitats.

És difícil mesurar el rendiment que s’obté de compartirl’aigua, donada la freqüent manca de dades ii informacióde bona qualitat. Calen dades i informació adequades per

poder adoptar decisions ponderades i informades. La creació

d’indicadors mesurables podria ajudar a fer un seguiment de

les tendències pròpies de compartir l’aigua. Els indicadors es

poden centrar en el debat sobre punts de conflicte concrets. Els

indicadors proposats han de ser pertinents, vàlids, fiables i

comparables, en el temps i en l’espai:

■ Un indicador de la interdependència,

il·lustrada per la quantitat d’aigua

procedent d’altres conques hidrogràfiques.

■ Un indicador de la cooperació, mesurada

en funció del nombre de projectes, tractats

o altres acords comuns significatius.

■ Un indicador de la vulnerabilitat, obtingut

a partir de la ràtio de l’oferta i la demanda

d’aigua.

La base de la nova cultura de l’aigua és compartir: la gestió integrada dels recursos hídrics (GIRH))mira d’aplicar una gestió de l’aigua més eficaç i equitativa per mitjà d’una cooperació més gran.Acostar les institucions que s’ocupen de les aigües superficials i els recursos dels aqüífers, demaanarnous acords legislatius arreu del món, afavorir la participació publica i explorar solucions altternativesper resoldre els conflictes, tot això forma part d’aquest procés.

35

11CAPÍTOL 11Compartir

l’aigua

UNESCO(Organització

de les NacionsUnides per a

l’Educació,la Ciència ila Cultura)

A daltFalugues al riu Nil, a prop dePhilae, Egipte. Catorze estatsen comparteixen la conca.

A sotaLa del Danubi és la conca quecomparteixen més països,amb 18 estats riberencs.


36


■ Un indicador de la fragilitat, mesurada en termes de

deteriorament ambiental i problemes socials (sobretot la

pobresa i les rivalitats), dins dels països i entre els països.

■ Un indicador del desenvolupament, caracteritzat per la

competència/el compromís en la gestió dels conflictes

relacionats amb l’aigua.

La GIRH afavoreix la planificació a llarg termini de lessituacions d’urgència, permet reforçar els sistemesvulnerables i augmentar-ne la diversitat i la flexibilitat.Els nous models de gestió es basaran en els principis de la

cooperació regional i se centraran en les conques

hidrogràfiques i els sistemes d’aqüífers, amb especial atenció

en les necessitats socials i la sostenibilitat ambiental. Se

centraran en els problemes interrelacionats propis dels recursos

naturals, reduiran els punts potencials de fricció i tensió i

eliminaran les demandes concurrents per mitjà de la gestió de

riscos i l’avaluació de la vulnerabilitat. Els instruments jurídics

clàssics i els mètodes més informals han d’exercir

funcions importants a l’hora de desactivar el

conflicte i desenvolupar la cooperació. Aquest punt

es tracta regularment en els estudis relatius a la

seguretat, els programes de gestió, les directrius

administratives, les convencions i els acords

bilaterals.

Les tècniques o els sistemes per calcular unamanera equitativa de compartir l’aigua ens obliguen attenir en compte i a coordinar les demandes i lesnecessitats d’aigua de tots els sectors. La transició cap a la

GIRH, a més, exigeix estructures institucionals de cooperació i

integració, així com compartir el coneixement, l’experiència i la

responsabilitat. La voluntat política i el compromís són

condicions indispensables perquè la cooperació sigui fructuosa

en tots els aspectes a l’hora de compartir l’aigua.

En el futur, els aspectes relacionats amb el fet decompartir aigua en conques transfrontereres i la

sseguretat ambiental podrien generar les qüestions méspolèmiques. Compartir pot fer augmentar la

interdependència, fet que alguns poden percebre com una

amenaça contra la sobirania. No obstant això, en un món cada

cop més globalitzat (per la tecnologia de la informació i la

comunicació i per la col·laboració comercial i política), són cada

cop més habituals les polítiques i els programes que promouen

una creixent interdependència, així com els enfocaments

globals per fer front als reptes ambientals (com ara els

intercanvis d’aigua virtuals).

Els nous models per compartir els recursos hídrics noens haurien d’empènyer a creure que només sónaacceptables les solucions òptimes. Una part raonable de les

aproximacions permetria arribar a compensacions necessàries i

també a un equilibri entre el futur «ideal», o desitjat, i la solució

«real», o pragmàtica i pràctica. Per això, la gestió compartida de

l’aigua serà un instrument realista i dotat d’un enfocament

equilibrat i una eina útil per gestionar aquells enfrontaments

prolongats —quan no conflictes oberts— pels recursos hídrics.

En conclusió, quan s’analitzen les experiències compartides

relacionades amb l’aigua en els àmbits local, nacional i

internacional, es constaten èxits i fracassos. L’aigua apareix

cada cop més com un catalitzador de la cooperació: té la

capacitat de dividir pobles i societats, però també d’unir-los.

SE

CC

IÓ 4

A daltPresa i central hidroelèctricad’Itaipu, al riu Paraná, Brasil / Paraguai. Font: Chapagain i Hoekstra, 2004

Empremtes nacionals sobre l’aigua, 2004

Empremta sobre l’aigua(m3 per capita/any)

600 - 800

800 - 1000

1000 - 1200

1200 - 1300

1300 - 1500

1500 - 1800

1800 -2100

2100 - 2500

Sense dades


C A P Í TO L 1 2 | E L V A L O R I E L P R E U D E L ’ A I G U A

La distinció entre l’«apreciació» i l’«avaluació» de l’aiguaes fa evident en la manera en què la soccietat percep el«valor» de l’aigua en tots els seus usos. Apreciar l’aigua

comporta reconèixer els valors culturals, estètics, socials i

ambientals de l’aigua i els serveis que ofereix. La societat, a

mesura que va apreciant els valors no comercials associats a

l’aigua, reclama reformes normatives que reflecteixin aquestes

consideracions. Quan s’intenta calcular en termes financers els

beneficis que la societat rep de l’aigua, la tècnica de l’avaluació

econòmica ens ajuda a comprendre el concepte més ampli del

valor de l’aigua.

L’avaluació econòmica constitueix un mitjà racional isistemàtic per avaluar les pràctiques relacionnades ambla distribució i la gestió dels recursos hídrics. L’avaluació

econòmica és un procés pel qual es vincula un valor monetari

als costos associats a una millora real o prevista dels serveis de

l’aigua. D’aquesta manera es pot ajudar les parts interessades,

els planificadors i els responsables polítics a comprendre les

compensacions associades a diferents opcions de governança, i

a seleccionar entre aquestes les millors per optimitzar els

resultats socials, ambientals i econòmics d’acord amb objectius

com ara els ODM.

Els economistes han concebut tècniques alternatives permesurar i comparar les previsions associadess a lesdiferents estratègies de governança. L’ampli espectre de

valors socials, culturals i ambientals associats a l’aigua no

sempre està reconegut dins les transaccions del mercat.

Aquestes tècniques, tot i que encara no reflecteixen del tot bé

el valor que la societat atorga a l’aigua i als serveis que ofereix,

ens ajuden a comprendre l’equilibri que s’estableix entre les

diferents opcions i contribueixen a la responsabilitat financera i

la transparència en la governança i la gestió de l’aigua.

L’aplicació de l’anàlisi de beneficis i costos serveix per millorar

l’eficàcia de l’ús de l’aigua —per exemple, en l’agricultura el

«rendiment per gota d’aigua»— per tal que totes les demandes

d’aigua, per diverses que siguin, es puguin satisfer. Millorar

l’eficàcia en l’ús de l’aigua és cada cop més important en un

món on la competència pels recursos s’ha intensificat.

L’avaluació econòmica és una bona eina per avaluar els

beneficis i els costos de les estratègies alternatives de

governança.

La disponibilitat i el preu de l’aigua són una preocupació política i econòmica cada cop més importaant.Els augments de població i els increments de renda estimulen la demanda de millors serveis desuubministrament d’aigua i de sanejament, directament i indirectament a partir de la demandad’alimentss, productes manufacturats, energia i serveis ambientals. Donades les seves propietatsessencials i lles seves múltiples funcions en el manteniment de la vida, l’aigua engloba molts valorssocials, cultturals i ambientals, i també econòmics. Tots aquests valors s’han de tenir en compte a l’horad’elaboorar polítiques i programes per tal d’aconseguir una gestió dels recursos hídrics equitativa, eficaçi ambientalment sostenible.

37

12CAPÍTOL 12El valor

i el preu de l’aigua

ONU-DAES(Departament

d’Afers Econòmicsi Socials deles Nacions

Unides)

EsquerraBotiga d’aigua a la ciutatd’Aboemey, Benín.


L’anàlisi de beneficis i costos pot avaluar tant elsbeneficis nets potencials de les iniciatives dee políticapública proposades com els beneficis obtinguts gràcies ales polítiques anteriors. La recerca duta a terme a l’Àsia

durant els últims trenta anys demostra que els rendiments

econòmics de les inversions públiques en regadiu han estat

modestos en comparació amb els obtinguts a partir

d’inversions alternatives (recerca, carreteres rurals i educació), o

fins i tot en comparació amb el cost de capital. Altres recerques

han revelat ràtios de beneficis-cost molt altes en les inversions

en subministrament d’aigua i sanejament en àrees que no

disposaven d’infraestructura. Aquestes constatacions indicarien

que una redistribució dels recursos a favor de les inversions en

subministrament d’aigua i sanejament donarien lloc a una

millora neta del benestar social.

