TFG_FINAL (trabajo principal)

Modalitat A: Projecte d’intervenció en un context educatiu particular

Del paper a la pissarra digital: L’adaptació d’una mostra orientativa

d’activitats en paper adreçades a un grup d’alumnes amb necessitats

educatives especials mitjançant l’ús de les TIC per tal de promoure la reflexió

sobre els possibles beneficis que es puguin derivar de la posada en pràctica

d’aquesta proposta d’actuació.

Juny de 2013

Blanca De Uña Martín

Grau Educació Primària

(Universitat de Barcelona)

RESUM: Partint del context de les societats -de la informació i la comunicació - d’expansió de les Noves Tecnologies en l’Educació i la conveniència d’adoptar programes per motivar la formació dels docents en aquest àmbit, la finalitat d’aquest projecte d’intervenció és cercar i desenvolupar metodologies, estratègies i tècniques per tal de donar suport a l’encarregada de dos grups d’alumnes d’Educació Primària amb NEE de l’Escola Pia Sant Antoni, mitjançant l’adaptació dels materials en paper al format digital perquè es puguin aprofitar tots els beneficis que aporten les aplicacions educatives en qüestió de sociabilitat, psicomotricitat i motivació. RESUMEN: Partiendo del contexto de las sociedades - del a información y la comunicación - de expansión de las Nuevas Tecnologías en la Educación y la conveniencia de adoptar programas para motivar la formación de los docentes de este ámbito, la finalidad d este proyecto de intervención es investigar y desarrollar metodologías, estrategias y técnicas con tal de dar soporte a la encargada de dos grupos de alumnos de Educación Primaria con NEE de la Escuela Pia Sant Antoni, mediante la adaptación de los materiales en papel al formato digital para que se puedan aprovechar todos los beneficios que aportan las aplicaciones educativas en cuestión de sociabilidad, psicomotricidad y motivación. ABSTRACT:

Paraules clau: Educació i TIC, pissarra digital, NEE. Palabras clave: Educación y TIC, pizarra digital, NEE. Key words:

Treball Fi de Grau TIC i Educació

Blanca De Uña Martin 1

ÍNDEX:

1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ

2. MARC CONTEXTUAL

3. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ.

3.1. Abans

3.2. Procés

3.3. Repercussions

3.4. Avaluació de la proposta.

3.5. Possibilitats de millora/ampliació

4. ANNEXOS

5. AGRAÏMENTS



1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ

“Es posible enseñar cualquier cosa a un niño

siempre que se haga en su propio lenguaje“

(Araujo y Chadwick, 1988)

Sobre la intel·ligència i les necessitats educatives

Els estils d’aprenentatge és el primer que s’ha de tenir en compte a l’hora de

posar en pràctica qualsevol programació educativa per part del cos docent, ja que

només observant la manera d’aprendre que tenen els alumnes es poden

confeccionar activitats pensades perquè siguin significatives. Hi ha alumnes que

aprenen mitjançant mètodes visuals, uns altres, fent servir l’oïda o els moviments

corporals (per kinestesia), el que vol dir que tenim intel·ligències múltiples, més

concretament, vuit. Però com el que passa amb els estils d’aprenentatge, no hi

ha intel·ligències pures, sinó que es troben interconectades.

Segons Gardner, totes aquestes intel·ligències són igualment importants,

encara que al sistema educatiu vigent, normalment, només s’emfatitzar en el

desenvolupament de dos tipus concrets d’intel·ligència: la lògic-espacial i la

lingüística. Tot i això, cada vegada més, es promouen estils d’ensenyament més

dirigits cap a aquesta concepció de múltiples intel·ligències, amb la base curricular

de competències, molt relacionada amb la idea de Gardner però que encara

hauria d’evolucionar més.

