El pòsit carlí a l’Ebre. Anysdesprés de les guerres carlines,alguna cosa en queda encara

Un mar de corrupció. Els escàndolsper corrupció remouen la política deles Balears un dia sí i l’altre també

Joan Antoni Solans. Parla l’home claude l’urbanisme a Catalunya durantmés de vint anys

Núm. 1915. ■ Del 7 al 13 de novembre del 2008. ■ Any XLIII. www.presencia.cat

Tips desorollCom podem fer fronta l’excés de decibels

Viure sense soroll és gairebé impossible en lanostra societat, tot i que l’excés de decibelsafecta la convivència, la salut i fins i tot l’economia.

DOSSIER TIPS DEL SOROLL

Pancarta de protesta pel soroll alscarrers de Barcelona. / ANDREU PUIG

Una tècnica municipal mesurava el soroll a l’interior dela sala La Paloma de Barcelona a començament del2007. El local va haver de tancar a causa de lesmolèsties. / ANDREU PUIG

8 • PRESÈNCIA • Del 7 al 13 de novembre del 2008

DOSSIER TIPS DEL SOROLL

IRENE CASELLAS Determinar la intensitat delsoroll és difícil, perquè tot-hom té una sensibilitat parti-cular i, a més, el tipus d’audi-ció de cada persona tambévaria en funció de les dife-rents freqüències que pot te-nir un so. Els decibels són lesunitats que s’utilitzen per me-surar la intensitat del so. L’es-cala decibèlica respon a unaexpressió matemàtica logarít-mica: això vol dir que per ca-da decibel de més es multipli-ca per deu la força que fan lesmolècules de l’aire sobre els

timpans. De manera subjecti-va, el soroll no es dobla quanes dobla el nombre de deci-bels, sinó amb un simpleaugment de 3 decibels.

Com esmesura elsoroll?

l soroll és probablement elcontaminant més subesti-

mat de tots, malgrat haver-se de-mostrat que, igual que la conta-minació atmosfèrica, la conta-minació acústica també té con-seqüències molt negatives en lasalut de les persones.

El problema és que el soroll noes veu, no es flaira, no es pot to-car, no queda fixat enlloc, i no-més el podem detectar amb unúnic sentit, l’oïda, que no pateixels seus efectes a l’instant, sinóamb una exposició prolongada.Tot i així, el sorollpreocupa.

Una dada com aexemple: segons unaenquesta del 2006 fetaper l’Institut d’Estadís-tica de Catalunya, un27% de les famílies cata-lanes consideren que elprincipal problema deles seves llars és la fressaque procedeix del carrero que fan els veïns. Peral conjunt de la pobla-ció, el soroll és el tercerinconvenient pel que faa l’habitatge, després dela manca d’espai i de lamanca d’ascensor.

Però per què és perju-dicial? Tothom té assu-mit que les fresses mésfortes –es calcula que apartir de 120 decibels–provoquen dolor i po-den causar lesions irreversiblesals timpans. Per això els treballa-dors d’aeroports o els obrers quemanipulen maquinària molt so-rollosa han de portar obligatò-riament auriculars protectors.

Ara bé, què passa quan el sorollconstant, encara que no siguiexageradament fort, entra a casanostra? Si és de nit, seguramentens impedirà dormir en condi-cions i l’endemà ens aixecaremcansats, irascibles i angoixats.

«Si això passa contínuament,acabes desenvolupant una situa-ció d’estrès intens en què cadapersona reacciona d’una maneradiferent: hi ha qui desenvolupa-

Erà úlceres d’estómac, o a qui licaurà el cabell, o qui tindrà pe-dres al ronyó. A alguns potser elssortiran grans, altres estaranagressius i altres potser tindranploranera», explica el professorCarles Escera, del grup de recercaen neurociència cognitiva, deldepartament de psiquiatria i psi-cobiologia clínica de la Universi-tat de Barcelona.