Fer pagar pels serveis de l’aigua (a les famílies, elcomerç, la indústria i l’agricultura) exigeix un consenssobre els principis i els objectius subjacents. Això implica

la recuperació del cost i la protecció de les necessitats dels

pobres i els marginats. A més, requereix una anàlisi completa i

sistemàtica de tots els costos i els beneficis percebuts. Al final,

el sistema tarifari ha de mirar d’equilibrar els múltiples

objectius, sovint enfrontats, de la societat. Arreu del món, el

principi de «qui utilitza paga» és cada cop més important en

l’elaboració de la tarifació.

Els preus de l’aigua són massa baixos a molts sectorsmunicipals i agrícoles. Actualment, el preu de l’aigua no sol

permetre recuperar els costos. Per això són corrents les

subvencions i la subinversió (deficient manteniment,

rehabilitació i ampliació dels serveis de l’aigua). Històricament,

els preus s’han fixat per sota dels costos. Una raó

bàsica és la percepció general que l’aigua i el

sanejament són béns públics. La protesta social i

les pressions polítiques han atenuat l’alça dels

preus. La fixació de preus que donin compte de

tot el cost allunya l’aigua neta i les

infraestructures de sanejament de la majoria de la

població desfavorida. Per això encara són

necessàries les subvencions dels altres usuaris de

l’aigua, el govern i els organismes donants per

assolir els objectius del subministrament d’aigua i

sanejament.

La reforma de les polítiques tarifàries és indispensableper millorar el rendiment dels serveis de ll’aigua i laproductivitat de l’aigua en tots els sectors. Les estructures

tarifàries s’han de posar al dia per millorar la recuperació del

cost, facilitar el manteniment i l’ampliació adequada dels

sistemes de subministrament d’aigua i oferir incentius per a la

conservació i la reutilització. La reforma també és necessària

per garantir que el subministrament d’aigua i els serveis de

sanejament estiguin a l’abast de les poblacions amb rendes

baixes. La impopularitat política que representa apujar els preus

s’acabarà superant i això es pot aconseguir per mitjà de

reformes progressives i programes educatius pensats per

explicar als usuaris el cost total i el valor dels serveis fiables de

l’aigua neta i el sanejament. És important reconèixer que la

disponibilitat dels usuaris a pagar —i fins i tot l’èxit de

l’avaluació econòmica— depèn en gran part de la qualitat i la

disponibilitat de dades i informacions pertinents.

Malgrat la seva utilitat, l’avaluació econòmica nosempre serveix per definir la millor opció de govvernançao el nivell de preus més adequat. Amb els anys s’han anat

proposant moltes tècniques diferents per avaluar els problemes

socioculturals i ambientals relacionats amb el subministrament

i la gestió dels recursos hídrics. Amb tot, encara no s’ha trobat

cap tècnica que reflecteixi plenament totes les preocupacions

públiques i els valors associats a l’aigua. Com a conseqüència,

les decisions relatives a la gestió i la distribució dels recursos

hídrics entre els usos concurrents se solen adoptar en el marc

de processos polítics o de negociacions de terceres parts amb

la participació de múltiples interlocutors (usuaris de l’aigua,

diferents àmbits de govern i membres de la comunitat

científica, entre altres).

Els governs han d’estar oberts a les iniciativesinnovadores per augmentar els serveis i elsubminisstrament d’aigua. Aquestes inclouen els serveis de

subministrament privats de dimensions modestes, les

associacions publicoprivades de més o menys envergadura, els

mercats de drets d’accés negociables, els pagaments de

transferència pels serveis ambientals i les polítiques de

desenvolupament adaptades als fluxos de l’«aigua virtual».

Donades les característiques i la funció particulars de l’aigua

pel que fa a la salut pública, la seguretat ambiental i el

38


SE

CC

IÓ 4

EsquerraBomba d’aigua pública a lareserva d’Amboseli, Kenya.

DretaBarri de barraques al riuMekong, Vietnam.


39

C A P Í TO L 1 2 | E L V A L O R I E L P R E U D E L ’ A I G U A 2

desenvolupament en general, la funció reguladora del govern

continuarà sent un element important en la governança de

l’aigua. La participació del sector privat, per bé que no sigui

idònia en tots els casos, pot ajudar a desenvolupar serveis

d’aigua rendibles a nombroses regions i, per tant, a assolir els

objectius d’una gestió sostenible i integrada dels recursos

hídrics.

L’«aigua virtual», un concepte que reconeix l’aigua «present» en

diversos béns i serveis, es basa en l’optimització de la

rendibilitat de l’aigua com a factor de producció i, per tant, en

una utilització de l’aigua més eficaç. De la mateixa manera, el

pagament pels serveis ambientals reconeix el vincle entre la

terra i els recursos hídrics i, per tant, el valor de la gestió dels

recursos terrestres per preservar les funcions de l’ecosistema.

En el marc de l’avaluació econòmica de les diferents opcions

seleccionades per afavorir el compliment de les fites dels ODM,

les anàlisis recents han consistit a determinar els beneficiaris i

a tenir en compte els costos i el preu dels serveis de l’aigua.

És fonamental conèixer millor la naturalesa complexadel valor de l’aigua i de les eines econòmiquessrelacionades. Els planificadors i les autoritats polítiques han

de comprendre els avantatges i les limitacions de les tècniques

d’avaluació i el rol potencial que poden exercir a l’hora de

donar forma als debats i les decisions relatives a la distribució i

la gestió dels recursos hídrics. També fan falta tècnics que

expressin clarament aquests conceptes econòmics, utilitzin les

eines disponibles i ajudin les parts interessades a expressar els

seus valors i les seves preferències. Així, aquestes tècniques

serien de gran ajuda a l’hora de compartir la informació i

promoure la transparència en el marc de la governança de

l’aigua. El repte real a l’hora d’avaluar l’aigua, però, no és

dominar les tècniques economètriques necessàries per realitzar

tasques com l’avaluació econòmica, sinó reflectir en les

decisions de governança i de gestió els diversos valors de

l’aigua reconeguts pels diferents usuaris.

SE

CC

IÓ 4

A baixHomes i dones banyant-se al Ganges, Índia.

Indrets del patrimoni mundial amb un important valor relacionat amb l’aigua

1. Venècia i la seva llacuna, Itàlia2. Pont vell de Mòstar, Bòsnia i Hercegovina3. Terrasses d’arròs a les serralades de les Filipines4. Angkor, Cambodja

Aquests només són alguns dels indrets relacionats ambl’aigua de la llista de béns culturals del patrimoni mundial.Per obtenir més informació sobre aquest programa iaquests i molts altres indrets, visiteu http://whc.unesco.org.

5. Monuments nubis, Egipte6. Ciutat de Potosí, Bolívia7. Xochimilco i Ciutat de Mèxic, Mèxic


http://whc.unesco.org

El desequilibri mundial pel que fa a l’intercanvi d’informació

hidrològica i meteorològica s’està agreujant. La supervisió dels

efectes de l’augment de la variabilitat climàtica i el creixement

de la població cada cop és més incerta i complexa. Cal adoptar

amb urgència mesures per millorar el coneixement de l’aigua, i

per aconseguir-ho cal reforçar la xarxa hidrològica mundial i

fer-la més eficaç.

El coneixement local ha de ser el punt de partida de totsels projectes de desenvolupament. El coneixement local o

indígena està reconegut a tot el món com un element vital per

al desenvolupament sostenible i la gestió ambiental. Moltes de

les activitats que afecten la gestió i la utilització de l’aigua, o

viceversa, les duu a terme la població local, que, tot i que

potser no ha tingut una educació formal, conserva un sòlid

coneixement dels sistemes hidrològics dels quals depèn.

L’educació és una eina clau que ajuda a preparar lapoblació per tractar els problemes locals de l’aaigua.L’educació exerceix una funció important a l’hora de preparar

les persones per solucionar els problemes que els afecten

directament, com la pobresa, la salut, el medi ambient o l’aigua.

L’educació bàsica fa que la població no tan sols pugui accedir a

una àmplia varietat de coneixement sobre les bones pràctiques

relacionades amb l’aigua, una utilització eficaç de l’aigua i una

higiene sana, sinó que també li ensenya les habilitats

necessàries per tenir en compte alternatives, saber triar i gaudir

d’una vida millor. L’extensió de l’educació també ajuda a donar

veu als grups vulnerables en la gestió dels recursos hídrics. Les

dones, per exemple, exerceixen una funció central en el

subministrament, la gestió i la protecció de l’aigua, però moltes

vegades no són tingudes

en compte en la

planificació i les decisions

de gestió dels recursos

hídrics. Si desenvolupem

l’educació podríem aportar

a les dones i a altres

col·lectius les eines i la

confiança necessàries per

vertebrar les seves

necessitats i fer que

participin en la planificació

40


13CAPÍTOL 13Aprofundirel coneixementi reforçarla capacitatUNESCO(Organitzacióde les NacionsUnides per al’Educació,la Ciència ila Cultura)

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han revolucionat arreu del món la manera derrecollir, emmagatzemar i compartir dades i informació. Aquests avenços han ajudat a millorar el nostrreconeixement dels sistemes hidrològics mundials i la mesura de les dades hidràuliques dels rius dessde l’espai. Amb tot, les deficiències de les xarxes d’estacions hidrològiques terrestres a grans pparts delplaneta fan que no puguem estar segurs dels càlculs de l’equilibri hídric mundial i regional.

A daltPrograma d’alfabetització a Buterere, Burundi.

DretaCentre de recerca sobre laqualitat de l’aigua a Delft,Països Baixos.


i els processos decisoris

relatius al desenvolupament

dels recursos hídrics.

