Tirant Lo Blancde Joanot Martorell

—¡Válame Dios! —dijo el cura, dando una gran voz—.

¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá,

compadre; que hago cuenta que he hallado en él

un tesoro de contento y una mina de

pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de

Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás

de Montalbán, y el caballero Fonseca, con la batalla

que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las

agudezas de la doncella Placerdemivida, con los

amores y embustes de la viuda Reposada, y la

señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, suescudero.

Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo,

es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los

caballeros, y duermen, y mueren en sus camas,

y hacen testamento antes de su muerte, con

estas cosas de que todos los demás libros de

este género carecen. Con todo eso, os digo que

merecía el que le compuso, pues no hizo tantas

necedades de industria, que le echaran a galeras

por todos los días de su vida. Llevadle a casa y

leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he

dicho.

Miguel de Cervantes, El ingenioso hidalgo Don

Quijote de la Mancha

Tirant Lo Blanc (1490), escrita pel cavaller

valencià Joanot Martorell, narra lesaventures de Tirant, un jove noble bretó.

Després de ser ensinistrat en l’art de la

cavalleria per l’ermità Guillem de Varoic,

Tirant, amb altres joves bretons, entre ells el

seu cosí Diafebus, anirà a la cort del rei

d’Anglaterra, on demostrarà les seveshabilitats i valentia i serà armat cavaller.

Després de viure tot un seguit d’aventures a

les illes de Sicília i Rodes, Tirant respon a la

crida de l’Emperador de Bizanci, que veu el

seu territori assetjat pels turcs otomans.

Gràcies a la seva formació cavalleresca, la seva

intel·ligència, heroïcitat i valentia, la seva

honestedat i, per què no dir-ho, el seu encant

personal, aconsegueix convertir-se en capità

general dels exèrcits bizantins i conservar com a

cristianes les terres de l’Imperi.

A Constantinoble, la capital de l’Imperi, Tirant

coneix la princesa Carmesina, la filla de

l’Emperador, i se n’enamora bojament.

A Constantinoble Tirant viurà múltiples aventures

guerreres, cavalleresques i amoroses, que

representen la part culminant de la novel·la.

El noble cavaller es veurà constantment assetjat

pels envejosos de la seva fortuna i el seu èxit a les

batalles,sobretot pel pèrfid Duc de Macedònia que

intentarà desacreditar-lo davant l’Emperador.

Per aconseguir l’amor de Carmesina comptarà amb

l’ajut de l’enginyosa donzella Plaerdemavida,

enamorada del jove Hipòlit, que és l’amant secret

de l’Emperadriu, mare de Carmesina.

Però Tirant haurà d’enfrontar-se també a les

mentides i als paranys que li prepara la Viuda

Reposada, antiga dida de Carmesina, una dona ja

madura que està secretament enamorada del jove

cavaller.

Víctima d’un parany de la Viuda Reposada, i

creient que Carmesina li és infidel, Tirant

s’embarca amb la flota imperial.

Plaerdemavida aconsegueix arribar al vaixell i

desfer l’engany de la Viuda, però les naus salpen

duent la donzella a bord. El seu vaixell naufraga i

arriba a les costes del nord d’Àfrica.

Allà és rescatat pel Cabdillo dels Cabdillos, un gran

senyor d’un regne anomenat Tremissèn. Tractat amb

generositat és, malgrat tot, tancat a la presó sense

saber quina sort ha corregut Plaerdemavida. El rei

Escariano, el rival del rei de Tremissèn, posa setge a la

ciutat. Tirant és alliberat per poder ajudar el rei de

Tremissèn gràcies a la seva astúcia i preparació militar.