Aleshores, en aquest context inclusiu de diferents maneres de concebre

l’aprenentatge, tothom, en algun moment de la seva vida ha tingut necessitats

educatives. Quan aquestes són especials, es diu que l’alumne presenta més

dificultats que la resta dels seus companys per accedir als aprenentatges

determinats pel Currículum que correspon a la seva edat i necessita, per a

compensar-les, adaptacions d’accés i/o adaptacions curriculars significatives en

diverses àrees del Currículum. Tot i això, que tinguin necessitats educatives



perquè amb les seves capacitats no arriben a assolir els criteris curriculars de

curs, de cicle o d’etapa, no vol dir que no siguin intel·ligents.

De fet, trastorns com el TDAH, el Síndrome d’Asperger i l’autisme

s’associen, molt habitualment, a les sobre-dotacions intel·lectuals. De fet, hi ha

una simptomatologia comuna1 entre, per exemple, els TDAH i els alumnes amb

superdotació: problemes de concentració (pensament divergent); no terminen el

que comencen, canviant d’activitat amb freqüència; els costa molt guardar el torn

de paraula i interrompen amb facilitat les conversacions; parlen en excés;

manifesten desatenció davant el que no els interessa; demostren desordre; son

disruptius en classe, etc. Hi ha graus però aquestes són característiques molt

habituals tant en nens amb TDAH com de nens amb Altes capacitats, el que ens

hauria de fer reflexionar quant al “fenomen d’etiquetatge”, només és un exemple

més.

Amb això no vull dir que tots els alumnes amb TDAH siguin superdotats ni

que tots els superdotats tinguin un TDAH, sinó que el diagnòstic ha de ser

exhaustiu i el que no podem fer com a mestres és no veure el conjunt de la

persona, amb tots els aspectes positius, ni resumir-los amb una etiqueta i

considerar-los de manera fragmentada perquè pensem que no poden aprendre, i

tallar els continguts perquè pensem que no arribaran. No sóc especialista en

Educació Especial (terme molt discutible per la seva incoherència amb l’Educació

Inclusiva), però penso que, com el que passa amb qualsevol persona -amb

necessitats educatives implícites- poden aprendre qualsevol qüestió sempre i

quan s’hagin fet bones adaptacions abans, i que les noves tecnologies -molt

sovint negades a aquest sector- no haurien d’estar un impediment per fer-los

arribar l’aprenentatge, en aquest cas un aprenentatge basat en capacitats, en el

“COM”, per arribar a qualsevol “QUÈ”.



1 http://atheneapsicologia.wordpress.com/2012/02/24/algunos-trastornos-a-la-superdotacion-trastornos-del-comportamiento-desobediencia-negativismo-hiperactividad-celos-fratenrnos/

http://atheneapsicologia.wordpress.com/2012/02/24/algunos-trastornos-a-la-superdotacion-trastornos-del-comportamiento-desobediencia-negativismo-hiperactividad-celos-fratenrnos/




Sobre la resistència dels professors a l’hora de fer servir les TIC

L’Escola, com a institució, encara funciona en la pràctica com funcionava

abans, és per això que la considero -en línies generals- anacrònica i desfasada.

Ens trobem en un punt d’inflexió que s’està allargant des que fa ja més d’una

dècada i amb l’excusa de què hi ha una “crisi”, s’està focalitzant tot l’esforç en les

justificacions de per què res funciona com hauria de funcionar, de per què hi som

en una crisi, més que buscant les solucions pertinents. Es respira un ambient de

determinisme i desil·lusió que no ens deixa avançar, en comptes de reconèixer

que el sistema ha mort i que necessitem un altre que ens permeti donar suport als

nens d’ara. És una mena de dol, però l’hem de superar ja. El món no és un

fenomen estàtic, es troba en continu canvi.

Hi ha col·lectius de docents que insisteixen en continuar amb els sistemes

tradicionals que tan bé funcionaven amb els infants d’abans. Però jo em pregunto:

¿No hauríem d’enfocar l’Educació cap al futur i no pas cap al passat? L’objecte

d’estudi de l’Educació és un col·lectiu d’infants que al llarg de les generacions ha

anat evolucionant (gràcies, Darwin) i nosaltres, subjectes d’estudi, també. Les

teories de l’Educació ens haurien d’ajudar a adaptar-nos als canvis i si fossin

menys mentals, més flexibles i més oberts emocionalment, podríem intuir que

l’Escola d’abans és l’Escola d’abans, però ens aferrem al que coneixem perquè

som humans i tenim por a tot allò que ens és desconegut que se’ns escapa del

control, i així no avancem.

