TIPOLOGIA D’EXERCICIS D’EXPRESSIÓ ORAL Tècnica: 1. Drames 2. Escenificacions 3. Jocs de rols 4. Simulacions 5. Diàlegs dirigits 6. Jocs lingüístics 7. Treball d’equip 8. Tècniques humanistes

Tipus de resposta: 9. Repetició 10. Buits d’informació 11. Donar instruccions 12. Solució de problemas 13. Pluja d’idees

Recursos materials: 14. Històries i contes 15. Sons 16. Imatges 17. Tests, qüestionaris, etc. 18. Objectes

Comunicacions específiques: 19. Exposició 20. Improvisació 21. Parlar per telèfon 22. Lectura en veu alta 23. Vídeo i cassette 24. Debats i discussions

TIPOLOGIA D’EXERCICIS D’EXPRESSIÓ ORAL

1. Drames

2. Escenifica-

cions

- exercicis d’expressió oral on l’alumne interactua amb els seus companys. - No té rols o papers de teatre. L’alumne projecta la seva personalitat en l’exercici. Se li demana que imagini com reaccionaria en una situació determinada. - No hi ha preparació prèvia. Relació de la llengua amb el cos, les emocions. Son comunicatius, reals, de resposta oberta. - Es pot emprar tot tipus de material i recursos. EX: Oficina d’objectes perduts (descripció d’objectes), Persuasió (saber dirigir la conversa cap als temes que interessen).

- Es treballa amb textos teatrals i impliquen algun tipus de representació. - L’alumne es fa càrrec d’un paper definit prèviament. Es prepara l’activitat. El llenguatge emprat està fixat prèviament. Hi ha una representació final. - Els textos poden ser d’elaboració pròpia o textos teatrals.

3. Jocs de rols -Està a mig camí entre el drama i l’escenificació. Permet introduir tota mena de situacions comunicatives a l’aula i no necessita excessiva preparació ni és tan complex com les escenificacions. - La situació ha de ser definida a grans trets. L’alumne assumeix un rol o paper en la situació comunicativa. El rol o paper ha estat establert i definit prèviament. Es realitza l’activitat de forma espontània i amb certa improvisació. L’alumne tria el que diu, com ho diu, etc. - Cada rol està explicat i definir en una tarja que es dona a l’alumne que ho adopta. - s’ha de preveure els mots i les estructures difícils que es poden emprar en la situació que planteja el joc de rol. (murals de vocabulari,...)

Daniel Cassany, Marta Luna, Glòria Sanz, Ensenyar llengua. Ed. Graó

S

e g o n s

l

a

t

è c n i c a

4. Simulacions - Tècnica apropiada per a l’expressió oral en nivells avançats. És força sofisticada i complexa. - Hi ha un problema o tasca a resoldre. La situació comunicativa sol ser una reunió, debat, discussió). Cada alumne assumeix un rol relacionat amb la seva activitat. S’empra documentació diversa i externa per informar, argumentar i fonamentar opinions. Solen tractar temes específics, relacionats amb els interessos dels alumnes i son sessions llargues. EX: elaborar la programació infantil d’un canal de televisió.

5. Diàlegs

dirigits o

“cadenes de

discurs”

- Són exercicis pautats de diàleg en que dos alumnes practiquen de forma força controlada determinades funcions lingüístiques, que abans s’han estudiat. - Són útils per exercitar estructures gramaticals complexes o diàlegs i tipus de text d’una certa dificultat. - És un bon model interactiu, molt útil per als cicles Inicial i mitjà per adquirir les habilitats i rutines comunicatives.

6. Jocs

Lingüístics

- Amaga una gran varietat d’exercicis. Tenen un component lúdic i motivador, l’alumnat s’implica activament i hi ha una tasca a fer o resoldre. - Enigmes: una història de la qual se n’explica només una part i l’alumnat ha d’endevinar l’enigma fent preguntes. Les respostes només poden ser SI o NO. - Jocs Psicològics: contenen algun tipus de reflexió psicològica que fomenten la expressió i la controvèrsia. Es pot emprar suport visual. Ex: els test de personalitat que corren per l’internet.

