MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A

1

Frederic Griffith

1928

Va treballar amb el bacteri Streptococus pneumopniae, el bacteri causant de la

pneumonia. Va fer cultius d’aquests bacteris per fer experiments amb ratolins

afegint-los soques R i S:

La soca S alterada amb calor, mantenia el ratolí viu; la soca R sense alteracions,

mantenia el ratolí viu; la soca S alterada amb la soca R no alterada, causaven la

mort al ratolí.

Així va deduir que hi havia un agent transformant, una substància, que passava a

les no virulentes inclús després mortes. Més tard es va demostrar que aquest agent

era l'ADN.

http://tresciencia.blogspot.com.es/2011/03/experimento-de-griffith.html

http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad12/experimentos_griffith.swf

George Beadle i Edward Tatum

1941

Van investigar la Neurospora crassa, la floridura vermella del pa. Demostren

experimentalment una relació entre gens i enzims. A més van formular una hipòtesi:

un gen-un enzim, la qual la funció del gen consisteix a controlar la producció d’un

enzim específic.

http://www.iibhg.ukim.edu.mk/Obrazovanie/CDa/iHUGEN-2006/video/ani_4_1.swf

Severo Ochoa

1941

Va investigar sobre el metabolisme dels hidrats de carboni i dels àcids grassos. Així

va descobrir el cicle de Krebs, l’enzim que aclaria el mecanisme d’oxidació de l’àcid

pirúvic.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Severo_Ochoa_de_Albornoz

MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A

2

Avery, McLeo i MacKarty

1944

Van demosatrar que les característiques genètiques estan en l’ADN i que l’agent

transformant que havia descobert Griffith era aquesta molècula d’ADN.

Ledenberg i Tatum

1946

Van descobrir que el material genètic es transmet entre les cèl·lules bacterianes.

Barbara MvClintock

1945-50

La recombinació genètica és causada per un intercanvi físic de peces

cromosòmiques (els elements transposables)

http://es.wikipedia.org/wiki/Barbara_McClintock

Erwin Chargaff

1950

Sabent recentment que l’ADN té quatre tipus de bases (A, T, G, C), va descobrir que

tots els éssers viu tenim la mateixa quantitat d’adenina que timina i citosina que

guanina.

http://es.wikipedia.org/wiki/Erwin_Chargaff

MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A

3

Rosalind Franklin i Maurice Wilkins

1951

Rosalind Franklin és coneguda pel seu treball en les imatges per difracció de rajos-

X de l’ADN. Va ser Maurice Wilkins, que després que morí, presentés el treball de

Franklin com a mèrit seu. Van cristal·litzar les proteïnes per conèixer-ne la seva

estructura. A part d’això, aquest descobriment va ser molt útil per a Watson i Crick,

per descobrir.

http://en.wikipedia.org/wiki/Rosalind_Franklin

Alfred D. Hershey i Martha Chase

1952

Donen l’evidència definitiva que l’ADN és portadora de la informació genètica

http://www.galileog.com/ciencia/biologia/adn/hershey.htm

James Dewey Watson i Francis Crick

1953

Van descobrir el model de la doble hèlix amb dos cadenes antiparal·leles amb

nucleòtids i bases específiques.

http://www.jornada.unam.mx/2007/10/20/index.php?section=ciencias&article=a03n1cie

James Dewey Watson i Francis Crick

1953

Van publicar un model d’estructura de l’ADN. No ho haguessin aconseguit sense

aplicar la tècnica de difracció de rajos X (Franklin i Wilkins). Interpretant aquestes

dades, van arribar a una estructura tridimensional que consistia de dues cadenes de

polinucleòtids, enrotllades sobre el mateix eix, donant lloc a una doble hèlix (la

doble hèlix de Watson i Crick). En aquesta doble hèlix, les bases es troben a la part

interna i l’àcid fosfòric a l’exterior.

MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A

4

http://www.cobach-elr.com/academias/quimicas/biologia/biologia/curtis/libro/c14c.htm

Foto: http://80.251.40.59/veterinary.ankara.edu.tr/fidanci/Ders_Notlari/Ders_Notlari/Nukleik_Asitler/Watson%20ve%20Crick%202.jpg

Severo Ochoa

1955

Nobel de Fisiologia i Medicina (1959) Va descobrir i aïllar un enzim en l’e-coli

(escherichia coli) l’ARN-polimerasa. Així va aconseguir per primera vegada la síntesi

de l’ARN al laboratori, a partir d’un substrat adequat de nucleòtids.

http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/biografias/chicago_severo_ochoa.htm

Arthur Kornberg

1956

Nobel de Fisiologia i Medicina (1959) que comparteix amb Ochoa. Demostra que la

síntesi de l’ADN també requereix d’un enzim polimerasa.

http://elpais.com/diario/2007/11/04/necrologicas/1194130801_850215.html

Matheew Meselson i Franklin Stahl

1957

La replicaió en procariotes es semiconservativa: en la seva replicació, la doble hèlix

d’ADN conté una cadena provinent de l’original i una cadena sintetizada novament.

http://www.ehu.es/biomoleculas/an/pdf_doc/meselson_stahl.pdf

James Herbet Taylor

1957

Va demostrar que la replicació de l’ADN en eucariotes es semiconservativa

http://www.bio.fsu.edu/faculty-taylorjh.php

MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A

5

George Gamow

1955-60

Proposa la paraula codó per als triplets de nucleòtids que codifiquen els aminoàcids

a partir d’un raonament matemàtic.

Francis Crick i Benner

1961

Verifiquen a George Garrow

Marshall Warren Niremberg i Har Gobin Khorana

1966

Desxifren el codi genètic, que cada codó dona un dels diferents vint aminoàcids.

http://content.dnalc.org/content/c16/16031/1961nirenberg.swf

Institut Roslin d’Edimburg (Escòcia)

1996

Neix l’ovella Dolly, primer clon a partir d’una cèl·lula adulta

http://anuaris.cat/continguts/general/article_imprimir.php?id=959

Projecte Genoma huma

2000-2003

S’inicia el Projecte del Genoma Humà. Es tractava d'esbrinar la posició de tots els

nucleòtids del genoma (cadascuna de les quatre possibles bases nitrogenades

MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A

6

típiques de l'ADN) i la localització dels gens en cada un dels 23 parells de

cromosomes de l'ésser humà. El 2003 es completa el genoma humà (98%), del

Projecte del Genoma Humà.