Pel que fa al soroll diürn, la se-va principal conseqüència és queimpedeix la concentració. Talcom explica aquest expert enacústica, els sons que sobresur-

ten del seu context pro-voquen en els animals ien les persones dos ti-pus de reaccions: la res-posta d’orientació i lade sobresalt.«Si sents un so específic,com ara el d’un vidreque es trenca o el d’unafrenada, encara queaquest so no sigui in-tens, segur que gires elcap per veure què hapassat. Això és una ma-nera de protegir-nos,d’estar alerta, però sipassa contínuamentimpedeix la concentra-ció», assegura.La resposta de sobresaltes produeix amb sonsintensos. «Amb ani-mals de laboratori esveu perfectament comsalten. Els humans no

saltem –explica– però sí que mo-vem les espatlles cap amunt.»

Aquesta reacció de sobresalt,però, no és només un moviment,sinó que també posa en marxaels sistemes de defensa de l’orga-nisme, els relacionats amb l’es-très. Són sistemes fisiològics quefan que augmenti el batec car-díac i la velocitat de la respiració.Es dirigeix la sang cap als mús-culs i cap al cervell perquè l’ani-mal pugui reaccionar de maneraràpida i efectiva davant d’un estí-mul que pot ser potencialmentperillós, és a dir perquè puguisortir corrent immediatament opugui atacar per defensar-se.

Exemples sonors

BrisasuauBrisa

Carrersolitaride nit

Carrerli i

Conversa normal

Conversa

Carreramb trànsit

normal

Carrerb à i

Motocicleta accelerant

Motocicleta

Camió arrencant, a

100 m

Camió

Cotxe a 100 km/h

Cotxe a 100

Avió comercial enlairant-se,a 100 metres

15 db15 db

40 db40 db

50 db50 db

70 db70 db

90 db

a

90 db

95 dba 95 db

100 db

al ,ss

100 db

130 db

Silencióss PauSil ió

Silenciós

P

s PlaerSil ió

Pocsorollós

Pl

PlaerPoc

Sorollós

Pl

s MolèstiaS lló

Moltsorollós

M lè iM

Molèstiagreu

Molt

Moltsorollós

MolèstiaM

Molèstiagreu

bb

Molt

Moltsorollós

MolèstiaM

Molèstiagreu

b

bMolt

Gairebé intolerable

MolèstiaM

é le Dolor

NIVELL EN DECIBELS

SENSACIÓ SUBJECTIVA

SENSACIÓ OBJECTIVA

Font: Guia Menys soroll, millor, de l'Ajuntament de Barcelona.

Del 7 al 13 de novembre del 2008 • PRESÈNCIA • 9

10 • PRESÈNCIA • Del 7 al 13 de novembre del 2008

DOSSIER SEGUIMENT

«Hi ha un component de pre-paració per a l’acció, d’estrès, dereacció orgànica, que si s’estàproduint de manera contínuaderiva en un estat d’activaciópermanent que fa que no fun-cionis bé. Això és una respostanatural de l’organisme, peròquan és constant esdevé pocadaptativa, perquè al final el quefa és perjudicar en lloc d’ajudar»,conclou Escera.

Amb el seu grup de recerca, in-vestiga precisament com reac-ciona el cervell humà als sonsanormals. «Estudiem –explica–com el nostre cervell està prepa-rat i programat per detectaraquest tipus de sons, que de ve-gades sobresurten molt i de ve-gades no tant. De fet, estemveient que al cervell no li calenestímuls tan evidents per detec-tar que hi ha hagut canvis en elseu entorn acústic, sinó que el

sistema auditiu està muntat demanera que analitza l’entornacústic i crea models de regulari-tat amb múltiples capes. És unsistema molt complex.»

Qüestió de caràcter?L’advocat Lluís Gallardo, queporta l’assessoria jurídica del’Associació Catalana contra laContaminació Acústica, estàfart que es legitimi el soroll coma element intrínsec del caràcterllatí: «Atribuir els problemes desorolls a una qüestió cultural,pel fet de ser llatins, és la granfal·làcia que s’han muntat elspolítics, que creuen que la ciuta-dania és tan ximple com ells.»

Gallardo posa dos exemplesper explicar que el caràcter me-diterrani no està necessàriamentvinculat a les fresses. «A Israeltambé són mediterranis i no te-nen tants problemes com aquí. I

la gent que es vol comprar un ha-bitatge té més en compte queabans el tema de les fresses. I s’es-tà veient que un entorn sorollóspot devaluar, per exemple, elpreu d’un pis.