Els responsables delsrecursos hídrics hand’avaluar les sevesnecessitats de capacitat.Calen amb urgència

autoavaluacions per determinar prioritats, identificar dèficits de

capacitats i millorar l’eficàcia amb què un país pot donar

resposta a les incerteses externes. Les iniciatives per

desenvolupar les capacitats en tots els àmbits sovint es duen a

terme sense les necessàries avaluacions per formular una

interpretació clara dels problemes. S’ha d’animar els països a

fer autoavaluacions de la seva base de coneixements,

capacitats externes i necessitats de capacitats. D’aquesta

manera es poden reforçar les capacitats dels països per establir

els objectius prioritaris en matèria d’organització i per millorar

els mètodes d’autoavaluació. Així s’augmentaria la

sensibilització i es desenvoluparia una cultura de supervisió del

rendiment. L’avaluació passa a ser, per tant, un procés de

desenvolupament de capacitats per si sol. Les dades i la

informació obtingudes a partir dels processos d’autoavaluació

s’han de compartir després amb la comunitat internacional

perquè es puguin desenvolupar indicadors en aquest camp.

Cal més inversió en les xarxes de dades hidrològiques.S’ha produït una greu reducció de les dades recollides, sobretot

als països en via de desenvolupament, a causa de la

41

C A P Í TO L 1 3 | A P R O F U N D I R E L C O N E I X E M E N T I R E F O R Ç A R L A C A P A C I T A T

SE

CC

IÓ 4

EsquerraAnàlisi de mostres d’aigua pertrobar-hi elements a Atenes,Grècia.

Desenvolupament de capacitats: àmbits, activitats, resultats i objectius

Font: van Hofwegen, 2004.

ÀMBIT INDIVIDUAL

ÀMBIT INSTITUCIONAL

ENTORN FAVORABLE

EducacióFormal – no formal

Experiència elemental, professional,tècnica

Elaboració de polítiques, legislació,organitzacions, reglaments

i procediments

Definició de missions, responsabilitatsi mecanismes externs de

responsabilitat

Definició d’estructures, tasques imecanismes interns de responsabilitat

Desenvolupament de recursos humans

Qualificacions

Actitud

Estructura d’incentius

Entrenament

COMPORTAMENT

RENDIMENT DE LAPRESTACIÓ DE SERVEI

RENDIMENT DEL SECTOR

FormacióCompetència – orientada a la pràctica

Professional, al lloc de treball,seminaris, tallers, cursos, exposició,

entrenament

Coneixement

Índex de coneixement, 2005

Llegenda del mapa(0 és l’índex més baix i 10 és l’índex més alt)

Sense dades

Font: Institut del Banc Mundial, 2005.


inestabilitat política i institucional, els problemes econòmics,

les restriccions pressupostàries, la preeminència de la

construcció de noves infraestructures i la manca de formació

tècnica. Com passa amb les assegurances, el coneixement és un

bé que s’ha d’adquirir per protegir-se contra la incertesa del

futur a llarg termini. Cal augmentar la inversió en les xarxes de

recol·lecció de dades hidrològiques per obtenir la informació

que permetrà no cometre errors greus en els processos

decisoris en matèria de recursos hídrics en un futur impossible

de predir. Les inversions en xarxes de supervisió terrestre són

especialment necessàries per complementar els avenços recents

assolits en els sistemes de teledetecció i

informació geogràfica. A més, la popularització

de la informació per mitjà de diferents

productes de mitjans adaptats a les necessitats

de les parts interessades en diferents àmbits pot

ser eficaç a l’hora de generar una sensibilització

i un compromís amb els objectius de la GIRH.

En l’àmbit institucional, hi ha tres necessitats principalsde desenvolupament de les capacitats. La capacitat

institucional s’ha d’aprofundir per garantir que les institucions

tinguin:

■ un mandat clar i sòlid per promoure i millorar la

institucionalització d’una gestió i una utilització adequada

de l’aigua en tots els àmbits de la societat;

■ un sistema d’organització que afavoreixi la presa de

decisions de gestió eficaces, i

■ millors mecanismes per adoptar decisions a partir de

l’experiència i el coneixement indígena.

Els estadístics han d’adaptar els estudis ja existentssobre desenvolupament sostenible i supervisióó

ambiental, en col·laboració amb experts en matèriad’aigua i els interlocutors regionals. Això és important per

tenir en compte una informació més específica del sector de

l’aigua en l’àmbit mundial. Les avaluacions de capacitats per

sectors poden aportar una informació molt necessària a les

bases de dades estadístiques sobre la capacitat existent i les

iniciatives relacionades. A més, aquestes avaluacions poden

donar a conèixer els dèficits de capacitats i esdevenir un procés

de millora de les capacitats per a les parts implicades. Les

dades suplementàries es poden utilitzar per determinar

indicadors genèrics que permetrien fer una avaluació mundial

de les capacitats de les nacions per fer front als seus problemes

relacionats amb l’aigua.

Els indicadors han de ser informatius per alsinterlocutors locals i les autoritats nacionals. El

desenvolupament d’indicadors sòlids i fiables pot ser de gran

ajuda per als responsables polítics en tots els nivells, ja que

proporcionen informació sobre el progrés cap als objectius

fixats i identifiquen les llacunes teòriques. També poden ajudar

a determinar els recursos de desenvolupament i concentrar-los

en les àrees més necessitades. En aquest context, el

desenvolupament de capacitats pot ser una eina útil per

millorar la governança eficaç dels països. Per bé que el

desenvolupament de capacitats depèn de la voluntat política

dels governs per aplicar les reformes, també cal introduir els

nous sistemes de governança i familiaritzar els responsables

polítics amb les diferents maneres de gestionar l’aigua.

La recerca és una eina important per desenvolupar elconeixement sobre les qüestions relacionades ambl’aigua en l’àmbit mundial. Però per ser eficaç, ha d’arribar a

un públic molt ampli. Mentre que als països desenvolupats s’ha

produït un augment en el nombre de centres de recerca sobre

l’aigua, als països en via de desenvolupament encara n’hi ha

molt pocs. Cal, per tant, molta més recerca sobre les qüestions

de l’aigua específiques dels contextos socials i ambientals dels

països en via de desenvolupament. Reforçar la cooperació

horitzontal (Nord-Sud i Sud-Sud) pot ajudar a augmentar la

quantitat de recerca aplicada destinada a resoldre els

problemes pràctics dels recursos hídrics específics de les

regions. El desenvolupament d’índexs propis de cada país sobre

els coneixements i les capacitats relacionats amb l’aigua

facilitaria molt aquest intercanvi. Finalment, la utilització

d’eines de traducció multilingüe permetrien una transmissió

més senzilla de la informació d’un país a un altre i ajudarien a

promoure l’intercanvi d’informació valuosa i de les millors

pràctiques.

42


SE

CC

IÓ 4

A daltEnginyers tècnics rebenformació al lloc de treball perpart d’experts locals aIndonèsia.

DretaEl centre d’acollida deMadhukari Ganokendra, alpoble de Rajapur, a l’oest deBangla Desh, celebra reunionsmensuals per debatre elsproblemes d’assistència al’escola primària i altresaspectes importants perquè lacomunitat adopti mesures.


14CAPÍTOL 14Estudis de cas:

cap a un model integrat

C A P Í TO L 1 4 | E S T U D I S D E C A S : C A P A U N M O D E L I N T E G R A T

1. Comunitat autònoma del País Basc. La comunitat basca

afronta els reptes de garantir la sostenibilitat dels

ecosistemes en una àrea densament poblada i molt

desenvolupada.

2. Conca hidrogràfica del Danubi. La segona conca

hidrogràfica més gran d’Europa passa pels territoris de 18

països, cadascun dels quals amb característiques socials,

econòmiques i topogràfiques pròpies. Per això, l’aplicació

uniforme a tota la conca de la Directiva Marc de l’Aigua de

la UE és un repte primordial.

3. Etiòpia. Etiòpia és un dels països més pobres del món.

Com que té pocs diners, té una capacitat limitada per

utilitzar els recursos hídrics i reduir la malaltia, la pobresa

extrema i la fam. Per això, l’ajuda exterior és indispensable

per satisfer fins i tot les necessitats d’aigua i sanejament

més bàsiques.

4. França. Com a país desenvolupat, el principal repte

nacional de França és satisfer les necessitats d’aigua de

diferents sectors i implantar alhora la Directiva Marc de

l’Aigua de la UE.

5. Japó. Les condicions topogràfiques adverses i els règims

variables de precipitació fan que una gran part de la

població japonesa sigui susceptible als desastres

relacionats amb l’aigua. La nova legislació disposa les

precaucions necessàries per mitigar aquest risc. La

tecnologia punta i les estrictes regulacions també

garanteixen la sostenibilitat dels ecosistemes i els valuosos

recursos hídrics.

6. Kenya. Les greus sequeres agreugen la precària situació

econòmica de pobresa creixent a Kenya, fet que afecta la

seguretat alimentària de milions de persones en un país on

la desnutrició crònica ja és un problema. El dèficit de

finançament obstaculitza les iniciatives de

desenvolupament en tots els sectors.

7. Llac Peipsi/Conca del Txudskoje-Pskovskoje. La millora

de la situació socioeconòmica té efectes positius sobre la

regió. Estònia —membre de la UE obligat per la Directiva

Marc de l’Aigua— i Rússia col·laboren en la creació d’un

programa conjunt de gestió dels recursos del llac. Els

canvis institucionals a tots dos països han de millorar la

resposta del sector de l’aigua als reptes actuals.

8. Conca del llac Titicaca. La pobresa continua sent la causa

subjacent de molts problemes socials d’aquesta regió. Tot i

que el Perú i Bolívia lluiten contra la pobresa, els esforços

per trencar aquest cercle viciós encara no han aconseguit

canviar sensiblement la situació.

9. Mali. L’accés als abundants recursos hídrics continua sent

un problema que obstaculitza el desenvolupament

econòmic nacional i els mitjans de vida dels malians. La

deficient infraestructura de subministrament d’aigua i

sanejament i la pobresa fa que un percentatge significatiu

de la població pateixi desnutrició i malalties que es

transmeten a través de l’aigua. La manca de dades i la

limitada capacitat tècnica de les institucions són grans

problemes que dificulten la planificació i el

desenvolupament de programes i estratègies per millorar la

utilització dels recursos hídrics i el control de l’augment

dels nivells de contaminació.