En relació amb les causes per les quals hi ha docents que fan servir

metodologies tradicionals, encara que hi hagi una pissarra digital a la seva aula,

tinc una hipòtesi i per explicar-la, necessito citar a Marc Prensky (1946), un expert

mundialment reconegut per els seus estudis al voltant de la interacció entre el

videojoc i l’aprenentatge, fundador Games2train, una comunitat d’aprenentatge

electrònic; i, amb paraules de Ken Robinson, referint-se a la revolució de la cultura

digital, “digital culture has revolutionary implications for education that too few

people grasp. Marc Prensky understands them better than anyone I know. His

insights and clarity shine a powerful light on the deficiencies of education in the

present and illuminate the extraordinary possibilities of the future.” (The element).



Aquest professor americà, Marc Prensky, és autor de l’article Nativos digitales,

inmigrantes digitales2 (2001) on es fa referència a la distinció entre Nadius digitals

i immigrants digitals. Els primers són totes aquelles persones nascudes des de la

segona meitat dels anys 90 en davant i els segons, la resta de persones que van

néixer abans que ells. En definitiva, hi ha una bretxa generacional i cognitiva entre

els uns i els altres, que repercuteix en el món escolar de manera insostenible. Els

alumnes saben més que els mestres en qüestió de TIC i els mestres no tenen

prou formació al voltant de l’ús d’aquestes eines perquè porten tota una vida

treballant amb un altre suport, el format paper i metodologies més o menys

antiquades.

Sobre la necessitat d’una revolució educativa

En aquest sentit, els defensors dels mètodes tradicionals molt segurament

pensen que l’escola és un edifici, un lloc tancat amb quatre parets i molt

probablement, una tarima, pensen que el mestre és el que sap i transmet el

coneixement que els seus alumnes han d’escoltar amb atenció i silenci sepulcral.

Molt probablement pensen que saben més que els alumnes i que no poden

aprendre d’ells perquè són superiors. Ells tenen el control sobre l’aula i sobre el

grup i els alumnes tenen por i no fan preguntes. El llibre sol ser un amic fidel i els

ajuda en la tasca de l’ensenyament. D’altra banda, els defensors d’un nou model

educatiu defensen un tipus d’ensenyament dialògic que afavoreix un estil d’aula

més orientada a desenvolupar la intel·ligència emocional i les capacitats

relacionades amb el pensament crític; l’escola no és un edifici sinó tot el que

produeix experiències de coneixement; els alumnes poden distribuir-se a dins de

l’aula en forma d’U per tal de veure’s les cares i poder parlar i compartir

aprenentatges.

Dit tot això, la diferència més important entre els uns i els altres pot ser la

manera de viure l’error: els segons s’hi han acostumat al mètode científic, han

aprés que l’error és una manera de trobar la solució; mentre que els primers viuen

obsessionats amb la correcció i la perfecció perquè és la manera de demostrar


Blanca De Uña Martin 62 Extret de “On the Horizon” (NBC University Press, Vol. 9 Nº 5, d’octubre de 2001)

que se sap més i de defensar la posició en la jerarquia de poders. Si s’atreveixen

a fer servir les noves tecnologies i s’equivoquen, no podrien demanar ajuda als

seus alumnes, això és inconcebible. D’aquesta manera, arribo a la conclusió de

què darrera de cada estil de concebre l’educació hi ha tot un seguit de

característiques personals i culturals -currículum ocult- que determina de manera

absoluta la manera d’actuació dins de l’aula.

Per tant, aquesta crisi podria considerar-se com un moment de divergència

entre diferents models i perspectives educatives: els que no volen fer servir les

noves tecnologies i els que sí. Hi ha una lluita de poders, una vegada més. Tots

volen tenir la raó, més ara amb el conflicte social de mancança de reconeixement

de la figura del professor. Però, partint d’aquesta situació contextual de

competitivitat entre models, ¿per què no crear un model de convergència

d’aquestes dues perspectives?