7. Treball

d’Equip

- Treball d’expressió oral a partir de l’aprenentatge cooperatiu. - Pluja d’idees: Dir i recollir tot allò que se’n sap d’un tema. - Philips 66: 6 alumnes han de produir 6 idees en 6 minuts. - Limitació de recursos: només un membre del grup rep la informació i la haurà d’explicar a la resta del grup; si el mestre fa una explicació magistral, l’alumnat només podrà apuntar 15 paraules com a apunts o només un membre del grup podrà prendre apunts; una part del grup veu un vídeo i l’altra llegeix un text sobre el mateix tema i al final s’ha de posar en comú. - Trencaclosques: cada membre del grup té una peça del trencaclosques (fragment del text, una imatge, una vinyeta de còmic, etc.) i el grup ha de recompondre la unitat. - conversa amb fitxes: consisteix a parlar d’un tema determinat entre els membres de cada equip i a controlar la conversa d’alguna forma: amb una fitxa de conversa, el llapis, el bolígraf, cabdell de llana, etc. Es fan rondes i cadascú ha de participar amb una funció lingüística.

8. Tècniques

humanísti-

ques

- Des de la psicologia humanística proposen entendre la classe d’expressió oral així: l’alumne ha de sentir-se còmode a l’aula, ha de poder aportar la seva personalitat i experiència, ha de fomentar la interrelació entre els alumnes, els lligams afectius potencien l’aprenentatge, llibertat per a dir el que es vulgui. - Es posa èmfasi en l’expressió de la personalitat i en la intercomprensió comunicativa. - Parlar d’un mateix: durant 5 minuts els alumnes van dialogant amb companys sobre un tema determinat. No es poden fer preguntes, ni parlar de l’altre ni l’entorn, només d’un mateix, s’ha de mirar als ulls de l’altre. - El mirall: per parelles, els alumnes dialoguen sobre un tema controvertit i mantenen opinions oposades. L’alumne A dona el seu parer i l’alumne B fa un resum del que ha entès. Després els papers s’inverteixen.

S

e

g

o

n

s

e

l

t

i

p

u

s

d

e

r

e

s

p

o

s

t

a

9. Repeticions - Exercicis força mecànics i de resposta tancada. Serveixen per consolidar l’expressió d’algun ítem gramatical que l’alumne no domina encara. Ex: practicar determinats formes verbals complexes.

10. Buits

de

informació

- Es treballa per parelles. Cada membre té una informació que no té l’altre. Entre tots dos tenen la informació completa. Cal la col·laboració per aconseguir tota la informació. Es treballa amb suport visual o escrit EX: buscar diferències, dictat per parelles, situar els mobles en un plànol, etc.

11. Donar

instruccions

- S’elaboren, es formulen i s’executen instruccions per a qualsevol mena d’activitats. Es pot treballar per parelles o en grup. Ex: donar instruccions per a fer un dibuix, ordenar les formes i colors, fer un exercici de gimnàstica, fer una recepta culinària,...

12. Solució de

problemes

- Situacions imaginàries amb un problema controvertit que genera discussió i debat a la classe. - Es planteja una situació i diverses opcions a escollir. S’ha d’arribar a un acord entre tot el grup. Cada alumne expressa la seva opinió. Hi pot haver material de suport (fotos, escrits, etc.). Ex: Escollir una professió, salvar a un personatge d’una situació límit, arribar a un acord sobre un tema polèmic, aparellar persones, ciutats, objectes, etc.

13. Pluja

d’idees

- Tenen resposta oberts o divergent, posen èmfasi en l’aportació personal i imaginativa. - El punt de partida és un estímul (foto, paraula, música,...); els alumnes han d’aportar idees, dades o informacions a partir de l’estímul; totes les respostes són vàlides; es posa èmfasi en la quantitat, la imaginació i la varietat de respostes. Ex: associacions lliures de paraules, descripcions, interpretacions de coses, persones, imaginar-se situacions fictícies,... - Es poden fer servir, mapes mentals, paraules claus (Què, qui, com, quan, on?)

S

e

g

o

n

s

e

l

s

r

e

c

u

r

14. Històries i

contes

- Modificar una història coneguda: el punt de vista, el context, algun personatge, un objecte important, etc., el final, una escena; eliminar o introduir elements (personatges, escenes, objectes, etc.). - Desenvolupar una història coneguda: Ampliar-ne un detall, un aspecte secundari; imaginar-se la forma de viure, de vestir,...; recrear una escena del conte. - Comentar una història coneguda: fer preguntes de comprensió i interpretació, de predicció, inferir, interpretar el final, associar elements de la història,... - Inventar-se una història: continuar, completar o acabar un conte començat; imaginar-se una història a partir d’un esquema tradicional; construir un conte a partir de paraules claus - Es poden emprar històries i contes de l’àmbit literari o de la tradició popular, però també noticies de la premsa, històries personals,...