10. Estat de Mèxic. La gestió encertada dels recursos hídrics

és essencial per a un país caracteritzat pels centres

industrials, la varietat de les seves activitats econòmiques i

les grans aglomeracions. Per satisfer les necessitats d’aigua

dels diferents sectors, s’han posat en marxa sistemes per

transportar aigua de les conques a tot el país. Reduir els

usos insostenibles de les d’aigües subterrànies i també la

contaminació és una de les prioritats dels responsables

polítics.

11. Mongòlia (amb especial referència a la conca del riuTuul). Com a país en transició que s’intenta adaptar a un

nou ordre econòmic i polític, Mongòlia s’enfronta a molts

La primera edició de l’informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics((WWDR1) va il·lustrar diverses qüestions relacionades amb l’aigua en set estudis de cas que implicaveen12 països. La segona edició (WWDR2) il·lustra 16 estudis de cas que impliquen 41 països. Com en ellWWDR1, aquests estudis de cas destaquen un bon nombre d’escenaris en diferents regionsgeogràfiquess on les condicions de l’estrès hídric i les circumstàncies socioeconòmiques són diferents.

43


44


reptes, com ara la pobresa, l’accés limitat a l’aigua neta i el

sanejament, les malalties i la degradació de la qualitat

ambiental. Tant la implantació de reformes com l’aplicació

de les lleis i les normatives existents són necessàries per

millorar la situació actual. No obstant això, la manca de

diners i l’escassetat de recursos hídrics i terrestres són els

principals obstacles.

12. Conca del riu La Plata. Tot i les iniciatives de

desenvolupament destinades a millorar els mitjans de

subsistència dels més de 100 milions d’habitants que

viuen a la cinquena conca hidrogràfica més gran del món,

l’augment de la pobresa i la desigualtat social són els

principals obstacles que afronten els cinc països de la

conca. La visió comuna de la utilització sostenible dels

recursos hídrics reuneix tots els països riberencs en el marc

institucional del Comitè Intergovernamental Coordinador i

serveix de base per a la cooperació bilateral i multilateral.

13. Sud-àfrica. Com a país que ha sortit fa ben poc d’un

règim de segregació racial, Sud-àfrica intenta alleujar la

pobresa per mitjà de programes socials dirigits als pobres i

els marginats que promouen el desenvolupament

econòmic garantint la sostenibilitat dels recursos hídrics i

els ecosistemes. El reforçament de les capacitats és

l’objectiu principal per permetre una bona implantació dels

programes i les estratègies.

14. Sri Lanka. Recentment afectada pel desastre del tsunami,

Sri Lanka va patir grans pèrdues socials i econòmiques que

han posat una llosa sobre la fràgil economia de l’illa. Tot i

que el país està en camí d’assolir els ODM relacionats amb

la fam, centenars de milers d’infants encara pateixen

desnutrició. La multiplicitat d’institucions amb

responsabilitats poc clares i la legislació obstaculitzen una

bona gestió i protecció dels recursos hídrics i els

ecosistemes de l’illa.

15. Tailàndia. El desastre del tsunami del desembre del 2004

va causar grans danys socioeconòmics i va afectar sobretot

el sector turístic, una de les principals entrades de diners al

país. Tot i que encara hi ha en marxa iniciatives de

recuperació, el país s’enfronta a altres reptes com ara la

sobreexplotació dels boscos i l’elevada contaminació que

provoquen la indústria i les ciutats. A més, les reformes de

la gestió dels recursos naturals no s’han implantat d’una

manera eficaç a causa de la manca de sinergia i

coordinació entre els ministeris.

16. Uganda. El ràpid creixement demogràfic i la degradació

ambiental descontrolada que es deriva de l’augment de la

urbanització i la industrialització tenen repercussions

considerables sobre la sostenibilitat dels recursos naturals.

La reducció del deute a partir de la Iniciativa dels Països

Pobres Altament Endeutats del FMI ha eliminat una gran

part dels deutes externs i ha permès el país de destinar els

seus recursos financers a la lluita contra la pobresa. Amb

tot, el desenvolupament del sector de l’aigua a Uganda

encara depèn molt dels donants exteriors.

SE

CC

IÓ 5

Font: AFDEC, 2006.

Distribució geogràfica dels estudis de cas

Oceà Pacífic

Oceà Atlàntic

Oceà Índic

Oceà PacíficEstat de

Mèxic

Comunitat Autònomadel País Basc

Conca del llacTiticaca

Conca de La PlataSud-àfrica

Mali

MongòliaJapó

Sri Lanka

Tailàndia

Llac Peipsi/Conca delTxudskoje-Pskovskoje

Conca del DanubiFrança

Etiòpia

KenyaUganda


Aproximadament mil milions de persones

arreu del món, una sisena part de la

població mundial, viuen en la pobresa

extrema i estan afectades per malalties, la

fam, la manca d’aigua, la misèria i la

marginació. El mode de vida de la població

extremadamenr pobre es basa en la

subsistència. Moltes famílies pobres

ocupen terres sobre les quals no tenen

cap dret, són ocupants il·legals o viuen en

barris insalubres, o es dediquen a

l’agricultura en terrenys de molt baix

rendiment que són propietat d’altres i on

l’accés a una aigua fiable és limitat. Les

dones i les noies en particular sovint no

tenen dret a la casa o a cap bé familiar.

Les famílies molt pobres normalment no

estan connectades als serveis públics, com

ara l’aigua corrent, els serveis sanitaris i el

subministrament elèctric. Les modalitats

de pagament dels serveis públics (aigua,

electricitat), amb les despeses de connexió i els rebuts de

consum mensuals, solen ser massa cares per als pobres.

Tot això crea un entorn idoni per a la transmissió de malalties,

fa que les famílies puguin perdre les seves cases i possessions i,

sobretot, les exposa a una qualitat de vida deplorable. Les

famílies pobres tenen dificultats per acumular excedents —

alimentaris i financers— i mantenir el consum quan deixen

d’ingressar diners o quan perden els seus cultius. A més, la

manca o la no-aplicació de lleis, regulacions i normatives

relatives als drets jurídics i polítics, la salut i la protecció del

medi ambient, la salut i la seguretat laboral, la prevenció de la

delinqüència i la lluita contra l’explotació i la discriminació són

moneda corrent. La competència desmesurada dels agricultors

rics i els interessos industrials per l’aigua, els terrenys

productius i les pesqueries sol desfavorir greument els pobres.

També sol ser molt difícil per als pobres fer valer els seus drets

i les seves necessitats per beneficiar-se d’un accés equitatiu als

béns i els serveis públics.

L’aigua és indispensable per reduir la pobresa. Un 13 %

de la població mundial —més de 800 milions de persones— no

disposa de prou aliments i aigua per viure una vida sana i

productiva. Subministrar l’aigua necessària per alimentar una

població que no para de créixer i equilibrar-ho amb altres

demandes d’aigua és un dels grans reptes d’aquest segle.

Subministrar aigua per als fluxos ambientals i la indústria

agreujarà encara més les tensions exercides sobre els recursos

hídrics. Ampliar els serveis de l’aigua als 1.100 milions de

persones que actualment no disposen d’aigua i a 2.600 milions

de persones que no disposen d’un servei de sanejament

millorat fa encara més gran aquest repte. Cal fer front a les

malalties relacionades amb l’aigua, com la malària, que causa

de 300 a 500 milions de brots de la malaltia i d’1,6 a 2,5

milions de defuncions cada any. A moltes parts del món, la

quantitat d’aigua disponible s’està reduint i la qualitat està

empitjorant.

C A P Í TO L 1 5 | C O N C L U S I O N S I M E S U R E S R E C O M A N A D E S

45

A daltRierol als Andes, Perú.

15CAPÍTOL 15Conclusions

i mesuresrecomanades


46


L’accés insuficient a l’aigua es deu sobretot a unsubministrament ineficaç més que a escassetats d’aaigua.L’accés insuficient es deu moltes vegades a una mala gestió, a

la corrupció, la manca d’entitats adequades, la inèrcia

burocràtica i a una manca d’inversió en personal i

infraestructures. Les escassetats d’aigua i l’augment de la

contaminació són problemes determinats per factors socials i

polítics que es poden solucionar modificant la demanda i la

utilització de l’aigua per mitjà de campanyes de sensibilització i

educació i reformes

de les polítiques

hidrològiques. La crisi

de l’aigua està cada

cop més relacionada,

per tant, amb la

nostra manera de

gestionar l’accés i el

control dels recursos

hídrics i els seus

beneficis.

Moltes de lessolucions als

problemes de l’aigua recolzen sobre una millorgovernança. L’aigua és indispensable per promoure el

desenvolupament socioeconòmic, protegir l’entorn i assolir els

objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM). Amb tot,

pocs països de renda baixa inclouen l’aigua com a peça clau de

la seva planificació nacional i els seus pressupostos. La mala

gestió de l’aigua és un fenomen generalitzat, caracteritzat per

la manca d’integració, els mètodes sectorials i la resistència

administrativa al canvi dels grans organismes públics en un

context d’augment de la competència. Molt poques autoritats

locals i associacions de l’aigua disposen dels recursos

necessaris per assumir les responsabilitats delegades pels

governs centrals.

La capacitat de recuperació social i econòmica és la clauper mantenir el desenvolupament i satisferr els objectiusde la societat. El Projecte del Mil·lenni de l’ONU estipula que

l’èxit a llarg termini de la realització dels ODM depèn de la

sostenibilitat ambiental. Sense aquesta sostenibilitat, cap guany

no durarà ni serà equitatiu. Part del problema és conseqüència

del poc esforç polític dedicat al desenvolupament sostenible en

comparació amb el creixement econòmic.