Tabac «versus» sorollL’Accca fa feina pedagògica con-tra el soroll insistint sobretot enels efectes perjudicials que pro-voca en la salut, en concret lesfresses que impedeixen dormir.

L’advocat explica que, tal comha pogut comprovar en les sevesxerrades, tothom sap esmentardues malalties provocades peltabac i en canvi ningú sap expli-car alguna de les múltiples fun-cions que fa el cervell durant elperíode de son ni quines conse-qüències té el fet de no dormirbé.

«Imaginem-nos que tenim ga-nes de fer pipí i que anem al lava-

a Madrid no tenen Mediterrani ien canvi pateixen un problemade botellón molt important.»

Segons el lletrat, de la mateixamanera que no s’ha d’assumirque el soroll és inherent a l’ésserhumà, tampoc no se l’ha de con-siderar com un signe de progréseconòmic, tal com ha passat his-tòricament.

«Durant molt de temps –insis-teix– ens hem hagut de resignar,tot i que el soroll és signe d’incul-tura, d’incivisme... Se’ns ha ve-nut que lluitar contra el soroll térepercussions en l’activitat eco-nòmica, quan el que caldria ésadequar el progrés de la societata una qualitat de vida millor.»

Conscienciar la societat delsefectes nocius de la contamina-ció acústica no és una tasca fàcil,tot i que cada cop hi ha més gentque n’és conscient. Segons Ga-llardo, des de fa uns quants anys,

Obres al carrer de la Rutlla de Girona. A l’altra pàgina, agents de Badalona mesurant el soroll d’una moto. / JOAN SABATER I SARA MUÑOZ

Del 7 al 13 de novembre del 2008 • PRESÈNCIA • 11

Des de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica(Accca), l’advocat Lluís Gallardo ha exercit l’acusació particularen diversos casos que han arribat als tribunals de justícia. Endos d’aquests casos s’han aconseguit penes de presó per a res-ponsables d’establiments que feien massa fressa. «El soroll –diul’advocat– vulnera drets fonamentals de les persones.» Tot i ai-

xò, creu que, abans d’aca-bar als jutjats, primer s’had’intentar arribar a acordsentre les parts implicades,«perquè, si no, al final,sempre acabes depenentdel que opina un jutge».En contra de les estadísti-ques que utilitzen les ad-ministracions, que creuenque el principal problema

de soroll és el derivat del trànsit, la majoria de les queixes quees reben a l’Accca són per incivisme veïnal. La fressa de sabatesde taló a hores intempestives, electrodomèstics sorollosos, ani-mals de companyia, festes..., constitueixen un 60% de les quei-xes. Un 25% són per molèsties provocades per locals comer-cials, com ara bars, restaurants i discoteques. Un 10% és un po-ti-poti entre indústries i obres al carrer. I només un 4 o 5% ésper trànsit i infraestructures de comunicacions (trens, avions...).

«El soroll vulnera drets»bo i ens trobem que ens l’handesmuntat. La reacció serà dedesconcert i enrabiada. Doncs elcervell també s’enrabia quan elfem sortir de la seva fase de son,per passar a la consciència, perculpa d’un soroll que ens arribaper les dues finestres que són lesorelles, que no es poden tancarigual com tanquem la boca i elsulls», manté, i recorda que fa3.000 anys a la Xina ja s’utilitza-va el soroll com a mètode de tor-tura.

«La llei antitabac és de finalsdel 2006. No ha estat fins a co-mençament del segle XXI queens hem adonat que el tabac per-judica, per tant ja ens podemimaginar quant de temps potpassar fins que la societat siguiconscient dels efectes del soroll»,conclou Gallardo.

Existeixen diverses normes itextos legals relacionats amb els

sorolls, ja que hi ha moltes acti-vitats que tenen un impacteacústic.

Pel que fa als vehicles, perexemple, les lleis són comunes atota la Unió Europa. En teoriatots els cotxes i les motos pro-dueixen la mateixa remor aquíque, per exemple, a Suècia.