Com a alumna d’Educació Primària, considero que, a la Facultat de

Formació del Professorat, hauria de contemplar-se la realitat digital per tal de

formar mestres per a l’escola del futur. Penso que la solució es troba en desafiar

el temps, atrevir-nos imaginar, a construir sobre els núvols en comptes de

reproduir mecànicament coneixements del passat, que hem de fer evolucionar, a

dur a terme processos d’assaig i error, a equivocar-nos sense por al ridícul. Per

això es imprescindible començar canviant la nostra manera de viure els errors,

reconeixent que no som perfectes i que, encara que hi hagi una jerarquia de

poders, d’alguna manera vivim per a compartir i tenim molt per aprendre. Fins i

tot, dels nostres alumnes.



Els objectius de la proposta d’intervenció

1. Dissenyar activitats digitals que suposin l’activació de determinats exercicis

psicomotrius com poden ser activitats d’arrossegar lletres o paraules per tal de

trobar l’ordre correcte i treballar, així, la coordinació ull-ma, i el concepte de

bilateralitat pels nens amb dislèxia. Aprofitar els beneficis de la imatge per

treballar les capacitats relacionades amb la memòria visual dels alumnes amb

dificultats visuals i dèficit d’atenció.

2. Plantejar canvis en l’estructura de les activitats, convertint activitats tancades o

individuals en jocs més oberts o activitats col·lectives (amb més possibilitats de

temàtica o resposta), adaptant-les al context més proper dels alumnes, per a que

siguin més significatives.

La finalitat de la proposta d’intervenció

La finalitat és cercar i desenvolupar metodologies estratègies i tècniques per tal de

donar suport a l’encarregada de dos grups d’alumnes d’Educació Primària amb NNEE de

l’Escola Pia Sant Antoni, mitjançant l’adaptació dels materials en paper al format digital

perquè es puguin aprofitar tots els beneficis que aporten les PDI en qüestió de sociabilitat,

psicomotricitat i motivació.

Previsió de resultats

Els resultats d’aquesta proposta d’intervenció seran positius perquè el que està

clar és que es necessari un canvi quant a la manera de concebre les noves tecnologies

per part de l’encarregada de l’aula Encaix, i si ha promogut la curiositat i la necessitat

d’aplicar l’ús de la PDI en les seves programacions. La proposta haurà estat un èxit si hi



ha un canvi en la mestra a l’hora de concebre la pràctica educativa a partir de recursos

TIC i si pot fer servir el resultats com a model d’exemple per elaborar material funcional

per a les seves programacions.

2. MARC CONTEXTUAL

2.1. Anàlisi diagnòstica del context físic: L’aula Encaix

L’aula Encaix disposa de taules i cadires adaptades als alumnes, una taula i cadira

pel mestre i diversos mòduls de prestatgeries (fig.2 i fig.3), on es troben tots els materials

que fan servir. A l’aula, hi ha una pissarra digital Interactiva Smartnotebook (fig. 1). L’únic

inconvenient és que potser estaria millor una mica més abaix perquè els alumnes arribin

sense cap dificultat.

Fig 1. Fig 1.

Fig. 2 Fig 3.



La definició, els components i el sistema de funcionament d’aquest tipus de

Pissarres digitals les podem trobar en qualsevol manual de divulgació que podem trobar a

la xarxa. A la web http://escuelatic20.wikispaces.com/Pizarra+digital+interactiva, trobem la

següent informació:

“La Pissarra Digital Interactiva és un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un videoprojector i un control de puntero, que permet projectar en una superfície interactiva continguts en un format idòni per a la visualització en grup. S’hi pot interactuar directament sobre la superfície de projecció, permitint escriure directament sobre ella i controlar els programes informàtics amb el punter o amb els dits”.

Fig 4.