Els problemes i els reptes de l’aigua estan relacionats is’han de tractar d’una manera holística. Les diferents

qüestions de l’aigua són interdependents i cal actuar amb més

sentit comú a l’hora de distribuir i gestionar els recursos

hídrics. És indispensable un enfocament flexible dins dels

àmbits estratègic i local. Per trobar-hi una resposta, com també

per assolir els ODM, cal adoptar un enfocament holístic basat

en els ecosistemes, és a dir, la gestió integrada dels recursos

hídrics (GIRH). La GIRH s’ha d’adaptar a les situacions

socioeconòmiques del moment. Les circumstàncies locals, però,

hi poden posar obstacles:

■ manca de coordinació de les activitats de gestió;

■ manca d’eines de gestió adequades;

■ incapacitat per integrar les polítiques dels recursos hídrics;

■ fragmentació institucional;

■ personal poc format o poc qualificat;

■ dèficit de finançament;

■ manca de sensibilització pública, i

■ implicació limitada de les comunitats, les ONG i el sector

privat.

A causa d’aquests obstacles i altres dificultats, molt pocs països

han assolit la fita del Pla d’Aplicació de Johannesburg segons la

qual la GIRH s’ha d’incorporar als plans nacionals de recursos

hídrics a final del 2005.

La fiabilitat de les dades és indispensable per a la GIRH.Un enfocament holístic de la gestió de l’aigua es recolza sobre

el coneixement dels diferents sistemes implicats. A part dels

aspectes hidrològics també ha de tractar les qüestions

socioeconòmiques, polítiques, institucionals i financeres. Amb

tot, les dades sobre la pràctica totalitat dels subjectes en

relació amb les qüestions de l’aigua sovint són insignificants,

incoherents, poc fiables o incompletes. No n’hi ha prou amb

recollir dades. S’han de sintetitzar, analitzar i comparar amb

altres fonts.

Calen indicadors sòlids per supervisar el progrés assolit.Per facilitar la comprensió, la protecció i l’accés als recursos

necessaris, les tendències s’han de determinar i el progrés s’ha

de supervisar. Per això hem d’elaborar indicadors. Aquesta

tasca, però, resulta difícil per diverses raons, com ara la manca

general de dades fiables i coherents.

El sector de l’aigua necessita molta més inversió. La

manca d’informació i indicadors fiables ha contribuït a una

greu manca d’inversió i a la inadequació de l’ajuda aportada

pels donants al sector de l’aigua. Els inversors privats

desestimen les inversions perquè consideren que el sector

presenta molts riscos i que els rendiments de les inversions són

més baixos que en altres sectors. Els inversors dels sectors

públic i privat també són dissuadits per una governança

ineficaç. Segons les últimes informacions, però, les inversions

en el sector de l’aigua són cada cop més rendibles. En són un

exemple les intervencions ràpides dirigides als pobres, com la

millora dels sistemes de tractament i emmagatzematge de

l’aigua als domicilis. Per al sector del regadiu, el regatge gota a

gota i les bombes de pedal són dos mètodes rendibles per

equipar els agricultors pobres amb aquestes tecnologies.

Cal més transparència, responsabilitat i implicació delsinterlocutors. Un dels principals obstacles per assolir els ODM

és la manca d’inversions estrangeres. No obstant això, la manca

d’una bona governança també sol ser una barrera a aquest

finançament. Això es pot arreglar fomentant la transparència i

la responsabilitat. Per aconseguir-ho fa falta més implicació

dels interlocutors en tots els àmbits de govern i la participació

dels grans grups i del sector privat.

SE

CC

IÓ 5

A daltGrup de dones a favor delmicrocrèdit, Andra Pradesh,Índia.


47

C A P Í TO L 1 5 | C O N C L U S I O N S I M E S U R E S R E C O M A N A D E S

La cooperació internacional i nacional és necessària perassolir els ODM relacionats amb l’aigua i laa reducció dela pobresa. Tot i que per assolir els ODM és absolutament

indispensable que els països adoptin aquest tipus de mesures,

també és una obligació moral que els països més rics es

preparin per compartir la seva riquesa per tal d’assolir els

objectius. Els països amb rendes més baixes han de fer realitat

les reformes anunciades i millorar la governança; els països

industrialitzats han de complir els seus antics compromisos

d’augmentar l’AOD i l’assistència tècnica. Val a dir, però, que tot

i que s’assoleixin els ODM, encara hi haurà un ampli segment

de la societat sense accés als serveis, i aquestes persones

probablement seran els més pobres dels pobres.

Hi ha molts exemples de millores. El primer pas per a una

millor governança és la sensibilització, seguida del compromís i

la participació dels interlocutors. L’elaboració d’indicadors i els

estudis de cas demostren que s’ha progressat. El

desenvolupament econòmic pot funcionar i funciona a moltes

parts del món. La magnitud de la pobresa extrema s’està

reduint, tant en termes absoluts com en percentatge de la

població mundial. Els països de rendes més baixes que creixen

ràpidament —el Brasil, l’Índia i la Xina— han adoptat una sèrie

d’iniciatives per millorar la governança de l’aigua i superar les

dificultats del subministrament de serveis de l’aigua, i aquestes

iniciatives es podrien adaptar a altres països. El progrés del

microcrèdit podria aportar el capital essencial per a l’ampliació

del subministrament d’aigua, gràcies a una disponibilitat de

fons molt més alta per als més pobres, i també contribuir a

reduir la seva inseguretat. No obstant això, el finançament dels

organismes de microcrèdit no s’ha de limitar a les fonts

tradicionals com ara els governs, les organitzacions d’ajuda i les

organitzacions benèfiques. El cost de les operacions també s’ha

de reduir, perquè el microcrèdit, tal com està concebut

actualment, requereix molta mà d’obra.

Sense accés als subministraments d’aigua fiables i dequalitat, el desenvolupament s’estancarà i less fites delsODM no s’assoliran. El Projecte del Mil·lenni ha deixat clar

que el món disposa avui de la riquesa i els instruments per fer

el que es necessita. Amb determinació i voluntat política, els

nivells de cooperació internacional acordats en la Declaració

del Mil·lenni, i reiterats en la Cimera Mundial de l’ONU del

2005, la reforma del sector de l’aigua i els ODM es poden

assolir.

SE

CC

IÓ 5

A daltBarri de barraques inundat ala vora del riu Pasig, Manila,Filipines.

RECOMANACIONS

■ Avaluar el context dins del qual s’han de tractar les

qüestions relacionades amb l’aigua.

■ Reconèixer que les diferents qüestions de l’aigua estan

interrelacionades i que, amb l’augment de la demanda i, en

general, la reducció de l’oferta, la competència entre els

usos i els usuaris està augmentant, fet que exigeix molta

prudència a l’hora de distribuir el recurs.

■ Avaluar la gran varietat de circumstàncies i de solucions

que s’han d’adaptar a cada situació.

■ Comprendre que l’aigua es desplaça dins d’uns límits

naturals, però que aquests límits no se solen correspondre

amb les unitats administratives en què s’organitzen les

societats.

■ Millorar les dades bàsiques a partir de la recerca.

L’aprofundiment del coneixement i la interpretació són

condicions indispensables per millorar la gestió de tots els

sistemes implicats.

■ Concentrar-se en la governança.

■ Preveure les circumstàncies variables i adaptar-s’hi.

■ Assumir tota la responsabilitat de les actuacions: cal una

actuació responsable i la implicació de tota la societat.

S’ha d’animar els individus a assumir la responsabilitat dels

seus problemes. Així mateix, en els àmbits local i nacional,

els governs han d’assumir la seva part de responsabilitat.

En els àmbits internacionals, s’ha d’assumir la

responsabilitat per fixar objectius i fites que el món ha

d’intentar assolir, i avaluar les situacions mundials amb

vista a compartir el coneixement.


48


CR

ÈD

ITS

DE

LE

S F

OTO

S

COBERTA© SAOPID Mexico© UNESCO – Andes / CZAP / ASA© UNESCO – I. Forbes © Sven Torfinn / Panos© UNESCO – J. W. Thorsell© Yann Arthus-Bertrand /

La Terre vue du Ciel© Surapol Pattanee© Chris Stowers / Panos© Australian Water Partnership

CAPÍTOL 1pàg. 3© UNHCR/D. Shresthapàg. 6© ONU-Habitat© Thomas Cluzel

CAPÍTOL 2pàg. 7© Yann Arthus-Bertrand /

La Terre vue du Ciel© Richard Franceyspàg. 9© UNESCO / O. Brendan

CAPÍTOL 3pàg. 10© ONU-Habitatpàg. 11© UNESCO - Dominique Roger© ONU-Habitat

CAPÍTOL 4pàg. 12© Ron Giling / Still Picturespàg. 13 © Mitchell Rogers / UNEP /

Still Picturespàg. 14© UNESCO – Roni Amelan© Thomas Cluzel

CAPÍTOL 5pàg. 15© Christopher Uglow / UNEP /

Still Picturespàg. 16© Yann Arthus-Bertrand/La Terre

vue du Cielpàg. 17© UNESCO – I Forbes© F. Ardito / UNEP / Still Pictures

CAPÍTOL 6pàg. 18© Jorgen Schytte / Still Pictures© Andras Szöllösi-Nagypàg. 19© UNESCO – Dominique Rogerpàg. 20© ONU-Habitat

CAPÍTOL 7pàg. 21© FAO/13504/I. de Borhegyipàg. 22© FAO/15157/ A. Conti© FAO/17086/M. Marzotpàg. 23© Yann Arthus-Bertrand /

La Terre vue du Ciel

CAPÍTOL 8pàg. 24© UNESCO – I. Forbes pàg. 25© Marcia Zoet / UNEP /

Still Picturespàg. 26© Mark Edwards / Still Pictures

CAPÍTOL 9pàg. 27© GAP-BKI© Sean Sprague / Still Picturespàg. 28© Hartmut Schwarzbach /

Still Pictures© UNESCO

CAPÍTOL 10pàg. 30© UNESCO - B. Bissonpàg. 31© UNESCO – E. Schneider© UNESCO – Alexis N.