La filla del rei de Tremissèn s’enamora de Tirant,

però ell es mantindrà fidel al seu amor per

Carmesina. Tirant conquereix bona part del nord

d’Àfrica en nom del rei i en una de les ciutats

retroba Plaerdemavida, a la qual no reconeix, ja que

va vestida i abillada a l’estil musulmà. Ella li parla de

l’estat de l’Imperi, a punt de caure en mans dels

turs, i li retreu la seva falta de pietat per la pobra

Carmesina, sola i abandonada. Tirant es defensa

de les acusacions. Continua lluitant fins a convertir

al cristianisme tot el nord d’Àfrica i acompanyat de

la donzella de la princesa, torna a Constantinoble.

La Viuda Reposada, en saber que Tirant ha tornat,

tement la seva venjança, se suïcida. El noble

cavaller negocia amb els turcs la seva rendició i va

cap al palau imperial per informar l’Emperador de

les seves gestions, amb la secreta esperança de

retrobar-se amb Carmesina.

Aquella mateixa nit, amb l’ajuda de Plaerdemavida,

i malgrat els precs de la jove princesa, Tirant

rendeix la fortalesa de la virtut i aconsegueix allò

que tot enamorat desitja.

Tirant recupera l’Imperi, es promet amb

Carmesina i es converteix en Cèsar i hereu. Però

emmalalteix sobtadament i mor, després d’escriure

una emotiva carta de comiat per a la princesa.

L’Emperador, desfet per la mort de Tirant i

contemplant el dolor que sent la seva

estimada filla, mor també. I com no hi ha dues

sense tres, Carmesina, incapaç de suportar la

vida sense el seu estimat Tirant i sense el seu

pare, fa testament i mor ajaguda al llit, entre

els cossos dels dos homes.

És aleshores quan arriba el triomf de

l’Emperadriu, ja que es podrà casar ambHipòlit, que es convertirà en Emperador.

TIRANT LO BLANC: Tirant és un cavaller valent, fort, hàbil

amb les armes, un gran estrateg militar, a més de ser un

cortesà educat i gentil. Però allò que sedueix més el lector

és la seva humanitat., viu en un món ben real i actua

sempre dins del marc del que és possible: els seus

combats individuals són sempre contra un sol cavaller i la

majoria de vegades, com és raonable, en surt ferit. La raó

és ben lògica: el seu èxit no es deu a una força

sobrehumana, sinó a la seva capacitat de resistència i al

seu enginy. Les victòries militars sempre són resultat dels

seus coneixements de l'art de la guerra i, sobretot, de la

seva astúcia.

És en les escenes amoroses on s'humanitza definitivament

i se'ns fa més atractiu, per les seves debilitats. Enamorat

sobtadament i irresistiblement de Carmesina la primera

vegada que la veu, el seu amor és des de l 'inici ben

terrenal: Tirant es meravella per la seva bellesa i se sent

atret molt especialment pels pits de la Princesa, "dues

pomes cristal·lines" i les seves relacions són, de fet, la

història de la frustració d'un desig amorós sexual insatisfet;

davant de la Princesa es mostra tímid, tan valent com és al

camp de batalla. La seva indecisió fins i tot el porta de

vegades a situacions que voregen el ridícul

CARMESINA: és un personatge poc complex

psicològicament. El seu paper a la novel·la sembla limitar-

se a despertar el desig de Tirant, a la vegada que lluita per

conservar la seva virginitat davant de les demandes de

Tirant. És una adolescent, bella i tímida, que necessita ser

animada constantment per les seves donzelles

Plaerdemavida i Estefania per trobar-se amb Tirant i

permetre-li avançar uns passos en la seva relació.

PLAERDEMAVIDA: Possiblement el personatge més

simpàtic i entremaliat de la narració És curiós observar que

aquesta donzella, imprescindible en els amors de Tirant i

Carmesina, graciosa, sovint desvergonyida i sempre

intencionada en els afers eròtics, és l'única que no viu

aventures amoroses. Sembla com si el seu erotisme es

satisfés amb una mena de contemplació física i mental de

les aventures dels altres.

ESTEFANIA: cosina i donzella de la princesa Carmesina.