2.1. Els trastorns dels alumnes de l’aula encaix:

Cada alumne és únic però per tal d’organitzar un plan d’intervenció diferenciat entre

la varietat de trastorns contemplats a l’aula Encaix, és adequat fer servir un plan específic

per a cada trastorn. A causa de què n’hi ha uns recursos limitats -tant de personal com de

materials- és necessari classificar els alumnes d’aquest aula pels trastorns que pateixen,

per poder posar a la pràctica qualsevol intervenció i donar resposta a cadascun d’ells.



http://escuelatic20.wikispaces.com/Pizarra+digital+interactiva

http://escuelatic20.wikispaces.com/Pizarra+digital+interactiva

Entre els trastorns dels alumnes de l’aula Encaix, hi ha un alumne amb TDAH, un

altre amb Asperger, un altre amb Autisme i diversos tipus de Trastorns Generalitzats del

Desenvolupament. No hi ha cap alumne amb dificultats motores però cada vegada hi ha

més alumnes amb problemes psicològics o trastorns psiquiàtrics que impedeixen un

desenvolupament educatiu adequat.

3. INTERVENCIÓ: DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ

3.1. Reflexió preliminar

Abans de la intervenció, he hagut d’informar-me sobre les tres temàtiques

principals que afecten a aquest treball: (1) La crisi educativa i la possibilitat d’un nou

model educatiu, descripció i classificació dels diferents trastorns associats a problemes de

desenvolupament i aprenentatge; (2) necessitats educatives que requereixen els alumnes

que pateixen aquests trastorns; (3) suports tecnològics com és el cas de les PDI;

i,finament, (4) programes informàtics educatius.

3.2. Descripció de la intervenció

Per dur a terme aquesta intervenció, la vaig programar en les següents fases: la

primera fase fa referència a la planificació de la intervenció; la segona, a les activitats en

paper; la tercera, a l’aproximació a les activitats en format digital; la quarta, a les

aplicacions educatives i els possibles recursos que es podrien fer servir i, per últim, la

Fase 5, que consisteix en el procediment de L’adaptació del paper al format digital.



Fase1: Planificació de la intervenció

Després de la consulta bibliogràfica pertinent per donar fonament a la meva

intervenció, el primer pas dins de les directrius d’actuació, era el moment de

gestionar les activitats.

Per tal de projectar les diverses vies d’adaptació, he classificat les activitats

en tres grups diferents: Les activitats “Prioritat I”: En aquest grup, tenim les

activitats que han estat difícils d’entendre per part de l’alumnat, que podrien

millorar mitjançant les TIC i; les activitats “Prioritat II”: Les activitats òptimes que

poden millorar amb les TIC.; les activitats “Prioritat III”, que son aquelles activitats

que, sent òptimes en format paper i metodològicament destinades com a activitats

individuals, podrien tornar-s’hi col·lectives mitjançant les TIC.

Fase 2: Les activitats en paper

D’una banda, es va demanar a la encarregada de l’aula Encaix una trobada

per tal d’estudiar les activitats que ella feia servir en les seves classes, en las

quals els alumnes s’hagin aturat més i amb les quals hagin tingut més dificultats.

Partint d’aquestes dificultats, aniria demanant informació a la mestra per investigar

de quina manera les noves tecnologies podrien afavorir un aprenentatge més

significatiu. Els criteris de selecció, en un principi, estaven basats en graus de

prioritat:

• Prioritat 1:

• Prioritat 2:

• Prioritat 3:



Tot i això, la mestra els va organitzar per grups de continguts: l’article i el

verb. Però em vaig adonar que potser podia ser millor ser més exhaustius a l’hora

de classificar-les, i vaig decidir fer-ho per sintagmes i de menys a més dificultat:

A.Activitats referides al Sintagma Verbal:

1. Les accions. Verbs intransitius.

2.Enllaç del verb amb el subjecte

2.1. Concordances de nombre: Singular i plural.

2.2.Concordances de temps: Passat, present i futur.

B.Activitats referides al Sintagma Nominal:

3.Enllaç de l’article amb el nom

3.1.Concordances de nombre: concepte de singular i plural.

3.2.Concordances de gènere: concepte de femení i masculí.

3.3.Concordances de nombre i gènere alhora.