Vorontzoff

CAPÍTOL 11pàg. 33© UNESCO – Dominique Roger© UNESCO – Bruno Cottacordapàg. 34© Julio Etchart / Still Pictures

CAPÍTOL 12pàg. 35© Jorgen Schytte / Still Picturespàg. 36© Deanna Donovan© Thomas Cluzelpàg. 37© Thomas Cluzel

CAPÍTOL 13pàg. 38© UNESCO – Michel Ravassard© UNESCO – Niamh Burkepàg. 39© UNESCO – Niamh Burkepàg. 40© UNESCO-IHE© UNESCO – O. Brendan

CAPÍTOL 15pàg. 43© Thomas Cluzelpàg. 44© Sean Sprague / Still Picturespàg. 45© A. Appelbe / UNEP /

Still Pictures

COBERTA POSTERIOR© UNESCO-IHE© AFSAD / Doganaysevindik© Christopher Uglow / UNEP /

Still Pictures© AFSAD / Selim Aytac

El Programa Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics vol agrair a l’Ankara FotografSanatçilari Dernegi, a Yann Artus-Bertrand, a l’Associació Australiana de l’Aigua, a ThomasCluzel, a Deanna Donovan, a la FAO, a Richard Franceys, al GAP Bolge Kalkinma IdaresiBaskanligi Arsivi, a Surapol Pattanee, a la Secretaria de l’Aigua, l’Obra Pública i laInfraestructura per al Desenvolupament del Govern de l’Estat de Mèxic, a Andras Szöllösi-Nagy, a la UNESCO, a UNESCO-IHE, a ONU-Habitat i a l’ACNUR la seva generosacol·laboració per il·lustrar aquest resum executiu.

Les fotografies de Yann Artus-Bertrand de La Terre vue du Ciel (La Terra des del Cel)demostren, ara més que mai, que els nivells i els models actuals de consum i explotaciódels recursos naturals no són sostenibles a llarg termini. Mentre la producció mundial debéns i serveis s’ha multiplicat per set des del 1950, el 20 % de la població mundial no téaccés a l’aigua potable, el 25 % no disposa d’electricitat i el 40 % no disposad’instal·lacions sanitàries. Dit d’una altra manera, una cinquena part de la població delmón viu als països industrialitzats, consumeix i produeix en excés i genera una quantitatingent de contaminació. Les quatre cinquenes parts restants viuen als països en via dedesenvolupament i, la major part, en la pobresa. La pressió que exerceixen sobre elsrecursos naturals de la Terra per satisfer les seves necessitats són tan grans que provoquenuna degradació constant de l’ecosistema del nostre planeta i dels subministramentslimitats d’aigua dolça, aigua de mar, boscos, aire, terra llaurable i espais oberts.

En aquest període decisiu, l’alternativa que ofereix una política de desenvolupamentsostenible hauria d’ajudar a provocar els canvis necessaris per tal de «satisfer lesnecessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures desatisfer les seves pròpies necessitats».* Les imatges de La Terre vue du Ciel, inseparablesdel text que acompanyen, ens conviden a reflexionar sobre l’evolució del planeta i el futurdels seus habitants.

Tots i cadascun de nosaltres podem actuar cada dia pensant en el futur dels nostres fills.

Equip de La Terre vue du Ciel

* Citació de l’informe Brundtland, Comissió Mundial sobre l’Entorn i el Desenvolupament: Our common future, Oxford University Press 1987.

Coberta anteriorBARRA ASPERSORA PIVOTANT, Ma’an, Jordània (29°43’ N 35°33’ E). Aquesta barra aspersora pivotant automotriu, inventada pelnord-americà Frank Zybach el 1948 i patentada el 1952, perfora el sòl fins a estrats profunds entre 30 i 400 m per sota de lasuperfície a la recerca d’aigua. És una barra pivotant amb aspersors, de 500 m de llargada, muntada sobre grans rodes, amb unacapacitat de regatge de 78 hectàrees de terreny. Els països de l’Orient Mitjà i el nord de l’Àfrica van experimentar l’increment mésràpid del món en importacions de gra en la dècada de 1990. La producció d’una tona de gra requereix unes 1.000 tones d’aigua iaquests països s’estimen més importar el gra i poder satisfer unes necessitats cada cop més grans en lloc de produir el gra donadal’escassetat d’aigua. De fet, si Jordània no canvia els seus models actuals d’ús de l’aigua, les reserves d’aigües subterrànies es podrienassecar abans del 2010. Les aigües subterrànies ja s’estan sobreexplotant als Estats Units d’Amèrica, l’Índia i la Xina. Les tècniquesde regatge, però, gasten menys i responen millor a les necessitats de les plantes, i permeten estalviar entre un 20 i un 50 % del’aigua que s’utilitza en l’agricultura.

Capítol 2ESTACIÓ DE PERFORACIÓ HIDRÀULICA EN UN POBLE A PROP DE DOROPO, a Costa d’Ivori (9°47’ N, 3°19’ W). A tot el continentafricà, la tasca d’anar a recollir aigua sol recaure sobre les dones, com es veu a prop de les regions de Doropo i Bouna, al nord deCosta d’Ivori. Les estacions de perforació hidràulica, equipades amb bombes que solen ser manuals, estan substituintprogressivament els tradicionals pous, i els contenidors de plàstic, metall esmaltat o alumini estan substituint els canaris (gransgerres de terracota) i les carabasses per transportar un recurs tan valuós. L’aigua d’aquests pous té millors condicions de salubritatque la dels pous tradicionals, el 70 % de la qual no és apta per al consum humà. Actualment, el 20 % de la població mundial nodisposa d’aigua potable. A l’Àfrica aquesta xifra s’eleva fins a dues de cada cinc persones, però més de la meitat de la població deles àrees rurals no té accés a aigua neta. Les malalties causades per l’aigua insalubre són la causa principal de la mortalitat infantilals països en via de desenvolupament: la diarrea mata 2,2 milions d’infants de menys de cinc anys. A l’Àfrica i l’Àsia, davant delcreixement de les seves poblacions, la millora de l’accés a l’aigua potable i neta serà un dels reptes principals de les pròximesdècades.

Capítol 5CONFLUÈNCIA DEL RIU URUGUAI I UN DELS SEUS AFLUENTS, Misiones, Argentina (27°15’ S 54°03’ W). El bosc tropical argentí,dràsticament desboscat per donar pas a l’agricultura, ha deixat de ser la defensa efectiva contra l’erosió que va ser en el passat. Lesfortes pluges que cauen a la província de Misiones (2.000 mm l’any) s’abaten contra el sòl i s’enduen grans quantitats de terraferruginosa cap al riu Uruguai, que es torna d’un color ocre fosc. El riu Uruguai (1.612 km de longitud) baixa gran pels afluents queporten residus vegetals i desguassa a l’oceà Atlàntic a l’àrea del riu de la Plata, formant l’estuari més gran del món (200 kmd’amplada), on el riu aboca els sediments que arrossega. Els sediments s’acumulen als canals d’accés al port de Buenos Aires, ques’ha de dragar periòdicament perquè els vaixells hi puguin navegar. Els dipòsits acumulats a les boques dels rius poden modificar elspaisatges formant deltes o guanyant terreny al mar.

Capítol 7TREBALLANT ELS CAMPS AL NORD DE JODHPUR, Rajasthan, Índia (26°22’ N 73°02’ E). El Rajasthan, el segon estat més gran del’Índia en superfície (342.240 km2), es troba a la regió nord-occidental del país. El 65 % de l’estat està cobert per formacionsdesèrtiques de sorra i l’escassetat d’aigua és responsable en gran part de la baixa productivitat del sòl. No obstant això, laconstrucció de sistemes de regadiu, dels quals es beneficia el 27 % de les terres llaurables de l’Índia, ha ajudat al desenvolupamentde l’agricultura. S’hi cultiva el mill, la melca, el blat i l’ordi. La collita d’aquests grans al final de l’estació seca és una tasca que solrecaure sobre les dones, les quals, fins i tot quan treballen als camps, porten el tradicional orhni, un llarg mantó de colors brillantsque és típic de la regió. Més de la meitat del territori de l’Índia es dedica a l’agricultura, que produeix una quarta part del productenacional. Cada any el país recull uns 220 milions de tones de gra, més d’una desena part de la producció mundial, xifra que el situacom a segon productor mundial de blat i arròs. Però el vell conflicte entre l’augment de la producció i el creixement demogràfic aratambé es veu afectat per la reducció de les reserves d’aigües subterrànies; la greu sequera de l’abril del 2000 va afectar 20 milionsde persones al Rajasthan.

Crèdits de les fotos


49

✁

� Envieu una factura proforma (aquesta factura s’haurà de pagar abans que s’expedeixin els informes).

� Cupons de la UNESCO (venuts en moneda nacional per a ús en compres de la UNESCO. Per obtenir més informació i saber quins són els punts de distribució, aneu a

http://www.unesco.org/general/eng/about/coupon/coupons.shtml.)

Pagament enviat: � Visa � Eurocard � Mastercard � Xec (excepte Eurocheques, que s’han de pagar a DL Services sprl, en euros. S’han de retirar en un banc francès o belga)

Targeta número:�� Venciment: Codi de verificació de 3 dígits:

(Es troba al revers de la vostra targeta de crèdit)

Data: Signatura::

Escriviu en majúscules.

Dades de facturació

Cognom:

Nom:

Adreça:

Ciutat: Codi postal:

País:

Escriviu en majúscules.

