TIPOLOGIA TEXTUAL

1 Quan tot va començar...

LA COMUNICACIÓ ORAL(Conversa, debat, col·loqui, textos

formals orals)

1 Quan tot va començar...

1.1 LA COMUNICACIÓ ORAL: LA CONVERSA

Conversar és parlar després d’escoltar i escoltar després de parlar. La memòria i l’atenció tenen un paper molt important en aquesta activitat perquè convé retenir momentàniament la construcció de les frases que estan en curs i també el conjunt d’idees que es van expressant i les que afloren al pensament. I relacionar-les.

1.2 L’ESTRUCTURA DE LA CONVERSA

1 Quan tot va començar...

Un conjunt de senyals verbals i no verbals serveixen per organitzar la conversa o canviar el torn de paraula:–per començar: salutacions (ei!), vocatius (Lluís, noi...), tractaments (senyora), verbs de percepció (escolta’m, mira)... –per començar a acabar (doncs bé, bé, en fi...) i per acabar (adéu, apa, vinga, d’acord...).–per canviar de tema (per cert, parlant d’una altra cosa...) i per recuperar-lo (tornant a...).

1.3 EL LLENGUATGE GESTUAL

1 Quan tot va començar...

La informació que es transmet durant la conversa no arriba a l’interlocutor només a través de les paraules; els senyals de la cara, els gestos, la mirada, el to de veu, la posició i els moviments del cos també comuniquen, voluntàriament o no.

Alguns d’aquests gestos o posicions no són significatius, però d’altres s’interpreten en el context de la conversa i, així, mostren la distància o la proximitat, l’actitud receptiva o tancada, la curiositat o el desinterès, l’assentiment o la dissensió i, en general, l’estat d’ànim o el sentiment amb què cadascun dels interlocutors es troba dins de la conversa.

1.4 CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENGUA ORAL

1 Quan tot va començar...

Algunes característiques de la llengua parlada, més o menys acusades, depenent de la situació comunicativa i de la formalitat necessària, són aquestes:–frases inacabades, que poden quedar suspeses i ser substituïdes per d’altres, i sintaxi basada en la coordinació copulativa.–alteracions de l’ordre normal de la frase, que busquen l’èmfasi d’algun element.–elisions d’algun mot. –vacil·lacions i dubtes (allargament d’alguna vocal, ús d’algun coixí fonètic (mmm..., d’això..., i correccions espontànies: (vull dir...).–repeticions, duplicacions i superlatius col·loquials (molt i molt, superplè...)–ús de mots genèrics i imprecisions que supleixen el context.–comparacions, metàfores i frases fetes habituals.–incorreccions morfològiques, com ara combinacions pronominals incorrectes, etc.

1.5 EL VALOR DE LA CONVERSA

1 Quan tot va començar...

Amb la conversa establim contacte amb els altres, ajudem a la pròpia reflexió, aprendrem a escoltar i valorar les posicions dels altres, admetrem també la provisionalitat de les nostres posicions, canviem i adaptem els plantejaments personals amb fluïdesa, exercim el dret de dissentir –si sempre estiguéssim d’acord no caldria parlar, i a més, la dissensió permet fer avançar les reflexions de tots els interlocutors.