El següent pas va ser anomenar cadascuna de les fitxes per tal de fer una

distribució més ordenada i lògica, i per tal de poder agrupar-les per analitzar es

relacions respecte a les futures adaptacions digitals. El criteri que vaig fer servir

va estar relacionat amb el tipus de procediment implícit que hi havia en cada

activitat i, per tant, amb el grau de dificultat.



DIFICULTAT ACTIVITATSSN

ACTIVITATS SV

1 A (1-5)

2 A (6-9)

3 A10

4 A (11,12)

Quant al tipus de procediments que suposen, vaig fer la descripció detallada:

SINTAGMA NOMINAL

ACTIVITATS(SN)

DESCRIPCIÓ PROCESSOS

A (1-5) Han d’escriure l’article que sigui necessari a l’esquerra de cada imatge - Femení singular.- Masculí singular i plural.

1) Han de descodificar la imatge per aclarir si es tracta d’un femení o un masculí, d’un plural o d’un singular. Decodificar la imatge.

2) Han de relacionar la paraula representada amb l’article corresponent i escriure’l correctament. Relacionar

A6 En aquesta fitxa hi ha dues activitats. Identificació de l’article: 1) pinta; 2) Endreça.”

1) Relacionar (adaptada) article i objecte. (ACTIVITAT 1ª)

2) Relacionar la paraula amb l’article i escriure-la correctament (ACTIVITAT 2ona).

A7 “Escriu” 1) Han de copiar (escriure) l’article que ja hi és sobre la columna corresponent.

A8 “Escriu l’article del dibuix: el i la“

Han d’escriure l’article que sigui necessari a l’esquerra de cada imatge - Femení singular.- Masculí singular i plural.

1) Han de descodificar la imatge per aclarir si es tracta d’un femení o un masculí, d’un plural o d’un singular.

2) Han de relacionar la paraula representada amb l’article corresponent i escriure’l correctament



ACTIVITATS(SN)


A9 “Completa amb el, la o l’. El-Les”.

Article -> Nom1) Han d’escriure l’article que sigui

necessari a l’esquerra de cada paraula (nom). Article singular: femení i masculí.

2) Han de copiar l’article que ja hi és sobre la columna corresponent. Article plural: femení i masculí.

A10 “Escriu el, la, l’”8 noms, 1 d’exemple.

Nom -> Article1) Relacionar continent

(significant) i contingut (significat) dels noms (nom-imatge)

2) Han d’escriure el nom que sigui necessari a la dreta de cada paraula. Nom singular: femení i masculí.

3) Han de copiar la paraula (nom) que ja hi és a dalt sota la imatge corresponent.

4) Escriure l’article corresponent.

SINTAGMA VERBAL

ACTIVITATS(SV)




Fase 3: Aproximació a les activitats digitals

1. Anàlisi sobre les característiques de les activitats i plantejament de les

possibilitats d’adaptació.

2. Possibles conversions de tipologia paper-digital i les seves repercusions.

3. En referència als programes informàtics educatius i els exemples d’escoles

2.0:

3.1. A p l i c a c i o n s : J c l i c , L I M ( L i b r o I n t e r a c t i v o M u l t i m e d i a ) ,

SMARTNOTEBOOK, HotPotatoes.

3.2. Aproximació cap a les posibilitats: Sopas de letras, crucigramas, relación

simple, ... Primeres impressions.



Fase 4: Les aplicacions educatives i els recursos

Aprofundiment sobre el funcionament i possibilitats de les aplicacions més

conegudes:

I. JCLIC: Sopas de letras

II. HotPotatoes:

III. LIM: Soport per penjar les activitats i introduir text instructiu / explicatiu.



Fase 5: L’adaptació de les activitats al format digital

SINTAGMA NOMINAL

SINTAGMA VERBAL

RELACIÓ 1-1 A6A12A14

V6V7V10

RESP. ESCRITA A(1-5)A7A11A14A15

RELACIÓ 1-1 / RESP. ESCRITA A6A 11A12A14

V6V7



4. REPERCUSSIONS:

Amb l’anàlisi detallat del procediment de l’adaptació de les diverses activitats,

juntament amb l’intent de categorització i generalització resultants de dur a terme aquest

anàlisi es pretén ampliar les expectatives cap a la possibilitat de dur a terme altres estudis

relacionats amb l’adaptació curricular d’activitats originàries en paper, per tal de aprofundir

més en aquest aspecte.