Dades de tramesa (si són diferents de les dades de facturació)

Cognom:

Nom:

Adreça:

Ciutat: Codi postal:

País:

Pagament en línia segur: http://www.unesco.org/publishing

Correu: WWAP – UNESCO Division of Water Sciences

1, rue Miollis, 75732 Paris Cedex 15, FRANÇA

Telèfon: Informació sobre el llibre: +33 (0) 1 45 68 39 28 (WWAP)

Comanda directa: +32 25 38 43 08 (DL Services)

Fax: +33 (0) 1 45 68 58 29 (WWAP)

Correu electrònic: [email protected] (DL Services)

Distribuïdors nacionals: Trobareu una localitat pròxima a la llista de socis

de distribució mundial a http://www.unesco.org/publishing

F O R M U L A R I D E C O M A N D A

� UN World Water Development Report 2006 - Water: A Shared Responsibility92-3-104006-5 Inclou CD-ROM interactiu.............................................................................................................................................................56,00 € x ________ = _________________

� UN World Water Development Report 2006 - Water: A Shared Responsibility92-3-104007-3 Només CD-ROM ...................................................................................................................................................................................36,00 € x ________ = _________________

� UN World Water Development Report 2003 - Water for People, Water for Life92-3-103881-8 Inclou CD-ROM interactiu ..............................................................................................................................................................36,00 € x ________ = _________________

� UN World Water Development Report 2003 - Water for People, Water for Life+ UN World Water Development Report 2006 - Water: A Shared Responsibility+ dos CD-ROM interactius .............................................................................................................................................................................................................................70,00 € x ________ = _________________

Quantitat a pagar ________________+ ports: Europa = 5,50 € ________________Resta del món = 10,00 € ________________

TOTAL ____________€

L'aigua,una responsabilitat compartidaSegon informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics

Sol·licitud d’exemplars

Si feu la comanda el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) tindreu un 20 % de descompte


http://www.unesco.org/publishing

mailto:[email protected]

http://www.unesco.org/publishing

http://www.unesco.org/general/eng/about/coupon/coupons.shtml

50

Enquesta: Una crida als nostres lectors de tot el mónPer tal d’orientar millor la producció del WWDR3, us agrairíem que dediquéssiu uns minuts a respondre la nostraenquesta. Els vostres comentaris sobre tots els aspectes de l’informe ens seran de molta ajuda. Separeu el qüestionari i envieu-lo per correu o fax (mireu a l’altra cara), tant si feu una comanda com si no.

Nom: .......................................................................................................................................................................................................................................................................................

Organització: ....................................................................................................................................................................................................................................................................

Adreça: ..................................................................................................................................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Telèfon: ............................................................................ Correu electrònic: ..........................................................................................................................................................

Grup d’edat � < 18 � 18-30 � 30-60 � > 60 Sexe � Dona � Home

Quin és el vostre nivell d’estudis?

Quin és el vostre sector/activitat principal? (Marqueu tots els que correspongui)

Quin dels següents termes descriu millor el vostre entorn de treball?

A quina edició de l’Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics (WWDR)teniu accés o heu llegit?

WWDR 1: Water for People, Water for Life (2003) � Hi tinc accés � L’he llegit � Versió web � Versió impresa

WWDR 2: Water, a Shared Responsibility (2006) � Hi tinc accés � L’he llegit � Versió web � Versió impresa

Quines àrees de l’Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics us interessen més? (Marqueu totes les que correspongui)

Comenteu lliurament l’informe globalment. Voleu fer alguna observació per a futurs informes? .....................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Com vau conèixer l’Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics? (Marqueu totes les que correspongui)

Com vau obtenir un exemplar de l’Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics?� Regal � Biblioteca � Prèstec � Còpia per a referència professional � Compra � Versió web

En quina llengua us seria més útil tenir l’informe?� Anglès � Àrab � Espanyol � Francès � Rus � Xinès � Altres ...............................................................................

Quin format de l’informe us és més útil? � Llibre � CD-ROM � Versió en línia (PDF)

Quantes persones comparteixen o compartiran els vostres exemplars de l’informe? � 1-3 � 4-6 � 7-10 � 10

Quins llocs web relacionats heu visitat?

� UNESCO – http://www.unesco.org � Portal de l’aigua de l'UNESCO – http://www.unesco.org/water� PMARH – http://www.unesco.org/water/wwap� Una altra organització de l’ONU (especifiqueu) ........................................................................................................................... � Cap de les anteriors

GRÀCIES PEL VOSTRE TEMPS.

� Organització intergovernamental� Biblioteca� Govern local� Govern nacional

� Organització no governamental� Entitat sense ànim de lucre� Empresa privada� Universitat

� Altres (especifiqueu)…………………………………………………………

� L'aigua i la governança� L'aigua i els assentaments humans� L'estat del recurs� L'aigua i els ecosistemes

� L'aigua i la salut� L'aigua i l’alimentació� L'aigua i la indústria� L'aigua i l’energia

� Gestionar riscos� Compartir l’aigua� Valorar l’aigua� Estudis de cas

� Llibreria� Fòrum/exposició (especifiqueu)......................................................................................

� Recerca per Internet� Referència bibliogràfica� Indicació personal

� Article de premsa (especifiqueu)......................................................................................

� Nota de premsa� Recerca� Seminari/conferència (especifiqueu)......................................................................................

� Fullet del PMARH� Butlletí d’informació del PMARH� Lloc web del PMARH� Fullet del WWDR� Altres (especifiqueu)......................................................................................

� Escola primària� Batxillerat� Formació professional

� Diplomatura� Llicenciatura� Doctorat

� Doctorat

� Agricultura/alimentació� Comunicació� Construcció/enginyeria� Assessoria� Educació/formació� Energia� Medi ambient� Pesca i aqüicultura� Finances/banca/economia

� Atenció sanitària/farmàcia� Assegurances� Transport terrestre i marítim� Justícia� Gestió� Mitjans/món editorial� Exèrcit� Ciències naturals/recerca� Ciències socials

� Recerca universitària� Estudiant� Turisme/gestió de costes� Comerç/distribució� Desenvolupament urbà i rural� Gestió de recursos hídrics/sanejament� Altres (especifiqueu)…………………………………………………………


http://www.unesco.org

http://www.unesco.org/water


L’AIGUA, UNA RESPONSABILITAT COMPARTIDA

Presentació: Kofi Annan,secretari general de l’ONU

Pròleg: Koïchiro Matsuura, Director general de la UNESCO

Prefaci: Gordon Young, coordinador del PMARH

SECCIÓ 1: CONTEXTOS VARIABLES

CAPÍTOL 1 : Viure en un món que canvia

Aquest capítol reconeix la funció bàsica de lautilització i la distribució de l’aigua en la reducció dela pobresa i el desenvolupament socioeconòmic idebat els efectes i la repercussió que l’aigua té sobreel canvi demogràfic i tecnològic, la globalització i elcomerç, la variabilitat climàtica, la sida, la guerra,etc. També es presenten els conceptes clau de lagestió de l’aigua, la sostenibilitat i l’equitat, així comla funció bàsica de les moltes activitats que elsistema de l’ONU desenvolupa en el sector de l’aigua.

CAPÍTOL 2: Els reptes de la governança – PNUD,amb FIDA

Aquest capítol reconeix que la crisi de l’aigua és enbona mesura una crisi de governança i exposa moltsdels grans obstacles per a una gestió sòlida isostenible de l’aigua: la fragmentació del sector, lapobresa, la corrupció, l’estancament delspressupostos, la reducció de l’assistència aldesenvolupament i de la inversió en el sector del’aigua, la inadequació de determinades institucions ila manca de participació de les parts interessades. Lareforma de la governança de l’aigua és lenta, i peraixò aquest capítol fa recomanacions per equilibrarles dimensions social, econòmica, política i ambientalde l’aigua.

CAPÍTOL 3: L’aigua i els assentaments humans enun món en procés d’urbanització – ONU-HABITAT

El creixement demogràfic provoca grans problemesarreu del món. Les creixents necessitats urbanes desubministrament d’aigua i sanejament, sobretot alspaïsos de renda baixa i mitjana, han de fer front auna competència cada cop més gran amb altressectors. L’augment de la renda en altres parts de lapoblació mundial alimenta la demanda de béns iserveis manufacturats, tots els quals requereixenaigua. Aquest capítol destaca la magnitud de lescreixents demandes urbanes d’aigua i que gairebéuna tercera part dels habitants de les ciutats d’arreudel món viuen en barraques.

SECCIÓ 2: SISTEMES NATURALS VARIABLES

CAPÍTOL 4: L'estat del recurs – UNESCO i OMM, ambAIEA

Aquest capítol analitza els principals components delcicle de l’aigua i ofereix un resum de la distribuciógeogràfica de tots els recursos hídrics del món, laseva variabilitat, les repercussions del canvi climàtic iels reptes relacionats amb l’avaluació del recurs.

CAPÍTOL 5: Els ecosistemes costers i d’aigua dolça– PNUMA

Els ecosistemes naturals, rics en biodiversitat,exerceixen una funció essencial en el cicle de l’aigua is’han de preservar. A moltes àrees, les diferentspressions que afecten els ecosistemes d’aigua dolçan’estan accelerant el deteriorament, perjudiquen els

mitjans de subsistència, el benestar dels humans i eldesenvolupament. Per capgirar aquesta tendència,protegir els ecosistemes i la biodiversitat ha de ser uncomponent fonamental de la gestió integrada delsrecursos hídrics (GIRH).

SECCIÓ 3: ELS REPTES DEL BENESTAR HUMÀ I EL DESENVOLUPAMENT

CAPÍTOL 6: Protegir i promoure la salut humana –OMS i UNICEF

L’estat de la salut humana no es pot separar d’unconjunt de condicions relacionades amb l’aigua:l’aigua potable, un sanejament adequat, la reduccióde les malalties relacionades amb l’aigua i lasalubritat dels ecosistemes d’aigua dolça. Cal milloraramb urgència la gestió de la utilització de l’aigua i elsanejament per tal d’augmentar el progrés cap alsODM relacionats amb la salut humana.

