Tfg perez gonzalez

Estudis d'Economia i Empresa

Grau en Administració i Direcció d’Empresa

La Primera Revolució

Tecnològica a Catalunya. Els

factors que van impulsar el

creixement econòmic al segle

XIX.

Jesús Pérez González

([email protected] )

2012-13/2 Gener 2013

Treball Final de Grau

Àmbit d’especialització: Anàlisi Econòmica

Memòria final

Curs 2012–2013, 2n semestre


La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya.

Els factors que van impulsar el

creixement econòmic al segle XIX.

Universitat Oberta de Catalunya

Treball Final del Grau d’Administració i Direcció d’Empreses

2013

Jesús Pérez González (Badalona,

1969).

Al curs acadèmic 2009-2010

s'iniciava el grau d'Administració i

Direcció d'Empreses (ADE) de la

Universitat Oberta de Catalunya

(UOC) segons el Pla de Bolonya.

Després de molts anys sense agafar un llibre per a

estudiar, al febrer del 2009 em vaig matricular de quatre

assignatures a l'Atheneu de la UOC per a provar-me si

seria capaç de tornar a reprendre uns estudis

universitaris.

El resultat molt positiu d'aquest “auto-stress-test” em va

portar al setembre del 2009 a iniciar els estudis del grau

d'ADE de la UOC.

Ha estat un camí molt dur però, també, amb moltes

recompenses. La darrera i última és la presentació

d'aquest Treball Final de Grau (TFG).

Per a mi, ha estat fonamental la motivació alhora d'iniciar

aquests estudis, sense la qual, segurament, no hagués

pogut concloure amb èxit aquest grau.

Vull felicitar a la UOC, com a institució de transmissió

del coneixement, per la seva metodologia i funcionament

excel·lents. És ben cert que el seguiment de l'avaluació

continuada requereix d'un esforç molt gran tenint en

compte, sobretot, el perfil de la majoria dels estudiants,

però els resultats es reflecteixen en les proves finals.

Tanmateix, vull agrair als meus companys d'estudis, al

personal docent i a la mateixa Universitat la seva

paciència envers la meva insistència per la millora

contínua i la consecució de l'excel·lència al grau d'ADE

de la UOC.


La Primera Revolució Tecnológica a Catalunya.

Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX.

Memòria Final de la menció d’Anàlisi Econòmica del Grau

d’Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat Oberta de Catalunya

Juny – 2013

Aquest Treball Final de Grau (TFG)

de la menció d’Anàlisi Econòmica del grau

d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE)

de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

ha estat realitzat per en Jesús Pérez González

(IDP : 594953 – [email protected])

i lliurat al segon semestre del curs acadèmic 2012-13.

El contingut d’aquest treball és de lliure difusió (copyleft)

amb la petició que sigui mencionada la seva procedència en qualsevol cas.

Imatge de la portada :

© Imatge publicada a la pàgina “Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya”

(<https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_de_la_Ci%C3%A8ncia_i_de_la_T%C3%A8cni

ca_de_Catalunya> [consultat el 26 de maig de 2013]) de “Viquipèdia”, corresponent a

una màquina de vapor d’una antiga fàbrica tèxtil traslladada a les instal.lacions de la seu

central del mNACTEC: “El Vapor Aymerich, Amat i Jover” a Terrassa

(<http://www.mnactec.cat/info/museu.php?idioma=0> [consultat el 26 de maig de

2013]).

Imatge de la contraportada :

© Imatge publicada al post “Centenari de la «Revista Ibérica»” de data 13 d’abril de

2013 (<http://patrimonindustrial.cat/2013/04/13/centenari-de-la-revista-iberica/>

[consultat el 26 de maig de 2013]) de la pàgina web “Novetats del Patrimoni

Industrial. Patrimoni, tecnologia i societat industrial”

(<http://patrimonindustrial.cat/>), corresponent amb la celebració de l’exposició del

centenari de la revista Ibèrica (1913-2013) de divulgació, ciència i enginys celebrada a

l’Observatori de l’Ebre del 13 d’abril al 10 de maig de 2013

(<http://www.obsebre.es/> [consultat el 26 de maig de 2013]) en col.laboració amb

l’IEC, el CSIC, la URL i l’Ajuntament de Roquetes.

“Al meu fill Vicenç

perquè el papa t’estima molt”.

“�o es la especie más fuerte la que sobrevive,

ni la más inteligente,

sino la que responde mejor al cambio”.

CHARLES DARWIN

Extret de la pàgina 15 del llibre

del Dr. Mario Alonso Puig (2010).

Reinventarse. Tu segunda oportunidad.

Barcelona. Círculo de Lectores, SA

Resum

“La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els

factors que van impulsar el creixement econòmic al segle

XIX” és un treball on s’expliquen els factors determinants que

van dur a terme el procés de la Revolució Industrial a

Anglaterra.

La història del pensament econòmic ha intentat

determinar quins d’aquests factors claus van ser exclusius de

la regió anglesa envers d’altres regions del món per tal

d’assolir l’intens creixement econòmic del període 1750-1850

i esdevenir «the workshop of the world».

A les conclusions d’aquest treball es realitza una

comparativa entre els factors de la societat anglesa i de la

societat catalana que van propiciar que Catalunya es convertís

en «la fàbrica d’Espanya».

Paraules clau :

Revolució Industrial. Creixement Econòmic. Primera Revolució Tecnològica. Catalunya al segle XIX.

SUMARI

PRÒLEG ..................................................................................................................................... 23

ELECCIÓ DEL TEMA ............................................................................................................... 24

PREGUNTES I HIPÒTESI .......................................................................................................... 25

RECOLLIDA D’INFORMACIÓ ................................................................................................... 30

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................ 37

1.- EL MÓN ................................................................................................................................ 41

1.1.- LA DIVERGÈNCIA .......................................................................................................... 41

1.2.- LA BOMBOLLA MONETÀRIA ULTRAMARINA ................................................................. 44

1.3.- L’EQUILIBRI MACROECONÒMIC .................................................................................... 48

1.4.- LA REVOLUCIÓ EN EL CONSUM ..................................................................................... 52

1.5.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIOSA ....................................................................................... 56

1.6.- ELS INDICADORS ........................................................................................................... 58

L’ÍNDEX THEIL ........................................................................................................... 59

L’ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ .................................................................... 60

L’ÍNDEX VIURE MILLOR O “BETTER LIFE” ................................................................ 61

L´ÍNDEX DE GINI ........................................................................................................ 63

L’ÍNDEX DEL PIB PER CAPITA .................................................................................... 64

LA RÀTIO DE SUBSISTÈNCIA ....................................................................................... 65

1.7.- EL CREIXEMENT ECONÒMIC .......................................................................................... 68

1.8.- EL SOSTRE MALTHUSIÀ ................................................................................................ 70

1.9.- LA PESTA NEGRA .......................................................................................................... 73

1.10.- EL COMERÇ EXTERIOR ................................................................................................ 76

1.11.- LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA ............................................................................................ 83

1.12.- LA XINA ...................................................................................................................... 89

1.13.- HISTÒRIA ECONÒMICA DEL PROGRÉS TECNOLÒGIC .................................................... 91

1.14.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ....................................................................................... 93

EL CANVI TÈCNIC ...................................................................................................... 100

L’AGRICULTURA ....................................................................................................... 100

ELS TRANSPORTS ...................................................................................................... 101

EL SISTEMA FINANCER .............................................................................................. 102

EL COMERÇ INTERNACIONAL .................................................................................... 102

L’ESTAT ................................................................................................................... 104

1.15.- LA REVOLUCIÓ DE LA GLORIOSA .............................................................................. 105

1.16.- LA REVOLUCIÓ TECNOLÓGICA .................................................................................. 106

1.17.- LA REVOLUCIÓ SOCIAL ............................................................................................. 110

2.- CATALUNYA ....................................................................................................................... 115

2.1.- EL PARLAMENT ........................................................................................................... 116

2.2.- ELS QUATRE GENETS DE L’APOCALIPSI ...................................................................... 117

2.3.- LA FI DE L’ANTIC RÈGIM ............................................................................................. 118

2.4.- EL COMERÇ EXTERIOR ................................................................................................ 120

2.5.- LA CAPACITAT DE CONSUMIR ..................................................................................... 125

2.6.- LA DIETA ALIMENTÀRIA ............................................................................................. 129

2.7.- TRANSFERÈNCIES ........................................................................................................ 131

2.8.- LA CAPACITAT INVENTIVA .......................................................................................... 134

Blasco de Garay. ...................................................................................................... 137

Jerónimo de Ayanz y Beaumont. ............................................................................. 138

Francesc Santponç. .................................................................................................. 139

2.9.- LA JUNTA DE COMERÇ ................................................................................................ 141

2.10.- CORRELACIÓ ENTRE TECNOLOGIA I ECONOMIA ......................................................... 143

2.11.- ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ ...................................................................................... 150

2.12.- ELS RECURSOS ENERGÈTICS ...................................................................................... 157

2.13.- LES REVOLUCIONS SOCIALS ...................................................................................... 161

2.14.- EL FRACÀS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ESPANYA ............................................ 165

ANNEXOS ................................................................................................................................ 169

BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 227

LLISTAT D’IL.LUSTRACIO$S, IMATGES, TAULES I GRÀFICS

Il·lustració 1 – Classificació i energies, màquines, sectors i productes de les

Revolucions Tecnològiques. ..........................................................................................107

Il·lustració 2 – Trinomis tecnològics de les economies anteriors i posteriors a la

Revolució Industrial.......................................................................................................109

Il·lustració 3 – Diagrama del cercle virtuòs entorn de la Primera Revolució

Tecnològica....................................................................................................................157

Imatge 1 – Suite Catalana (Antoni Tàpies, 1972). ................................................................... 23

Imatge 2 – Eolípila. .................................................................................................................. 37

Imatge 3 – Mapamundi segons la projecció de Gall-Peters. .................................................... 41

Imatge 4 – Índex de Theil per a dues classes als Estats Units, 1990-2000. ............................. 59

Imatge 5 – Filogenesis de les armes dels aborígens australians............................................... 91

Imatge 6 – Història evolutiva del martell. ................................................................................ 93

Imatge 7 – Territoris de la Corona d’Aragó des del segle XIII fins al segle XV................... 115

Imatge 8 – “Noticia de una nueva bomba de fuego”, ............................................................ 134

Imatge 9 – Mapa de Catalunya de la xarxa ferroviària .......................................................... 156

Imatge 10 – Mapa de Catalunya de les fàbriques hidràuliques i de vapor, 1857. .................. 160

Taula 1 – Tipus de demanda en funció del resultat numèric de l’elasticitat-preu.....................53

Taula 2 – Tipus de bé en funció del resultat numèric de l’elasticitat-renda. ............................53

Taula 3 – Tipus de béns en funció del resultat numèric de l’elasticitat-creuada. .....................54

Gràfica-Taula 4: Creixement poblacional i dels subministres d’aliments i matèries

primeres a Anglaterra entre els anys 1700-1869. ............................................................76

Taula 5: Terres agrícoles i població anglesa comparades amb Europa i els Estats

Units. ............................................................................................................................... 77

Taula 6 – Producció agrícola en alguns països europeus, 1300-1800 ...................................... 85

Taula 7 – Producció agrícola per capita en alguns països europeus, 1300-1800 ..................... 86

Taula 8 – Productivitat agrícola en alguns països europeus, 1300-1800 ................................. 87

Taula 9 – Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbana

d’Anglaterra, 1300-1800. ................................................................................................ 87

Taula 10 - Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbana d’Espanya,

1300-1800. ...................................................................................................................... 88

Taula 11 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI i

PatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 1 de 3). ............................................................ 147





Gràfica 1 – Arbre de desenvolupament bibliomètric de les obres consultades envers

el procès d’industrialització de Catalunya ...................................................................... 33

Gràfica 2 – Creixement exponencial de les cites i referències bibliogràfiques

consultades envers el procès d’industrialització de Catalunya ....................................... 33

Gràfica 3 – Nivells de renda per capita al món durant el període 1820-2001,

expressats en dòlars internacionals de 1990. .................................................................. 42

Gràfica 4 – Nivells de renda per capita al món durant el període 0-1820, ............................... 43

Gràfica 5 – Política monetària expansiva a Europa als segles XVI-XVII ............................... 47

Gràfica 6 – Correlació entre IDH i PIB per capita a l’any 1870. ............................................. 61

Gràfica 7 – Tipologies societàries segons la Corba de Lorenz ................................................ 63

Gràfica 8 – PIB per capita d’Anglaterra, Itália, Holanda i Polònia, 1500-1800. ..................... 64

Gràfica 9 – Ràtios de subsistència des de la Pesta Negra fins a la Revolució Industrial ......... 66

Gràfica 10 – Taxes de creixement de renda per capita al món durant el període 0-

1820 .................................................................................................................................68

Gràfica 11 – Taxes estimades de creixement poblacional als diferents continents del

món durant el període 1000-1500. ...................................................................................72

Gràfica 12 – Transició demogràfica als nivells poblacionals anteriors a la Pesta

Negra................................................................................................................................74

Gràfica 13 – Salaris nominals laborals durant el període 1375-1825. ......................................94

Gràfica 14 – Preu del factor treball en relació amb el preu de l’energia al voltant de

l’any 1700. .......................................................................................................................95

Gràfica 15 – Preus reals de la fusta i el carbó mineral a Londres durant el període

1400-1800. .......................................................................................................................98

Gràfica 16 – Indicadors del nivell de vida durant la revolució industrial a Gran

Bretanya, 1760-1850......................................................................................................112

Gràfica 17 – Dèficit comercial al port de Barcelona a l’any 1846..........................................121

Gràfica 18 – Exportacions al port de Barcelona a l’any 1846. ...............................................122

Gràfica 19 – Importacions al port de Barcelona a l’any 1846. ...............................................124

Gràfica 20 – Despeses d’una familia jornalera barcelonina a l’any 1856...............................125

Gràfica 21 – Preus del blat a Barcelona, 1500-1800. ..............................................................127

Gràfica 22 - Cistella de la compra a Castella La Nova durant els segles XVI-XVII ..............129

Gràfica 23 – Cistella de la compra a Castella La Nova durant els segles XVI-XVII .............130

Gràfica 24 – Scatterplot of Índex de Producció Industrial versus Patents Sol.licitades

pel residents de Catalunya, 1826-1900. .........................................................................144

Gràfica 25 – Residual Plots per a l’Índex de Producció Industrial de Catalunya,

1826-1900. .....................................................................................................................145

Gràfica 26 – Correlació entre l’Índex de Producció Industrial i les Patents

Sol.licitades a Catalunya, 1826-1900 (valors dels paràmetres R-Sq, F i Durbin-

Watson). .........................................................................................................................146

Gràfica 27 – Comparativa absoluta estimada de la distribució dels costos de

producció de la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856

(en rals de billó). ............................................................................................................151

Gràfica 28 – Comparativa relativa estimada de la distribució dels costos de producció

de la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856. ............................. 152

Gràfica 29 – Distribució dels costos de producció del cotó a Anglaterra, 1856. ................... 153

Gràfica 30 - Distribució dels costos de producció del cotó a Catalunya, 1856. ..................... 153

Gràfica 31 – Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap a

Barcelona, 1851-1935. .................................................................................................. 158

Gràfica 32 - Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap a

Barcelona, 1851-1935. .................................................................................................. 158

Gràfica 33 – Desglossament de la procedència del carbó consumit a Barcelona, ................. 159

Gràfica 34 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya dels nivells

d’industrializació per capita, 1830-1910. ...................................................................... 165

Gràfica 35 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya de la composició del

consum energètic, 1850-1950. ...................................................................................... 166

La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX

23 Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González

PRÒLEG

“Els catalans celebrem les derrotes”.

Imatge 1 – Suite Catalana (Antoni Tàpies, 1972). Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de Google Imatges.

11 de SETEMBRE de 1714-2014

TRICE$TE$ARI de la DIADA $ACIO$AL de CATALU$YA



ELECCIÓ DEL TEMA

La meva motivació en relació al tema de recerca triat esdevé per la ratificació de les

meves expectatives en la realització, el semestre passat (2012-13-1), de l’assignatura història

econòmica de la menció d’anàlisi econòmica del grau d’ADE de la UOC, la meva passió per

la novela històrica i la desfermada curiositat que em va produir la visita a l’exposició

“Indianes 1736-1847. Els origens de la Barcelona industrial” del Museu d’Història de

Barcelona (MUHBA).

La pregunta clau del projecte és:

“Quins factors van impulsar el creixement econòmic de Catalunya al segle XIX?”

Els objectius generals que orientaran el desenvolupament del projecte són:

1. Determinar els factors de l'anomenada Revolució Industrial.

2. Emfatitzar l'existència d'una revolució industrial a Barcelona entre 1736-1847.

3. Demostrar la capacitat tecnològica de la Catalunya industrial.

4. Explicar l’arribada de la Primera Revolució Tecnològica a Catalunya.

L’objectiu de les implicacion ètiques i/o socials és:

“Exposar les revolucions socials en resposta a les condicions de vida dels obrers”.

L’objectiu innovador, des del punt de vista empíric (capítol 1, “El món”), és:

“Exposar els conceptes de la biologia evolutiva (com per exemple: Gottardi i Babetto

(2003)1), dels sistemes complexos (com per exemple: Terna2), de l’econofísica (com per

exemple: Lacasa Saíz de Arce i Luque Serrano (2005)3) i dels sistemes basats en agents

(com per exemple: el programa informàtic NetLogo© 4) a l’economia”.

1 Gottardi, Giorgio i Babetto, Claudia (2003). Teorie, modelli evolutivi e uso della simulazione in economia. E’ un approccio realmente praticabile? Padova: Università di Padova (Progetto FIRB 2003. Mario Raffa. “Nuovi modelli organizzativi per la gestione della conoscenza nella Extended Enterprise nell’era digitale”). 2 Terna, Pietro. Complexity and Economics, reading notes for a discussion. Torino: Università di Torino and ISI. Dipartimento di scienze economiche e finanziarie. <econ.unito.it/terna and www.isi.it>. 3 Lacasa Saíz de Arce, Lucas i Luque Serrano, Bartolomé (2005). Econofísica. Madrid: ICE – Instituto de Comercio Exterior (Boletín Económico nº 2844, del 9 al 15 de Mayo de 2005). 4 Wilensky, Uri (1999). -etLogo [en línia]. Modelling agent-based software. <http://ccl.northwestern.edu/netlogo/> [consultat el 13 de març de 2013].



L’objectiu innovador, des del punt de vista pràctic (capítol 2, “Catalunya”), és:

“Correlacionar les innovacions tecnològiques mitjançant les patents sol.licitades pels

residents catalans amb l’economia productiva mitjançant l’Índex de Producció

Industrial de Catalunya entre els anys 1826-1900”.

Per la realització d’aquest treball no hi ha una manca d’informació, tot bén just al contrari, hi

ha un vast oceà de publicacions que cal sintetitzar i extreure’n les principals idees. Per a la

recerca de la informació es fan servir, principalment, dues fonts d’informació:

el Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), i

el portal web “Google acadèmic”.

PREGU$TES I HIPÒTESI

L’any 2014 es compleix el tercer centenari de la Diada Nacional de Catalunya.

Amb motiu d’aquest aniversari nombroses institucions publiques i privades estan preparant

exposicions, conferències, actes i d’altres importants esdeveniments per commemorar aquesta

celebració 5.

Tot i que aquesta data ha passat als anals de la historia com una derrota de la qüestió catalana,

vull remarcar que la celebració d’aquest centenari hauria de ser una fita triomfal, ja que la

victòria borbònica envers les aspiracions austríaques i anglosaxones d’independència de

Catalunya va forjar el tret identitari català i va suposar una oportunitat per a esdevenir “la

fàbrica d’Espanya” al segle XIX.

Wilensky, Uri (1999). -etLogo Models Library [en línia]. Modelling agent-based software. <http://ccl.northwestern.edu/netlogo/models/index.cgi> [consultat el 13 de març de 2013].

5 Cia, Blanca i Montañés, José Ángel (2013). Movilizados por 1714 [en línia]. Versió digital del diari “El País” (notícia publicada el 09/03/2013). <http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/09/catalunya/1362857839_013218.html> [consultat el 4 d’abril de 2013].

Gencat (2012). Commemoració del 300 aniversari dels fets de 1714 [en línia]. Generalitat de Catalunya (14/09/2012). <http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=3d654667a0238310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default> [consultat el 4 d’abril de 2013].

MHCAT (2012). El Museu d’Història de Catalunya prepara la commemoració del 1714 [en línia]. Museu d’Història de Catalunya (01/11/2012). <http://www.es.mhcat.cat/serveis/activitats_culturals/activitats_culturals_actuals/el_museu_d_historia_de_catalunya_prepara_la_commemoracio_del_1714> [consultat el 4 d’abril de 2013].



Per tant, aquest centenari és una finestra d’oportunitat oberta per a la explicació dels factors

històrics que van impulsar el creixement econòmic de Catalunya al segle XIX, la divergència

envers la resta d’Espanya i l’equiparació del procés d’industrialització català amb la

“Champions League” de la Revolució Industrial.

En conclusió, aquest treball esdevé d’actualitat i d’interès en perspectives de la propera

celebració d’aquest Tri Centenari de l’11 de setembre de 1714.

L’estat de la qüestió sobre l’objecte d’estudi, sense poder dir que sigui general, és:

• (1985). Catalunya, la fàbrica d’Espanya: un segle d’industrialització catalana,

1833-1936. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

• Agustí i Cullell, Jaume (1983). Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII: la

introducció de la màquina de vapor. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

• Allen, Robert C. (2004). Revolución en los campos: la reinterpretación de la

revolución agrícola inglesa. Zaragoza: Prensas Universitarias; Salamanca:

Ediciones Universidad (Monografías de historia rural; 3).

• ANC (2004). El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle

XX: les llavors de la revolució. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat

de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya.

• Barca-Salom, Francesc X.; Puig-Pla, Carles (coordinadors) i et al. (2009). Fàbrica,

taller i laboratori : la Junta de Comerç de Barcelona : ciència i tècnica per a la

indústria i el comerç (1769-1851). Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona.

• Bayó i Soler, Conxa i Riera i Tuèbols, Santiago (2012). Les máquines de vapor a

Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, editor.

• Boserup, Ester (1984). Población y cambio tecnológico. Barcelona: Editorial

Crítica, SA.

• Carreras, Albert; Tafunell, Xavier (coordinadors); Barciela, Carlos i et al. (2005).

Estadísticas históricas de España: siglox XIX-XX. Bilbao: Fundación BBVA.

• Clark, Gregory (2007). A Farewell to Alms: a brief economic history of the world.

New Jersey: Princeton University Press.

• Comín, Francisco; Hernández, Mauro; Llopis, Enrique (editors) i et al. (2005).

Historia económica mundial: Siglos X-XX. Barcelona: Editorial Crítica, SL.

• Feliu, Gaspar (1991). Precios y salarios en la Cataluña moderna (Volums I i II).



Madrid: Banco de España (Estudios de Historia Económica; 21).

• Ferrer i Alòs, Llorenç (1986). Els orígens de la industrialització a la Catalunya

central. Barcelona: Rafael Dalmau, editor.

• Fontana, Josep (2003). La fi de l’antic règim i la industrialització: 1797-1868.

Barcelona: Edicions 62.

• Gille, Bertrand (1999). Introducción a la historia de las técnicas. Barcelona:

Editorial Crítica.

• Hamilton, Earl J. (1948). El florecimiento del capitalismo. Madrid: Alianza

Editorial, SA.

• Kuznets, Simon (1966). Modern economic growth: rate, structure and spread. New

Haven: Yale University Press.

• Lluch, Ernest (2009). El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840): els orígens

ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana.

Barcelona: Edicions 62.

• Malthus, T. R. (1846). Ensayo sobre el principio de la población. Madrid: Obra

propiedad de los traductores D. José Maria Noguera y D. Joaquin Miquel bajo la

dirección del Dr. D. Eusebio María del Valle.

• Maluquer de Motes i Bernet, Jordi (2005). Història econòmica de Catalunya.

Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

• Nadal, Jordi (1992). Moler, tejer y fundir: estudios de historia industrial. Barcelona:

Editorial Ariel.

• Nadal, Jordi; Benaul, Josep M. i Sudrià, Carles (directors) (2012). Atles de la

industrialització de Catalunya 1750-2010. Barcelona: Editorial Vicens Vives.

• Nieto-Galan, Agustí (2001). La seducción de la máquina: vapores, submarinos e

inventores. Madrid: Nivola libros y ediciones, SL.

• Pascual, Pere (1990). Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX:

formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Editorial Crítica,

SA.

• Riera i Tuèbols, Santiago (1994). El vapor i els «vapors»: actes de les III Jornades

d’Arqueologia Industrial a Catalunya. Barcelona: Associació i Col.legi d’Enginyers

Industrials de Catalunya (3es: Sabadell).

• Riera i Tuèbols, Santiago (1985). Ciència i tècnica a la il.lustració: Francesc Salvà

i Campillo (1751-1828). Barcelona: Edicions de la Magrana, SA.



• Riera i Tuèbols, Santiago i Vilagrasa, Fèlix (recull I comentaris) (2007). Discursos

inaugurals de les institucions científiques catalanes a cavall dels segles XVIII i XIX.

Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-

Arqueològica; 78).

• Sánchez, Àlex (coordinador) i et al. (2011). La indústria de les indianes a

Barcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura,

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Barcelona Quaderns d’Història; 17).

• Tello Aragay (coordinador), Enric; Martínez Galarraga, Julio; Ramon Muñoz,

Ramon; Garay Tamajón, Lluís i et al. (2012). Com hem arribat fins aquí: una

introducció a la història econòmica global. Barcelona: Fundació Universitat Oberta

de Catalunya.

• Thomson, James (1994). Els origens de la industrialització a Catalunya. El cotó a

Barcelona 1728-1832. Barcelona: Edicions 62, SA.

• Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna (Volums II, III i IV).

Segona edició: gener de 1966. Barcelona: Edicions 62, SA.

• Vives, Vicens (1987). Manual de historia económica de España. Barcelona:

Editorial Vicens Vives.

De forma general, aquest objecte d’estudi ha estat tractat per historiadors, com per exemple

Llorenç Ferrer Alòs, Josep Fontana i Lázaro o James Thomson; per filòlegs, com per

exemple, Jordi Nadal i Oller; per historiadors de la ciència, com per exemple, Agustí Nieto-

Galan; per economistes, com per exemple, Pere Pascual Domènech; i, enginyers industrials,

com per exemple, Santiago Riera i Tuèbols. Per tant, la cobertura ha estat, i és, multi

disciplinar, tal i com s’hauria d’entendre la història econòmica. En conclusió, l’estat de la

qüestió és molt ampli i multi disciplinar.

Les preguntes de recerca i/o hipòtesis a contrastar són:

1) Què significa creixement econòmic modern?

2) Què és la Primera Revolució Tecnològica (PRT)?

3) Què és la ràtio de subsistència?

4) Quins factors van afavorir la Revolució Industrial a Anglaterra?

5) Per què hi ha tanta controvèrsia envers la determinació del factor clau identificatiu de



la Revolució Industrial?

6) En quina situació es trobaven els factors que van afavorir la Revolució Industrial

anglesa a Catalunya?

7) Quin va ser el paper dels empresaris catalans durant aquest procés d’industrialització a

Catalunya?

8) Quines eren les condicions de vida dels obrers barcelonins durant el segle XIX?

9) Quina tecnologia hi havia disponible a Catalunya abans del segle XIX?

10) Com es va transferir la tecnologia de la PRT a Catalunya?

L’enfocament teòric bàsic per a respondre les preguntes de recerca serà la teoria d’història

econòmica de les referències bibliogràfiques consultades. D’altra banda, caldran conceptes de

macroeconomia, microeconomia i econometria. Finalment, és possible que calguin conceptes

d’estadística per a entendre l’efecte, que no la causa, de la correlació entre variables.

Els resultats esperats són que Catalunya va divergir de la resta d’Espanya durant el segle XIX,

convertint-se en “la fàbrica d’Espanya” 6, gràcies a l’adopció de forma massiva de la màquina

de vapor a partir del 1850 per part de les empreses textils catalanes.

El coneixement nou que s’intentarà generar amb el treball és l’explicació de l’economia a

través de la biologia evolutiva i les alternatives que s’estan realitzant, des de la vessant

informàtica dels models basats en agents7, per a prendre decisions de política econòmica.

6 En guàrdia (2013). Les màquines de vapor [en línia]. Catalunya Ràdio (programa emès el 10/02/2013). <http://www.catradio.cat/audio/702296/456---Les-maquines-de-vapor> [consultat el 4 d’abril de 2013]. 7 (2011). Flame: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia]. Software Engineering Group, CSED, STFC. <http://www.flame.ac.uk/> [consultat el 4 d’abril de 2013].

(2011). Flame: Projects [en línia]. Software Engineering Group, CSED, STFC. <http://www.flame.ac.uk/projects/> [consultat el 4 d’abril de 2013].

(2011). The Euroace@Unibi Model [en línia]. Fakultät für Wirtschaftswissenschaften an der Universität Bielefeld (actualitzat a data d’11/03/2013). <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html> [consultat el 4 d’abril de 2013].

Dawid, Herbert; Gemkow, Simon; Harting, Philipp; van der Hoog, Sander i Neugart, Michael (2012). The Eurace@Unibi Model: An Agent-Based Macroeconomic Model for Economic Policy Analysis [en línia]. Fakultät für Wirtschaftswissenschaften an der Universität Bielefeld (publicat l’octubre de 2012). <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/fileadmin/vpl1/Publications/Agent-based_Modelling/eurace_unibi_descr_2012.pdf> [consultat el 4 d’abril de 2013].



RECOLLIDA D’I$FORMACIÓ

La creació i desenvolupament de qualsevol treball requereix d’una etapa prèvia vers

l’estat de la qüestió de l’objecte d’estudi. Només aquesta fase de «posada al dia» del

coneixement publicat respecte al tema que es vol tractar pot suposar la consulta d’incontables

referències bibliogràfiques.

L’inici de la recerca bibliogràfica de La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya: els

factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX es va iniciar amb la visita a

l’exposició Indianes 1736-1847: Els Origens de la Barcelona Industrial del Museu d’Història

de Barcelona. Aquesta exposició va ser el resultat del curs del Seminari d’Història de

Barcelona intitulat La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850 i del volum 17 de la

sèrie Barcelona Quaderns d’Història, La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850,

coordinat per en Àlex Sánchez i publicat l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona de

l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2011 [1].

La lectura d’aquest quadern d’història serveix de guia per contextualitzar l’estat de la qüestió

envers el procès d’industrialització a Catalunya. Només del capítol de presentació d’en Àlex

Sánchez (pp. 9-29) es despleguen les següents cites i referències bibliogràfiques:

• [2] Ramón Grau i Marina Lòpez, «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del

segle XVIII. Introducció a l’estudi de les fàbriques d’indianes». Recerques, 4 (1974),

pàg. 19-57.

• [3] Roger Alier, «La fàbrica d’indianes de la família Canals», Recerques, 4 (1974), pàg.

59-91.

• [4] Àlex Sánchez, «La era de la manufactura algodonera en Barcelona, 1736-1839»,

Estudios de Historia Social, 48-49 (1989), pàg. 65-114.

• [5] James Thompson, La indústria d’indianes a la Barcelona del segle XVIII,

Barcelona, L’Avenç, 1990, pàg. 7-59 («Els origens de la indústria d’indianes a

Barcelona»).

• [6] James Thompson, Els origens de la industrialització a Catalunya. El cotó a

Barcelona, 1728-1832, Barcelona, Edicions 62, 1994, pàg. 62-129.



• [7] Lídia Torra, «Comercialización y consumo de tejidos en Cataluña (1650-1800)»,

Revista de Historia Industrial, 11 (1997), pàg. 177-196.

• [8] Lídia Torra, «Pautas de consumo textil en la Cataluña del siglo XVIII. Una visión a

partir de los inventarios post-mortem», dins J. Torras i B Yun (ed.), Consumo,

condiciones de vida y comercialización en Cataluña y Castilla, ss. XVII-XIX, Junta de

Castilla y León, 1999, pàg. 88-105.

• [9] Lídia Torra, «Cambios en la oferta y la demanda textil en Barcelona (1650-1800)»,

Revista de Historia Industrial, 22 (2002), pàg. 13-44.

• [10] Pierre Vilar, Catalunya dins l’Espanya moderna, Barcelona, Edicions 62, 1968,

vol. III i IV.

• [11] Pierre Vilar, «La Catalunya industrial: reflexions sobre una arrencada i sobre un

destí», Recerques, 3 (1974), pàg. 7-22.

• [12] Jaume Torras, «L’economia catalana abans del 1800. Un esquema», dins Jordi

Nadal (i altres), Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona,

Enciclopèdia Catalana, 1994, vol. I, pàg. 13-38.

• [13] Jaume Torras, «La Catalunya preindustrial», dins La primera revolució industrial

a Catalunya, Cent cinquanta anys del ferrocarril de Barcelona a Mataró (1848),

Barcelona, Fundació Jaume I, 1997, pàg. 7-29.

• [14] Àlex Sánchez, «Els orígens de la industrialització, 1750-1832», dins Jordi Nadal,

Josep M. Benaul i Carles Sudrià (dir.), Atles de la industrialització de Catalunya,

1750-2006 (en curs de publicació).

• [15] Junta de Comerç de Barcelona, Discurso sobre la Agricultura, Comercio e

Industria del Principado de Cataluña (1780), edició a cura d’Ernest Lluch, Barcelona,

Alta Fulla, 1997, pàg. 53.

• [16] Josep M. Delgado, «De la filatura manual a la mecànica. Un capítol del

desenvolupament de la indústria cotonera a Catalunya (1794-1814)», Recerques, 23

(1990), pàg. 161-179.

• [17] Yositomo Okuno, «Entre la llana i el cotó. Una nota sobre l’extensió de la indústria



del cotó als pobles de Catalunya en el darrer quart del segle XVIII», Recerques, 38

(1999), pàg. 47-76.

• [18] Albert García Balañà, La fabricació de la fàbrica. Treball i política a la Catalunya

cotonera (1784-1874), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, pàg.

57-147.

• [19] Sánchez, «Les bergadanes i les primeres màquines de filar», dins Jordi Maluquer

de Motes (dir.), Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya

contemporània, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 2000, pàg. 161-175.

• [20] James Thompson, «Transferencia tecnológica en la industria algodonera catalana:

de las indianas a la selfactina», Revista de Historia Industrial, 24 (2003), pàg. 13-50.

• [21] James Thompson, «Transferring the spinning jenny to Barcelona: an

apprenticeship in the technology of the Industrial Revolution», Textile History, 34

(2003), pàg. 21-46.

• [22] James Thompson, «Olot, Barcelona and Avila and the Introduction of the

Arkwright Technology to Catalonia», Revista de Historia Económica, XXI-2 (2003),

pàg. 297-334.

• [23] Àngels Solà, «Filar amb berguedane. Mite i realitat d’una màquina de filar cotó»,

dins La indústria tèxtil. Actes de les V Jornades d’Arqueologia Industrial de

Catalunya, Barcelona, Enginyers Industrials de Catalunya, 2002, pàg. 143-168.

• [24] Àngels Solà, Aigua, indústria i fabricants a Manresa (1759-1860), Manresa,

Centre d’Estudis del Bages, 2004.

• [25] Àlex Sánchez, «Guerra e industria. Consecuencias de la Guerra de la

Independencia en la industria manufacturera española», dins Emilio La Parra (ed.), La

guerra de -apoleón en España, Alicante, Publicaciones de la Universidad de Alicante

– Casa de Vélazquez, 2010, pàg. 399-424.

• [26] Àlex Sánchez, «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema

fabril en la industria algodonera catalana, 1797-1839», Revista de Historia

Económica, XVIII-3 (2000), pàg. 485-523.



• [27] Àlex Sánchez, «La empresa algodonera en Cataluña antes de la aplicación del

vapor, 1783-1832», dins Francisco Comín i Pablo Martín Aceña (ed.), La empresa en

la historia de España, Madrid, Civitas, 1996, pàg. 155-170.

Tot i seguit, l’obra [6] presenta 13 llibres i publicacions contemporanis i 193 obres secundàries

a l’apartat de bibliografia. Les obres [10] presenten al voltant de les 1.000 cites i referències

bibliogràfiques. L’obra [14] presenta com a mínim 412 referències bibliogràfiques. D’aquesta

forma es genera un arbre de desenvolupament bibliomètric 8 de les obres consultades que

presenta el següent esquema:

Gràfica 1 – Arbre de desenvolupament bibliomètric de les obres consultades envers el

procès d’industrialització de Catalunya

Font de les dades: Elaboració pròpia

És a dir, el nivell 1 correspon al punt de partida, l’obra o les obres què és origen de l’iniciativa

del treball. El nivell 2 correspon a les cites i/o referències bibliogràfiques del nivell 1. I, el

nivell 3 correspon a les cites i/o referències bibliogràfiques del nivell 2. En definitiva, es

genera un arbre que pot tenir infinits nivells de desenvolupament en funció de l’ànim, el

temps o l’aprofunditat amb que es vulgui investigar al voltant de l’objecte d’estudi.

Per tant, les cites i referències bibliogràfiques, a partir d’una obra en concret, poden crèixer,

desenvolupar-se o evolucionar segons la següent forma gràfica exponencial:

Gràfica 2 – Creixement exponencial de les cites i referències bibliogràfiques consultades

envers el procès d’industrialització de Catalunya

Font de les dades: Elaboració pròpia

8 Rubio Liniers, Mª Cruz. Bibliometría y Ciencias Sociales [en línia]. Proyecto Clío. <http://clio.rediris.es/clionet/articulos/bibliometria.htm> [Consultat el 20 d’abril de 2013].

y = 0,0218e3,6945x

0

500

1.000

1.500

2.000

nivell 1 nivell 2 nivell 3



El temari de l’assignatura Història Econòmica de la menció Anàlisi Econòmica del grau

d’ADE de la UOC és l’altra obra que serveix per contextualitzar l’estat de la qüestió d’aquest

treball. Només del mòdul 3, Creixement, convergència i divergència en la Primera

Globalització (1820-1914) d’en Ramon Ramon Muñoz, es despleguen 153 referències

bibliogràfiques. D’entre les referències consultades hi ha, per exemple, Gregory Clark, A

Farewell to Alms. A brief economic history of the world, 2007, Princenton University Press

amb 544 referències i Jordi Nadal, «El fracaso de la revolución industrial en España, 1830-

1914», dins Carlo M. Cipolla (ed.), Historia Económica de Europa. El nacimiento de las

sociedades industriales. Segunda parte, 1982, Editorial Ariel amb 7 fonts, 6 ajudes, 12 obres

generals, 11 obres regionals i 55 obres sobre els sectors. En resum, les cites i/o referències

bibliogràfiques consultades en els diferents nivells de l’arbre de desenvolupament

bibliomètric en aquesta obra són 1 pel nivell 1, 153 pel nivell 2 i aproximadament 638 pel

nivell 3.

Tenint en compte els resultats exposats dels arbres de desenvolupament bibliometrics, cal

acotar el nivell d’aprofunditat que es vol assolir i, dintre del nivell escollit, fer una selecció

d’aquelles obres que, sense tenir una certesa total, «semblin» més importants per a l’objecte

d’estudi.

D’altra banda, si a la versió catalana del cercador acadèmic de Google es posa revolució

industrial entre cometes, llavors s’assoleixen aproximadament 2.500 resultats en 0,05 segons

amb patents i cites incloses. Si es realitza la cerca amb les paraules revolución industrial entre

cometes amb les mateixes condicions, llavors s’assoleixen aproximadament 17.000 resultats

en 0,07 segons. I, si es realitza la cerca amb les paraules industrial revolution entre cometes

amb les mateixes condicions, llavors s’assoleixen aproximadament 491.000 resultats en 0,07

segons.

De la mateixa forma, la consulta de les referències bibliogràfiques al cercador del Catàleg

Col.lectiu de les Universitats de Catalunya i la visita a les corresponents biblioteques

universitàries ha permès a aquest autor obtenir més referències, ja que les prestatgeries

s’organitzen per temes i, hi ha molts llibres que “in situ” adquireixen la seva importància i de

forma virtual passen desaparcebuts.

És evident que l’accès en obert a les TIC i a les biblioteques universitàries proporciona un

arbre de desenvolupament bibliomètric en forma exponencial. Per tant, avui dia, l’accès al



coneixement és un immens oceà que cal canalitzar per trobar la ruta més òptima.

Tanmateix, és inviable consultar totes aquestes cites i/o referències bibliogràfiques sense

obviar-ne cap i aquest fet provoca desinformació envers quines són les referències importants

que s’han de consultar 9.

La documentació en aquest tema és important perquè permet assolir el coneixement necessari

per tal d’obtenir les dades quantitatives i qualitatives necessàries pel desenvolupament del

treball. No obstant, s’ha de tenir present que les bases de dades estadístiques comencen a

utilitzar-se a partir del segle XX. Per tant, resulta difícil mesurar qualsevol variable anterior

d’aquesta data. A les biblioteques universitàries hi ha registres estadístics a partir de l’any

1850 on es concentren les dades macroeconòmiques quantitatives d’Espanya i Catalunya.

Trobar dades quantitatives anteriors a l’any 1850 que expliquin el procés d’industrialització

de Catalunya no és gens fàcil, ja que estan diseminades per les diferents referències

bibliogràfiques publicades envers aquest tema. Per tant, la realització d’aquest treball

requereix d’elevades dòsis de documentació i recerca bibliogràfica. Finalment, les dades

qualitatives resulten imprescindibles per contextualitzar aquest objecte d’estudi.

9 UOC (2002). Inteligencia competitiva. Documentos de lectura. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya.



I$TRODUCCIÓ

“La tecnología és la producció d’allò superflu”.

José Ortega y Gasset (1883-1955).

“Els humans són creacions del desig, no de la necessitat”.

Gaston Bachelard (1884-1962).

Imatge 2 – Eolípila. Primera máquina de vapor inventada al segle I per l’enginyer grec Herón d’Alexandria

Font de les dades: Google Imatges i Wikipedia10.

10 Wikipedia. Eolípila [en línia]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Eol%C3%ADpila> [consultat el 8 de juny de 2013].



Aquest treball es divideix en dos capítols. El primer capítol, anomenat “El món”,

consisteix en l’estudi empíric i el segon capítol, anomenat “Catalunya”, consisteix en les

conclusions a través d’una comparativa entre Catalunya i Anglaterra dels factors que van

propiciar la Revolució Industrial.

El primer capítol s’estructura en els següents subcapítols. “La divergència” on s’explica

que ha esdevingut per un creixement sostingut del PIB per capita. “La bombolla monetària

ultramarina” on s’explica el creixement econòmic especulatiu que va viure Espanya als segles

XV-XVI a través del model IS-LM. “L’equilibri macroeconòmic” on es pregunta per què la

teoria macroeconòmica ha de ser com és. “La revolució en el consum” on s’explica que no va

haver-hi una revolució del consum a l’Anglaterra pre-industrial. “La revolució industriosa” on

s’explica el canvi d’elasticitat per part dels treballadors anglesos entre el temps de treball i el

d’oci. “Els indicadors” on s’explica que, a banda del PIB i del PIB per capita, hi ha altres

indicadors que mesuren de forma adequada la redistribució de la riquesa com l’índex de Theil,

l’índex de desenvolupament humà, l’índex viure millor, l’índex de Gini. En aquest mateix

subcapítol es tracta la problemàtica que tenen els pensadors econòmics per tal de mesurar el

PIB històric i la solució de l’ús de la ràtio de subsistència. “El creixement econòmic” on

s’explica què s’entèn per creixement econòmic modern. “El sostre malthusià” on s’explica la

teoria de Malthus envers la producció d’aliments i el creixement de la població. “La pesta

negra” on s’explica la davallada demogràfica que va suposar per a Europa i Àsia. “El comerç

exterior” on s’explica com es va garantir el subministrament d’aliments de les economies amb

excedent cap a les economies deficitàries a través de les funcions de reacció d’una economia

oberta amb intercanvis. “La revolució agrària” on s’explica que les males collites i les

aplicacions tecnològiques van desplaçar la mà d’obra cap a la indústria. “La Xina” on

s’explica que va ser la primera potència tecnológica fins a l’Edat Mitjana. “Història

econòmica del progrés tecnològic” on s’explica que els economistes són incapaços d’explicar

l’evolució de la tecnologia i cal una visió de la teoria de Darwin. “La revolució industrial” on

s’expliquen els factors que van incentivar la divergència d’Anglaterra de la resta del món al

segle XVIII. “La revolució de la Gloriosa” on s’explica els canvis institucionals que van

propiciar el pas d’una economia feudal cap a una economia capitalista. “La revolució

tecnològica” on s’expliquen les tres revolucions tecnològiques que ha viscut l’humanitat des

del segle XVIII. “La revolució social” on s’expliquen les accions dutes a terme pels

treballadors arran de la introducció de la màquina de vapor.



El segon capítol s’estructura en els següents subcapítols. “El parlament” on s’explica

que Catalunya va gaudir d’aquesta institució molt abans que Anglaterra. “El quatre genets de

l’apocalipsi” són la guerra, la fam, la mort i la pesta que van ser devastadors per a Catalunya

fins a l’Edat Moderna. “La fi de l’antic règim” on s‘explica com i quan Catalunya va passar

d’una economia feudal a una economia capitalista. “El comerç exterior” on es calcula la

propensió marginal a importar a partir de les importacions i exportacions de Catalunya a l’any

1846. “La capacitat de consumir” on es calcula la ràtio de susbsistència i la propensió

marginal a consumir a partir dels cost anual de la vida d’una família barcelonina de l’any

1856. “La dieta alimentària” on s’explica els productes que composen la cistella d’articles de

consum essèncial per a tota Espanya. “Transferències” on s’explica de quina forma va arribar

la tecnologia a Catalunya. “La capacitat inventiva” on s’exposen tres «macroinventors» que

van poder canviar la trajectòria tecnològica de la nostra història: Blasco de Garay, Jerónimo

de Ayanz y Beaumont i Francesc Santponç. “La junta de comerç” on s’explica les accions

dutes a terme per aquesta institució educativa i tecnològica en la difusió de la racionalitat

científica i el progrés tècnic a Catalunya. “Correlació entre tecnologia i economia”, la part

innovadora d’aquest treball, on es calcula la funció d’autocorrelació simple entre l’Índex de

Producció Industrial i les Patents Sol.licitades pels residents de Catalunya entre els anys 1826

i 1900. “Els costos de producció” de l’any 1856 comparats amb Anglaterra d’on a partir d’una

anàlisi DAFO resulta evident que Catalunya tenia una debilitat en el subministre de carbó

mineral. “Els recursos energètics” on s’explica el desglossament del preu i la procedència del

carbó importat cap a Barcelona a l’any 1865 i la vigència dels recursos hidràulics a Catalunya.

“Les revolucions socials” on s’expliquen els «rebomoboris del pà» de la Barcelona del 1789,

el luddisme a Barcelona i les dures condicions de vida dels obrers que donaran peu a greus

enfrontaments socials a la Barcelona d’inicis del segle XX. “El fracàs de la revolució

industrial a espanya” on s’explica l’increïble retard que va acumular Espanya en la seva

industrialització.

En conclusió, l’any 1714 va ser una finestra d’oportunitat oberta que Catalunya va saber

aprofitar, ja que la burgesia catalana va començar a mirar cap a Europa d’on van arribar, i es

van fer arribar, les transferències tecnològiques que van propiciar l’industrialització del

Principat per arribar a convertir-se al segle XIX en: «la fàbrica d’Espanya».



1.- EL MÓ$

“El Producte Interior Brut (PIB) ho mesura tot,

excepte aquelles coses per les quals val la pena viure”.

Robert Kennedy (1925-1968).

Imatge 3 – Mapamundi segons la projecció de Gall-Peters. Font de les dades: Google Imatges

1.1.- LA DIVERGÈ$CIA

S’entèn per divergència econòmica, el:

“procés pel qual, a mesura que passa el temps, els països que tenen nivells d’ingrés per

capita més baixos creixen de manera més lenta que els que tenen nivells d’ingrés més elevats.