S’enamora de Diafebus, el cosí de Tirant, i viuran una

intensa relació amorosa i eròtica que culminarà amb unes

bodes secretes. És la confident de la princesa i, com

Plaerdemavida, ajudarà Tirant a aconseguir els seus

objectius amorosos.

L’EMPERADOR I L’EMPERADRIU: els emperadors de

Constantinoble trenquen amb la imatge noble i solemne

que puguin suggerir: l’emperador manté diàlegs eròtics amb

Plaerdemavida, i persegueix rates espasa en mà i amb

camisa de dormir, sense adonar-se que són els cavallers i

les dames que corren amunt i avall pels dormitoris del

palau. D’altra banda, l’emperadriu comet un adulteri, de

clares ressonàncies incestuoses, ja que Hipòlit, l’amant, li

recorda el seu fill mort.

LA VIUDA REPOSADA: és un altre personatge

digne de ser analitzat: la dida de Carmesina és una

dona de moral rígida i severa que s’enamora de

Tirant i, com a conseqüència, es trastorna; des

d’aquest moment, l’únic propòsit que guiarà la seva

vida és el de separar-lo de la princesa; una vegada

descobreixen les seves intencions, acabarà per

suïcidar-se.

Novela épica y de costumbres, realista y

fantástica, militar y erótica, risueña y

sentimental, puede ser abordada desde cualquier

perspectiva sin que ninguno de los prismas elegidos

para analizarla agote su proteica riqueza. Aunque

Martorell se valió, para escribirla, de todo el arsenal

de temas y tópicos imperantes en la cultura de su

tiempo, su novela es mucho más que un reflejo

más o menos fiel de la literatura y el mundo que

lo formó.

Mario Vargas Llosa

Joanot Martorell, nascut a Gandia entre 1413 i

1414, pertanyia a una família noble valenciana. Era

un cavaller orgullós del seu llinatge i defensor de

l’estament de la cavalleria, de l’exercici de les

armes, de l’honor i la virtut. Defensa un món i una

figura, el del noble cavaller, que està desapareixent,

per donar entrada a una noblesa cortesana que

anuncia el Renaixement.

Martorell escriu la seva novel·la entre 1460 i 1468,

data de la seva mort. S’ha discutit si el Tirant Lo

Blanc, que sembla que va quedar inacabada

després de la mort del seu autor, va ser completada

per Martí Joan de Galba, amic de Martorell. La

novel·la va ser editada l’any 1490.

NOVEL·LES DE CAVALLERIES: són les narracions

novel·lesques imperants fins al segle XV.

- Protagonitzades per cavallers amb característiques gairebé

sobrenaturals.

- Aparició d’elements fantàstics i màgics.

- Espais llunyans i no reconeixibles.

- Temps indefinit.

Cervantes parodia aquestes novel·les al seu Quijote. Un

bon exemple seria l’Amadís de Gaula.

El Tirant lo Blanc, per contra, és una novel·la

cavalleresca:

- Realisme i versemblança

- Tirant no té unes virtuts sobrenaturals: és un gran cavaller,

però és humà, amb totes les debilitats d’un home de carn i

ossos.

- No hi ha elements fantàstics o sobrenaturals.

- El temps és proper a l’autor (Constantinoble va caure en

mans dels turcs l’any 1453)

- Personatges complexos psicològicament.

- Geografia reconeixible: Anglaterra, Sicília, Rodes, Bizanci,

el nord d’Àfrica.

Mario Vargas Llosa qualifica el Tirant de “novel·la total”: s’hi

narren aventures, fets d’armes, relacions amoroses... Hi ha

intriga, humor, ironia, erotisme, amor i guerra. narra les

aventures d'armes i d'amor del cavaller Tirant, al servei d'un

ideal magnífic pel qual sospirava la societat cristiana del

XV: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels

turcs, que efectivament l’havien pres molt pocs anys abans

(1453)

Es tracta d’una novel·la complexa, alhora de

cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit,

psicològica, i el seu to versemblant i creïble la fa

clarament diferent de les novel·les de cavalleria

típiques de l'Edat Mitjana