Quant a la relació entre les activitats en format i la seva correspondència amb el

format digital, de entre les conclusions obtingudes, tenim les següents:

• L’aplicació JClic pot fer-se servir per a les activitats més bàsiques quant a nombre de

processos implícits.

• L’aplicació HotPotatoes és més adequada per a els processos més complexos, ja que

permet fer relacions de més de dos components.

• A l’hora de dur a terme les adaptacions, podem graduar fàcilment la dificultat de les

activitats. D’aquesta manera, podem arribar a més alumnes i de millor manera.

Dels resultats d’aquest treball d’anàlisi, es dedueix la hipòtesi de què les millores

que es poden obtenir en la pràctica educativa amb l’ús de les activitats son:

• Aconseguirem un entorn i una situació controlable.

• Afavoreixen l’atenció i disminueixen la frustració davant els errors.

• Afavoreixen o possibiliten el treball autònom, així com el desenvolupament de les

capacitats d’autocontrol, que s’adapten a les característiques de cada alumne.

• Són un element d’aprenentatge actiu, on destaquen la seva versatilitat, flexibilitat i

adaptabilitat.

• L’activitat es pot compartir amb altres nens i adults, o adults per afavorir les relacions

personals.



5. AVALUACIÓ DE LA PROPOSTA. POSSIBILITATS DE MILLORA I AMPLIACIÓ

Les activitats:

En qualsevol cas, encara que hi hagi tres tipus de prioritat, considero que si es vol

afavorir una nova perspectiva educativa, s’hauria d’abordar tota aquesta casuística, tenint

en compte un bon ús de les Noves Tecnologies i la possibilitat d’adaptar-hi la gestió de

l’aula. Son petits canvis que ens permeten comprendre que és necessari no només

canviar la tipologia de les activitats, sinó també canviar la manera d’entendre el món.

Evidentment, hi ha activitats que no es poden substituir per les Noves Tecnologies

perquè no resulta viable del tot, com pot ser el desenvolupament de la capacitat

psicomotriu fina que suposa escriure, encara que es pugui fer servir la pissarra digital.

Dificultats trobades:

He trobat que no tenia prou experiència amb les aplicacions educatives i he hagut

de fer un entrenament previ llegint tutorials i investigant al voltant de les possibilitats que

cadascun de les aplicacions podria oferir-me a l’hora de fer les adaptacions.

L’Educació Especial no és la meva especialitat i he volgut fer un esforç en aprendre

coses de manera autònoma perquè em semblava molt important conèixer les

característiques principals de cadascun d’ells i així saber quines Necessitats Educatives

podrien veure’s afectades de manera positiva per la consecució del nou entorn de les TIC.

La dificultat més gran va estar quan va haver-hi problemes de comunicació amb la

mestra perquè li havien donat una baixa de dos mesos i no em va avisar. Però en

incorporar-se al treball es va posar de nou en contacte amb mi i em va citar per tal de

donar-me les activitats.



6. BIBLIOGRAFIA:

• Recursos citats:

• Prensky, M. Nativos digitales, inmigrantes digitales, “On the Horizon” (NBC

University Press, Vol. 9 Nº 5, d’octubre de 2001) http://www.marcprensky.com/

writing/Prensky-NATIVOS%20E%20INMIGRANTES%20DIGITALES

%20(SEK).pdf

• Gardner, H., Inteligencias múltiples. La Teoría en la práctica, Paidós, Barcelona,

1998.

• Recursos consultats:

1. Novel·les-assaig sobre la discussió de la dicotomia “paper versus format

digital”, resistències a les noves tecnologies.

• Birkerts, S, Elegia a Gutenberg: El futuro de la lectura en la era electrónica,

Alianza Ed, Madrid, 1999.