Això porta que, al final del període, la diferència entre els nivells d’ingrés sigui més gran que



al principi.” (Martínez Galarraga, 2012a : 9(3))11.

Segons la següent gràfica, a l’any 2001 existia una gran divergència econòmica

mundial d’Europa Occidental, les «Noves Europes»12 i el Japó respecte de la resta del món.

Gràfica 3 – $ivells de renda per capita al món durant el període 1820-2001, expressats en dòlars internacionals de 1990.

Font de les dades: (Maddison, 2004)13.

De les dades de la taula i de la gràfica es pot observar que, el Japó inicia la divergència

l’any 1950 [1.921 USD de 1990] assolint en només 23 anys el mateix nivell de renda per

capita que l’Europa Occidental [11.416 USD de 1990]: una espectacular taxa lineal de

creixement anual respecte de l’any anterior d’un promig del 8,05%. Tanmateix, la gràfica ens

indica que, les «Noves Europes» i l’Europa Occidental inicien la divergència l’any 1820.

Amb una ràpida conclusió es podria afirmar que la Revolució Industrial (a l’any 1820)

és l’inici de l’actual Gran Divergència, però…

Si s’analitzen les dades del període anterior a l’any 1820 a nivell microscopic s’observa

que, les «Noves Europes» inicien la divergència entre l’any 1700 i el 1830 i l’Europa

11 [Íbid.]. 12 Els «Western Offshoots» són: els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. Països colonitzats per emigrants de l’Europa nord-occidental. 13 Maddison, Angus (2004). Contours of the World Economy and the Art of Macro-measurement 1500-2001. IARIW 28th General Conference: Ruggles Lecture. Cork: Ireland August 2004.

1820 1870 1913 1950 1973 2001

Western Europe 1.204 1.960 3.458 4.579 11.416 19.256

Western Offshoots 1.202 2.419 5.233 9.268 16.179 26.943

Japan 669 737 1.387 1.921 11.434 20.638

Asia (excluding Japan) 577 550 658 634 1.226 3.256

Latin America 692 681 1.481 2.506 4.504 5.811

Eastern Europe & f. USSR 686 941 1.558 2.602 5.731 5.038

Africa 420 500 637 894 1.410 1.489

Western Europe

Western Offshoots Japan

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

Levels of Per Capita GDP : World and Major Regions, 1820-2001 (1990 international dollars)



Occidental entre l’any 1000 i el 1500.

Gràfica 4 – $ivells de renda per capita al món durant el període 0-1820, expressats en dòlars internacionals de 1990.

Font de les dades: (Maddison, 2010)14.

Segons aquesta gràfica, abans de l’any 1820 ja existia una petita divergència

econòmica mundial d’Europa Occidental i les «Noves Europes» respecte de la resta del món.

En conseqüència:

“D’acord amb les dades disponibles, va ser la Gran Divergència la que va generar la

Revolució Industrial i per tant, indirectament, el creixement econòmic modern. -o a

l’inrevés.” (Martínez Galarraga, 2012a : 14)15.

Durant el període 1000-1500 van succeïr dos esdeveniments que van canviar la història

econòmica del món:

• l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica l’any 1492 i de Vasco de Gama a l’Índia

l’any 1498, i

• la pesta negra de 1348.

14 Maddison, Angus. (2010). Appendix B. Growth of World Population, GDP and GDP Per Capita before 1820. Original Maddison Homepage. <http://www.ggdc.net/MADDISON/oriindex.htm> [data de consulta: 23 de setembre de 2012]. 15 [Íbid.].

0 1000 1500 1600 1700 1820

Western Europe 450 400 774 894 1.024 1.232

Western Offshoots 400 400 400 400 473 1.201

Japan 400 425 500 520 570 669

Asia (excluding Japan) 450 450 572 575 571 575

Latin America 400 400 416 437 529 665

Eastern Europe 400 400 462 516 566 636

Former USSR 400 400 500 553 611 689

Africa 425 416 400 400 400 418

Western EuropeWestern Offshoots

0

400

800

1.200

Levels of Per Capita GDP : World and Major Regions, 0-1820 (1990 international dollars)



1.2.- LA BOMBOLLA MO$ETÀRIA ULTRAMARI$A

“Si la «Teoria General» de Keynes data de 1936, va ser el 1937 quan John Hicks va

publicar el famós article «Mr. Keynes i els clàssics» en què —pretenent oferir una síntesi

entre els plantejaments keynesians i els clàssics, que inicialment es consideraven

contraposats— presentava una formulació en què les interaccions entre els equilibris en el

sector real de l’economia (mercats de béns i serveis) i els equilibris en el sector monetari

financer (mercats de diner i altres actius financers) determinaven variables com la renda i el

tipus d’interés. Aviat el model presentat per Hicks —anomenat IS-LM per les condicions

d’equilibri en el sector real (inversió=estalvi, «saving» en anglès) i en el sector monetari (L

de preferència per la liquiditat, l’expressió keynesiana per a referir-se a la demanda de

diners i M de money, o oferta de diners)— es va convertir ràpidament en el primer gran

model de síntesi, ja que permetia avaluar el paper i l’efectivitat comparativa de les polítiques

fiscals i monetàries en termes de la forma i pendent de les dues corbes representatives dels

respectius equilibris als mercats de béns i monetaris, i les seves interaccions per a assolir un

equilibri simultani.

És cert que hi ha hagut crítiques al model IS-LM, des de la fidelitat de la interpretació

de Keynes a la seva utilitat en èpoques d’inflació, passant per acusacions d’incosistències

lògiques (la part d’equilibri IS compara variables-fluxos, mentre que el vessant LM compara

variables-estoc).

Però probablement continua essent veritat l’afirmació de Krugman: si no l’hagués

aportat Hicks el 1937, ens l’hauríem d’haver inventat en tot cas en algun moment posterior.”

(Tugores, 2010: 5-6)16.

L’expoliació de la plata, i en menor mesura de l’or, de les mines azteques cap a Europa,

per part dels espanyols, va suposar l’aplicació d’una política monetària expansiva amb un

creixement especulatiu i un augment de la inflació a l’economia europea als segles XVI-XVII.

Per a respondre a la pregunta, per què van pujar el preus, Martín Aceña (1989)17 fa ús de la

teoria macroeconòmica.

“Con objeto de llegar a una comprensión más fácil de [las] relaciones [entre los

16 Tugores Ques, Joan (2010). “Interaccions entre mercats de béns i mercats financers”. A: Macroeconomia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya. 17 Martín Aceña, Pablo (1989). Los precios en Europa durante los siglos XVI y XVII: Estudio comparativo. Alicante: IV Congreso de la Asociación de Historia Económica (diciembre de 1989).



incrementos de la cantidad de dinero, los aumentos de la población y las variaciones de la

demanda de dinero en términos reales] hacemos uso del modelo de análisis macroeconómico

IS-LM.

Comenzamos por suponer que estamos en equilibrio tal y como señala el punto E1 del

gràfico [de la següent pàgina]. Examinemos cuál es el efecto sobre el nivel de precios de un

aumento de la oferta monetaria (M S). Como consecuencia del aumento de la cantidad de

dinero (de �� a ��) la curva LM experimenta un desplazamiento hacia la derecha (de LM1

a LM2), lo que determina que la curva de demanda agregada �� también experimente un

desplazamiento hacia ��. A corto plazo y al nivel de precios inicial P0, hará su aparición un

exceso de demanda. Esto último estimulará, a su vez, una expansión del volumen de

producción y también probablemente un aumento en el nivel de precios. En el nuevo punto de

equilibrio E2, el output corriente excede al nivel de producción potencial o de pleno empleo

de los recursos. A menos que la economía experimente un aumento en el volumen de recursos

disponibles o se registre un incremento en la productividad de los factores, el punto E2 es

sólo un punto de equilibrio temporal. A largo plazo, el incremento en el coste de los factores

hará que la curva de demanda agregada se desplace hacia arriba y ello irá acompañado de

un aumento en el nivel de precios. Este aumento disminuirá el volumen total de saldos

monetarios en términos reales a disposición de la economía, lo que hará que aumenten los

tipos de interés y, en última instancia, se reduzca la demanda agregada. En ��, la economía

alcanza su punto final de equilibrio.

En toda esta descripción, la macromagnitud que ha quedado relegada a un segundo

plano es la demanda de dinero. Es evidente, sin embargo, que el incremento en el nivel de

renta ha traído consigo un aumento de la demanda de dinero, y ha servido además para

establecer un límite superior a los incrementos que pudieran producirse en el nivel de

precios. En nuestro gráfico, el aumento de la demanda de dinero derivado del aumento del

output está ya incorporado en la naturaleza de la curva LM, cuya pendiente es positiva.

Empero, existe un aumento del volumen de saldos reales demandados por las unidades

económicas diferente del que se genera a consecuencia del incremento del nivel de renta, y

que va a originar que la curva LM se desplace hacia la izquierda, hasta LM3. Este aumento

de la demanda de dinero está asociado a lo que en la literatura económica se conoce como

«efecto riqueza». Para entender su importancia y poder incorporarlo a nuestro análisis es

preciso definir una demanda de dinero que no sea únicamente función de la renta corriente

del período, sino que entre sus argumentos estén todas las fuentes posibles de ingreso. Tal



función debería incluir al menos cuatro de las varias formas en que una economía puede

mantener riqueza: dinero, deuda pública y privada; capital y bienes físicos, y capital

humano. Un incremento en cualquiera de estos componentes determina un aumento de la

demanda de dinero, lo cual se traduce, en nuestro modelo, en un desplazamiento hacia la

izquierda de la curva LM. Lo que el análisis tradicional sobre la revolución de los precios del

siglo XVI ha relegado es precisamente el efecto autónomo que se produjo en la cantidad de

dinero demandada, como consecuencia del incremento en capital humano y en activos

financieros registrado entre 1500 y 1600.

Con objeto de comprender lo primero, el incremento del capital humano, es necesario

considerar el aumento de la población no sólo por el lado del consumo, es decir, como una

fuente de demanda de nuevos bienes y servicios, sino también por el lado de la oferta, es

decir, como incremento neto al volumen total de bienes de capital intermedio disponibles.

Por lo que se refiere al incremento de los activos financieros de la comunidad económica del

siglo XVI, sabemos que fue el resultado directo del aumento de la deuda pública, ya que si

algún acontecimiento caracterizaba la vida financiera del siglo XVI era precisamente el

creciente endeudamiento de las Coronas europeas y demás instituciones públicas.

Si se aceptan nuestros argumentos, parece necesario, por tanto, tener en cuenta el

aumento paralelo experimentado por los saldos reales demandados como consecuencia del

«efecto riqueza», al analizar el impacto que tuvo la llegada del Tesoro americano sobre los

precios europeos. El gráfico muestra que en la posición final de la curva LM, en LM3, el nivel

de precios de equilibrio final P3 está por debajo de P2, punto que se hubiese alcanzado de no

haber existido un incremento adicional de la demanda de dinero. La inflación en lugar de ser

P0P2 ha quedado reducida a P0P3.” (Martín Aceña, 1989: 372-375)18.

18 [Íbid.].



Gràfica 5 – Política monetària expansiva a Europa als segles XVI-XVII segons el model IS-LM.

Font de les dades: Martín Aceña (1989)19.

19 [Íbid.].

1r. Desplaçament cap a la dreta de la corba MS

(Money Supply = Oferta monetària) de � a �� per un augment de la quantitat de diners.

2n. Desplaçament cap avall i a la dreta de la corba LM (Liquidity Money) de LM1 a LM2.

3r. Desplaçament cap amunt i a la dreta de la corba YD (Demand Aggregat = Demanda agregada) d’ �� a �� i del punt d’equilibri E1 al punt E2.

4rt. Excès de demanda agregada. Producció

superior a Yp. 5è.

Augment de preus de

P0 a P2.

6è. «Efecte riquesa».

Augment de la demanda de diners

a la corba LD (Liquidity Demand).

7è. Desplaçament cap amunt i a la esquerra de la corba LM

de LM2 a LM3.

8è. Desplaçament cap avall i a l’esquerra de la corba YD d’ �� a ��.

10è. Reducció

de la inflació.

Disminució de preus de

P2 a P3.

9è. Reducció de la demanda agregada.

(Supply Aggregat = Oferta agregada).

(Renda potencial o de plena ocupació).



En conclusió, l’abundància de metalls preciosos d’Amèrica a Europa va suposar una

alteració dels valors fonamentals monetaris, és a dir, un creixement econòmic especulatiu per

una política monetària expansiva. Com tota bombolla especulativa arriba un moment que

esclata. Per tant, no es pot parlar d’un creixement econòmic sostingut en el temps, què és un

dels supòsits de la definició de Kuznets de creixement econòmic modern, com a conseqüència

de l’expoli espanyol de plata i or ultramarí pel re descobriment d’Amèrica l’any 1492.

1.3.- L’EQUILIBRI MACROECO$ÒMIC

D’una banda, a la formulació teòrica de la macroeconomia és normal trobar-se amb

expressions matemàtiques del següent tipus: � = �(�). Per exemple, la producció agregada

d’una economia tancada es pot expressar segons la següent fòrmula matemàtica:

= � � = �( �) + �(�) + �

Aquesta expressió indica que la condició d’equilibri en el sector real és la producció (Y)

igual a la demanda efectiva (Z) i que la condició d’equilibri de la demanda efectiva s’assoleix

a través del sumatori de la funció de consum en funció de la renda disponible (�( �)), de la funció d’inversió en funció del tipus d’interés (�(�)) i del component autònom de la despesa

pública (G).

Un altre exemple. La demanda de diners d’una economia es pot expressar segons la

següent fòrmula matemàtica:

�� = �� = � = − ℎ�

Aquesta expressió indica que la condició d’equilibri en el sector monetari i financer és

la demanda monetària (��) igual a l’oferta monetària (��) i que la condició d’equilibri de la demanda de diners (L) és igual al poder adquisitiu del diners #$% & i s’assoleix a través de la diferència entre la sensibilitat del treball respecte de la renda ( ) i la sensibilitat del treball respecte al tipus d’interés (ℎ�).

D’altra banda, a la teoria macroeconòmica és habitual llegir que els models econòmics

parteixen d’un punt d’equilibri inicial o que l’economia assoleix un punt d’equilibri o



equilibri macroeconòmic. Això significa que, per exemple, una funció de renda o producció

agregada o demanda efectiva dels mercats de béns i serveis d’una economia (IS) és igual a

una funció de diners dels mercats monetaris i financers (LM), o gràficament, a la intersecció

de les línies IS i LM (Tugores, 2010: 20)20.

És a dir, aïllant Y a les equacions de la IS i la LM i igualant ambdues expressions,

s’obtè que:

('�) = �( �) + �(�) + �

(($) = � + ℎ�

('�) = (($)

�( �) + �(�) + � = � + ℎ�

Aquesta expressió relaciona la part real productiva amb la part fiducidiària financera

d’una economia.

Les qüestions són: per què una economia ha de tendir cap a l’equilibri? Per què Y ha de

ser igual a Z? Per què LD ha de ser igual a LS? Per què IS ha de ser igual a LM? A les

economies reals es produeixen aquestes situacions?

Per un costat de la balança, arran de l’actual Gran Recessió, hi ha macroeconomistes

que accepten la responsabilitat de l'anàlisi macroeconòmic en la contribucció a la generació

de l'actual crisi 21. Per un altre costat de la balança, la UE ha subvencionat el projecte de

recerca europeu anomenat EURACE 22, que consisteix en la modelització macroeconòmica

basada en agents amb el programa informàtic «Flame»23 basat en el llenguatge de

programació C. Un dels resultats d’aquest projecte de recerca és «The Eurace@Unibi

20 [Íbid.]. 21 Andrés, Javier (2012). "La macroeconomía en el diván" [en línia]. Publicat al blog "Nada es gratis" el 28/11/2012. <http://www.fedeablogs.net/economia/?p=26452> [consultat l’1 de març de 2013]. 22 EURACE. <http://www.eurace.org/> [consultat el 23 de març de 2013]. 23 FLAME: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia]. <http://www.flame.ac.uk/> [consultat el 23 de març de 2013].



Model»24 amb la publicació de diferents articles per a la modelització macroeconòmica per a

l’anàlisi politic de l’economia25.

“Agent-based systems are, by their very nature, situated in some environment. Their

function is to interact with that environment, perceive the state of the environment and make

decisions about how to respond to it. When we are designing agents we usually want them to

make good decisions —typically we want them to make the best decision that they can, given

what is known. For this reason, decision making, in some form or other, is at the very heart of

building agent-based systems.

[…] Unfortunately most environments are a good deal more complex than the blocks

world [of artificial intelligence]. Typically an agent’s knowledge, filtered as it is through

some set of sensors, is rather incomplete and uncertain. The actions the agent has at its

disposal are non-deterministic, having a range of possible outcomes. The agent will have a

number of (possible conflicting) goals which it is trying, more or less urgently, to achieve. In

addition, there may be other agents operating in the environment with which the first agent

might have to interact. It is theses aspects that can be handled by the application of

techniques from game theory and decision theory. The ubiquity of these aspects is the reason

why game theory and decision theory have an important role to play in agent-based

computing.” (Parsons, Gmytrasiewicz i Wooldridge, 2002: xxv)26.

Des del punt de vista d’aquest autor, l’economia real no tendeix cap a un punt

d’equilibri. Les economies estàn en contínua competència i evolució per maximitzar els seus

beneficis i adaptar-se a l’ambigüitat i l’incertesa de l’entorn (Morales Gutiérrez, 2011 :38)27.

24 The Eurace@Unibi Model [en línia]. Bielefeld: Universität Bielefeld. Wirtschaftstheorie und Computational Economics. <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html> [consultat el 23 de març de 2013]. 25 Dawid, Herbert; Gemkow, Simon; Harting, Phillip; van der Hoog, Sander i Neugart, Michael (2012). The Eurace@Unibi Model: An Agent-Based Macroeconomic Model for Economic Policy Analysis [en línia]. Bielefeld: Universität Bielefeld. <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/fileadmin/vpl1/Publications/Agent-based_Modelling/eurace_unibi_descr_2012.pdf> [consultat el 23 de març de 2013]. 26 Parsons, Simon; Gmytrasiewicz, Piotr i Wooldridge, Michael (eds.) (2002). “Introduction”. A: Game Theory and Decision Theory in Agent-Based Systems. Boston/Dordrecht/London: Kluwer Academic Publishers (Multiagent Systems, Artificial Societies, and Simulated Organizations. International Book Series. Series Editor: Gerhard Weiss. Technische Universität München). 27 Morales gutiérrez, Alfonso Carlos (2011). “L’estructura i el disseny de l’organització a escala de llocs de treball”. A: Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos; Martínez Argüelles, Ma. Jesús i Rimbau Gilabert, Eva. Organització d’empreses. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.



“Un problema de «programació matemàtica» (PM) és el que es pot enunciar com:

min �(�) ,-./. 1:

ℎ3(�) = 0, � = 1,2, … , : ;3(�) ≤ 0, � = : + 1, … , =

on:

� = (��, … , �>) ∈ ℝ> , �: ℝ> ⟶ ℝ

ℎ3: ℝ> ⟶ ℝ , � = 1, … , : , ;3: ℝ> ⟶ ℝ , � = : + 1, … , = ,

essent m, n, p nombres naturals (inclòs el 0).

��, … , �> són les variables, f s’anomena funció objectiu i les igualtats i desigualtats són les

restriccions.

En lloc de «min» (minimitzar, trobar el mínim) pot ser «max» (maximitzar, trobar el màxim),

i també podrien haver restriccions del tipus ;3(�) ≥ 0; però: • maxE�(�): � ∈ FG = −=�HE−�(�): � ∈ FG i max f i min –f s’assoleixen en els

mateixos punts, i

• ;3(�) ≥ 0 equival a −;3(�) ≤ 0” (Alabert, 2004 :8)28. Les organitzacions busquen assolir el màxim benefici econòmic individual per a la seva

satisfacció en l’actual economia capitalista global. No obstant, l’altruïsme és necessari. La

solidaritat individual envers els més dèbils repercuteix en benefici de tot el grup. Per aquest

motiu, per exemple, les organitzacions sense ànim de lucre no encaixen en un model de

maximització de beneficis econòmics, ja que el seu objectiu és gastar tots els recursos que

disposen en ajudar de forma altruista al major nombre de persones possibles. Però, cal tenir en

compte que, l’obtenció del màxim benefici econòmic personal no reporta felicitat. I, ser feliç

és l’objectiu final que desitjen les persones. Per tant, en una societat ideal, l’objectiu final de

qualsevol organització pública i privada hauria de ser aconseguir la felicitat dels èssers

28 Alabert, Aureli (2004). Curs d’Investigació Operativa. Barcelona: Departament de Matemàtiques de la UAB – Universitat Autònoma de Barcelona.



humans. Per aquest motiu, el models no haurien de maximitzar el benefici econòmic, sinó el

benefici social29.

1.4.- LA REVOLUCIÓ E$ EL CO$SUM

A banda de l’arribada dels metalls preciosos americans, el descobriment d’Amèrica va

suposar l’arribada de nous béns de consum ultramarins o «groceries» a Europa. La ruta

oceànica a les Índies no va minvar el subministre de productes asiàtics a través de la Ruta de

la Seda.

Segons alguns historiadors econòmics, la patata, el tomaquet, el sucre, la xocolata, el té,

el cafè, el tabac, les pipes de fumar, les «calicós» o teles de cotó estampades, la porcellana, el

rom o el pebre, entre d’altres productes, van provocar un augment massiu del consum dels

europeus. No obstant, cal tenir en compte que en aquestes dates persistia una economia de

subsistència a Europa. El té, el cafè i el tabac són productes addictius i, per tant, amb una

demanda ineslàtica. La patata i el tomaquet era un producte fora dels hàbits de consum dels

europeus d’aquella època i, per tant, un béns inferiors. La patata es va destinar a l’engreix de

porcs per a la ganaderia. A excepció de la generalització del consum del tabac, les «groceries»

van ser béns de luxe.

L’elasticitat tracta de mesurar en quina proporció es comporta una variable quan es

registra un canvi en una altra variable amb la qual estava relacionada. S’acostuma a mesurar

respecte a dues variables: preu i renda (André Romero, Clar López i Díaz Álvarez, 2007)30.

L’elasticitat-preu de la demanda mesura la sensibilitat de la quantitat demanada d’un

producte quan varia el preu, i es mantenen tots els altres elements constants (és a dir, «ceteris

paribus»).

I: JK = % M1N�1O�ó QR S1 T-1HK�K1K QR=1H1Q1% M1N�1O�ó RH RS :NR-

Matemàticament es denota per I�(:�, :�, =) i es defineix de la següent manera:

29 De Rus, Ginés (2008). Análisis Coste-Beneficio. Evaluación económica de políticas y proyectos de inversión. Barcelona: Editorial Ariel, SA (3ª edición actualizada: septiembre de 2008). 30 André Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel i Díaz Álvarez, Amelia (2007). “La demanda i l’oferta turística”. A: Díaz Álvarez, Amelia (coord.); André Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel i Díaz Álvarez, Amelia. Introducció a l’economia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.



I�(:�, :�, =) = U��(:�, :�, =)U:�:��(:�, :�, =)

On ��(:�, :�, =) és la funció de demanda del bé 1 en funció del preu del bé 1 (p1), del preu

del bé 2 (p2) i de la riquesa (m) del consumidor.

Tipus de demanda Elasticitat-preu

Elàstica: I: > 1 Unitària: I: = 1 Inelàstica: I: < 1

Taula 1 – Tipus de demanda en funció del resultat numèric de l’elasticitat-preu

L’elasticitat-renda de la demanda mesura la resposta de la quantitat demanada d’un

producte davant les variacions en la renda disponible dels consumidors en potència d’aquell

producte.

I� JK = % M1N�1O�ó QR S1 T-1HK�K1K QR=1H1Q1% M1N�1O�ó 1 S1 NRHQ1 Q�,:XH�.SR

Matemàticament es denota per YZ(:�, :�, =) i es defineix de la següent manera:

YZ(:�, :�, =) = U�Z(:�, :�, =)U= =�Z(:�, :�, =) On �Z(:�, :�, =) és la funció de demanda del bé j.

Tipus de bé Elasticitat-renda

De luxe: I� > 1 $ormal: I� > 0 D’elasticitat unitària: I� = 1 De primera necessitat: 0 < I� < 1 D’elasticitat nul.la: I� = 0 Inferior: I� < 0

Taula 2 – Tipus de bé en funció del resultat numèric de l’elasticitat-renda.

L’elasticitat-creuada de la demanda estudia les reaccions de la demanda d’un producte



quan es modifica el preu d’un altre amb el qual hi ha una certa vinculació.

I1. JK = % M1N�1O�ó QR S1 T-1HK�K1K QR=1H1Q1 QRS :NXQ-OKR 1% M1N�1O�ó QRS :NR- QRS :NXQ-OKR .

Matemàticament es denota per I�(:�, :�, =) i es defineix de la següent manera:

I�(:�, :�, =) = U��(:�, :�, =)U:�

Tipus de béns Elasticitat-creuada

Substitutius I1. > 0 Complementaris I1. < 0

Taula 3 – Tipus de béns en funció del resultat numèric de l’elasticitat-creuada.

Segons la llei d’Engel, “quan la riquesa augmenta, la demanda d’aliments també

augmenta, però menys que proporcionalment.” (Silvestre i Benach, 2011)31.

“De acuerdo a los datos obtenidos por Shammas (1990: 121-148)32 de los inventarios

post-mortem, el gasto en alimentación venía a representar la mitad del gasto total de una

familia trabajadora común (y, por cierto, no el 70, 80 o 90%, como a menudo se supone). En

1787-96, poco más del 11% del mismo iba dirigido a las «groceries»; en consecuencia,

alrededor del 5,5% [:= 0,50 x 0,11] del gasto total de una familia media se dirigía al

consumo de esos productos.” (Barquín Gil, 2002: 14)33.

A excepció del tabac, el terme revolució no seria el més adequat per fer referència a

aquest augment del consum de nous béns ultramarins per part d’una classe minoritària amb

elevat poder adquisitiu, ja que inicialment no es va produir una pròfunda transformació.

Només una minòria privilegiada amb una elevada capacitat adquisitiva va poder accedir al

consum d’aquestes cares novetats ultramàrines. Per tant, hi ha un atractiu social en el consum

d’aquests nous béns ultramarins. En conclusió, “resulta difícil hablar de un crecimiento

31 Silvestre i Benach, Joaquim (2011). “Les decisions de comprar”. A: Cortadas Guasch, Pau; Duch Brown, Néstor; Merino Castelló, Anna; Oliva Furés, Martí i Silvestre i Benach, Joaquim. Microeconomia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya. 32 Obra citada a Barquín Gil (2002: 14). Shammas, C. (1990). The Pre-Industrial Consumer in England and America. Clarendon Press. 33 [Íbid.].



[generalizado] del consumo derivado del de la renta” (Barquín Gil, 2002: 4)34. “La difusión

del consumo de cada nuevo producto se habría producido desde las clases superiores hacia

las inferiores, por medio de la emulación: entiéndase, la envidia.” (McKendrick, 1982)35.

“[…] Inglaterra era distinta de Europa. […] La ética puritana descrita por Max Weber

(1930)36 era tanto una exaltación del trabajo diario y de la honestidad en los negocios, como

de la vida frugal. […] Una sociedad de estas características no podía desarrollar una

Revolución del Consumo. Y menos aún si ésta se apoyaba en el consumo de bienes novedosos

e innecesarios, como el té, el tabaco o los estampados indios; lujos de dudosa utilidad,

cuando no malsanos.” (Campbell, 1989)37.

“La religión es una expresión de los valores culturales, y en el siglo XVII era una

expresión claramente dominante. […] Aunque la diversidad de doctrinas teológicas entre los

grupos protestantes de la Inglaterra del siglo XVII es evidente —en 1650, Thomas Edwards

enumera 180 sectas—, había un núcleo de valores comunes que era aceptado por todos. […]

Una serie de estudios han demostrado que el «ethos» protestante ejerció un efecto

estimulante sobre el capitalismo. […] La exigencia de la constancia en el trabajo es

justificada por todas las doctrinas puritanas fundamentales que llevan consigo el carácter

absoluto de un sistema cerrado de sentimientos y creencias integrados. En primer lugar, es

un medio de glorificar a Dios, pues «es Dios quien te llama al trabajo». Asimismo, es un

medio de contribuir al bienestar público. Tercero, la diligencia en nuestros trabajos

necesariamente implica menos ocio y libertad para sucumbir a las múltiples tentaciones,

odiosas a Dios, que nos acechan. El tiempo debe ser gastado solamente al servicio del deber

y no debe desperdiciarse ni una hora, en un exceso del dormir o del juego, pues esto es el

signo del pecador. Sin escatimar variantes en las bases del llamamiento, el puritano también

apela a la razón como facultad digna de encomio. El trabajo es necesario para la

34 Barquín Gil, Rafael. Algunos aspectos relatives a la Revolución del Consumo en Gran Bretaña. Madrid: AEHE – Asociación Española de Historia Económica (documento de Trabajo nº 0202). 35 McKendrick (1982). “Commercialization and the Economy”. A: McKendrick, N.; Brewer, J. i Plumb, J. H. (eds.). The Birth of a Consumer Society. Europa Publications Limited. 36 Obra citada a Barquín Gil (2002: 10). Weber, M. (1930). The Protestant Ethic and the Spirit of Protestantism. Unwin University Books. 37 Obra citada a Barquín Gil (2002: 10). Campbell, C. (1989). The Romantic Ethic and the Spirit of Modern Consumerism. Ideas.



conservación de las facultades de la mente.” (Merton, 1984: 85-93)38.

1.5.- LA REVOLUCIÓ I$DUSTRIOSA

Els fets que van produir una pròfunda transformació a l’economia anglesa van ser “[els]

canvis en el comportament econòmic de les famílies, la industriositat dels treballadors i

l’augment del consum [per uns salaris reals més elevats que a la resta d’Europa, que] haurien

esdevingut factors clau que van aplanar el camí per a l’adveniment de la Revolució

Industrial.” (Martínez Galarraga, 2012a: 23)39.

El que es va donar a la societat pre industrial anglesa, des del punt de vista de la

microeconomia, va ser una maximització de la funció d’utilitat de les decisions familiars

(Becker, 1965)40, ja que en la societat pre industrial el lleure era un bé inferior (Lladós

Masllorens, Oliva Furés i ét al., 2009)41.

1�. ⊔ (��, … , �>, K�, … , K>, K\) s.a. Restricció pressupostària: ∑ :3�3 = ^ ∙ K\ + ⇒ a

Restricció del temps: ∑ K3+K\ = b ⇒ c Restricció tecnològica: K3 > 13 − �3 ⇒ d

On:

• ⊔: és la funció d’utilitat de l’unitat familiar.

• �3, per a i=1,…,n: és el consum d’una cistella d’activitats.

• K3, per a i=1,…,n: és el temps destinat a cada activitat.

• K\: és el temps destinat a treballar.

• T: és el temps total.

• :3�3: és la despesa total de la cistella on :3 són els preus dels productes �3. 38 Merton, Robert K. (1984). “Capítulo IV. Puritanismo y valores culturales”. A: Ciencia, tecnología y sociedad en la Inglaterra del siglo XVII. Madrid: Alianza Editorial, SA (Colecció Alianza Universidad). [edició original en anglès] (1970): Science, Technology and Society in Seventeenth-Century England. 39 [Íbid.]. 40 Obra citada a De Vries (1994: 257). Becker, Gary (1965). “A Theory of the Allocation of Time”. The Economic Journal, 75, pp. 493-517. 41 Lladós Masllorens, Josep; Oliva Furés, Martí (coords.) i ét al. (2003). “Mercats de factors”. A: Mercats i conducta. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya. Pàg. 18.



• ^: és el salari.

• K\: són les hores treballades. • : és la renda exògena. • 13: és el temps mínim de consum de l’activitat i.

• a: és l’utilitat marginal de la renda.

• c: és l’utilitat marginal del temps disponible.

• d: és l’utilitat marginal de l’estalvi de temps.

El multiplicador a associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat si la

renda augmenta marginalment (un 1% en termes discrets). Com més baix és el nivell de

renda, major és l’utilitat marginal de la renda.

El multiplicador c associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat si el

temps augmenta marginalment. Com més baix és el temps disponible, major és l’utilitat

marginal de la renda.

El multiplicador d associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat si

aconseguim reduir el temps mínim d’una activitat. Com més baix és el temps mínim d’una

activitat, major és l’utilitat marginal de la renda.

Matemàticament, la resolució d’aquest problema requereix construir el següent

lagrangià:

ℓ(�, K, a, c, d) = ⊔ (�, K) − a fg :3�3>

3h� − ^ ∙ K\ − i − c fg K3+K\>

3h� − bi + g d3(K3 − 13�3)>3h�

On les condicions de primer ordre són (De Rus, Campos i Nombela, 2003: 155-157)42:

jℓj�3 = j ⊔j�3 − a:3 − d313 = 0 jℓjK\ = j ⊔jK\ − a^ − c = 0 jℓjK3 = j ⊔jK3 − c + d3 = 0

Dividint ambdós costats de les igualtats entre a i reordenant els membres de les equacions,

s’obtenen les següents condicions d’equilibri:

42 De Rus, Ginés; Campos, Javier i Nombela, Gustavo (2003). Economía del transporte. Barcelona: Antoni Bosch editor.



klm = n⊔ nolpm − qlrlm \m = n⊔ nstpm − um

um = n⊔ nslpm + qlm

On:

klm és la relació entre els preus (:3) del productes (�3) i l’utilitat marginal de la renda (a). \m és la relació entre el salari (^) i l’utilitat marginal de la renda (a), i um és la relació entre l’utilitat marginal del temps disponible (c) i l’utilitat marginal de la renda

(a). Des de la vessant de la microeconomia, es va produir una variació de la condició

d’equilibri del factor um, ja que va haver-hi una reducció del temps d’oci a canvi d’un

increment de la renda.

Des de la vessant de la macroeconomia, es té que:

• Des del punt de vista de la demanda; d’una banda es va produir un augment dels

béns disponibles i, d’altra banda les noves pautes de consum van generar una

redistribució dels recursos productius.

• Des del punt de vista de l’oferta, es van incrementar les hores treballades i va haver

una incorporació de la mà d’obra femenina i infantil al mercat de treball.

En conclusió, amb la Revolució Industriosa es va produir un increment de l’elasticitat-

renda de la demanda cap a productes que no eren de primera necessitat. No obstant, segons el

model de Herzberg, l’increment de la renda és una factor de manteniment, d’higiene o

extrínsec, que és necessari, però no suficient. És a dir, un factor d’insatisfacció. Tot seguit,

apareix el binomi del continu: satisfacció-no satisfacció / no insatisfacció-insatisfacció (Díaz

Bretones i Montalbán Peregrín, 2009)43.

1.6.- ELS I$DICADORS

El fet que Europa Occidental i les «Noves Europes» divergissin de la resta del món al

segle XIV per un augment dels seus nivells de renda per capita, no significa que hi haguès una

equitat econòmica mundial o una equitat econòmica nacional. Segons el Banc Mundial 43 Díaz Bretones, Francisco i Montalbán Peregrín, Manuel (2009). “L’individu com a unitat d’anàlisi. La influència dels valors, percepcions i actituds en el comportament laboral”. A: Rodríguez Fernández, Andrés (coord.) i et al. Psicologia de les organitzacions. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.



(Worldwatch Institute, 2005)44, l’any 2000 el 20% més ric de la població mundial acumulava

el 86% de la renda generada al món, mentre que el 20% més pobre només accedia a l’1,3%.

“La distribució de la riquesa neta personal, és a dir, el valor dels béns mobles i immobles

posseïts un cop deduïts els deutes, encara és més desigual: l’1% més ric posseeix un 35%, el

2% més ric prop de la meitat, i el 10% més ric un 71%; per contra, el 20% més pobre només

posseeix un 0,4% d’aquesta riquesa global” (Davies i altres, 2006)45.

• L’Í$DEX THEIL

Segons l’índex de Theil, indicador de desigualtat que permet fer una descomposició de

la desigualtat observada per a analitzar quina part correspon a diferències en renda entre

països i quina a la desigualtat entre les persones dins de cada país, la desigualtat interpersonal

global va augmentar significativament durant el segle XIX passant d’un valor de 0,52 al 1820,

moment en què la Primera Revolució Industrial s’anava consolidant, a un valor de 0,80 l’any

1910 (Martínez Galarraga, 2012a: 8(1))46.

Imatge 4 – Índex de Theil per a dues classes als Estats Units, 1990-2000. Font de les dades: GeoDa Center 47.

44 Obra citada a Martínez Galarraga (2012b: 7). Worldwatch Institute (2005). La situación del mundo, 2005. Barcelona: Icària. 45 Obra citada a Martínez Galarraga (2012b: 7). Davies, J.B.; Sandstrim, S.; Shorrocks, A. i Wolff, E.N. (2006). “The World Distribution of Household Wealth”. U-U-WIDER project on Personal Assets from a Global Perspective. Hèlsinki: World Institute for Development Economics Research of the United States University. 46 [Íbid.]. 47 Diversity and Social Segregation. Tempe: College of Liberal Arts and Sciences. School of Geographical Sicences and Urban Planning. GeoDa Center for Geospatial Analysis and Computation [en línia]. . <https://geodacenter.asu.edu/node/236> [consultat el 8 d’abril de 2013].



“Si atenem aquests dos components, el 1820 una gran part de la

desigualtat interpersonal del món es podia explicar per les diferències que

es produïen dins de cada país, és a dir, per les diferències de classe social.

Tanmateix, l’augment de la desigualtat enregistrat a llarg termini hauria

estat resultat cada cop més de l’increment en les diferències entre països

(que haurien passat de representar l’11% de la desigualtat total el 1820 al

58% el 1992).” (Martínez Galarraga, 2012a: 9)48.

• L’Í$DEX DE DESE$VOLUPAME$T HUMÀ

La qualitat de vida al.ludeix a la percepció que un individu té del seu

lloc en l’existència, en el context de la cultura i del sistema de valors en els

que viu i en relació als seus objectius i expectatives, les seves normes i

inquietuds. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament

(PNUD)49 calcula l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), basat en els

treballs de Sen50, segons les variables que s’han revelat com a essencials:

renda, educació i salut.

Ara bé, hem de diferenciar dos matissos en la definició de qualitat de

vida:

• la presència de les condicions considerades necessàries per a una

bona vida, i

• la pràctica del viure, com a tal.

La qualitat de vida a escala social només s’entén com dur una bona

vida. En canvi, a escala individual es pot entendre en les dues accepcions,

gaudir de les condicions adequades en una vida realitzada. Això ens duu

48 [Íbid.]. 49 Segons la Declaració del Mil.leni (www.undp.org), aprovada per 189 països i signada per 147 caps d’Estat i de Govern en la Cimera del Mil.leni de les Nacions Unides realitzada al mes de setembre de l’any 2000, es van establir els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil.leni (ODM) per assolir l’any 2015, que són: 1). Eradicar la pobresa extrema i la fam. 2). Aconseguir l’ensenyança primària universal. 3). Promoure la igualtat entre gèneres i l’autonomia de la dona. 4). Reduir la mortalitat infantil. 5). Millorar la salut maternal. 6). Combatre el sida, el paludisme i altres malalties. 7). Garantir un media ambient sostenible. 8). Fomentar una associació mundial per al desenvolupament. 50 Sen, A. K. (1999). Desarrollo y Libertad. Barcelona: Editorial Planeta. 2000, pàg. 440.



directament a les valoracions individuals sobre les condicions personals de vida com

indicador social, aixó és, el problema del benestar subjectiu i la felicitat.

Gràfica 6 – Correlació entre IDH i PIB per capita a l’any 1870. Font de les dades: Parejo (2005: 225)51.

Com es pot observar de la gràfica anterior, hi ha una correlació moderada entre la

variable independent (IDH) i la variable dependent (PIB per capita)52, ja que el coeficient de

correlació mostral (r) és major que 0,5 i menor que 0,8 (N = √w� = √0,4772 � z0,69�53. • L’Í$DEX VIURE MILLOR O “BETTER LIFE”

L’últim Congrés Nacional Xinès va aprovar com objectiu que augmentar la felicitat de

la població era més important que incrementar la productivitat. Els primers ministres de

França i el Regne Unit, Nicolas Sarkozy i David Cameron, tenien a les seves agendes

polítiques la mesura i millora del benestar de la població. L’augment de la productivitat

reflectit als índex del producte interior brut ha deixat de ser per un nombre creixent de

governants l’única dada de referència per mesurar el progrés d’un país. Si bé l’interés dels

economistes per mesurar el benestar, la qualitat de vida i la felicitat no és nou, en els últims 51 Parejo, Antonio (2005). “5. La difusión de la industrialización y la emergencia de las economías capitalistas (1815-1870)”. A: Comín, Francisco; Hernández, Mauro i Llopis, Enrique (eds.). Historia económica mundial siglos X-XX. Editorial Crítica, SL. 52 Krugman; Wells i Olney (2009: 43). “Apéndice del capítulo 2. Las representaciones gráficas”. A: Fundamentos de Economía. Barcelona: Editorial Reverté, SA (Reimpresión: octubre de 2009). 53 Gibergans Bàguena, Josep (2009: 27). “Regressió lineal simple”. A: Gibergans Bàguena, Josep; Gil Estallo, Àngel J. i Rovira Escofet, Carles. Estadística. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya (Quarta edició: febrer 2009).

Australia

Gran Bretaña

Estados UnidosSuiza

Holanda

Dinamarca

Bélgica

SueciaCanadá

Francia

Alemania

Noruega

Austria

España

Italia

y = 4958,8x + 195,83R² = 0,4772

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6

PIB

per

càp

ita ($

199

0)

IDH

Correlació entre IDH i PIB per capita a l'any 1870



anys ha guanyat pes, tot i que n’hi ha que ho consideren una matèria poc ortodoxa.

La primera proposta de pes en aquest camp va ser presentada el 24 de maig de 2011 per

l’OCDE, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, amb l’índex

Viure Millor o «Better Life» que mesura els components del benestar: l’habitatge, el salari, el

treball, la comunitat i relacions socials, l’educació, el medi ambient, el Govern, la salut, la

satisfacció amb la vida, la seguretat i l’equilibri entre treball i vida privada. Actualment

agrupa a 34 països desenvolupats. És, també, la primera proposta concreta que reflecteix les

propostes del premi Nobel d’Economia, Joseph Stiglitz54.

Una de les peculiaritats de l’índex és ser interactiu. “És un tema molt nou, especialment

en organitzacions internacionals, perquè volem fer partícips a la població en aquest debat, i

que donin la seva opinió i contribució al tema”, explica Romina Boarini, responsable de la

secció de Measuring Progress, de la direcció d’estadística de l’OCDE. L’internauta pot

establir les seves pròpies prioritat i veure la comparativa entre països d’àcord amb les seves

ponderacions i, si ho desitja, facilitar el resultat als creadors de l’índex.

De moment, la pròxima actualització està prevista per d’aquí a un any i es preveu

incloure més països, més detall geogràfic per regions i adaptar progressivament els conceptes

i components, donant més pes al medi ambient. A l’índex i els seus components no s’inclou la

paraula felicitat. “-o parlem de felicitat perquè és un concepte molt estret, que depèn de

l’estat d’ànim i humor del moment en què es pregunta, i el nostre concepte de satisfacció de

la vida reflexa una major diversitat de temes”, afirma l’economista de l’OCDE.

Estudiar l’impacte que té en les persones l’entorn que les envolta i registrar com se

senten en un espai i moment determinat és l’objectiu de l’aplicació «mappiness» per a

«iPhone», creada per l’economista George MacKerron, de la London School of Economics.

Els participants accepten rebre «bips» al telèfon mòbil per respondre mitjançant un gràfic el

seu estat d’ànim del moment. L’aplicació també capta el soroll ambiental i una imatge del

moment, si el participant ho permet. Posteriorment, a través de la pàgina web55, els enquestats

poden accedir a les dades generals recollides en temps real i a una gràfica personal de

l’evolució del seu propi estat d’ànim, com a compensació del fet d’haver-s’hi involucrat. “Es

54 Stiglitz, Joseph E.; Sen, Amartya i Fitoussi, Jean-Paul (2010). Mis-Measuring Our Lives. Why GDP Doesn’t Add Up [en línia]. New York: The New Press. <http://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=w5g1YbKEtwsC&oi=fnd&pg=PR5&dq=Why+GDP+Doesn%27t+Add+Up&ots=38oRDenCr-&sig=1hvwfedAeCBKuRicviQyFla7hX4> [data de consulta: 3 de maig de 2013]. 55 <http://www.mappiness.org.uk/>.



va estrenar el mes d’agost passat i les primeres conclusions ja apunten clarament que la gent

se sent més feli al medi rural que a la ciutat”, afirma George MacKerron. De moment, la

majoria es declara feliç amb una mitjana d’entre el 7 i el 8 sobre 10 (Furriol, 2011)56.

• L´Í$DEX DE GI$I

“Un dels indicadors més utilitzats per a conèixer la distribució de la renda és la corba

de Lorenz. Es tracta d’una representació gràfica en la qual es mostra, a partir de la divisió

de la población per trams de renda (habitualment per quintils o decils), com es distribueix

aquesta renda entre ells.

A la pràctica, la corba de Lorenz mostra en quina mesura la distribució de la renda

real s’allunya de la que seria estrictament equitativa (que vindria representada per la recta

de 45 graus ja que cada grup de población hi concentraría el mateix percentatge de la renda

nacional). Com més separada estigui la corba del país respecte de la bisectriu, més gran és la

desigualtat de l’ingrés (més gran és l’àrea que queda entre la recta de 45 graus i la corba de

Lorenz).

El càlcul matemàtic de l’àrea entre la corba de Lorenz i la bisectriu de 45 graus ens

permet saber la distribució de la renda amb un

indicador numèric també molt utilitzat, el

coeficient de Gini. Com més a prop d’1 és el

coeficient de Gini, més gran és l’àrea mesurada i,

per tant, més desigual és la distribució de la

renda; com més a prop de 0 és el coeficient, més

petita és l’àrea i, per tant, més igualitària és la

distribució de la renda.” (Hintzmann Colominas,

Puig Gómez i Sala Rios, 2009: 45-46)57.

Gràfica 7 – Tipologies societàries segons la Corba de Lorenz Font de les dades: Lladós Masllorens, Oliva Furés, Cortadas Guasch,

Duch Brown, López Andrés i Ponce Alifonso (2009: 9)58.

56 Furriol, Eulàlia (2011). “Calcular el valor econòmic del benestar”. Barcelona: Diari La Vanguardia. Suplement Diners. (diumenge, 22 de maig de 2011). 57 Hintzmann Colominas, Carolina; Puig Gómez, Albert i Sala Rios, Mercè (2009). “Objectius macroeconòmics”. A: Comportament dels agregats econòmics. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya. 58 Lladós Masllorens, Josep i Oliva Furés, Martí (coords.); Cortadas Guasch, Martí; Duch Brown, Pau; López Andrés, Francesc Xavier i Ponce Alifonso, Xavier (2009). “Mercats de factors”. A: Mercats i conducta. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

% acumulat d’ingressos

% acumulat

de persones



• L’Í$DEX DEL PIB PER CAPITA

L’indicador econòmic utilitzat més freqüentment per a conèixer la diferència de renda

entre països és el producte interior brut (PIB) per habitant o ingrés per capita. No obstant les

debilitats i les mancances d’aquest indicador són:

“1. El PIB per capita és incapaç de reflectir la distribució de la renda del país o

territori. A més a més, un creixement de la renda mitjana no significa necessàriament un

augment de la renda de la major part de la població, ja que aquest augment es pot concentrar

en una part de la població molt petita.

2. El PIB per capita no ens informa sobre el poder adquisitiu dels ingressos. Quan

s’efectuen comparacions internacionals es pot donar el cas que ingressos iguals, tinguin, en

diferents països, diferents poders de compra.

3. -o ens informa sobre el grau de satisfacció de les necessitats bàsiques del habitants

d’un territori (alimentació, salut, enseyament, etc.).