En canvi, tenim la percepcióque aquí els nivells de decibels ales ciutats són molt més alts, si-gui perquè hi ha més vehicles demotor circulant –el transport pú-blic és encara un tema pendent–,sigui perquè no es persegueixamb prou fermesa els vehiclesque fan més soroll del compte,com ara les motocicletes amb elstubs d’escapament modificats.

A tot això s’hi afegeix que lesedificacions, en general, no es-tan tan ben aïllades com en altrespaïsos, o fins i tot en altres zonesde l’Estat espanyol. Robert Barti,

Una societat atot volum

director de l’àrea d’acústica delLaboratori d’Assajos Metrolò-gics (una empresa catalana auto-ritzada per la Unió Europea perfer, entre altres actuacions, me-sures d’acústica en les edifica-cions i diferents tipus d’inspec-cions relacionades amb els ni-vells de soroll), explica quequant a mesures de correccióacústiques estem a la cua d’Euro-pa i que hi ha molt poca implica-ció per part de les administra-cions i de les institucions.

«Si mirem què es fa a la restad’Europa –assegura–, veuremque hi ha professionals, associa-cions, investigadors..., tot unconjunt d’actuacions que tenenmolts anys de tradició. Aquí hiha també gent que hi treballa i hiha alguns professional bons, pe-rò en general hi ha molt desco-neixement, fins i tot per partdels referents que utilitzen lesadministracions.»

Segons Barti, la prova que noanem bé és que fa més de 15 anysque es parla de contaminacióacústica, però estem «igual o pit-jor que abans».

Posa com a exemple les cam-panyes a favor del transport pú-blic a les ciutats: els autobusoss’han fet més còmodes i confor-tables, s’han adaptat als minus-vàlids i a més s’han tornat ecolò-gics, però continuen fent la ma-teixa remor que abans.

El mateix passa amb les es-combraries: es va decidir substi-tuir els contenidors de metallpels de fibra, que efectivamentno fan tant de soroll quan estomben, però en canvi els ca-mions que els recullen conti-nuen sent igual d’estrepitososque anys enrere.

De tota manera, tal com expli-ca Barti, hem de pensar que lesfresses que més molesten són lesque se senten dins de casa, i no espoden aplicar els mateixos parà-metres al nostre país que en al-tres indrets, ja que la qüestió delclima és important. En els païsosmés freds els tancaments sónmolt més acurats per les qües-tions tèrmiques, i això tambéajuda molt acústicament.

I un altre punt que cal tenir encompte és el dels costums, que

Estem en una societat cadacop més sorollosa; d’això nohi ha cap mena de dubte.Deixant de banda la conta-minació acústica, només calentrar en qualsevol sala de ci-nema relativament nova peradonar-se que el volum a totdrap està de moda. No se’nsalven ni les pel·lícules infan-tils, i no és estrany veure commés d’un nen s’acaba tapantles orelles quan hi ha més en-renou. «O els muntatges deNadal pensats per als nens,que el que fan és espantar-los perquè el volum de lamúsica és fortíssim», afegeixRobert Barti. Segons aquestexpert en acústica, s’hauriad’instaurar alguna mena decarnet de tècnic de so, igualque hi ha els carnets per ma-nipular aliments o per utilit-zar productes fitosanitaris.«Ara –insisteix– qualsevolinútil por agafar un amplifi-cador i deixar tot un barrisense dormir, i això no potser.» Un altre exemple que elvolum es va apujant es potdetectar simplement escol-tant un CD de fa quatre ocinc anys i comparant-loamb un altre d’actual: lestècniques de reproduccióhan millorat i el so dels d’araés molt més intens. De fet,en alguns països, els aparellsper escoltar música que escomercialitzen han de portarlimitadors de so. Es tractad’una mesura preventiva: laUnió Europea ha advertit queentre un 5 i un 10% de lespersones que utilitzen apa-rells –com per exemple elsreproductors d’MP3– amb elvolum massa alt poden patirpèrdua auditiva permanent.

també són molt diferents. «Enmolts països, les deu de la nit jaés molt tard i la gent ja dorm; encanvi, aquí, a les deu encara es-tem pensant on anirem a sopar.Aquí els horaris nocturns s’allar-guen molt i això fa que la convi-vència sigui difícil: uns volendormir i els altres fan soroll», in-dica l’enginyer acústic.