15. Sons - Cançons: cantar-ne, canviar la lletra, interpretar el contingut, inventar- se’n, etc. - Sorolls: identificar-ne, imaginar-se som s’han produït, descriure’ls,... - Música: Comentar-la, fer suposicions (quina sensació et provoca, qui o quan es va fer, quan la posaries,...) posar-hi paraules, escenificar-la,...

s

o

s

m

a

t

e

r

i

a

l

s

16. Imatges - Còmics: ordenar-ne les vinyetes, fer els diàlegs, posar paraules a les bafarades buides, explicar-los a un altre... - fotografies: explicar-les de memòria a un altre company, descriure-les, construir una història,... - Dibuixos: donar i escoltar instruccions per fer dibuixos, explicar una història dibuixada. - Reproduccions artístiques: interpretar pintures o escultures, criticar- les, formular opinions personals, situar-les històricament, descriure-les,...

17. Tests,

qüestionaris,

etc.

- Activitats de recerca i anàlisi de la informació: tests, qüestionaris, enquestes, entrevistes, etc. - Enquesta encreuada entre dos alumnes, enquestes sobre gustos, opinions; tests psicològics,... - En una primera part hi ha una recerca d’informació (oral o escrita), i en la segona s’exposen els resultats de la feina feta.

18. Objectes - Els objectes portats a la classe solen ser molt motivadors. - Amagar un objecte i donar instruccions per que el trobin; construir històries a partir d’objectes; endevinar objectes a partir de la forma, del tacte, del color, etc.

S

e

g

o

n

s

l

e

s

c

o

m

u

n

i

c

a

c

i

o

n

s

e

s

p

e

c

i

19. Exposició - Cal considerar els següents aspectes per a una exposició oral a la classe: Deixar temps per preparar la intervenció (guió, assajos, etc.) tot i que l’exposició no serà llegida literalment; Els que escolten la exposició han de tenir una raó per escoltar (prendre nota, omplir un quadre,...); crear l’espai adequat per a una exposició (l’orador al davant, dret, la resta al voltant asseguts,...); avaluar cada intervenció des del punt de vista comunicatiu i lingüístic. - Es poden fer a les classes de nivell inferior, a les assemblees d’alumnes, gravar-les amb un vídeo, a les reunions de pares i mares,...

20.

Improvisació

- És una exposició o intervenció poc o gens preparada. Apropiada per als cursos més elevats. Els objectius són: desenvolupar fluïdesa, confiança i capacitat d’improvisació. - Calen estratègies com. Guanyar temps amb informació redundant, recórrer a rutines, tòpics, informacions conegudes, fer circumloquis,... fins a construir un significat més o menys coherent. Ex: donar una paraula i durant 3 minuts parlar sobre aquesta.

21. Parlar per

telèfon

- Té unes rutines (esquemes d’intervenció, fórmules d’obertura i acabament) i unes regles (no trepitjar-se l’un a l’altre, feedback oral a qui parla. Sí, sí... digues... t’escolto... ). - Cal que l’emissor i el receptor no es vegin, només s’han d’escoltar: fer- ho d’esquena, un mampara separadora,... - Jocs de rol telefònics, el joc del telèfon, representació de diàlegs telefònics, enregistrar missatges en el contestador automàtic, fer llistes de fórmules per a contestar al telèfon, per saludar, per acomiadar-se, practicar la rutina i les regles del telèfon

22. Lectura en

veu alta

- lectura dramatitzada: interpretar un escrit que tothom té. Èmfasi en l’entonació, les pauses, el volum, el ritme, etc. Com si no fos un escrit. (poemes, fragment teatral,...) - lectura comunicativa: llegir un escrit que no té l’audiència. Èmfasi en el significat del text i en la comunicació. L’audiència ha de tenir una raó per escoltar. (noticies del diari, fragment d’un llibre,...) - lectura avaluativa: llegir un escrit i concentrar-se en la correcció i la fluïdesa amb que s’ha fet.

23. Vídeo i

cassette

- essencial per poder corregir-se i millorar l’expressió. - Els exercicis més rendibles són els enregistraments i els comentaris posteriors d’intervencions orals.

f

i

q

u

e

s

24. Debats i

discussions

- són converses organitzades sobre un tema i amb un discurs argumentatiu. - L’origen del debat pot ser real (una qüestió polèmica, un incident que s’ha plantejat a la classe, l’escola,...) o preparat (un joc de rol, una simulació o una solució d’un problema). - Els temes reals poden ser els més polèmics del moment que apareixen a la premsa, la ràdio, televisió. Per als alumnes són més motivadors els temes que estan en plena actualitat i que els interessa. - Cal que el debat es planifiqui meticulosament. Així, convé: formalitzar els torns de paraules per evitar la monopolització del debat; donar papers determinats als alumnes (moderador, controlador del temps, apuntador d’arguments,...); deixar temps i documents perquè els alumnes preparin les intervencions; avaluar l’activitat des d’un punt de vista comunicatiu i lingüístic