4. El PIB no considera els efectes externs [externalitats] negatius de produccions

específiques (armament, per exemple) o de la producció en general (destrucció i esgotament

de determinats recursos naturals, contaminació mediambiental, etc.).” (Hintzmann

Colominas, Puig Gómez i Sala Rios, 2009: 45)59.

Gràfica 8 – PIB per capita d’Anglaterra, Itália, Holanda i Polònia, 1500-1800. Font de les dades: Van Zanden (2005: 20) 60.

59 [Íbid.]. 60 Obra citada a Sebastián (2004: 1d). Van Zanden, J.L. (2005). “Una estimación del crecimiento económico en la Edad Moderna”. Investigaciones de Historia Económica; 2 (2005); pp. 9-38.



• LA RÀTIO DE SUBSISTÈ$CIA

Un dels grans problemes al que s’enfronten els historiadors econòmics és la manca de

dades quantitatives a mesura que la història s’allunya en el temps. La manca de valors

històrics del PIB per capita a la majoria de països ha obligat als investigadors a buscar un

indicador equivalent que reflecteixi el desenvolupament econòmic de les societats. D’aquesta

manera, s’ha utilitzat la ràtio de subsistència com a indicador sustitutiu del PIB per capita.

“Els salaris reals ofereixen informació de la quantitat de béns que pot adquirir la població

que rep aquest ingrés i, per tant, són una mesura adient per a aproximar el nivell de renda

assolit a diferents economies. […] Com que aquest salaris estan expressats en les unitats

monetàries de cada país, s’han de convertir a una unitat comuna que permeti establir la

comparació entre les diverses monedes. La unitat triada més habitual és la quantitat de plata

que es podia adquirir amb cada salari, atès que era el material més comú de les monedes en

circulació durant l’època estudiada.

Així doncs, i en primer lloc, els salaris estan expressats en grams de plata [“Los

salarios y los precios del trigo se expresan aquí en gramos de plata, ya que el contenido de

plata de las monedas iba disminuyendo cada vez más a causa de las devaluaciones” (Slicher

van Barth, 1974: 203)61]. Ara bé, salaris nominals més elevats no garanteixen forçosament un

millor nivell de vida, ja que també cal tenir en compte el cost de la vida: és a dir, els preus

dels béns que s’han d’adquirir amb aquests salaris i que també poden diferir de manera

important entre països. Per tant, per a considerar els salaris reals, que són els que

proporcionen una informació més rellevant, és necessari conèixer els preus dels béns de

consum a les ciutats considerades. Un índex de preus s’elabora a partir d’un cistell de béns

representatiu dels hàbits de consum dels habitants, en què han d’estar representats els

productes principals.

Aquí el problema rau en el fet de triar els productes d’aquest cistell representatiu, atès

que la comparació s’estableix entre Europa i Àsia, on les pautes de consum eren diferents en

molts aspectes, i encara ho són. Si es divideix el salari nominal pel cost d’adquirir els béns

necessaris per a la subsistència inclosos en aquest cistell representatiu, s’obté una ràtio de

subsistència, que serveix com un indicador dels salaris reals. Un valor d’aquesta ràtio de

subsistència igual a 1 ens indica que el salari obtingut per un treballador li permet comprar

61 Slicher van Bath, B. H. (1974). Historia agrària de Europa Occidental (500-1850). Barcelona: Edicions 62, s|a. [edició original en holandès] (1959). De agrarische geschiedenis van West-Europa (500-1850). Països Baixos: Uitgeverij Het Spectrum de De Meern.



únicament els béns bàsics per a la seva subsistència.” (Martínez Galarraga, 2012a: 12)62.

Gràfica 9 – Ràtios de subsistència des de la Pesta $egra fins a la Revolució Industrial Font de les dades: Allen (2009)63.

De la gràfica anterior dels salaris reals a Europa i Àsia del període 1325-1857 es poden

diferenciar les següents quatre fases:

1.- Un increment des del 1325 fins al 1475. En 150 anys Anglaterra i Florència pugen

els salaris reals en més de 2 punts bàsics.

2.- Un decrement des del 1475 fins al 1625. En 150 anys Amsterdam baixa els salaris

reals menys d’1 punt bàsic, Anglaterra i Florència més d’1 punt bàsic i Viena 2 punts

bàsics.

3.- A excepció d’Anglaterra, tota la resta de països pateixen un decrement des del 1625

fins al 1825. En 200 anys d’una banda, Anglaterra puja 1 punt bàsic; d’altra banda,

Amsterdam baixa 1 punt bàsic, Delhi quasi 2 punts bàsics, Viena quasi 1 punt bàsic,

Florència 1 punt bàsic i Pequín no arriba a mig punt bàsic.

62 [Íbid.]. 63 Obra citada a Martínez Galarraga (2012a: 13). Allen, R. C. (2009). The British Industrial Revolution in global perspective. Cambridge: Cambridge University Press.

1348. La Pesta $egra

1825. Revolució Industrial



4.- Un increment espectacular d’Anglaterra amb un estancament de la resta de països a

partir del 1825 fins al 1857. En 52 anys Anglaterra puja 2 punts bàsics, el mateix

increment que va assolir en 150 anys durant el període 1325-1475.

El canvi de pendent positiu d’Anglaterra des de l’any 1625 fins a l’any 1857, envers la

tendència negativa de la resta del món, es podria explicar per un augment de la productivitat

arran de la implantació en aquest país de millores tecnològiques en la producció.

A continuació, analitzem què significa un increment o un decrement dels salaris reals.

Un increment dels salaris reals significa que, o bé augmenta el numerador

(∆,1S1N� HX=�H1S RH ;N1=, QR :S1K1), o bé es disminueix el denominador

(∇OX,K QRS O�,KRSS QR ,-.,�,KèHO�1). El factor explicatiu de l’increment dels salaris reals

durant el període 1325-1475 pot ser la reducció demogràfica arran de la Pesta Negra. La

manca de mà d’obra per l’elevada mortalitat de l’epidèmia redueix el treball com factor de

producció i incrementa els salaris nominals, és a dir, es produeix un augment del numerador.

Un decrement dels salaris reals significa que, o bé disminueix el numerador

(∇,1S1N� HX=�H1S RH ;N1=, QR :S1K1), o bé es augmenta el denominador

(∆OX,K QRS O�,KRSS QR ,-.,�,KèHO�1). El factor explicatiu del decrement dels salaris reals

durant el període 1475-1625 pot ser l’augment de la inflació arran de l’arribada dels metalls

preciosos d’Amèrica o pel restabliment dels nivells poblacionals anteriors a la Pesta Negra.

L’augment de la quantitat de diners disponibles incrementa el preus segons el model IS-LM,

és a dir, es produeix un augment del denominador. O, l’excès de mà d’obra per la reducció de

la mortalitat disminueix els salaris nominals, és a dir, es produeix una disminució del

numerador.

En conclusió, a l’any 1825, els salaris reals dels treballadors de Florència, Viena,

Pèquin i Delhi els hi permetien básicament comprar béns per a la seva subsistència (ràtio de

subsistència al voltant del valor 1); mentre que a Amsterdam els salaris reals eren prop de tres

vegades superiors i a Anglaterra quasi sis vegades superiors. Des d’aquesta vessant,

l’incentiu, el factor i/o l’èxit de la Revolució Industrial esdevé per l’elevat poder adquisitiu

dels treballadors anglesos envers els treballadors de la resta del món.



1.7.- EL CREIXEME$T ECO$ÒMIC

Segons Simon Kuznets (1966)64, el creixement econòmic modern es defineix com el

procés caracteritzat per l’assoliment d’unes taxes de creixement de l’ingrés per capita

elevades, molt superiors a les d’etapes històriques anteriors i mantingudes en el temps, que

han estat acompanyades sovint d’un canvi en l’estructura productiva dels països vinculat a

l’avenç de la industrialització.

A continuació amb les dades d’Angus Maddison dels nivells de renda per capita ��k�� al món, es calculen les corresponents taxes de creixement �b� = ��l��l��l � 100� entre els anys (i := {1000, 1500, 1600, 1700, 1820, 1870, 1913, 1950, 1973, 1998, 2001}) que es

poden observar en la següent gràfica, per a determinar el creixement econòmic modern a què

fa referència en Simon Kuznets.

Gràfica 10 – Taxes de creixement de renda per capita al món durant el període 0-1820 Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Angus Maddison.

De la interpretació de les dades representades en aquesta gràfica es poden extreure les

64 Kuznets, Simon (1966). Modern economic growth: rate, structure and spread. New Haven (CT): Yale University Press.

1000 1500 1600 1700 1820 1870 1913 1950 1973 1998 2001

1. Japan 6% 18% 4% 10% 17% 10% 88% 39% 495% 78% 1%

2. Western Europe -11% 93% 16% 15% 20% 63% 76% 32% 149% 55% 7%

3. Asia (excluding Japan) 0% 27% 1% -1% 1% -5% 20% -4% 93% 139% 11%

4. Western Offshoots 0% 0% 0% 18% 154% 101% 116% 77% 75% 62% 3%

5. Latin America 0% 4% 5% 21% 26% -2% 117% 69% 80% 28% 0%

6. Eastern Europe & f. USSR 0% 25% 12% 10% 12% 37% 66% 67% 120% 10% -8%

7. Africa -2% -3% 0% 0% 5% 19% 27% 40% 58% 0% 9%

2

4

1

35 6

7

-100%

0%

100%

200%

300%

400%

500%

Growth Taxes of Per Capita GDP: World and Major Regions, 0-2001



següents conclusions:

• No hi ha l’assoliment d’unes taxes de creixement de l’ingrés per capita mantenides al

llarg del temps.

• Hi ha diferents «explosions» regionals, en diferents períodes, que dupliquen, com a

mínim, les taxes de creixement de l’ingrés per capita respecte del període anterior: a l’Europa

Occidental al període 1000-1500 [un 93%]; a les «Noves Europes» al període 1700-1820 [un

154%]; a Amèrica Llatina al període 1870-1913 [un 117%]; al període 1950-1973, el Japó [un

495%], l’Europa Occidental [un 149%] i l’Europa Oriental i l’URSS [un 120%]; i, a l’Àsia –

excloent el Japó– al període 1973-1998 [un 139%].

• L’explosió de la taxa de creixement de l’ingrés per capita d’una regió ha permès la

divergència de la resta del món, només en aquells països «factibles». L’Amèrica Llatina va

«explosionar» al període 1870-1913, però no va convergir amb els països divergits.

Tanmateix amb l’Europa Oriental i l’URSS al període 1950-1973.

• El creixement econòmic modern s’hauria d’entendre com l’«explosió» de la taxa de

creixement de l’ingrés per capita d’una regió «factible» en un moment determinat, que li

permet assolir un nivell de PIB per capita –a PPA65– sostingut al llarg del temps i, en

conseqüència, divergir de la resta de regions.

Per la dificultat d’obtenir dades fiables d’aquests períodes tan llunyans, s’accepta

l’estimació realitzada per Angus Maddison i s’estableix que, entre els anys 1000 i 1500 va

succeir quelcom esdeveniment a l’Europa Occidental que va trencar l’economia de

subsistència que, fins aleshores, imperava a les societats mundials.

L’any 1348 és l’inici de la Gran Divergència d’Europa Occidental respecte de la resta

del món arran de la «Pesta Negra». Per què, en aquesta època, en aquesta regió es va superar

la barrera del sostre malthusià, i a la resta de regions del món, no?

65 PPA: Paritat del Poder Adquisitiu. Segons Hintzmann, Puig i Sala (2009: 36), la PPA o PPP (Purchasing Parity Power) és el mètode utilitzat per a convertir les magnituds econòmiques expressades en moneda nacional a un tipus de canvi que determini igualtats en el poder de compra a nivell internacional, de manera que expressin similars capacitats adquisitives entre els països objecte de comparació. Hintzmann Colominas, C., Puig Gómez, A., i Sala Rios, M. (2009). "Magnituds macroeconòmiques". A: Comportament dels agregats econòmics. Barcelona: FUOC - Fundació Universitat Oberta de Catalunya.



1.8.- EL SOSTRE MALTHUSIÀ

Thomas Robert Malthus (Rookery, 1766 – Haileybury 1834) es forma en Filosofia i

Teologia a l’Universitat de Cambridge. Durant algun temps acomplí de reverend anglicà rural

i exercí la docència universitària i d’Economia Política al col.legi de la Companyia de les

Índies Orientals a la seva localitat natal, Haileybury. Després de conèixer diversos països

europeus, té accès a realitats socials diferents, llur coneixement li serveix de base per als seus

estudis sobre població. A les seves dues obres principals (“Assaig sobre els principis de la

població”, de 1798 i “Principis d’Economia Política”, de 1820), exposa les seves teoríes al

voltant de les relacions entre població i economia (ArteHistoria)66.

Segons la teoria malthusiana:

“La població creixia més ràpid (en progressió geomètrica) que la capacitat de produir

aliments amb la terra disponible (que augmentaven en progressió aritmètica). Davant

aquesta constatació, s’arribava a un punt en què, forçosament, la disponibilitat d’aliments no

era suficient per a alimentar una població creixent. Aquest límit és el que es coneix com a

«sostre malthusià».” (Martínez Galarraga, 2012a: 18)67.

Quan una regió s’apropava al sostre malthusià, els preus dels aliments s’incrementaven,

ja que les terres de cultiu tenien rendiments decreixents68 i, «caeteris paribus»69 els salaris

reals, els més pobres veien amenaça la seva subsistència apareixent, segons Malthus, dos tipus

d’obstacles: els privatius i els destructius (Malthus, 1846: 9)70. Aquest dos mecanismes

d’ajust, els frens preventius –o obstacles privatius– i els frens repressius –o obstacles

destrictius– permetien restablir l’equilibri entre població i disponibilitat d’aliments.

D’una banda, els frens preventius en una situació de sostre malthusià esdevenen per

66 Malthus, Robert [en línia]. ArteHistoria: Junta de Castilla y León. <http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/6426.htm> [data de consulta: 26 de gener de 2013]. 67 [Íbid.]. 68 «Per rendiments decreixents en l’agricultura entenem el procés que es dóna quan ampliem la superfície agrícola treballada, suposant que les unitats de terra addicionals seran de pitjor qualitat, o bé tindran costos de transport més elevats.» (Martínez Galarraga, 2012b: 18(5)). 69 Caeteris paribus. «Expresión latina, muy utilizada en la economía marginalista para hacer referencia a un fenómeno en el que intervienen dos o más variables, y respecto del cual se adoptan la hipótesis de trabajo de que las demás circumstancias del entorno permanecen constantes y, por tanto, sin influencia en el mismo.». Tamames, R. (1988). Diccionario de Economía. Segunda edición (revisada): septiembre, 1988. Madrid: Alianza Editorial, S.A. (Alianza Diccionarios). 70

Malthus, T. R. (1846). Ensayo sobre el principio de la población. Madrid: Obra propiedad de los traductores D. José Maria Noguera y D. Joaquin Miquel bajo la dirección del Dr. D. Eusebio María del Valle.



factors voluntaris com controlar la natalitat, retardar la nupcialitat o reduir la fecunditat.

D’altra banda, els frens repressius esdevenen per factors involuntaris com l’empitjorament de

la nutrició i la propagació de malalties.

La història econòmica ens mostra que no cal arribar a una situació nociva de «non

cibus»71 per a que actuin «estabilitzadors voluntaris». La pauta europea de matrimoni (Hajnal,

1965: 101-143)72 que es va conformar a l’Edat Moderna, la incorporació de la dona al mercat

laboral a causa d’un nou conjunt de «Z commodities»73, la protoindustria o «out-putting

system» o «verlagsystem», el factor d’atracció o «pull factor» d’uns salaris més elevats, una

millor nutrició, una major salubriditat, una millor higiene, una millor educació, els mètodes

anticonceptius, els descubriments científics i els avanços tecnològics, entre d’altres, que van

afavorir la Revolució Industriosa (De Vries, 1994)74 als països Nord-Occidentals d’Europa;

van permetre superar el «sostre malthusià» a les economies de subsistència occidentals.

La distribució desigual dels recursos alimentaris dins de les unitats familiars (Martínez-

Carrión, 2011: 8)75, les condicions ambientals de treball, l’extrema pobresa, la mala nutrició

dels fills, la manca de salubriditat a les grans poblacions, les enfermetats i epidemies, les

guerres, la fam i la pesta (Malthus, 1846: 11)76 han estat «estabilitzadors automàtics» que han

fet augmentar la mortandat infantil i adulta al món.

A continuació amb les dades de Biraben (1979)77 de l’evolució de la població �Yk� al 71 Non cibus és una expressió llatina que significa manca d’aliments. 72 Hajnal, J. (1965). "European marriage patterns in perspective". A: Glass i Eversley (eds.). Population in History. Essays in Historical Demography. Londres: Edward Arnold. 73 “Becker introduced Z [commodities] to stand for «the more basic commodities that directly enter [household] utility functions” (Becker, 1965: 495). “Z goods are treated as home-produced goods intended for home use. They are regarded as a substitute for market-purchased goods”. (Hymer and Resnick, 1969 i De Vries, 1974). “Z goods are introduced as home-produced goods intended for sale; they are synonymous with «protoindustrial» activity”. (Mokyr, 1976). Obres citades a (De Vries, 1994). Becker, Gary (1965). “A Theory of the Allocation of Time”. The Economic Journal, 75, pp. 493-517. Hymer, Stephen and Resnick, Stephen (1969). “A Model of an Agrarian Economy with Nonagricultural Activities”. American Economic Review, 59, pp. 493-506. De Vries, Jan (1974). The Dutch Rural Economy in the Golden Age, 1500-1700. New Haven. 74 De Vries, Jan (1994). “The Industrial Revolution and the Industrious Revolution”. Tucson: The Journal of Economic History. (Vol. 54, No. 2). Papers Presented at the Fifty-Third Annual Meeting of the Economic History Association. (Jun, 1994), pp. 249-270. 75 Martínez-Carrión, J. M. (2011). "La talla de los europeos desde 1850: Tendencias, ciclos y desigualdad". Madrid: Sociedad Española de Historia Agraria. Documentos de Trabajo. DT-SEHA n. 11-06. 76 [Íbid.]. 77 Biraben, J. R. (1979). “Essai sur l’evolution du nombre des homes”. Population (núm. 34, vol. 1, pp. 13-25).



món, es calculen les corresponents taxes de creixement anuals acumulatives fb�� =f�� (s��)�sp i − 1i de la població entre els períodes (t) 1000, 1200, 1400 i 1500, que es poden observar en la següent gràfica, per a determinar els efectes de la Pesta Negra a les

diferents regions del món.

Evolució de la població mundial

Taxes de creixement

en milions d'habitants

anual acumulatiu

1000 1200 1400 1500

1000-1200 1200-1400 1400-1500

Àsia 152 258 201 245

0,26% -0,12% 0,20%

Europa 30 49 52 67

0,25% 0,03% 0,25%

Àfrica 39 48 68 87

0,10% 0,17% 0,25%

Amèrica 18 26 39 42

0,18% 0,20% 0,07%

Rússia 13 17 13 17

0,13% -0,13% 0,27%

Gràfica 11 – Taxes estimades de creixement poblacional als diferents continents del món durant el període 1000-1500.

Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de les dades de Biraben (1979)78.

Com es pot observar del gràfic, el continent asiàtic i Rússia van ser els continents que

més van patir la caiguda del creixement poblacional arran de la Pesta Negra. Segons la teoria

de Malthus, aquest fet s’explica per l’acció dels estabilitzadors automàtics.

78 Biraben, J. R. (1979). “Essai sur l’evolution du nombre des homes”. Population (núm. 34, vol. 1, pp. 13-25).

Àsia

Europa

ÀfricaAmèrica

Rússia-0,20%

-0,15%

-0,10%

-0,05%

0,00%

0,05%

0,10%

0,15%

0,20%

0,25%

0,30%

1000-1200 1200-1400 1400-1500

Estimated Accumulative Annual Growth Taxes of Population : World and Major Regions, 1000-1500



La Pesta Negra de 1348 que va afectar, sobretot, al continent euro-asiàtic va eradicar,

segons els cronistes de l’època, entre una quarta part, la meïtat o, fins i tot, un 90% de la

població mundial.

1.9.- LA PESTA $EGRA

La peste, según el autor árabe Ibn al-Wardi, pudo tener origen en el «País de la

Oscuridad», el kanato de la Horda de Oro, en territorio del actual Uzbekistán. Desde los

puertos a las zonas interiores, la terrible plaga procedente de Asia se extendió por toda Europa

en poco tiempo, ayudada por las pésimas condiciones higiénicas, la mala alimentación y los

elementales conocimientos médicos (Virgili).79

“El nombre de víctimes durant els primers deu anys (els més adversos) ha estat calculat

aproximadament en 48 milions (25 per a Europa i 23 per a Àsia)” (Gran Enciclopèdia

Catalana).80 “El gran número de víctimes de las epidèmies en los siglos XIV y XV fue una

consecuencia del intenso crecimiento demográfico que había tenido lugar entre 1150 y 1300.

[...] la extensión de la producción agrícola no se había acompasado al ritmo del crecimiento

de la población. Se produjo una relativa superpoblación.[...] El gran número de víctimes de

la Peste -egra y de las demàs epidèmies en el siglo XIV se explica como consecuencia de una

desnutrición muy prolongada.” (Slicher van Barth, 1974: 128-129)81.

Com es pot observar de la següent gràfica, l’Índia i el Japó no van patir un descens

demogràfic arran de l’epidemia de la Pesta Negra. Holanda va ser la primera potencia

europea, entre el 1400 i el 1500, a recuperar el seu nivell poblacional anterior a la Pesta

Negra. Portugal (a l’any 1550), Itàlia (a l’any 1600), el Regne Unit i Irlanda (a l’any 1650)

van ser les últimes nacions en assolir el mateix nivell poblacional que tenien abans de la Pesta

Negra. Com es veu de forma clara al gràfic, Anglaterra va ser la darrera nació del món en

recuperar-se de la caiguda demográfica soferta per la Pesta Negra. Va trigar 350 anys en

assolir el mateix nivell poblacional que tenia l’any 1300.

79 Virgili, Antoni. La peste negra, la epidemia más mortífera i La procedencia de la epidèmia [en línia]. National Geographic España (Historia NG: nº 103). <http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/7280/peste_negra_epidemia_mas_mortifera.html>. 80 Gran Enciclopèdia Catalana. La Pesta -egra [en línia]. <http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0050564>. 81 [Íbid.].



Gràfica 12 – Transició demogràfica als nivells poblacionals anteriors a la Pesta $egra.

Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de les dades de Biraben (1979)82.

“A la altura de 1450, por tanto, en Europa, las producciones agrarias y de artículos

artesanales y los tráficos comerciales, tras adaptarse al contexto depresivo, habían sentado

las bases para una nueva etapa de crecimiento. El incremento del producto agrario per

cápita y el del poder adquisitivo de muchos europeos habían abonado el terreno para que la

recuperación demográfica despegase cuando remitiese la recurrencia de la sobremortalidad.

Debe resaltarse, por tanto, la solidez de los cimientos de la economía europea construidos

82 [Íbid.].

1300 1400 1500 1550 1600 1650

Anglaterra 100,0 40,4 44,2 57,7 78,8 100,0

Regne Unit i Irlanda 100,0 47,7 60,0 73,8 93,8 115,4

Bèlgica 100,0 61,5 100,0

Holanda 100,0 75,0 125,0

Alemanya 100,0 54,2 100,0

França 100,0 68,8 102,5

Itàlia 100,0 64,0 72,0 92,0 106,4

Espanya 100,0 74,5 107,8

Portugal 100,0 69,2 76,9 107,7

Xina 100,0 72,0 103,0

Índia 100,0 106,6

Japó 100,0 121,0

Món 100,0 97,2 121,8

Anglaterra

Regne Unit i Irlanda

Holanda

ItàliaPortugalÍndia

Japó

Món

0

20

40

60

80

100

120

140

Estimated Desagreggate Population Evolution (Based Year 1300 = 100)



desde el siglo XI, que soportaron, en general la catástrofe demográfica más grave sufrida por

el continente en el último milenio.” (Sebastián, 2004: 27)83.

La configuración de l’economia europea a l’Edat Mitjana es correspon amb la interacció

entre els següents factors clau:

1.- “la sedentarización de las sociedades europeas, generalizada a todo el continente

desde el siglo XI, en territorios estables y duraderos.”

2.- “el proceso de colonización agraria más relevante habido en Europa desde el

-eolítico.”

3.- “la ruptura del techo demográfico logrado en el apogeo del Imperio Romano, en

torno al año 200 de nuestra era, que se habría producido hacia 1200.” (Sebastián,

2004: 2i)84.

“En el sur de Inglaterra, a comienzos del siglo XIV, cuando el crecimiento económico

ya declinaba, más de la mitad de la población en edad de procrear permanecía soltera,

siendo la edad media al matrimonio de 23 años para las mujeres y 26 para los hombres. Con

una elevada mortalidad adulta, que rompía muchas parejas durante su etapa fértil, y una

esperanza de vida al tiempo de casarse de 40-45 años, tales cifras limitaban claramente el

tamaño de la descendencia. El matrimonio tardío y las altas tasas de celibato, fruto de

conductas sancionadas por la costumbre y la religión, constituían un poderoso mecanismo

regulador de la fecundidad.” (Sebastián, 2004: 3d)85.

Entre els principals factors que van propiciar aquest canvi en el model de creixement

demogràfic, cal destacar:

1. la millora en el domini de l’alimentació,

2. l’indumentària,

3. la vivenda, i

4. l’higiene (Slicher van Bath, 1974: 133)86.

83 Sebastián Amarilla, José Antonio (2004). “La Edad Media (c.1000-c.1450): Configuración y primer despegue de la economía europea”. Capítulo 1 (pp. 15-66). A: Comín Comín, Francisco; Hernández Benítez, Mauro i Llopis Agelán, Enrique (2005) [eds.]. Historia económica mundial: Siglos X-XX. Barcelona: Editorial Crítica, SA. 84 [Íbid.]. 85 [Íbid.]. 86 [Íbid.].



1.10.- EL COMERÇ EXTERIOR

“The English population boom, the rise of real incomes during the Industrial

Revolution, the limited area of England, and the limited productivity gains in English farming

al meant that domestic agriculture could not meet the food and raw material demands of the

English economy. As [Gràfica-Taula: Creixement poblacional…] shows, while population

more than tripled in the course of the Industrial Revolution, domestic agricultural output did

not even double. By the 1860s England had gone from a country in which food and raw

material imports were unimportant to one in which net food and raw material imports were

equivalent to 22 percent of GDP (Clark, 2007)87.

87 Clark , Gregory (2007). A farewell to alms: a brief economic history of the world. New Jersey: Princenton University Press.

Gràfica-Taula 4: Creixement poblacional i dels subministres d’aliments i matèries primeres a Anglaterra entre els anys 1700-1869.

Elaboració pròpia a partir de les dades de Clark(2007: 249, taula 12.5).

(*) A excepció de la dada “population”, la resta de dades són extrapolades per interpolació lineal amb el supòsit de la mateixa taxa de creixement anual que pel període de 1700-09 a 1760-69.

0

50

100

150

200

250

300

350

0

50

100

150

200

250

300

1700-09 1760-69 1800-09 (*) 1860-69

Index 10

0 = 170

0-09

million

s of £

Sources: Farm output: Clark, 2002b. Imports: Parliamentary Papers, 1870; Schumpeter, 1960. Exports: Schumpeter, 1960; Mitchell, 1988, 231-22. Coal output: Clark and Jacks, 2007. �ote: £ of 1860-69.

Population Growth and Food and Raw Material Supplies in England between 1700-1869

2.Population (millions)

1.All food and raw materials per person (£)

4.

5.

4.4.4.

1700-09 1760-69 1800-09 (*) 1860-69

1. All food and raw materials per person (£) [= 3 / 2] 12,18 10,75 5,61 14,53

100 88,22 46,03 119,25

2. Population (millions) 5,5 6,7 9,2 20,1

100 121,82 167,27 365,45

3. All food and raw materials (millions of £) [= 4 + 5] 67 72 52 292

4. English farm net output (millions of £) 65 71 52 114

5. -onfarm food and raw material supplies (millions of £) [= 6 + 7 + 8] 2 1 0 178

6. -et food imports (millions of £) 2 3 3 80

7. -et raw material imports (millions of £) -2 -5 -8 61

8. Domestic coal output (millions of £) 2 3 3 37



This trade of manufactures for food and raw materials was made on relatively favorable

terms because of the addition of substantial new territory to the north Atlantic trading area

with the westward expansion of the United States. [Taula: Terres agrícoles i població…]

shows the vast amount of farm acreage added to the United States by the 1860s.

The food and raw material imports of the Industrial Revolution had to be paid for by exports

of manufactured goods. It was this, rather than technological advances, that made Britain

«the workshop of the world». Had English population remained at six millions into the

1860s, the country’s domestic agricultural sector would have been able to feed and provide

raw materials for the English population. The net exports of manufactures, which by the

1860s constituted nearly 20 percent of GDP, would have been close to zero. Thus without

population growth nonfarm output in the 1860s, instead of being nearly ten times its level in

the 1730s, would have been only double the earlier level.

The unusual growth of population

during the Industrial Revolution in

England, and the simultaneous

expansion of the cultivated area in

the United States, were more

important than the specific

technological advances of these

years for the transformation of the

economy and the society.” (Clark,

2007 : 247-249) 88.

88 [Íbid.].

1800-09 1860-09

Index 100 = 1800-09

Engl

and Population (millions) 9,2 21 228,26

Farm area (millions of acres) 26 26

Acres per person 2,83 1,24 43,81

Wes

tern

Euro

pe Population (millions) 103 152 147,57

Farm area (millions of acres) 317 317


Russia

Population (millions) 53 74 139,62

Farm area (millions of acres) 702(a) 702(a)


United

Sta

tes Population (millions) 6,2 53 854,84

Farm area (millions of acres) - 407

Acres per person - 7,68 Taula 5: Terres agrícoles i població anglesa comparades amb Europa i els Estats Units.

Elaboració pròpia a partir de les dades de Clark (2007: 250, taula 12.6).

Sources: FAO, statistics database; Mitchell, 1998a. (a) Based on modern areas from the Food and Agriculture Organization. �ote: Western Europe includes Austria, Belgium, Denmark, Finland, France, Germany, Ireland, Italy, the Netherlands, Norway, Portugal, Spain, Sweden and Switzerland.



Des del punt de vista de la teoria microeconòmic, aquest fet economic es pot explicar

per les funcions de reacció. En un duopoli, una funció de reacció indica el nivell òptim de

producció d’una empresa per a cada nivell donat de producció de la competència. Si es

trasllada aquest concepte al «mecanisme de transmissió via renda o comerç» de la teoria

macroeconòmica mitjançant un model d’economia oberta amb dos països, la formulació

matemàtica general de les interdependències o interconnexions entre ambdós països són: � = �� = �� + �� + �� + Y�� − �� = �� = �� + �� + �� + Y�� − �� On:

• 3 és la funció de renda de producció o PIB de l’economia i={1,2}.

• �3 és la funció de demanda agregada o efectiva de l’economia i={1,2}.

• �3 és la funció de consum de l’economia i={1,2} amb �3 = 13 + .3 �l, on: • 13 és el component autònom del consum de l’economia i={1,2}.

• .3 és la propensió marginal al consum de l’economia i={1,2}.

• �l és la funció de la renda disponible de l’economia i={1,2} amb �l = 3 −b3 + bw3, on: • b3 és la funció dels impostos de l’economia i={1,2} amb b3 = /3 + K3( 3 − ol), on:

• /3 és el component autònom dels impostos de l’economia i={1,2}.

• K3 és la taxa impositiva de l’economia i={1,2}.

• ol és el mínim exempt de l’economia i={1,2}. Per tant, K3( 3 − ol) és la quota íntegra a tributar. I, K'l = sl(�l��l)�l és la taxa impositiva íntegra

en funció de la renda.

En conclusió, els impostos de l’economia i={1,2} en relació amb la quota i

la taxa impositiva íntegra en funció de la renda són b3 = /3 + K'l 3. • bw3 és la funció de transferències de l’economia i={1,2} amb bw3 = ñ3 +KN( �l − 3), on:

• ñ3 és el component autònom de les transferències de l’economia

i={1,2}.

• �l és el nivell de producció amb plena ocupació de l’economia i={1,2}.

Per tant, KN( �3 − 3) és el nivell de transferència dels treballadors en



atur o “trade off”. I, KN' = s�(��l��l)�l és la taxa de transferència íntegra

als desocupats en funció de la renda.

En conclusió, les transferències de l’economia i={1,2} en funció de la renda

són bw3 = ñ3 + KN'3 3 = 0. 89 • �3 és la funció d’inversió privada de l’economia i={1,2}.

• �3 és la funció de despesa pública de l’economia i={1,2}.

• ��3 és la funció de les importacions de l’economia i={1,2} amb ��3 = =3 3, on: • =3 és la propensió marginal a importar.

• Y��3 és la funció de les exportacions de l’economia i={1,2} amb Y�� = �� ==� � i Y�� = �� = =� �. Si es desagrega la formulació matemàtica general s’obtè que:

� = �� =��1� + .�

�� − �/� + K'� �� ¡¢�

£ + �ñ� + KN'� �� ¡¢¤�£�� ¡�¥� ¦

§§̈�� ¡�� ¦

§§§§̈ + �� + �� +

��=� �� ¡'$%©� ¡�ª%� ¦

§̈ − f=� �«'$%�i

Si s’agrupen els components autònoms i els components en funció de la renda per a

l’economia 1 s’obtè que: � = �� = (1� − .�/� + .�ñ� + �� + ��) + (=� �) + �.� � − .�K'� � + .�KN'� � − =� �� 89 “Les famílies reben transferències públiques en forma de rendes o ingressos que no estan incloses en la renda nacional perquè no procedeixen de la seva participació en el procés productiu, com per exemple, les prestacions per atur o les pensions” (Hintzmann; Puig i Sala, 2009: 21). Hintzmann Colominas, Carolina; Puig Gómez, Albert i Sala Rios, Mercè (2009). “Magnituds macroeconòmiques”. A: Comportament dels agregats econòmics. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya. Els mecanismes automàtics de les transferències s’introdueixen arran de la implantació de l’anomenat Estat del Benestar. De totes maneres cal tenir present que, quan un obrer es quedava sense feina havia de recòrrer a la beneficiència dels més rics per a subsistir, ja que no existien polítiques estatals socials redistributives de signe igualitari. ”La limitació del sufragi censatari (menys del 10% de la població masculina –els grans contribuents– tenia dret a vot a la Gran Bretanya de la Revolució Industrial) i la manca de drets civils, restringeixen la capacitat de la classe obrera per articular les demandes que permeten millorar la seva situació. Aquesta situació motiva les primeres reaccions col.lectives dels treballadors, sovint violentes, com les revoltes luddites de l’any 1812” (Martínez Galarraga, 2012b: 28). Segons Peter Lindert, “els lligams entre el progressiu procés de democratització («una persona, un vot»), la cohesió social, el creixement econòmic, l’envelliment de la població i el capital humà arran de les històriques Revolucions Socials esdevenen els factors clau per al gradual augment de la despesa social governamental en salut, educació i pensions que propicia l’impuls de l’Estat del Benestar amb la conseqüent millora en les condicions de vida dels treballadors” (Tello, 2009: 20). Tello Aragay, Enric (2012). “La acceleració del creixement”. A: Com hem arribat fins aquí. Una introducció a la història econòmica global. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya.



Si es reordenen els termes per a l’economia 1 s’obtè que: � − �.� � − .�K'� � + .�KN'� � − =� �� = (1� − .�/� + .�ñ� + �� + ��) + (=� �) � − ��.� − .�K'� + .�KN'� − =�� = �1� − .�/� + .�ñ� + �� + ��¬®¯��≔�±²k±>³>s r´sò>±² £ + (=� �)

��1 − .� + .�K'� − .�KN'� + =�� = ¶� + =� � ��1 − .�(1 − K'� + KN'�) + =�� = ¶� + =� � � = ¶� + =� �1 − .�(1 − K'� + KN'�) + =�

Com s’ha vist anteriorment, a les economies de la Revolució Industrial no existien les

transferències estatals, per tant, KN'� = 0. Llavors, la funció de reacció de l’economia 1 (R1)

és:

� = ¶� + =� �1 − .�(1 − K'�) + =� � (w�) Per tant, la renda de l’economia 1 depèn de:

• (¶�) el component autònom del consum 1�, dels impostos −.�/�, de les transferències .�ñ�, de la inversió privada �� i de la despesa pública �� de l’economia 1.

• (=� �) la propensió a importar en funció de la renda de l’economia 2.

• (1 − .�) la propensió marginal a estalviar de l’economia 1, on b és la seva propensió

marginal a consumir.

• (1 − K'�) la renda disponible de l’economia 1, on K'� és la seva taxa impositiva

íntegra.

• (=�) la propensió marginal a importar de l’economia 1.

On: 11 − .�(1 − K'�) + =� és el multiplicador de la funció de reacció de l’economia 1 �¤��. En conclusió, es té que:

Si es fa el mateix per a l’economia 2 s’obtè que:



� = �� =��1� + .�

�� − �/� + K'© �� ¡¢©

£ + �ñ� + KN'� �� ¡¢¤©£�� ¡�¥© ¦

§§̈�� ¡�© ¦

§§§§̈ + �� + �� +

��=� �«'$%�«�ª%© ¦

§̈ − f=� �� ¡'$%©i

Des del punt de vista de la biologia evolutiva, aquesta relació s’explica pel

parasitisme i el mutualisme. “Distintas especies simpátridas pueden estar unas respecto a

otras en relaciones diversas: disfunción, o daño mutuo; explotación, o beneficio de una a

expensas del daño de la otra; tolerància, cuando ninguna de ellas se perjudica; y

mutualismo, o simbiosis, cuando se benefician mutuamente ambas (Alle et al., 1949) 90. La

disfunción se produce principalmente cuando se encuentran por primera vez especies que no

poseen historia evolutiva común como en el caso de plagas de reciente introducción que

destruyen su propia provisión de alimentos para morir luego ellas. La explotación y la

tolerancia son formas muy comunes de parasitismo y de relaciones depredador-presa. El

mutualismo varía desde la dependencia facultativa a la dependencia forzosa entre diferentes

organismos.

Es fácil ver que la disfunción es una forma de relación que es inestable en sentido evolutivo y

que tenderá a desaparecer y ser reemplazada por cooperación y mutualismo. Todo cambio

genético que aumente los beneficios o disminuya el daño de cualquiera de las especies

asociadas resultará ventajoso para la adaptación y, por consiguiente, será exaltado por

selección natural.

Aunque el desarrollo evolutivo normal va desde disfunción a través de explotación,

tolerancia y mutualismo facultativo hasta llegar al mutualismo forzoso, los cambios genéticos

pueden ocasionar inversiones de este proceso. […] Darlington y Mather (1949) 91 y otros

autores han desarrollado una teoría según la cual los plasmagenes en ocasiones se cambian

por mutación en «provirus», algunos de los cuales causan enfermedades neoplásicas, o en

verdaderos virus que pueden transmitirse por infección.” (Dobzhansky, 1995: 378-380) 92.

90 Obra citada a Dobzhansky, Theodosius (1995). 91

Obra citada a Dobzhansky, Theodosius (1995). 92

Dobzhansky, Theodosius (1995). Genetics and the origin of species. Barcelona: Círculo de Lectores, S.A. (Opera Mundi. Biblioteca Universal del Círculo de Lectores. Colección Ciencia). [traducció al castellà: (1997). Genética y el origen de las especies].



Des del punt de vista de l’autor d’aquest treball, un exemple d’inversió en el

desenvolupament evolutiu normal de l’economia pot ser el canvi genetic del «consens de

Washington»93. El «plasmagen» de la teoria econòmica va mutar en el «provirus» de la

«Trilateral Commission»94 per convertir-se en el «virus» de la política econòmica neoliberal

que es transmet per infecció a la resta del món i causa enfermetats «neoplásiques» de

redistribució de la riquesa.

L‘intercanvi entre Anglaterra i els Estats Units durant la Revolució Industrial, que

s’explica per les funcions de reacció entre les dues economies, és una relació de mutualisme o

simbiosi on, a canvi de la importació d’aliments i matèries primeres dels Estats Units a

l’economia anglesa es realitza una exportació de béns manufacturats d’Anglaterra a

l’economia nord americana.

L’hegemònia comercial que assoleix Anglaterra a les colònies Atlàntiques, arran de la

signatura del Tractat d’Utrech 95 l’any 1713 amb la monàrquia Hispànica per la finalització de

la Guerra de Successió Espanyola, és el que permet a la població anglesa superar el sostre

malthusià i incrementar la productivitat que permeten les innovacions tecnològiques (segons

la gràfica, a partir de l’any 1800, la necessitat de subministrar aliments i matèries primeres

són inferiors al creixement poblacional). D’aquesta forma, Anglaterra esdevé la fàbrica del

món.

93 “[...] el conjunt de receptes econòmiques que amb els anys s'anomenaria el nou consens de Washington: donar prioritat a la disciplina fiscal per a evitar o reduir els dèficits públics, i als alts tipus d'interès per a contenir la inflació; reducció dels impostos directes als més rics; derivar la inversió pública cap a infraestructures, contenint o reduint la despesa social; privatitzar empreses públiques, desregular el sector financer, i obrir i liberalitzar els fluxos comercials. Tot això no implicava només deixar de considerar l'atur una prioritat, també comportava emprar-lo com una eina molt útil per a disciplinar el comportament dels treballadors tal com ja havia estat la norma durant el capitalisme liberal del segle XIX.” (Tello i Garay, 2012: 23). Tello Aragay, Enric i Garay Tamajón, Lluís (2012). “La Segona Globalització: de l’estagflació dels anys setanta a la Gran Recessió (1973-2012)”. A: Com hem arribat fins aquí. Una introducció a la història econòmica global. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya. 94 “La Comissió Trilateral s'havia format el 1973 a iniciativa de David Rockefeller (director del Chase Manhattan Bank), Zbigniew Brzezinski (que seria conseller de Seguretat -acional de Jimmy Carter, elegit president dels Estats Units el 1976), l'exsecretari d'Estat nordamericà Cyrus Vance, l'expresident Walter Mondale o el president de la Reserva Federal dels Estats Units Paul Volcker, juntament amb membres de més de quaranta multinacionals i tres-cents personatges de l'alta política, els negocis i el món acadèmic dels Estats Units, l'Europa occidental i el Japó [The Trilateral Commission. <http://www.trilateral.org/>, consultat el 29 de decembre de 2012].” (Ibíd.,: 22). 95 Europa tras el Tratado de Utrech [en línia]. Artehistoria.com. [<http://youtu.be/qIi4JRqkmBU>, consultat el 14 d’abril de 2013].



Per tant, el comerç exterior és un factor clau a l’exponencial creixement econòmic de

la Revolució Industrial.

1.11.- LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA

“L’enfocament antimalthusià planteja que la societat humana sempre ha resolt els

problemes de subsistència i proveïment de la població gràcies a l’avenç tecnològic aplicat a

la producció d’aliments” (Vidal Villa & Vilaseca Requena, 2010: 14).96

Efectivament, “en muchas partes del mundo los sistemas alimentarios [actuales] fueron

configurados en buena medida por la denominada revolución verde de los decenios de 1960 y

1970, la cual impulsó el rendimiento agrícola mediante una utilización mucho más intensiva

del agua de riego y de abonos químicos y plaguicidas perjudiciales para el medio ambiente,

así como mediante la introducción de nuevas variedades de semillas” (NU, 2011).97

Més temps enrera, les millores tecnológiques de la producció agrícola van permetre

incrementar la productivitat, abastint les necessitats del mercat mundial mitjançant l’avenç

dels mitjans de transport i les comunicacions. Quan es parla de millores tecnológiques no s’ha

d’entendre, només, la incorporació de noves màquines que substituixen la força manual o

animal. Per exemple, l’ús del ferro va millorar l’arada romana a l’Europa atlàntica i central on

el sòl eren més pesats i humits que a la Europa mediterrània; la collera i l’ansí frontal

permetien aplicar al tir la força dels animals sense dificultar la seva respiració, i disposar en

filera els bous o cavalls, multiplicant la seva força d’arrossegament; la manca de guano i

d’aigua a l’Europa mediterrània obligava a la pràctica de la rotació bienal, molt menys

productiva que, la rotació trienal adoptada a l’Europa atlàntica i central (Sebastián Amarilla,

2004: 8-10)98; el sistema de rotació Norfolk; la introducció del cultiu de pèssols, mongetes,

peu de llebre i pipirigall van afavorir la fixació de nitrogen al sòl; la millora de les eines

manuals; la selecció de les millors llavors per a la sementera o l’encerclament dels camps

96 Vidal Villa, J. M., i Vilaseca Requena, J. (2010). Base Material del Sistema. A: J. Vilaseca Requena, J. Lladós Masllorens, J. Torrent Sellens, & e. ál, Estructura Econòmica. Barcelona: FUOC - Fundació Oberta de Catalunya. 97 NU (2011). La gran transformación basada en tecnologías ecológicas. Sinopsis. New York: ONU - Organizació de les Nacions Unides, Departament d’Assumptes Econòmics i Socials.

98 [Íbid.].



oberts, entre d’altres, van afavorir l’ús intensiu del sòl i propiciar l’increment de la

productivitat dels cereals (Allen, 2004: 48-50)99.

En conclusió, la industrialització de l’agricultura mitjançant la innovació tecnológica

porta a un augment de la productivitat. El comerç exterior equilibra la inequitat entre països i

porta al proveïment «quasi» generalitzat dels aliments de subsistència a la població. Aquests

dos esdeveniments, permeten a una societat allunyar-se del soste malthusià i, en

conseqüència, retarden l’aparició dels frens repressius i incrementen el creixement

poblacional.

Des d’un punt de vista macroeconòmic, la producció agrícola es pot formular segons el

«mètode de l’equació de demanda» en la forma d’una taxa de canvi (Allen, 2004: 213-240)100.

Sigui la corva de demanda de productes agrícoles:

· = N1:³�¸=¹�

On:

• Q és el volum de consum de productes agrícoles,

• r és la proporció de producció agrícola respecte al consum agrícola, és a dir, l’ajust

del comerç internacional que relaciona el consum interior amb la producció nacional.

• a és una constant que es pot escollir arbitrariament per a que l’índex Q sigui igual a

l’unitat per a l’any que convingui.

• p és el seu preu en termes nominals,

• i és la renda nominal per capita,

• m és el preu nominal d’altres béns de consum,

• - és la població,

• e és l’elasticitat del propi preu de demanda de béns agrícoles,

• g és l’elasticitat de la renda, i

• b és l’elasticitat creuada de demanda.

El consum total (Q) és igual al consum per capita en funció de la renda i dels preus

(1:³�¸=¹) multiplicat per la població (N) i la suma de totes les elasticitats, segons la teoria

del consumidor, ha de ser nul.la (R + ; + . = 0). 99 Allen, Robert C. (2004). Revolución en los campos. La reinterpretación de la revolución agrícola inglesa. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza. Colección: Monografías de Historia Rural, n.º 3. Seminario de Historia Agraria (SEHA). 100 [Íbid.]. “Estructura económica y productividad agrícola en Europa: 1300-1800”.



Si C és l’índex de preus al consum, llavors:

· = N1�³�¸¹�

On:

• � = k� és el preu real dels productes agrícoles, • � = 3� és la renda real per capita, i • = ²� és el preu d’altres béns de consum en termes reals.

Segons estudis sobre la demanda en les economies en víes de desenvolupament del

segle XX i les dades sobre pressupostos del segle XIX, l’elasticitat de la renda (g) es pot

considerar igual a 0,5; l’elasticitat creuada de demanda (b) igual a 0,1; i, per deducció,

l’elasticitat del propi preu de demanda de béns agrícoles (e = - g - b) igual a -0,6.