• Sartori G., Homo videns: La sociedad teledirigida, Taurus, Madrid, 2005.

2. Articles d’investigació

• Coscolla, M.D.: Pizarra Digital Interactiva en el aula: Uso y valoraciones

sobre el aprendizaje/Interactive Whiteboard in the Classroom: Use and

Evaluation of Learning. (pags. 99-116).:http://www.uoc.edu/web/cat/articles/

joan_majo.html

• García, F., Portillo, J., (i altres): Nativos digitales y modelos de aprendizaje,

Universidad de País Vasco,

• Altres:



http://www.marcprensky.com/writing/Prensky-NATIVOS%20E%20INMIGRANTES%20DIGITALES%20(SEK).pdf






http://www.uoc.edu/web/cat/articles/joan_majo.html




3. Bancs de recursos i aplicacions utilitzades:

• Banc de recursos educatius (software), web del Ministerio d’Educación y

Ciencia Español: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/

software/software-educativo

• Banc de recursos TIC per al professorat, de la web Escuela 2.0.: http://

www.escuela20.com/mater ia l -d idact ico-recursos/ recursos- t ic /

herramientas-20_289_1_ap.html

• Banc de recursos TIC adreçats als alumnes amb dislèxia: http://

www.dislecan.es/web-links/37-informaticas.html

• Software Hotpotatoes: http://hotpot.uvic.ca

• Software JClic: http://clic.xtec.cat/es/jclic/

• F o r m u l a r i G o o g l e : h t t p s : / / d o c s . g o o g l e . c o m / f o r m s / d /

1orh68Jm6KVsI7r1ypGXvBh5TI5xenDR6u1oz9jm10d0/edit

7. ANNEXOS:

ANNEX: Criteris de classificació per a les activitats en paper, segons prioritats

ANNEX: Recull d’activitats de l’article

ANNEX: Recull d’activitats del verb.

ANNEX: Proposta d’enquesta per a futures ampliacions d’aquesta proposta

d’intervencióhttps://docs.google.com/forms/d/1bM-kPEgT2mQ2QdfwjG3j-

bD5Ko3OAanoTkYDgdDWV-A/viewform



http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/software/software-educativo




http://www.escuela20.com/material-didactico-recursos/recursos-tic/herramientas-20_289_1_ap.html






http://www.dislecan.es/web-links/37-informaticas.html




http://hotpot.uvic.ca

http://hotpot.uvic.ca

http://clic.xtec.cat/es/jclic/

http://clic.xtec.cat/es/jclic/

https://docs.google.com/forms/d/1orh68Jm6KVsI7r1ypGXvBh5TI5xenDR6u1oz9jm10d0/edit




https://docs.google.com/forms/d/1bM-kPEgT2mQ2QdfwjG3j-bD5Ko3OAanoTkYDgdDWV-A/viewform




8. AGRAÏMENTS:

Vull agrair la col·laboració de la mestra de l’Aula Encaix, Joana Mariano, sense qui

aquest treball hagués estat inviable, la de la directora de l’Escola Pia Sant Antoni

(Barcelona), Gemma Sabaté, que em va rebre al seu despatx i va acceptar la meva

proposta d’investigació amb total llibertat. Per últim, agraeixo els nens de l’aula Encaix, i el

seu esperit de superació del qual vaig aprendre una lliçó de vida que mai oblidaré.

L’ajut de Ana Mª Martín, professora del CEIP Nueva Andalucía que em va posar en

contacte amb la Mª José López Calzado, professora de l’escola Rio Gordo, totes dues de

Màlaga. Gràcies, Mª José, per compartir amb mi el teu Projecte Newton sobre Tic i

Educació i per les informacions al voltant de les aplicacions educatives.

Agraeixo a la comunitat de professors universitaris que s’atreveixen a trencar

aquesta bretxa generacional, actualitzant-se en pro d’una educació innovadora i adreçada

als mestres del futur, que han de formar-se per als alumnes del futur i per un món millor.



Universitat de Barcelona, Juny de 2013.



TFG_FINAL (trabajo principal)

Documents

Transcript of TFG_FINAL (trabajo principal)