CAPÍTOL 7: L’aigua per a l’alimentació, l’agricultura iels mitjans de subsistència rurals – FAO i FIDA

La demanda diària d’aliments no es pot negociar. Elsector agrícola és el principal consumidor d’aiguadolça i per això afronta un gran repte: produir mésaliments i de millor qualitat fent servir menys aiguaper unitat de producció, per tal d’ajudar a protegir elscomplexos ecosistemes aquàtics dels quals depèn lanostra supervivència. Aquest capítol analitza elsreptes d’alimentar una població que creix id’equilibrar les seves necessitats d’aigua amb altresusos d’una manera sostenible. L’aigua obre els caminsper reduir la pobresa i consolidar els mitjans de vida.

CAPÍTOL 8: L'aigua i la indústria – ONUDI

Malgrat que la indústria necessita aigua neta, lacontaminació industrial perjudica i destrueix elsecosistemes d’aigua dolça a moltes àrees i això posaen perill la seguretat de l’aigua tant dels consumidorscom de la indústria. Aquest capítol se centra en larepercussió de la indústria sobre l’entorn de l’aigua acausa de les extraccions d’aigua i els abocamentsd’aigües residuals, i analitza una àmplia sèried’instruments reguladors i iniciatives voluntàries quepodrien millorar la productivitat de l’aigua, larendibilitat industrial i la protecció ambiental.

CAPÍTOL 9: L'aigua i l’energia – ONUDI

Per ser sostenible, el desenvolupament econòmicnecessita un subministrament d’energia adequat iestable. La situació canviant d’avui dia requereix teniren compte una sèrie d’estratègies per tal d’incorporarla producció d’energia hidroelèctrica i altres formesrenovables de producció d’energia per millorar laseguretat energètica alhora que es redueixen almínim les emissions que afavoreixen el canvi climàtic.Aquest capítol destaca la necessitat d’una gestiócol·laborativa dels sectors de l’energia i l’aigua pergarantir un subministrament sostenible i suficientd’energia i d’aigua.

SECCIÓ 4: LES RESPOSTES DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ

CAPÍTOL 10: Gestionar els riscos: garantir elsguanys del desenvolupament – OMM, EIRD i UNU

El clima canvia i això fa que augmenti la incidència ila intensitat dels desastres naturals relacionats ambl’aigua, fet que repercuteix cada cop més sobre eldesenvolupament de les persones i el medi ambient.

Aquest capítol analitza, a partir d’un enfocamentintegrat, alguns dels mètodes per reduir lesvulnerabilitats dels humans i revisa els últims avençospel que fa a les estratègies de reducció dels riscos.

CAPÍTOL 11: Compartir l’aigua – UNESCO

L’augment de la competència pels recursos hídricspodria ser un factor de divisió. Els mecanismes decooperació i la governança compartida entre elsusuaris s’han de desenvolupar més per tal que elrecurs esdevingui un catalitzador de la cooperació iun mitjà dissuasiu de les tensions polítiques, ifomenti alhora un desenvolupament equitatiu isostenible.

CAPÍTOL 12: El valor i el preu de l’aigua - ONU-DESA

L’aigua engloba una sèrie de valors que s’han dereconèixer a l’hora de seleccionar les estratègies degovernança. Les tècniques d’avaluació són una de leseines principals del procés decisori sobre ladistribució de l’aigua i promouen no tan sols eldesenvolupament social, ambiental i econòmic, sinótambé la transparència i la responsabilitat en matèriade governança. Aquest capítol analitza les tècniquesd’avaluació econòmica i l’ús d’aquestes eines en eldesenvolupament de la política hidrològica i en lafixació del preu pels serveis de l’aigua.

CAPÍTOL 13: Aprofundir el coneixement i reforçarla capacitat – UNESCO

La recollida, la divulgació i l’intercanvi de dades,informació i coneixement tècnic relacionat ambl’aigua estan desequilibrats i, en molts casos, s’estandeteriorant. Avui és més urgent que mai millorarl’estat del coneixement sobre qüestions relacionadesamb l’aigua a partir d’una xarxa de recerca mundial ieficaç, la formació i la recollida de dades, i per mitjàde l’aplicació de models més adaptables, informats iparticipatius en tots els àmbits.

SECCIÓ 5: COMPARTIR LES RESPONSABILITATS

CAPÍTOL 14: Estudis de cas: cap a un modelintegrat

Aquests 16 estudis de cas d’arreu del món analitzenels típics reptes relatius als recursos hídrics i ensdonen una idea dels aspectes de la crisi de l’aigua iles diferents respostes de gestió que s’hi podenaplicar: la Comunitat Autònoma del País Basc(Espanya), la Xina (conca del Heihe), la conca delDanubi (Albània, Alemanya, Àustria, Bòsnia iHercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia,Hongria, Macedònia, Moldàvia, Polònia, Romania,Sèrbia i Montenegro, Suïssa, la República Txeca,Ucraïna), Etiòpia, França, Japó, Kenya, llac Peipsi(Estònia, Rússia), llac Titicaca (Bolívia, Perú), Mali,Mèxic, Mongòlia (conca del Tuul), conca de La Plata(Argentina, Brasil, Bolívia, Paraguai, Uruguai), Sud-àfrica, Sri Lanka, Tailàndia, Uganda.

CAPÍTOL 15: Conclusions i mesures recomanades

Aquest capítol enumera els punts essencials i elsmissatges clau presents en l’informe i enllaça unasèrie de conclusions i recomanacions per orientarfutures actuacions i millorar l’ús, la productivitat i lagestió sostenibles dels cada cop més escassosrecursos d’aigua dolça.

El CD-ROM que s’adjunta en la versió completa de l’informe és interactiu, conté hipervincles i inclou totes les taules de dades, els gràfics i els mapesdel WWDR2, així com seccions detallades sobre els avenços assolits en la creació d’indicadors i en els estudis de cas, entre altres materials moltvaluosos, tots els quals estan disponibles des del 22 de març del 2006 (Dia Mundial de l’Aigua) a http://www.unesco.org/water/wwap



52

Títol original: Water a shared responsability. The United Nations World Water Development Report 2

© de l’edició original: UNESCO 2006

Títol català: L’aigua, una responsabilitat compartida. Segon informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics.

© de l’edició catalana: Unescocat – Centre UNESCO de Catalunya.

Unescocat- Centre UNESCO de CatalunyaC/ Mallorca, 28508037 Barcelona Tel: 93 458 95 95 www.unescocat.org

Traducció: Marc Alba Revisió lingüística: Agnès Paltor Lluís

Edició realitzada amb la col·laboració de: Fundació Agbar.

Maig 2006

Dipòsit legal: B-29402-2006


http://www.unescocat.org

L'aigua,una responsabilitat compartida

Març del 2006, aprox. 600 pàgines, il·lustracions, bibliografia, índex

Enquadernació en rústica (inclou CD-ROM) ISBN 92-3-104006-5 56 €, CD-ROM (només) ISBN 92-3-104007-3 36 €

Aquest volum, una empresa conjunta dels 24 organismes que constitueixen ONU-Aigua i en col·laboració amb altresentitats vinculades a qüestions relatives a l’aigua dolça, engloba totes les regions i la majoria de països del món, ofereixun resum global actualitzat de l’estat i els usos de l’aigua dolça, els problemes importants relacionats amb l’aigua i els

mecanismes que tenen les societats per fer-hi front. Gràcies a una àmplia base de dades, l’anàlisi d’experts, els estudis de casi els centenars d’elements gràfics, és fins ara l’empresa més completa que ha fet una avaluació de l’aigua dolça i ofereix un

mecanisme per supervisar els canvis que es produeixen en el recurs i el progrés assolit en la consecució de les fites del desenvo-lupament, sobretot dels objectius de desenvolupament del mil·lenni.

A partir de les conclusions del primer Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics: aigua per a tothom, aiguaper a la vida (2003), l’informe del 2006 confirma la greu crisi actual de l’aigua —en gran part una crisi de governança— i asse-nyala la freqüent manca de capacitat i base de coneixements com un dels principals obstacles avui dia per assolir els nivells

necessaris de governança de l’aigua. Aquest volum proposa una visió més integrada de la gestió dels recursos hídrics per donarresposta a unes condicions ambientals i socioeconòmiques en ple procés de canvi.

El CD-ROM que s’adjunta en la versió completa de l’informe és interactiu, conté hipervincles i inclou totes les taules dedades, els gràfics i els mapes del WWDR2, així com seccions detallades sobre els avenços assolits en la creació d’indi-

cadors i en els estudis de cas, entre altres materials molt valuosos, tots els quals estan disponibles al lloc web delPMARH des del 22 de març del 2006 a http://www.unesco.org/water/wwap.

El WWDR2 està pensat per a un públic molt ampli, que inclou totes aquelles persones interessa-des o directament implicades en l’elaboració i la implantació de polítiques relacionades

amb l’aigua, així com gestors, investigadors, professors, estudiants i, sens dubte,els mateixos usuaris de l’aigua.

UN HABITAT

UNITED NATIONS

WMO

WHO

WORLD BANK

IAEA

I també ONU-DAES, UNECE, UNESCAP, UNECA, UNECLAC, UNESCWA

Organitzacióde les Nacions Unides

per a l’Educació,la Ciència i la Cultura

Edició catalana a càrrec de: Amb el suport de:



tiu L’aigua, Resum execu - UNESDOC Databaseunesdoc.unesco.org/images/0014/001444/144409cat.pdf ·...

Documents

Transcript of tiu L’aigua, Resum execu - UNESDOC Databaseunesdoc.unesco.org/images/0014/001444/144409cat.pdf ·...