L’aplicació d’aquesta formulació matemàtica a les sèries temporals d’Allen (1998a)101,

dóna com a resultats els següents valors de la producció i la producció per capita agrícola

europea per al període 1300-1800:

Anglaterra Alemanya Espanya Itàlia França Polònia Bèlgica Països

Baixos Austria

1300 1,65 2,72

1400 0,92 2,31 1,93 2,34 3,50 1,15 0,46 2,23

1500 1,00 3,08 2,37 2,67 5,63 1,50 0,54 0,31 2,46

1600 1,23 2,70 2,24 3,63 4,99 1,43 0,53 0,42 1,77

1700 1,78 2,47 2,55 3,47 5,61 1,92 0,52 0,53 2,38

1750 2,25 3,02 2,54 3,45 6,48 2,09 0,78 0,64 3,21

1800 2,47 4,72 3,11 3,27 7,48 2,93 0,87 0,68 3,52

Taula 6 – Producció agrícola en alguns països europeus, 1300-1800

(Anglaterra any 1500 = 1). Font de les dades: Allen (2004: 234).

101 Allen, Robert C. (1998a). The Great Divergence: Wages and Prices in Europe from the Middle Ages to the First World War. Columbia: University of British Columbia. Department of Economics. Discussion Paper 98-12.




Baixos Austria

1300 0,83 0,63

1400 0,92 0,83 0,80 0,72 0,72 1,05 1,15 1,03

1500 1,00 0,72 0,80 0,68 0,83 0,92 1,08 0,83 0,92

1600 0,70 0,55 0,65 0,68 0,65 0,72 0,90 0,70 0,55

1700 0,85 0,48 0,75 0,65 0,63 0,80 0,77 0,70 0,65

1750 0,92 0,48 0,65 0,55 0,65 0,75 0,85 0,85 0,75

1800 0,68 0,55 0,60 0,45 0,65 0,83 0,72 0,80 0,63

Taula 7 – Producció agrícola per capita en alguns països europeus, 1300-1800

(Anglaterra any 1500 = 1). Font de les dades: Allen (2004: 234)102.

De les taules anteriors es poden extreure les següents conclusions:

• L’impacte de la Pesta Negra (entre 1300 i 1400) va reduir la producció en un 14% a

Itàlia i en un 44% a Anglaterra, mentre que la producció per capita va augmentar un 16% i un

12%, respectivament.

• Entre 1500 i 1800 la producció va augmentar a tots els països. El major augment (en

percentatge) va ser als Països Baixos i Anglaterra.

• A la major part del continent europeu els augments de la producció van ser menors

que els de la població. Només a Anglaterra i els Països Baixos el creixement de la producció

agrària i poblacional van anar aparellats. Aquest aparellament és espectacular pel fet que en

aquests països la població va crèixer de forma molt més ràpida que a la resta d’Europa.

Si es divideix l’equació de producció agrícola (· = N1:³�¸=¹�) per la població

agrícola (A), llavors s’obtè la productivitat per treballador (Q/A) amb els següents resultats:

·¶ = N1:³�¸=¹�¶

102 [Íbid.].




Baixos Austria

1300 0,80 0,72

1400 0,92 0,85 1,02 0,89 0,76 1,02 1,46 1,00

1500 1,00 0,74 0,89 0,80 0,83 0,93 1,39 1,07 0,91

1600 0,76 0,57 0,76 0,83 0,72 0,78 1,26 1,06 0,57

1700 1,15 0,54 0,87 0,81 0,74 0,94 1,20 1,24 0,74

1750 1,54 0,56 0,80 0,70 0,80 0,93 1,22 1,48 0,91

1800 1,43 0,67 0,70 0,57 0,83 1,07 1,11 1,44 0,81

Taula 8 – Productivitat agrícola en alguns països europeus, 1300-1800

(Anglaterra any 1500 = 1). Font de les dades: Allen (2004: 236)103.

Taula 9 – Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbana d’Anglaterra, 1300-1800.

Font de les dades: Allen (2004: 223).

103 [Íbid.].

1400 1500 1600 1700 1750 1800

agrícola 1,84 1,85 3,03 2,86 2,7 3,23

rural no agrícola 0,46 0,46 0,96 1,47 1,95 3,23

urbana 0,2 0,18 0,43 0,88 1,39 2,91

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%100%

Estimacions de la distribució de la població a Anglaterra, 1300-1800 (en milions de persones)



Taula 10 - Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbana d’Espanya, 1300-1800.

Font de les dades: Allen (2004: 224)104.

Segons alguns historiadors económics, les millores tecnològiques van expulsar mà

d’obra del sector agrícola cap al sector de l’indústria i del sector de l’indústria cap al sector

serveis. Segons la gràfica anterior de les estimacions de la població agrícola, rural no agrícola

i urbana d’Anglaterra (1300-1800), es pot observar que hi ha un evident trasvàs de mà d’obra

de la població agrícola anglesa cap a la població rural no agrícola i urbana cap al 1800.

L’increment de la productivitat de l’agricultura a través de les innovacions

tecnológiques va garantir el subministrament d’aliments a les poblacions urbanes i alliberar

mà d’obra barata i sense formació per a l’ingrés com assalariats en el procés de producció

industrial. Des del punt de vista d’aquest autor, aquest argument no té perquè ser vàlid. Si

s’analitzen les funcions de reacció d’Anglaterra

104 [Íbid.].

1400 1500 1600 1700 1750 1800

agrícola 3,54 4,9 5,48 5,41 5,96 8,26

rural no agrícola 0,88 1,22 1,37 1,44 1,59 2,2

urbana 1,58 1,38 1,85 1,75 2,05 2,54

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Estimacions de la distribució de la població a Espanya, 1300-1800 (en milions de persones)



1.12.- LA XI$A

“El ejemplo de China contradice la teoría de Boserup105 y Simon, según la cual la

presión de la población desencadena progreso tecnológico.” (Mokyr, 1993: 275)106.

La teoria de Malthus permet explicar el lent creixement de la població a les societats de

subsistència, ja que: “a Orient i a altres parts del món, l'absència de frens preventius,

l'elevada fertilitat i el consegüent creixement continu de la població acostaren les societats

als límits de subsistència marcats pel sostre malthusià. Les crisis de mortalitat (els frens

repressius en la terminologia de Malthus) han sovintejat, fins a temps recents, en societats

com les del sud-est asiàtic (l'Índia, la Xina o Bangla Desh) i Àfrica (Etiòpia) sotmeses a

terribles episodis de fam recurrents.” (Martínez Galarraga, 2012a: 20)107.

El crecimiento de la China fue “principalmente, de tipo smithiano, basado en el

desarrollo del comercio interior, la monetarización y la colonización de las provincias del

sur” (Mokyr, 1993: 274)108.

“Durante muchos siglos China decidió ignorar [a Occidente]. Desde el comienzo de la

dinastía Ming en 1368, hasta finales del siglo XIX, la economía china creció gracias al

incremento de la población, la deforestación, la expansión comercial y una mayor

intensificación de la agricultura, mientras la tecnología se estancaba.” (Mokyr, 1993:

275)109.

“El mayor enigma de la historia de la tecnología es la incapacidad de China de

mantener su supremacía tecnológica:

1. mejoras en el cultivo del arroz,

2. arado chino de hierro,

3. máquinas, nuevos fertilizantes y folletos y manuales agrícolas,

4. uso de altos hornos,

5. perfeccionamiento más rápido del torno de hilar, 105 Boserup, Ester (1984). Población y cambio tecnológico. Estudio de las tendencias a largo plazo. Barcelona: Editorial Crítica, SA. [edició original en anglès] (1981): Population an Technological Change. A Study in Long-Term Trends. Chicago: The University of Chicago. 106 [Íbid.]. 107 [Íbid.]. 108 [Íbid.]. 109 [Íbid.].



6. antiguas máquinas hidráulicas,

7. medición del tiempo,

8. tecnología marítima,

9. la invención del papel,

10. la porcelana, la industria química, las ruedas a las parihuelas, la excavación de

profundos pozos para extraer salmuera, las cometas, la ballesta, la catapulta, la

moderna collera, la acupuntura, las cerillas, el paraguas, el cepillo de dientes, los

naipes, etc.” (Mokyr, 1993: 263-273)110.

“La Edad Media constituye la etapa de configuración de la economía europea que, en

gran parte, persistió hasta el siglo XIX. Una etapa, además, de crecimiento económico

«stricto sensu»111, durante la cual el PIB por habitante tendió a elevarse en Europa. Los

cálculos, aunque precarios, debido a la escasa base factual obliga a incluir más supuestos

que datos, dan idea de la dimensión de dicho crecimiento y de sus principales fases. Van

Zanden112, al estimar el crecimiento del PIB per cápita europeo para el lapso 1000-1800,

apunta un resultado llamativo: la mayoría de éste habría tenido lugar entre 1000 y 1450,

presentando, además, dos fases bien definidas. En la primer, hasta 1300 o 1330, el aumento

del PIB per cápita habría sido especialmente «sano»: proveniente de un incremento del PIB

algo mayor que el de la población, habría venido acompañado de un crecimiento sustancial

del tamaño de la economía europea. […] En la segunda fase, entre 1300 y 1450, el PIB por

habitante europeo, según Van Zanden, seguiría creciendo, pero como resultado de un intenso

descalabro demográfico, mayor que la consiguiente caída del PIB. […] Por tanto, puede

afirmarse que el crecimiento económico medieval fue relevante —quizá más de lo que

suponíamos— dominando con claridad durante los siglos XI-XIII, y que, entre1300 y 1450, si

el PIB por habitante siguió aumentando, lo hizo a costa de una intensa contracción de la

economía europea.” (Sebastián, 2004: 1d-2i)113.

110 [Íbid.]. 111 Stricto sensu (o sensu stricto) es una expresión latina que significa «en sentido estricto» o «en sentido restringido». <http://es.wikipedia.org/wiki/Stricto_sensu> [consultat el 30 d’abril de 2013]. 112 [Íbid.] 113 [Íbid.].



En contraposició a Europa, “Entre la Edad Media y la Moderna algo ser perdió en China.”

(Mokyr, 1993: 276)114. “En aquells anys en què s'estava produint la Gran Divergència entre

l'Europa nord-occidental i Àsia, a la Xina els salaris reals eren força més baixos com a

resultat d'una densitat de població molt elevada. A més, el cost de l'energia era elevat. Per

tant, l'estructura de preus relatius entre salaris i energia no va induir el desenvolupament de

tecnologies estalviadores de mà d'obra, ans al contrari, l'objectiu era estalviar en l'ús

d'energia, l'input més escàs i, per tant, més car. Els grans jaciments de carbó del nord de la

Xina eren coneguts, i fins i tot havien estat emprats per a fondre ferro en etapes històriques

anteriors, però romangueren inexplotats en cristal·litzar aquella estructura de preus relatius

dels factors.” (Martínez Galarraga, 2012a: 13)115.

1.13.- HISTÒRIA ECO$ÒMICA DEL PROGRÉS TEC$OLÒGIC

“Los economistas han reconocido desde hace tiempo que las herramientas

tradicionales de la teoría económica, que giran en torno al concepto de equilibrio, no son

apropiadas para el análisis del cambio tecnológico.” (Mokyr, 1993: 339)116. El progrés

tecnològic s’explica per la teoria evolutiva (Basalla, 1991)117.

114 [Íbid.]. 115 [Íbid.]. 116 Mokyr, Joel (1993). La palanca de la riqueza. Creatividad tecnològica y progreso económico. Madrid: Alianza Editorial, S.A. [edició original en anglès]. (1990). The Lever of Riches. Technological Creativity and Economic Progress. Oxford University Press, Inc. 117 Basalla, George (1991). La evolución de la tecnología. Barcelona: Editorial Crítica. [Traducció castellana de la versió original en anglès: (1998) The Evolution of Technology. Cambridge: University Press, Cambridge].

Imatge 5 –

Filogenesis de les

armes dels aborígens

australians.

Font de les dades: Basalla (1991: 33).



Els factors impulsors cap a la propensió inventiva d’un individu són:

1. l’esperança de vida,

2. la nutrició, i

3. la disposició a acceptar riscos.

Els factors col.lectius que contribueixen a determinar la propensió d’un membre d’una

societat a inventar i que afavoreixen que d’altres vulguin adoptar les seves invencions són:

1. el medi ambient geogràfic,

2. la dependència de la trajectòria,

3. els costos de la mà d’obra,

4. la ciència i la tecnologia,

5. la religió,

6. els valors,

7. les institucions i els drets de propietat,

8. la resistència a la innovació,

9. la política i l’Estat,

10. la guerra,

11. l’obertura a noves informacions, i

12. els factors demogràfics (Mokyr, 1993: 196-242)118.

Els principals obstacles pel desenvolupament de la innovació han estat:

1. l’influència del «statu quo»,

2. la tradició,

3. el costum,

4. la rutina, i

5. l’adhesió al passat.

L’èxit innovador de la ciència i la tecnologia depenen de factors com:

• l’ingeni,

• la sort, i

• la perseverància.

118 [Íbid.].



“[…] el cambio tecnológico ha sido uno de los principales factores determinantes de la

renta.” (Mokyr, 1993: 193)119.

Imatge 6 – Història evolutiva del martell. Font de les dades: Basalla (1991: 34)120.

1.14.- LA REVOLUCIÓ I$DUSTRIAL

La Revolució Industrial britànica es pot datar entre 1760 i 1830, tot i que, alguns

historiadors datan l’inici abans, d’altres el retrasen a 1780 i d’altres posterguen la finalització

a l’any 1840 (Escudero Gutiérrez, 2005: 160)121.

“Es coneix com a revolució industrial el procés de creixement econòmic que, entre les

últimes dècades del segle XVIII i mitjans del XIX, van experimentar primer Gran Bretanya i

després França, Bèlgica i Alemanya” (Escudero Gutiérrez, 2005: 155)122.

119 [Íbid.]. 120 [Íbid.]. 121 Escudero Gutiérrez, A. (2005). “4. La Revolución Industrial en Gran Bretaña (1760-1840)”. A: Comín, F.; Hernández, M. i Llopis, E. Historia Económica Mundial. Barcelona: Editorial Crítica. 122 [Íbid.].



•••• Per què primer a Gran Bretanya ?

La Revolució Industrial comença a Gran Bretanya degut als incentius dels alts salaris i

l’energia barata (Martínez Galarraga, 2012b: 7)123.

Gràfica 13 – Salaris nominals laborals durant el període 1375-1825. Font de les dades: Allen (2006: 4)124.

Si es donen per vàlides les dades de la gràfica anterior, Amsterdam i Londres inicien la

petita divergència dels salaris nominals laborals respecte a la resta del món a l’any 1525. Si

l’argument de l’inici de la Revolució Industrial són els alts salaris, per què no es va iniciar a

Amsterdam enlloc de a Londres ?

Una explicació perquè la Revolució Industrial no es va iniciar a Holanda enlloc de Gran

Bretanya podria ser, la considerable i durarera depressió que va patir l’economia holandesa

l’any 1637 arran del que es coneix com a «tulipamania» (Galbraith, 2011: 51-57)125. Els

salaris reals holandesos van iniciar un estancament a partir de l’any 1625 que es va mantenir

durant 200 anys i, pot ser, a l’economia nacional holandesa no hi havia les expectatives 123

[Íbid.]. 124 Allen, R. C. (2006). The British Industrial Revolution in global perspective: How Commerce Created The Industrial Revolution and Modern Economic Growth. Oxford: Nuffield College Oxford University. 125 Galbraith, J. K. (2011). Breve historia de la euforia financiera. Barcelona: Editorial Ariel (1ª edición en esta presentación: febrero de 2011 ed.).



futures d’uns alts salaris que incentivessin un canvi de paradigma. O pot ser, l’argument d’alts

salaris, similars a Amsterdam i Londres l’any 1775, no és suficient per a explicar l’inici de la

Revolució Industrial a la Gran Bretanya ?

S’ha de tenir en compte que a mitjans del segle XVIII, Holanda i Gran Bretanya, per

aquest ordre, eren les potències europees, tant a nivell dels rendiments de l’agricultura, com

d’industrialització del país (Escudero Gutiérrez, 2005: 165)126.

Com que existeix una correlació entre desenvolupament i consum energetic, es pot

relacionar el consum d’energia bruta d’un país amb el seu creixement econòmic (Román L.,

2006)127. Si una regió disposa de recursos naturals que suposen una avantatge comparatiu

respecte d’altres zones, això suposarà un incentiu per a obtenir un creixement econòmic, ja

que el preu de l’energia bruta de la regió serà més econòmic que a la resta de regions.

Gràfica 14 – Preu del factor treball en relació amb el preu de l’energia al voltant de l’any 1700.

Font de les dades : Allen, (2006: 8)128.

126 [Íbid.]. 127 Román L., R. (2006). ME-43A Termotecnia. Chile: Universidad de Chile. Departamento de Ingeniería Mecánica. Centro de Computación (10 de agosto de 2006). <http://www.cec.uchile.cl/~roroman/cap_01/cap_01.htm> [consultat el 6 d’octubre de 2012]. 128 [Íbid.].



Si es donen per válides les dades de la gràfica anterior, novament, no hi ha diferència

entre Amsterdam i Londres respecte del preu de l’energia. Tot i existir al territori de Gran

Bretanya energia barata a la regió de Newcastle degut a la proximitat de la ciutat a les mines

de carbó situades als comtats de Northumberland i Durham (Martínez Galarraga, 2012b:

9)129, els costos de transport interior fan que quan aquesta energia arriba a la ciutat de Londres

sigui igual de cara que el preu de l’energia a Amsterdam. És a dir, l’argument d’energia

barata, tanmateix com els alts salaris, no són suficients per a explicar l’inici de la Revolució

Industrial a Londres enlloc d’Amsterdam.

S’ha de tenir en compte que l’expansió comercial britànica lligada a l’aparició de la

«nova draperia» és una de les causes que provoca la concentració a l’urbe de Londres, pel

creixement del seu port, mantenint els salaris dels londinencs elevats. En conseqüència, el

creixement de Londres va implicar un augment substancial de la demanda d’energia fortament

concentrada a l’espai (Martínez Galarraga, 2012b: 10 i 12)130.

Si els alts salaris i l’energia barata no són un avantatge comparatiu entre Amsterdam i

Londres, quin element diferenciador entre Amsterdam i Londres provoca l’inici de la

Revolució Industrial a Gran Bretanya? Sens dubte, des del meu punt de vista, la Revolució

Científica i la Il.lustració Industrial.

“Cuando los europeos descubrieron lo útil que era el carbón mineral para calentarse,

comenzaron a buscarlo rápidamente, y de hecho, lo encontraron por todas partes. Hacia

1660, en Inglaterra, el carbón mineral se había convertido en un negocio floreciente y se

exportaba a todo el mundo.

Los ingleses aceptaron que sus ciudades quedaran muy contaminadas por la

combustión de carbón, ya que necesitaban reservar la madera para hacer carbón vegetal y

para construir barcos de guerra. A su vez, el carbón vegetal se usaba en grandes cantidades

para fundir el hierro y para la fabricación de otros metales.

La primera crisis energética de la historia empezó en 1630 cuando el carbón vegetal

(que se obtiene a partir de la madera) empezó a agotarse. El carbón mineral no servía para

la fundición de metales ya que contiene demasiada agua y demasiado azufre. La presencia de

agua en el carbón hace que arda a temperatura más baja, y el azufre hace que el hierro sea

129 [Íbid.]. 130 [Íbid.].



frágil. Para resolver el problema de la escasez, se talaron grandes zonas de los bosques de

Suecia y Rusia para producir carbón de leña. En 1709, el metalúrgico Abraham Darby (de

Coalbrookdale, Inglaterra) descubrió un método para quitar el azufre del carbón fósil a

partir de su transformación en coque. Fue el primero en producir con éxito hierro fundido

usando carbón.

Para entonces, la mayoría de los países de Europa, y, especialmente Inglaterra, habían

talado la mayor parte de sus bosques. En cuanto se empezó a contar solamente con el carbón

mineral como combustible la demanda creció vertiginosamente. Otra razón para el aumento

de la demanda fue la invención en 1712, por Thomas -ewcomen, de la máquina de vapor,

que se usó para achicar el agua del fondo de las minas de carbón. Hasta entonces el agua de

las minas tenía que ser extraída por caballos, usando un cubo atado a una cuerda. James

Watt mejoró la máquina de vapor en 1765, de modo que no sólo sirviera para sacar agua,

sino también para impulsar otras máquinas.

La importancia de la máquina de vapor radicaba en que, por primera vez, la energía

liberada al quemar un combustible (llamada energía térmica) se podía convertir en otra

forma de energía : energía mecánica. Con este nuevo invento, las máquinas podían ser

alimentadas con carbón, mientras que antes era necesario construir un molino de viento o

tener cerca un salto de agua. Como el carbón mineral era abundante, se hizo mucho más

fácil alimentar un gran número de máquinas” (EFDA, 2007)131.

S’ha de tenir en compte que en el context de l’època la transmissió del coneixement no

es realitzava a les velocitats que es realitza avui dia. La inexistència en aquella època dels

actuals mitjans de comunicació, ralentitzava la transmissió de nous coneixements científics o

aplicacions tècniques a nivell global. Per tant, el descobridor d’una ciència o tecnologia

gaudia d’un avantatge competitiu respecte de la resta. Aquest fet lligat a les característiques

geogràfiques de Gran Bretanya, aïllaven encara més la transmissió de nous coneixements a la

resta de països.

131 EFDA (2007). Energía: impulsando el mundo. Munich: Bavaria Duck.



Gràfica 15 – Preus reals de la fusta i el carbó mineral a Londres durant el període 1400-1800.

Font de les dades : Allen, (2006: 8)132. Aquesta conclusió porta a un altre gran dilema, què va ser primer l’ou o la gallina? És a

dir, què va ser primer la demanda o l’oferta de tecnologia? Des del punt de vista d’aquest

autor, en aquest cas, s’acompleix l’«enfocament anti-malthusià» on, “la societat humana

sempre ha resolt els problemes de subsistència i proveïment de la població gràcies a l’avenç

tecnològic aplicat a la producció d’aliments” (Vidal Villa i Vilaseca Requena, 2010: 14)133.

És a dir, l’escassetat de fusta i l’escletxa de preus respecte del carbó mineral van incentivar a

la Gran Bretanya l’explotació dels abundants recursos fòssils carborífers del país i el

desenvolupament d’una nova tècnica aplicada a aquest material. Mentre que a Holanda,

l’abundància de torba juntament amb més disponibilitat de llenya o carbó vegetal importats de

l’Europa nòrdica implicaren un incentiu menor a consumir carbó mineral (Martínez

Galarraga, 2012b: 13)134.

132 [Íbid.]. 133 Vidal Villa, J. M. i Vilaseca Requena, J. (2010). “Base material del sistema”. A: Vilaseca Requena, J.; Lladós Masllorens, J.; Torrent Sellens, J. i et al. Estructura econòmica. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya. 134 [Íbid.].



“La Revolució Industrial va posar les bases pel creixement econòmic modern, amb un

transvasament de recursos des de l’agricultura cap a les activitats industrials, on la

productivitat, un dels motors principals del creixement econòmic, ha esdevingut més elevada.

[…] la Revolució Industrial no solament va contribuir a un augment del nivell de vida de la

població a llarg termini en una part del món, sinó que també va originar l’ampliació de la

desigualtat en la distribució de la renda a escala global.” (Martínez Gallaraga, 2012: 8)135.

“Al preguntarse por qué la revolución industrial se produjo precisamente en

Inglaterra, los investigadores buscaban algún factor o combinación de factores (las

condiciones previas) que se dieran en Inglaterra y no en otros sitios, y por tanto permitieran

responder a esta pregunta.

Esas condiciones previas se buscaron en los recursos naturales, como el carbón o los

minerales o cualquier otra materia prima..., pero había países excelentemente dotados por la

naturaleza que se desarrollaron más tarde y otros de inexplicable atraso como Argentina o

Rusia. Y entre los que presentan enormes carencias en cuanto a recursos naturales

encontramos a Japón. También se habla de acumulación de capitales provenientes del

comercio (pero Holanda y Francia también contaban con ellos), un marco institucional más

favorable, la existencia de tradiciones manufactureras o de una ciencia aplicada a la

tecnología. Para cada argumento, hay ejemplos de países que demuestran que no eran tan

imprescindibles.

Así pues, si hoy la mayoría de los autores están de acuerdo en algo es en que no hubo

condiciones «sine qua non», es decir imprescindibles para la industrialización.” (UNED)136.

Per tant, es poden enumerar els següents factors claus que van impulsar la Revolució

Industrial:

135 [Íbid.]. 136 UNED. Revolución Industrial [en línia]. <http://www.uned.es/iued/Tema_Intro/rev_indsutrial.htm> [consultat el 5 de gener de 2013].

És l’esgotament dels recursos energètics emprats l’incentiu que esdevé en l’inici de la Revolució Industrial a Gran Bretanya.



• EL CA$VI TÈC$IC

“Los cambios [técnicos] permitieron incrementar enormemente la energía disponible,

lo que está en la base de la mejora de productividad en la industria. El cambio técnico

permitió:

1.- Reducir los costes de producción, con lo que se pudo bajar el precio de las

manufacturas con el consiguiente aumento de la demanda.

2.- Mejorar la productividad del trabajo, lo que hizo posible pagar salarios más

elevados.

3.- Aprovechar la ampliación de los mercados para adoptar tecnologías más eficientes

y entrar así en un bucle de desarrollo.” (UNED)137.

Cal fer un esment especial a la promoció de la innovació en el país britànic.

La innovació britànica a principis del segle XVIII era tan imaginativa (per exemple :

construir i comercialitzar una màquina d’escriure, fabricar una ametralladora lleugera que

disparés bales tant quadrades com rodones segons si l’enemic era cristià o turc, fabricar un

piano mecànic, desenvolupar el moviment perpetú, assegurar cavalls, comerciar amb cabell,

reparar i construir cases parroquials i vicarials, transmutar mercuri en metall fi maleable,

construir residències i hospitals per a ingresar i mantenir als fills il.legitims, etc.) que el

Govern al Juliol de 1720 va haver de promulgar la «Bubble Act» que prohibia aquestes

empreses (Galbraith, 2011 – pàgs. 67-75)138.

Amb l’existència de tot aquest enginy a la societat britànica no és extrany que, a una

persona se li ocorregués extreure el sofre del carbó (inventant el ferró colat) o, a una altra se li

ocorregués construir una màquina per a extreure l’aigua de les mines de carbó (construint la

màquina de vapor).

• L’AGRICULTURA

“[...], la agricultura desempeñó una serie de funciones clave en los procesos de

industrialización [...]: 137 [Íbid.]. 138 Galbraith, J.K. (2011). Breve historia de la euforia financiera. Barcelona: Editorial Ariel (1ª edición en esta presentación: febrero de 2011 ed.).



1.- Producir suficientes alimentos para una población en rápido crecimiento.

2.- Liberar mano de obra en favor del sector industrial.

3.- Actuar como demandante de productos manufacturados a fin de estimular el

desarrollo de la industrial.

4.- Proporcionar capitales para la inversión industrial.

5.- Producir cultivos de exportación que permitieran financiar la importación de

«inputs» industriales (materias primes, energía, técnicas).

6.- Evitar importaciones de alimentos para hacer posible la importación de materias

primas, fuentes de energía y maquinaria para la industria.” (UNED)139.

• ELS TRA$SPORTS

“De la eficacia (capacidad, rapidez y precio) del sistema de transportes dependió en

buena parte la expansión de los mercados que permitió la producción en masa (y por tanto

las economías de escala) que están en la base de la industrialización.

El desarrollo de la red de transportes (antes y después del ferrocarril) permitió:

1.- Agilizar los intercambios.

2.- Alimentar a los habitantes de los nuevos núcleos industriales.

3.- Llevar los productos de la industria a los mercados nacionales y exteriores a menor

coste.

4.- Reducir los costes del almacenaje de materias primas en la industria.

5.- Transportar el carbón, que constituyó una de las fuentes de energía básicas de la

industria moderna.” (UNED)140.

139 [Íbid.]. 140 [Íbid.].



• EL SISTEMA FI$A$CER

“La contribución del sistema financiero a la industrialización se centra en las

cuestiones monetarias y de capital. Desde el primer punto de vista, la banca debe generar

medios de pago en cantidad y de calidad suficientes para permitir agilizar los intercambios

tanto interiores como exteriores. De ahí el interés por la cuestión de la emisión de moneda en

los distintos países.

En cuanto al capital, la cuestión que se debate es la contribución del sistema financiero

ofreciendo capitales abundantes, baratos y en buenas condiciones (a largo plazo, a ser

posible) para las enormes inversiones que requerían las nuevas instalaciones industriales y el

mantenimiento de la producción en marcha.” (UNED)141.

• EL COMERÇ I$TER$ACIO$AL

“El comercio internacional permitió a los diferentes países aprovisionarse de los

bienes que no podían producir. La teoría de la ventaja comparativa de David Ricardo explica

las ventajas que para todos los países participantes en el comercio se derivan de la

especialización que propició la división internacional del trabajo. Por otra parte, son las

mismas que, a escala nacional, se derivan de esa misma división del trabajo.

En las primeras etapas de la industrialización el comercio exterior hizo posible

colocar en los mercados exteriores una parte de la producción, y financiar así las

adquisiciones de fuentes de energía, maquinaria o materias primas necesarias. Los países

más adelantados penetraron más fácilmente en los mercados exteriores con sus productos;

cuando los más rezagados intentaron incorporarse, se encontraron con unos mercados muy

competitivos e incluso con que ni siquiera pudieran dirigirse a su mercado nacional,

«invadido» por las importaciones.

Esto hizo que cobrara popularidad la doctrina del proteccionismo (la protección

mediante aranceles u otras medidas de la industria nacional), como forma de permitir que las

nacientes industrias pudieran crecer al abrigo de la competencia. Pero, por distintas razones,

el proteccionismo fue en muchos países bastante más allá de eso.” (UNED)142.

141 [Íbid.]. 142 [Íbid.].



El comerç internacional de productes va tenir un creixement sostingut per sobre d’una taxa

anual del 4% entre 1820 i 1913, bàsicament, per dos factors:

a) La disminució dels costos del transport. Básicament, en funció de dos factors:

a.I) Les innovacions tecnológiques que «estimulen» l’inici de la Revolució Industrial.

Hi ha tres tecnològies que afecten al desenvolupament del comerç de mercaderies:

a.I.i) La innovació de la màquina de vapor va comportar l’aparició del vaixell i de la

locomotora de vapor. L’ús de la locomotora de vapor va contribuir a la

integració dels mercats interiors, prèvia la construcció de la necessària xarxa

ferroviària terrestre. A partir de la dècada de 1860, mitjançant les innovacions

tecnològiques en la construcció de vaixells, l’ús del vaixell de vapor es va

estendre al comerç internacional de llarga distància integrant els mercats

exteriors entre el Vell Continent i el continent americà.

a.I.ii) La tecnologia de la refrigeració. Des de la dècada de 1870 va permetre

l’exportació a gran escala de productes peribles.

a.I.iii) Les transformacions de les comunicacions. A finals de 1800 ja era possible

utilitzar el telègraf, el telèfon i la ràdio en les comunicacions intracontinents. El

1866 es va aconseguir instal.lar amb èxit el primer cable transoceànic permetent

les comunicacions intercontinentals entre les dues bandes de l’Atlàntic.

a.II) L’obertura del canal de Suez l’any 1869. El nou canal, que reduïa la distància entre

Europa i Àsia en unes 4.000 milles, permetia superar les dificultats d’aprovisionament

de combustible, un aspecte que havia limitat l’ús del vaixell de vapor en les rutes entre

el Vell Continent i les llunyanes terres asiàtiques.

b) La reducció dels aranzels.

A la dècada de 1820, el proteccionisme dominava pràcticament arreu. A la dècada de 1830,

la legislació aranzelària britànica es torna més lliurecanvista i aquesta tendència es troba en

molts països europeus. L’any 1870, es va aturar el procés d’obertura comercial europeu

arran la crisi agrària finisecular, ja que la reducció dels preus del transport i la integració

dels mercats mundials van acabar provocant que els preus i les rendes en el sector agrari

experimentessin una disminució important. Malgrat el minso període de reducció



d’aranzels (40 anys aproximadament), la contínua reducció dels costos de transport va

afavorir els intercanvis comercials mundials.

• L’ESTAT

“La teoría económica clásica apenas reconocía el papel del Estado en relación con la

actividad económica. Para los economistas clásicos del siglo XVIII como A. Smith o D.

Ricardo, padres del liberalismo económico, lo mejor que podía hacer el estado para fomentar

el desarrollo económico era no intervenir, dejar que las fuerzas del mercado actuasen

libremente. La historia económica ha tendido a identificar los procesos de industrialización

con más éxito con aquellos de menor intervención estatal. Sin embargo, casos como los de

Japón, Alemania o incluso Rusia (tanto antes como después de la revolución de 1917) avalan

la tesis de Gerschenkron sobre la actuación del Estado como sustituto de la iniciativa

empresarial en los países más atrasados. En todo caso, los ámbitos de actuación del Estado

son muchos, y ejercieron su influencia en la industrialización:

a.- Configuración del marco institucional. En concreto del Estado dependían

directamente:

1.- La especificación de los derechos de propiedad ya fuera sobre la tierra o

sobre el desarrollo intelectual, que influyó directamente en la asignación de

recursos.

2.- La legislación sobre asociaciones de empresarios y trabajadores.

b.- La política comercial: la tensión entre proteccionismo y librecambio y su influencia

sobre el desarrollo industrial ha sido uno de los temas que más debates ha suscitado

entre los investigadores.

c.- La política fiscal y hacendística y su influencia en el mercado de capitales.

d.- La promoción directa de las industrias. A menudo el Estado también intervino en la

industrialización para suplir o complementar a la iniciativa privada. En este terreno

encontramos experiencias concretas muy diversas con resultados también diversos.

Quizás el terreno en el que fue más decisiva la iniciativa estatal fue en el impulso de

la construcción de infraestructuras de transporte.



e.- Las políticas sociales y educativas. El efecto sobre el desarrollo de las políticas

sociales (pensiones, seguridad en el trabajo, sindicatos) es otro debate abierto, pues

definió las condiciones en que se desenvolvió el mercado del trabajo.

Lo mismo puede decirse sobre las inversiones en el sistema educativo y su influencia

en la formación de capital humano.” (UNED)143.

1.15.- LA REVOLUCIÓ DE LA GLORIOSA

Hi ha diferènts motius que propicien l’inici de la Revolució Industrial a la fi del segle

XVIII a la Gran Bretanya però, sens dubte, el canvi més important és el que es produeix en

l’àmbit institucional, és a dir, la transició des d’institucions feudals cap a un nou marc

institucional liberal.

El punt de partida a Anglaterra és la guerra civil revolucionària (1642-1660), la

Revolució de 1688 o «La Gloriosa Revolució» —on es va produir l’enderrocament del

monarca catòlic Jacob II per la unió de Parlamentaris i l’estàtuder holandès Guillem

d’Orange— i l’anomenada «Bill of rights» (1689) —on es limitava el poder de la monarquia

i s’enfortia la del Parlament. Pot esgrimir-se que després d’aquestes revolucions comença la

democràcia parlamentària moderna anglesa.

Per què són importants aquests canvis? La resposta es dóna mitjançant les lleis

promulgades i dictaminades pel Parlament:

i) Les «Enclosures Acts» van fomentar que petites explotacions agràries i terres

comunals passaran a mans dels «landlords», que van introduir noves tecnologies.

ii) Permís de lliure instal.lació d’indùstries i la llibertat d’innovar perquè els privilegis

gremials desapareixen.

iii) Reforma de l’Hisenda amb l’aprovació dels impostos a mans del Parlament amb el

resultat d’un nou impost sobre la terra i el creixement dels ingressos fiscals i la

creació del Banc d’Anglaterra (1694).

143 [Íbid.].



La creació del Banc d’Anglaterra va suposar d’una banda que, el país disposés de

recursos necessaris per a guanyar a Espanya, França i Holanda varies guerres

comercials que, durant el segle XVIII, convertirien a Gran Bretanya en la primera

potència colonial. D’altra banda, els tipus d’interés del deute van ser menors i no es

va produir el conegut com «efecte-expulsió», afavorint les inversions productives.

iv) Estimulació del creixement econòmic intern del país al fomentar i protegir el progrés

individual, les iniciatives empresarials i la innovació. Entre aquestes mesures

proteccionistes cal destacar:

� 1651 : les «Lleis de Navegació» que obliguen a realitzar tot el comerç exterior des

de i cap a Anglaterra en vaixells britànics, prohibint que els vaixells efectuessin

escales en ports europeus.

� 1690 : Augment dels aranzels que gravaven les importacions de ferro suec en

benefici de la siderúrgia britànica per abastir el mercat nacional.

� 1701 : la «Calico Act» prohibeix la importació de teixits de cotó estampats indis

en benefici de l’indústria manufacturera textil britànica (Escudero Gutiérrez,

2005: pp. 162-164)144.

En conclusió, la política governamental de Londres va incentivar la creació d’un teixit

industrial productiu de valor afegit (el cotó i el ferro) mitjançant la protecció del país davant

les importacions de béns manufacturats exteriors (augment dels aranzels i la Calico Act), la

liberalització de l’economia interna del país (agricultura), la independència financera del país

(creació del Banc d’Anglaterra) i la hegemònia econòmica del comerç exterior (les Lleis de

Navegació).

1.16.- LA REVOLUCIÓ TEC$OLÓGICA

Per al període posterior a 1750, les análisis referides al canvi tècnic en perspectiva històrica distingeixen entre tres grans revolucions tecnològiques (RT):

144 [Íbid.].



Il·lustració 1 – Classificació i energies, màquines, sectors i productes de les Revolucions Tecnològiques.

Font de les dades: Elaboració pròpia.


108 Estudis d’Economia i Empresa



“El historiador Lewis Mumford había definido como una etapa clave de nuestra

civilización tecnológica la formada por el trinomio carbón, hierro y máquina de vapor. Se

trataría de un proceso iniciado a mediados del siglo XVIII que había de cambiar el sistema

demográfico, los transportes, el sistema de producción, la división del trabajo, el estilo de

vida de los antiguos artesanos y el comercio. Era un proceso complejo de transformaciones

que arrancaban desde los tiempos considerados preindustriales, basados en el agua, la

madera y la energía animal. Aunque hoy parece claro que no se trató de un cambio rápido, y

que la energía hidráulica o la madera siguieron teniendo un papel importante a lo largo del

siglo XIX en muchos lugares de Europa, no cabe duda de que el carbón mineral, el hierro y

la nueva fuente de energía representada por las máquinas de vapor han sido considerados las

bases materiales y energéticas de una gran epopeya de la humanidad desde el punto de vista

tecnológico. Hoy sabemos también uqe la introducción de la máquina de vapor fue un

proceso muy complejo y no siempre exitoso (al menos así lo prueba el caso de Santponç),

pero sin duda esa nueva máquina se situaba en el centro de una nueva concepción de la

energía, de la industria y de la organización del trabajo, y representaba un reto arriesgado

pero atractivo para los fabricantes de ese nuevo mundo industrial que se había ido gestando

a lo largo del siglo XVIII.” (Nieto-Galan, 2001)145.

Il·lustració 2 – Trinomis tecnològics de les economies anteriors i posteriors a la Revolució Industrial.


145 Nieto-Galan, Agustí (2001). La seducción de la máquina. Santponç, Monturiol y Isaac Peral. Vapores, submarinos e inventores. Madrid: NIVOLA libros y ediciones, SL (Colección Novatores).



1.17.- LA REVOLUCIÓ SOCIAL

D’una banda, la limitació del sufragi censatari, menys del 10% de la població masculina

—els grans contribuents— tenia dret a vot a la Gran Bretanya de la Revolució Industrial, i la

manca de drets civils van restringir la capacitat de la classe obrera per articular les demandes

que permetessin millorar la seva situació laboral, i van motivar les primeres reaccions

col.lectives dels treballadors, sovint violentes, com les revoltes luddites de l’any 1812.

“La lucha contra las «máquinas» se puede cifrar a mediados y finales del siglo XVIII en

Inglaterra. En 1740, se dieron revueltas en las minas de carbón en -orthumberland;

asimismo diversos grupos de los llamados «Ludditas» destruyeron máquinas en

-ottinghamshire, Leicestershire y Derbyshire. Una causa de su actitud residía en el rechazo

de instrumentos que entendían implicaban en particular despidos; pero se trataba de algo

más importante. Se enfrentaban a una organización social y política que no les beneficiaba.

Como señala Dickson en Tecnología alternativa: “Las máquinas no sólo suponían una

amenaza con respecto a los puestos de trabajo, sino contra todo un modo de vida que

comprendía la libertad como la dignidad y el sentido de parentesco del artesano”. (Dickson:

1980: 61)146. En efecto, los «destructores de máquinas» no destruían todas las máquinas;

sólo aquellas que consideraban les afectaba directamente o beneficiaban el control político

de los grupos socialmente dominantes.” (Ruiz Zúñiga, 1994)147.

En el pla teòric no sempre és evident la direcció de causalitat entre democràcia i

creixement econòmic. Per exemple, l’URSS va esdevenir potència mundial, malgrat, tot i no

tenir un aprofundiment democràtic. Això mateix es pot observar actualment amb la Xina

continental, la primera potència mundial en termes de creixement econòmic i sense cap

garantia democràtica interna.

D’altra banda, les revolucions i protestes de les noves classes socials obrera i urbana feien

palés el malestar general d’aquest segment de la població per les pèssimes condicions de vida

que patien. És a dir, tot i produir-se un creixement del PIB per capita, no es produia una

redistribució de les rendes de signe igualitari entre les diferents classes socials d’un país. Els

estudis constaten que a l’Europa de finals del segle XIX i principis del XX, com més elevat

146 Obra citada a Ruiz Zúñiga (1994). Dickson, David (1980). Tecnología alternativa. Madrid: H. Blume. 147 Ruiz Zúñiga, Angel (1994). “Tecnologia y Humanismo”. A: Panorama de un mundo cambiante. San José: UCR – Universidad de Costa Rica. Cátedra de Historia de la Cultura. Escuela de Estudios Generales.



era el percentatge de població amb dret a vot més alt era el grau de protecció social

aconseguit, especialment en l’àmbit de les assegurances socials.

“Los nuevos datos antropométricos, altura e índice de masa corporal principalmente,

complementan los conocimientos que tenemos sobre los niveles de vida con otros indicadores

más convencionales, como los salarios reales, la mortalidad, la esperanza de vida, el

consumo y los niveles educativos al menos desde los primeros procesos de la

industrialización y la urbanización.

Iniciadas a finales de la década de 1970, las investigaciones se apoyaron en una vasta

literatura científica, básicamente de la auxología epidemiológica, que destaca la importancia

del estado nutricional y la salud en los cambio seculares de la estatura (secular trends).

Antropólogos físicos, médicos y pediatras, principalmente, estudian el crecimiento humano

desde mediados del siglo XIX para describir las condiciones de salud de los individuos y las

poblaciones. En las últimas décadas del siglo XX el interés se desplazó a las ciencias sociales

y finalmente cuaja en la economía y la psicología. Sin duda, el empuje de la «historia

antropométrica» desde 1980, que revalidó la importancia de la estatura humana como

indicador del bienestar biológico, sirvió de acicate para que se extendiera en otros campos

de las ciencias sociales y humanas. Los estudios se centran en analizar la evidencia empírica

y atender a los factores determinantes. Además de la genética, se subrayan los factores

ambientales, como la dieta y sus nutrientes, el esfuerzo físico o la intensidad del trabajo, la

enfermedad y los cambios del clima, entre otros. Reconociendo la importancia de los factores

biológicos y la herencia, los cambios seculares se atribuyen a las condiciones cambiantes

socioeconómicas y ambientales a lo largo de los siglos y que se aceleran a partir de la

Revolución Industrial.” (Martínez-Carrión, 2011: 2-3)148.

Les dures condicions de vida laborals dels treballadors industrials d’Anglaterra es reflexen

per l’evolució de l’estatura. Tal i com es pot observar en el següent gràfic, l’estatura mitjana

dels anglesos va minvar durant el període de la Revolució Industrial, tot i l’augment del PIB

per capita, la reducció de la mortalitat infantil, l’increment dels salaris reals, l’augment de

l’esperança de vida, de l’escolarització i de l’indicador de desenvolupament humà (IDH).

148 Martínez-Carrión, José Miguel (2011). La talla de los europeos desde 1700: tendencias, ciclos y desigualdad. Madrid: SEHA – Sociedad Española de Historia Agraria. Documentos de Trabajo (DT-SEHA n. 11-06).



Columna1

IDH Escolariz

ación Esperanza de vida

Alfabetización

Salarios reales

Estatura Mortalidad infantil

PIB per cápita

1760 0,272 1,4 35,37 48,5 - 171,1 174 1.803

1780 0,277 1,5 35,81 49,5 100 164,6 173 1.787

1800 0,302 1,8 40,02 52,5 103 164,6 145 1.936

1820 0,337 2 40,07 54,5 111 167,2 154 2.099

1830 0,361 2,3 40,89 57,5 114 165,6 149 2.209

1850 0,407 2,7 39,5 61,5 137 164,7 156 1.846

Gràfica 16 – Indicadors del nivell de vida durant la revolució industrial a Gran Bretanya, 1760-1850

Font de les dades: Crafts (1997b: 623 i 625); per als salaris reals, Feinstein (1998: 648); per a l’esperança de vida, Wrigley (2004); per a l’estatura, Kombs (1998)149.

L’estatura dels anglesos va disminuir en 6,5 centímetres de l’any 1760 (171,1 cms.) a

l’any 1780 (164,6 cms.) i durant tot el període de la Revolució Industrial (1760-1850) no es

va tornar a assolir aquesta alçada. “El deterioro de las alturas sirve, por tanto, para medir la

severidad y duración de los estados de malnutrición. El hecho se explica por el estrés

nutricional al que se vieron sometidos importantes grupos poblacionales como consecuencia

del impacto de las crisis agrarias o de subsistencia, la presión demográfica, el desarrollo

urbano, la industrialización y otros determinantes en los comienzos del crecimiento

económico moderno.

149 Obra citada a Martínez Galarraga (2012b: 25).

1

11

11

2

2

2

2.

2

3

3

3

3

3

4

44

4

4

5

55

5

6

66

667

7

7

7

7

8

8 88

8-1,00%

-0,50%

0,00%

0,50%

1,00%

1,50%

1760-1780 1780-1800 1800-1820 1820-1830 1830-1850

Taxes anuals acumulatives dels indicadors del nivell de vida durant la revolució industrial a Gran Bretanya, 1760-1850

1. IDH

2. Escolarización

3. Esperanza de vida

4. Alfabetización

5. Salarios reales

6. Estatura

7. Mortalidad infantil

8. PIB per cápita



Los estudios demuestran que la talla relaciona con la renta per cápita, la educación y la

esperanza de vida y refleja el impacto de los procesos socioeconómicos. La talla se ha visto

como una función de la renta, del medio ambiente y de la salud, correlaciona positivamente

con los ingresos, la educación y la longevidad y de forma negativa con la mortalidad

infantil.” (Martínez-Carrión, 2011: 6)150.

Els drets aconseguits en la millora dels nivells de vida de la població d’un país eren

contagiats o imitats per altres països europeus, per tal de no perdre competitivitat exportadora

per l’augment dels costos de producció. D’aquesta forma, al Vell Continent es va crear una

estructura quasi generalitzada d’estats amb benestar social.

Per tant, hi ha evidències històriques que l’aprofundiment democràtic va afavorir

l’augment dels nivells de vida mitjançant l’augment de la despesa social dels estats.

150 [Íbid.].



2.- CATALU$YA

“Les minories nacionals o religioses que es contraposen,

en qualitat d’oprimides, a altres grups opressors

per la seva exclusió espontània o forçosa dels llocs políticament influents,

solen llançar-se decidides a l’activitat industrial,

que permet als seus membres més dotats satisfer una ambició

que no poden complir mitjançant el servei de l’Estat”.

Max Weber (1864-1920).

Imatge 7 – Territoris de la Corona d’Aragó des del segle XIII fins al segle XV. Font de les dades: Google.