Llei permissivaTornant al tema de la regulació ideixant de banda les normes pera qüestions concretes –com lesque fixen els aïllaments acústicsdels habitatges o les que servei-xen per protegir els treballadorssotmesos a nivells molt alts dedecibels–, en el cas de la conta-minació acústica queda forçaclar que les lleis no sempres’adapten a la realitat, si més no aCatalunya.

Des de fa sis anys està en vigorla llei 16/2002, de 28 de juny, deprotecció contra la contamina-ció acústica, que es va presentarcom una llei innovadora a l’Es-tat espanyol i que recollia les re-comanacions de la Unió Europa.A la pràctica, però, es tracta d’untext legal que es pot qualificar,com a mínim, de permissiu. Elmotiu principal és que estableixuns criteris per mesurar els so-rolls molt laxos, tal com hancoincidit a explicar els expertsconsultats.

Per exemple, s’avalua el sorollque hi ha en un indret durant totun període horari –en el cas del’horari nocturn, des de les noudel vespre fins a les vuit del ma-tí– i després es fa la mitjana delsresultats. «Si hi ha una activitatque només funciona dues o treshores i la resta del temps estàtancada i no fa fressa, com que esfa la mitjana, el període de silen-ci compensa el període d’activi-tat, i tot plegat queda diluït», ex-plica Robert Barti.

Lluís Gallardo va més enllà iexplica el cas real d’un matrimo-ni que es va comprar un pis, unsbaixos, al costat d’una fleca. Esvan trobar que no podien dor-mir gens ni mica perquè quan elstreballadors de la fleca feien el padonaven cops a les parets ambles safates. «Els sons repetitius

són els que acaben creant fixacióauditiva: encara que no siguinmolt forts, provoquen molt demalestar», assegura. Doncs bé,un cop mesurades les fresses dela fleca i feta la mitjana, es vantrobar que el nivell de decibelsentrava dins del que permet lallei. Afortunadament, en aquestcas es va arribar a un acord entreles dues parts i el problema es vasolucionar.

«Moltes vegades –afegeix Ga-llardo– hem d’explicar a les per-sones que requereixen assesso-rament jurídic que, amb la llei ala mà, tenim el cas perdut. La lleide la Generalitat no protegeix enabsolut; fins i tot crec que és in-constitucional.» Per sort, les or-denances municipals, que sónles que s’han d’aplicar en últimainstància, solen ser més restricti-ves, si bé no tots els ajuntamentsn’han desenvolupat.

Més proteccióMaite Majó, responsable d’ava-luació de soroll i vibracions de ladirecció general de Qualitat Am-biental de la Generalitat, reco-neix que la llei que es va aprovarel 2002 no és excessivament res-trictiva, però recorda que es vanestablir els sistemes necessarisper poder-la endurir posterior-ment. De fet, en aquests mo-ments s’està desenvolupant lareglamentació que permetràprotegir millor de les fresses quese senten a l’interior dels habi-tatges.

«Tal com està redactada la lleiactual, és cert que es fa la mitjanaentre els períodes de fressa i elsde silenci. Però amb el nou regla-ment, si tan sols durant 30 mi-nuts se superen els nivells per-mesos, es considerarà que hi haincompliment total, al marge desi hi ha estones sense fressa», in-dica.

Caldrà veure si aquest nou re-glament és realment efectiucontra la contaminació acústi-ca, un problema que va en aug-ment però que no és tan noucom sembla: els romans ja te-nien lleis que impedien la circu-lació de carruatges a les ciutatsdurant la nit, per garantir el des-cans dels veïns.

12 • PRESÈNCIA • Del 7 al 13 de novembre del 2008

DOSSIER TIPS DEL SOROLL

Una veïna de Gavà esqueixa del soroll dels

avions, durant unamanifestació

organitzada contral’impacte acústic de

la tercera pista del’aeroport del Prat. /

LLUÍS CRUSET

Del 7 al 13 de novembre del 2008 • PRESÈNCIA • 13