Les conclusions d’aquest TFG es presenten en aquest capítol anomenat “Catalunya”. Al

capítol “El món” s’ha fet un estudi empíric dels factors que van impulsar la Revolució

Industrial. Ara, en aquest capítol, es realitza una comparativa entre els factors què va gaudir



Catalunya per convertir-se en «la fàbrica d’Espanya» envers els què van afavorir el

creixement econòmic d’Anglaterra fins a convertir-la en «the workshop of the world».

“Más recientemente, otros estudios han propuesto la conveniencia de adoptar un

marco de análisis regional, en vez del nacional. -o fue Gran Bretaña o España los que se

industrializaron, sino que fueron algunas regiones dentro de ciertos países.” (UNED)151.

2.1.- EL PARLAME$T

A l’estudi empíric es considerava que l’assoliment d’unes institucions liberals a

l’Anglaterra Gloriosa del segle XVII va afavorir la implantació del capitalisme al país

anglosaxó, a través del qual es va articular la competència empresarial. En aquest aspecte,

Catalunya té l’honor d’ostentar el lideratge, que no la hegemonia, d’haver estat de les

primeres nacions del món, molt abans que Anglaterra, en crear el primer Parlament.

“Catalunya té un dels parlaments més antics del món. Ho recordava el violoncel·lista

Pau Casals davant l'Assemblea de -acions Unides l'octubre de l'any 1971, poc abans

d'interpretar el seu mundialment conegut El cant dels ocells: «Catalunya ha estat la nació

més gran del món. Els diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que

Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de '-acions Unides'. Totes les

autoritats de Catalunya es van reunir al segle XI (.) per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau al

món, perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra tot el que les guerres tenen

d'inhumà. Sí, al segle XI. Això era Catalunya!».” (Gencat.cat)152.

No obstant, aquest lideratge institucional no va suposar ni una Revolució Industrial, ni

un creixement econòmic significatiu del país. Ho pot ser, sí? Pot ser que aquest particular

tarannà dels catalans es va «memetre»153 a través de la població, heretant un seny i una forma

d’actuar diferenciada a les successives generacions.

151 UNED. Revolución Industrial [en línia]. <http://www.uned.es/iued/Tema_Intro/rev_indsutrial.htm> [consultat el 5 de gener de 2013]. 152 Gencat.cat. Conèixer Catalunya. Cultura i llengua. Història [en línia]. Generalitat de Catalunya. <http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixer-historia.htm> [consultat el 5 de gener de 2013]. 153 Memetre (verb). Transmetre memes.



2.2.- ELS QUATRE GE$ETS DE L’APOCALIPSI

De la mateixa manera que la societat anglesa, la societat catalana ha estat històricament

deficitària en la producció de cereals. Aquest fet va ser particularment angoixós durant i

després de la Pesta Negra. «La secuencia es clara: la peste negra y sus secuelas producen la

desaparición de muchas explotaciones, el abandono de muchas tierras, en enfrentamiento

entre un campesinado con mejor pasar y unos señores con rentas insuficientes, pugna que a

través de la reacción señorial provocará el secular conflicto remença. La disminución de la

producción agraria y del mercado campesino paran el primer motor del crecimiento

catalán.» (Feliu, 2004: 437)154.

A continuació, «-ueve años después de que la “gran mortaldat” de 1348 asolara los

reinos peninsulares, cuando el conflicto de los Dos Pedros enfrentaba a Castilla con la

Corona de Aragón y las gentes, que venían padeciendo una inusual sucesión de malas

cosechas desde el comienzo de la centuria (Rubio, 1982, 1987; Rubio y Rodrigo, 1988), se

sentían castigadas por la cólera divina, la plaga de langosta vino a unirse –tal vez no por

casualidad- a la fatídica trilogía de la peste, la guerra y el hambre (Rubio, 1989: 185-188 y

208-226; 1996: 76-93). A juzgar por una preciosa fuente catalana (Crònica del racional,

«Un meme (o mem) es, en las teorías sobre la difusión cultural, la unidad teórica de información cultural transmisible de un individuo a otro, de una mente a otra, o de una generación a la siguiente. Es un neologismo acuñador por Richard Dawkins en “El gen egoísta” (The Selfish Gene), por la semejanza fonética con “gene” –gen en idioma inglés- y para señalar la similitud con “memoria” y “mimesis”». (Meme [en línia]. Wikipedia. <http://es.wikipedia.org/wiki/Meme> [consultat el 13 de gener de 2013]). Obra citada. Dawkins, Richard (2000). El gen egoísta. Barcelona: Salvat Editores. 154 Feliu, Gaspar (2004). La Crisis Catalana de la Baja Edad Media: Estado de la cuestión. Madrid: CSIC. Revista Hispania, LXIV/2, núm. 217 (2004) 435-466.

Catalunya va tenir del primer Parlament del món, sis segles abans que el Parlament anglès.



1921:129), este mal –tempestas locustarum- irrumpió en 1357 en el término de la ciudad de

Barcelona, donde los días 17 y 18 de julio se realizaron rogativas y el pueblo ayunó para

solicitar a Dios el cese de una plaga que arruinaba los campos –“devorabant fructus et

expleti terrarum”- y que, según se decía, ya afectaba a las tierras de Tortosa y estaba

presente también en las de Castilla y Valencia.» (Rubio Vela, 1997: 271-272)155.

Per tal de donar solució a la terrible fam que patia la població barcina, les autoritats

locals van segretar un vaixell holandés carregat de cereals que passava pels encontorns del

litoral barceloní (Vilar, 1966)156.

2.3.- LA FI DE L’A$TIC RÈGIM

“Els temps de glòria de les institucions vinculades a l’estament mercantil de la ciutat de

Barcelona, juntament amb el seu edifici més representatiu, la Llotja, havien passat a la

història. Malgrat totes les circumstàncies adverses, durant el segle XVIII el país es va saber

refer. Efectivament, al segle XVIII es va iniciar una etapa de creixement econòmic sostingut.

La població catalana, que havia restat estancada des de la crisi demogràfica de la baixa edat

mitjana fins a la segona meitat del segle XVII, es va duplicar. El creixement demogràfic del

segle XVIII va ser possible gràcies a l’increment de la producció agrícola. La superfície

conreada es va ampliar, sobretot a les comarques litorals i prelitorals, i la productivitat va

augmentar gràcies a l’augment del regadiu, l’ús d’adobs i la tècnica de rotació de conreus.

Els pagesos es van dedicar a cultivar productes amb els quals podien incrementar la

producció, i l’especialització va permetre comercialitzar els excedents. Es va passar d’una

agricultura de subsistència a una agricultura de mercat. El comerç interior va ser el primer

que va crèixer. Amb la creació d’indústries tèxtils, els comerciants catalans van estendre el

seu àmbit d’actuació a tota la península Ibèrica. Els intercanvis comercials amb el continent

155 Rubio Vela, Agustín (1997). Presencia de la Langosta. Plagas en la Valencia Bajomedieval. València: Universitat de València. Facultat de Geogràfia i Història. Revista Saitabi, 47 (1997) pp. 269-288. 156 Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna.Volum II. Barcelona: Edicions 62, SA (Segona edició: gener de 1966).

Catalunya va patir diverses crisis de subsistència durant l’Edat Mitjana.



europeu, a través de la Mediterrània i de l’Atlàntic, també van aconseguir un fort

desenvolupament. L’expansió de les indústries manufactureres tradicionals, com la de la

llana, el ferro i el paper, i la creació de noves indústries, com la del cotó, justifiquen una

bona part del creixement econòmica de Catalunya al segle XVIII. D’altra banda, el

creixement demogràfic i les transformacions introduïdes en l’agricultura van originar un

corrent migratori del camp a la ciutat que va incrementar notablement la mà d’obra

disponible per treballar a les noves indústries. La indústria del cotó va ser el motor del

desenvolupament industrial modern de Catalunya. Les primeres fábriques que es van bastir

durant la primera meitat del segle XVIII i es dedicaven únicament a l’estampació d’indianes.

Des del descobriment d’Amèrica, els súbdits de la Corona catalanoaragonesa tenien

prohibit de comerciar directament amb les colònies de la monarquia. Els reis espanyols

havien atorgat a la ciutat de Sevilla, i després a la de Cadis, el monopoli d’aquest comerç. Al

marge de la prohibició, els comerciants catalans tampoc no van demostrar gaire interès a

comerciar amb les colònies americanes, ja que la crisi que va patir el país a les acaballes de

l’edat mitjana va afectar negativament l’economia catalana. L’interés pel mercat colonial es

va despertar al segle XVIII com a conseqüència directa del redreçament econòmic que va

assolir aquest territori. Malgrat la prohibició, però, els catalans hi van comerciar de diverses

maneres. L’any 1778, el rei Carles III va signar el Decret de lliure comerç amb Amèrica i va

posar fi al monopoli que tenia la ciutat de Cadis. Els catalans ja podien comerciar

directament amb les colònies americanes. De fet, però, aquest Decret va legalitzar una

activitat comercial que ja feia anys que es duia a terme. La llibertat de comerç amb Amèrica,

l’augment de la producció de cotó als Estats Units, l’ampliació de la demanda de teixits a les

colònies i a la resta de la península Ibèrica i la introducció de noves màquines en el procés

de producció, van afavorir l’expansió de la indústria cotonera. Més endavant, es va

abandonar la importació de cotó filat, i les fàbriques catalanes es van fer càrrec del procés

concentrat de la filatura, el tissatge i l’estampació del cotó.

Cal recordar també que, amb anterioritat al Decret de lliure comerç amb Amèrica, la

Cèdula reial de maig de 1755 havia permès la fundació —seguida d’una sèrie d’ordenances

interes perquè pogués funcionar l’abril de 1756— de la Companyia de Comerç de Barcelona

i les Índies. La Companyia va poder actuar a la zona central d’Amèrica amb una flota prèvia

i amb el dret d’embarcar la càrrega a Barcelona, i d’aquesta manera es duien a terme

operacions d’exportació i d’importació. Un cos de directors renovable cada tres anys en una

assemblea general n’era la cúpula, formada per comerciants i considerada l’obra més



important de la burgesia mercantil barcelonina.” (Barca-Salom, Bernat, Pont i Estradera i

Puig-Pla, 2009: 18-19)157.

2.4.- EL COMERÇ EXTERIOR

“Les guerres de la segona meitat del segle XVII entre França, Anglaterra i Holanda,

que tallaren el subministrament d’aiguardents i altres alcohols gascons a les potències del

nord-oest, n’haurien estat el detonant. En cerca d’alternativa, uns comerciants anglesos i

holandesos establiren al Camp de Tarragona i al Penedès els primers alambins. Sense

esperar gaire, els naturals seguiren l’exemple dels estrangers. L’èxit de tots plegats fou

espectacular. En poc temps, nombrosos pagesos del litoral i prelitoral català havien

intensificat el conreu de la vinya fins a convertir-lo gairebé en un monocultiu, i reduït el de

cereals fins al punt de comprometre la subsistència dels pobladors. El capgirament hauria

estat impensable uns anys abans: l’aiguardent català substituint el francès en els grans

mercats de l’Europa septentrional (Amsterdam, Londres, Bremen i Hamburg) i, per altra

banda, el bacallà (un peix d’aigües subàrtiques), més els teixits de les new draperies,

fabricats a països protestants, descoberts i assumits pel consum català! De cop i volta,

«gràcies a l’adaptació del seu aparell productiu, per mitjà sobretot de l’especialització

vitivinícola, aquest racó de la Mediterrània es trobava integrat en àmbits de la divisió

internacional del treball». Extraordinari!” (Nadal, Benaul i Sudrià, 2012: 1-9)158.

157 Barca-Salom, Francesc X.; Bernat, Pasqual; Pont i Estradera, Maria i Puig-Pla, Carles (coords.) (2009). Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851). Barcelona: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. 158 Nadal, Jordi; Benaul, Josep M. i Sudrià, Carles (directors) (2012). Atles de la industrialització de Catalunya 1750-2010. Barcelona: Editorial Vicens Vives.

Catalunya va iniciar al segle XVIII una etapa de creixement sostingut.

L’èxit català en l’exportació de vins i aiguardents va ser originariament una iniciativa anglo-holandesa.



La funció de reacció de l’economia catalana es va basar en l’exportació d’indianes, de

teixits de llana i de lli de mitjana/baixa qualitat, de vins i aiguardents, i teixits de cotó; i

l’importació de gra, farina, carbó mineral i maquinària. Tal i com es pot observar en la

següent gràfica, Catalunya presentava un dèficit comercial exterior al port de Barcelona a

l’any 1846, ja que les exportacions netes (XN) són negatives. És a dir:

XN = EXP – IMP = 10.898.100 – 37.127.000 = (26.228.900) francs < 0

O, l’equivalent de vint-i-cinc milions tres-cents deu mil vuit-cents vuitanta-vuit pessetes amb

cinquanta cèntims (25.310.888,50 ptas)159. A canvi de moneda actual, l’equivalent de cent

cinquanta-dos mil cent vint-i-un euros amb cinquanta cèntims (152.121,50 €)160.

Gràfica 17 – Dèficit comercial al port de Barcelona a l’any 1846. Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de les dades de Pascual (1990: 181)161.

Com es pot comprovar l’import agregat de les importacions és més gran que l’import

agregat de les exportacions. Aproximadament, les exportacions són un 30% de les

importacions. Per tant, hi ha un déficit comercial exterior del 70% de les importacions.

A l’estudi empíric es va exposar que la funció de les importacions (IMP) és el resultat

de la propensió marginal a importar (m) en funció de la renda del país (Y). És a dir:

159 Segons la nota * del quadre 2.14 d’en Pascual (1990: 181), a l’any 1864, 1 franc equivalia, aproximadament, a 3,86 rals.

Segons Domingo Solans (2002), «Recuerden las siguientes equivalencias monetarias: 1peseta igual a 4 reales igual a 40 céntimos de escudo igual a 0,2 pesos fuertes o duros o, lo que es lo mismo, 1 real igual a 25 céntimos de peseta, 1 escudo iguala 2½ pesetas y un peso fuerte o duro igual a 5 pesetas».

Per tant, si 1 �N1HO º 3,86 N1S, i 1 N1S º 0,25 :R,,RKR,, llavors 1 �N1HO º 0,965 :R,,RKR,. Domingo Solans, Eugenio (2002). Despedida de la peseta [en línia]. Madrid: Colegio de Economistas de Madrid. Conferencia celebrada el 28 de febrero de 2002. <http://www.ecb.europa.eu/press/key/date/2002/html/sp020228.es.html> [consultat el 28 de maig de 2013]. 160 En aquesta conversió no s’està calculant el valor actual d’una pesseta de l’any 1846. Si es volgués calcular el valor actual d’una pesseta, llavors s’hauria de tenir en compte la inflació. Es converteixen les pessetes a euros, sense tenir en compte la inflació, per tal de tenir una idea de l’import de negoci d’aquella època per a totes les persones que no van conviure amb la pesseta amb una ràtio de canvi d’1 R-NX º 166,386 :R,,RKR,. 161 Pascual, Pere (1990). Agricultura i Industrialització a la Catalunya del segle XIX. Formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Editorial Crítica, SA.



IMP = mY

Llavors a la funció de les exportacions netes per al port de Barcelona es té que:

�� = Y�� − �� = ¾30% ��¿ ! ¾��¿ � !0,7�� !0,7= Segons Maluquer de Motes i Benet (2005: 12)162, el PIB de Catalunya a l’any 1850 era

de 587 milions de pessetes (o l’equivalent de 3.527.941,05 d’euros). Per tant:

¾!25.310.888,50¿ � !0,7=¾587.000.000¿ = � �À.��.ÁÁÁ,À

Â�.Ã. � 0,0616

Si es desagreguen les dades de les importacions i exportacions, es pot analitzar en

quines matèries primeres Catalunya tenia un superávit i en quines era deficitària.

Gràfica 18 – Exportacions al port de Barcelona a l’any 1846. Font de les dades: Pascual (1990: 181)163.

162 Maluquer de Motes i Bernet (2005). “La revolució industrial: l’era del vapor (1840-1891)”. A: Història económica de Catalunya. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya. 163 [Íbid.].

vins27%

aiguardent11%

teixits de seda6%farina

4%pell curtida

4%oli d'oliva

3%paper3%

sabó2%

safrà2%

cànem obrat1%

altres mercaderies37%

Desagregació de les principales mercaderies exportades el 1846 al port de Barcelona a través del

comerç amb l'estranger i les colònies.

La propensió marginal a importar (m) a la Catalunya de mitjans del segle XIX era del 6,16% respecte del PIB del país.



Com es pot observar de la gràfica anterior, la principal mercaderia catalana dedicada a

l’exportació són els vins i els aiguardents per uns valors econòmics de 2.888.900 i 1.217.900

francs, respectivament, corresponent a un 37,6% del total (o l’equivalent de 17.992,37 i

7.585,21 euros)164.

Tot seguit, hi ha els teixits de seda per un import de 686.400 francs corresponent a un

6,2% del total (o 4.274,97 euros). Com es pot comprovar a la següent gràfica (de les

importacions), Catalunya importava teixits de seda per un valor de 1.500.100 francs

(9.342,78€), un 4,0% del total. Com és possible que, a la vegada, Catalunya importi i exporti

el mateix producte manufacturat? La resposta està en els mercats. Pot ser en funció de la

qualitat del producte acabat s’adreçava el producte cap a un mercat o un altre. O, pot ser en

funció del preu del producte acabat s’adreçava el producte cap a mercat amb major o menor

disposició a pagar. O, pot ser, senzillament, era una mercaderia de reexportació 165. Per

exemple, Catalunya podria importar teixits de seda de baixa qualitat accessibles

econòmicament a la població del territori i reexportar teixits de seda d’alta qualitat cap a la

burgesia mercantil dels «indianos» de Cuba.

A continuació, vé la farina per un valor econòmic de 416.300 francs corresponent a un

3,8% del total (2.592,76€) on tot sembla indicar que es destinava a la reexportació, ja que com

s’ha comentat anteriorment Catalunya era deficitària en la producció de cereals.

Després vé la pell curtida per un import de 384.900 francs (2.397,20€) corresponent

amb un 3,5% del total que té la seva corresponent contrapartida d’importació de matèria

primera de pells en brut per un import de 1.348.100 francs corresponent a un 3,6% del total

(8.396,11€). Aquest és un clar exemple de «producte amb valor afegit». S’importava la

matèria primera (les pells en brut). A Catalunya havia d’existir una indústria especialitzada

que transformava aquestes pells en brut en pells curtides. Tanmateix, aquesta especialització

havia de suposar l’existència d’un capital humà amb unes capacitats específiques en aquest

procés. Com que hi ha dèficit comercial en aquest producte [��k³ÄÄÅ = Y��k³ÄÄ �´�s3�r − 164

1 �N1HO ≈ 0,965 :R,,RKR, ≈ 160,56249 R-NX, 165 Segons el diccionari de comerç exterior, la reexportació és l’exportació de mercadèries importades amb anterioritat, de forma temporal (<http://www.comercio-exterior.es/es/action-diccionario.diccionario+idioma-223+l-R+p-948+pag-/Diccionario+de+comercio+exterior/reexportacion.htm> [consultat el 03/11/2012]). Font de les dades: Pérez González, Jesús (2012). PAC3: Gestió en Comerç Exterior. Barcelona: UOC – Universitat Oberta de Catalunya (semestre 2012-13-1).



��k³ÄÄÅ ³> ¹�´s � 384.900 ! 1.348.100 � �963.200� �N1HO, º �5.998,91�R-NX, W 0], amb tota

seguretat, la major part de la producció es destinava al mercat intern i nacional, i els excedents

de producció anaven cap als mercats exteriors.

Finalment, destacar les exportacions dels excedents de producció dels productes

autòctons del país que no eren coberts per la demanda interna i nacional: oli d’oliva, paper,

sabó, safrà i cànem obrat per un import total d’1.241.500 de francs corresponents a un 11,1%

del total (7.732,19€).

Gràfica 19 – Importacions al port de Barcelona a l’any 1846. Font de les dades: Pascual (1990: 181)166.

Com es pot observar de la gràfica anterior, Catalunya era deficitària en la producció de

matèria primera de cotó en floca, primera mercaderia importada per un valor econòmic de

9.705.800 francs corresponent a un 26,1% del total (o l’equivalent de 60.448,74 euros)

importada de Cuba i Puerto Rico com a producte de reexportació nord-americà. Tanmateix es

pot observar que importava mercaderies textils manufacturades, com les fibres filades, tercer

lloc per un valor econòmic de 2.204.800 francs corresponent a un 5,9% del total (13.731,73€),

teixits de llana i cànem, cinquè lloc per 2.296.000 francs a un 6,1% del total (14.299,73€) i els

teixits de seda comentats amb antelació.

Cal destacar la importació de «groceries»167, com el sucre, en segon lloc per un import

de 3.508.200 francs corresponent a un 9,4% del total (21.849,44€) i el cacau, en sisè lloc per

166 [Íbid.].

cotó en floca26%

sucre9%

fibres filades6%

bacallà6%

teixits de llana i cànem6%

cacau5%

teixits de seda4%

maquinària4%

quincalla3%

pells en brut4%

carbó de pedra3%

ferro3%

altres mercaderies21%

Desagregació de les principales mercaderies importades el 1846 al port de Barcelona a través del

comerç amb l'estranger i les colònies.



un import de 1.848.600 francs corresponent a un 4,9% del total (11.513,27€). Aquests dos

productes ultramarins són considerats béns de luxe en aquesta època, fora de l’abast econòmic

de la població assalariada de Catalunya. Es podria deduir que hi ha una part molt important

d’aquestes importacions destinades cap a un procés posterior de manufacturat. Per exemple, el

sucre es podria haver fer servir per incrementar la gradació dels aiguardents.

2.5.- LA CAPACITAT DE CO$SUMIR

L’aspecte crucial de l’economia catalana esdevé per la següent reflexió de Pierre Vilar

(1974)168: “Catalunya s’havia acostumat a produir no per consumir sinó per vendre”.

Gràfica 20 – Despeses d’una familia jornalera barcelonina a l’any 1856. Font de les dades: Pascual (1990: 105)169.

167 Productes ultramarins. És a dir, matèries primeres exportades de més enllà del Oceà Atlàntic. 168 Obra citada a Riera i Tuèbols (1985: 127). Vilar, Pierre (1974). La Catalunya industrial: reflexions sobre una arrencada i un destí. Barcelona: Ariel («Recerques», 3). Riera i Tuèbols, Santiago (1985). Ciència i Tècnica a la Il.lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828). Barcelona: Edicions de la Magrana, SA.

alimentació51%

habitatge16%

roba de vestir i llenceria16%

malalties, parts i defuncions

4%

neteja personal, de la roba i de l'habitatge

4%

mobles i utensilis domèstics

2%

il.luminació2%

assegurances2%

despeses de fumar2%

arrranjament roba i calçat1%

Desglossament del cost anual de la vida, a la Barcelona del 1856.

L’aiguardent representaria una de les principals fonts d’acumulació de capital.



La gràfica anterior presentava el desglossament del cost anual de la vida a la Barcelona

del 1856 d’una família obrera formada pel matrimoni i dos fills i, suposant que ambdós

cònjuges treballen 269 dies l’any i guanyen, conjuntament, un jornal per dia treballat d’11,51

rals de billó (13,79 grams de plata o 1,15 pessetes o 0,0069 euros)170.

Com es pot analitzar de les dades de la gràfica, la ràtio de subsistència d’aquesta família

de Barcelona era aproximadament d’1,5 (=1/0,67), ja que el cost de l’alimentació i de

l’habitatge era un 67% del sou, enfront d’una ràtio mitjà de subsistència de 6 per als

treballadors de Londres de l’etapa de la Revolució Industrial.

És a dir, amb el sou familiar es podien cobrir les necessitats bàsiques de subsistència o

inferiors (aliments i habitatges) de tots els membres de la unitat familiar i, fins i tot, cobrir

algunes necessitats superiors171 (mobles, assegurances i tabac). És curiòs observar com va

169 [Íbid.]. 170 Segons Feliu (1991a: 20), 1 N1S QR .�SSó º 1,1982 ;N1=, QR :S1K1 a Castellà la Nova durant el període 1788-1800. No obstant, cal tenir en compte que el contingut teòric del ral en grams de plata era de 2,4274. Aquesta diferència esdevé per la depreciació que va patir la moneda envers la política monetària expansiva dels segles XV-XVI i la posterior pèrdua de les colònies d’ultramar. Feliu, Gaspar (1991a). Precios y salarios en la Cataluña moderna. Vol. I: Alimentos. Madrid: Banco de España. (Servicio de Estudios. Estudios de Historia Económica, nº 21 - 1991). Si 2,5 N1S, QR .�SSó º 1 N1S QR :S1K1 º 0,25 :R,,RKR, º 0,0015 R-NX, , llavors 1 N1S QR .�SSó º0,1 :R,,RK1 º 0,0006 R-NX,. Font de les dades: Tipos de monedas emitidas en España. <http://www.maravedis.org/tiposmonedas.html> i Real español <http://es.wikipedia.org/wiki/Real_espa%C3%B1ol> [consultat el 8 d’abril de 2013]. 171 «Maslow (1954) desenvolupa el concepte de jerarquía de necessitat, en què estableix una diferència entre necessitats "inferiors" i "superiors", i aquestes últimes s'activen a mesura que es van satisfent les primeres.» (Díaz Bretones i Montalbán Peregrín, 2009: 27). Díaz Bretones, Francisco i Montalbán Peregrín, Manuel (2009). “L’individu com a unitat d’anàlisi. La influencia dels valors, percepcions i actituds en el comportament laboral”. A: Rodríguez Fernández, Andrés (coord..) i et al.

Els salaris dels treballadors de Barcelona era molt més inferior que els salaris dels treballadors de Londres.

Per tant, Catalunya no va tenir l’incentiu de substituir una mà d’obra cara per una energia fòssil més econòmica,

tal i com va succeïr a Anglaterra.



triomfar la «grocery» addictiva del tabac a totes les societats i classes socials. Cal recordar

que si les necessitats inferiors fossin un 100% del sou, llavors la ràtio de subsistència tindria

com a resultat la unitat.

Un altre aspecte important a destacar és que, la meïtat de la despesa d’alimentació

corresponia a la despesa de pa, és a dir, un 27,5% del total de la despesa anual de la unitat

familiar era per aquest consum172. Aquest fet té unes repercussions molt específiques en la

distribució de la cistella de la compra de les unitats familiars, ja que els cereals patien unes

fluctuacions de preus molt pronunciades.

Gràfica 21 – Preus del blat a Barcelona, 1500-1800. Font de les dades: Feliu (1991a: 26)173.

Preus plata i mitjana mòbil de 13 anys.

De la gràfica anterior cal destacar que, el preu del blat es va incrementar un 247,32% en

50 anys. De l’any 1746 fins a l’any 1796 es va produir una escalada quasi ininterrompuda del

preu del blat a Barcelona. Es va passar d’un preu de 63,91 a un preu de 221,97 174.

Psicologia de les organitzacions. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya (Segona edició: febrer 2009). 172 Obra citada a Pascual (1990: 104). Ildefons Cerdà (1867). Teoria general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Madrid: Imprenta Española, 1867. Reedita per l’Institut d’Estudis Fiscals, 1968-1971, pp. 650-657. 173 [Íbid.]. 174 L’unitat monetària de referència de la sèrie és el «sou per quartera». El sou català en grams de plata al període 1787-1808 era de 0,6389 (Feliu, 1991: 21). “Para mayor comodida, los datos anuales de precios y salarios se publican utilizando las unidades de pesos y medidas tradicionales de Barcelona […] para los granos, la cuartera, de 69,518 l, que se dividía en 12 cuartanes; […].” (Feliu, 1991: 18).



Cal destacar que a la gràfica del desglossament del cost anual de la vida a la Barcelona

de 1856 no hi ha cap partida en correspondència amb els impostos (t) que pagaven els

treballadors a l’Estat i amb la capactitat d’estalvi (s) d’aquella renda percebuda que no es

destinava al consum.

Segons aquesta gràfica, d’una banda, els treballadors no destinaven una part dels seus

ingressos salarials al pagament d’impostos per a la redistribució de la riquesa d’una nació

(Yd=Y-tY=(1-t)Y) i, en conseqüència, tots els ingressos es destinaven cap a la renda

disponible (Yd). És a dir, segons la teoria macroecònomica, si no hi ha impostos (t=0), llavors

la renda disponible és la renda salarial (Yd=Y).

Segons aquesta gràfica, d’altra banda, els treballadors no estalviaven (s=0). L’estalvi és

aquella part de la renda disponible que no es destina cap al consum (Yd=C+s). Que no hi hagi

estalvi significa que, tota la renda disponible es destina cap al consum (C=Yd) i, en

conseqüència, el factor multiplicador del consum és la unitat (C=bYd=Yd) i el multiplicador

de l’estalvi és zero ((1-b)=0).

El fet que no hi hagués un IRPF (Impost de la Renda de les Persones Físiques), ni un

IVA (Impost del Valor Afegit), ni capacitat d’estalvi per part dels treballadors significa que,

tant la despesa pública (G) com la inversió (I) de l’economia barcelonina havia de dependre

d’altres classes socials (com els comerciants, l’empresariat i/o la burgesia) i d’altres agents

econòmics (com els inversors privats nacionals i/o inversors privats i estatals estrangers), que

no pas de les rendes laborals. És a dir, la capacitat d’una política fiscal expansiva per part de

l’Estat era molt limitada.

Les qüestions finals que cal plantejar són:

� Aquesta família és una mostra representativa de la societat treballadora catalana de l’època?

� Quan un treballador es quedava a l’atur, l’Estat tenia un estabilitzador automàtic (una transferència com la prestació de l’atur) com en l’actualitat?

La propensió marginal a consumir (b) a la Catalunya de mitjans del segle XIX era del 100,00% respecte de la renda disponible dels treballadors.



� Llavors, degut a l’inexistència de l’Estat del Benestar, com subsistia la unitat familiar

si un dels dos membres es quedava sense feina?

� I què passava si la dona es quedava embarassada?

2.6.- LA DIETA ALIME$TÀRIA

Gràfica 22 - Cistella de la compra a Castella La $ova durant els segles XVI-XVII (comuna a l’estudi comparatiu europeu). Font de les dades: Martín Acesa (1989)175.

“[…], en su primer estudio para Inglaterra, Phelps Brown y Hopkins 176 tomaron las

series de precios de un conjunto de productos que agruparon en seis distintas categorías:

productos farináceos, carne y pescado, mantequilla y queso, bebidas, alumbrado y

combustible, y fibras textiles. Estos mismos grupos de mercancías fueron empleados más

tarde por ambos autores al objeto de construir índices ponderados de precios para Alsacia,

Augsburgo, Munich, Viena y Valencia. El sistema de ponderación empleado para esta últimas

regiones, aunque similar al que estos dos autores idearon para Inglaterra, lo modificaron de

modo que tuviese en cuenta las peculiaridades de cada una de las economías para las cuales

trataban de construir dichos índices ponderados.

En nuestro trabajo hemos adoptado los seis grupos de mercancías propuestos por

Phelps Brown y Hopkins. Los artículos individuales que integran cada uno de los grupos se

recogen en el cuadro [de la següent pàgina]. La selección que hemos hecho ha estado

dictada, esencialmente, por tres consideraciones. En primer lugar, se ha tratado de conservar

la homogeneidad con la composición del conjunto de mercancías que sirvió para la 175 [Íbid.]. 176 Obra citada a Martín Aceña (1989). Phelps Brown, E.H. i Hopkins, Sheila V. (1956). “Seven Centuries of the Prices of Consumables, Compared with Builders’ Wage Rates”. Economica. XXIII, 92.

Cereals; 48

Carns; 22,5

Vi; 14Peix; 10

Combustibles; 7,5

Textils; 4

Formatge; 3

Grups de mercaderies que composen la cistella d'articles de consum essencial



elaboración de índices ponderados de precios para otras áreas europeas. En segundo

término, hemos supuesto que estos catorce productos son representativos de lo que

podríamos denominar la cesta de la compra del trabajador medio de Castilla durante los

siglos XVI-XVII. Finalmente, nuestra selección ha estado limitada por la información de que

disponemos sobre los precios.Así, esto último ha determinado, por ejemplo, los artículos que

componen el grupo de textiles y también ha sido la razón por la cual no incluimos la

mantequilla entre los productos que íntegran nuestra muestra.”

És evident que Espanya és un país gastronòmic policultural i multiproducte. Cada regió

té les seves característiques alimentàries. Per tant, entre la dieta dels habitants de Castellà La

Nova i de Catalunya de bén segur que hi havia i, hi ha, importants diferències

gastronòmiques. No obstant, tenint en compte les dures condicions de subsistència, es podria

homogeneitzar una dieta, com la mostrada a la taula anterior, per a tots els treballadors,

inclosos els de la resta d’Europa.

Gràfica 23 – Cistella de la compra a Castella La $ova durant els segles XVI-XVII (comuna a l’estudi comparatiu europeu). Font de les dades: Martín Acesa (1989)177.

177 [Íbid.].

Trigo; 30Cebada; 18

Vino; 14

Vaca; 7,5

Cordero; 7,5

Gallinas; 7,5Sardinas; 7,5

Carbón vegetal; 3,5

Queso; 3

Pescado cecial; 2,5

Aceite; 2

Velas de sebo; 2

Bramante; 2

Cáñamo; 2

Productes que composen la cistella d'articles de consum essencial



Cal destacar l’absència de la «grocery» de la patata. Tot i l’elevat poder caloríc que

dispensa, no era del costum i gustos de la dieta de l’època. Tanmateix, destaca l’absència de la

llet, segurament degut al fet de la dificultat de la seva conservació. No seria fins al

descubriment casual de la pasteurització que el consum de llet s’entendria per tota Europa.

Cal recordar que la intolerància a la lactosa disminueix a mesura que disminueixen les

latituds, és a dir, hi ha més probabilitat que un individu del mediterrani sigui intolerant a la

lactosa que un individu del baltic. És important observar, també, que totes les carns i peixos

són en salaó, ja que no hi havia la tecnologia necessària per a conservar els productes frescos.

No obstant, aquest autor troba a faltar la participació de les llegums i els embotits a la dieta

espanyola.

En conclusió, es pot deduir que les transformacions agràries arran de la Segona

Revolució Tecnològica, dels avenços científics i de la Revolució Verda del segle XX van

suposar una Revolució Alimentària per a la dieta dels occidentals, però no pas de tots els

èssers humans del planeta.

2.7.- TRA$SFERÈ$CIES

Catalunya no tenia tradició productora d’aiguardents. «En la segunda mitad del siglo

XVII, Cataluña experimentó un desarrollo económico al que no fue ajena la llegada de

mercaderes holandeses y también de ingleses que buscaban aguardiente, ya que Francia no

se lo proporcionaba debido a la guerra que mantenían. A partir de entonces, se inició un

intercambio comercial con los países del norte de Europa»178. Catalunya va saber aprofitar

aquesta finestra d’oportunitat179 oberta que els hi van oferir els mercaders del nord i va

esdevenir una potència mundial en la producció de vins i caves.

178 Gencat. El M-ACTEC y la industrialización de Cataluña [en línia]. Generalitat de Catalunya. <http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=6ab4255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=49116dc7f1f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES> [consultat el 28 de maig de 2013]. 179 «La finestra d'oportunitat és el període de temps en què hi ha una oportunitat per a explotar». (Lamolla,2009: 8). Lamolla, Laura (2009). “El pla d’empresa”. A: Urbano, David; Toledano, Nuria i Lamolla, Laura. Iniciativa emprenedora. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.



Tanmateix va succeir amb la tecnologia. Malgrat la prohicció del Govern anglès

d’exportar maquinària i/o tècnics de la Revolució Industrial, van existir transferències il.licites

de tecnologia cap a Europa:

� La fugida de talents.

Van haver-hi anglesos que es van oferir a les institucions espanyoles i catalanes per tal

de posar en marxa projectes d’industrialització en funcionament al país anglès. Per

exemple, la introducció de la «Highs Jenny» a Cardona a través de l’anglès Bernard

Young o l’arribada a Barcelona dels dos maquinistes anglesos ensinistrats en la nova

tecnologia d’Arkwright enviats des de la Cort per Floridablanca (Thomson, 2011: 326-

327)180.

“Tenemos además evidencias de que expertos ingleses como John Wadle y Joseph

Caldwell se dirigieron en 1789, el mismo año de la Revolución Francesa, a las

autoridades de la Junta de Comercio catalana, para convertirse en maestros locales de

la construcción de nuevas máquinas de cardar e hilar el algodón.” (Nieto-Galan,

2001)181.

� L’espionatge industrial.

Els anomenats «pensionistes» espanyols i catalans eren persones encarregades de visitar

països estrangers a la recerca i captura d’innovacions tecnològiques en funcionament a

la resta d’Europa. Per exemple, l’encàrrec de la Junta de Comerç de Barcelona a Carles

Ardit per tal que “viatgés per diversos països europeus i desenvolupés una tasca de

veritable espionatge industrial, que va culminar amb la publicació, el 1819, del llibre

[“Tratado teórico-práctico de la fabricación de pintados e indianas”], que és el primer

tractat sobre el sistema tècnic de fabricació de les indianes fet a Espanya.” (Sánchez,

2011: 23)182.

180 Thomson, James K. J. (2011). “Consideracions sobre la indústria cotonera i la seva evolució a Barcelona, 1730-1840”. A: Sánchez, Àlex (coord.). La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història de Barcelona. Barcelona Quaderns d’Història, nº 17, Desembre de 2011). 181 [Íbid.]. 182 Sánchez, Àlex (2011). “Barcelona i la indústria de les indianes. Una presentació”. A: Sánchez, Àlex (coord.). La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.



“En 1788, por ejemplo, el ingeniero español Agustín de Betancourt viajó a Londres y a

Birmingham como espía para intentar observar y reproducir la máquina de doble

efecto que unos años antes había patentado Watt. A pesar de las dificultades,

Betancourt reprodujo los planos de Watt, e hizo públicos los resultados de su misión en

París en dos instituciones de gran prestigio científico técnico: «L’ecole des Ponts et

Chaussées» (la versión francesa de la Escuela de Ingenieros de Caminos) y

«l’Académie des Sciences» (uno de los grandes templos de la ciencia europea de la

época). Se conoce su trabajo titulado «Mémoire sur la force expansive de la vapeur de

l’eau» (Memoria sobre la fuerza expansiva del vapor de agua).” (Nieto-Galan,

2001)183.

� La imitació.

Catalunya va ser un excel.lent imitador de les innovacions tecnològiques que es

produïen a la resta de països industrialitzats més avançats. A diferència d’una còpia, una

imitació és una millora de l’original. Dos clars exemples d’aquesta capacitat van ser:

1) La «berguedana»184, consistent en la millora que va realitzar Ramon Farguell i

Montorcí de la màquina «Highs Jenny» a Berga, arribant fins i tot a superar-la en

capacitat productiva.

2) La «notícia de una nueva bomba de fuego», en referència a la publicació del folletó

d’en Francesc Santponç185 relatiu a la construcció d’una màquina de vapor a

Barcelona seguint els croquis que li va enviar Agustín de Betancourt186.

� La còpia.

Per exemple, la còpia que va realitzar de la màquina «Highs Jenny» un fuster de Berga.

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història de Barcelona. Barcelona Quaderns d’Història, nº 17, Desembre de 2011). 183 [Íbid.]. 184 Ferrer i Alòs, Llorenç. Bergadanas, continuas y mules. Tres geografìas de la hilatura del algodón en Cataluña (1790-1830). Barcelona: Universitat de Barcelona. 185 [Íbid.]. 186 Bogoliúbov, Alekséi (1973). Un héroe español del progreso: Agustín de Betancourt. Madrid: Seminarios y Ediciones, SA (hora h. Ensayos y Documentos). [Versión directa del ruso al castellano].



Imatge 8 – “�oticia de una nueva bomba de fuego”, folletó publicat per en Francesc Santponç.

Font de les dades: Google.

2.8.- LA CAPACITAT I$VE$TIVA

La capacitat inventiva que es va donar «ex ante», «in itinere» i «ex post» de l’època de

finals del segle XVIII a Anglaterra no té comparativa que la iguali arreu del món.

“El canvi tècnic va estar motivat per la particular estructura de preus relatius dels

factors de producció que es va configurar en aquest país, ja que només a les illes britàniques

La tecnologia va arribar a Catalunya a través de les transferències de la fugida de talents anglesos, de l’espionatge industrial i de les imitacions i còpies no autoritzades de les màquines innovadores.



es donaven les condicions que feien beneficioses les innovacions que substituïen treball (el

factor de producció car) per màquines que feien servir carbó mineral (el factor de producció

barat). Com a resultat, les noves tecnologies van generar un canvi en la proporció d'ús dels

factors, atès que permetien reduir la utilització de mà d'obra i augmentar la utilització dels

inputs amb un preu relatiu més reduït: el capital i l'energia fòssil.

[...]Aquesta argumentació que hem formulat, i que està basada en la demanda de

tecnologia, s'ha de completar des del punt de vista de l'oferta de tecnologia. Sense inventors

capaços de desenvolupar les innovacions característiques de la Revolució Industrial, aquesta

no hauria estat possible. Això vincula la Revolució Industrial amb la Revolució Científica

dels segles anteriors (principalment durant el segle XVII), que va significar avenços

importants en el coneixement de les lleis naturals i de la física, i en altres camps que van des

de la biologia i la química fins a l'astronomia o la filosofia. La connexió entre aquestes dues

revolucions ha estat considerada per Mokyr (2009) una "Il·lustració industrial" (Industrial

Enlightenment), és a dir, l'etapa en què es produeix l'aplicació dels avenços científics a

l'estudi i el desenvolupament de millores tecnològiques.

Tanmateix, si els descobriments que es van dur a terme durant la Revolució Científica

es van generar arreu d'Europa, la denominada Il·lustració industrial, és a dir, l'aplicació

pràctica d'aquests descobriments fins a aconseguir innovacions tecnològiques, va ser un

fenomen fonamentalment britànic. La voluntat de conèixer les lleis de la natura a través de

l'experimentació, la creació d'institucions com ara les societats científiques que afavorien el

contacte més estret i el bescanvi d'informació entre inventors i industrials, o l'augment de

l'alfabetització i la capacitat de comptar o de fer senzilles operacions aritmètiques –fruit

també dels salaris reals més elevats que permetien invertir en l'educació d'uns fills que

arribaven en menys nombre a causa del retard en l'edat de casament– són algunes de les

transformacions que van crear les condicions favorables a la societat britànica, i que també

esdevingueren condicions necessàries per a la generació de les macroinvencions que

donarien lloc al canvi tècnic i a la Revolució Industrial.” (Martínez Galarraga, 2012b: 10-

14)187.

“Hi hagué o no hi hagué, doncs, Il.lustració a Catalunya? I en cas afirmatiu, quines

característiques va tenir?

187 [Íbid.].



La contesta exigeix concrecions: d’antuvi, el moviment il.lustrat català té un caràcter

específic i propi car durant el segle XVIII la nació, en recuperar-se de l’ensulsiada de la

guerra de la Successió, intenta iniciar una arrencada que tant l’apropi a Europa com

l’allunyi del centralisme que l’ofega. Es tracta d’una actitud decidida de redreçament

canalitzada cap al desenvolupament sinó merament polític —que no podia ser—, sí econòmic

i social. Emmarcat en aquest context, cal considerar la Il.lustració al Principat com un

moviment racionalista i, ensems, utilitarista, desenvolupat per la burgesia en la lluita per

l’assoliment de la condició de classe dominant i, per tant, de la consecució del poder que la

conquesta d’aquesta fita representa. D’altra banda, Catalunya és l’únic lloc de l’Estat

espanyol on s’inicia un canvi del mode de producció que té els seus origens en l’existència

real d’un capital mercantil —inherent a una activitat comercial— que mena a l’aparició

d’una indústria que, a poc a poc, aprèn a produir per un mercat i no pas per a la subsistència

solament.” (Riera i Tuèbols, 1985: 172)188.

“Per finir, voldríem remarcar com resulta de curiós constatar el fet que un moviment

—l’il.lustrat—, que es contraposa a l’obscurantisme i a l’escolasticisme —preconitzador,

aquest, de l’autoritat indiscutible del coneixement que transmet —té a casa nostra

conreadors eclesiàstics quan a altres indrets presenta sovint un caràcter ateu o quasi. Hom

pot adduir que es tracta d’un rebuig de l’església tradicional; d’un desig de retorn a l’antiga

esglèsia; d’un estat d’opinió contrària a algun ordres com ara el dels jesuïtes; d’un corrent

jansenista en fi, que es fa palès, malgrat limitacions quantitatives, de nombre, a través dels

personatges que ocupaven càrrecs importants en l’església d’aleshores. Així, el bisbe de

Barcelona J. Climent, Francesc de Veyan, bisbe de Vic, i R. Lasala, agustinià, entre d’altres.”

(Riera i Tuèbols, 1985: 102-103)189.

Tanmateix com l’ètica puritana va afavorir les innovacions utilitàristes de la tecnologia

a Anglaterra, l’il.lustració catalana va intentar contraposar-se a l’hegemònia catòlica imperant

de l’època a la península Ibèrica.

188 [Íbid.]. 189 [Íbid.].

L’il.lustració catalana va estar a favor de l’utilitarisme tecnològic anglès per tal potenciar al desenvolupament econòmic a Catalunya.



Per tant, a Catalunya i a Espanya a diferència d’Anglaterra, no van gaudir d’un contínua

capacitat incentiva com la Il.lustració Industrial. No obstant, cal fer esment dels següents

aïllats «macroinventors»:

• Blasco de Garay.

“En 1543, un oficial de Marina llamado Blasco de Garay ofreció exhibir delante del

emperador Carlos V, una máquina por medio de la cual sería impelido un barco sin la

ayuda de velas, ni de remos [245 anys abans que John Fitch fracassés en el primer

intent de propulsar una embarcació de forma mecànica]190. La propuesta al principio

pareció ridícula, más el ingeniero estaba tan convencido de que la fuerza de la

máquina había de producir el efecto anunciado, que hizo nuevas representaciones al

gobierno suplicando á su Magestad, se dignase ordenar la ejecución del proyecto, y

en consecuencia nombró el Emperador una comisión para que procediese á

Barcelona, presenciase el esperimento, y diese cuenta del resultado. Seguro ahora el

ingeniero Garay de hacer la prueba de su artificio, preparó un barco mercante

llamado la Trinidad, del porte de 200 barriles (asi dice el documento); y llegados los

comisionados se hizo el esperimento en 17 de Junio, 1543. Luego que hicieron la

señal se puso el barco en movimiento, caminando hacia adelante, volviendo ya á un

lado ya á otro según la voluntad del timonero, y volviendo al punto de donde partió,

sin velas, son remos, y sin ningun mecanismo visible eccepto una inmensa caldera de

agua hirviendo, y una complicada combinacion de ruedas por dentro, y palas girantes

por defuera.

[…]; pero el jefe de la comisión, Ravago, que era el tesorero mayor del reino, por

efecto de ignorancia, ó de alguna otra causa oculta de la que amenudo suelen rejir la

conducta de los ministros de estado, se mostró poco favorable al inventor y á su

máquina. Después de confesar el buen éxito del esperimento, y aprobar la

ingeniosidad de Garay, se esforzó á persuadir al soberano que la tal invencion era de

poca ó ninguna utilidad; que lo complicado del artificio habia de requerir constantes

reparos, los que ocasionarian un gasto inmenso; que el barco no caminaba mas de

una legua por hora y mucho menos cuando estuviera cargado; y sobre todo que la

190

“La navegación a vapor”. A: Crónica de la Técnica. Madrid: Plaza & Janes Editores, SA. (Edición especial para Diario 16, pàg. 216) [Traducció al castellà de l’edició alemanya: Felix R. Paturi].



caldera, no siendo posible resistir la fuerza del vapor por largo tiempo, rebentaria

frecuentemente, causando desgracias muy lastimosas. […]” (1834: 87-88)191.

• Jerónimo de Ayanz y Beaumont.

Va destacar com a militar, pintor, cosmograf, músic i inventor. Va ser el precursor de

l’ús i disseny de màquines de vapor, va millorar l’instrumentació científica, va

desenvolupar molins de vent i nous tipus de forns per a operacions metal.lurgiques,

industrials, militars i inclús domèstiques. Va inventar una campana per a bugejar e

inclús va arribar a dissenyar un submarí. Però la seva obra més destacada va ser haver

inventat la màquina de vapor, ja que va registrar en 1606 la primera patent d’una

màquina de vapor moderna (163 anys abans de la patent de Watt i Roebuck envers «un

nuevo método para reducir el consumo de vapor y combustible en las máquinas de

fuego»)192.

L’any 1587 va ser nomenat Administrador General de Mines del Regne. Les mines de

l’època tenien dos problemes seriosos: la contaminació de l’aire al seu interior i

l’acumulació d’aigua a les galeries. Ayanz va fer servir la força del vapor per a

propulsar l’aigua acumulada a les mines per una tuberia, treïnt-la a l’exterior en un

flux contínu (118 anys abans de la invenció per part de Thomas Newcomen i John

Cawley de la màquina de vapor atmosfèrica per a la mateixa finalitat)193. En termes

científics va aplicar el primer principi de la termodinàmica —definit dos segles

després— a un sistema obert (García Tapia, 2001)194.

191 (1834). El Instructor, ó Repertorio de Historia, Bellas Letras y Artes. Tomo I [en ínia]. Londres: En Casa de Ackermann y Compª. (Google Books) <http://books.google.cat/books?id=-fgaAAAAYAAJ&pg=PA87&hl=ca#v=onepage&q&f=false> [consultat el 23 de gener de 2013]. 192 “Watt, una vida dedicada a la fuerza de vapor”. A: Crónica de la Técnica. Madrid: Plaza & Janes Editores, SA. (Edición especial para Diario 16, pàg. 216). 193 “La máquina de vapor alcanza su madurez” i “La máquina de vapor es más fiable”. A: Crónica de la Técnica. Madrid: Plaza & Janes Editores, SA. (Edición especial para Diario 16, pp. 182 i 215, respectivament). 194 García Tapia, Nicolás (2001). Un inventor navarro: Jerónimo de Ayanz y Beaumont (1553-1613). Pamplona: Gobierno de Navarra (Obra citada a Wikipedia. Jerónimo de Ayanz y Beaumont. <http://es.wikipedia.org/wiki/Jerónimo_de_Ayanz_y_Beaumont> [Consultat el 23 de gener de 2013].)

Blasco de Garay es va avançar 245 anys a John Fitch en la construcció del primer vaixell propulsat amb vapor.



• Francesc Santponç.

“Por tradición familiar cursó estudios de medicina en la Universidad de Cervera, que

había de completar posteriormente en Barcelona, Montpellier, Toulouse y París.

Aunque aparentemente éste parezca un arduo camino para aprender medicina, era

bastante normal en muchos médicos catalanes de aquella época. La Universidad de

Cervera había sido creada por Felipe V, después de que las demás universidades o

«estudis generals» fueran suprimidas como castigo por la participación de Catalunya

en la Guerra de Sucesión a favor del archiduqye Carlos y contra los borbones. Y

aunque Cervera formaba parte de los planes de reforma y modernización de la

universidad que la nueva dinastía había planeado, nunca llegó a tener muy buena

fama.

-o era fácil introducir la ciencia moderna en universidades donde el escolasticismo

medieval todavía tenía mucha fuerza, […]. Los colegios de cirugía o las academias de

medicina permitían una formación más flexible e interdisciplinaria, donde cabían más

fácilmente las nuevas teorías de la física de Isaac -ewton o de la química de Antoine-

Laurent Lavoisier, al servicio de las artes de curar, junto con un especial interés por

los aires y las aguas como fuentes de enfermedad o salud colectiva. -o era, pues,

extraño que, en ese contexto intelectual, muchos estudiantes o futuros médicos se

interesaban por problemas tan diversos como la composición del aire, la naturaleza

de la electricidad o la explicación de la combustión de los cuerpos.

Santponç empezó a manifestar un especial interés por la mecánica aplicada, un saber

también alejado de lo que podría esperarse de un médico tradicional. Ya en 1784, en

colaboración con otro médico inventor, Francesc Salvà (1751-1828), y con el

carpintero Pere Gamell, Santponç había inventado una máquina para agramar el

cáñamo y el lino, una operación que permitía separar las fibras textiles de la parte

leñosa de la planta. […].” (Nieto-Galan, 2001)195.

“Aquell mateix any [1804], un fabricant empresari d’indianes i filats, Jacint Ramon,

que coneixia l’existència de les màquines de vapor que estaven funcionant a les

195 [Íbid.].

Jerónimo de Ayanz y Beaumont es va avançar 163 anys a Watt en la primera patent d’una màquina de vapor.



filatures d’Anglaterra, va voler construir-ne una amb artesans a la seva fàbrica del

carrer de Sant Pau de Barcelona. -o se’n va sortir per les dificultats tècniques que

comportava i va encarregar-li a Santponç que en dirigís la construcció.

Entre 1804 i 1806, Santponç va construir dues màquines de vapor amb la

col.laboració d’artesans. La primera va ser una màquina de vapor atmosfèrica, tipus

Watt, és a dir, amb condensador separat. Tot i així no va aconseguir complir les

expectatives de Jacint Ramon i, llavors, va experimentar amb un model o «màquina

petita», que l’any 1805 ja estava enllestida, i era de doble efecte; Santponç va

introduir-hi una millora original en el mecanisme del registre (el mecanisme per

conduir el vapor de manera que impulsi l’èmbol en sentit contrari, un cop l’ha

impulsat en un sentit determinat), necessari en tota màquina de doble efecte. La

segona màquina, la «màquina gran», va ser el resultat d’adaptar a la primera

màquina els nous mecanismes experimentats a la màquina petita, la qual cosa la

convertia en una màquina de doble efecte. Ambdues màquines van ser les primeres

màquines de vapor construïdes de manera autòctona a Barcelona i la màquina gran

va ser probablement la primera de doble efecte feta a Espanya.

[…] El ministre [Cayetano Soler] va felicitar Santponç i el va animar a escriure una

memòria de la màquina i a convèncer de la seva utilitat els fabricants. Santponç va

aprofitar l’avinentesa per demanar a l’intendent la creació d’una escola de mecànica

i el nomenament de professor per a ell. […]

Santponç va presentar un pla d’estudis que va ser acceptat i, el 26 de març de 1806,

va ser nomenat pel rei, a consultes de la Junta General de Comercio y Moneda,

catedràtic de mecànica amb un sou de 8.000 rals de billó l’any [un sou 2,59 vegades

major que el sou familiar que s’ha vist al capítol “2.5.- La capacitat de consumir”], i es

va aprovar l’establiment de la Càtedra d’Estàtica i Hidrostàtica —o Escola de

Mecànica—, que va començar a funcionar l’any 1808.” (Barca-Salom, Bernat, Pont i

Estradera i Puig-Pla, 2009: 117-119)196.

196 [Íbid.].

Francesc Santponç va construir la primera màquina de vapor de doble efecte a Espanya, 37 anys després de la patent de Watt.



Cal tenir present que aquesta aventura empresarial va fracassar. L’invasió napoleònica

l’any 1808 va interrompre tot el treball i, a posteriori, la manca de carbó a un preu assequible

va desestimar la difusió d’aquesta tecnologia entre els empresaris de la ciutat de Barcelona.

No obstant, cal destacar l’esperit innovador, arriscat i aventurer de l’empresari Jacint Ramon.

Tanmateix com, el binomi científic-empresari: WATT-BOULTON a Anglaterra i

SANTPONÇ-RAMON a Catalunya, malgrat assolir resultats molt diferents.

Malgrat la creativitat i les innovacions de tots aquests inventors la màquina de vapor no

es va globalitzar fins a la Revolució Industrial d’Anglaterra. La qüestió és: per què?

Probablement, perquè la societat espanyola i catalana d’aquella època no tenia incentius

econòmico-socio-culturals per a desenvolupar aquestes invencions.

2.9.- LA JU$TA DE COMERÇ

“La Junta de Comerç representa un intent de la nova burgesia preocupada per la

introducció tant de noves tècniques i innovacions com d’un ensenyament tècnic adient que

comportessin, en coexistir, un augment de la producció que li exigien els nous mercats: tant

l’intern com l’extern.

Responent, doncs, a unes fites burgeses, la Junta de Comerç és inicialment —en una

primera etapa— l’obra d’una burgesia comercial que malda per transformar-se en industrial

i coexisteix, alhora, i encara, amb el mode de producció gremial.” (Riera i Tuèbols, 1985:

174)197.

“Conscient del moment que li havia tocat viure, aquesta burgesia comprengué que calia

rebre i estendre l’allau de coneixements tècnics que es generaven llavors a Europa i fomentar

els invents, si això era possible, o, en tot cas, les innovacions de nous procediments i

tècniques incorporades a través dels coneixements adquirits. Ho aconseguí de dues maneres:

fundant escoles tècniques —que inevitablement generaren cognició científica alhora—, i

enviant pensionistes a l’estranger per aprendre les noves tecnologies que després serien

aplicades a casa nostra i que, igual que succeí amb les escoles, representà no sols la presa de

197 [Íbid.].



contacte amb el desenvolupament tècnic europeu, sinó també amb la ciència, que d’aquesta

forma entra, també, via Principat, a l’Estat espanyol.” (Riera i Tuèbols, 1985: 80)198.

La Junta de Comerç va jugar un paper fonamental en la transmissió del coneixement

científico-racional a la població catalana. Des de la formació professional a través de la

creació de les escoles de nàutica, de disseny i arquitectura, d’agricultura i botànica, de

química, de mecànica, de comerç, de física experimental, de matemàtiques, aritmètica i

geometria pràctica, d’economia política, de constitució i dret mercantil, de taquigrafia i

d’idiomes moderns; fins a les classes de sordmuts. En definitiva, una institució integral

educativa en tota regla.

A més, la Junta de Comerç va afavorir la transferència tecnològica a través de la

subvenció d’un espionatge indutrial dels anomenats «pensionistes»; el control, la supervisió,

la validació i l’informació de noves invencions per un jurat tècnic; la divulgació i propagació

d’innovacions tècniques des del 1815 fins al 1821 a través de la revista “Memorias de

Agricultura y Artes”; i, la col.laboració en el restabliment de la Universitat de Barcelona i la

creació de l’Escola Industrial de Barcelona.

Finalment, cal destacar la col.laboració de la Junta de Comerç amb una altra institució

educativa moderna: la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A la conferència

inaugural d’aquesta institució l’any 1764 es dissertava sobre el “típic discurs del pensar de la

Il.lustració en el qual s’apleguen el delit de pragmatisme, el reflex d’una burgesia que cerca

l’avenç tecnològic i l’afany, també, de saber, d’escorcollar la naturalesa.” (Riera i Tuèbols,

1985: 84)199.

198 [Íbid.]. 199 [Íbid.].

El desig, per part de la Il.lustració catalana, d’apropar-se a Europa va ser l’incentiu d’estar pendent de les últimes innovacions tecnològiques dels països europeus més avançats per a transferir-les cap a Catalunya.



2.10.- CORRELACIÓ E$TRE TEC$OLOGIA I ECO$OMIA

“La influencia de los procesos de invención e innovación en el carácter e intensidad del crecimiento económico es algo evidente que hoy nadie discute.” (Sáiz González, 1999: 27)200.

“Para establecer su tesis sobre la influencia de la demanda en la actividad inventiva, Schmookler utilizó como indicador las series de patentes en diferentes industrias estadounidenses, demostrando que éstas seguían a las cifras de producción en esos mismos sectores con cierto retardo temporal.” (Schmookler, 1972)201.

“Sin embargo, aunque los registros de patentes tienen continuidad histórica y son muy complejos, plantean importantes problemas. Se puede inventar sin registrar ni proteger la nueva información. Se puede innovar incorporando los inventos no patentados o simplemente importando tecnología exterior. De la misma manera, existen innovaciones basadas en cambios organizativos y de conocimiento que, por su naturaleza, no pueden registrarse. -i siquiera todo lo que se patenta acaba convirtièndose en una innovación tecnológica, puesto que la mayor parte de los inventos protegidos nunca es explotada económicamente.” (Sáiz González, 1999: 28)202.

En aquesta línia argumental, a continuació, es mostra els resultats d’una funció d’autocorrelació simple entre l’Índex de Producció Industrial (IPI) i les Patents Sol.licitades pels residents (PatSol) a Catalunya en el període 1826-1900.

D’una banda, la manca de dades contínues del PIB ha fet adoptar l’IPI com a indicador de l’economia. D’altra banda, el fet que Catalunya assolís una tecnologia al segle XVIII mitjançant les transferències tecnològiques impedeix buscar dades de registres de patents, ja que la tecnologia es va incorporar a la indústria a través de la fugida de talents anglesos, l’espionatge industrial i l’imitació o la còpia de màquines creades i desenvolupades en altres països.

Els resultats detallats s’han desenvolupat mitjançant el programa estadístic-economètric Minitab i es mostren a l’Annex d’aquest treball. El resum dels paràmetres més importants de l’autocorrelació es mostren mitjançant el següent full de cálcul.

Com es pot comprovar la R-Sq té una pendent positiva, passa d’un valor de 0,858 sense rètard (i=0) a un valor de 0,999 amb un rètard de 30 posicions (i=30). Per tant, es tracta d’un ajust d’autocorrelació fort, ja que el valor tendeix cap a l’unitat. Totes les estimacions de les variables retardades (t-i) dónen un p-valor global de zero i a les taules s’han indicat amb un punt vermell els p-valors superiors a 0,05 (nivell de significació del 5% o un nivell de confiança del 95%). 200 Sáiz González, J. Patricio (1999). Invención, patentes e innovación en la España contemporánea. Madrid: Oficina Española de Patentes y Marcas. 201 Obra citada a Sáiz González (1999: 28). Schmookler, J. (1972). Patents, Invention and Economic Change. Cambridge: Harvard University Press (Parte II,a). 202 [Íbid.].



4003002001000

60

50

40

30

20

10

0

PatSol

IPI

Scatterplot of IPI vs PatSol

Gràfica 24 – Scatterplot of Índex de Producció Industrial versus Patents Sol.licitades pel residents de Catalunya, 1826-1900. Font de les dades: Elaboració pròpia.



1,00,50,0-0,5-1,0

99

90

50

10

1

Residual

Percent

5040302010

1,0

0,5

0,0

-0,5

-1,0

Fitted Value

Residual

1,000,750,500,250,00-0,25-0,50-0,75

20

15

10

5

0

Residual

Frequency

757065605550454035302520151051

1,0

0,5

0,0

-0,5

-1,0

Observation Order

Residual

Normal Probability Plot Versus Fits

Histogram Versus Order

Residual Plots for IPI

Gràfica 25 – Residual Plots per a l’Índex de Producció Industrial de Catalunya, 1826-1900. Font de les dades: Elaboració pròpia.



p-global=0 R-Sq F Durbin-Watson

t 0,858 440,97 0,281185 t-1 0,862 221,71 0,195118 t-2 0,867 150,09 0,174978 t-3 0,868 110,36 0,173916 t-4 0,872 88,42 0,177801 t-5 0,873 72,26 0,157047 t-6 0,875 60,97 0,180014 t-7 0,88 54,01 0,135544 t-8 0,881 46,79 0,163338 t-9 0,886 42,85 0,240904 t-10 0,894 40,77 0,221693 t-11 0,9 38,29 0,214351 t-12 0,906 36,35 0,165292 t-13 0,908 33,2 0,135436 t-14 0,91 30,18 0,144182 t-15 0,911 27,51 0,18786 t-16 0,918 26,89 0,308221 t-17 0,924 26,47 0,318556 t-18 0,929 25,32 0,316775 t-19 0,934 24,61 0,409468 t-20 0,949 29,41 0,756246 t-21 0,966 39,81 0,798914 t-22 0,976 52,14 0,786278 t-23 0,985 74,57 0,937214 t-24 0,993 135,86 1,38739 t-25 0,997 304,84 1,12902 t-26 0,998 416,54 1,28116 t-27 0,999 577,74 1,31435 t-28 0,999 601,93 1,51917 t-29 0,999 571,82 1,37906 t-30 0,999 498,14 1,1691

Gràfica 26 – Correlació entre l’Índex de Producció Industrial i les Patents Sol.licitades a Catalunya, 1826-1900 (valors dels paràmetres R-Sq, F i Durbin-Watson).


F

R-Sq

Durbin-Watson

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

0

100

200

300

400

500

600

700

tt-1

t-2

t-3

t-4

t-5

t-6

t-7

t-8

t-9

t-10

t-11

t-12

t-13

t-14

t-15

t-16

t-17

t-18

t-19

t-20

t-21

t-22

t-23

t-24

t-25

t-26

t-27

t-28

t-29

t-30

Val

ors de R-S

q i

Durb

in-W

atso

n

valo

r de F

Correlació entre l'Índex de Producció Industrial i les Patents Sol.licitades a Catalunya, 1826-1900

(valors dels parametres R-Sq, F i Durbin-Watson)



Taula 11 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI i PatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 1 de 3). Font de les dades: Elaboració pròpia.



2.11.- ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ

En termes absoluts, Anglaterra gaudia d’un avantatge competitiu amb Catalunya en la

indústria cotonera, però en termes relatius, Catalunya era igual o més competitiva que

Anglaterra, ja que gaudia d’un avantatge comparatiu amb Anglaterra en alguns components

dels costos de producció de les peces de cotó.

A continuació, es desglossen els costos de producció estimats del preu a peu de fàbrica

d’una peça de teixit de cotó cru de 8,5 lliures de pes i de 18 a 20 fils per quart de polzada a

Catalunya i a Anglaterra el 1856 (en rals de billó) (Pascual, 1990: 99)203.

203 [Íbid.].

Entre els anys 1826 i 1900 hi ha una autocorrelació positiva entre la demanda d’activitat inventiva i la producció industrial a Catalunya.



Gràfica 27 – Comparativa absoluta estimada de la distribució dels costos de producció de la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856 (en rals de billó).

Font de les dades: Elaboració pròpia a partir del quadre 2.4 d’en Pascual (1990: 99).

Com es pot observar de la taula i la gràfica anteriors, en termes absoluts, Anglaterra era

quasi la meïtat de competitiva en preu que Catalunya (0,53 � 46,86 89,01⁄ �. Mentre que

Anglaterra tenia un costos de producció de 46,86 u.m. (unitats monetàries) a Catalunya eren

de 89,01 u.m. No hi ha cap component dels costos de producció en que Catalunya sigui més

competitiva que Anglaterra.

0

5

10

15

20

25

30

1 2 3 4 5 6 7 8

Comparativa absoluta estimada de la distribució dels costos de producció de la indústria cotonera entre

Catalunya i Anglaterra a l'any 1856

Catalunya Anglaterra



Gràfica 28 – Comparativa relativa estimada de la distribució dels costos de producció de la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856.

Font de les dades: Elaboració pròpia a partir del quadre 2.4 d’en Pascual (1990: 99).

Com es pot observar de la taula i la gràfica anteriors, en termes relatius, Catalunya era

més competitiva en els costos de producció de matèries primeres, matèries auxiliars i

amortització de capital fix. Per contra, en termes relatius, Anglaterra era més competitiva en

els costos de producció de combustible, mà d’obra, manteniment de màquinaria i

instal.lacions, despeses diverses i remuneració del capital total emprat.

Si es realitza una anàlisi DAFO dels resultats anteriors s’observa que:

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

1 2 3 4 5 6 7 8

Comparativa relativa estimada de la distribució dels costos de producció de la indústria cotonera entre

Catalunya i Anglaterra a l'any 1856

Catalunya Anglaterra



• Oportunitat:

Malgrat els diferents nivells d’industrialització és sorprenent observar com Catalunya

disposava d’un repartiment de costos de producció en la indústria cotonera molt similar a

Anglaterra.

Gràfica 29 – Distribució dels costos de producció del cotó a Anglaterra, 1856. Font de les dades: Elaboració pròpia a partir del quadre 2.4 d’en Pascual (1990: 99).

Gràfica 30 - Distribució dels costos de producció del cotó a Catalunya, 1856. Font de les dades: Elaboració pròpia a partir del quadre 2.4 d’en Pascual (1990: 99).

Primera matèria46%

Mà d'obra27%

Remuneració del capital total emprat

8%

Amortització del capital fix

7%

Matèries auxiliars7%

Combustible3%

Manteniment maquinària i instal.lacions

2%

Despeses diverses0%

Distribució dels costos de producció del cotó a Anglaterra a l'any 1856

Primera matèria; 32% Mà d'obra; 31%

Remuneració del capital total emprat;

12%

Combustible; 9%Amortització del capital fix; 6%

Matèries auxiliars; 5%

Manteniment maquinària i

instal.lacions; 4%

Despeses diverses; 1%

Estimació de la distribució dels costos de producció de la indústria cotonera a Catalunya a l'any 1856



• Fortalesa:

Resulta sorprenent que Catalunya sigui més competitiva, en termes relatius, en

l’adquisició de cotó en floca que Anglaterra. Els Estats Confederats d’Amèrica (1861-1865)

van esdevenir una potència mundial en la producció de cotó en floca arran del

desenvolupament a l’any 1792 204 de la màquina desmotadera de cotó de Whitney (Basalla,

1990: 48-52)205, de la mà d’obra gratis provinent de l’explotació dels esclaus africans i de les

«macroplantacions» dels terratinents del sud de Nord-amèrica. Malgrat la Guerra

d’Independència dels Estats Units (1775-1783), la Gran Bretanya va mantenir bones relacions

comercials amb tots els països anglosaxons i les seves ex colònies. Tanmateix, arran del

Tractat d’Utrech (1713) la Gran Bretanya va gaudir de l’hegemònia marítima atlàntica i del

monopoli del comerç dels productes ultramarins, en perjudici de l’hegemònia espanyola. Cal

tenir present que, la corona de Castellà va excloure a la Corono d’Aragó del monopoli del

comerç amb Amèrica. Pot ser aquest darrer fet va reforçar el tarannà català i fer evidència a

tots els «stakeholders»206 de Catalunya de l’importància d’una excel.lent gestió en el comerç

exterior.

• Amenaça:

La diferència salarial dels costos de producció envers Catalunya i Anglaterra esdevé per

les innovacions tecnológiques, ja que «el cambio tecnológico ha sido uno de los principales

factores determinantes de la renta» (Mokyr, 1993: 193)207. Malgrat les transferències

tecnològiques va existir un rètard tecnològic envers Anglaterra i la resta d’Europa. Aquest fet 204

“Eli Whitney inventa la desmotadora”. A: Crónica de la Técnica. Madrid: Plaza & Janes Editores, SA. (Edición especial para Diario 16, pàg. 221). 205 [Íbid.]. 206 Robert Freeman (1984), autor de Teoría de los Stakeholders, concep l'empresa com "un conjunt de contractes multilaterals" amb els seus públics d'interès. Els públics d'interès són tots els grups que poden afectar les activitats d'una empresa o són afectats per aquestes activitats. Els públics d'interès primaris serien els grups amb drets directes i legalment establerts en l'empresa. Per exemple, els accionistes i els empleats de l'empresa. Els secundaris serien els grups els drets dels quals, més aviat ètics que legals, es poden veure afectats per l'activitat de l'empresa. Per exemple, els proveïdors, els clients, els creditors, els governs o la societat en general. Òbviament, aquest tipus d'enfocament també es pot aplicar a entitats no lucratives: J. Jiménez Escobar; A. C. Morales Gutiérrez (2005). Dirección de entidades no lucrativas. Madrid: Thomson-Civitas. [Nota al marge citada a Morales Gutiérrez (2011: 18)]. Font de les dades: Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos (2011). “El desafiament de comprendre l’organització empresarial”. A: Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos; Martínez Argüelles, Ma. Jesús i Rimbau Gilabert, Eva. Organització d’empreses. Una anàlisi estructural, cultura i política. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya. 207 [Íbid.].



propicià que la mà d’obra a Catalunya fòs més cara que a Anglaterra. En termes absoluts, els

costos salarials catalans eren dos vegades superiors als anglesos (2,15 � 27,27 12,69⁄ ) i, en

termes relatius, aquest era el tercer component on més diferència hi havia entre Catalunya i

Anglaterra (3,56% � 30,64% ! 27,08%).

La remuneració de capital als accionistes de les empreses catalanes, en termes absoluts,

era quasi tres vegades més elevada (2,82 � 11,04 3,92⁄ ) que per a les empreses angleses.

Aquest fet suposa que, en termes relatius, aquest sigui el segon component on més diferència

hi havia entre Catalunya i Anglaterra (4,04% � 12,40% ! 8,37%).

• Debilitat:

El component de producció on hi havia més diferència entre Catalunya i Anglaterra era

el combustible. En termes absoluts, el combustible català era més de sis vegades superior a

l’anglès (6,67 � 8,14 1,22⁄ ) i, en termes relatius, aquest era el primer component on més

diferència hi havia entre Catalunya i Anglaterra (6,54% � 9,15% ! 2,60%�. La burgesia catalana va ser conscient d’aquest fet i va fer totes les gestions al seu abast

per tal de canviar aquesta ràtio. L’iniciativa per part de la burgesia de Catalunya de dur a

terme la construcció de la xarxa ferroviària al territori català, a semblança de l’anglesa, va ser

per tal de:

� Inicialment, accedir a les suposades mines de carbó mineral què es disposaven a

Sant Joan de les Abadesses i les immediacions de Calaf amb l’objectiu de reduir

el preu del combustible de les indústries catalanes (Pascual, 1990: 117)208.

� Posteriorment, connectar el centre de producció cerealístic de l’Espanya interior

amb Catalunya i el mercat interior espanyol amb el centre de producció textil

català amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi interior amb la península Ibèrica.

208 [Íbid.].

L’objectiu d’assolir un preu del carbó mineral més assequible va ser el primer incentiu català per tal de fomentar la construcció de la xarxa ferroviària a Catalunya.



Imatge 9 – Mapa de Catalunya de la xarxa ferroviària i dels principals jaciments miners, 1860-1935.

Font de les dades: Nadal, Bernaul i Sudrià (2012: II-2-7)209.

Cal tenir en compte que, en aquella època una política expansiva d’inversions en

infraestructures de transport ferroviàries tenia efectes directes, indirectes e induïts en la resta

de sectors productius. La construcció d’una xarxa ferroviària va esdevenir un dels motors del

creixement sostingut del segle XIX, és a dir, el cercle virtuòs que es va conformar entorn de la

Primera Revolució Tecnològica.

La implantació de les «indústries del vapor» va incentivar la recerca d’un preu del carbó

mineral més econòmic, que a la vegada va incentivar la reducció dels costos de transport de

les zones de producció mineres cap a les zones de consum urbanes, que a la vegada va

incentivar la construcció d’una xarxa de transport ferroviària, que a la vegada va incentivar la

demanda de ferro i la indústria siderúrgica i que, en darrer terme, tornava a incentivar la

construcció de més màquines de vapor. 209 Nadal, Jordi; Benaul, Josep M. i Sudrià, Carles (directors) (2012). Atles de la industrialització de Catalunya 1750-2010. Barcelona: Editorial Vicens Vives.



Il·lustració 3 – Diagrama del cercle virtuòs entorn de la Primera Revolució Tecnològica. Font de les dades: Elaboració pròpia.

2.12.- ELS RECURSOS E$ERGÈTICS

Barcelona, tanmateix com Londres, tenia mancança de recursos carborífers minerals. De

la mateixa manera que a Londres, el carbó mineral era car a Barcelona pels costos de

transport. A més, Barcelona tenia l’afegit negatiu dels aranzels.

Màquina de vapor

1.-Recerca d'un preu del carbó mineral més econòmic.

2.-Reducció dels costos de transport.

3.-Construcció d'una xarxa de

transport ferroviària.

4.-Augment de la demanda de ferro i de la indústria

siderúrgica.



Gràfica 31 – Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap a Barcelona, 1851-1935.

Font de les dades: Nadal, Bernaul i Sudrià (2012: II-2-7)210.

Com es pot observar de l’anterior gràfica, d’una banda, mentre que el cost del

combustible a l’embarcament es mantigué més o menys estable al llarg de tota la sèrie —a

excepció dels destacats pics de 1873, 1890 i 1900—, el cost del transport va patir un

increment pronunciat des de l’any 1851 fins a l’any 1856 —va passar de 13,58 u.m. la tona a

31,67 u.m. la tona (un increment del 133% en 6 anys). D’altra banda, els drets d’aranzel es

van anar reduïnt progressivament fins a l’any 1870 que van oscil.lar per sota de 3,30 u.m. la

tona.

Gràfica 32 - Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap a Barcelona, 1851-1935.

Font de les dades: Nadal, Bernaul i Sudrià (2012: II-2-7).

Com es pot observar d’aquesta gràfica, el cost del transport era 1,82 (= 13,43 24,41⁄ )

vegades superior al cost del carbó a l’embarcament i el dret d’aranzel 0,54 (� 7,20 13,43⁄ ).

En resum, el preu del carbó passava d’un cost d’embarcament de 13,43 u.m. la tona a un cost

a Barcelona de 45,04 u.m. la tona. És a dir, més de tres vegades el cost d’origen (3,53 �45,04 13,43⁄ ).

210 [Íbid.].

Cost a l'embarcament; 13,43; 30%

Cost del transport; 24,41; 54%

Dret d'aranzel; 7,20; 16%

Desglossament del preu de l'hulla de Cardiff a Barcelona pagats per La España Industrial, SA,

a l'any 1865 (pessetes constants/T)



Gràfica 33 – Desglossament de la procedència del carbó consumit a Barcelona, 1841-1935.

Font de les dades: Nadal, Maluquer de Motes, Carreras i Sudrià211.

Com es pot observar d’aquesta gràfica, fins a l’any 1916 la majoria del carbó consumit a

Barcelona procedia de l’estranger.

Tanmateix, la mancança de recursos hidràulics a la ciutat de Barcelona era un incentiu

molt poderòs per a l’ús de les màquines de vapor.

“Durante siglos, la energía potencial y cinética del agua se venía aprovechando

gracias a las ruedas o molinos hidráulicos, que, situados en zonas caudalosas de ríos o

arroyos, permitían dotar a estos ingenios de un movimiento circular notable, que podía ser

después convertido en otro movimiento de rotación, para por ejemplo triturar el grano de los

cereales en los molinos, o para mover las primeras máquinas mecánicas de hilado y de

tejido. En realidad, en la misma Catalunya, tal como han estudiado historiadores como Jordi

-adal, las dificultades de obtener carbón mineral a precio asequible como materia prima

para las máquinas de vapor, explica el hecho significativo de que incluso bien entrado el

siglo XIX las ruedas hidráulicas siguieran siendo una fuente de energía muy importante y

ampliamente extendida en las llamadas colonias industriales que se ubicaban en los

márgenes de ríos como el Ter o el Llobregat. Como en muchos otros episodios de la historia,

211 Obra citada a Nadal, Bernaul i Sudrià (2012: II-3-3). Nadal, J.; Maluquer de Motes, J.; Carreras, A. i Sudrià, C. Producció i consum d'energia en el creixement econòmic modern: el cas català. Treball inèdit.

La manca de carbó autòcton, els elevats costos de transport i els drets d’aranzel van ser un frens repressius molt poderosos per a la

competitivitat de les indústries catalanes a Europa.



las tecnologías coexisten y se complementan de maneras muy diversas.” (Nieto-Galan,

2001)212.

Imatge 10 – Mapa de Catalunya de les fàbriques hidràuliques i de vapor, 1857. Font de les dades: Raveux i Sánchez (2010: 81)213.

Com es pot observar de l’imatge, els centres productius de vapor es situen a les zones

litorals (Mataró, Vilassar, Premià de Mar, El Masnou, Badalona, Barcelona i perifèria, Sitges,

Vilanova i la Geltrú i Tarragona), on no hi ha accés a recursos hidràulics; mentre que els

centres productius hidràulics es situen a les conques fluvials (per exemple: Olot al riu El

Fluvià, Manlleu al riu Ter, Castellar del Vallès al riu Ripoll, Sallent al riu Llobregat, Manresa

al riu Cardoner, La Pobla de Claramunt al riu L’anoia i La Riba al riu Francolí). No obstant,

com a tota regla, també, hi ha excepcions. Les ciutats interiors de Sabadell, Manresa,

212 [Íbid.]. 213 Raveux, Olivier i Sánchez, Alex (2010). La adaptación tecnológica como factor de localización industrial. Una revisión de las investigaciones sobre la industria de hilados de algodón en Cataluña (1772-1885). Madrid: IHE – Investigaciones de Historia Económica (Junio, 2010. Pp. 65-94).



Igualada, Capellades, Santa Coloma de Queralt, tot i gaudir d’una riu proper, també, van

desenvolupar una indústria basada en el vapor. Les ciutats de Vic i Reus, tot i ser interiors, no

gaudeixen d’un recurs hidràulic proper i és raonable el seu desenvolupament industrial del

vapor.

2.13.- LES REVOLUCIO$S SOCIALS

“Tanmateix, les crisis de fam [persistiren]: la de 1764-1765 va representar la invasió

de Barcelona per més de 8.000 pobres, gent que fugia del camp, de la misèria, atreta pels

salaris urbans i l’empresa «industrial». Com fa notar amb encert P. Vilar, en la recepció

d’aquesta massa «els organitzadors de la caritat són també els homes que organitzen el

reclutament de treballadors per a les fàbriques d’indianes».

Els «rebomboris del pa» tingueren així mateix els seu origen en les males collites dels

anys 1787 i 1788, generals a tota Europa [...] esdevingueren durant els mesos de febrer i

març de 1789 i el motí esclatà per la pujada del preu del pa originada per l’escassesa de blat

i l’especulació inherent. En haver-se excitat els ànims es cremaren les barraques de venda i

àdhuc s’intentà incendiar la fàbrica del Pastim. [...] La burgesia s’espantà i, doncs,

l’intendent —llavors, el baró de Linde— proposà de comprar blat amb els fons recaptats

entre la noblesa, burgesia benestant i prohoms dels gremis. [...] La Junta benèfica creada , la

presidència de la qual era exercida nogensmenys pel capità general, va aprovar el pla de

l’intendent i els aliments bàsics es van vendre a preu de cost durant un temps: el suficient per

aigualir la normalitat. [...] les presons s’emplenaren i sis persones, entre les quals una dona,

foren penjades.” (Riera i Tuèbols, 1985: 124-125).

La revolta dels luddites, també, va tenir la seva versió catalana. “En 1830 llegó una

primera máquina de vapor para dragar el puerto de Barcelona, y en 1833, un ingenio de 30

caballos de vapor puso en funcionamiento las hiladoras y los telares de la fábrica algodonera

Bonaplata, Rull, Vilaregut y Cía., ubicada en el Raval de Barcelona, y se convirtió en el

simbolo por excelencia de la industrialización catalana. Se trataba de un ambicioso proyecto

de una fábrica textil al vapor para el algodón fundamentalmente, aunque también con

L’abundància de recursos hidràulics a Catalunya, va ser un obstacle per al desenvolupament de la indústria del vapor

a l’interior del territori català.



atención a la lana y el lino, un taller mecánico y una fundición anexa. Según explica el

profesor -adal, esos dos últimos espacios debían imitar el sistema inglés de mecanización,

construir unos 200 telares mecánicos y 40 máquinas de hilar al año, y permitir la entrada a

fabricantes y artesanos interesados en su funcionamiento. En este caso se trataba de una

arriesgada inversión económica que tuvo un dramático final, precisamente por el incendio

luddita de la fábrica en agosto de 1835, pero que había puesto las bases de la utilización de

la nueva energía en el sistema textil catalán [...].” (Nieto-Galan, 2001)214.

La industrialització catalana, ja que no es pot parlar de Revolució Industrial a

Catalunya, hauria esdevingut en unes pitjors condicions de vida laboral per als assalariats tal i

com ho evidencia l’exposició celebrada al Museu d’Història de Catalunya fins al 25 de

novembre de 2012 (MHC, 2004)215.

“La precarietat de les seves condicions de vida [dels obrers industrials], les llargues

jornades laborals i els exigus salaris actuaren en benefici de la seva radicalització política.”

“Catalunya era el bressol de l’anarquisme ibèric sorgit al segle XIX [...]. D’aquest

clima revolucionari n’eren conscients els mateixos industrials, els quals reaccionaren

oposant-se frontalment a les reivindicacions obreres plantejades pels sindicats, [els

Sometents].”

Tanmateix com l’«out-putting system» d’Anglaterra del segle XVIII, a Catalunya es va

donar una protoindústria a principis del segle XX. “A part de fer-se a les fàbriques, el treball

industrial es fa també als domicilis dels mateixos obrers. És en el sector tèxtil, especialment a

la confecció, on es produeix una alta proporció d’aquest tipus d’activitat. Amb l’objectiu

d’abaratir els costos i eludir la incipient legislació laboral, els empresaris deixen la part de

la producció que exigeix menys energia i maquinària en mans d’obrers i obreres que

treballen a casa seva o en petits tallers. La sobreexplotació de la mà d’obra està garantida a

causa de la subcontractació i del pagament del treball a preu fet.”

Tanmateix com a Londres, a Barcelona es produir la incorporació de la dona i dels nens

al treball industrial. “La industrialització afavorí la contractació de dones i nens per fer els

treballs menys qualificats, amb l’objectiu de reduir els costos laborals. La remuneració del 214 [Íbid.]. 215 MHC (2004). El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Direcció General del Patrimoni Cultural. Arxiu Nacional de Catalunya).



treball femení equivalia a un 50 o un 60% del treball masculí. El treball de les dones i els

nens era, no obstant això, una necessitat per al manteniment de la família, sobretot en

èpoques d’atur. [...] El caràcter exigu dels sous dels obrers i les obreres i l’escassa

escolarització són els causes del fet que els mateixos pares portin els seus fills a treballar

quan compleixen 6 o 8 anys. [...] Tot i la legislació que, des del 1873, prohibeix a l’Estat

espanyol el treball dels menors de 10 anys, l’incompliment de la llei era general i el treball

infantil és un fet a les fàbriques catalanes fins als anys treinta.”

Els immigrants procedents del camp espanyol van fer “les feines més mel pagades i més

dures [de les indústries]. Molts eren analfabets i malvivien als suburbis de les ciutats. Els

immigrants eren vistos per la classe benestant com els causants dels conflictes laborals i de

l’augment de la delinqüència i, fins i tot, com un perill per a la identitat catalana.”

Mentre que en el cas d’Anglaterra es vanaglòria la industriositat dels treballadors

anglesos del segle XIX, aquest fet serà en el cas català la reivindicació sindical de principis

del segle XX. “En el cas d'Anglaterra, que és el més estudiat, a la vigília de la Revolució

Industrial, vers el 1750 els homes assalariats de Londres treballaven aproximadament 2.300

hores anuals (davant les 1.600-1.900 hores anuals als països occidentals en l'actualitat),

equivalents a 287 jornades de vuit hores. Cinquanta anys després, el 1800, les hores

treballades durant l'any havien augmentat prop del 40% fins a 3.300, fet que mostra l'elevada

"industriositat" dels treballadors londinencs (Voth, 2001)216.” “El capitalisme havia

perllongat la jornada laboral amb l’objectiu d’incrementar la producció i treure’n més

beneficis. En aquesta època eren considerades normals jornades de 10 i 12 hores diàries.

Algunes de les reivindicacions principals del moviment obrer havien estat durant molt temps

la reducció de la jornada, la prohibició del treball nocturn i el dret a un dia de descans a la

setmana. La reducció també era proposada pels sindicats com a mesura per combatre l’atur.

La jornada de 8 hores s’aconseguí el 1919 com a conseqüència de la lluita sindical [la vaga

general de 44 dies consecutius inicida per la vaga de la Canadenca], amb l’oposició de la

patronal, que hi veia un perill per als seus guanys. Prèviament —el 1904— s’havia reconegut

el dret al descans dominical.”

“Les condicions de treball a les fàbriques eren, en general, poc saludables. La

ventilació insuficient, les altes temperatures, la humitat i les emanacions provocaven

malalties respiratòries mortals com la tuberculosi. El soroll era intens i constant. Els

accidents a causa de la mancança de mesures de seguretat en l’ús de la maquinària eren 216 Obra citada a Martínez Galarraga (2012a: 24). Voth, H. J. (2001). Time and work in England, 1760-1830. Oxford: Oxford University Press.



freqüents. Els més greus els produïen les corretges que transmetien a les màquines la força

motriu del vapor. El cansament provocat per la llarga duració de la jornada també era un

altre factor que incrementava el risc. Els accidents i les malalties greus deixaven els

treballadors en mans de la beneficiència, ja que no hi havia cap altra mena de previsió

social.”

“El creixement urbanístic ocasionat per l’arribada de mà d’obra atreta pel

desenvolupament econòmic era insuficient amb relació a l’alta densitat de població. Els

treballadors de les fàbriques ocupaven el barri antic de Barcelona —abandonat per la

burgesia, que s’havia traslladat a l’Eixample— o els suburbis creats per l’agregació dels

municipis dels voltants. Els carrers on vivien els obrers eren estrets, sense ventilació ni llum

suficients. Els tallers es barrejaven amb els habitatges i s’hi respirava el fum de les fàbriques.

La mortalitat era alta i es produïen epidèmies relacionades amb les precàries condicions de

vida, com el tifus de 1914, la grip de 1918, o malalties endèmiques com la tuberculosi. Els

habitatges obrers generalment eren petits, amb el mobiliari imprescindible i sense aigua

corrent, i hi havia de viure famílies nombroses.”

En conclusió, un panorama desolador des del punt de vista del treballador. “Els baixos

salaris, l’atur, les malalties i accidents, la manca d’habitatges dignes, l’analfabetisme i

l’absència gairebé de mesures de protecció social: tots aquests factors eren causa de pobresa

i marginació entre la població treballadora.” Cal tenir present que durant el segle XIX es

produeix un creixement econòmic sostingut del PIB català, però com s’ha comentat al llarg

d’aquest treball: «un elevat PIB per capita no implica una redistribució equitativa de la

riquesa d’un país».

El creixement econòmic sostingut de Catalunya durant el segle XIX no va suposar una redistribució equitativa de la riquesa del país,

fet que va adobar les llavors per una revolució social obrera a causa de les dures condicions de vida dels assalariats.



2.14.- EL FRACÀS DE LA REVOLUCIÓ I$DUSTRIAL A ESPA$YA

Val més una imatge que mil paraules. Mitjançant la observació dels gràfics següents és

obvi que Espanya va patir una llarga transició fins arribar als nivells inicials de la Revolució

Industrial del Regne Unit.

A la gràfica anterior es pot observar l’evolució dels nivells d’industrialització per capita

del Regne Unit i Espanya entre els anys 1830-1910. Espanya a l’any 1910 (nivell 22 sobre

100) estava per sota dels nivells d’industrialització del Regne Unit a l’any 1830 (nivell 25

sobre 100). És a dir, una transició industrial de més de 80 anys.A la gràfica anterior es pot

observar l’evolució de la composició del consum energètic (recursos tradicionals, recursos

fòssils i d’altres recursos) al Regne Unit i a Espanya entre els anys 1850-1950. Espanya a

l’any 1850 no tenia cap incentiu per a realitzar una Revolució Industrial ja que no tenia cap

escassetat de recursos energètics tradicionals (un 98%).

A l’any 1900, Espanya ja utilitza un 38% de recursos fòssils i un 62% de recursos

tradicionals. A l’any 1950, els recursos fòssils emprats a Espanya ja arriben al 59% però, de

totes formes, molt lluny del registre del Regne Unit a l’any 1850 del 92%. És a dir, una

transició energètica al voltant dels 100 anys.

1830 1860 1880 1900 1910

Regne Unit 25 64 87 100 115

Espanya 8 11 14 19 22

020406080100120

$ivells d'industrialització per capita al món. 1830-1910 (any base 1900 per al Regne Unit)

Gràfica 34 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya dels nivells d’industrializació per capita, 1830-1910.

Font de les dades: Martínez Galarraga (2001a).



Finalment, la llarga transició del feudalisme al capitalisme que va patir Espanya li va

impedir la conformació dejorn d’unes institucions liberals. L’any 1833 es produeix a Espanya

la desaparació de l’Antic Règim, es dona pas a l’Edat Contemporània i la revolució liberal

suprimeix les institucions feudals (145 anys després de la Revolució Gloriosa d’Anglaterra).

L’any 1836 es produeix la desamortització de Mendizábal per la que els béns eclesiastics

passen a mans de la burguesia (300 anys després de la subhasta pública de les terres

britàniques de l’Esglesia Catòlica), eliminant tota esperança de reforma de distribució de la

riquesa nacional. L’any 1847 es crea el Banc d’Espanya (153 anys després de la creació del

Banc d’Anglaterra) És a dir, una transició institucional al voltant del 150 anys.

En conclusió, tenint en compte els nivells d’industrialització d’Espanya entre els anys

1830-1910 no va haver-hi cap Revolució Industrial a Espanya en aquest període, ja que

l’abundància de recursos energétics tradicionals no va incentivar l’aplicació de noves

tecnologies i, tanmateix, no existia el brou de cultiu institucional per a instaurar la

liberalització del nou paradigma econòmic capitalista.

Gràfica 35 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya de la composició del consum energètic, 1850-1950.

Font de les dades: Martínez Galarraga (2010a).

92%

2%

96%

38%

97%

59%

8%

98%

4%

62%

3%

39%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Regne Unit Espanya Regne Unit Espanya Regne Unit Espanya

1850 1900 1950

Composició del consum energètic. 1850-1950

Fòssils Tradicionals Altres

% Fòssils al Regne Unit % Fòssils a Espanya



Malgrat el fracàs de la Revolució Industrial a Espanya, Catalunya era una «illa» dintre de la península Ibèrica

que va saber industrialitzar-se seguint les pautes europees i esdevenir «la fàbrica d’Espanya al segle XIX».



A$$EXOS

C1-T PatSol IPI FITS1 RESt-1 RESt-2 RESt-3 RESt-4 RESt-5 RESt-6 RESt-7 RESt-8 RESt-9 RESt-10 RESt-11 RESt-12 RESt-13 RESt-14 RESt-15 RESt-16 RESt-17 RESt-18 RESt-19 RESt-20 RESt-21 RESt-22 RESt-23 RESt-24 RESt-25 RESt-26 RESt-27 RESt-28 RESt-29 RESt-30

1826 2,00 1,44 8,32

1827 3,00 2,18 8,45 8,32

1828 2,00 2,22 8,32 8,45 8,32

1829 8,00 2,46 9,12 8,32 8,45 8,32

1830 5,00 2,35 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1831 0,00 2,55 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1832 4,00 2,46 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1833 3,00 3,57 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1834 1,00 3,50 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1835 5,00 4,40 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1836 1,00 4,05 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1837 2,00 4,14 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1838 0,00 4,16 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1839 4,00 4,12 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1840 3,00 4,84 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1841 5,00 5,30 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1842 1,00 5,62 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1843 2,00 5,02 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1844 5,00 5,58 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1845 10,00 6,16 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1846 19,00 6,76 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1847 21,00 6,90 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1848 20,00 6,48 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1849 10,00 7,14 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32


170 Jesús Pérez González Estudis d’Economia i Empresa

1850 20,00 8,19 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1851 18,00 8,87 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1852 25,00 9,32 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1853 31,00 9,98 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1854 23,00 10,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1855 39,00 10,49 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1856 36,00 11,82 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32

1857 31,00 12,31 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45

1858 41,00 12,99 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32

1859 34,00 13,04 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12

1860 56,00 14,18 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72

1861 45,00 14,66 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05

1862 51,00 13,73 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58

1863 37,00 13,60 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45

1864 32,00 12,99 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18

1865 32,00 12,91 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72

1866 40,00 12,90 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18

1867 26,00 13,63 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32

1868 19,00 14,37 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05

1869 8,00 14,06 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58

1870 11,00 14,87 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45

1871 14,00 17,00 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72

1872 15,00 18,82 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18

1873 6,00 18,76 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32

1874 11,00 19,43 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72

1875 17,00 19,86 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39

1876 30,00 22,26 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60

1877 37,00 22,85 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87



1878 46,00 23,82 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74

1879 77,00 23,57 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39

1880 104,00 24,79 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74

1881 118,00 26,66 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47

1882 102,00 29,17 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41

1883 111,00 30,48 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22

1884 120,00 32,44 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14

1885 127,00 32,61 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30

1886 139,00 31,50 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89

1887 185,00 31,30 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22

1888 212,00 30,34 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57

1889 185,00 32,79 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62

1890 181,00 33,69 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59

1891 220,00 37,55 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11

1892 211,00 39,69 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91

1893 225,00 43,17 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03

1894 350,00 44,26 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36

1895 361,00 45,58 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36

1896 298,00 45,42 48,17 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43

1897 287,00 45,66 46,69 48,17 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55

1898 262,00 44,80 43,33 46,69 48,17 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60

1899 261,00 47,19 43,19 43,33 46,69 48,17 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12

1900 256,00 47,00 42,52 43,19 43,33 46,69 48,17 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53


172 Jesús Pérez GonzálezEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González

t Regression Analysis: IPI versus PatSol

The regression equation is

IPI = 8,05 + 0,135 PatSol

Predictor Coef SE Coef T P

Constant 8,0461 0,7586 10,61 0,000

PatSol 0,134655 0,006412 21,00 0,000

S = 5,23567 R-Sq = 85,8% R-Sq(adj) = 85,6%

Analysis of Variance

Source DF SS MS F P

Regression 1 12088 12088 440,97 0,000

Residual Error 73 2001 27

Total 74 14089

Unusual Observations

Obs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid

69 350 44,260 55,175 1,886 -10,915 -2,23RX

70 361 45,580 56,656 1,953 -11,076 -2,28RX

71 298 45,420 48,173 1,573 -2,753 -0,55 X

72 287 45,660 46,692 1,509 -1,032 -0,21 X

R denotes an observation with a large standardized residual. X denotes an observation whose X value gives it large leverage.

Durbin-Watson statistic = 0,281185

t-1 Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1


IPI = 5,84 + 0,0962 PatSol + 0,293 RESt-1



74 cases used, 1 cases contain missing values


Constant 5,840 1,967 2,97 0,004

PatSol 0,09624 0,02976 3,23 0,002

RESt-1 0,2931 0,2262 1,30 0,199

S = 5,18353 R-Sq = 86,2% R-Sq(adj) = 85,8%


Source DF SS MS F P

Regression 2 11914,5 5957,3 221,71 0,000

Residual Error 71 1907,7 26,9

Total 73 13822,2

Source DF Seq SS

PatSol 1 11869,4

RESt-1 1 45,1



51 30 22,260 11,756 0,747 10,504 2,05R

69 350 44,260 50,764 3,809 -6,504 -1,85 X

70 361 45,580 56,756 1,942 -11,176 -2,33RX

71 298 45,420 51,126 2,807 -5,706 -1,31 X



t-2 Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; RESt-2




IPI = 6,18 + 0,102 PatSol - 0,084 RESt-1 + 0,350 RESt-2



Constant 6,179 1,948 3,17 0,002

PatSol 0,10163 0,02961 3,43 0,001

RESt-1 -0,0844 0,3299 -0,26 0,799

RESt-2 0,3500 0,2261 1,55 0,126

S = 5,11238 R-Sq = 86,7% R-Sq(adj) = 86,1%


Source DF SS MS F P

Regression 3 11768,7 3922,9 150,09 0,000


Total 72 13572,1

Source DF Seq SS

PatSol 1 11661,3

RESt-1 1 44,8

RESt-2 1 62,6



51 30 22,260 11,690 0,753 10,570 2,09R

52 37 22,850 12,537 0,740 10,313 2,04R

69 350 44,260 51,274 3,777 -7,014 -2,04RX

70 361 45,580 51,631 3,764 -6,051 -1,75 X

71 298 45,420 50,995 2,769 -5,575 -1,30 X

72 287 45,660 51,111 2,844 -5,451 -1,28 X





t-3 Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; RESt-2; RESt-3

The regression equation is IPI = 5,98 + 0,0960 PatSol - 0,026 RESt-1 + 0,210 RESt-2 + 0,125 RESt-3



Constant 5,982 2,044 2,93 0,005

PatSol 0,09600 0,03091 3,11 0,003

RESt-1 -0,0260 0,3456 -0,08 0,940

RESt-2 0,2097 0,3457 0,61 0,546

RESt-3 0,1251 0,2368 0,53 0,599

S = 5,11767 R-Sq = 86,8% R-Sq(adj) = 86,0%


Source DF SS MS F P

Regression 4 11561,6 2890,4 110,36 0,000


Total 71 13316,4

Source DF Seq SS

PatSol 1 11447,1

RESt-1 1 45,4

RESt-2 1 61,8

RESt-3 1 7,3



51 30 22,260 11,698 0,787 10,562 2,09R

52 37 22,850 12,578 0,760 10,272 2,03R

69 350 44,260 50,939 3,800 -6,679 -1,95 X



70 361 45,580 51,801 3,798 -6,221 -1,81 X

71 298 45,420 49,479 3,925 -4,059 -1,24 X

72 287 45,660 51,060 2,848 -5,400 -1,27 X

73 262 44,800 47,105 3,269 -2,305 -0,59 X

R denotes an observation with a large standardized residual.

X denotes an observation whose X value gives it large leverage.


t-4 Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; RESt-2; RESt-3; RESt-4

The regression equation is IPI = 6,46 + 0,103 PatSol - 0,176 RESt-1 + 0,359 RESt-2 - 0,193 RESt-3

+ 0,277 RESt-4



Constant 6,455 2,046 3,16 0,002

PatSol 0,10332 0,03122 3,31 0,002

RESt-1 -0,1756 0,3636 -0,48 0,631

RESt-2 0,3587 0,3655 0,98 0,330

RESt-3 -0,1930 0,3662 -0,53 0,600

RESt-4 0,2766 0,2478 1,12 0,268

S = 5,07515 R-Sq = 87,2% R-Sq(adj) = 86,2%


Source DF SS MS F P

Regression 5 11387,0 2277,4 88,42 0,000


Total 70 13061,2



Source DF Seq SS

PatSol 1 11243,0

RESt-1 1 42,4

RESt-2 1 62,7

RESt-3 1 6,8

RESt-4 1 32,1



51 30 22,260 12,232 0,861 10,028 2,00R

52 37 22,850 12,473 0,788 10,377 2,07R

69 350 44,260 50,654 3,781 -6,394 -1,89 X

70 361 45,580 51,197 3,789 -5,617 -1,66 X

71 298 45,420 49,767 3,910 -4,347 -1,34 X

72 287 45,660 47,924 3,946 -2,264 -0,71 X

73 262 44,800 46,927 3,243 -2,127 -0,54 X

74 261 47,190 48,931 3,498 -1,741 -0,47 X




t-5 Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...


+ 0,138 RESt-4 + 0,116 RESt-5



Constant 6,298 2,110 2,98 0,004

PatSol 0,09848 0,03183 3,09 0,003

RESt-1 -0,1076 0,3763 -0,29 0,776

RESt-2 0,2707 0,3931 0,69 0,494

RESt-3 -0,1113 0,3941 -0,28 0,778

RESt-4 0,1375 0,3802 0,36 0,719



RESt-5 0,1160 0,2561 0,45 0,652

S = 5,07608 R-Sq = 87,3% R-Sq(adj) = 86,1%


Source DF SS MS F P

Regression 6 11171,9 1862,0 72,26 0,000


Total 69 12795,2

Source DF Seq SS

PatSol 1 11026,1

RESt-1 1 44,2

RESt-2 1 58,5

RESt-3 1 7,6

RESt-4 1 30,2

RESt-5 1 5,3



52 37 22,850 12,764 0,862 10,086 2,02R

69 350 44,260 50,597 3,801 -6,337 -1,88 X

70 361 45,580 51,174 3,797 -5,594 -1,66 X

71 298 45,420 49,600 3,914 -4,180 -1,29 X

72 287 45,660 48,075 3,975 -2,415 -0,77 X

73 262 44,800 45,845 4,065 -1,045 -0,34 X

74 261 47,190 48,809 3,502 -1,619 -0,44 X

75 256 47,000 46,590 3,830 0,410 0,12 X







The regression equation is IPI = 6,94 + 0,101 PatSol - 0,087 RESt-1 + 0,203 RESt-2 + 0,023 RESt-3

+ 0,002 RESt-4 + 0,367 RESt-5 - 0,261 RESt-6



Constant 6,937 2,226 3,12 0,003

PatSol 0,10099 0,03223 3,13 0,003

RESt-1 -0,0871 0,3771 -0,23 0,818

RESt-2 0,2027 0,4104 0,49 0,623

RESt-3 0,0229 0,4451 0,05 0,959

RESt-4 0,0017 0,4307 0,00 0,997

RESt-5 0,3672 0,4381 0,84 0,405

RESt-6 -0,2607 0,3600 -0,72 0,472

S = 5,06794 R-Sq = 87,5% R-Sq(adj) = 86,1%


Source DF SS MS F P

Regression 7 10961,3 1565,9 60,97 0,000


Total 68 12528,0

Source DF Seq SS

PatSol 1 10798,8

RESt-1 1 46,8

RESt-2 1 59,8

RESt-3 1 6,7

RESt-4 1 31,1

RESt-5 1 4,7

RESt-6 1 13,5



53 46 23,820 13,777 0,902 10,043 2,01R

69 350 44,260 49,813 3,872 -5,553 -1,70 X

70 361 45,580 50,572 3,836 -4,992 -1,51 X



71 298 45,420 49,602 3,912 -4,182 -1,30 X

72 287 45,660 48,105 3,972 -2,445 -0,78 X

73 262 44,800 45,059 4,192 -0,259 -0,09 X

74 261 47,190 50,448 4,163 -3,258 -1,13 X

75 256 47,000 45,381 4,104 1,619 0,54 X






+ 0,175 RESt-4 + 0,237 RESt-5 + 0,075 RESt-6 - 0,521 RESt-7



Constant 8,104 2,311 3,51 0,001

PatSol 0,10225 0,03178 3,22 0,002

RESt-1 -0,0042 0,3780 -0,01 0,991

RESt-2 0,1783 0,4047 0,44 0,661

RESt-3 -0,0086 0,4414 -0,02 0,985

RESt-4 0,1747 0,4508 0,39 0,700

RESt-5 0,2369 0,4473 0,53 0,598

RESt-6 0,0745 0,4452 0,17 0,868

RESt-7 -0,5214 0,3969 -1,31 0,194

S = 4,99457 R-Sq = 88,0% R-Sq(adj) = 86,4%


Source DF SS MS F P

Regression 8 10778,2 1347,3 54,01 0,000




Total 67 12250,0

Source DF Seq SS

PatSol 1 10570,8

RESt-1 1 44,8

RESt-2 1 63,1

RESt-3 1 7,1

RESt-4 1 28,9

RESt-5 1 5,1

RESt-6 1 15,4

RESt-7 1 43,1



48 6 18,760 8,327 1,586 10,433 2,20R

49 11 19,430 9,496 1,170 9,934 2,05R

69 350 44,260 48,922 3,871 -4,662 -1,48 X

70 361 45,580 48,946 3,921 -3,366 -1,09 X

71 298 45,420 48,370 3,934 -2,950 -0,96 X

72 287 45,660 48,115 3,916 -2,455 -0,79 X

73 262 44,800 44,598 4,141 0,202 0,07 X

74 261 47,190 49,338 4,188 -2,148 -0,79 X

75 256 47,000 47,380 4,341 -0,380 -0,15 X






IPI = 8,42 + 0,106 PatSol - 0,017 RESt-1 + 0,123 RESt-2 + 0,019 RESt-3 + 0,208 RESt-4 + 0,181 RESt-5 + 0,117 RESt-6 - 0,729 RESt-7 + 0,204 RESt-8





Constant 8,423 2,367 3,56 0,001

PatSol 0,10645 0,03493 3,05 0,003

RESt-1 -0,0165 0,3853 -0,04 0,966

RESt-2 0,1232 0,4192 0,29 0,770

RESt-3 0,0189 0,4478 0,04 0,967

RESt-4 0,2077 0,4538 0,46 0,649

RESt-5 0,1812 0,4587 0,39 0,694

RESt-6 0,1174 0,4510 0,26 0,796

RESt-7 -0,7293 0,6238 -1,17 0,247

RESt-8 0,2041 0,5172 0,39 0,695

S = 5,00978 R-Sq = 88,1% R-Sq(adj) = 86,2%


Source DF SS MS F P

Regression 9 10569,7 1174,4 46,79 0,000


Total 66 12000,3

Source DF Seq SS

PatSol 1 10357,0

RESt-1 1 45,4

RESt-2 1 60,7

RESt-3 1 8,4

RESt-4 1 29,0

RESt-5 1 4,5

RESt-6 1 14,7

RESt-7 1 46,1

RESt-8 1 3,9



48 6 18,760 8,197 1,685 10,563 2,24R

69 350 44,260 48,679 3,888 -4,419 -1,40 X

70 361 45,580 48,960 3,934 -3,380 -1,09 X

71 298 45,420 48,368 3,985 -2,948 -0,97 X

72 287 45,660 48,277 4,011 -2,617 -0,87 X

73 262 44,800 44,379 4,256 0,421 0,16 X

74 261 47,190 49,520 4,269 -2,330 -0,89 X



75 256 47,000 47,408 4,355 -0,408 -0,16 X






IPI = 8,96 + 0,123 PatSol + 0,004 RESt-1 + 0,066 RESt-2 - 0,197 RESt-3 + 0,354 RESt-4 + 0,241 RESt-5 - 0,061 RESt-6 - 0,710 RESt-7 - 0,481 RESt-8

+ 0,826 RESt-9



Constant 8,957 2,346 3,82 0,000

PatSol 0,12332 0,03642 3,39 0,001

RESt-1 0,0038 0,3792 0,01 0,992

RESt-2 0,0657 0,4151 0,16 0,875

RESt-3 -0,1972 0,4601 -0,43 0,670

RESt-4 0,3537 0,4566 0,77 0,442

RESt-5 0,2411 0,4523 0,53 0,596

RESt-6 -0,0614 0,4562 -0,13 0,893

RESt-7 -0,7097 0,6142 -1,16 0,253

RESt-8 -0,4811 0,6646 -0,72 0,472

RESt-9 0,8258 0,5390 1,53 0,131

S = 4,92774 R-Sq = 88,6% R-Sq(adj) = 86,6%


Source DF SS MS F P

Regression 10 10405,2 1040,5 42,85 0,000


Total 65 11740,7



Source DF Seq SS

PatSol 1 10132,8

RESt-1 1 46,5

RESt-2 1 60,9

RESt-3 1 7,8

RESt-4 1 31,3

RESt-5 1 4,7

RESt-6 1 15,9

RESt-7 1 45,4

RESt-8 1 2,8

RESt-9 1 57,0



48 6 18,760 8,309 1,664 10,451 2,25R

49 11 19,430 9,514 1,687 9,916 2,14R

69 350 44,260 48,897 3,836 -4,637 -1,50 X

70 361 45,580 48,406 3,880 -2,826 -0,93 X

71 298 45,420 48,193 3,922 -2,773 -0,93 X

72 287 45,660 48,768 3,975 -3,108 -1,07 X

73 262 44,800 44,842 4,202 -0,042 -0,02 X

74 261 47,190 48,636 4,249 -1,446 -0,58 X

75 256 47,000 47,994 4,305 -0,994 -0,41 X






IPI = 7,65 + 0,114 PatSol + 0,203 RESt-1 + 0,130 RESt-2 - 0,303 RESt-3 + 0,073 RESt-4 + 0,413 RESt-5 + 0,035 RESt-6 - 0,761 RESt-7 - 0,564 RESt-8

- 0,091 RESt-9 + 1,06 RESt-10





Constant 7,647 2,402 3,18 0,002

PatSol 0,11378 0,03568 3,19 0,002

RESt-1 0,2031 0,3823 0,53 0,597

RESt-2 0,1301 0,4049 0,32 0,749

RESt-3 -0,3035 0,4518 -0,67 0,505

RESt-4 0,0733 0,4637 0,16 0,875

RESt-5 0,4129 0,4479 0,92 0,361

RESt-6 0,0346 0,4454 0,08 0,938

RESt-7 -0,7608 0,5974 -1,27 0,208

RESt-8 -0,5637 0,6493 -0,87 0,389

RESt-9 -0,0911 0,6887 -0,13 0,895

RESt-10 1,0637 0,5360 1,98 0,052

S = 4,78925 R-Sq = 89,4% R-Sq(adj) = 87,2%


Source DF SS MS F P

Regression 11 10286,35 935,12 40,77 0,000


Total 64 11502,01

Source DF Seq SS

PatSol 1 9926,67

RESt-1 1 44,89

RESt-2 1 62,05

RESt-3 1 7,86

RESt-4 1 30,08

RESt-5 1 5,57

RESt-6 1 15,62

RESt-7 1 47,54

RESt-8 1 3,12

RESt-9 1 52,63

RESt-10 1 90,31



48 6 18,760 9,771 1,759 8,989 2,02R

49 11 19,430 9,485 1,648 9,945 2,21R

59 120 32,440 23,721 2,231 8,719 2,06R



69 350 44,260 49,115 3,730 -4,855 -1,62 X

70 361 45,580 49,033 3,795 -3,453 -1,18 X

71 298 45,420 47,715 3,817 -2,295 -0,79 X

72 287 45,660 48,362 3,869 -2,702 -0,96 X

73 262 44,800 46,141 4,154 -1,341 -0,56 X

74 261 47,190 48,992 4,136 -1,802 -0,75 X

75 256 47,000 47,178 4,210 -0,178 -0,08 X






IPI = 6,70 + 0,106 PatSol + 0,227 RESt-1 + 0,248 RESt-2 - 0,168 RESt-3 - 0,060 RESt-4 + 0,185 RESt-5 + 0,188 RESt-6 - 0,745 RESt-7 - 0,545 RESt-8

- 0,193 RESt-9 + 0,227 RESt-10 + 0,955 RESt-11



Constant 6,703 2,415 2,78 0,008

PatSol 0,10585 0,03520 3,01 0,004

RESt-1 0,2266 0,3749 0,60 0,548

RESt-2 0,2481 0,4023 0,62 0,540

RESt-3 -0,1677 0,4495 -0,37 0,711

RESt-4 -0,0603 0,4614 -0,13 0,897

RESt-5 0,1849 0,4556 0,41 0,686

RESt-6 0,1878 0,4442 0,42 0,674

RESt-7 -0,7453 0,5873 -1,27 0,210

RESt-8 -0,5445 0,6377 -0,85 0,397

RESt-9 -0,1929 0,6778 -0,28 0,777

RESt-10 0,2269 0,6990 0,32 0,747

RESt-11 0,9545 0,5375 1,78 0,082

S = 4,69335 R-Sq = 90,0% R-Sq(adj) = 87,7%




Source DF SS MS F P

Regression 12 10121,25 843,44 38,29 0,000


Total 63 11244,66

Source DF Seq SS

PatSol 1 9701,74

RESt-1 1 46,86

RESt-2 1 59,51

RESt-3 1 8,75

RESt-4 1 29,39

RESt-5 1 5,28

RESt-6 1 13,63

RESt-7 1 46,23

RESt-8 1 1,80

RESt-9 1 51,52

RESt-10 1 87,08

RESt-11 1 69,46



59 120 32,440 23,083 2,221 9,357 2,26R

69 350 44,260 49,630 3,678 -5,370 -1,84 X

70 361 45,580 49,156 3,719 -3,576 -1,25 X

71 298 45,420 48,427 3,770 -3,007 -1,08 X

72 287 45,660 48,162 3,794 -2,502 -0,91 X

73 262 44,800 45,752 4,086 -0,952 -0,41 X

74 261 47,190 50,109 4,128 -2,919 -1,31 X

75 256 47,000 47,558 4,131 -0,558 -0,25 X









- 0,201 RESt-9 + 0,158 RESt-10 + 0,109 RESt-11 + 0,947 RESt-12



Constant 6,053 2,409 2,51 0,015

PatSol 0,10341 0,03443 3,00 0,004

RESt-1 0,1709 0,3675 0,47 0,644

RESt-2 0,2930 0,3939 0,74 0,461

RESt-3 -0,0748 0,4425 -0,17 0,866

RESt-4 0,0748 0,4577 0,16 0,871

RESt-5 0,0495 0,4526 0,11 0,913

RESt-6 -0,0300 0,4494 -0,07 0,947

RESt-7 -0,5217 0,5864 -0,89 0,378

RESt-8 -0,5732 0,6261 -0,92 0,364

RESt-9 -0,2009 0,6637 -0,30 0,763

RESt-10 0,1582 0,6848 0,23 0,818

RESt-11 0,1086 0,6995 0,16 0,877

RESt-12 0,9473 0,5282 1,79 0,079

S = 4,58875 R-Sq = 90,6% R-Sq(adj) = 88,1%


Source DF SS MS F P

Regression 13 9950,31 765,41 36,35 0,000


Total 62 10982,08

Source DF Seq SS

PatSol 1 9473,79

RESt-1 1 46,55

RESt-2 1 61,54

RESt-3 1 7,89

RESt-4 1 31,06

RESt-5 1 4,98



RESt-6 1 14,45

RESt-7 1 42,60

RESt-8 1 2,08

RESt-9 1 45,12

RESt-10 1 85,80

RESt-11 1 66,71

RESt-12 1 67,73



60 127 32,610 24,490 2,202 8,120 2,02R

73 262 44,800 45,794 3,997 -0,994 -0,44 X

74 261 47,190 49,621 4,054 -2,431 -1,13 X

75 256 47,000 48,760 4,119 -1,760 -0,87 X








+ 0,605 RESt-13



Constant 5,205 2,623 1,98 0,053

PatSol 0,09448 0,03532 2,67 0,010

RESt-1 0,1955 0,3669 0,53 0,597

RESt-2 0,2854 0,3947 0,72 0,473

RESt-3 -0,0712 0,4430 -0,16 0,873

RESt-4 0,1233 0,4592 0,27 0,790

RESt-5 0,1281 0,4577 0,28 0,781



RESt-6 -0,0939 0,4533 -0,21 0,837

RESt-7 -0,5068 0,5890 -0,86 0,394

RESt-8 -0,5186 0,6253 -0,83 0,411

RESt-9 -0,2788 0,6744 -0,41 0,681

RESt-10 0,2008 0,6908 0,29 0,773

RESt-11 0,0283 0,7049 0,04 0,968

RESt-12 0,4203 0,7151 0,59 0,560

RESt-13 0,6048 0,5812 1,04 0,303

S = 4,57513 R-Sq = 90,8% R-Sq(adj) = 88,1%


Source DF SS MS F P

Regression 14 9727,91 694,85 33,20 0,000


Total 61 10711,70

Source DF Seq SS

PatSol 1 9236,74

RESt-1 1 47,62

RESt-2 1 60,66

RESt-3 1 9,03

RESt-4 1 28,70

RESt-5 1 5,88

RESt-6 1 15,10

RESt-7 1 44,97

RESt-8 1 3,26

RESt-9 1 45,94

RESt-10 1 75,97

RESt-11 1 67,14

RESt-12 1 64,24

RESt-13 1 22,67



69 350 44,260 49,825 3,732 -5,565 -2,10R

73 262 44,800 46,741 4,135 -1,941 -0,99 X

74 261 47,190 49,327 4,047 -2,137 -1,00 X

75 256 47,000 48,808 4,109 -1,808 -0,90 X









- 0,243 RESt-9 + 0,214 RESt-10 - 0,002 RESt-11 + 0,390 RESt-12

+ 0,362 RESt-13 + 0,278 RESt-14



Constant 5,121 2,755 1,86 0,070

PatSol 0,09297 0,03569 2,61 0,012

RESt-1 0,1687 0,3681 0,46 0,649

RESt-2 0,3079 0,3953 0,78 0,440

RESt-3 -0,1056 0,4475 -0,24 0,814

RESt-4 0,1489 0,4630 0,32 0,749

RESt-5 0,1481 0,4615 0,32 0,750

RESt-6 -0,0575 0,4612 -0,12 0,901

RESt-7 -0,5042 0,5923 -0,85 0,399

RESt-8 -0,5592 0,6307 -0,89 0,380

RESt-9 -0,2430 0,6756 -0,36 0,721

RESt-10 0,2137 0,7045 0,30 0,763

RESt-11 -0,0015 0,7150 -0,00 0,998

RESt-12 0,3896 0,7242 0,54 0,593

RESt-13 0,3622 0,7523 0,48 0,633

RESt-14 0,2782 0,5875 0,47 0,638

S = 4,57790 R-Sq = 91,0% R-Sq(adj) = 87,9%


Source DF SS MS F P



Regression 15 9488,04 632,54 30,18 0,000


Total 60 10431,11

Source DF Seq SS

PatSol 1 8998,19

RESt-1 1 45,78

RESt-2 1 61,88

RESt-3 1 8,64

RESt-4 1 31,08

RESt-5 1 4,68

RESt-6 1 13,19

RESt-7 1 45,33

RESt-8 1 2,22

RESt-9 1 51,25

RESt-10 1 78,03

RESt-11 1 56,32

RESt-12 1 65,32

RESt-13 1 21,42

RESt-14 1 4,70



69 350 44,260 49,714 3,735 -5,454 -2,06R

73 262 44,800 46,911 4,139 -2,111 -1,08 X

74 261 47,190 49,579 4,184 -2,389 -1,29 X

75 256 47,000 48,650 4,114 -1,650 -0,82 X










+ 0,265 RESt-13 - 0,114 RESt-14 + 0,451 RESt-15



Constant 5,361 2,770 1,94 0,060

PatSol 0,09918 0,03785 2,62 0,012

RESt-1 0,1121 0,3873 0,29 0,774

RESt-2 0,2684 0,3973 0,68 0,503

RESt-3 -0,0837 0,4494 -0,19 0,853

RESt-4 0,1460 0,4736 0,31 0,759

RESt-5 0,1477 0,4681 0,32 0,754

RESt-6 -0,0272 0,4641 -0,06 0,953

RESt-7 -0,5036 0,5935 -0,85 0,401

RESt-8 -0,5499 0,6333 -0,87 0,390

RESt-9 -0,2079 0,6966 -0,30 0,767

RESt-10 0,2184 0,7071 0,31 0,759

RESt-11 -0,0221 0,7306 -0,03 0,976

RESt-12 0,4300 0,7442 0,58 0,566

RESt-13 0,2648 0,7694 0,34 0,732

RESt-14 -0,1143 0,7933 -0,14 0,886

RESt-15 0,4506 0,6227 0,72 0,473

S = 4,58662 R-Sq = 91,1% R-Sq(adj) = 87,8%


Source DF SS MS F P

Regression 16 9260,76 578,80 27,51 0,000


Total 59 10165,36

Source DF Seq SS

PatSol 1 8766,24

RESt-1 1 46,42

RESt-2 1 59,50

RESt-3 1 9,42

RESt-4 1 29,75

RESt-5 1 5,75

RESt-6 1 15,57

RESt-7 1 43,65

RESt-8 1 2,20



RESt-9 1 46,07

RESt-10 1 84,09

RESt-11 1 58,91

RESt-12 1 55,76

RESt-13 1 21,97

RESt-14 1 4,44

RESt-15 1 11,02






+ 0,601 RESt-13 - 0,520 RESt-14 - 0,509 RESt-15 + 1,21 RESt-16



Constant 5,262 2,725 1,93 0,060

PatSol 0,11841 0,03821 3,10 0,003

RESt-1 0,0654 0,3773 0,17 0,863

RESt-2 0,1896 0,3903 0,49 0,630

RESt-3 -0,3415 0,4597 -0,74 0,462

RESt-4 0,2778 0,4648 0,60 0,553

RESt-5 0,2048 0,4635 0,44 0,661

RESt-6 -0,1362 0,4616 -0,30 0,769

RESt-7 -0,2599 0,6001 -0,43 0,667

RESt-8 -0,6886 0,6223 -1,11 0,275

RESt-9 -0,1552 0,6786 -0,23 0,820

RESt-10 0,5664 0,7377 0,77 0,447

RESt-11 -0,2215 0,7248 -0,31 0,762

RESt-12 0,2435 0,7451 0,33 0,745

RESt-13 0,6013 0,7929 0,76 0,453

RESt-14 -0,5199 0,8066 -0,64 0,523

RESt-15 -0,5091 0,8208 -0,62 0,539

RESt-16 1,2064 0,6946 1,74 0,090



S = 4,45952 R-Sq = 91,8% R-Sq(adj) = 88,4%


Source DF SS MS F P

Regression 17 9090,38 534,73 26,89 0,000


Total 58 9905,76

Source DF Seq SS

PatSol 1 8539,92

RESt-1 1 45,71

RESt-2 1 59,95

RESt-3 1 8,61

RESt-4 1 31,00

RESt-5 1 5,16

RESt-6 1 13,40

RESt-7 1 47,14

RESt-8 1 2,58

RESt-9 1 46,04

RESt-10 1 77,08

RESt-11 1 64,53

RESt-12 1 58,00

RESt-13 1 15,46

RESt-14 1 4,65

RESt-15 1 11,15

RESt-16 1 59,99





- 0,327 RESt-9 + 0,679 RESt-10 + 0,098 RESt-11 - 0,010 RESt-12


+ 1,23 RESt-17





Constant 3,736 2,784 1,34 0,187

PatSol 0,11759 0,03720 3,16 0,003

RESt-1 0,2027 0,3718 0,55 0,589

RESt-2 0,1674 0,3789 0,44 0,661

RESt-3 -0,4681 0,4527 -1,03 0,307

RESt-4 0,0319 0,4686 0,07 0,946

RESt-5 0,3441 0,4544 0,76 0,453

RESt-6 -0,0823 0,4548 -0,18 0,857

RESt-7 -0,2888 0,5887 -0,49 0,626

RESt-8 -0,4888 0,6205 -0,79 0,436

RESt-9 -0,3271 0,6642 -0,49 0,625

RESt-10 0,6788 0,7183 0,95 0,350

RESt-11 0,0982 0,7433 0,13 0,896

RESt-12 -0,0102 0,7384 -0,01 0,989

RESt-13 0,4744 0,7857 0,60 0,549

RESt-14 -0,1755 0,8171 -0,21 0,831

RESt-15 -0,9851 0,8358 -1,18 0,246

RESt-16 0,2894 0,8440 0,34 0,734

RESt-17 1,2276 0,6772 1,81 0,078

S = 4,32647 R-Sq = 92,4% R-Sq(adj) = 88,9%


Source DF SS MS F P

Regression 18 8917,67 495,43 26,47 0,000


Total 57 9647,69

Source DF Seq SS

PatSol 1 8308,11

RESt-1 1 47,52

RESt-2 1 58,58

RESt-3 1 9,25

RESt-4 1 28,84

RESt-5 1 5,88

RESt-6 1 14,60



RESt-7 1 44,41

RESt-8 1 1,52

RESt-9 1 45,43

RESt-10 1 78,10

RESt-11 1 59,67

RESt-12 1 63,03

RESt-13 1 17,98

RESt-14 1 2,36

RESt-15 1 10,50

RESt-16 1 60,38

RESt-17 1 61,50



73 262 44,800 48,523 3,997 -3,723 -2,25R





IPI = 1,99 + 0,105 PatSol + 0,277 RESt-1 + 0,282 RESt-2 - 0,447 RESt-3 - 0,109 RESt-4 + 0,159 RESt-5 + 0,052 RESt-6 - 0,213 RESt-7 - 0,501 RESt-8


+ 0,299 RESt-13 - 0,160 RESt-14 - 0,740 RESt-15 - 0,146 RESt-16

+ 0,491 RESt-17 + 0,977 RESt-18



Constant 1,992 3,011 0,66 0,512

PatSol 0,10477 0,03722 2,82 0,008

RESt-1 0,2766 0,3686 0,75 0,458

RESt-2 0,2821 0,3780 0,75 0,460

RESt-3 -0,4472 0,4450 -1,01 0,321

RESt-4 -0,1092 0,4704 -0,23 0,818



RESt-5 0,1590 0,4622 0,34 0,733

RESt-6 0,0515 0,4529 0,11 0,910

RESt-7 -0,2132 0,5867 -0,36 0,718

RESt-8 -0,5014 0,6165 -0,81 0,421

RESt-9 -0,2677 0,6620 -0,40 0,688

RESt-10 0,5331 0,7111 0,75 0,458

RESt-11 0,2258 0,7340 0,31 0,760

RESt-12 0,1873 0,7585 0,25 0,806

RESt-13 0,2991 0,7835 0,38 0,705

RESt-14 -0,1596 0,8159 -0,20 0,846

RESt-15 -0,7400 0,8506 -0,87 0,390

RESt-16 -0,1459 0,8739 -0,17 0,868

RESt-17 0,4906 0,8376 0,59 0,562

RESt-18 0,9774 0,6747 1,45 0,156

S = 4,25048 R-Sq = 92,9% R-Sq(adj) = 89,2%


Source DF SS MS F P

Regression 19 8691,94 457,47 25,32 0,000


Total 56 9360,41

Source DF Seq SS

PatSol 1 8057,09

RESt-1 1 47,24

RESt-2 1 60,60

RESt-3 1 8,81

RESt-4 1 29,92

RESt-5 1 4,80

RESt-6 1 13,06

RESt-7 1 46,61

RESt-8 1 2,30

RESt-9 1 39,38

RESt-10 1 76,93

RESt-11 1 61,34

RESt-12 1 57,05

RESt-13 1 21,17

RESt-14 1 3,64

RESt-15 1 6,04

RESt-16 1 56,52

RESt-17 1 61,52



RESt-18 1 37,92



50 17 19,860 12,909 2,559 6,951 2,05R

73 262 44,800 48,174 3,934 -3,374 -2,10R

74 261 47,190 50,982 3,960 -3,792 -2,46R





IPI = 0,12 + 0,0984 PatSol + 0,207 RESt-1 + 0,394 RESt-2 - 0,350 RESt-3 - 0,094 RESt-4 + 0,002 RESt-5 - 0,167 RESt-6 + 0,037 RESt-7 - 0,439 RESt-8



- 0,021 RESt-17 + 0,113 RESt-18 + 1,18 RESt-19



Constant 0,121 3,227 0,04 0,970

PatSol 0,09840 0,03651 2,70 0,011

RESt-1 0,2074 0,3617 0,57 0,570

RESt-2 0,3942 0,3761 1,05 0,302

RESt-3 -0,3501 0,4390 -0,80 0,431

RESt-4 -0,0939 0,4596 -0,20 0,839

RESt-5 0,0017 0,4597 0,00 0,997

RESt-6 -0,1668 0,4594 -0,36 0,719

RESt-7 0,0367 0,5937 0,06 0,951

RESt-8 -0,4393 0,6035 -0,73 0,472

RESt-9 -0,3863 0,6606 -0,58 0,562

RESt-10 0,7006 0,7188 0,97 0,336

RESt-11 0,0325 0,7262 0,04 0,965

RESt-12 0,2466 0,7466 0,33 0,743



RESt-13 0,6612 0,8236 0,80 0,428

RESt-14 -0,3467 0,8063 -0,43 0,670

RESt-15 -0,8551 0,8594 -0,99 0,327

RESt-16 0,1991 0,8934 0,22 0,825

RESt-17 -0,0211 0,8633 -0,02 0,981

RESt-18 0,1128 0,8257 0,14 0,892

RESt-19 1,1765 0,6777 1,74 0,091

S = 4,15056 R-Sq = 93,4% R-Sq(adj) = 89,6%


Source DF SS MS F P

Regression 20 8479,09 423,95 24,61 0,000


Total 55 9082,04

Source DF Seq SS

PatSol 1 7814,91

RESt-1 1 46,04

RESt-2 1 60,03

RESt-3 1 9,74

RESt-4 1 28,70

RESt-5 1 5,32

RESt-6 1 15,68

RESt-7 1 45,43

RESt-8 1 2,01

RESt-9 1 42,47

RESt-10 1 68,55

RESt-11 1 61,07

RESt-12 1 58,29

RESt-13 1 16,76

RESt-14 1 5,13

RESt-15 1 8,38

RESt-16 1 43,25

RESt-17 1 57,52

RESt-18 1 37,88

RESt-19 1 51,92





74 261 47,190 50,415 3,883 -3,225 -2,20R

75 256 47,000 50,972 3,903 -3,972 -2,81R





IPI = - 4,74 + 0,0897 PatSol + 0,110 RESt-1 + 0,430 RESt-2 - 0,393 RESt-3 + 0,117 RESt-4 + 0,057 RESt-5 - 0,535 RESt-6 + 0,196 RESt-7 - 0,250 RESt-8


+ 1,24 RESt-13 + 0,296 RESt-14 - 1,65 RESt-15 + 0,273 RESt-16




Constant -4,737 3,404 -1,39 0,173

PatSol 0,08967 0,03273 2,74 0,010

RESt-1 0,1100 0,3222 0,34 0,735

RESt-2 0,4297 0,3341 1,29 0,207

RESt-3 -0,3933 0,3901 -1,01 0,321

RESt-4 0,1170 0,4142 0,28 0,779

RESt-5 0,0574 0,4083 0,14 0,889

RESt-6 -0,5349 0,4231 -1,26 0,215

RESt-7 0,1957 0,5293 0,37 0,714

RESt-8 -0,2501 0,5401 -0,46 0,646

RESt-9 -0,5089 0,5873 -0,87 0,392

RESt-10 0,8844 0,6427 1,38 0,178

RESt-11 0,1147 0,6563 0,17 0,862

RESt-12 -0,3921 0,6945 -0,56 0,576

RESt-13 1,2367 0,7500 1,65 0,109

RESt-14 0,2962 0,7746 0,38 0,705

RESt-15 -1,6486 0,8065 -2,04 0,049

RESt-16 0,2728 0,8099 0,34 0,738

RESt-17 0,5970 0,8029 0,74 0,462

RESt-18 -0,9013 0,7950 -1,13 0,265

RESt-19 -0,1502 0,7358 -0,20 0,840



RESt-20 2,1005 0,6744 3,11 0,004

S = 3,68037 R-Sq = 94,9% R-Sq(adj) = 91,7%


Source DF SS MS F P

Regression 21 8366,10 398,39 29,41 0,000


Total 54 8813,09

Source DF Seq SS

PatSol 1 7584,75

RESt-1 1 43,92

RESt-2 1 58,55

RESt-3 1 9,52

RESt-4 1 30,26

RESt-5 1 4,75

RESt-6 1 14,79

RESt-7 1 50,54

RESt-8 1 2,68

RESt-9 1 41,57

RESt-10 1 72,11

RESt-11 1 53,37

RESt-12 1 57,88

RESt-13 1 17,18

RESt-14 1 2,88

RESt-15 1 11,38

RESt-16 1 52,63

RESt-17 1 41,38

RESt-18 1 32,99

RESt-19 1 51,55

RESt-20 1 131,40



59 120 32,440 26,118 2,157 6,322 2,12R

75 256 47,000 50,561 3,464 -3,561 -2,86R







IPI = - 9,56 + 0,0717 PatSol + 0,182 RESt-1 + 0,307 RESt-2 - 0,244 RESt-3 - 0,020 RESt-4 + 0,277 RESt-5 - 0,431 RESt-6 - 0,203 RESt-7 - 0,054 RESt-8


+ 0,527 RESt-13 + 1,01 RESt-14 - 0,940 RESt-15 - 0,674 RESt-16


+ 2,08 RESt-21



Constant -9,563 3,239 -2,95 0,006

PatSol 0,07173 0,02794 2,57 0,015

RESt-1 0,1817 0,2694 0,67 0,505

RESt-2 0,3072 0,2805 1,10 0,282

RESt-3 -0,2444 0,3300 -0,74 0,464

RESt-4 -0,0198 0,3473 -0,06 0,955

RESt-5 0,2766 0,3463 0,80 0,430

RESt-6 -0,4311 0,3549 -1,21 0,234

RESt-7 -0,2027 0,4543 -0,45 0,659

RESt-8 -0,0544 0,4545 -0,12 0,906

RESt-9 -0,4070 0,4913 -0,83 0,414

RESt-10 0,6645 0,5406 1,23 0,228

RESt-11 0,3982 0,5530 0,72 0,477

RESt-12 -0,2974 0,5905 -0,50 0,618

RESt-13 0,5267 0,6583 0,80 0,430

RESt-14 1,0094 0,6704 1,51 0,142

RESt-15 -0,9399 0,7303 -1,29 0,208

RESt-16 -0,6735 0,7311 -0,92 0,364

RESt-17 0,6215 0,6877 0,90 0,373

RESt-18 -0,2220 0,7031 -0,32 0,754

RESt-19 -1,1376 0,6659 -1,71 0,098

RESt-20 0,7351 0,6785 1,08 0,287

RESt-21 2,0821 0,5788 3,60 0,001



S = 3,07133 R-Sq = 96,6% R-Sq(adj) = 94,2%


Source DF SS MS F P

Regression 22 8261,61 375,53 39,81 0,000


Total 53 8554,03

Source DF Seq SS

PatSol 1 7373,23

RESt-1 1 39,73

RESt-2 1 56,18

RESt-3 1 8,63

RESt-4 1 29,91

RESt-5 1 5,26

RESt-6 1 16,94

RESt-7 1 50,20

RESt-8 1 1,78

RESt-9 1 44,84

RESt-10 1 70,76

RESt-11 1 56,50

RESt-12 1 50,03

RESt-13 1 16,47

RESt-14 1 3,03

RESt-15 1 7,87

RESt-16 1 60,53

RESt-17 1 51,62

RESt-18 1 19,76

RESt-19 1 45,13

RESt-20 1 131,12

RESt-21 1 122,08



56 118 26,660 31,821 2,083 -5,161 -2,29R

59 120 32,440 27,418 1,841 5,022 2,04R

60 127 32,610 26,666 1,805 5,944 2,39R

73 262 44,800 47,151 2,855 -2,351 -2,08R

75 256 47,000 49,385 2,907 -2,385 -2,41R







IPI = - 12,5 + 0,0599 PatSol + 0,186 RESt-1 + 0,296 RESt-2 - 0,169 RESt-3 + 0,003 RESt-4 + 0,154 RESt-5 - 0,151 RESt-6 - 0,335 RESt-7 - 0,284 RESt-8



- 0,301 RESt-17 + 0,001 RESt-18 - 0,549 RESt-19 - 0,365 RESt-20

+ 1,04 RESt-21 + 1,75 RESt-22



Constant -12,486 2,946 -4,24 0,000

PatSol 0,05991 0,02385 2,51 0,018

RESt-1 0,1859 0,2292 0,81 0,424

RESt-2 0,2957 0,2374 1,25 0,223

RESt-3 -0,1689 0,2799 -0,60 0,551

RESt-4 0,0029 0,2961 0,01 0,992

RESt-5 0,1543 0,2947 0,52 0,605

RESt-6 -0,1510 0,3113 -0,48 0,631

RESt-7 -0,3351 0,3889 -0,86 0,396

RESt-8 -0,2839 0,3913 -0,73 0,474

RESt-9 -0,2190 0,4187 -0,52 0,605

RESt-10 0,5260 0,4605 1,14 0,263

RESt-11 0,3484 0,4698 0,74 0,464

RESt-12 0,1137 0,5138 0,22 0,826

RESt-13 0,3273 0,5728 0,57 0,572

RESt-14 0,4948 0,5878 0,84 0,407

RESt-15 -0,0200 0,6642 -0,03 0,976

RESt-16 -0,3400 0,6551 -0,52 0,608

RESt-17 -0,3015 0,6404 -0,47 0,641

RESt-18 0,0013 0,6163 0,00 0,998

RESt-19 -0,5489 0,5976 -0,92 0,366

RESt-20 -0,3651 0,6441 -0,57 0,575

RESt-21 1,0437 0,5772 1,81 0,081

RESt-22 1,7520 0,5048 3,47 0,002



S = 2,59792 R-Sq = 97,6% R-Sq(adj) = 95,8%


Source DF SS MS F P

Regression 23 8094,09 351,92 52,14 0,000


Total 52 8289,81

Source DF Seq SS

PatSol 1 7160,86

RESt-1 1 39,09

RESt-2 1 50,91

RESt-3 1 7,91

RESt-4 1 27,68

RESt-5 1 5,15

RESt-6 1 16,43

RESt-7 1 55,18

RESt-8 1 2,11

RESt-9 1 40,02

RESt-10 1 74,78

RESt-11 1 56,24

RESt-12 1 52,95

RESt-13 1 11,62

RESt-14 1 2,80

RESt-15 1 8,15

RESt-16 1 47,34

RESt-17 1 57,98

RESt-18 1 27,13

RESt-19 1 29,07

RESt-20 1 114,88

RESt-21 1 124,51

RESt-22 1 81,31



60 127 32,610 27,647 1,559 4,963 2,39R

61 139 31,500 27,191 1,694 4,309 2,19R

75 256 47,000 48,968 2,462 -1,968 -2,37R







IPI = - 15,6 + 0,0389 PatSol + 0,248 RESt-1 + 0,277 RESt-2 - 0,047 RESt-3 - 0,024 RESt-4 + 0,168 RESt-5 - 0,188 RESt-6 - 0,125 RESt-7 - 0,376 RESt-8



- 0,167 RESt-17 - 0,701 RESt-18 - 0,313 RESt-19 - 0,018 RESt-20

+ 0,073 RESt-21 + 0,909 RESt-22 + 1,60 RESt-23



Constant -15,605 2,623 -5,95 0,000

PatSol 0,03888 0,02004 1,94 0,063

RESt-1 0,2480 0,1859 1,33 0,193

RESt-2 0,2767 0,1926 1,44 0,162

RESt-3 -0,0465 0,2283 -0,20 0,840

RESt-4 -0,0245 0,2396 -0,10 0,919

RESt-5 0,1676 0,2401 0,70 0,491

RESt-6 -0,1885 0,2517 -0,75 0,460

RESt-7 -0,1248 0,3185 -0,39 0,698

RESt-8 -0,3761 0,3189 -1,18 0,249

RESt-9 -0,5003 0,3486 -1,44 0,163

RESt-10 0,5776 0,3725 1,55 0,133

RESt-11 0,3092 0,3811 0,81 0,424

RESt-12 0,1438 0,4173 0,34 0,733

RESt-13 0,5854 0,4677 1,25 0,221

RESt-14 0,4319 0,4892 0,88 0,385

RESt-15 -0,2853 0,5450 -0,52 0,605

RESt-16 0,3102 0,5519 0,56 0,579

RESt-17 -0,1673 0,5419 -0,31 0,760

RESt-18 -0,7006 0,5352 -1,31 0,202

RESt-19 -0,3129 0,5013 -0,62 0,538

RESt-20 -0,0183 0,5389 -0,03 0,973

RESt-21 0,0732 0,5220 0,14 0,890



RESt-22 0,9086 0,4703 1,93 0,064

RESt-23 1,6049 0,4264 3,76 0,001

S = 2,09870 R-Sq = 98,5% R-Sq(adj) = 97,2%


Source DF SS MS F P

Regression 24 7882,29 328,43 74,57 0,000


Total 51 8001,21

Source DF Seq SS

PatSol 1 6932,04

RESt-1 1 40,10

RESt-2 1 49,53

RESt-3 1 6,15

RESt-4 1 25,59

RESt-5 1 4,21

RESt-6 1 17,77

RESt-7 1 55,70

RESt-8 1 1,11

RESt-9 1 40,46

RESt-10 1 68,30

RESt-11 1 60,77

RESt-12 1 52,54

RESt-13 1 13,25

RESt-14 1 1,02

RESt-15 1 7,37

RESt-16 1 46,94

RESt-17 1 43,86

RESt-18 1 32,77

RESt-19 1 39,02

RESt-20 1 85,91

RESt-21 1 111,06

RESt-22 1 84,47

RESt-23 1 62,39



61 139 31,500 28,236 1,408 3,264 2,10R



75 256 47,000 49,006 1,989 -2,006 -2,99R





IPI = - 17,9 + 0,0313 PatSol + 0,149 RESt-1 + 0,336 RESt-2 - 0,039 RESt-3 + 0,063 RESt-4 + 0,148 RESt-5 - 0,172 RESt-6 - 0,126 RESt-7 - 0,188 RESt-8




+ 0,382 RESt-21 + 0,021 RESt-22 + 0,885 RESt-23 + 1,45 RESt-24



Constant -17,935 1,968 -9,11 0,000

PatSol 0,03132 0,01446 2,17 0,040

RESt-1 0,1488 0,1356 1,10 0,283

RESt-2 0,3361 0,1385 2,43 0,023

RESt-3 -0,0391 0,1642 -0,24 0,814

RESt-4 0,0627 0,1727 0,36 0,720

RESt-5 0,1476 0,1722 0,86 0,399

RESt-6 -0,1721 0,1815 -0,95 0,352

RESt-7 -0,1259 0,2281 -0,55 0,586

RESt-8 -0,1879 0,2313 -0,81 0,424

RESt-9 -0,6362 0,2531 -2,51 0,019

RESt-10 0,3235 0,2735 1,18 0,248

RESt-11 0,3699 0,2733 1,35 0,188

RESt-12 0,0888 0,3002 0,30 0,770

RESt-13 0,6299 0,3366 1,87 0,073

RESt-14 0,7258 0,3558 2,04 0,052

RESt-15 -0,3527 0,3996 -0,88 0,386

RESt-16 0,0462 0,4011 0,12 0,909

RESt-17 0,4063 0,4031 1,01 0,323

RESt-18 -0,5922 0,4006 -1,48 0,152

RESt-19 -0,9547 0,3857 -2,47 0,020



RESt-20 0,2094 0,3986 0,53 0,604

RESt-21 0,3816 0,3870 0,99 0,334

RESt-22 0,0213 0,3772 0,06 0,955

RESt-23 0,8848 0,3467 2,55 0,017

RESt-24 1,4512 0,3058 4,75 0,000

S = 1,50251 R-Sq = 99,3% R-Sq(adj) = 98,5%


Source DF SS MS F P

Regression 25 7667,49 306,70 135,86 0,000


Total 50 7723,93

Source DF Seq SS

PatSol 1 6692,57

RESt-1 1 45,24

RESt-2 1 49,32

RESt-3 1 6,59

RESt-4 1 21,53

RESt-5 1 3,92

RESt-6 1 20,43

RESt-7 1 60,91

RESt-8 1 1,25

RESt-9 1 33,69

RESt-10 1 68,33

RESt-11 1 58,08

RESt-12 1 55,84

RESt-13 1 12,70

RESt-14 1 1,72

RESt-15 1 3,71

RESt-16 1 38,98

RESt-17 1 42,61

RESt-18 1 26,16

RESt-19 1 43,43

RESt-20 1 97,64

RESt-21 1 89,83

RESt-22 1 76,02

RESt-23 1 66,14

RESt-24 1 50,84





45 11 14,870 17,081 1,051 -2,211 -2,06R

60 127 32,610 30,331 1,045 2,279 2,11R

75 256 47,000 48,453 1,428 -1,453 -3,10R





IPI = - 20,3 + 0,0164 PatSol + 0,208 RESt-1 + 0,222 RESt-2 + 0,130 RESt-3 - 0,009 RESt-4 + 0,214 RESt-5 - 0,122 RESt-6 - 0,185 RESt-7 - 0,150 RESt-8


+ 0,463 RESt-13 + 0,839 RESt-14 + 0,054 RESt-15 - 0,121 RESt-16



+ 1,17 RESt-25



Constant -20,263 1,415 -14,32 0,000

PatSol 0,016449 0,009904 1,66 0,110

RESt-1 0,20784 0,08982 2,31 0,030

RESt-2 0,22231 0,09204 2,42 0,024

RESt-3 0,1295 0,1102 1,18 0,252

RESt-4 -0,0091 0,1134 -0,08 0,937

RESt-5 0,2137 0,1120 1,91 0,069

RESt-6 -0,1219 0,1175 -1,04 0,310

RESt-7 -0,1852 0,1490 -1,24 0,226

RESt-8 -0,1501 0,1494 -1,00 0,325

RESt-9 -0,5373 0,1654 -3,25 0,004

RESt-10 0,1022 0,1811 0,56 0,578

RESt-11 0,2432 0,1786 1,36 0,187

RESt-12 0,2280 0,1951 1,17 0,255

RESt-13 0,4629 0,2198 2,11 0,046



RESt-14 0,8394 0,2304 3,64 0,001

RESt-15 0,0541 0,2669 0,20 0,841

RESt-16 -0,1208 0,2645 -0,46 0,652

RESt-17 0,0930 0,2677 0,35 0,732

RESt-18 -0,0622 0,2728 -0,23 0,822

RESt-19 -0,8301 0,2605 -3,19 0,004

RESt-20 -0,4571 0,2836 -1,61 0,121

RESt-21 0,5119 0,2579 1,98 0,059

RESt-22 0,2927 0,2527 1,16 0,259

RESt-23 0,2874 0,2443 1,18 0,251

RESt-24 0,8850 0,2262 3,91 0,001

RESt-25 1,1661 0,2125 5,49 0,000

S = 0,969435 R-Sq = 99,7% R-Sq(adj) = 99,4%


Source DF SS MS F P

Regression 26 7448,83 286,49 304,84 0,000


Total 49 7470,44

Source DF Seq SS

PatSol 1 6480,80

RESt-1 1 40,85

RESt-2 1 55,32

RESt-3 1 6,19

RESt-4 1 22,79

RESt-5 1 2,22

RESt-6 1 22,48

RESt-7 1 68,46

RESt-8 1 1,17

RESt-9 1 36,08

RESt-10 1 57,40

RESt-11 1 58,53

RESt-12 1 52,50

RESt-13 1 12,82

RESt-14 1 1,42

RESt-15 1 5,90

RESt-16 1 28,84

RESt-17 1 34,91

RESt-18 1 24,79

RESt-19 1 34,62



RESt-20 1 96,95

RESt-21 1 99,41

RESt-22 1 63,26

RESt-23 1 59,67

RESt-24 1 53,13

RESt-25 1 28,31



26 18 8,870 10,633 0,459 -1,763 -2,07R

45 11 14,870 16,297 0,698 -1,427 -2,12R

50 17 19,860 18,556 0,742 1,304 2,09R

55 104 24,790 26,297 0,771 -1,507 -2,56R




The regression equation is IPI = - 20,6 + 0,0121 PatSol + 0,212 RESt-1 + 0,185 RESt-2 + 0,181 RESt-3


- 0,160 RESt-8 - 0,470 RESt-9 + 0,040 RESt-10 + 0,153 RESt-11




+ 0,525 RESt-24 + 1,03 RESt-25 + 0,522 RESt-26



Constant -20,593 1,235 -16,67 0,000

PatSol 0,012105 0,008321 1,45 0,161

RESt-1 0,21183 0,07522 2,82 0,010

RESt-2 0,18452 0,07752 2,38 0,027

RESt-3 0,18091 0,09221 1,96 0,063

RESt-4 0,01933 0,09494 0,20 0,841



RESt-5 0,18790 0,09469 1,98 0,060

RESt-6 -0,0296 0,1024 -0,29 0,775

RESt-7 -0,2900 0,1276 -2,27 0,034

RESt-8 -0,1603 0,1248 -1,28 0,213

RESt-9 -0,4705 0,1380 -3,41 0,003

RESt-10 0,0401 0,1532 0,26 0,796

RESt-11 0,1526 0,1499 1,02 0,320

RESt-12 0,3197 0,1633 1,96 0,064

RESt-13 0,3605 0,1842 1,96 0,064

RESt-14 0,7206 0,1933 3,73 0,001

RESt-15 0,3553 0,2388 1,49 0,152

RESt-16 0,0169 0,2219 0,08 0,940

RESt-17 -0,1601 0,2325 -0,69 0,499

RESt-18 -0,0457 0,2273 -0,20 0,843

RESt-19 -0,4836 0,2390 -2,02 0,056

RESt-20 -0,7093 0,2470 -2,87 0,009

RESt-21 0,1815 0,2468 0,74 0,470

RESt-22 0,4965 0,2185 2,27 0,034

RESt-23 0,3796 0,2115 1,79 0,087

RESt-24 0,5250 0,2180 2,41 0,025

RESt-25 1,0259 0,1919 5,34 0,000

RESt-26 0,5224 0,2058 2,54 0,019

S = 0,800956 R-Sq = 99,8% R-Sq(adj) = 99,6%


Source DF SS MS F P

Regression 27 7214,98 267,22 416,54 0,000


Total 48 7228,45

Source DF Seq SS

PatSol 1 6272,01

RESt-1 1 42,09

RESt-2 1 50,31

RESt-3 1 8,71

RESt-4 1 21,24

RESt-5 1 2,84

RESt-6 1 28,22

RESt-7 1 76,81

RESt-8 1 0,64

RESt-9 1 33,42



RESt-10 1 59,76

RESt-11 1 51,14

RESt-12 1 52,56

RESt-13 1 10,97

RESt-14 1 1,65

RESt-15 1 4,75

RESt-16 1 30,39

RESt-17 1 25,67

RESt-18 1 19,87

RESt-19 1 32,49

RESt-20 1 82,83

RESt-21 1 100,15

RESt-22 1 71,32

RESt-23 1 51,83

RESt-24 1 48,79

RESt-25 1 30,40

RESt-26 1 4,13



45 11 14,870 16,189 0,578 -1,319 -2,38R

50 17 19,860 18,832 0,624 1,028 2,05R

56 118 26,660 27,716 0,661 -1,056 -2,34R















Constant -20,805 1,075 -19,35 0,000

PatSol 0,010887 0,006902 1,58 0,131

RESt-1 0,19011 0,06201 3,07 0,006

RESt-2 0,16247 0,06540 2,48 0,022

RESt-3 0,19140 0,07807 2,45 0,024

RESt-4 0,05391 0,07876 0,68 0,502

RESt-5 0,20677 0,07836 2,64 0,016

RESt-6 -0,02098 0,08442 -0,25 0,806

RESt-7 -0,2727 0,1049 -2,60 0,018

RESt-8 -0,2365 0,1050 -2,25 0,036

RESt-9 -0,4393 0,1147 -3,83 0,001

RESt-10 0,0362 0,1260 0,29 0,777

RESt-11 0,0949 0,1257 0,75 0,460

RESt-12 0,3085 0,1351 2,28 0,034

RESt-13 0,3559 0,1523 2,34 0,031

RESt-14 0,6060 0,1621 3,74 0,001

RESt-15 0,3876 0,1985 1,95 0,066

RESt-16 0,2678 0,1965 1,36 0,189

RESt-17 -0,1121 0,1921 -0,58 0,567

RESt-18 -0,2055 0,1932 -1,06 0,301

RESt-19 -0,4134 0,1974 -2,09 0,050

RESt-20 -0,5115 0,2104 -2,43 0,025

RESt-21 -0,0799 0,2167 -0,37 0,717

RESt-22 0,2270 0,2025 1,12 0,276

RESt-23 0,5582 0,1824 3,06 0,006

RESt-24 0,5590 0,1818 3,07 0,006

RESt-25 0,7008 0,1852 3,78 0,001

RESt-26 0,4697 0,1730 2,72 0,014

RESt-27 0,4998 0,1799 2,78 0,012

S = 0,656986 R-Sq = 99,9% R-Sq(adj) = 99,7%


Source DF SS MS F P

Regression 28 6982,41 249,37 577,74 0,000


Total 47 6990,61



Source DF Seq SS

PatSol 1 6073,94

RESt-1 1 39,31

RESt-2 1 51,80

RESt-3 1 6,47

RESt-4 1 26,82

RESt-5 1 2,09

RESt-6 1 24,95

RESt-7 1 87,22

RESt-8 1 0,06

RESt-9 1 30,23

RESt-10 1 57,27

RESt-11 1 52,56

RESt-12 1 45,95

RESt-13 1 11,60

RESt-14 1 1,01

RESt-15 1 5,15

RESt-16 1 28,63

RESt-17 1 27,33

RESt-18 1 12,78

RESt-19 1 26,43

RESt-20 1 78,30

RESt-21 1 85,52

RESt-22 1 71,55

RESt-23 1 57,63

RESt-24 1 42,56

RESt-25 1 27,22

RESt-26 1 4,72

RESt-27 1 3,33



45 11 14,8700 15,9590 0,4859 -1,0890 -2,46R

59 120 32,4400 31,4928 0,5277 0,9472 2,42R













+ 0,167 RESt-28



Constant -20,855 1,135 -18,37 0,000

PatSol 0,008629 0,006988 1,23 0,234

RESt-1 0,20276 0,05914 3,43 0,003

RESt-2 0,14535 0,06333 2,30 0,035

RESt-3 0,20740 0,07441 2,79 0,013

RESt-4 0,03635 0,07597 0,48 0,638

RESt-5 0,23024 0,07509 3,07 0,007

RESt-6 -0,00992 0,08323 -0,12 0,907

RESt-7 -0,2666 0,1009 -2,64 0,017

RESt-8 -0,23048 0,09998 -2,31 0,034

RESt-9 -0,4763 0,1116 -4,27 0,001

RESt-10 0,0247 0,1195 0,21 0,838

RESt-11 0,1004 0,1195 0,84 0,412

RESt-12 0,3047 0,1285 2,37 0,030

RESt-13 0,3231 0,1453 2,22 0,040

RESt-14 0,6265 0,1545 4,05 0,001

RESt-15 0,3614 0,1892 1,91 0,073

RESt-16 0,2580 0,1890 1,37 0,190

RESt-17 -0,0181 0,1897 -0,10 0,925

RESt-18 -0,1582 0,1844 -0,86 0,403

RESt-19 -0,4962 0,1924 -2,58 0,019

RESt-20 -0,4857 0,2014 -2,41 0,028

RESt-21 -0,0019 0,2087 -0,01 0,993

RESt-22 0,0771 0,2061 0,37 0,713

RESt-23 0,4758 0,1921 2,48 0,024

RESt-24 0,6530 0,1790 3,65 0,002

RESt-25 0,6941 0,1781 3,90 0,001

RESt-26 0,3459 0,1809 1,91 0,073

RESt-27 0,5179 0,1713 3,02 0,008

RESt-28 0,1668 0,1887 0,88 0,389



S = 0,622146 R-Sq = 99,9% R-Sq(adj) = 99,7%


Source DF SS MS F P

Regression 29 6756,63 232,99 601,93 0,000


Total 46 6763,21

Source DF Seq SS

PatSol 1 5889,16

RESt-1 1 37,03

RESt-2 1 48,63

RESt-3 1 7,05

RESt-4 1 22,42

RESt-5 1 4,01

RESt-6 1 28,50

RESt-7 1 83,61

RESt-8 1 0,17

RESt-9 1 23,55

RESt-10 1 55,29

RESt-11 1 51,04

RESt-12 1 47,38

RESt-13 1 9,96

RESt-14 1 1,31

RESt-15 1 3,42

RESt-16 1 27,54

RESt-17 1 25,81

RESt-18 1 14,40

RESt-19 1 20,20

RESt-20 1 70,14

RESt-21 1 84,24

RESt-22 1 65,56

RESt-23 1 58,09

RESt-24 1 45,70

RESt-25 1 24,65

RESt-26 1 3,78

RESt-27 1 3,68

RESt-28 1 0,30





38 37 13,6000 14,4939 0,4561 -0,8939 -2,11R

45 11 14,8700 15,7785 0,5003 -0,9085 -2,46R

55 104 24,7900 25,4515 0,5510 -0,6615 -2,29R

59 120 32,4400 31,5772 0,5024 0,8628 2,35R











+ 0,150 RESt-28 + 0,290 RESt-29



Constant -21,438 1,207 -17,76 0,000

PatSol 0,006954 0,007046 0,99 0,339

RESt-1 0,18413 0,06040 3,05 0,008

RESt-2 0,16353 0,06395 2,56 0,022

RESt-3 0,18126 0,07594 2,39 0,031

RESt-4 0,04235 0,07549 0,56 0,583

RESt-5 0,23975 0,07602 3,15 0,007

RESt-6 -0,01105 0,08351 -0,13 0,897

RESt-7 -0,2024 0,1095 -1,85 0,084

RESt-8 -0,2514 0,1012 -2,49 0,025

RESt-9 -0,4864 0,1111 -4,38 0,001

RESt-10 0,0035 0,1194 0,03 0,977

RESt-11 0,0969 0,1186 0,82 0,427

RESt-12 0,2721 0,1296 2,10 0,053

RESt-13 0,3386 0,1444 2,34 0,033



RESt-14 0,6314 0,1534 4,12 0,001

RESt-15 0,3088 0,1926 1,60 0,130

RESt-16 0,2566 0,1885 1,36 0,194

RESt-17 0,0283 0,1927 0,15 0,885

RESt-18 -0,0881 0,1896 -0,46 0,649

RESt-19 -0,4939 0,1920 -2,57 0,021

RESt-20 -0,4765 0,2060 -2,31 0,035

RESt-21 0,0028 0,2082 0,01 0,989

RESt-22 0,1175 0,2077 0,57 0,580

RESt-23 0,3729 0,2069 1,80 0,092

RESt-24 0,5364 0,1940 2,76 0,014

RESt-25 0,7452 0,1858 4,01 0,001

RESt-26 0,3574 0,1807 1,98 0,067

RESt-27 0,3788 0,1935 1,96 0,069

RESt-28 0,1502 0,1892 0,79 0,440

RESt-29 0,2896 0,1983 1,46 0,165

S = 0,616979 R-Sq = 99,9% R-Sq(adj) = 99,7%


Source DF SS MS F P

Regression 30 6530,08 217,67 571,82 0,000


Total 45 6535,79

Source DF Seq SS

PatSol 1 5692,42

RESt-1 1 40,77

RESt-2 1 45,41

RESt-3 1 6,70

RESt-4 1 22,45

RESt-5 1 2,76

RESt-6 1 21,90

RESt-7 1 85,88

RESt-8 1 0,32

RESt-9 1 17,21

RESt-10 1 49,82

RESt-11 1 49,91

RESt-12 1 46,71

RESt-13 1 11,39

RESt-14 1 1,04

RESt-15 1 3,16

RESt-16 1 23,63

RESt-17 1 24,98



RESt-18 1 14,25

RESt-19 1 21,85

RESt-20 1 63,95

RESt-21 1 81,61

RESt-22 1 65,57

RESt-23 1 57,58

RESt-24 1 45,54

RESt-25 1 25,11

RESt-26 1 3,54

RESt-27 1 3,43

RESt-28 1 0,33

RESt-29 1 0,81



45 11 14,8700 15,6083 0,5087 -0,7383 -2,12R











+ 0,254 RESt-28 + 0,310 RESt-29 - 0,206 RESt-30



Constant -21,199 1,325 -16,00 0,000



PatSol 0,005837 0,007542 0,77 0,453

RESt-1 0,19689 0,06520 3,02 0,010

RESt-2 0,17636 0,06780 2,60 0,022

RESt-3 0,17315 0,07910 2,19 0,047

RESt-4 0,05845 0,07995 0,73 0,478

RESt-5 0,23699 0,07877 3,01 0,010

RESt-6 -0,01713 0,08833 -0,19 0,849

RESt-7 -0,1968 0,1139 -1,73 0,108

RESt-8 -0,2970 0,1144 -2,60 0,022

RESt-9 -0,4761 0,1173 -4,06 0,001

RESt-10 0,0070 0,1238 0,06 0,955

RESt-11 0,1102 0,1237 0,89 0,389

RESt-12 0,2724 0,1342 2,03 0,063

RESt-13 0,3622 0,1515 2,39 0,033

RESt-14 0,6268 0,1589 3,94 0,002

RESt-15 0,3071 0,1997 1,54 0,148

RESt-16 0,2962 0,2002 1,48 0,163

RESt-17 0,0245 0,2004 0,12 0,905

RESt-18 -0,1213 0,2009 -0,60 0,556

RESt-19 -0,5360 0,2046 -2,62 0,021

RESt-20 -0,4788 0,2153 -2,22 0,044

RESt-21 -0,0134 0,2214 -0,06 0,953

RESt-22 0,1159 0,2166 0,54 0,602

RESt-23 0,3449 0,2190 1,57 0,139

RESt-24 0,5949 0,2153 2,76 0,016

RESt-25 0,8340 0,2120 3,93 0,002

RESt-26 0,3288 0,1974 1,67 0,120

RESt-27 0,3671 0,2016 1,82 0,092

RESt-28 0,2538 0,2256 1,12 0,281

RESt-29 0,3096 0,2070 1,50 0,159

RESt-30 -0,2062 0,2070 -1,00 0,337

S = 0,638668 R-Sq = 99,9% R-Sq(adj) = 99,7%


Source DF SS MS F P

Regression 31 6298,84 203,19 498,14 0,000


Total 44 6304,14

Source DF Seq SS

PatSol 1 5514,35

RESt-1 1 33,38

RESt-2 1 51,37



RESt-3 1 4,58

RESt-4 1 22,67

RESt-5 1 2,39

RESt-6 1 29,95

RESt-7 1 72,40

RESt-8 1 0,18

RESt-9 1 17,37

RESt-10 1 36,63

RESt-11 1 42,97

RESt-12 1 44,93

RESt-13 1 9,87

RESt-14 1 1,54

RESt-15 1 3,31

RESt-16 1 23,56

RESt-17 1 20,05

RESt-18 1 12,87

RESt-19 1 20,73

RESt-20 1 65,95

RESt-21 1 71,70

RESt-22 1 61,58

RESt-23 1 56,73

RESt-24 1 44,13

RESt-25 1 25,15

RESt-26 1 3,52

RESt-27 1 3,41

RESt-28 1 0,35

RESt-29 1 0,80

RESt-30 1 0,40


BIBLIOGRAFIA

(1834). El Instructor, ó Repertorio de Historia, Bellas Letras y Artes. Tomo I [en ínia].

Londres: En Casa de Ackermann y Compª. (Google Books)

<http://books.google.cat/books?id=-

fgaAAAAYAAJ&pg=PA87&hl=ca#v=onepage&q&f=false> [consultat el 23 de

gener de 2013].

(2011). Flame: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia]. Software

Engineering Group, CSED, STFC. <http://www.flame.ac.uk/> [consultat el 4

d’abril de 2013].

(2011). Flame: Projects [en línia]. Software Engineering Group, CSED,

STFC. <http://www.flame.ac.uk/projects/> [consultat el 4 d’abril de 2013].

(2011). The Euroace@Unibi Model [en línia]. Fakultät für Wirtschaftswissenschaften

an der Universität Bielefeld (actualitzat a data d’11/03/2013).

<http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html> [consultat el

4 d’abril de 2013].

Alabert, Aureli (2004). Curs d’Investigació Operativa. Barcelona: Departament de

Matemàtiques de la UAB – Universitat Autònoma de Barcelona.

Allen, Robert C. (1998a). The Great Divergence: Wages and Prices in Europe from the

Middle Ages to the First World War. Columbia: University of British Columbia.

Department of Economics. Discussion Paper 98-12.

— (2004). Revolución en los campos. La reinterpretación de la revolución agrícola

inglesa. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza. Colección: Monografías

de Historia Rural, n.º 3. Seminario de Historia Agraria (SEHA).

— (2006). The British Industrial Revolution in global perspective: How Commerce

Created The Industrial Revolution and Modern Economic Growth. Oxford:

Nuffield College Oxford University.

— (2009). The British Industrial Revolution in global perspective. Cambridge:

Cambridge University Press.

André Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel i Díaz Álvarez, Amelia (2007).

“La demanda i l’oferta turística”. A: Díaz Álvarez, Amelia (coord.); André

Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel i Díaz Álvarez, Amelia.

Introducció a l’economia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de

Catalunya.

Andrés, Javier (2012). "La macroeconomía en el diván" [en línia]. Publicat al blog

"Nada es gratis" el 28/11/2012. <http://www.fedeablogs.net/economia/?p=26452>

[consultat l’1 de març de 2013].

Barca-Salom, Francesc X.; Bernat, Pasqual; Pont i Estradera, Maria i Puig-Pla, Carles

(coords.) (2009). Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona:

Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851). Barcelona: Cambra

Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Barquín Gil, Rafael. Algunos aspectos relatives a la Revolución del Consumo en Gran

Bretaña. Madrid: AEHE – Asociación Española de Historia Económica

(documento de Trabajo nº 0202).

Basalla, George (1991). La evolución de la tecnología. Barcelona: Editorial Crítica.

[Traducció castellana de la versió original en anglès: (1998) The Evolution of

Technology. Cambridge: University Press, Cambridge].

Becker, Gary (1965). “A Theory of the Allocation of Time”. The Economic Journal, 75,

pp. 493-517.

Biraben, J. R. (1979). “Essai sur l’evolution du nombre des homes”. Population (núm.

34, vol. 1, pp. 13-25).

Bogoliúbov, Alekséi (1973). Un héroe español del progreso: Agustín de Betancourt.

Madrid: Seminarios y Ediciones, SA (hora h. Ensayos y Documentos). [Versión

directa del ruso al castellano].

Boserup, Ester (1984). Población y cambio tecnológico. Estudio de las tendencias a

largo plazo. Barcelona: Editorial Crítica, SA. [edició original en anglès] (1981):

Population an Technological Change. A Study in Long-Term Trends. Chicago:

The University of Chicago.

Campbell, C. (1989). The Romantic Ethic and the Spirit of Modern Consumerism. Ideas.

Cia, Blanca i Montañés, José Ángel (2013). Movilizados por 1714 [en línia]. Versió

digital del diari “El País” (notícia publicada el 09/03/2013).

<http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/09/catalunya/1362857839_013218.html>

[consultat el 4 d’abril de 2013].

Clark , Gregory (2007). A farewell to alms: a brief economic history of the world. New

Jersey: Princenton University Press.

Crónica de la Técnica. Madrid: Plaza & Janes Editores, SA. (Edición especial para

Diario 16, pàg. 216) [Traducció al castellà de l’edició alemanya: Felix R. Paturi].

Davies, J.B.; Sandstrim, S.; Shorrocks, A. i Wolff, E.N. (2006). “The World

Distribution of Household Wealth”. U-U-WIDER project on Personal Assets

from a Global Perspective. Hèlsinki: World Institute for Development Economics

Research of the United States University.

Dawid, Herbert; Gemkow, Simon; Harting, Philipp; van der Hoog, Sander i Neugart,

Michael (2012). The Eurace@Unibi Model: An Agent-Based Macroeconomic

Model for Economic Policy Analysis [en línia]. Fakultät für

Wirtschaftswissenschaften an der Universität Bielefeld (publicat l’octubre de

2012). <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/fileadmin/vpl1/Publications/Agent-

based_Modelling/eurace_unibi_descr_2012.pdf> [consultat el 4 d’abril de 2013].

Dawkins, Richard (2000). El gen egoísta. Barcelona: Salvat Editores.

De Rus, Ginés (2008). Análisis Coste-Beneficio. Evaluación económica de políticas y

proyectos de inversión. Barcelona: Editorial Ariel, SA (3ª edición actualizada:

septiembre de 2008).

De Rus, Ginés; Campos, Javier i Nombela, Gustavo (2003). Economía del transporte.

Barcelona: Antoni Bosch editor.

De Vries, Jan (1974). The Dutch Rural Economy in the Golden Age, 1500-1700. New

Haven.

— (1994). “The Industrial Revolution and the Industrious Revolution”. Tucson: The

Journal of Economic History. (Vol. 54, No. 2). Papers Presented at the Fifty-Third

Annual Meeting of the Economic History Association. (Jun, 1994), pp. 249-270.

Declaració del Mil.leni (www.undp.org)

Díaz Bretones, Francisco i Montalbán Peregrín, Manuel (2009). “L’individu com a

unitat d’anàlisi. La influencia dels valors, percepcions i actituds en el

comportament laboral”. A: Rodríguez Fernández, Andrés (coord..) i et al.

Psicologia de les organitzacions. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat

Oberta de Catalunya (Segona edició: febrer 2009).

Diccionari de comerç exterior. (<http://www.comercio-exterior.es/es/action-

diccionario.diccionario+idioma-223+l-R+p-948+pag-

/Diccionario+de+comercio+exterior/reexportacion.htm> [consultat el

03/11/2012]).

Dickson, David (1980). Tecnología alternativa. Madrid: H. Blume.

Diversity and Social Segregation. Tempe: College of Liberal Arts and Sciences. School

of Geographical Sicences and Urban Planning. GeoDa Center for Geospatial

Analysis and Computation [en línia]. . <https://geodacenter.asu.edu/node/236>


Dobzhansky, Theodosius (1995). Genetics and the origin of species. Barcelona: Círculo

de Lectores, S.A. (Opera Mundi. Biblioteca Universal del Círculo de Lectores.

Colección Ciencia). [traducció al castellà: (1997). Genética y el origen de las

especies].

Domingo Solans, Eugenio (2002). Despedida de la peseta [en línia]. Madrid: Colegio

de Economistas de Madrid. Conferencia celebrada el 28 de febrero de 2002.

<http://www.ecb.europa.eu/press/key/date/2002/html/sp020228.es.html>

[consultat el 28 de maig de 2013].

EFDA (2007). Energía: impulsando el mundo. Munich: Bavaria Duck.

En guàrdia (2013). Les màquines de vapor [en línia]. Catalunya Ràdio (programa emès

el 10/02/2013). <http://www.catradio.cat/audio/702296/456---Les-maquines-de-

vapor> [consultat el 4 d’abril de 2013].

Escudero Gutiérrez, A. (2005). “4. La Revolución Industrial en Gran Bretaña (1760-

1840)”. A: Comín, F.; Hernández, M. i Llopis, E. Historia Económica Mundial.

Barcelona: Editorial Crítica.

EURACE. <http://www.eurace.org/> [consultat el 23 de març de 2013].

Europa tras el Tratado de Utrech [en línia]. Artehistoria.com.

[<http://youtu.be/qIi4JRqkmBU>, consultat el 14 d’abril de 2013].

Feliu, Gaspar (1991a). Precios y salarios en la Cataluña moderna. Vol. I: Alimentos.

Madrid: Banco de España. (Servicio de Estudios. Estudios de Historia Económica,

nº 21 - 1991).

— (2004). La Crisis Catalana de la Baja Edad Media: Estado de la cuestión. Madrid:

CSIC. Revista Hispania, LXIV/2, núm. 217 (2004) 435-466.

Ferrer i Alòs, Llorenç. Bergadanas, continuas y mules. Tres geografìas de la hilatura

del algodón en Cataluña (1790-1830). Barcelona: Universitat de Barcelona.

FLAME: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia].

<http://www.flame.ac.uk/> [consultat el 23 de març de 2013].

Furriol, Eulàlia (2011). “Calcular el valor econòmic del benestar”. Barcelona: Diari La

Vanguardia. Suplement Diners. (diumenge, 22 de maig de 2011).

Galbraith, J. K. (2011). Breve historia de la euforia financiera. Barcelona: Editorial

Ariel (1ª edición en esta presentación: febrero de 2011 ed.).

García Tapia, Nicolás (2001). Un inventor navarro: Jerónimo de Ayanz y Beaumont

(1553-1613). Pamplona: Gobierno de Navarra (Obra citada a Wikipedia. Jerónimo

de Ayanz y Beaumont.

<http://es.wikipedia.org/wiki/Jerónimo_de_Ayanz_y_Beaumont> [Consultat el 23

de gener de 2013].)

Gencat (2012). Commemoració del 300 aniversari dels fets de 1714 [en línia].

Generalitat de Catalunya (14/09/2012).

<http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-

Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=3d6546

67a0238310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default>


Gencat. El M-ACTEC y la industrialización de Cataluña [en línia]. Generalitat de

Catalunya.

<http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec8

8f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=6ab4255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aR

CRD&vgnextfmt=detall2&contentid=49116dc7f1f48210VgnVCM1000008d0c1e

0aRCRD&newLang=es_ES> [consultat el 28 de maig de 2013].

Gencat.cat. Conèixer Catalunya. Cultura i llengua. Història [en línia]. Generalitat de

Catalunya. <http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixer-historia.htm>

[consultat el 5 de gener de 2013].

Gibergans Bàguena, Josep (2009: 27). “Regressió lineal simple”. A: Gibergans

Bàguena, Josep; Gil Estallo, Àngel J. i Rovira Escofet, Carles. Estadística.

Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya (Quarta edició:

febrer 2009).

Gottardi, Giorgio i Babetto, Claudia (2003). Teorie, modelli evolutivi e uso della

simulazione in economia. E’ un approccio realmente praticabile? Padova:

Università di Padova (Progetto FIRB 2003. Mario Raffa. “Nuovi modelli

organizzativi per la gestione della conoscenza nella Extended Enterprise nell’era

digitale”).

Gran Enciclopèdia Catalana. La Pesta -egra [en línia].

<http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0050564>.

Hajnal, J. (1965). "European marriage patterns in perspective". A: Glass i Eversley

(eds.). Population in History. Essays in Historical Demography. Londres: Edward

Arnold.

Hintzmann Colominas, C., Puig Gómez, A., i Sala Rios, M. (2009). "Magnituds

macroeconòmiques". A: Comportament dels agregats econòmics. Barcelona:

FUOC - Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

— (2009). “Objectius macroeconòmics”. A: Comportament dels agregats econòmics.

Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Hymer, Stephen and Resnick, Stephen (1969). “A Model of an Agrarian Economy with

Nonagricultural Activities”. American Economic Review, 59, pp. 493-506.

Ildefons Cerdà (1867). Teoria general de la urbanización y aplicación de sus principios

y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Madrid: Imprenta Española,

1867. Reedita per l’Institut d’Estudis Fiscals, 1968-1971, pp. 650-657.

J. Jiménez Escobar; A. C. Morales Gutiérrez (2005). Dirección de entidades no

lucrativas. Madrid: Thomson-Civitas.

Krugman; Wells i Olney (2009: 43). “Apéndice del capítulo 2. Las representaciones

gráficas”. A: Fundamentos de Economía. Barcelona: Editorial Reverté, SA

(Reimpresión: octubre de 2009).

Kuznets, Simon (1966). Modern economic growth: rate, structure and spread. New

Haven (CT): Yale University Press.

Lacasa Saíz de Arce, Lucas i Luque Serrano, Bartolomé (2005). Econofísica. Madrid:

ICE – Instituto de Comercio Exterior (Boletín Económico nº 2844, del 9 al 15 de

Mayo de 2005).

Lamolla, Laura (2009). “El pla d’empresa”. A: Urbano, David; Toledano, Nuria i

Lamolla, Laura. Iniciativa emprenedora. Barcelona: FUOC – Fundació

Universitat Oberta de Catalunya.

Lladós Masllorens, Josep i Oliva Furés, Martí (coords.); Cortadas Guasch, Martí; Duch

Brown, Pau; López Andrés, Francesc Xavier i Ponce Alifonso, Xavier (2009).

“Mercats de factors”. A: Mercats i conducta. Barcelona: FUOC – Fundació


Maddison, Angus (2004). Contours of the World Economy and the Art of Macro-

measurement 1500-2001. IARIW 28th General Conference: Ruggles Lecture.

Cork: Ireland August 2004.

— (2010). Appendix B. Growth of World Population, GDP and GDP Per Capita before

1820. Original Maddison Homepage.

<http://www.ggdc.net/MADDISON/oriindex.htm> [data de consulta: 23 de

setembre de 2012].

Malthus, T. R. (1846). Ensayo sobre el principio de la población. Madrid: Obra

propiedad de los traductores D. José Maria Noguera y D. Joaquin Miquel bajo la

dirección del Dr. D. Eusebio María del Valle.

Malthus, Robert [en línia]. ArteHistoria: Junta de Castilla y León.

<http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/6426.htm> [data de consulta: 26 de

gener de 2013].

Maluquer de Motes i Bernet (2005). “La revolució industrial: l’era del vapor (1840-

1891)”. A: Història económica de Catalunya. Barcelona: FUOC – Fundació


Mappines. <http://www.mappiness.org.uk/>.

Martín Aceña, Pablo (1989). Los precios en Europa durante los siglos XVI y XVII:

Estudio comparativo. Alicante: IV Congreso de la Asociación de Historia

Económica (diciembre de 1989).

Martínez-Carrión, José Miguel (2011). La talla de los europeos desde 1700: tendencias,

ciclos y desigualdad. Madrid: SEHA – Sociedad Española de Historia Agraria.

Documentos de Trabajo (DT-SEHA n. 11-06).

McKendrick (1982). “Commercialization and the Economy”. A: McKendrick, N.;

Brewer, J. i Plumb, J. H. (eds.). The Birth of a Consumer Society. Europa

Publications Limited.

Merton, Robert K. (1984). “Capítulo IV. Puritanismo y valores culturales”. A: Ciencia,

tecnología y sociedad en la Inglaterra del siglo XVII. Madrid: Alianza Editorial,

SA (Colecció Alianza Universidad). [edició original en anglès] (1970): Science,

Technology and Society in Seventeenth-Century England.

MHC (2004). El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX:

les llavors de la revolució. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat

de Catalunya (Direcció General del Patrimoni Cultural. Arxiu Nacional de

Catalunya).

MHCAT (2012). El Museu d’Història de Catalunya prepara la commemoració del

1714 [en línia]. Museu d’Història de Catalunya (01/11/2012).

<http://www.es.mhcat.cat/serveis/activitats_culturals/activitats_culturals_actuals/

el_museu_d_historia_de_catalunya_prepara_la_commemoracio_del_1714>


Mokyr, Joel (1993). La palanca de la riqueza. Creatividad tecnològica y progreso

económico. Madrid: Alianza Editorial, S.A. [edició original en anglès]. (1990).

The Lever of Riches. Technological Creativity and Economic Progress. Oxford

University Press, Inc.

Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos (2011). “El desafiament de comprendre

l’organització empresarial”. A: Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos; Martínez

Argüelles, Ma. Jesús i Rimbau Gilabert, Eva. Organització d’empreses. Una

anàlisi estructural, cultura i política. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat

Oberta de Catalunya.

— (2011). “L’estructura i el disseny de l’organització a escala de llocs de treball”. A:

Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos; Martínez Argüelles, Ma. Jesús i Rimbau

Gilabert, Eva. Organització d’empreses. Barcelona: FUOC – Fundació


Nadal, Jordi; Benaul, Josep M. i Sudrià, Carles (directors) (2012). Atles de la

industrialització de Catalunya 1750-2010. Barcelona: Editorial Vicens Vives.

Nadal, J.; Maluquer de Motes, J.; Carreras, A. i Sudrià, C. Producció i consum

d'energia en el creixement econòmic modern: el cas català. Treball inèdit.

Nieto-Galan, Agustí (2001). La seducción de la máquina. Santponç, Monturiol y Isaac

Peral. Vapores, submarinos e inventores. Madrid: NIVOLA libros y ediciones,

SL (Colección Novatores).

NU (2011). La gran transformación basada en tecnologías ecológicas. Sinopsis. New

York: ONU - Organizació de les Nacions Unides, Departament d’Assumptes

Econòmics i Socials.

Parsons, Simon; Gmytrasiewicz, Piotr i Wooldridge, Michael (eds.) (2002).

“Introduction”. A: Game Theory and Decision Theory in Agent-Based Systems.

Boston/Dordrecht/London: Kluwer Academic Publishers (Multiagent Systems,

Artificial Societies, and Simulated Organizations. International Book Series.

Series Editor: Gerhard Weiss. Technische Universität München).

Parejo, Antonio (2005). “5. La difusión de la industrialización y la emergencia de las

economías capitalistas (1815-1870)”. A: Comín, Francisco; Hernández, Mauro i

Llopis, Enrique (eds.). Historia económica mundial siglos X-XX. Editorial Crítica,

SL.

Pascual, Pere (1990). Agricultura i Industrialització a la Catalunya del segle XIX.

Formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Editorial Crítica,

SA.

Phelps Brown, E.H. i Hopkins, Sheila V. (1956). “Seven Centuries of the Prices of

Consumables, Compared with Builders’ Wage Rates”. Economica. XXIII, 92.

Raveux, Olivier i Sánchez, Alex (2010). La adaptación tecnológica como factor de

localización industrial. Una revisión de las investigaciones sobre la industria de

hilados de algodón en Cataluña (1772-1885). Madrid: IHE – Investigaciones de

Historia Económica (Junio, 2010. Pp. 65-94).

Riera i Tuèbols, Santiago (1985). Ciència i Tècnica a la Il.lustració: Francesc Salvà i

Campillo (1751-1828). Barcelona: Edicions de la Magrana, SA.

Román L., R. (2006). ME-43A Termotecnia. Chile: Universidad de Chile. Departamento

de Ingeniería Mecánica. Centro de Computación (10 de agosto de 2006).

<http://www.cec.uchile.cl/~roroman/cap_01/cap_01.htm> [consultat el 6

d’octubre de 2012].

Rubio Vela, Agustín (1997). Presencia de la Langosta. Plagas en la Valencia

Bajomedieval. València: Universitat de València. Facultat de Geogràfia i Història.

Revista Saitabi, 47 (1997) pp. 269-288.

Rubio Liniers, Mª Cruz. Bibliometría y Ciencias Sociales [en línia]. Proyecto Clío.

<http://clio.rediris.es/clionet/articulos/bibliometria.htm> [Consultat el 20 d’abril

de 2013].

Ruiz Zúñiga, Angel (1994). “Tecnologia y Humanismo”. A: Panorama de un mundo

cambiante. San José: UCR – Universidad de Costa Rica. Cátedra de Historia de la

Cultura. Escuela de Estudios Generales.

Sáiz González, J. Patricio (1999). Invención, patentes e innovación en la España

contemporánea. Madrid: Oficina Española de Patentes y Marcas.

Sánchez, Àlex (2011). “Barcelona i la indústria de les indianes. Una presentació”. A:

Sánchez, Àlex (coord.). La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850.

Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Arxiu Històric de la

Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història de Barcelona. Barcelona Quaderns

d’Història, nº 17, Desembre de 2011).

Sebastián Amarilla, José Antonio (2004). “La Edad Media (c.1000-c.1450):

Configuración y primer despegue de la economía europea”. Capítulo 1 (pp. 15-

66). A: Comín Comín, Francisco; Hernández Benítez, Mauro i Llopis Agelán,

Enrique (2005) [eds.]. Historia económica mundial: Siglos X-XX. Barcelona:

Editorial Crítica, SA.

Sen, A. K. (1999). Desarrollo y Libertad. Barcelona: Editorial Planeta. 2000, pàg. 440.

Shammas, C. (1990). The Pre-Industrial Consumer in England and America. Clarendon

Press.

Silvestre i Benach, Joaquim (2011). “Les decisions de comprar”. A: Cortadas Guasch,

Pau; Duch Brown, Néstor; Merino Castelló, Anna; Oliva Furés, Martí i Silvestre i

Benach, Joaquim. Microeconomia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat

Oberta de Catalunya.

Slicher van Bath, B. H. (1974). Historia agrària de Europa Occidental (500-1850).

Barcelona: Edicions 62, s|a. [edició original en holandès] (1959). De agrarische

geschiedenis van West-Europa (500-1850). Països Baixos: Uitgeverij Het

Spectrum de De Meern.

Schmookler, J. (1972). Patents, Invention and Economic Change. Cambridge: Harvard

University Press (Parte II,a).

Stiglitz, Joseph E.; Sen, Amartya i Fitoussi, Jean-Paul (2010). Mis-Measuring Our

Lives. Why GDP Doesn’t Add Up [en línia]. New York: The New Press.

<http://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=w5g1YbKEtwsC&oi=fnd&pg=PR

5&dq=Why+GDP+Doesn%27t+Add+Up&ots=38oRDenCr-

&sig=1hvwfedAeCBKuRicviQyFla7hX4> [data de consulta: 3 de maig de 2013].

Tamames, R. (1988). Diccionario de Economía. Segunda edición (revisada):

septiembre, 1988. Madrid: Alianza Editorial, S.A. (Alianza Diccionarios).

Tello Aragay, Enric (2012). “La acceleració del creixement”. A: Com hem arribat fins

aquí. Una introducció a la història econòmica global. Barcelona: Fundació


Tello Aragay, Enric i Garay Tamajón, Lluís (2012). “La Segona Globalització: de

l’estagflació dels anys setanta a la Gran Recessió (1973-2012)”. A: Com hem

arribat fins aquí. Una introducció a la història econòmica global. Barcelona:

Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Terna, Pietro. Complexity and Economics, reading notes for a discussion. Torino:

Università di Torino and ISI. Dipartimento di scienze economiche e finanziarie.

<econ.unito.it/terna and www.isi.it>.

The Eurace@Unibi Model [en línia]. Bielefeld: Universität

Bielefeld. Wirtschaftstheorie und Computational Economics.

<http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html> [consultat el

23 de març de 2013].

The Trilateral Commission. <http://www.trilateral.org/>.

Thomson, James K. J. (2011). “Consideracions sobre la indústria cotonera i la seva

evolució a Barcelona, 1730-1840”. A: Sánchez, Àlex (coord.). La indústria de les

indianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut

de Cultura. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història de

Barcelona. Barcelona Quaderns d’Història, nº 17, Desembre de 2011).

Tipos de monedas emitidas en España. <http://www.maravedis.org/tiposmonedas.html>

i Real español <http://es.wikipedia.org/wiki/Real_espa%C3%B1ol> [consultat el

8 d’abril de 2013].

Tugores Ques, Joan (2010). “Interaccions entre mercats de béns i mercats financers”. A:

Macroeconomia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

UNED. Revolución Industrial [en línia].

<http://www.uned.es/iued/Tema_Intro/rev_indsutrial.htm> [consultat el 5 de

gener de 2013].

UOC (2002). Inteligencia competitiva. Documentos de lectura. Barcelona: Fundació


Van Zanden, J.L. (2005). “Una estimación del crecimiento económico en la Edad

Moderna”. Investigaciones de Historia Económica; 2 (2005); pp. 9-38.

Vidal Villa, J. M., i Vilaseca Requena, J. (2010). Base Material del Sistema. A: J.

Vilaseca Requena, J. Lladós Masllorens, J. Torrent Sellens, & e. ál, Estructura

Econòmica. Barcelona: FUOC - Fundació Oberta de Catalunya.

Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna.Volum II. Barcelona: Edicions

62, SA (Segona edició: gener de 1966).

— (1974). La Catalunya industrial: reflexions sobre una arrencada i un destí.

Barcelona: Ariel («Recerques», 3).

Virgili, Antoni. La peste negra, la epidemia más mortífera i La procedencia de la

epidèmia [en línia]. National Geographic España (Historia NG: nº 103).

<http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/7280

/peste_negra_epidemia_mas_mortifera.html>.

Voth, H. J. (2001). Time and work in England, 1760-1830. Oxford: Oxford University

Press.

Weber, M. (1930). The Protestant Ethic and the Spirit of Protestantism. Unwin

University Books.

Wikipedia. Eolípila [en línia]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Eol%C3%ADpila>

[consultat el 8 de juny de 2013].

Wilensky, Uri (1999). -etLogo [en línia]. Modelling agent-based software.

<http://ccl.northwestern.edu/netlogo/> [consultat el 13 de març de 2013].

— (1999). -etLogo Models Library [en línia]. Modelling agent-based software.

<http://ccl.northwestern.edu/netlogo/models/index.cgi> [consultat el 13 de març

de 2013].

Worldwatch Institute (2005). La situación del mundo, 2005. Barcelona: Icària.

“La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els Factors que van impulsar el

creixement econòmic al segle XIX” és un treball d’en Jesús Pérez González on s’expliquen els

factors determinants que van

dur a terme el procés de la

Revolució Industrial a

Anglaterra.

La història del pensament

econòmic ha intentat

determinar quins d’aquests

factors claus van ser exclusius

de la regió anglesa envers

d’altres regions del món per tal

d’assolir l’intens creixement

econòmic del període 1750-

1850 i esdevenir «the

workshop of the world».

A les conclusions d’aquest

treball es realitza una

comparativa entre els factors de

la societat anglesa i de la

societat catalana que van

propiciar que Catalunya es

convertís en «la fàbrica d’Espanya».

L’estudi i anàlisi del passat hauria d’esdevenir de vital importància per a entendre el

present i planificar el futur. En situacions de crisi com l’actual, saber quins són els factors clau

que van propiciar el creixement econòmic històric del país, hauria de permetre orientar de

forma molt claridivent les decisions polítiques dels «stakeholders». Segons la teoria

macroeconòmica, els factors claus de la funció de producció són: el capital humà i la

tecnologia.

Tfg perez gonzalez

Documents

Transcript of Tfg perez gonzalez